Els lligams entre Campanet/Lluc i Lluc/Campanet, els podríem situar en temps prehistòrics, quan els dos termes municipals aleshores molt probablement ni tan sols estaven delimitats. Llavors hi habitaven aquells primers pobladors que vivien als talaiots a l’edat de pedra. Tant a un lloc com a l’altre hi trobam restes d’aquella època, com el claper dels doblers a Gabellí Petit, o la coveta dels morts a Lluc.
Però la primera relació dels nostres lligams amb Lluc i amb aquella zona els trobam ben definits a l’època de Jaume I, quan va venir a conquerir l’illa. Amb l’arribada del rei en Jaume, arribà també el cristianisme. I dues de les esglésies més antigues estan situades a aquests dos termes, el d’Escorca amb l’església de sant Pere i el de Campanet amb el de l’església de sant Miquel. El destí ha fet que aquests dos pobles, que delimiten termes municipals, també estassin units en l’aspecte religiós. No sols això, sinó que, com compta la tradició, molts que han caminant cap a Lluc al llarg dels segles, han emprat els camins del terme de Campanet per poder arribar a les muntanyes de Lluc. Avui dia encara els fan els veïns de Búger, i sa Pobla, i temps molt més enrera el feia aquella senyora de sant Llorenç des Cardassar, la Sra. Pontons.
Per tan podem dir que els lligams de Campanet amb Lluc, venen de temps enrere i encara els camins continuen essent un pas aprofitat, malgrat haver-hi avui altres alternatives per poder arribar-hi.
Durant segles els lligams també s’han anant estrenyent perquè els nostres avantpassats cada any anaven a les contrades de Lluc per collir olives, durant l’hivern, o bé per netejar els boscos i fer carbó. Feien una aturada al Santuari com molt bé ho compta Llorenç Riber a la Minyonia.
Els nostres lligams no son solament humans, doncs també podem dir que la naturalesa ha volgut enfortir-los abans que els homes que s’hi establissin. Recordem tots la confrontació dels dos termes municipals, així com un dels més esplèndids d’aquesta naturalesa, “ses fonts Ufanes”. Teories hi ha que fan referència a que quan a Lluc plou una certa quantitat elevada d’aigua, les fonts ufanes brollen i el torrent de sant Miquel, s’omple per donar vida a les terres de conreu de sa Pobla i a s’Albufera, o bé al torrent del pont petit procedent també de les muntanyes d’Escorca.
Al llarg dels segles la relació entre Campanet i Lluc ha estat constant i prou documentació hi ha a l’arxiu del Santuari que ho justifica. Una de les primeres documentacions data del 10 de gener de l’any 1339, quan en Guillermo Biscarra d’Escorca va vendre a Pascasio Matalafii “un rafal mío, que poseo en el Vall de la nou, en la porción que fue de don Nuño Sanz y ahora es del señor Rey.“ La relació entre Escorca i Campanet ve donada perque els Biscarras s’establiren també a la parròquia de Campanet. Recordem que aleshores les distribucions dels termes municipals les establien les parròquies.
L’any 1407 Campanet apareix lligat a Lluc com a conseqüència d’un alou (diners que una persona havia de pagar) que Joan Pasqual pagava per un molí, que molt probablement feia servi per moldre la farina que servia per alimentar la població campanetera.
De tots és conegut que durant anys, i avui dia també, sempre hi ha hagut una gran devoció a la Verge de Lluc arreu de Mallorca i fora d’ella. Tal volta els nostres avantpassats i els majors del poble tenien una devoció molt més ferma que la del dia d’avui. Prova d’això és que molts feien el seu viatge de noces visitant la Verge per tal que els protegís durant la seva vida de matrimoni.
Igualment moltes són les persones del poble que han arribat al santuari per donar les gràcies d’alguns favors rebuts. A peu o amb carro molts pujaven a Lluc al menys un pic a la vida i molts d’altres ho feien un pic a l’any. Això era l’excursió típica de la joventut i de les famílies del poble, que després és va veure ampliada amb la participació dels escolars quan començaren, allà pels anys 50 del passat segle, alguna sortida escolar. La típica era anar a Lluc. A dia d’avui encara des de l’escola, i segons l’interès d’algun mestre, els nostres petits escolars, solen visitar el Santuari de tant en tant.
Per que dic tot això? Per demostrar-vos que als campaneters els ha interessat Lluc, prova d’això ja consta a l’any 1572 que Margalida Bennàssar, viuda de Jaume, en el seu testament deixa determinades almoines a Lluc. Era costum, per als qui podien, deixar a l’església del seu poble o bé d’allà a on hi tenien devoció, alguna ajuda, per que els sacerdots els diguessin misses una vegada morts.
De tots es conegut i sabut que les muntanyes han estat refugi de bandolers i persones que s’amagaven per una circumstancia o l’altra. Es té constància que l’any 1666 va ser apressat a les muntanyes de Lluc un tal “Garxeta” (que nosaltres a dia d’avui diriem suposadament Ganxeta) de Campanet per ordre del qui aleshores era governador de Mallorca Rodrigo de Borja
També ha estat costum durant anys que en els Santuaris de Mallorca molts hi oferissin com agraïment d’algun favor rebut, per la cura d’algun malalt, o la tornada d’algun fill o familiar de la guerra, algun record que rememorava el fet o la persona.En agraïment a la promesa que havien fet a la Mare de Déu de Lluc, deixaven als peus de la Verge aquest exvot.
A l’arxiu del Santuari l’arxiver actual, Pep Barceló, ha trobat constància d’una persona, molt probablement senyora de Campanet, Antònia Bennsasser, de Deyeta (suposadament Gayeta) que el 26 de maig de 1776 va oferir a Maria Santíssima un anell d’or amb tres pedres, la major blanca i les altres dues verdes. Aquesta costum era molt més compromesa fins fa poc. Les circumstàncies religioses i socials dels anys passats han minvat la devoció. Els mallorquins aportaven determinades almoines i ajudes per mantenir el Santuari al qual sempre era ben arribat i se’ls oferia passar la nit, carbó, oli i olives.
Gràcies a les donacions fou possible que en el Santuari es fessin millores a les seves infrastructures, com igualment es fan ara. D’aquestes aportacions voldria destacar que també han servit per ajudar a causes solidàries. En concret als anys 80, el qui a les hores ocupava el Priorat, el P. Ramon Ballester, decidí en nom de l’església de Mallorca contribuir a alleujar causes solidàries aportant part del tresor de la Mare de Déu.
Una altre dels lligams de segles passats entre Campanet i Lluc ve propiciat quan els responsables del Santuari, juntament amb el Bisbat de Mallorca, decidiren fer el cambril de la Mare de Déu que amb els pas dels anys ha sofert modificacions . Era el 27 de març de 1724 quan el Prior va decidí baixar a Campanet a cercar carreters per poder traginar els materials necessaris per a la seva construcció. Un bon grup de campaneters quedaren contractats per aquestes tasques. Recordem que Campanet, al llarg de la història, va ésser un poble de carreters. En total en aquells moments participaren a la construcció més de 84 carros procedents de Inca, Algaida, Llucmajor, Binissalem, Petra, Felanitx, Manacor i Sineu. I un bon grapat de Campanet.
Un fet curiós és que a les cròniques del Santuari l’any 1842 hi apareix la torrentada que sofrí Campanet i altres pobles dels voltants. Molts dels que visqueren a principis del segle XlX recordaven segurament aquestes torrentades, i molts pujaren a les hores al Santuari a donar gràcies perquè els mals haguessin pogut ser pitjors del que foren.
Joan Pons
Continuarà
