Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 12 de junio de 2015

Preàmbuls per a una espiritualitat del cor

Els Missioners dels SS. Cors estam al front del Santuari de Lluc, per disposició del Sr. Bisbe. És natural que, fent honor al títol de l’Institut tinguem una especial predilecció per l’espiritualitat que ens duu a Déu Pare pel camí del cor del seu fill Jesús. En el seu cor humà hi bategaren els sentiments de Déu mateix. És aquest el motiu pel qual el P. Manuel Soler, que ha escrit nombrosos articles sobre el tema, ens proposa uns preàmbuls d’aquesta espiritualitat tot coincidint amb la festa dels SS. Cors.

Un món «descoratjat»
Demostrar que en la nostra societat hi ha una alarmant manca de cor és tasca més fàcil del que seria desitjable. Només cal mirar la televisió i contemplar les llargues files d'exiliats que caminen a la recerca d'una terra on posar els peus. N'hi ha prou amb sortir al carrer per observar multitud de nens obligats a guanyar-se uns cèntims sortejant vehicles i tractant de sobreviure en aquesta jungla d'asfalt que són els carrers i avingudes de la ciutat.

La nostra societat viu «descoratjada», descentrada. Es valora el proïsme pel que té, pel que fa, o pel que puc treure d'ell. Però no pel que és, per la seva dignitat d'ésser humà i la seva vocació de germà. L'home es fa més home com més conrea el seu cor. La tècnica per si mateixa no millora el cor i, en ocasions, el perverteix.

Ho va sintetitzar de manera magistral el Concili Vaticà II: "En realitat els desequilibris que fatiguen al món actual estan connectats amb aquest altre desequilibri fonamental que enfonsa les seves arrels en el cor humà". (GS 10). Ja els vells profetes clamaven per tal que Déu canviés els cors de pedra per cors de carn.

Cal reparar el centre trencat l'ésser humà. Cal cecar la brúixola que ens indiqui on trobar les aigües de la salvació. Canviar el cor de pedra, metal·litzat, per un cor sensible i de carn és el que pretén l'espiritualitat del cor. Per la qual cosa observa, des del cor de Crist i de la seva mare Maria, tot el panorama de la fe.

En realitat tot creient, tot grup organitzat, té la seva espiritualitat, encara que no en sigui del tot conscient. Perquè cadascú se situa en un determinat lloc de la fe i des d'allà contempla el panorama. Segons on hom es situa observa variacions en el paisatge. L'espiritualitat del cor emfatitza els aspectes més cordials de Déu, posa en relleu la disponibilitat de Maria, la del cor traspassat. Aprecia el regal de l'Esperit sorgit del costat obert de Jesús.

Albirem, doncs, tot el panorama de la fe situats en el cor de Crist. La ment, les actituds, les idees, els compromisos, tot adquireix la tonalitat càlida i cordial típica d'aquesta espiritualitat. La qual va molt més enllà de les meres pràctiques de devoció, és a dir, d'una sèrie de lectures, exclamacions, cultes, imatges, etc. En tot cas les pràctiques constitueixen derivacions concretes de l'espiritualitat, però ni són el més important, ni sempre són encertades. Poden convertir-se en rutina, passar de moda o prendre formes excessivament sentimentals, per al·ludir a alguns dels seus perills.

Un símbol eloqüent
El cor és l'òrgan fisiològic que sosté la vida, els seus batecs marquen la intensitat dels sentiments que aclaparen o exalten a la persona. Evoca la profunditat de l'ésser humà. Constitueix el centre simbòlic de la persona —composta de cos i esperit— d'on sorgeixen els sentiments, on s'arrelen les opcions morals i es nodreixen les més compromeses decisions.

El cor manté un valuós significat perquè està ben guardat, com un tresor, a la part superior de l'ésser humà. En ell romanen encoberts els sentiments més íntims. Quan la ment s’obnubila o el rostre del proïsme ens defuig, llavors és el cor el que hi veu més clar. S'ha dit, en efecte, que el més important no es veu amb els ulls, sinó amb el cor. És l'òrgan o la capacitat que millor sintonitza amb el món del sentiment i de l'experiència.

La persona es mou pel món bàsicament amb dues brúixoles: la de la raó i la del cor. Amb la de la raó tracta de veure-hi clar i de posar ordre al seu voltant. Amb la del cor va a la recerca de la tendresa del proïsme, endevina què cal fer en el moment precís. Més sovint ens movem pel cor que pel sentiment. Encara que tampoc s'ha d'emfatitzar massa aquesta divisió. Perquè l'ésser humà no deixa de ser una unitat. És un cor que raona o una raó que es mou per pressentiments.

Amb aquestes premisses podem donar el salt a la persona de Jesús. També El és raó i cor. És raó quant a Paraula de Déu, ple d'intel·ligència creadora (el vocable "logos" significa alhora raó i paraula). És cor de Déu, ja que les seves paraules i els seus fets, plens d'afecte i tendresa, procedeixen del Déu encarnat. Ara bé, si Jesús és la imatge visible de Déu, com ens informa sant Pau, en certa manera podem dir que Déu mateix té cor i raó.

En les qüestions més íntimes i que més ens afecten no aconseguim massa claredat de conceptes. Els interessos, l'afecte, la proximitat no ens permeten veure-hi clar. En aquest terreny ens resulten de més ajuda els símbols que evoquen i convoquen afectes i sentiments que no les meres paraules o les idees asèptiques. Un d'aquests símbols, plenament vàlid, és el del cor. L'afecte, la tendresa, la confiança en Déu no és capaç de descriure-la la matemàtica ni de definir-la el concepte. Però sí que les evoca el cor. A més, el símbol no només ens informa sinó que ens submergeix en el seu peculiar dinamisme i desperta les més profundes energies personals de cara a l'acció.

El cor, en aquest context, al·ludeix, suggereix, apunta a fondes experiències i refereix a un món simbòlic de gran riquesa. Per exemple, a la ferida del costat, la sang, l'aigua, la creu, l'Anyell degollat, el lliurament total de si mateix, l'amor trinitari, l'Església nascuda del crucificat, el foc, la moral de l'aliança, la tendresa , la compassió, etc. etc.

Tots aquests elements es combinen i insisteixen en la cordialitat a l'hora de relacionar-nos amb Déu i el proïsme. Impulsen a contemplar el cor de Crist traspassat per la llança. Afavoreixen una mirada decidida i compassiva al germà que pateix i a qui la injustícia li clava també espines i espases en el més sensible de l'ànima.

Potser en èpoques passades aquesta espiritualitat va generar una crosta desagradosa.  Ja fos per mor de les imatges del cor de Jesús mancades de gust i estètica, ja per les expressions dolces en excés que s’associaven a la devoció. També per causa d'un pessimisme ombrívol que posava en primer pla la malenconia, la desconfiança, el sacrifici. I les virtuts més aviat negatives i intimistes. Per la qual cosa traspuava un clima de gemecs i lamentacions.

No obstant això, no ha de ser així necessàriament. I quan es treu la crosta, l'espiritualitat apareix radiant. Entre altres coses perquè estem davant d'una paraula i un símbol —el cor— que enfonsa les seves arrels en el terreny més profund i primordial de la persona humana. El vocable no pot ser substituït per una altra paraula sense perdre molt del seu contingut i de la seva riquesa. I és el que tenim sempre a mà per indicar els més profunds sentiments. 

lunes, 1 de junio de 2015

Crònica del maig 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Sant Josep Obrer. Festa del Treball. Començam el mes amb un dia primaveral. Molta gent puja a Lluc en aquest dia de festa. Com és tradicional el pelegrinatge de La Real. A les 12:00 el Rector de la Parròquia, P. Gabriel Seguí presideix l’Eucaristia que concelebra el realí P. Vicenç Miró. Hi participa la coral parroquial “Brot d'Alfabeguera” que, una vegada més mostra la seva reconeguda qualitat musical amb la direcció del P. Llorenç Caldentey. Després, a l'Acolliment del Centenari tenen  un fraternal pancaritat. 


2. Mn. Pere Riutort, prevere de la Diòcesi d'Alacant, fa el Baptisme i la Primera Comunió dels germans Guillem i Joan Riutort Palau, de Sineu, fills de Guillem Riutort i de Josefina Maria Palau. Després van al Cambril a cantar una Salve a la Mare de Déu.

També preguen a la Mare de Déu, el Rector de la Parròquia de la Santíssima Trinitat de Palma, Mn. Antoni J. Dols amb un grup de catequesi.

3. A l'Ofici de les 11:00 hi participen associats  de la Tercera Edat de Santa Margalida i un Grup de Quintos de Sant Jordi. Fan l'ofrena del pa i el vi i composicions florals  i preguen pels seus difunts.

Els Legionaris de Crist Rei amb alumnes i familiars del seu Col·legi de Palma tenen una diada de convivència i dinar a l'Acolliment del Centenari. A les 17:00 , participen a una Missa a la Basílica.


5. L'Acolliment del  Centenari s'omple de més de 1400  persones de la Federació de Gent Gran de la Part Forana. Una sèrie de parlaments -del Prior en funcions, Batle d'Escorca, Presidenta de la Parta Forana, representant del Govern i la Presidenta del Consell- els donen la benvinguda i acte seguit l'Escolania canta per ells la Salve a la Mare de Déu. Després una llarga processó dels representants del diversos pobles fan una vistosa ofrena floral. Segueix la Concelebració Eucarística que presideix El Bisbe de Mallorca acompanyat per Mn. Antoni Burguera i els PP. Ricard Janer, Manuel Soler i Vicenç Miró.

6. Avui són rebuts els components de la segona tanda de la Federació de Gent Gran de Mallorca. Es segueix el mateix esquema d'acollida ahir : benvinguda i parlaments dels polítics, cant de l'Escolania , ofrena de rams de flors i la Missa que presideix el Bisbe de Mallorca . A més dels concelebrants d'ahir cal afegir-hi Mn. Antoni Vadell, Mn. Antoni Pujol i Mn. Pere Antoni Rotger.

8. A la reunió d'Arxiprestat a Santa Llúcia, el P. Manuel Soler fa una conferència sobre els 500 Anys de Santa Teresa.

Un grup d'alemanys encapçalats pel prevere Mathias Struth celebren una Eucaristia a la Basílica i després van al Cambril per un acte de pregària i cants a la Mare de Déu. L'Escolania té una diada de portes obertes amb l'Escola Maria Antònia Salvà de Palma. Un grup de l'Institut de Llucmajor puja a Lluc per tenir-hi una sèrie d'activitats esportives.

10. Primera Trobada de Corals de Col·legis d’Església. Després de participar a l'Ofici de les 11:00 a la Basílica, l'Escolania de Lluc va a l'Acolliment del Centenari per ajuntar-se a les corals d’Església que tenen una diada a Lluc. El grups són els següents: 1er. Cicle de Primària de S.J. Obrer, 2n i 3r Cicle Primària S.J. Obrer, Cor Juvenil S.J. Obrer, Escolania de Vermells de La Seu, Sant Gaietà, Jesús Maria, Bisbe Verger, Cor ESO S.J. Obrer, Coral Femenina Sant Francesc, Arcàngel Sant Rafel, Escolania de Lluc i Nins Cantors de Sant Francesc.  A partir de les 12:00 van cantant cada una de les cançons que duen preparades amb les felicitacions i aplaudiments de tots. A les 13:30 un bon dinar de pa i taleca posa final d'una jornada musical i festiva molt satisfactòria. Hi assisteix, a més de familiars i amics, Mn. Miquel Gual, Vicari Episcopal d'Ensenyament.


11. El P. Emilio Velasco, Superior General dels MM.SS.CC. acompanyat del P. Dominique Savio Tuyisenge, Secretari General, inicia la visita pastoral a la Comunitat de Lluc.

13. Una altra jornada multitudinària al Santuari. Avui són 600 persones de les Associacions de la  Tercera Edat de Ses Marines , formades pels pobles  de l Port de Pollença, Pollença, Port d'Alcúdia, Alcúdia, Sa Pobla, Muro, Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra. Tenen una Missa  concelebrada pels PP. Ricard Janer, Manuel Soler i Vicenç Miró a l'Acolliment del Centenari, amb l'acostumada ofrena de rams de flors. Abans de la Celebració l'Escolania hi cantà la Salve.

14. La Delegació d'Ensenyament del Bisbat convoca a Lluc la XV Trobada d'alumnes de 5è dels col·legis diocesans. Empren l'Acolliment del Centenari per la seva convivència.

A les 11:30 el P. Ricard Janer dóna la benvinguda i celebra la Missa a un grup de l'associació “Gent Major de Pollença. Participen amb lectures, cants i ofrenes.

A les 12:30 Missa per a “Amigos de la Tercera Edat del Vivero” .Com a cosa curiosa al final planten el seu estendard i canten l'himne de l'associació “Pensionistas del Vivero”, després esperen la Salve i Mes de Maria dels Blauets.

15.- Avui hi  ha el tercer aplec a Lluc del “ Grup de Majors de Melià Hotels Inter” format per una cinquantena de participants. A les 12:30 tenen una Missa en sufragi dels seus difunts que concelebren els PP. Manuel Soler i Vicenç Miró .A més de col·laborar en les lectures i pregàries, al final, un recita una poesia clàssica i un altre llegeix  un llistat  dels qui moriren des de l'any passat. Assisteixen a la Salve i Mes de Maria de l'Escolania.

17. Diada de la Família. Amb el lema “Tots a Lluc. Família tens futur” comencen les activitats organitzades per la Delegació de Família i Vida; a les 10:30 un grup de matrimonis joves tenen una reflexió a la sala de la Santa Figura amb Mn. Antoni Vadell. Més tard ,a les 12:00, a l'Acolliment del Centenari, per absència del Bisbe de Mallorca, Mn. Antoni Vera ,Vicari General, celebra una Eucaristia concelebrada per Mn. Josep Sastre, Mn. Sebastià Salom, P. Vicenç Miró i els diaques assistents Joan Andreu i José Luis Romero .Unes 450 persones hi participen  i es fa un homenatge als matrimonis que duen 50 i 25 anys de casats. 

Després hi ha un dinar compartit de pa i taleca i la festa continua amb l'animació del “Grup Tic-Tac” per a la diversió infantil.

A les 16:00 a la Capella del Santíssim , Mn. Guillem Vaquer, Rector de la Parròquia de Son Roca, celebra la Missa de final de curs de catequesi, a un grup de 40 entre nins i familiars.

19. Per medi de Juan Antonio Amengual venen a Lluc 12 directius de la línia aèria CONDOR que agencia molts de turistes europeus a Mallorca. El P. Manuel els explica breument la història del Santuari, el seu entorn, l'Escolania, a la vegada que els hi mostra diferents espais.

20. A les 11:30 el P. Manuel Soler celebra la Missa per a  150 persones del Club de Gent Gran de Son Ferriol i per un grup de Militars Passius i familiars. Tots fan ofrenes de flors.

21. A les 12:30 Missa pels components de l'associació Agents Comercials Retirats de Palma. Són uns 45. Una de les pregàries que fan: “Donam gràcies pels favors rebuts aquesta any, pregam pels que ja no hi són i pels qui estan en actiu que no caiguin en perill”.

23. Peregrinació de la CONFER de Mallorca. A les 10:30, a la basílica el P. Ricard Janer dóna la benvinguda a les religioses/os i, a continuació un breu temps de pregària que ha preparat el P. Manuel Soler sobre les inquietuds, decepcions i esperances de la Vida Religiosa seguint les reaccions dels deixebles d'Emaús. A les 11:30 a la Sala de la Santa Figura les Agustines han fet un power point sobre la mirada de Jesús i el missatge de Santa Teresa en el 500 aniversari del seu naixement. 

A les 11:45 Pregària a la Basílica en un ambient tipus oriental i música new age. Es fa una alegoria sobre un troç de pa i, com Jesús, ens hem d'entregar com un troç de pa. A les 12:45 altra pregària, a la Sala de la Santa Figura, sobre textos evangèlics i cançons. A les 13:00 Eucaristia presidida pel Bisbe i concelebrada per 11 preveres. El Bisbe ha parlat de la Vida Consagrada citant la carta del Papa Francesc i destacant la necessitat de viure la consagració amb valentia dins aquest món secularitzat. A les 14:00 Dinar de germanor a Sa Fonda i comiat.

A l'Acolliment del Centenari hi ha una Trobada de Corals Infantils i de Joventuts Musicals de la Universitat de les Illes Balears . A més de les diverses activitats programades fan una visita guiada a les dependències de l'Escolania.

24. Venen des de Barcelona els components de la Coral de la Parròquia de la Mare de Déu del Coll Després d'assistir a l'Ofici ofereixen un breu concert a la mateixa basílica que acaba amb el cant rítmic d'una sardana. Al final, intercanvi d'obsequis entre la Coral i l'Escolania, així com l'entrega d'un record al Germà Macià que va viure al Coll i encara és ben recordat.


A les 12:30 a l'Eucaristia es celebren també les noces d'or de Joan Bibiloni i Francesca  Niell.


28. Festa de Jesucrist Sacerdot. Uns 130 preveres de la Diòcesi de Mallorca  es congreguen a Lluc per celebrar la Diada Sacerdotal, A  les 10'30 a la sala de la Santa Figura conferència del P. Vicent Martínez-Blat, carmelita descalç sobre “Teresa de Jesús, que dius als sacerdots d'avui?”. A les 12:00 a la Basílica concelebració que presideix el Bisbe de Mallorca en  que es prega i es dóna gràcies pels preveres que compleixen els 25 i els 50 
anys de sacerdoci; també pels preveres difunts d'aquest any. Es fa la presentació d'un quadre del P. Jesús Eduard Massanet Flaquer, mercedari de Capdepera que va morir màrtir en la darrera guerra civil i que ha estat beatificat. La seva figura és portada al baptisteri per ajuntar-se a la galeria de beats i sants mallorquins. Després, a Sa Fonda es fa el dinar de germanor.

Assisteix a la Celebració un grup de peregrins sineuers de l'associació  “Gent Gran de Sineu”.  El P. Vicenç Miró fa l'homilia en la Celebració Eucarística conmemorativa de l'aniversari de la coronació de Santa Maria la Major a la Parròquia d'Inca.

30. Visiten el Santuari un grup de 20 feligresos de Tomelloso (Castilla la Mancha) amb el seu rector. Celebren la Missa a la Capella del Santíssim.

Baptisme d'Abril Maria de Lluc, d'Algaida, fill de Moisès Gonzàlez i Francesca Mª Sureda. El celebra el P. Manuel Soler.