Crònica del Juny 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

1. Obrim la crònica amb una notícia simpàtica. Avui a l'hora del cant de la Salve del Migdia, encapçalaven la processó d'entrada els blavets més petits de l'Escolania, na Fiorela Ferreira de 6 anys que cursa el primer curs; és filla dels amos de Sa Fonda de Lluc. A l'altre cap de fila en Jordi Colom de 7 anys i cursa segon, i prové de Campanet. Els pares de tots dos assistiren sorpresos i contents a aquest esdeveniment lucà d'incorporar-se al grup de cantors.

Un grup de pelegrins alemanys amb un prevere de la diòcesi  d'Augsburg visiten el Santuari i celebren una Missa a la Capella del Santíssim.

4. A les 12:00 Celebració Eucarística que presideix  Mn. Eugeni Capel rector de la Parròquia del Pont d'Inca  per un “Grup de Persones Majors” que han vingut com a peregrins. També hi assisteixen els membres del Centre de Dia de Campanet; els acompanya el Rector de la Parròquia Mn. Joan Parets que concelebra. Participen a la Salve dels Blauets i després fan un aplec a l'Acolliment del Centenari  on fan un dinar de pa i taleca.

S´ha jubilat n' Esperança Solivellas després de tant d'anys de dirigir “Ses Mides”. Ha treballat de manera exemplar i deixa el record de la seva eficiència i amabilitat. Al final de la Salve del Migdia ha rebut  l'obsequi dels Blauets i les felicitacions de tots . La sentirem a faltar.

5.- El P. Manuel Soler celebra el matrimoni de la parella d'alemanys Thomas David Philippen i Maria Cristina Kaiser, els acompanyen amics i familiars i la música a l'orgue de Nadal Roig i el violí de Sandra Caldentey. Com a nota curiosa, el pare de la novia llegeix l'homilia que li va fer un prevere en el dia del seu casament.

6. Organitzada per la Delegació de Pastoral de la Salut, a les 11:00, es fa l'anual Diada dels Malalts, que congrega uns 500 assistents. A l'Acolliment del Centenari Mons. Xavier Salines presideix una Concelebració Eucarística amb la participació de l'Escolania .Al moment de les ofrenes es presenten productes locals, flors i fruites .Després es fa el dinar de companyonia i algunes actuacions animen la trobada.

7. Diada de les Famílies dels MM. dels Sagrats Cors. A les 11:00 presideix la Celebració Eucarística el P. Jaume Reynés que celebra, juntament amb el P. Ramon Ballester, les noces d'or de l'ordenació Sacerdotal. Es prega per tots els congregants missioners, familiars i germans que ens han deixat. A les 12:15 a la sala de la Santa Figura hi ha una reunió on es dóna informació de les diverses activitats que es duen a terme a Concòrdia, la Procura de Missions i els grups de Laics Missioners. Després, un dinar fraternal a Sa Fonda conclou la jornada.

Al mateix Ofici de les 11:00 hi celebren les Noces de Plata, José Jacinto Ortega i Maria Àngels Martínez i fa la Primera Comunió la seva filla Marta.

11. Aquest horabaixa l'Escolania baixa a Ciutat, a Son Espanyolet on donen un concert didàctic al Col.legi de Sant Gaietà. Una activitat cultural que desperta molt d'interès i aplaudiments.

13. Venen operadors de la Televisió Nacional e Txecoslovàquia per a gravar un documental  de tipus cultural i a donar a conèixer el Santuari de Lluc. Duen el vist i plau de l'Agència de Turisme de les Illes Balears (A.T.B.)

14. Festa dels Sagrats Cors i Final de Curs de l'Escolania. Concelebració Eucarística que presideix el P. Ricard Janer amb el P. Superior Emilio Velasco i Consell General dels MM.SS.CC. Pregàries, ofrenes i cants de l'escolania ens ajuden a viure plegats la festivitat.

Després de la Missa familiars i blauets disfruten d'una gimcama a la piscina a la vegada que es projecten audiovisuals  a la sala d'estudis. El dinar és de buffet compartit amb els plats que han cuinat les famílies. Tot per celebrar la fi del curs.

A les 12:30 a l'Acolliment del Centenari hi ha una concentració de moters que formen part del col.lectiu “Amigo de las motos” i que reben una benedicció del P. Prior.

A les  13:30, a la basílica, Missa que celebra Mn. Antoni Vadell i fa la Primera Comunió la nina Iria Sánchez Pereira.

Finalment , la jornada té el seu compliment en la presentació de la Orquestra de Cambra de l'Escolania de Lluc que donen un petit concert a la basílica amb  peces de Mozart, J. Brahms, H. Zimmer i L. Cohen. Fou una molt bona actuació  que meresqué entusiastes aplaudiments  i felicitacions. L'orquestra està formada per: Sandra Caldentey i Miquel Comas(Violins I), Julieta Fernández (ViolinsII), Cecília Michell (Viola), Francesc Cabello, Mª Llucia Oliver i Victòria  González(Violoncels), Joana Mª Comas, Mª Neus Adrover i Miquel Rosselló (Flautes) i Nadal Roig (Piano). Coordinador: J. Comas. Directora: Rosa Cardona.

15. L'Equip d'Animació General dels MM.dels Sagrats Cors tenen al Santuari el Consell Presencial que durarà fins el dia 19.

16. Un centenar de persones de l'agrupació Gent Major de Bunyola pelegrinen al Santuari. Celebra la Missa Mn. Antoni Canyelles i la celebració és participada amb la Coral Parroquial.

Abans del migdia cau una forta barrumbada mescla d'aigua i calabruix que dura fins a l'hora del dinar. Al centre meteorològic han mesurat  65 litres.

18. A les 11:00  Missa per l'Associació de Persones Majors d'Alaró. Un organista convidat acompanya els cants litúrgics i després ofereix un petit concert al piano .Són 200 persones.

19. Acabades les escoles i les darreres avaluacions, els Blauets marxen a ca seva per les vacances. Tornaran a principis d'agost.

21. A partir de l'horabaixa comença la 1ª de les 6 tandes que es duran a terme (juny i juliol) de l'English Camp Lluc. Una sèrie d'activitats per a nines i nins amb classes d'anglès, tallers (manualitats, teatre, etc.), esports (natació, etc.),natura (excursions) i cultura en general.

23. Entrant a l'estiu són pocs els grups organitzats que peregrinen a Lluc. Avui, però, rebem la visita de 60 persones de l'Associació de Pensionistes i Jubilats de Gènova  A les 11:00 tenen una Missa amb l'animació de la Coral Parroquial.

27  A la Missa de les 12:45 fa la seva Primera Comunió la nina Paula Amengual Vidal del Coll d'en Rabassa; l'acompanyen els seus pares Aleix Amengual i Maria Trinitat Vidal.

28. Estant de vacances els Blauets ve a donar-nos la mà la Coral de la Parròquia de Sant Jaume de Ciutat amb la direcció de Mariano Cortès. Canten a l'Ofici de les 11:00.

30. Passen una jornada de descans a Lluc els preveres de l'Arxiprestat del Raiguer, Mn. Antoni Vadell, Mn Ricardo Mejia, Mn Carles Seguí i el diaca Rafel Verger. Dinen amb la Comunitat.

En la festa de Sant Pere, patró de la Parròquia d'Escorca, (juntament amb la Mare de Déu de Lluc), es fa el tradicional aplec d'escorquins a l'entorn de la primitiva esglesieta. El P. Ricard Janer celebra l'Eucaristia i, després de la Missa, el grup musical de l'Escolania format per Nadal Roig, Sandra Caldentey, Miquel i Joana Maria Comas, amb la col.laboració de Pere Garcias, ens regalen un breu concert. En el mateix acte, l'Institut de Turisme Responsable, depenent de la UNESCO lliura a l'Ajuntament d'Escorca la certificació  de Distinació de Turisme Sostenible.

A continuació tots els assistents són convidats  a un bon sopar al restaurant veïnat.

Preàmbuls per a una espiritualitat del cor

Els Missioners dels SS. Cors estam al front del Santuari de Lluc, per disposició del Sr. Bisbe. És natural que, fent honor al títol de l’Institut tinguem una especial predilecció per l’espiritualitat que ens duu a Déu Pare pel camí del cor del seu fill Jesús. En el seu cor humà hi bategaren els sentiments de Déu mateix. És aquest el motiu pel qual el P. Manuel Soler, que ha escrit nombrosos articles sobre el tema, ens proposa uns preàmbuls d’aquesta espiritualitat tot coincidint amb la festa dels SS. Cors.

Un món «descoratjat»

Demostrar que en la nostra societat hi ha una alarmant manca de cor és tasca més fàcil del que seria desitjable. Només cal mirar la televisió i contemplar les llargues files d'exiliats que caminen a la recerca d'una terra on posar els peus. N'hi ha prou amb sortir al carrer per observar multitud de nens obligats a guanyar-se uns cèntims sortejant vehicles i tractant de sobreviure en aquesta jungla d'asfalt que són els carrers i avingudes de la ciutat.

La nostra societat viu «descoratjada», descentrada. Es valora el proïsme pel que té, pel que fa, o pel que puc treure d'ell. Però no pel que és, per la seva dignitat d'ésser humà i la seva vocació de germà. L'home es fa més home com més conrea el seu cor. La tècnica per si mateixa no millora el cor i, en ocasions, el perverteix.

Ho va sintetitzar de manera magistral el Concili Vaticà II: "En realitat els desequilibris que fatiguen al món actual estan connectats amb aquest altre desequilibri fonamental que enfonsa les seves arrels en el cor humà". (GS 10). Ja els vells profetes clamaven per tal que Déu canviés els cors de pedra per cors de carn.

Cal reparar el centre trencat l'ésser humà. Cal cecar la brúixola que ens indiqui on trobar les aigües de la salvació. Canviar el cor de pedra, metal·litzat, per un cor sensible i de carn és el que pretén l'espiritualitat del cor. Per la qual cosa observa, des del cor de Crist i de la seva mare Maria, tot el panorama de la fe.

En realitat tot creient, tot grup organitzat, té la seva espiritualitat, encara que no en sigui del tot conscient. Perquè cadascú se situa en un determinat lloc de la fe i des d'allà contempla el panorama. Segons on hom es situa observa variacions en el paisatge. L'espiritualitat del cor emfatitza els aspectes més cordials de Déu, posa en relleu la disponibilitat de Maria, la del cor traspassat. Aprecia el regal de l'Esperit sorgit del costat obert de Jesús.

Albirem, doncs, tot el panorama de la fe situats en el cor de Crist. La ment, les actituds, les idees, els compromisos, tot adquireix la tonalitat càlida i cordial típica d'aquesta espiritualitat. La qual va molt més enllà de les meres pràctiques de devoció, és a dir, d'una sèrie de lectures, exclamacions, cultes, imatges, etc. En tot cas les pràctiques constitueixen derivacions concretes de l'espiritualitat, però ni són el més important, ni sempre són encertades. Poden convertir-se en rutina, passar de moda o prendre formes excessivament sentimentals, per al·ludir a alguns dels seus perills.

Un símbol eloqüent

El cor és l'òrgan fisiològic que sosté la vida, els seus batecs marquen la intensitat dels sentiments que aclaparen o exalten a la persona. Evoca la profunditat de l'ésser humà. Constitueix el centre simbòlic de la persona —composta de cos i esperit— d'on sorgeixen els sentiments, on s'arrelen les opcions morals i es nodreixen les més compromeses decisions.

El cor manté un valuós significat perquè està ben guardat, com un tresor, a la part superior de l'ésser humà. En ell romanen encoberts els sentiments més íntims. Quan la ment s’obnubila o el rostre del proïsme ens defuig, llavors és el cor el que hi veu més clar. S'ha dit, en efecte, que el més important no es veu amb els ulls, sinó amb el cor. És l'òrgan o la capacitat que millor sintonitza amb el món del sentiment i de l'experiència.

La persona es mou pel món bàsicament amb dues brúixoles: la de la raó i la del cor. Amb la de la raó tracta de veure-hi clar i de posar ordre al seu voltant. Amb la del cor va a la recerca de la tendresa del proïsme, endevina què cal fer en el moment precís. Més sovint ens movem pel cor que pel sentiment. Encara que tampoc s'ha d'emfatitzar massa aquesta divisió. Perquè l'ésser humà no deixa de ser una unitat. És un cor que raona o una raó que es mou per pressentiments.

Amb aquestes premisses podem donar el salt a la persona de Jesús. També El és raó i cor. És raó quant a Paraula de Déu, ple d'intel·ligència creadora (el vocable "logos" significa alhora raó i paraula). És cor de Déu, ja que les seves paraules i els seus fets, plens d'afecte i tendresa, procedeixen del Déu encarnat. Ara bé, si Jesús és la imatge visible de Déu, com ens informa sant Pau, en certa manera podem dir que Déu mateix té cor i raó.

En les qüestions més íntimes i que més ens afecten no aconseguim massa claredat de conceptes. Els interessos, l'afecte, la proximitat no ens permeten veure-hi clar. En aquest terreny ens resulten de més ajuda els símbols que evoquen i convoquen afectes i sentiments que no les meres paraules o les idees asèptiques. Un d'aquests símbols, plenament vàlid, és el del cor. L'afecte, la tendresa, la confiança en Déu no és capaç de descriure-la la matemàtica ni de definir-la el concepte. Però sí que les evoca el cor. A més, el símbol no només ens informa sinó que ens submergeix en el seu peculiar dinamisme i desperta les més profundes energies personals de cara a l'acció.

El cor, en aquest context, al·ludeix, suggereix, apunta a fondes experiències i refereix a un món simbòlic de gran riquesa. Per exemple, a la ferida del costat, la sang, l'aigua, la creu, l'Anyell degollat, el lliurament total de si mateix, l'amor trinitari, l'Església nascuda del crucificat, el foc, la moral de l'aliança, la tendresa , la compassió, etc. etc.

Tots aquests elements es combinen i insisteixen en la cordialitat a l'hora de relacionar-nos amb Déu i el proïsme. Impulsen a contemplar el cor de Crist traspassat per la llança. Afavoreixen una mirada decidida i compassiva al germà que pateix i a qui la injustícia li clava també espines i espases en el més sensible de l'ànima.

Potser en èpoques passades aquesta espiritualitat va generar una crosta desagradosa.  Ja fos per mor de les imatges del cor de Jesús mancades de gust i estètica, ja per les expressions dolces en excés que s’associaven a la devoció. També per causa d'un pessimisme ombrívol que posava en primer pla la malenconia, la desconfiança, el sacrifici. I les virtuts més aviat negatives i intimistes. Per la qual cosa traspuava un clima de gemecs i lamentacions.

No obstant això, no ha de ser així necessàriament. I quan es treu la crosta, l'espiritualitat apareix radiant. Entre altres coses perquè estem davant d'una paraula i un símbol —el cor— que enfonsa les seves arrels en el terreny més profund i primordial de la persona humana. El vocable no pot ser substituït per una altra paraula sense perdre molt del seu contingut i de la seva riquesa. I és el que tenim sempre a mà per indicar els més profunds sentiments. 

Crònica del maig 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Sant Josep Obrer. Festa del Treball. Començam el mes amb un dia primaveral. Molta gent puja a Lluc en aquest dia de festa. Com és tradicional el pelegrinatge de La Real. A les 12:00 el Rector de la Parròquia, P. Gabriel Seguí presideix l’Eucaristia que concelebra el realí P. Vicenç Miró. Hi participa la coral parroquial “Brot d'Alfabeguera” que, una vegada més mostra la seva reconeguda qualitat musical amb la direcció del P. Llorenç Caldentey. Després, a l'Acolliment del Centenari tenen  un fraternal pancaritat. 

2. Mn. Pere Riutort, prevere de la Diòcesi d'Alacant, fa el Baptisme i la Primera Comunió dels germans Guillem i Joan Riutort Palau, de Sineu, fills de Guillem Riutort i de Josefina Maria Palau. Després van al Cambril a cantar una Salve a la Mare de Déu.

També preguen a la Mare de Déu, el Rector de la Parròquia de la Santíssima Trinitat de Palma, Mn. Antoni J. Dols amb un grup de catequesi.

3. A l'Ofici de les 11:00 hi participen associats  de la Tercera Edat de Santa Margalida i un Grup de Quintos de Sant Jordi. Fan l'ofrena del pa i el vi i composicions florals  i preguen pels seus difunts.

Els Legionaris de Crist Rei amb alumnes i familiars del seu Col·legi de Palma tenen una diada de convivència i dinar a l'Acolliment del Centenari. A les 17:00 , participen a una Missa a la Basílica.

5. L'Acolliment del  Centenari s'omple de més de 1400  persones de la Federació de Gent Gran de la Part Forana. Una sèrie de parlaments -del Prior en funcions, Batle d'Escorca, Presidenta de la Parta Forana, representant del Govern i la Presidenta del Consell- els donen la benvinguda i acte seguit l'Escolania canta per ells la Salve a la Mare de Déu. Després una llarga processó dels representants del diversos pobles fan una vistosa ofrena floral. Segueix la Concelebració Eucarística que presideix El Bisbe de Mallorca acompanyat per Mn. Antoni Burguera i els PP. Ricard Janer, Manuel Soler i Vicenç Miró.

6. Avui són rebuts els components de la segona tanda de la Federació de Gent Gran de Mallorca. Es segueix el mateix esquema d'acollida ahir : benvinguda i parlaments dels polítics, cant de l'Escolania , ofrena de rams de flors i la Missa que presideix el Bisbe de Mallorca . A més dels concelebrants d'ahir cal afegir-hi Mn. Antoni Vadell, Mn. Antoni Pujol i Mn. Pere Antoni Rotger.

8. A la reunió d'Arxiprestat a Santa Llúcia, el P. Manuel Soler fa una conferència sobre els 500 Anys de Santa Teresa.

Un grup d'alemanys encapçalats pel prevere Mathias Struth celebren una Eucaristia a la Basílica i després van al Cambril per un acte de pregària i cants a la Mare de Déu. L'Escolania té una diada de portes obertes amb l'Escola Maria Antònia Salvà de Palma. Un grup de l'Institut de Llucmajor puja a Lluc per tenir-hi una sèrie d'activitats esportives.

10. Primera Trobada de Corals de Col·legis d’Església. Després de participar a l'Ofici de les 11:00 a la Basílica, l'Escolania de Lluc va a l'Acolliment del Centenari per ajuntar-se a les corals d’Església que tenen una diada a Lluc. El grups són els següents: 1er. Cicle de Primària de S.J. Obrer, 2n i 3r Cicle Primària S.J. Obrer, Cor Juvenil S.J. Obrer, Escolania de Vermells de La Seu, Sant Gaietà, Jesús Maria, Bisbe Verger, Cor ESO S.J. Obrer, Coral Femenina Sant Francesc, Arcàngel Sant Rafel, Escolania de Lluc i Nins Cantors de Sant Francesc.  A partir de les 12:00 van cantant cada una de les cançons que duen preparades amb les felicitacions i aplaudiments de tots. A les 13:30 un bon dinar de pa i taleca posa final d'una jornada musical i festiva molt satisfactòria. Hi assisteix, a més de familiars i amics, Mn. Miquel Gual, Vicari Episcopal d'Ensenyament.

11. El P. Emilio Velasco, Superior General dels MM.SS.CC. acompanyat del P. Dominique Savio Tuyisenge, Secretari General, inicia la visita pastoral a la Comunitat de Lluc.

13. Una altra jornada multitudinària al Santuari. Avui són 600 persones de les Associacions de la  Tercera Edat de Ses Marines , formades pels pobles  de l Port de Pollença, Pollença, Port d'Alcúdia, Alcúdia, Sa Pobla, Muro, Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra. Tenen una Missa  concelebrada pels PP. Ricard Janer, Manuel Soler i Vicenç Miró a l'Acolliment del Centenari, amb l'acostumada ofrena de rams de flors. Abans de la Celebració l'Escolania hi cantà la Salve.

14. La Delegació d'Ensenyament del Bisbat convoca a Lluc la XV Trobada d'alumnes de 5è dels col·legis diocesans. Empren l'Acolliment del Centenari per la seva convivència.

A les 11:30 el P. Ricard Janer dóna la benvinguda i celebra la Missa a un grup de l'associació “Gent Major de Pollença. Participen amb lectures, cants i ofrenes.

A les 12:30 Missa per a “Amigos de la Tercera Edat del Vivero” .Com a cosa curiosa al final planten el seu estendard i canten l'himne de l'associació “Pensionistas del Vivero”, després esperen la Salve i Mes de Maria dels Blauets.

15.- Avui hi  ha el tercer aplec a Lluc del “ Grup de Majors de Melià Hotels Inter” format per una cinquantena de participants. A les 12:30 tenen una Missa en sufragi dels seus difunts que concelebren els PP. Manuel Soler i Vicenç Miró .A més de col·laborar en les lectures i pregàries, al final, un recita una poesia clàssica i un altre llegeix  un llistat  dels qui moriren des de l'any passat. Assisteixen a la Salve i Mes de Maria de l'Escolania.

17. Diada de la Família. Amb el lema “Tots a Lluc. Família tens futur” comencen les activitats organitzades per la Delegació de Família i Vida; a les 10:30 un grup de matrimonis joves tenen una reflexió a la sala de la Santa Figura amb Mn. Antoni Vadell. Més tard ,a les 12:00, a l'Acolliment del Centenari, per absència del Bisbe de Mallorca, Mn. Antoni Vera ,Vicari General, celebra una Eucaristia concelebrada per Mn. Josep Sastre, Mn. Sebastià Salom, P. Vicenç Miró i els diaques assistents Joan Andreu i José Luis Romero .Unes 450 persones hi participen  i es fa un homenatge als matrimonis que duen 50 i 25 anys de casats. 

Després hi ha un dinar compartit de pa i taleca i la festa continua amb l'animació del “Grup Tic-Tac” per a la diversió infantil.

A les 16:00 a la Capella del Santíssim , Mn. Guillem Vaquer, Rector de la Parròquia de Son Roca, celebra la Missa de final de curs de catequesi, a un grup de 40 entre nins i familiars.

19. Per medi de Juan Antonio Amengual venen a Lluc 12 directius de la línia aèria CONDOR que agencia molts de turistes europeus a Mallorca. El P. Manuel els explica breument la història del Santuari, el seu entorn, l'Escolania, a la vegada que els hi mostra diferents espais.

20. A les 11:30 el P. Manuel Soler celebra la Missa per a  150 persones del Club de Gent Gran de Son Ferriol i per un grup de Militars Passius i familiars. Tots fan ofrenes de flors.

21. A les 12:30 Missa pels components de l'associació Agents Comercials Retirats de Palma. Són uns 45. Una de les pregàries que fan: “Donam gràcies pels favors rebuts aquesta any, pregam pels que ja no hi són i pels qui estan en actiu que no caiguin en perill”.

23. Peregrinació de la CONFER de Mallorca. A les 10:30, a la basílica el P. Ricard Janer dóna la benvinguda a les religioses/os i, a continuació un breu temps de pregària que ha preparat el P. Manuel Soler sobre les inquietuds, decepcions i esperances de la Vida Religiosa seguint les reaccions dels deixebles d'Emaús. A les 11:30 a la Sala de la Santa Figura les Agustines han fet un power point sobre la mirada de Jesús i el missatge de Santa Teresa en el 500 aniversari del seu naixement. 

A les 11:45 Pregària a la Basílica en un ambient tipus oriental i música new age. Es fa una alegoria sobre un troç de pa i, com Jesús, ens hem d'entregar com un troç de pa. A les 12:45 altra pregària, a la Sala de la Santa Figura, sobre textos evangèlics i cançons. A les 13:00 Eucaristia presidida pel Bisbe i concelebrada per 11 preveres. El Bisbe ha parlat de la Vida Consagrada citant la carta del Papa Francesc i destacant la necessitat de viure la consagració amb valentia dins aquest món secularitzat. A les 14:00 Dinar de germanor a Sa Fonda i comiat.

A l'Acolliment del Centenari hi ha una Trobada de Corals Infantils i de Joventuts Musicals de la Universitat de les Illes Balears . A més de les diverses activitats programades fan una visita guiada a les dependències de l'Escolania.

24. Venen des de Barcelona els components de la Coral de la Parròquia de la Mare de Déu del Coll Després d'assistir a l'Ofici ofereixen un breu concert a la mateixa basílica que acaba amb el cant rítmic d'una sardana. Al final, intercanvi d'obsequis entre la Coral i l'Escolania, així com l'entrega d'un record al Germà Macià que va viure al Coll i encara és ben recordat.

A les 12:30 a l'Eucaristia es celebren també les noces d'or de Joan Bibiloni i Francesca  Niell.

28. Festa de Jesucrist Sacerdot. Uns 130 preveres de la Diòcesi de Mallorca  es congreguen a Lluc per celebrar la Diada Sacerdotal, A  les 10'30 a la sala de la Santa Figura conferència del P. Vicent Martínez-Blat, carmelita descalç sobre “Teresa de Jesús, que dius als sacerdots d'avui?”. A les 12:00 a la Basílica concelebració que presideix el Bisbe de Mallorca en  que es prega i es dóna gràcies pels preveres que compleixen els 25 i els 50 

anys de sacerdoci; també pels preveres difunts d'aquest any. Es fa la presentació d'un quadre del P. Jesús Eduard Massanet Flaquer, mercedari de Capdepera que va morir màrtir en la darrera guerra civil i que ha estat beatificat. La seva figura és portada al baptisteri per ajuntar-se a la galeria de beats i sants mallorquins. Després, a Sa Fonda es fa el dinar de germanor.

Assisteix a la Celebració un grup de peregrins sineuers de l'associació  “Gent Gran de Sineu”.  El P. Vicenç Miró fa l'homilia en la Celebració Eucarística conmemorativa de l'aniversari de la coronació de Santa Maria la Major a la Parròquia d'Inca.

30. Visiten el Santuari un grup de 20 feligresos de Tomelloso (Castilla la Mancha) amb el seu rector. Celebren la Missa a la Capella del Santíssim.

Baptisme d'Abril Maria de Lluc, d'Algaida, fill de Moisès Gonzàlez i Francesca Mª Sureda. El celebra el P. Manuel Soler.

L'Era d'Escorca

Coneixeu la llegenda de l'era d'Escorca? Una mica tràgica, certament i no massa "cristiana". Uns camperols -ells i elles- feien festa i bromes pujades de to, precisament un diumenge, dia en que no s'havia de treballar. Un capellà passa pel lloc amb el bon Jesús sagramentat. No li fan ni cas. I l'era s'enfonsa dins l'avenc. El dibuix il.lustra la sala "Petit Lluc" on els infants que pugen la muntanya s'hi entretenen de bon grat. El text és de l'escriptor Janer Manila.

Diuen per cosa certa que en un lloc que avui hi ha un fondal cobert de romeguers hi hagué antany una era.

El punt és pedregós i pla, entre marjades, no gaire lluny de la vella parròquia de Sant Pere d’Escorca. Potser d’estiu, hi bufà un alè de vent, quan el sol crema com una caliuera. Més enllà, l’espessor del bosc, una fontana i la remor transparent de les alzines, al caire d’un coster tot de garriga.

Sobre aquella era, un dia de festa de guardar –diuen que era diumenge- hi havia uns pagesos que batien el blat. Havien fet l’estesa en bon matí. Ara, les mules trotaven sota el sol roent. Una veu s’alçava, ronca, com si tengués aresta, plena de cadències:

Muletes correu, correu,

fareu sa palla menuda:

si la feis llarga i torçuda

en s’hivern l’hi trobareu.

Suava el bestiar, la boca bavosa, i suaven els homes. La pols havia vengut a mesclar-se amb la suarda. De vegades, les mules aturaven el trot i continuaven, lentes, la batuda, el pas cansat, feixuga la mirada. Llavors, fiblaven les flastomies i els renecs s’alçaven: 

-Vatua el món, dic!

- Mal et toc un llamp!

- Què esperes a córrer?, mala bèstia?

La verga doblegava cinglades sobre l’esquena de les mules. 

Damunt la pell banyada, dibuixava ratlles de dolor, la verga. Les bèsties reprenien la carrera i tornaven a encendre’s les cançons. Els carretons començaven a voltar de bell nou i esgranaven les espigues. La jornada durava de sol a sol. Passat migdia, havien començat a ventar, les forques en l’aire. S’alça la palla com una polseguera, el blat serà retent i tot són rialles. Algú no s’atura de flastomar, perquè la feina és llarga i el sol ha començat a tombar dins els avencs.

De sobte, la dringadissa d’una campana anuncià que passava un capellà amb el Sagrament. Portava el combregar a un malalt, no gaire lluny, per ventura a un pastor moribund o a un carboner. Ni pel viàtic no pararen de fer feina, aquells homes. La campana tocava, vibrant. Damunt l’era, tot eren rialles i crits. S’aturà el sacerdot i encara en feren befa, els que batien. Llavors, s’obrí un clot –talment un avenc- i l’era s’esfondrà. L’avenc s’engolí els homes i les bèsties vengueren a colar-hi la vida, aquella tarda.

L’estrèpit ressonà entre les pedres. El gemec de les mules s’ajuntà a l’esglai de la gent. El viàtic continuà el seu camí, solitari, cap a la casa del moribund que l’havia enviat a cercar. Només una dona –diu l’antiga memòria- que seia en una roca prop de l’era, salvà la vida, perquè venerà el Sagrament, mentre passava.

L’avenc, encara ara, tot de pedreny i romeguers, fa por, de nit. La gent que en passa assegura, en silenci:

-És un clot maleït. Abans va ésser una era...

I hi ha qui ha sentit remors estranyes, cançons feréstegues que vénen de l’infern, animals que troten, carretons que volten, entre l’entranya de les penyes, homes que criden, condemnats per sempre a batre entre les roques.

Gent gran a LLuc

Associacions de gent gran a Lluc

Entre dimarts i dimecres (5 i 6 de maig), uns 2.400 assistents, d'un total de prop 40 associacions de persones majors de la 'Part Forana' de Mallorca, han participat en la trobada que celebren anualment en el Santuari de Lluc. Ambdues jornades s’han desenvolupat de manera semblant. Primer, una passejada pel pujol dels Misteris, després l'ofrena floral a la Verge de Lluc per part dels representants de les diferents associacions i institucions. Immediatament els Blauets han cantat la Salve i l’Ave Maria de Lluc.

Abans de la celebració religiosa, oficiada pel bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, la presidenta de la Federació de Persones Majors, Josefina Colom, donà la benvinguda als assistents. La presidenta del Consell, Maria Salom, destacà el «paper imprescindible» d'aquest col·lectiu «ja que la seva experiència i coneixements són necessaris per construir el futur d'aquesta illa».

També intervingueren representants del municipi d’Escorca i del govern. Concelebraren els membres de la comunitat, PP. R. Janer, M. Soler i V. Miró, als quals s’afegiren el darrer dia el Vicari episcopal, T. Vadell, i altres preveres.

El Sr. Bisbe i els concelebrants de dia 6 de maig

Preveres, autoritats i presidents de federacions de dia 6 maig

El dinar a Son Sant Martí

Crònica d'abril 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. L'Ofici de Laudes del Dijous Sant ens fa entrar espiritualment en el Tridu Pasqual. El P. Manuel Soler ens ajuda a la meditació amb imatges i la pregària dels salms a reviure el misteri d'aquest dies sants.

  A les 19:00, a la basílica, solemne Celebració dels Sant Sopar. El P. Ricard Janer presideix la Litúrgia que inclou l'emotiu rentada dels peus amb la seva significació profunda del servei als  germans i el distintiu de l'amor fratern que ens distingeix en el compromís cristià. Són els pares i mares dels blauets el que reben aquesta distinció tan emotiva.

A les 22:00 a la Capella del Santíssim, parada com a Casa Santa, pregam amb una escaient Hora Santa que conclou la jornada.

3. Divendres Sant. De nou ens aplegam per l' Ofici de Laudes a les 10:00 .El P. Manuel Soler ha preparat les pregàries i les imatges de les presentacions que reviuen el drama dels Calvari i la solidaritat de Jesús i, de tots nosaltres, amb els qui sofreixen injustícia i dolor.

A les 12:30 Via Crucis amb el «Plant de la Verge» de Ramon Llull amb Gabriel Camps com a Cronista i Caterina Vallriu com a Nostra Dona, amb les intervencions del cants de l'Escolania i l'acompanyament instrumental dels seus professors de música. Un relat dramàtic que commou i es seguit amb autèntica devoció.

A les l9:00 Celebració Litúrgica de la Mort del Senyor que presideix el P. Ricard Janer. Les lectures pròpies i,  sobretot, el relat de la Passió conformen la vivència d'aquest Divendres Sant, des del més profund de la nostra fe i esperança.

4. Dissabte Sant – Celebració de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor. En un clima de silenci començam la pregària de Laudes. La reflexió ens mena a reviure el testament de Jesús i les actituds que hem de viure com a vertaders cristians.

A les 21:00 Vetlla Pasqual amb la benedicció del foc i la bella litúrgia de la Llum de Crist. Les lectures bíbliques, la litúrgia del baptisme i el goig del glòria ens fan experimentar la importància d'aquesta santa Nit on la nostra vida cristiana es recolza en la Resurrecció de Jesucrist que ens ha vençut la mort.

Després, al refetor de la Comunitat, els molts anys amb un poc de vi dolç i els crespells de la pau.

Gràcies a l'Escolania i a  la col·laboració dels pares i mares dels Blauets hem viscut plegats aquestes celebracions tan importants per la nostra fe i esperança

6. Segona Festa de Pasqua. A més dels turistes habituals, avui, molts de mallorquins  pugen a visitar la Mare de Déu.  A l'Acolliment i la Font Coberta molta gent ocupa les instal·lacions per a  compartir el tradicional Pancaritat.

7. Un grup de 50 components de  l'associació” Persones Majors” de Sant Joan venen a fer el pancaritat i participen a la Missa del migdia.

8.Ha vingut destinat a la Comunitat de Lluc , el P. Vicenç Miró Morey M.SS.CC. Té 38 anys i va néixer al Secar de La Real (Palma). Ha exercit el seu ministeri a Bons Aïres (on fou ordenat de  prevere),a la Parròquia de la Mare de Déu del Coll i Col.legi adjunt(Barcelona), i a Sant Honorat. Darrerament ha viscut una experiència contemplativa i de discerniment espiritual. Treballarà en la pastoral del Santuari i tendrà especial atenció a la catequesi de l'Escolania i activitats d'animació espiritual  (Exercicis, grups de joves, recessos, etc.).

Visiten la Mare de Déu i participen a l'Eucaristia del migdia la Comunitat de Religioses de La Puresa  d'Inca.

9. Aquests dies, la guàrdia civil amb equips de rescat, cerquen un home que el diumenge passat es va perdre. Estava acampat en una caravana i va decidir, el capvespre, anar a passejar pels entorns. Tot i els esforços encara no l'han trobat.

10. A mitjan matí, els equips de rescat, han trobat mort l'home que va desaparèixer de la zona de caravanes de Lluc, el passat diumenge. Sembla que va morir d'una caiguda  a un lloc abrupte del Coll Pelat (Possessió de Menut).

12. A l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Ricard Janer hi participa un grup de l'Associació «Gent Gran del Coll d'en Rabassa – Sa Nostra.» Al moment de l'ofertori presenten el pa i el vi i un ram de flors. 

14. l'Escolania parteix cap a Finlàndia on donaren una sèrie de concerts i compartir experiències culturals. Són acollits per familiars de dues corals d'aquell país.

Els Blauets i els seus acompanyants
es fotografien a Helsinki davant
el monument a la margarida 

16. Reunió dels membres de la Fundació del Santuari de Lluc. Hi assisteixen : Mons. Xavier Salinas, Bisbe de Mallorca. Mn. Antoni Vera, Vicari General ,Mn. Joan Bauçà, Degà de La Seu, P. Ricard Janer, Prior en funcions de Lluc, Sr. Miquel Barceló, delegat del Consell de Mallorca, Sra. Margalida Bauçà, delegada del Batle de Palma, Sr. César Pacheco, delegat del Govern Balear, Sr. Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, Sr. Sebastià Sureda ,Gerent del Santuari i Gabriel Ferragut, President de L'Associació d'Antics Blauets. També hi participa el P. Emilio Velasco Superior General dels M.SS.CC.

A més de llegir l'acta anterior, s'aproven els comptes de l'any 2014 i se insisteix en obtenir de la  Conselleria d'Educació el 4 Grau d'E.S.O. i el Concert singular d'Escola de Música Integrat.

El P. Antoni Vallespir ha estat operat a la Clínica Palma Planas d'un tumor en el recte. La intervenció ha anat bé i s'espera una bona recuperació.

18. Més de 2.000 atletes que corren la Ultra Mallorca Serra de Tramuntana (105 kms.) tenen a Lluc una aturada de control.

19. Romeria del Rocío a Lluc. Amb l'organització de la «Hermandad de Mallorca», uns  200 dels seus components baixen dels autocars al Coll de Sa Batalla i fan caminant el vell camí fins a la Font Coberta on tenen la pregària de l'Àngelus. Després, amb els seus bàculs de romaní o labrats, amb les seves banderoles i estendards, que destaca l'emblemàtica i reverenciada la sin-pecado arriben al Santuari. A les 11:00 el P. Manuel Soler els dóna  una cordial benvinguda i, tot seguit, la Missa que celebra el P. Antoni Judas Tadeo Moreno S.I. amb la vibrant participació del Coro Rociero i guitarristes.

A l'Acolliment del Centenari segueix la diada amb el dinar i una incansable festa de cants i balls andalusos fins a l'horabaixa.

21. Arriben des de Finlàndia l'Escolania i acompanyants (dirigents i familiars). Fou una enriquidora experiència d'intercanvi cultural i una ambaixada del nostre patrimoni musical i religiós. Vegeu, a part ,l' àmplia informació que mereix aquesta crònica, que ens han donat els seus directors,  Ricard Terrades i Joan Comas.

22. Venen 8 autocars amb 300 persones de la Federació d'Associacions de Majors de Calvià (Famac). Tenen una Missa a les 11:30 molt preparada, amb pregàries pròpies, lectures, cant coral i ofrenes del pa i vi i rams de flors. Els dóna la benvinguda i presideix l'Eucaristia el P. Ricard Janer.

24. Arriba l'esperada notícia de la Conselleria de Cultura del Govern Balear de la concessió del 4t grau d'E.S.O pel Col·legi Escolania de Lluc. Des del pròxim any els Blauets podran acabar  els estudis de Secundària a Lluc. La comissió de concerts educatius va aprovar per unanimitat concedir la concertació del 4 Curs d'E.S.O., atesa la seva singularitat. I així queda homologada l'oferta educativa de Primària i Secundària.

25. Prop de 150 membres dels Clubs Rotary de Mallorca tenen aquí la seva trobada anual. A les 11:00 tenen una Missa que celebra Mn. Carles Seguí, amb el vistós ball de l'oferta. Després participen d'un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari i, a la sobretaula, diversos parlaments i l'entrega d'un xec per a beques de l'Escolania.

A les 12:00 Baptisme d'Elsa, natural d'Inca, filla d'Antoni Corró Tortella i de Tamara Elsa Domínguez oficiat pel P. Manuel Soler.

A les 18:00 Baptisme de Júlia, natural  d'Inca, filla de Ramon Garcia Fernández i de Maria Victòria Morey Grimalt.

Ha arribat des de Menorca l'Escolania  de Ciutadella, amb la seva directora, Sra. Corretja Genestar. Son rebuts i acollits pels familiars dels Blauets. Aquest vespre tenen un concert compartit amb la nostra Escolania a la Parròquia del Port de Pollença.

26. A l'Ofici de les 11:00 hi participa l'Escolania de Ciutadella. El P. Ricard Janer que presideix  la Celebració els hi dóna una cordial benvinguda. Al final de la Missa ofereixen un breu concert de música litúrgica que mostra la gran qualitat  de la coral ,corresposta amb felicitacions i molts aplaudiments . Després l'Associació de Pares i Mares dels Blauets preparen un fraternal dinar de comiat amb promeses de nous intercanvis.

28. El P. Vicenç Miró ha fet unes jornades de convivència entre alumnes de Secundària sobre «Vida i Fe» als col.legis Obispo Perelló (Madrid) i Sant Pere Pascual (València), amb la col.laboració del diaca Antoni Moreno.

29.- Organitzada per la Delegació d'Ensenyament de la Diòcesi es celebra a Lluc una jornada  de convivència  que congrega uns 600 alumnes dels Centres d'Església, que duen a terme una sèrie d'activitats a l'Acolliment del Centenari. l'Escolania, al migdia, s´hi fa present amb els seus cants. Hi participen el Vicari Episcopal, Mn Miquel Gual i el Delegat, Mn. Antoni Seguí.

30. Venen prop de 400 persones de l’Associació Gent Gran de Campos amb l'organització de l'Ajuntament. A les 11:00 tenen una Missa a la Basílica que presideix el P. Ricard  Janer. La Coral Parroquial anima la Celebració i els Blauets també s´hi fan presents amb el cant de la Salve. A l'ofertori presenten una ceràmica commemorativa i productes típics del poble.

El ESO completo en LLuc

Última Hora / A. Pol / 24 abril 2015

Los blauets podrán acabar los estudios de Secundaria en Lluc a partir del próximo curso. La comisión de conciertos educativos aprobó este martes por unanimidad conceder la concertación del 4º curso de ESO a la Escolania de Lluc.

La concertación viene a culminar el plan puesto en marcha por los Misioneros de los Sagrados Corazones –la congregación religiosa que gestiona la Escolania– con el propósito de represtigiar y homologar la oferta educativa del santuario.

Desde el 2012, la Escolania expide el título de grado elemental de Música a los alumnos que acaban Primaria; el año pasado se consiguió la concertación de 3º de ESO, y, a partir del próximo curso, se concertará también el 4º. Es decir, los niños y niñas podrán estudiar en el santuario toda la Primaria y la Secundaria. 

Joan Comas, coordinador de la Escolania, manifestó su satisfacción por la concertación. «Nos alegramos porque la Administración entiende que la Escolania de Lluc es algo singular y especial», indicó, y agradeció que «todos los miembros de la comisión de contratación, en la que además del Govern también están representados los sindicatos y la patronal educativa, votaran a favor».

Desde que la Escolania fue declarada Escuela Integrada de estudios musicales las matriculaciones han aumentado considerablemente. Ahora, con la concertación de cuarto de ESO, se espera alcanzar la docena de alumnos por curso.