Cada any té el seu moment particular, i enguany jo he viscut la Setmana Santa amb la consigna d’una coneguda cançó de Miguel Hernández musicalitzada per J. M. Serrat, interpretada també per Joan Báez, Mercedes Sosa i Ana Moskouri: “Con tres heridas viene: la de la vida, la del amor, la de la muerte”.
Hem començat aquesta Vigília Pasqual, la més gran de totes les vigílies (que no és una nit de futbol ni de botellot ni de sarau, sinó de pregària) amb la
Litúrgia de la Llum: Enmig de la fosca de la nit i de la por, esmaperduts com gent que ha extraviat la brúixola, com el cec de naixement... Hem cridat: “¡La llum de Crist!”. “Crist ahir, avui i sempre”. Recordam la inscripció que mostra l’Infant Jesús en braços de la Mare de Déu de Lluc: “Ell és Principi i fi, Alfa i Omega de la nostra vida i de la història”. És el qui encén el nostre Ciri, el Ciri fumat i florejat, el símbol de què Jesucrist ha ressuscitat, al·leluia!
Litúrgia de la Paraula: Enmig dels trons, del terratrèmol i del tsunami, enmig del que diuen alguns “el silenci de Déu”, hem proclamat la Paraula de Déu: Paraula que està al nostre abast, Luxe per la nostra indigència, Medicina per la nostra malaltia... Una Paraula de creació: “Jo faig noves totes les coses”. Una Paraula d’alliberament: “Trencau les cadenes i sortiu de l’esclavitud”. “Jo vos donaré un esperit nou” perquè “on regna l’Esperit, hi ha la llibertat”. Una Paraula més potent que els poders de la Tenebres: “La mort ja no té cap poder sobre d’ell ni sobre nosaltres”. Bona Notícia també per aquesta hora de crisi general i de l’amenaça nuclear de Fukushima: “No tengueu por, és que no veis que som Jo mateix?”
Litúrgia de l’Aigua: I ara, com la cérvola que brama de set, com la samaritana cansada de fer viatges al pou, com l’infant acabat de néixer, beneirem la Font que dóna Vida a l’Església. Recordarem que “hem estat batejats en Jesucrist”. Renovarem el nostre Pacte de viure com a fills i filles i germans de la mateixa família.
L’itinerari d’aquesta Vetla Pasqual culmina entorn de la taula de l’Eucaristia: Som convidats a combregat amb el Ressuscitat. Ell es fa present sense necessitat que li obriguem les finestres, i ens dirà: “Mirau-me les mans i els peu, som jo, el Crucificat que ha Ressuscitat”. És que no vos enlluernen les ferides de les meves mans, dels peus i del costat? La mort ja és vençuda, la vida s’ha fet eterna, només romanen les ferides d’amor. Donau testimoniatge del què heu viscut aquesta nit: “Anau a dir als meus germans: que vagin a Galilea i allà em veuran”.
“Tornar a Galilea” vol dir tornar a ca vostra (la dona i l’home, els sogres, els infants, els veïnats), a la feina o a la serena jubilació. Deixau el fum i el ciment de la Ciutat contaminada per sortir a la Natura verge dels espais oberts. Fugiu del Centre per a passar als marges on les persones lluiten, pateixen, estimen. Enguany que hi ha eleccions del govern i dels municipis. Escoltau bé els programes, mirau quines llistes votau, triau les persones honestes. Deixau el llevat de la corrupció, engendrau la vida nova, una família nova, una societat millor!
Tot això és Pasqua, i per això el Senyor ha ressuscitat!
