Festes de la Diada

 

Des Güell a Lluc a peu

DIARIODEMALLORCA.ES/EP.PALMA

5 agosto 2012

Más de 15.000 'marxaires' han participado en la 39 edición de la marcha 'Des Güell a LLuc a peu' que tuvo lugar este sábado y cuya salida estuvo amenizada por la música de cantautores como Tomeu Penya, según ha informado el Ayuntamiento en un comunicado.

El regidor de Seguridad Ciudadana, Guillermo Navarro, el director general de Deportes, Damià Vich y la exalcaldesa de Palma, Catalina Cirer asistieron a la salida que oficialmente se dio a las 23.00 horas, cuando los participantes salieron de Palma.

A partir de entonces recorrieron a pie diversos caminos de los términos municipales de Palma, Marratxí, Santa Maria, Consell, Binissalem, Lloseta, Biniamar, Selva, Caimari y Escorca para terminar en Lluc.

Este año, según la organización, la marcha de Güell a Lluc ha vuelto a ofrecer a los participantes una especie de pasaporte --passagüells--, que los caminantes sellaron al pasar por diferentes puntos del recorrido.

Según indican, "debido a los actuales momentos de crisis económica", la organización ha solicitado a todos los que se han inscrito en la prueba "una aportación simbólica de dos euros que ha servido para cubrir todos los costes de los servicios que se ofrecen en esta marcha".

Esta marcha se realizaba en sus inicios para realizar una promesa o para dar las gracias a la Mare de Dèu. Con el transcurso de los años, se ha transformado en "una especie de prueba deportiva" que se celebra el primer sábado del mes de agosto y que concentra cada año no sólo a participantes del territorio nacional sino de otros numerosos países, especialmente europeos, han explicado.

A LLuc hi reneix l'esperança

Top of Form 1

Per Manuel Soler Palà, msscc

(encarregat de la Pastoral del Santuari)

Aviat es compliran nou mesos de la meva pujada a Lluc amb la tasca d'atendre els pelegrins del santuari. Els mesos d'abril, maig i juny són els més atrafegats. Els pelegrins han pujat a mils.

La crònica registra les visites multitudinàries dels pobles de l'illa, tant de l'interior (part forana) com del litoral (Marines), així com la jornada dels malalts i dels preveres de Mallorca. En ambdues presidí l'Eucaristia el Sr. Bisbe.

Els estrangers solen visitar la Basílica i altres dependències del lloc sense que sol·licitin ulteriors serveis. Uns i altres no es perden la visita al cambril on es venera la imatge de la Mare de Déu. Protestants, escèptics o ateus, tots segueixen els passos que condueixen fins a la imatge. Excepcionalment algú protesta pel fet de que “s’adorin”  imatges. L’estil en el llibre de visites el delata: es tracta d'algun evangèlic o pentecostal revestit d’ardors profètics per a l'ocasió.

En les celebracions que m'ha tocat presidir he recorregut a unes paraules que animin els fidels i no perdin de vista el context del seu pelegrinatge. Més o menys els he dit el que segueix.  

Un poesia de Tomàs Aguiló quan es va coronar la Verge, fa 128 anys, diu així:

Perquè a Lluc hi reneix l'esperança, /  i més viva la fe sempre hi brilla. / I de totes les parts de nostra illa / Pelegrins hi acudeixen a mils.

1. A propòsit de l'esperança

Al llarg de la seva existència, l'ésser humà engendra nombroses esperances, de diferent grandària i color, d'acord amb els diversos períodes de la seva vida.

Potser l'esperança d'un amor gran i satisfactori en la joventut, com també d'una somiada professió. Potser persegueixi un èxit científic, literari o esportiu, determinant per a la resta de la seva vida. No obstant això, tot i que aquestes esperances es compleixin, l'individu percep clarament que les seves il·lusions van més enllà.

I quan no es compleixen li queda un mal gust de boca. A propòsit, anys enrere, era viva l'esperança de construir un món perfecte gràcies a les aportacions de la ciència, els avantatges de la tècnica i una política de fonaments científics i honrats. Sabem que aquests ideals s'han truncat sense remei.

Ho experimentam cada dia a les nostres carns quan es retallen les beques dels nostres fills, quan l'espera a urgències mèdiques es fa interminable. Quan ens assabentem de les hecatombes produïdes en els bancs, sense que ningú se’n responsabilitzi. Ben al contrari, els malfactors se'n van amb indemnitzacions obscenes i sous immorals.

Necessitam tenir esperances -més grans o més petites-, que dia a dia ens mantenguin en camí. Però sense la gran esperança, totes les altres es mostren insuficients. Aquesta gran esperança coincideix amb Déu, que abraça l'univers i atorga sentit a la vida. Déu que també parla en aquests llocs a través de la Mare del seu Fill Jesús.

2. Tornar a les arrels

Després peregrinar molts anys per la vida hem deixat bocins d'il·lusió al llarg del camí, però el fet de pujar dalt d’aquesta muntanya vol dir que no les hem perdut totes. Les que ens queden les projectam en el somriure de la imatge de la Mare de Déu que sembla confortar en les dificultats i omplir una vegada més el cor de goig.

Perquè Lluc és aquesta extensió de terreny poblada per arbres i penyals que ja els nostres avantpassats, abans del cristianisme, van identificar amb l'expressió “bosc sagrat” (“Lucus”). Hi percebien i hi percebem l'Esperit del Creador planejant per sobre de les nombroses alzines i imponents penyals. Avui segueix musitant i sorprenent.

Lucus és el bosc sagrat on corre la saba que, com diu el poeta, és la saba antiga i pura que fa el cor més mallorquí (Costa i Llobera). Lluc uneix la fe i el llenguatge, l'amor de la terra i dels que ens envolten, és la institució mallorquina per excel·lència, com va afirmar un dia el Bisbe Campins, de feliç memòria. Constitueix un àmbit privilegiat per retrobar-nos amb les arrels profundes de la terra, amb els valors culturals, amb les virtuts dels nostres avantpassats, amb el folklore, amb el paisatge. Especialment quan es mouen vents contraris des del mateix govern autonòmic.

Potser algun visitant -gràcies a la bellesa del paisatge, de la natura i del silenci- escolta altra vegada la veu de Déu murmurant a cau d'orella. La qual cosa donaria la raó a aquell vers del poeta Costa i Llobera: Lluc per Mallorca és encara lo sant racó de la llar.

3. Maria, estrella de l'esperança

Els fidels cristians saluden a la Verge, des de fa més de mil anys, amb l'himne llatí “Ave Maris Stella” (“Ave, Estrella del Mar”). La vida humana és comparable a un viatge per les aigües marines, de vegades turbulentes. Com els antics navegants, aconseguirem mantenir el rumb mirant les estrelles del firmament que ens assenyalen el camí.

Els astres i estrelles són els nostres avantpassats, pobladors d'aquestes terres, que han sabut viure honradament. Ells centellegen amb resplendors d'esperança. Però l'astre més gran és Jesucrist. I al costat d'Ell, Maria, l'estrella de l'esperança. Ella amb el seu assentiment va fer que cel i terra convergissin. Ens indica el camí pel mar de la història. Ho fa en l'esbós del seu somriure difuminat en el misteri.

Crònica del mes de juny 2012

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

Crònica de Juny 2012

1. Un grup del Col·legi Llaüt passa el cap de setmana a l’hostatgeria del Santuari  tenint una sèrie  d’activitats formatives i espirituals.

2. Organitzada per la Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut es celebra l’anual Jornada dels Malalts. El Sr. Bisbe presidí la Concelebració Eucarística  acompanyat amb preveres diocesans i de la comunitat de Lluc. L’escolania hi participà amb els seus cants .

3. Diada de les Famílies dels Congregants MM.SS.CC. Presideix l’eucaristia el P. Miquel Mascaró, Delegat i Superior de Sant Honorat. Després, a la sala de la Santa Figura , es celebra una reunió informativa amb projeccions de les activitats dels missioners i de l’organització Concòrdia. Es conclou la jornada amb un dinar de germanor a Sa Fonda

6. Un grup de seixanta persones  de la gent major de Banyalbufar assisteixen a la Salve i a la Missa de les 11:30.

7. Un centenar de persones  majors del Pont d’Inca assisteixen a la Salve i a la Missa. Després tenen un dinar fraternal a l’Acolliment del Centenari.

9. El P. Ramon Ballester fa la conferència, “Lluc, història, religiositat i cultura” a un grup de l’associació “Amics del Museu de Mallorca” encapçalats pel seu president,  l’escriptor Pere Morey  Servera. Després visiten el Museu de Lluc i altres dependències del Santuari.

El capvespre , Maria Teresa Vilanova , de Pollença, fa la seva primera Comunió, i el nin Adrià Candel, de Sa Pobla, fill de l’antic  blauet Francesc Candel.

10. Es celebra amb la solemnitat acostumada la Celebració del Corpus Christi amb una Eucaristia molt participada. Al moment de l’ofertori  set seglars compromesos en la pastoral del Santuari renoven el ministeri de la distribució de l’Eucaristia. i Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, presenta  el document fundacional de l’Obra. També hi celebra la seva Primera Comunió el nin Carles Iglesias, de Ciutat.

Després de l’Eucaristia , la Comunitat i Escolania de Blauets, es desplacen  al monument de la Flama de la Llengua, on es recorda el 50 aniversari de la fundació de l’O.C.B amb parlaments de Jaume Mateu i el Prior de Lluc, Antoni Vallespir. S’acaba l’acte amb un emocionat cant de La Balanguera i un llarg aplaudiment

L'Obra Cultural Balear celebra el cinquantanari de la fundació
pujant un castell a la plaça del Santuari

Durant el dia segueix la festa amb un dinar de fraternitat a l’Acolliment del Centenari i la participació  del grup d’animació infantil Cucorba, ballada popular  amb el grup Arreu i l’actuació dels Castellers de Mallorca.

12. Anual peregrinació de la gent major de la parròquia de Bunyola. Són devers 170 que assisteixen a la Salve i a la Celebració Eucarística que presideix el seu rector Mn. Llorenç Lladó. Hi participa la coral parroquial, la qual, després de la Missa ofereix un petit concert.

14. Arriben 20 autobusos des d’Alaró amb dues-centes persones de la gent gran per venerar la Moreneta..Assisteixen a la Salve i a la Missa de les 11:30.

15. Ve un grup de dues-centes persones de la tercera edat de Gènova, Assisteixen. A la Salve dels Blauets i a la Missa.

16. Es dedica la Capella de la Comunitat als Sagrats Cors de Jesús i Maria. Es beneeix una pintura de Just Nicolàs que actualitza l’espiritualitat bíblica de la Congregació

Un grup d’alemanys tenen una setmana de reflexió i pregària a l’hostatgeria del Santuari.

17. Celebració de la festivitat dels Sagrats Cors. Presideix la concelebració el P. Prior. Hi  fa la  seva primera Comunió el blauet Llorenç Ramis, de Campanet.

A l’Acolliment del Centenari es reuneixen un centenar de moters que s’agrupen amb el nom de ”Amics de les Motos”. El P. Toni Vallespir els saluda  i  beneeix els vehicles.

El Prior beneeix un centenar de motos dels "amics de les motos"

18. Visita oficial de la Sra. Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca. L’acompanyen membres del seu departament i el batle d’Escorca, Sr. Antoni Solivellas. Passen pel centre de visitants, Museu, instal·lacions de l’escolania, per després anar a la Salve dels Blauets. Després de signar al llibre de visites, van al refetor de la Comunitat per celebrar-ho amb un dinar.

19. Ve un grup de la Residència de Majors del Consell de Mallorca a venerar la Mare de Déu i assistir a la Missa de les 11:30 h. Els acompanya  el seu capellà el P. Francesc March M.SS.CC

A l’hostatgeria del Santuari  sobri una nova sala testar pels  residents a les cel·les equipada amb ordenadors connectats a Internet.

22. Acaba el curs escolar de l’escolania. De bon matí es fa una celebració  religiosa/lúdica a la Font Coberta que dirigeix el P. Prior. Després de dinar  ofereixen un concert on mostren el progrés musical que han adquirit durant el curs: són molt valorats i aplaudits.

El mateix dia comencen a l’acolliment del Centenari una sèrie d’activitats que organitza el grup Nature Connection  amb tècniques de ioga, dança meditativa, tai chi, etc.

23. Es celebra el baptisme d’Alexandre Bernat Ordozgoiti fill de Josep Antoni i Leire  que s’encarreguen del restaurant Es Guix.

25. Es reuneixen els membres de la Fundació del Santuari de Lluc; entre ells el Sr. Bisbe Jesús Murgui i el Vicari General, així com el Sr. Antonio Gómez en representació del president del Govern, la Sra. Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca., representant dels batlles, Sr. Antoni Solivellas, batle d’Escorca i, per primera vegada, el nou Prior Antoni Vallespir.

Reunió del Patronat de la Fundació Lluc

28. Un grup de militars i familiars que estiuegen a la Base d’aviació del Port de Pollença, visiten el Santuari. Són rebuts pel Prior i després acompanyats al Museu pel P. Ramon per una visita guiada. Celebren la Missa a les 11:30 h. amb el seu capellà

29. Festivitat de Sant Pere que és patró,  amb la Mare de Déu de Lluc , de la Parròquia d’Escorca. Es concelebra una Eucaristia que presideix el P. Manuel Soler, a la primitiva església que està situada a l’antiga possessió d’Escorca. L’ajuntament del municipi convida a un festiu sopar.

Celebrants a l'Església gòtica d'Escorca el dia de S. Pere:
PP. B. Pericàs, Manuel Soler i Toni Vallespir

Balls i músiques típiques a l'entorn de l'Església d'Escorca

30. Reunió d’un grup d’antics Blauets amb el Prior per a preparar la Pujada de la Part Forana en ocasió de les festes de La Diada.

Enseñanza musical en Lluc

Gestiones para un nuevo plan de enseñanza musical en Lluc

El concierto facilitaría la supervivencia económica de la Escolanía


Última Hora / Elena Ballestero | Escorca | 26/06/2012

El Santuari de Lluc negocia con el Govern una fórmula que permita incluir la enseñanza musical que imparte a los blavets dentro del currículum escolar de los alumnos de la Escolania de forma que, independientemente de si después continúan o no los estudios de grado medio en el conservatorio, puedan obtener una certificación de los conocimientos adquiridos.

La medida daría también una mayor viabilidad económica a la Escolania de la que se tiene constancia desde el siglo XIII y que genera un cuantioso déficit económico debido, principalmente, a que con el paso de los años los profesores laicos han ido sustituyendo a los religiosos.

La Escolania está concertada como un centro de educación primaria y primer ciclo de secundaria, por lo que es el Govern quien sufraga el sueldo de los maestros, pero la enseñanza musical es extracurricular y por tanto el Santuari paga el sueldo de los profesores de música y canto también laicos. Asimismo, el patronato de la Fundació Santuari de Lluc aprobó ayer las cuentas del 2011 que cierran con déficit .

L'Obra Cultural Balear a Lluc

El 10 de Juny del 2012 l'Obra Cultural Balear pujà a Lluc per celebrar el 50 aniversari de la seva fundació. Jaume Mateu Martí, el President, i tots els qui l'acompanyaven es reuniren entorn del monument de la Flama de la llengua que hi ha abans de pujar al "pujol dels misteris". Recordaren el compromís d'aquesta institució: defensar la llengua, el folclore, el tarannà i el patrimoni en general de les Illes. Sobretot quan corren vents contraris des del govern.

Els blauets cantaren la Balanguera davant el monument i el Prior, P. Antoni Vallespir, digué unes paraules, com també el President de l'OCB. Després els castellers feren una bona demostració de les seves habilitats a la plaça del Santuari. Abans, una representació de la Institució assistí a l'ofici i ofrendà un facsimil del document de la constitució de l'Obra.

A continuació, les paraules del P. Prior:

Flama de la llengua

L'encengué la fe,

la portà l'esforç,

la manté la voluntat

d'un poble

Lluc 6-3-83.

Conta la crònica del Santuari, com la matinada de dia 6 de Març de 1983, els escoltes de l'Agrupació “Gabriel Alomar” pujaren des de Ciutat ,i a peu, la “Flama de la llengua” que havien anat a cercar a Montserrat , i que després dipositaren simbòlicament damunt el sepulcre del Beat Ramon Llull, a l'Ajuntament de Ciutat i a la seu de l'Obra Cultural Balear.

En la nostra bella parla, hem après l'adagi: “No hi temps que no torn”. En els nostres dies, hem de constatar la veritat d'aquesta sentència o proverbi per tot el que és bo i engrescador però també pel que és negatiu i desencertat.

Josep Mª Llompart, en aquella diada de Març de 1983, deia: “Vet aquí la significació de l'homenatge que, en aquesta primavera difícil i amenaçada del nostre poble, retem avui a la llengua que l'identifica, allò que és el signe de la seva pervivència i la penyora més clara del seu esdevenidor: la llengua catalana”.

També, els qui ens deim cristians, ens hem sentit recolzats sovint per la doctrina oficial del nostre col·lectiu. Així l'avui Beat Joan XXIII en la seva encíclica “Pacem in Terris” de 1963, en el nº 90, ens diu: “Respon a una exigència de justícia que els poders públics aportin la seva contribució a promoure el desenvolupament humà de les minories amb mesures eficaces a favor de la seva llengua, de la seva cultura, dels seus costums i dels seus recursos”.

I és molt interessant llegir en el nº anterior, el 89: “Cal afirmar, de manera més explícita , que una acció adreçada a reprimir i a sufocar la vitalitat i el desenvolupament d'aquestes minories és una violació de la justícia; i ho és molt més, si va dirigida a fer-les desaparèixer”.

Els Missioners dels Sagrats Cors, com un acte de coherència per sentir-nos responsables d'alguns llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, ens hem manifestat no fa gaire pel que fa a la normalització de la nostra llengua. En aquests llocs hem après a expressar-nos i a pregar en català, com ho aprenguérem a ca nostra i com feren el Beat Ramon, Santa Catalina Tomàs i els poetes de la Renaixença i de la Coronació.

Les nostres experiències personals, com a missioners, a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d'immigrants de moltes provinences, i hem après que l'immigrant com més prest i més plenament s'integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no es queda, simplement, com a convidat de segona.

D'aquí ve que demanem que la qüestió de la llengua , així com el projecte de l'educació, siguin objecte d'un gran consens, com a valors suprems dels col·lectius esdevinguts pobles. Que ja mai no es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d'un poble.

En definitiva, manifestam la nostra opció per sumar-nos a l'Obra Cultural Balear i a tantes persones i col·lectius, tan diversos, que se manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius del poble de les Illes Balears des de fa prop de vuit segles.

Crònica del Santuari: maig 2012

Lluc dia a dia /Ramon Ballester Vives, msscc

Dia 1 de maig.-  Comença el mes amb un dia solejat, que convida a gaudir de la natura i és molta la gent que puja al Santuari. A la Basílica tenim  una concorreguda celebració eucarística presidida pel nou Prior el P. Antoni Vallespir acompanyat pel P. Gabriel Seguí, rector de la parròquia de La Real. Com és ja costum la parròquia puja aquest primer de maig en esperit de pelegrinatge. El P. Llorenç Caldentey dirigeix la coral parroquial .

A la mateixa celebració s’hi adjunta el club esportiu de La Salle que presenten l’ofrena de flors, una pilota per l’escolania i un banderí commemoratiu.

Divendres 4.- Visita el Santuari un nombrós grup del Col·legi Marian Aguiló de Ciutat..

Reunió dels preveres de l’arxiprestat de Lluc amb el seu arxiprest Simó Garau i el vicari episcopal Rafel Umbert. Tracten diversos temes d’estudi: Vaticà II, sanitat, etc. Després són convidats a dinar amb la Comunitat.

També  puja a  Lluc la directora insular de Medi Ambient, Margalida Pocoví que visita la reparació que es fa  al “molí d’aigua”, el jardí botànic i el centre de informació de la Serra de Tramuntana.

Dissabte 5.- Un grup de monitors de la Delegació d’Ensenyament del Bisbat prepara a Lluc una trobada més nombrosa pel proper dia 10.

Diumenge 6.- Malgrat que sigui un dia plujós  són diversos els grups que pugen al Santuari; entre ells destacam l’Associació de la Tercera Edat de Santa Margalida.

Dia 8.- Una quarantena de “ Mestresses de casa” participen a la Missa de les 11´30h

Dia 9.- Un grup d’amics de Juan Reinoso pugen a peu des de Caimari per demanar la salut del seu amic que va sofrir la ferida d’un llamp mentre pescava a la badia de Pollença.

Dia 10.- Es celebra a Lluc la XII Trobada  d’alumnes de Primària dels Centres Diocesans amb l’assistència del Sr. Bisbe. Tenen diverses activitats a l’Acolliment del Centenari; entre elles el cant de la Salve per l´Escolania. Són més de quatre-cents participants amb els seus monitors.

Dia 11.- La consellera de Medi Ambient, Catalina Soler, acompanyada de Margalida Pocoví, directora general de M.A. I altres membres del departament assisteixen a la salve dels Blauets i després visiten les obres del molí hidràulic i el jardí botànic. Dinen amb la Comunitat.

 A una sala del Santuari comença una tanda de lectures  d’obres en català  que durarà 24h., reivindicant la protecció i el foment de la nostra llengua en contra  de les determinacions que promou l’actual  Govern.

Dia 12.- Com ja és habitual des de fa anys, l’Escolania de Lluc, en el seu afany de projecció exterior i enriquiment cultural  ha pres el vol per visitar les ciutats de Badalona on participa a la Trobada de Corals del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i, després, anada a Nancy per actuar en el Festival Internacional de cant de la ciutat, anomenat :”Nancy voix du monde”

Diumenge 13.- A la Missa de les 11h., en absència de l’Escolania, hi participa la Coral Parroquial de Sant Jaume de Ciutat. Hi fan la seva Primera Comunió els germans Joan i Antoni Bergas Molina.

A les 15h. Tenen una Missa a la basílica un grup de “Regnum Christi”

Sor Coloma,
monja franciscana
que moría als 85 anys

Dia 17.- Aquesta matinada, al convent de religioses franciscanes, ha mort Sor Coloma Alzina als 85 anys  Durant 14 anys ha servit el Santuari donant exemple de  virtuts i treball humil.. Cal destacar la seva simpatia i la seva caritativa preocupació per tothom.

A la Missa de les 11´30h. Hi participen tres grups: “Agents Comercials- Col·lectiu Majors”; Tercera Edat de “ Es Vivero  i “Centro de Pasivos”.

Dia 18.- Es fa l’enterrament de Sor Coloma Alzina al cementiri d’Escorca i ,a la Missa vespral es  celebra un sentit funeral on es prega i es fa record emotiu de Sor Coloma; presideix l’Eucaristia el P. Jaume Reynés ex-prior de Lluc.

Deixen el Santuari un grup de l8 joves de confirmació, “Sixten Klemetz” de Noruega que han tingut unes jornades de reflexió i pregària.

Dia 19.- El Club Rotaris de Mallorca inaugura un monòlit commemoratiu ubicat a la rodona de l’entrada. Tenen una Missa a les ll´3O h. que presideix el P. Antoni Vallespir, Prior de Lluc. I després tenen un dinar de germanor a l’Acolliment del Centenari.

A les 16h participen a una Eucaristia celebrada per Mn. Jaume Alemany components del grup juvenil “Foc” i del Moviment Albertià de La Puresa de Palma i Manacor.

Diumenge 20.- A les 11h ve la Coral de Campanet per solemnitzar la festa de l’Ascensió.

A les 12´30h. Les Penyes del C.E. Mallorca participen a una Eucaristia que celebra Mn. Jaume Alemany,; es fan ofrenes de flors i ensenyes mallorquinistes. Hi assisteix el president del Mallorca Sr. Cladera.

A les 17h unes 200 persones de Ciutat, Manacor i Inca que pertanyen al Moviment de Neocatecumenals, tenen una animada Missa molt participada.

Dia 22.- Un grup d’Antics Blauets tenen una trobada amb el P. Prior per a conèixer les noves instal·lacions d’acolliment de visitants i escoltar el seu parer i propostes de cara a l’Escolania, actuacions culturals, etc. Dinen amb la Comunitat.

Dia 23.- Unes 400 persones de la 3ª Edat de Campos pugen a venerar la Mare de Déu. Tenen  a l’Acolliment del Centenari  una Missa presidida pel rector de la parròquia  Mn. Francesc Munar i concelebrada pel P. Prior i altres membres de la Comunitat. L’Escolania, cantà la Salve i una coral animà la celebració. Fan unes ofrenes  pròpies del treball casolà.

Dia 24.- Venen en esperit de peregrinatge un grup de la 3ª Edat de Pollença i un grup de Sineu. Assisteixen a la Salve i a l’Eucaristia de les 11'30h.

Dia 26.- S’inaugura la 1ª Fira “Natura-Esport” a la plaça i Acolliment del Centenari . A més d’algunes parades de venda de material específic una sèrie  d’activitats lúdiques i didàctiques omplen la jornada, com és ara excursions guiades, proves de “nordic walking”, ràpel per infants, demostració amb cans de salvament, etc.

A la Missa de les ll´30 hi participen membres de la Confraria de Ntra. Sra. del Perpetu Socors.

Dia 27.- A la Missa de les 11h. fa la seva  Primera Comunió el blauet Sergi Miquel Guijarro; també hi participen  quatre matrimonis de La Real en l’aniversari del seu casament.

Després de la celebració, l’Escolania fa un petit concert en homenatge i agraïment a Sor Coloma.

A les 13h. fan una pregària i ofrena de flors a la Mare de Déu un grup del Gremi de Tintorers de Mallorca.

Dia 28.- Devers quatre-centes persones de les parròquies de l’anomena’t sector de “Ses Marines”, assisteixen a la Salve dels Blauets i a una Missa a l’Acolliment del Centenari; a l’ofertori  presenten rams de flors.

Dia 29.- Celebració  Eucarística de “Vida Creixent” que presideix Mn. Pau Oliver amb els concelebrants Mn. Guillem Parera i Mn. Jaume Obrador. Els dóna la benvinguda el P. Prior.

Dia 30.-A l’Acolliment del Centenari, el P. Prior presideix una multitudinària Missa pel 1er. Grup de la Part Forana; es calculen 1200 persones que hi participen. Hi assisteix la presidenta del Consell de Mallorca Maria Salom i altres autoritats.

Puja des de Sóller el Col·legi del Puig.

Dia 31.- Ve el 2on. Grup de la Federació de Persones Majors de la Part Forana; aquesta vegada són 1400 que omplen l’Acolliment del Centenari: Presideix l’Eucaristia el P. Manuel Soler després de la Salve de l’Escolania. Entre les autoritats assistents el Sr. Joan Rotger, vicepresident del Consell de Mallorca. Anima la celebració amb els seus cants Sor Joana, franciscana de la Comunitat de Lluc.

A les l2h. A la basílica el Sr. Bisbe presideix l’Eucaristia de la tradicional Jornada de Germanor Sacerdotal, concelebrada pels vicaris episcopals i devers 120 preveres. L’Escolania acompanya la celebració Es prega i recorda 6 preveres en el 50 aniversari de l’ordenació, 3 en els seus 25 anys; també es fa menció de 8 preveres que moriren durant aquest any.

En un del parlament el Sr. Bisbe ha manifestat que ha treballat a  favor del procés de beatificació  del P. Joaquim Rosselló, Prior de Lluc i fundador de la Congregació de MM. Sagrats Cors, així com de les seves gestions amb al govern per aconseguir l’escola de música concertada per a l’Escolania.

Després té lloc a “Sa Fonda” un saborós i animat dinar.