Ja haureu vist que he procurat recollir en aquest Blog lluquer els articles que han sortits sobre la Sibil·la en els 4 diaris principals de l’illa. Entre d’altres raons, perquè “Lluc és l’ànima de la Sibil·la” (Gabriel Rodas). Però, en surten com bolets! i tenc por de cansar els lectors. Les televisions que pujaren enguany a Lluc per enregistrar-la foren més que mai. La gent, en canvi, que vengué la nit del 24 per escoltar-la en viu, en el seu ambient natural de Matines, fou més o menys la mateixa de sempre. La Basílica plena, sense desbordar, afavorí un clima –després d’una curada preparació, les monicions escaients i la interpretació dels solistes- que li donà un encant del tot especial.
Ara voldria tancar aquest tema resumint algunes de les idees-força que s’hi han aportades.
1. La Sibil·la és una expressió cultural de la forma de ser dels mallorquins. De caràcter tímid, i a posta moltes vegades sotmesos, enemics de fer enrenou en manifestacions públiques que arriben a la llinda de la violència… Però també tossuts, perseverants, defensors de les nostres tradicions… La història ben accidentada d’aquest cant “depenia de la sensibilitat dels bisbes de Mallorca cap als valors culturals de la nostra terra; no és cap casualitat que els bisbes forasters hi estiguessin en contra” (Gabriel Seguí, Diario de Mallorca 24.12.2010)). “Sea como fuere, lo cierto es que los mallorquines se han preocupado durante siglos de mantener vivo el tradicional canto de la Sibil·la de la Misa del Gallo. Incluso en épocas adversas, (cuando) nuestros padres se mostraban embelesados por todo aquello que llegaba de países más "avanzados", al mismo tiempo que provocaba un cierto complejo y desdén, por nuestras costumbres” (Bartomeu Bestard, DM 5.12.2010).
No ens sorprèn que Francina Armengol, la presidenta del Consell de Mallorca, confessi que la intenció d’aquesta campanya ha estat “promocionar els valors identitaris de la nostra terra”.
És una olor que s’ensuma dins la celebració: “Si esta noche es usted uno de los miles de mallorquines que se acercan a una iglesia para estremecerse desde las primeras sílabas –"Lo jorn del judici /parrà qui haurà fet servici"– hasta las últimas, sabrá distinguir el espectáculo de un hecho cultural y religioso cuyas raíces se adentran profundamente en nuestra forma de ser” (Joan Riera, “La Sibil·la no se canta por soleares”, DM 24.12.2010).
“La Sibil·la es una tradición muy sana, arraigada y que funciona muy bien... Lo más acertado es continuar con la tradición. Los pueblos y sus tradiciones son muy sabios para no estar preocupados por este tema. Cada comunidad, cada parroquia sabe lo que debe hacer... No es la Sibil·la de Lluc, ni la de la Seu, es la Sibil·la de cada pueblo y su manera de representar el canto medieval. En un sitio es una niña, en otro un niño, en otro un adulto y en otro va acompañado con los interludios. Todo eso es la Sibil·la. Es una pero a la vez son muchas” (Francesc Vicens, DM 25.12.2010).
2. Crec que aquests valors culturals de Mallorca es poden resumir en dos: Un valor antropològic: creure que un dia es farà justícia; i un valor cristià: el Jutge serà nostre Senyor Jesucrist, Rei terrible però també Fill de la humil Verge Maria, la nostra Mare.
“Per molt que sigui també un patrimoni cultural: no es pot separar el seu cant del missatge religiós que vol difondre… El missatge de la Sibil·la no és una profecia catastrofista i pessimista; tot al contrari: és com un crit d´esperança enmig d´un món que sembla caòtic i dominat per la injustícia i pel mal. Dit d´una manera ben actual: els corruptes, els opressors i els seus còmplices seran derrotats, i "els qui hauran fet servici", seran enaltits” (Gabriel Seguí, DM 24.12.2010).
“Canta la Sibil.la, ran del mar, i ens diu que un dia, potser, es farà justícia. Aquest és el seu missatge: en un temps especialment injust per a les classes populars, en què els poderosos, com sempre, eren els més forts, la mica d´esperança en una justícia final podia esser una il.lusió creïble”(Gabriel Janer Manila, DM 19.12.2010).
“És tot un símbol d'amor a les nostres arrels culturals... Ha estat la tossudesa mallorquina per mantenir les seves tradicionals esperances el que ha aconseguit que aquest fet hagi esdevingut immortal i que cada any s'interpreti a més indrets, sobretot del Principat. El reconeixement de la Unesco dignifica una llengua i una cultura que vol subsistir, que fa de l'estima als seus valors una raó d'existència i empenta de futur. El missatge de la Sibil·la és clar: només la justícia ens farà millors. Ens diu que les obres de les persones, de cada una d'elles, mai no esdevenen inútils. Cada acte humà, per minúscul que sembli, té un sentit. I que el càstig caigui sobre els que no estimen el seu poble” (Editorial dBalears 17/11/2010).
“Després de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat, el secular cant de la Sibil·la adquirí una significació especial la Nit de Nadal passada. Va ser seguida amb més atenció, tendresa i afecte que mai per molts de milers de mallorquins que veuen en la seva pervivència un inqüestionable refermament en els seus valors…. La voluntat de mantenir en la més dolça nit de l'any un plany de justícia fet des de la humilitat i la convicció significa que els pobles petits i amenaçats saben defensar com ningú les arrels en els moments més significats, profunds i inalienables.
La salvació de la Sibil·la és la més fefaent prova que el poble ha sabut mantenir viva l'ànima dels avantpassats i transportar-la cap al futur. Ara la Sibil·la és Patrimoni de la Humanitat, és recuperada en tots els països de parla catalana i comença a ser reconeguda arreu de l'Estat espanyol i per altres indrets, gràcies a la tossudesa dels mallorquins” (Editorial dBalears, 27.12.2010)
Em sembla un bon fruit d’aquesta palestra pública sobre el cant de la Sibil·la, que ens enriqueix com a mallorquins i com a cristians que celebren Nadal.
Foto: Nadala de J. Obrador Cladera amb una figureta de cató maixé de Joan Guerra