Nadal de veritat
El Nadal no hauria de convertir-se en una llegenda, cosa que succeeix quan
la imaginació popular desenfoca i deforma el fet històric. Se’n deixen al marge
uns aspectes essencials i se n’emfatitzen altres secundaris o s’endolceixen
Res d’interessar-se més pel bou i la mula que per l’infant. Bé està que en
el pessebre no faltin els rius de plata ni els angelets penjant d’un fil. Però
no degradem el misteri d’un si ple de Déu, d’un nin adormit en un pessebre.
Abans que el Nadal fos Nadal se celebrava la victòria de la llum sobre la
foscor. El solstici d’hivern. Però la vida no consisteix en un cercle que torna
sobre si mateix una vegada i una altra. El nin que neix per Nadal creixerà, canviarà
el seu entorn i morirà. Res no serà igual. El cristianisme no és un cercle que
es repeteix, sinó una línia recta amb un terme ben definit.
El Nadal té un estret vincle amb les dites dels vells profetes: les espases
s’han de convertir en arades i els llops han de ser capaços de menjar amb els
anyells. Una utopia com la d’aquell profeta més proper que somiava així:…arribarà un dia que ningú no es fixarà en el
color de la pell…El nin del Nadal també ens assenyala el camí de la utopia,
ja que mai no arribarem a construir un món de total fraternitat.
Amb una mica d’imaginació i de bona voluntat sembla que els vianants levitin.
Els àngels se multipliquen per Nadal.
Una associació encertada: l’Infant Jesús és l’estel que condueix el creient
al llarg de l’aridesa del dia a dia. L’espurneig de l’estel parla del Nadal i
estimula a eixamplar el cor.
El Nadal se concentra al cor
Ni les esferes penjades a l’arbre, ni la neu on referma el fred, ni les llegendes
del Pare Noel lliscant per la xemeneia aconsegueixen despertar la vertadera
alegria nadalenca. El Nadal autèntic comença
al cor de la persona i continua en la generositat de compartir el goig amb
altres.
Ni les esferes de colors de l’avet, ni els pessebres coberts de molsa marquen l’estació nadalenca. Caldrà
recórrer millor a un somriure innocent i transparent. Com el d’un nin gran que
no s’ha contaminat d’ambició malsana ni s’ha intoxicat idolatrant els diners.
És convenient tocar de peus a terra. Per art de màgia el Nadal no millora
la moral de la ciutadania ni fa més amable el veïnat. O tal volta els millori instantàniament
i a nivell molt superficial. Els valors i desitjos que nien en el cor de
cadascú, aquests sí que es reflecteixen en el Nadal.
La calor humana, les atencions i l’afecte no poden fallar per Nadal. Perquè
no és la data del calendari la que omple el cor d’alegria, sinó l’alegria del
cor la que justifica la data.
Les més càlides salutacions s’intercanvien en la festiva temporada nadalenca.
S’augura el millor per als qui es mouen al nostre voltant. En el fons se pretén
despertar els millors sentiments del proïsme.
Fals Nadal
Tot sigui dit. Hi ha a qui els dies nadalencs li semblen tristos i desitgen
que passin a la major velocitat. Potser se senten malament perquè res no els
vincula a qui ha de ser el protagonista de la festa, Jesús, o potser les
nadales li semblin massa meloses o no suporten la proximitat de la família.
Alguns nadals celebren el consum, el malbaratament i l’ostentació. Mentrestant
l’Infant Jesús roman tancat a l’habitació més fosca de la casa. Celebren el naixement
del Nin sense Nin.
De vegades el Nadal inflama l’oratòria. Tampoc no és això. Què els sembla
la frase d’aquesta autora? Què és el
Nadal? És la tendresa del passat, el valor del present i l’esperança del futur.
És el desig més sincer que cada tassa es desbordi amb benediccions riques i
eternes, i que cada camí ens dugui a la pau. (Agnes M. Pharo)
De vegades hi ha qui s’embriaga amb les paraules i pronuncia frases con
escassa moderació. Per exemple, un conferenciant deia: Nadal és una conspiració d’amor. Tampoc no cal passar-se perquè una
cosa és dir i l’altra és
fer i un refrany diu que del
sublim al ridícul només hi ha un pas.
Un Nadal sense límits
El sentiment genuí del Nadal hauria de durar els 365 de l’any. No debades
Harlan Miller anhelava repartir-la en dotze gerres per destapar-ne una cada mes
de l’any.
El Nadal comença abans del dia 25 de desembre. Molt abans imagina un les
festes que celebrarà amb els amics, la calor de la llar, els dies festius, la
família al voltant de la taula.
El punt de referència del Nadal no és el 25 de desembre ni l’estació hivernal.
La data té a veure amb l’alegria compartida, l’emoció sostinguda i la ferma
creença que és possible viure més fraternalment.
Ambientació nadalenca
Els desitjos de pau i felicitat sorgeixen a borbollons a la temporada nadalenca.
Es repeteix mil vegades el desig que els millors somnis es facin realitat, que la il·lusió brilli a la llar i
que les abraçades siguin més intenses i caloroses que a la resta de l’any. Bon
Nadal!
Deu ser veritat que les estrelles intensifiquen la seva brillantor i els crus
dies d’hivern, que no en el tròpic, es tornen més càlids simplement perquè és
Nadal? Segurament que no, però deixem que els somnis i les il·lusions atropellin
la lògica i l’evidència per uns dies.
És cert que en l’aire es respira la
màgia de la data nadalenca. Els llums que fan l’ullet al caminant a les
avingudes de la ciutat ajuden a crear aquest ambient d’encanteri. D’aquí el trànsit
abundant de bons desitjos i benediccions.
La llum dels grans magatzems, la silueta il·luminada de l’arbre nadalenc, les nadales que se senten al fons de
la sala, l’encens que s’escampa a l’Església… Tots aquests ingredients, que
també són sensacions, van configurant el Nadal. L’embolcall, un amistós somriure.
No sé per què les estrelles juguen un paper destacat en l’època nadalenca. Potser
per l’associació amb l’estrella dels mags o perquè moltes de nits hivernals mostren
tot el seu cabal de llumetes espurnejants al cel fosc.
Nadal en família
Nadal és un moment especialment propici per acostar-se a aquells que la
vida ha anat distanciant. Estiguin lluny o estiguin a prop. Siguin el temps o
la geografia els culpables de la distància o les sospites i rancúnies que s’han
anat acumulant.
Creen un ambient de festa i delicadesa els regals davall l’arbre. Però si
la família que habita la sala manté rancúnies i discussions, tota la decoració
s’arruïna. La família desunida amarga el Nadal.
És cert. El Nadal aporta un plus de calor familiar, de deferència i
delicadesa envers els nostres proïsmes. Així ho afirma l’actriu anglesa Joan
Winmill Brown: Quan arribi el dia de Nadal,
ens ve la mateixa calor que sentíem quan érem nens, la mateixa calor que embolcalla
el nostre cor i la nostra llar.
Charles Dickens va escriure abundantment sobre el Nadal. Una de les seves
frases diu així: Bon, bon Nadal, el que fa
que ens recordem de les il·lusions de la nostra infantesa, recordi a l’avi les alegries de la
seva joventut i transporti el viatger a
la seva foganya i a la seva dolça llar.
Manuel Soler Palà, msscc