Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 15 de septiembre de 2018

La singularitat de Lluc-Escorca

En Pep Barceló és el perseverant i expert arxiver de Lluc. Dia 5 de setembre del 2018 el diari Última Hora li va publicar un article, prèviament sol.licitat, per tal de registrar els canvis experimentats en el municipi d'Escorca entre finals del s. XIX i principis del s. XX. L'escrit sortí uns dies abans de la Diada, la festa de la Mare de Déu de Lluc.
Parlar d’Escorca durant segles ha estat sinònim de parlar de Lluc. Antigament conegut també amb el nom de Terme de Muntanyes (tal como apareix al Còdex Català o Llibre de Repartiment del Rei en Jaume en 1232) té unes particularitats que el distingeixen d’altres llocs precisament per la manca d’elles.

Primitiva església d'Escorca
Uns dels fets diferencials és que no té carrers, l'única adreça coneguda es diu la Plaça dels Pelegrins. Als anys seixanta del passat segle hi hagué un “projecte d’urbanització” que pretenia que dita plaça es digués Paseo Generalísimo i altres carrers que el creuaven amb noms com General Godet i consemblants. Sortosament aquests plànols romanen gairebé custodiats com a cosa exòtica dins la paperassa de l’arxiu del Santuari.

No pot bravejar de poder oferir un menjar típic de la contrada, ni industries típiques i llevat de la botiga de Ses Mides, un forn i una farmaciola – assistència sanitària un metge que hi va unes hores un dia a la setmana- poca cosa més es pot trobar, ni tan sols una tenda de telefonia mòbil que sembla que n’hi ha d’haver per tot arreu. Temps enrere el que podríem dir industria foren les sitges de carbó i les cases de neu.

Plaça dels pelegrins. Només unes poques edificacions
La singularitat del paisatge i la dificultat de comunicacions no facilitava que els esdeveniments de Lluc i el seu Santuari arribassin a altres indrets. El periòdic Última Hora ja en 1983 ens assabenta de la construcció d’un tros de carretera entre Inca i Lluc. A les seves pàgines en 1897 també podem llegir la pretensió dels successors dels primers patrocinadors del Santuari, reclamant els seus suposats drets hereditaris, drets que després de setze anys de discussions havien quedat totalment desacreditats al segle XV. Al final, com també ens indicava Última Hora el setembre del mateix any 1897, per reial orde, es va procedir a la incautació de tots els bens. En 1908 publicaven la Pastoral del bisbe Campins, gran patrocinador del Santuari que va pujar a Lluc juntament amb els arquitectes Guillem Reynés (Mallorca) i  el modernista Gaudí (Reus).

Aquesta editorial es fa ressò dels atemptats ecològics de Sa Calobra així com de la sentència del Tribunal Suprem declarant il·legal la urbanització Es Guix que, no només està edificat en terrenys considerats rústics i protegits, sinó que des de fa anys s’abasteix de tota l’aigua de la font de Son Amer, que havia de moure el molí medieval i arribar fins al Santuari que és el seu vertader propietari.

La majestuosa Vall d'Aubarca en el terme d'Escorca
Forçosament s’hi ha d’afegir el seguiment del cap de fibló de setembre de 2012 fet per aquesta publicació.  

És difícil, per qüestió d’espai, sintetitzar tot quant voldríem dir sobre Escorca i Lluc, només podem agrair al diari Última Hora els seus esforços per anar publicant les notícies rellevants de la nostra contrada.

domingo, 2 de septiembre de 2018

Crònica de l'agost 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

1. Començam l'agost amb  una onada de calor africana, amb l'alarma dramàtica  dels meteoròlegs. A Lluc la temperatura no es tan extrema: 32'5 graus de màxima i 17 de mínima.

4. Sense l'organització de la Marxa des Güell a Lluc a peu un grup de marxaires provists de llanternes, guardapits reflectants, begudes i queviures no han volgut perdre la ja tradicional  pujada al Santuari el primer dissabte d'agost. Són una vintena  entre familiars i amics que animats per un sentiment ancestral inicien la caminada dels 45 kilòmetres. Esperen l'ajuda de la Moreneta de Lluc que calma el cansament i els espera somrient al seu Cambril

5. A la Casa d'espiritualitat el P. Gaspar Alemany dirigeix uns Exercicis Espirituals a un grup de religioses-religiosos. Els temes de reflexió són sobre l'Evangeli de Sant Mateu que deriven cap a la pregària i el compromís.

8. Tornen les nines i nins de l'Escolania de les vacances familiars per a viure un nou programa d'activitats , l'anomenat Estiu Blau-2018. A més de cantar diàriament a la Basílica i preparar el repertori i compromisos contrets es viuran nous experiments esportius (judo, jocs, voleibol, natació) amb la direcció de dos especialistes. Tindran un intercanvi amb  els components de la Coral Dagilelis de Lituània, donaran un Concert Especial al Palau de Congressos de Palma a benefici del Projecte Home i realitzaran un Curs Intensiu de Música Instrumental.

10. Ha passat una setmana amb la Comunitat de Lluc en pla de formació i convivència Miguel Angel Hierro Polanco m.ss.cc. de República Dominicana. Ha acabat els estudis teològics  i s'està preparant per la professió de vots perpetus i l'ordenació del diaconat.

12. Commemoració de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc. El P. Prior presideix l'Ofici en el que es recorda el 134 aniversari d'aquell 10 d'agost de l'any 1884 en que milers de pelegrins de tot Mallorca pujaren pel vell camí de ferradura per assistir a la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc que feu el Bisbe de Mallorca Mons. Mateu Jaume delegat del Papa Lleó XIII com a Reina Mare del Poble Mallorquí.
Fotografia del 75 aniversari de la coronació
El capvespre a l'esglesieta de Sant Llorenç que està situada al coll que comunica Tuent i Sa Calobra es celebra la festa del titular patró d'aquella contrada. Enguany va presidir la Concelebració Eucarística el canonge de La Seu Mn. Joan Darder. Concelebraren els PP. Ricard Janer i Antoni Fernández. El P. Manuel Soler, encarregat del culte durant l'estiu va fer de monitor. Després els assistents foren obsequiats amb un refresc-sopar que convidà l'Ajuntament d'Escorca.


15. Festa de la Mare de Déu d'agost. Un bon grup del moviment de Neocatecumenals de Palma, Inca i Manacor es reuneixen a l’església de Crist Rei d'Inca per a celebrar la Vigília de l'Assumpció de la Mare de Déu. Durant la nit 35 d'ells pujaren a Lluc a peu  i de matinada resaren Laudes a la Basílica després d'una pregària personal al Cambril. A l'Ofici de les 11:00 el P. Manuel Soler amb l'ajuda inestimable de l'Escolania presidí l'Eucaristia de la popular i entranyable Festa de la Mare de Déu Assumpta.

16. Els Blauets han anat uns dies a casa i han cedit les instal·lacions a l'Escola de Música Ireneu Segarra perquè hi puguin passar uns dies d'assaig i convivència.


18. El capvespre s'han celebrat a la Basílica les noces dels feligresos de la Comunitat Luterana de Mallorca André Schneider i Eva Avt. Ha oficiat com a pastora la Rvda. Britta Lelke. i han assistit una trentena de convidats.

Han animat la cerimònia una organista i un duo femení acompanyat de guitarra que entre altres cançons han interpretat l'Al.leluia de Leonard Cohen i Imagine de John Lennon. La litúrgia ha consistit essencialment en les pregàries i benediccions de la pastora i unes intervencions dels amics presents.

21. Acaba la seva estada a Lluc el grup de l'Escola de Música Ireneu Segarra amb un concert de comiat al pati interior, ja de fosca Està dedicat als seus amics i familiars. Una bona mostra dels fruits adquirits en aquests dies d'assaig i esplai.


... I arriben al Santuari els components de la coneguda i apreciada Coral Dagilelis de Lituània que compartiran uns dies amb els Blauets i famílies. Està previst un concert de  les dues escolanies al Palau de Congressos de Palma entre altres activitats.


23. L'edició digital del diari ARA-Balears amb el títol La Pujada a Lluc és un sentiment " dona compte de la presentació del cartell de Joan Mariando que reflecteix la motivació dels mils de participants en la 39 Pujada a Lluc a peu des de la Part Forana. Entre altres curiositats diu que s'esperen  entre 8.000 i 10.000 participants.