Crònica del març 2018

   Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1  1. Després d'una setmana de neu, aigua i molt de fred –amb temperatures nocturnes d'alguns graus baix zero– avui surt un sol radiant. Per celebrar el Dia de les Illes Balears molta gent puja a Lluc.

A la Missa del migdia hi concelebra Mn. Antoni Dols, Rector de Santa Eulàlia de Palma, que acompanya la seva mare agraïnt la salut a la Mare de Déu després d'una operació de maluc.

7. El P. Manuel Soler ha participat a la XXXIX Trobada de Pastoral dels Santuaris de Catalunya i Balears els dies 5 a 7 d'aquest mes a Manresa.

Membres del grup de Mallorca

Celebració a l'ermita de Viladordis,
prop de Manresa

 Han estat uns dies de reflexió, pregària i diàleg sobre el tema general "Sanctuarium in Ecclesia" que ha definit Mn. Ramon Prat i Pons, Professor de Teologia Pastoral de la Facultat deTeologia de Catalunya. Una altra conferència ha tractat l"Acollida i punt de referència eclesial dels Santuaris" a càrrec del P. David Guindulain S.I. del Centre d'Espiritualitat de la Cova de Sant Ignasi. L'Equip d'acollida del Santuari va fer una interessant comunicació sobre "Acollida en el Santuari de la Misericòrdia".

Visites guiades a La Seu, a la Cova de Sant Ignasi, la Capella del Rapte i altres indrets ignasians de Manresa, amb les celebracions Eucarístiques, completaren uns dies de profunda espiritualitat i projecció pastoral.

9. L'Escolania viatja a Almuñécar i Granada. L' Ajuntament d'Almuñécar ha convidat l'Escolania de Lluc a participar al Festival de Corals Infantils que es celebra els dies 10 i 11 d'aquest mes de març.

Tenen concerts a la mateixa esglèsia d'Almuñécar i a la Catedral de la ciutat de Granada on també participaran amb els cants a la Celebració Eucarística.

En el seu repertori destaca entre altres composicions l' Stabat Mater de Pergolesi acompanyada per cinc  professors instrumentistes (violins, viola, violoncel i orgue). Com és obvi  faran una visita cultural a la ciutat de Granada amb una atenció especial als seus llocs emblemàtics, l'Alambra i el Generalife.

Siurell de Plata a l'Hostatgeria del Santuari de LLuc. Al saló d'actes de la CAEB va tenir lloc el lliurement dels siurells dee plata que atorga anualment l'associació. Els distingits enguany foren els Margers del Consell de Mallorca, l'Hostatgeria del Santuari de Lluc i l'Escola de Pedra en sec del Consell de Mallorca.

El guardó a l'Hostatgeria va ser motivat pel progrés dels últims anys en la qualitat i acolliment de l'hostatgeria. Va rebre el siurell i el diploma corresponent el P. Manuel Soler, en absència del P. Prior. Tingué un breu parlament relatiu al tema i a ell se li encarregà també agraïr els guardons de les altres dues institucions premiades.L'acompanyaren els senyors Juan Antonio Amengual, encarregat de l'hostatgeria, Sebastià Sureda, gerent i Pere Fullana i Rafel Duran, col.laboradors en les tasques de Lluc.

10. Des de l'any 1978 els Missioners de Crist Rei i les Unions Seglars de Sant Antoni Mª Claret (Barcelona) i del Beat Ramon Llull (Mallorca) realitzen anualment una peregrinació al Santuari de Lluc. Enguany commemoren el 40 aniversari d'aquest pelegrinatge i han vengut unes 100 persones representants de tot Espanya; algunes han pujat a peu des de Caimari.

Albert Moragues, Conseller de Presidència en temps del President Francesc Antich va pujat a Lluc amb un grup d'amics jubilats, la majoria menorquins. Estigueren tres dies al Santuari fent excursions pels entorns. El P. Manuel Soler els explicà la història i el funcionament dels diferents departaments del Santuari i Escolania.

16. Amb motiu del 120 aniversari de la fundació a Palma de la congregació de Missioners dels Sagrats Cors a l'esglèsia dels seus titulars es va acollir el " Plant de la Verge del Beat Ramon Llull". L'acte va consistir amb la celebració de l'Eucaristia i a continuació la lectura del Plant amb la interpretació del recitat per Caterina Valriu i Gabriel Camps, amb els interludis musicals cantats per l'Escolania de Lluc. Després es va fer el besapeus a la imatge de Nostre Pare Jesús Abandonat organitzat per la Cofradia de Penitents de Les cinc Llagues amb el seu president Miquel Llabata i els membres portadors del pas.

22. Ve a Lluc un grup de 90 alumnes del Col.legi Ramon Llull d'Inca de Primer d'ESO. Visiten el Santuari , les instal.lacions de l' Escolania i escolten un assaig dels Blauets a la Sala de Música. També participen de la Salve del migdia on són saludats per  la seva visita.

24. Un grup de 12 antics blauets del període  1978-1983 han tingut una trobada d'amistat a Lluc. Han visitat les noves instal.lacions de l'Escolania i han compartit un bon  dinar. El P. Prior i el   P. Gaspar Alemany han estat amb ells.

El P. Gaspar dóna aixopluc, en un dia  intensament plujós, a un grup de 40 escoltes inclosos els seus caps, de Pòrtol. Comparteixen el mateix espai d'acollida un grup de 20 nins i nines amb 5 monitors de l'Escola d'Excursionisme de Sant Cugat (Barcelona).

25. Diumenge del Ram. Malgrat la pluja ve bastant de gent a la Celebració. Fa dos dies que plou de manera suau però seguit seguit; ja són els 205 litres els qui han caigut a Lluc i segueix ploguent...La benedicció dels rams s´ha fet al creuer davant el portal major. Presideix  l'Ofici el P. Manuel Soler i concelebra Mn. Carles Mundet prevere de la Diòcesi de Girona que passarà la Setmana Santa al Santuari.

29. Dijous Sant. Començam el Tridu Pasqual a les 10:00 amb la pregària de Laudes a la Capella del Santíssim que dirigeix el P. Gaspar Alemany. A les 19:00 Concelebració del Sant Sopar del Senyor que presideix el P. Antonio Fernández Cano que ens recorda la institució de l'Eucaristia i l'exemple memorable de Jesús al servei dels germans; a la banqueta del rentapeus: una treballadora del Santuari, una nina petita, un blauet i pares i mares de l'Escolania.

A les 22:00 el P. Manuel Soler ens ajuda a l'Hora Santa a reflexionar i pregar el misteri  de la passió del Senyor.

30. Divendres Sant. El P. Manuel Soler, a les 10:00 dirigeix la pregària de Laudes. A les 12;30 a la basílica representació del  "Plant de la Verge , de la passió i el desconhort que tingué nostra Dona de son Fill", escrit pel Beat Ramon Llull en el segle XIII. Un viacrucis de Jesús comtemplat amb els sentiments del Cor de Maria.

La interpretació, impecable, de Caterina Valriu com a Nostra Dona i de Gabriel Camps com a cronista. L'Escolania, tres violins, un violoncel i un teclat ompliren amb la seva qualitat i emoció els intervals  musicals amb el Stabat Mater de Pergolesi.

A les 19:00  Celebració de la Passió i Mort del Senyor que presideix el P. Manuel Soler. "El missatge del Divendres Sant és un presagi de victòria, aquest sentit amagat en el cor de l'aparent manca de sentit de les injustícies, la violència i la mort que semblen envair-ho tot però no tenen la darrera paraula"

Un guardó per la hostatgeria de Lluc

Siurell de plata amb el nom
de l'hostetgeria de Lluc

En els tres darrers anys l'hostatgeria ha millorat de manera notable. En són bona mostra els canvis de mobiliaris i cortinatges, així com petits detalls que afavoreixen la comoditat dels visitants. A propòsit, cal destacar la calefacció de biomassa. Per aquests motius dia 9 de març el P. Manuel Soler, en nom del Prior i la comunitat, i acompanyat pels qui treballen més en el dia a dia a l'hostageria (Sebastià Sureda, gerent, Juan A. Amengual, responsable del lloc), juntament amb els col.laboradors Pere Fullana i Rafa Duran, rebé l'esmentat guardó. Tingué lloc a la Seu de la CAEB, a Palma, dia 9 de març. L'organització encomanà d'agrair els altres dos premis concedits al representant de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler feu el parlament que reproduïm a continuació.

Autoritats, President de l’Associació Balear d'Agroturismes i Turisme d'Interior, senyores i senyors:

Permeteu-me que inicií la meva intervenció amb una salutació del Prior del Santuari de Lluc, el P. Ricard Janer que avui mateix s’ha desplaçat amb l’Escolania per algunes presentacions a Andalucia i no pot fer-se present en aquest acte.

Entre nosaltres, avui, hi ha entitats i ciutadans que han estat guardonats aquests anys passats amb el Siurell de Plata. Nosaltres som aquí perquè hem merescut aquest any un reconeixement públic i volem agrair el jurat que ens ha atorgat aquest guardó. I ho vull expressar com a representant de l’Hostatgeria del Santuari de Lluc, però molt particularment també en nom del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca i els Margers del Consell de Mallorca. Totes tres entitats, justament, compartim valors i objectius, la de fer de Mallorca i els espais naturals un locus amoenus, conservar les seves fortaleses, gaudir-les i educar la ciutadania a que respecti i conservi l’entorn. El Santuari de Lluc ocupa un lloc en el cor de Mallorca i dels mallorquins, un lloc més consolidat encara gràcies al compromís del Foment del Turisme i amb el suport de les institucions.

Parlament del P. Manuel Soler a la seu de la CAEB

Avui dia pugen la muntanya de Lluc persones molt diferenciades. Hi ha l’ona de ciclistes des de fa uns anys, hi ha qui cerca tranquil·litat i pau. D’altres fan excursions, volen respirar aire pur i omplir la retina de paisatges plens de roques i alzines. Naturalment que no hi falten peregrinacions individuals o en grups. La majoria de visitants, de totes maneres, no deixa de ver una visita al cambril.

Tots ells necessiten ser acollits. Un santuari, allunyat de pobles i ciutats, necessita acollir el personal en coses materials i, per descomptat, també en l’aspecte espiritual. Amb un somriure que no sigui forçat ni merament propagandístic. Amb més motiu si demanen ser escoltats o volen participar d’un acte de culte o cerquen un sentit més profund a la vida. No és el més adequat un acolliment standard.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat dels dirigents del santuari —preveres o seglars— és la de l’acolliment. 

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica una sincera amabilitat. Desitja compartir. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo.

L’acolliment té unes derivacions. Per començar amb el més material i visible, demana desenvolupar tot el que té a veure amb les instal·lacions i infraestructures. Val la pena de tenir cura de la dignitat i bellesa de l’edifici i la seva funcionalitat, així com de la seva seguretat. Ben oportú serà tenir a punt la cafeteria, habitacions, sales d’estada, àrees verdes i de descans. És important la netedat. Aquests detalls conviden inconscientment els pelegrins i visitants a romandre més temps al santuari i potser a tornar-hi.

Concretament Lluc s’ha esforçat per tal que els visitants i pelegrins disposessin d’una habitació confortable. Des del llunyà segle XVI es van construir els porxets pels pelegrins i les bèsties en que colcaven. I molt esforç que va costar. A finals del segle XIX el restaurador i Prior Joaquim Rosselló va tenir la lucidesa d’edificar unes habitacions adients i un restaurant que encara avui dia és admirable per les seves dimensions i ornamentació. 

I aquests anys passats s’ha canviat el mobiliari de les habitacions i combinat l’estada a les cel·les amb els serveis de la fonda. També s’ha muntat tot un sistema de calefacció de biomassa. Si abans anar a Lluc era sinònim de patir fred, ara no és així. Ara equival a gaudir d’una temperatura confortable mentre potser es mira caure la neu per la finestra.

Tot això ha estat fruit d’un treball d’equip, ben gestionat i ben dirigit, un grup de professionals que diàriament tenen cura de la neteja, la recepció, la Fonda, l’administració, el manteniment, la comunicació i les visites, un equip humà que ha consolidat un estil d’acolliment i aporta al Santuari una personalitat i una identitat que el fan especialment atractiu pel visitant, el pelegrí o el turista.

Moltes gràcies, en nom de tots els guardonats. Dels Excursionistes del Foment del Turisme aprenim cada dia a gaudir i respectar el medi, i els margers ens han ajudat a restaurar i aquella obra titànica dels nostres avantpassats que adornaren la Serra amb collars de pedra.

Moltíssimes gràcies en nom de tots nosaltres.

Crònica del febrer 2018

2. Festa de La Candelera. La senzilla processó amb les candeles ens introdueix  a la Litúrgia  d'aquella humil anada al temple de Josep i Maria amb el Nin Jesús en braços per presentar-lo als sacerdots , amb la profecia del vell Simeó que el descriu com a Llum que es revela per guiar tots els pobles a la salvació.

Torna un front de pluja a Lluc  que cau benèvola durant tot el dia; a l'horabaixa ens adonam, amb sorpresa, que el cim del Puig d'en Galileu, està coronat per una blanca capa de neu.

7.  Avui "Diario de Mallorca" publica un reportatge a la p. 16 del 100 aniversari del naufragi del vaixell mallorquí "Miramar" a la costa de Galícia. Potser una promesa dels qui es salvaren explicaria la frase final de l'article. "...en la carretera que conducte al faro Ortegal y poco antes de llegar a este, se encuentra la ermita de San Xiao do Trebo donde hay una imagen de la Virgen de Lluc".

L'antic blauet Jaume Ferrer Servera, vicecònsul d'Espanya a la ciutat danesa d'Aarhus ve a Mallorca per a promocionar la venda de productes mallorquins a Dinamarca. Entre les diverses activitats, Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca, l'acompanya a una visita a la Cooperativa Agrícola de Sóller .

9. Ve el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Felanitx, Xisco Duarte Barceló, per a endur-se'n en préstec 3 gerretes felanitxeres de la col·lecció de ceràmica del Museu de Lluc per una exposició temporal d'aquest art popular i singular de Felanitx.

10. Durant la nit i fins a mitjan dematí cau una nevada sobre el Santuari. Fa bon cantar l'antic poema de Costa i Llobera: "Lloc de muntanyes i neu —excelsitud i puresa— significança du impresa de Vós, oh Mare de Déu ! Cor alt i net d'impuresa Lluch te demana, romeu".

12. Amb el patrocini de la Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Cultura, l'Escolania de Lluc viatja a Alemanya per una gira  de concerts del 12 al 19 d'aquest mes retornant la visita realitzada a l'estiu per la coral Singkreis Forstern. Actuaran a Fortinning, Dachau on faran una pregària al camp de concentració per les víctimes d'Holocaust, Munich i Fornstern. El programa musical és variat: des de la interpretació de l'ancestral Sibil.la a cançons de Lluc, clàssiques i modernes.

13. Visita el Santuari i celebra la Missa el prevere alemany de la congregació del Verbo Divino, Thomas Hech. Ve de Munich amb un grup d'excursionistes .

18. A l'Ofici de les 11:00 ve a cantar la Coral de Porreres per suplir els Blauets que estan de gira per Alemanya. Aquesta Coral està vinculada a la Parròquia porrerenca i està adherida a la Federació de Corals de Mallorca. Sebastià Melià Mora fou dels primers directors que la configurà i, actualment, la dirigeix Damià Muñoz.

Participen de l'Eucaristia un grup de 70 persones de l'Associació "Amics de la Tercera Edat" de Lloseta.

19. Els Blauets tornen de la seva gira a Alemanya. Després d'una setmana d'actuacions a Baviera l'Escolania acaba la seva gira de concerts. Un dels més emotius va ser el dissabte passat a l'antic camp de concentració de Dachau ; en el Convent de les Germanes Carmelites interpretaren cants com el "Nigra sum" de Pau Casals, "Laudate pueri " de Felix Mendelsohnn i la cançó de la "Llista de Schindler" interpretada al violí per Miquel Comas. També actuaren a l’església del Sant Esperit de Munich, a la ciutat de Fornstern i a la catedral de Fortinning. Per tot reberen una acollida cordial.

Capella del camp de concentració de Dachau

21. Un grup de 70 persones de la Tercera Edat de Son Sardina, Son Espanyol i Sa Garriga participen de la Missa del migdia i assisteixen a la Salve dels Blauets.

22. Un grup del Centre de Dia "Huialfas" de Sa Pobla participa de la Missa del migdia i assisteix a la Salve dels Blauets. També visiten el Santuari jubilats del Banc de Bilbao encapçalats per l'antic blauet Bartomeu Serra i són presents  a la Salve.

23. Convocats pel Secretariat General de Col·legis dels Missioners dels Sagrats Cors tenen una reunió de formació a Lluc els professors novells dels Centres Educatius Joaquim Rosselló. El P. Emilio Velasco Sup. Gral. dirigeix la trobada donant a conèixer l'espiritualitat de la Congregació i el compromís que suposa en una educació integral dels alumnes.

- Convidat per la Coral Dagilelis, l'organista del Santuari i professor del Col·legi de l'Escolania Rafel Riera va fer una gira de concerts a Lituània. El dia 9 d'aquest mes fou a la ciutat de Klaipeda, al Convent dels Franciscans, i el dia 11, juntament amb la coral Dagilelis, a la catedral de Vilnius.
- La família de l'antic blauet Joan Cabot Estarellas (1911-2005), mitjançant Josep Obrador Cladera, ha fet donació a la Mare de Déu de Lluc d'una important col·lecció de Joan Cabot - publicacions, fotografies, fulletons, partitures musicals, etc.- relacionades amb Lluc que va arreplegar amb molta cura al llarg de la seva vida.

Cal destacar els àlbums de fotografies de pintures i imatges de la Mare de Déu de Lluc a esglésies i institucions de les Illes, així com enquadernacions de les "Hojas de Lluch" del P. Rafel Juan, de tot el "Full Dominical" de l'Any de Lluc i un quadret que guarda uns Goigs del mateix any de la Coronació (1884).

Gràcies a Josep Obrador i el seu equip d'antics blauets Bernat Sureda, Bartomeu Perelló i el recordat i incansable Joan Cabot que fou l'ànima de la realització dels escuts en pedra que adornen el cambril, l'Any de Lluc va assolir un alt grau d' entusiasme popular.

Els escuts dels pobles són testimoni també del record i les pregàries d'ell i de tants de mallorquins que estimaren i estimen la Mare de Déu de Lluc.

Casaldàliga, un bisbe gens convencional

El 10 de febrer d'enguany "Ara Balears" publicà un dossier sobre el bisbe Pere Casaldàliga amb motiu del seu proper 90 aniversari (el 16 de febrer 2018). Un dels articles duia la firma del P. Manuel Soler Palà, membre de la comunitat de Lluc. Creim útil la seva reproducció. 

La meva relació amb el bisbe Casaldàliga ha estat esporàdica, però no la meva admiració envers la seva persona. L’any 1992 es commemorà la trobada de cultures a Santo Domingo (República Dominicana). El bisbe Casaldàliga tenia un ferm prestigi entre els bisbes i teòlegs reunits. La gent s’adreçava a ell amb molt de respecte.

Va parlar en públic un parell de vegades i, entre acte i acte, alguns tinguérem ocasió de dialogar breument amb ell. Record dues coses especialment: com li desagradà que el cardenal de Santo Domingo recorregués a les instàncies civils per impedir l’entrada a alguns bisbes connotats per la ideologia progressista i com li era difícil de dir si estimava més São Félix, on vivia, o Balsareny, on havia nascut. ‘Encara respiro en català’ fou el títol d’un llibre que va escriure més tard.

Els anys 80 i 90, a Llatinoamèrica hi aparegueren grans figures de bisbes que obriren camins i que un gran nombre de seguidors escoltà de bon grat. Es tractava de persones creïbles al cent per cent. Helder Càmara, Sergio Méndez Arceo, Leónidas Proaño, Oscar Romero... Tots han desaparegut excepte Casaldàliga. Ells no duen a la memòria el clergue rovellat dins la sagristia. Casaldàliga formava part del grup de bisbes inquiets i carismàtics, disposats a dir coses que la majoria preferia callar.

En el llunyà octubre del 1971 va ser consagrat bisbe en una de les regions més marginades del planeta. La invitació que va fer als fidels deixava entendre una manera inèdita d’introduir-se en el ministeri episcopal. Deia: “La teva mitra serà un capell de palla… Caminaràs amb la pluja, la serena i la mirada dels pobres… El teu bàcul serà la veritat de l’evangeli.” La primera carta pastoral sortida dels seus dits parlava de l’obligació de dir la veritat. Un editorial respongué de seguida de males maneres: li etzibava que era un prelat delirant, un home de mala fe, un demagog farisaic. Ja està bé per començar…

Una característica important del nostre personatge és que el cuc de la poesia ja li rosegava l’ànima des que era seminarista. Diaris, revistes i ràdios li serviren per produir versos i poemes. Emprava la poesia com a altaveu per difondre les millors causes que bullien en el seu interior. Leonardo Boff, un conegut escriptor brasiler, ha comparat la seva obra amb sant Joan de la Creu.

Ordenat prevere l’any 1952, va experimentar de prop el drama de la immigració, el treball precari, el vici, les il·lusions decebudes. Va estar a Sabadell i després a Barcelona. Ell mateix diria que aleshores descobrí l’home-massa en les ramades del metro, les fàbriques i els carrers. L’enviaren a Madrid per dirigir la ‘Revista de Testimonio y Esperanza’. Eren les darreries del franquisme. Li agradava la tasca, però les seves inquietuds eren més àmplies i comprovava que la seva congregació -els claretians- no ajustava el pas a allò que demanava el Concili Vaticà II. Juntament amb altres companys, enviaren una carta al General de l’Ordre comminant-lo a acceptar les directius del Vaticà II. Si no, ells cercarien una altra instància on treballar.

A Medellín, l’Església diu ben fort que vol ser una opció per als més pobres. Era el que desitjava amb tot el cor. El seu treball a l’Amèrica Llatina va confirmar definitivament aquest anhel. São Félix va ser la seva destinació. Una caseta de 6 × 4 metres el va allotjar el juliol del 1968.

Decidí acabar amb qualsevol ombra del colonialisme. Calia promocionar l’home integral. Era ben necessari posar dempeus comunitats que infantassin una església nova. Mentre s’afanyava a aquests objectius tingué nombrosos contratemps. Un dels més greus fou quan anà a protestar, amb un company, a uns policies per la pallissa del tot injustificada a una dona. Els agents, ben coneguts per les seves brutalitats, els reberen en to agressiu i insultant. El company els digué que denunciaria als superiors la seva manera de procedir. Un dels policies el bufetejà i li disparà al cap. És difícil d’explicar la commoció de Casaldàliga.

El nostre protagonista fa misses en to reivindicatiu i sovint es nega a fer-ne per a efemèrides o personatges que malmenen i manipulen el poble. Li plouen les acusacions a Roma. Viatja a alguns països centreamericans i la seva presència resulta poc grata, atès que molts clergues recelen del seu compromís social.

Fins i tot el criden de Roma. Amb Pau VI sempre hi tingué empatia, però no amb Joan Pau II. No acudia a les obligatòries visites ‘ad limina’ perquè li semblaven massa burocràtiques i poc evangèliques, segons que explicà en una carta adreçada al papa. Per cert, és una carta en la qual expressà idees hipersensibles per a la jerarquia. Ell és lliure i no el mouen les recompenses ni els prestigis humans.

Un bisbe poc convencional, un home digne de tota admiració. Un català exemplar i universal.

Crònica del gener 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Obrim l'any 2018 amb un bon dia assolellat. Des de l'Eucaristia demanam a Déu Pare una benedicció  a tot arreu. Que la claror de la seva mirada ens faci veure que tots som germans sense distincions de races o de ideologies. Que abundi la Pau, la Justícia i la Caritat.

6. Avui al diari ARA-Balears dedica tota una plana a Miquel Àngel Llauger, oncle del blauet Miquel Àngel Llauger Suau, per la publicació "Volen quan volen" un llibre de poemes per a nins de totes les edats.

Diu l'autor que és bo que els nins llegeixen poesia "com és bo que els agradi la música o gaudeixin veient un film. És el mateix, només has d'accedir al seu univers infantil. Així permets que l'infant creï una resposta estètica"(p.49). Tant de bo que alumnes de l'Escolania  de Lluc puguin conèixer i gaudir del llenguatge poètic.

8. Tornen els Blauets de les vacances familiars de Nadal per a reprendre les escoles. Aquest any, entre nines i nins, sumen 47 de diverses edats i procedències.

9. Passa uns dies a Lluc el bon amic Cecil Buele, sempre compromès en quefers socials. Participa de la Missa del migdia i assisteix a la Salve dels Blauets.

13. El Santuari de Lluc, repicant les campanes, es va adherir amb les talaies i torres de Mallorca que varen encendre focs i llegiren un manifest reivindicant els drets humans, la denúncia per la situació que viuen els refugiats i la conservació del patrimoni històric.

14. Després d'una llarga malaltia ha mort Maria Payeras de Santa Margalida, mare de Maria Antònia Santandreu Payeras, mestra i secretària  del Col·legi de l'Escolania i padrina de la blaueta Mercè Torres Santandreu. Un grupet de Blauets es va fer present al funeral amb els seus cants. Condol afectuós a tota la família.

19. L'Ajuntament, per celebrar la festa popular de Sant Antoni, convoca als veïnats d'Escorca a l'entorn d'un fogueró. Convidada al sopar típic d'aquests dies: torrada de llonganissa, botifarrons i panxeta.

20. L'Associació Balear de Temps lliure i Autocaravanisme  "Es Siurell" reuneix un bon nombre de caravanes a Lluc. Acampen al llarg i ample del camp de futbol. El 18 de juliol passat ja tingueren una trobada aquí mateix. Segons la premsa la venda de caravanes  a l'any 2017 s´ha incrementat un 130 %.

28. Avui, encara que de bon mati el cel estava ennigulat, poc a poc s´han obert clarianes. Cal recordar que aquests dies passats han caigut a Lluc 120 litres de pluja per metre quadrat: una benedicció pels boscs, les pastures i les fonts.

Participa a l’Ofici de les 11:00  el Grup d'Escoltes Adults de Mallorca que celebra a Lluc la 31ª Assemblea anual.

31. Aquest capvespre ha visitat el santuari i celebrat l'Eucaristia, el P. Antoni Maria Guillen, Missioner de Crist Rei, que exerceix el seu ministeri a la Diòcesi de Cuenca.

31. Jornada de la No Violència i la Pau. El P. Gaspar Alemany amb una dinàmica pedagògica anima l'Escolania a pregar i a comprometre’s a rebutjar el conegut principi dels prepotents "si vols la pau, prepara la guerra" i canviar-lo per SI VOLS LA PAU, FES-LA POSSIBLE. Com a conclusió: 

Tots podem treballar per la pau, però només tu pots començar posant pau al teu cor. Que la pregària et doni la serenor i l’esperança que necessites per construir la pau.

Els Santuaris a l'Església

Ara farà un any que el Papa publicà un document sobre els santuaris a l'Església. Creim que mereixia més ressonància de la que tingué. Vet aquí un comentari per tal que no caigui en l'oblit un any després.

Un document del Papa datat l’onze de febrer de l'any passat potser no ha tingut to el ressò que mereixia. Recorda aquest escrit (motu proprio) els beneficis que els Santuaris ofereixen als pelegrins i el lloc privilegiat que cal atorgar-los. A continuació, un breu comentari. 

En primer lloc considera que el santuari és un lloc molt adient per viure la bella tradició de la pregària, de la confiança i misericòrdia en Déu. Però no en abstracte, sinó de manera inculturada, és a dir, segons el tarannà dels fidels que el visiten. Les característiques de l’edifici, la fesomia de la imatge venerada, la natura que circumda el lloc i el record dels esdeveniments que hi han viscut els avantpassats fan possible, en efecte, que el semblant de Déu, el de la Verge o d’algun sant es presentin amb una rostre familiar. 

Des dels inicis del cristianisme hi ha hagut creients que han volgut visitar els llocs on va viure Jesús i la tomba on va ser enterrat. Més endavant altres llocs s’han popularitzat per la vinculació amb els apòstols o sants de reconeguda fama. Al llarg dels segles la pietat popular ha fet que determinats llocs —per diferents circumstàncies— parlin amb eloqüència de la Mare de Déu o d’algun sant. 

Els Santuaris segueixen sent avui dia per a molts cristians senzills el lloc on gravita en bona part el sentit de la seva existència creient. Hi experimenten la tendresa de la Mare de Déu o la proximitat d’algun sant. La seva experiència espiritual no ha de ser devaluada. De fet hi ha Santuaris que han plasmat la identitat de generacions senceres. Tot sovint el santuari esdevé icona de la llengua, la cultura, les costums més pregones i pròpies d’un poble. 

A nombrosos Santuaris hi va una gran afluència de pelegrins, hi tenen lloc fortes experiències espirituals, s’hi ofereixen celebracions litúrgiques adients. Si completem aquests fenòmens amb la bellesa de la natura que sovint els envolta, aleshores esdevenen una gran oportunitat de cara a l’evangelització. 

Cert que el nostre món està en crisi pel que fa a la fe. Tanmateix els Santuaris encara són percebuts per molta gent com uns espais sagrats on trobar-hi descans, silenci i contemplació. Coses ben necessàries en una societat que es mou frenèticament al nostre entorn. 

L’Església té bàsicament dos instruments per atendre el feligrès: la parròquia i el santuari, endemés d’altres medis i maneres. Però no és infreqüent que el creient es senti més lliure i menys observat en el santuari. I que la seva religió sigui un poc atípica, que no tengui massa en compte una rígida ortodòxia. Aleshores la parròquia se li fa estreta, li resulta incòmode. 

Per descomptat que en el santuari s’obren les portes als malalts, discapacitats, pobres, marginats, refugiats i immigrants. És ben probable que per aquestes persones el santuari els sembli més apropiat que la parròquia. 

Val la pena ressaltar el concepte de “Via pulcritudinis” al qual es refereix el text. El Consell Pontifici de la cultura l’explica així: 

En aquesta perspectiva, la Via pulchritudinis es presenta com un itinerari privilegiat per arribar a molts que experimenten grans dificultats per acollir l'ensenyament, sobretot moral, de l'Església. Amb massa freqüència, en aquests últims decennis, la veritat s'ha ressentit de la instrumentalització a què l'han sotmès les ideologies i la bondat s'ha vist reduïda a la seva dimensió horitzontal, a mer acte social, com si la caritat cap al proïsme pogués viure sense extreure la seva pròpia força de Déu. El relativisme, que troba en el pensament feble una de les seves expressions més clares, contribueix, d'altra banda, a dificultar un debat autèntic, seriós i raonable. 

La Via de la bellesa, a partir de l'experiència simple de la trobada amb la bellesa que suscita admiració, pot obrir el camí a la recerca de Déu i disposar el cor i la ment a la trobada amb Crist, Bellesa de la santedat encarnada, oferta per Déu als homes pares la seva salvació. Aquesta bellesa segueix convidant avui als Agustins del nostre temps, cercadors incansables d'amor, de veritat i de bellesa, a elevar-se des la bellesa sensible a la Bellesa eterna i a descobrir amb fervor al Déu sant, artífex de tota bellesa. 

Tenint en compte tot això està clar que els Santuaris estan cridats a jugar un paper de relleu en la nova evangelització i que l’Església ha de valorar la seva funció. En conseqüència el Papa creu que serà positiu transferir les competències que sobre el santuari tenia la Congregació per al clergat al Consell Pontifici per a la promoció de la nova evangelització.      
                                                                                                              Manuel Soler Palà, msscc

Crònica del desembre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Entram en aquest mes nadalenc amb molt de fred. La nit passada el termòmetre marcava -1º.

2. El Santuari roman blanc, el grossor de la neu és de 20cm.

Organitzat per l'APIMA de l'Escolania i  l'Associació d'antics Blauets es celebra al Restaurant Binicomprat el ja  tradicional sopar de Nadal a benefici del Blauets. Una convocatòria que aplega 535 assistents. L'acte consta d'un animat Concert de l'Escolania  i el lliurament del guardó Blau d’Or al prestigiós pianista i antic blauet Andreu Riera, a més d'un bon sopar.

El P. Antoni Fernández va llegir un parlament del P. Ricard Janer recordant algunes notes històriques del guardonat i en especial el seu currículum musical. La trajectòria musical com a pianista és molt extensa i difícil de resumir. Ha guanyat importants concursos nacionals i internacionals i ha realitzat concerts pràcticament a tot Espanya i a molts països d'Europa, a Amèrica i fins tot a Austràlia. Actualment és professor titular del Conservatori de Música de les Illes Balears i ha estat guardonat amb diferents premis, inclòs el del seu poble de Manacor.

Andreu Riera sempre ha valorat i destacat la formació que rebé a l'Escolania de Lluc i sempre que el Santuari ha programat un esdeveniment musical i li ha demanat la seva col·laboració sempre ha respost de manera prompta i gratuïta, amb l' humilitat i simpatia que el caracteritzen.

Enhorabona! Que la Mare de Déu de Lluc protegeixi l' antic blauet  baix del seu "mantell blau".

4. Visita la Mare de Déu i celebra l'Eucaristia el P. Fernando Alós, Provincial d'Espanya i França de l'Institut Verb Encarnat (I.V.E.).

Reunió del Patronat de la Fundació Santuari de Lluc. A les 12:00 es va reunir el Patronat  de la Fundació Santuari de Lluc en sessió ordinària per tal d'aprovar l'exercici econòmic de l'any 2017 i el pressupost de l'any 2018.

Després de la lectura de l'acta anterior es procedí a l'admissió del nous membres del Patronat : el President degà del Capítol de La Seu Mn. Teodor Suau, el Delegat dels Missioners dels Sagrats Cors P. Hippolyte Voka i el Batle de Palma, Antoni Noguera.

El Bisbe Mons. Sebastià Taltavull ja es va donar per admès amb l'acceptació que va fer al seu dia com a Administrador Apostòlic de Mallorca.

A part dels altres membres del Patronat hi assistiren el P. Gaspar Alemany delegat del Superior General i el P. Antonio Fernández, com a tècnic.

Al torn obert de la paraula, el Patró President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, manifestà que el procés de restauració del 4t. Misteri del Rosari de la Via Monumental de Lluc ja està en marxa. L'arquitecte  Tolo Pons presentà un projecte d'estabilització per tal de procedir a un anàlisi del subsòl per determinar el sistema de rehabilitació (enderrocar i tornar construir o per medi d'altres tècniques possibles evitar l'enderrocament). Les subvencions necessàries s'incorporaran al fons de la Fundació, per tal d'evitar una burocràcia excessiva. A les 12:45 es donà per acabada la reunió.

6. El P. Manuel Soler dóna la benvinguda i celebra la Missa a 200 components del grup "Gent Gran de Santa Maria", part d'ells han format una coral que anima la celebració, a més de fer les lectures i les pregàries.

8. Festa de la Puríssima. Aquesta nit hem estat a -2º. Encara queden restes de neu a les teulades i recons a l'entorn del Santuari. Una gentada puja a Lluc; també venen els Blauets de les seves mini-vacances per a solemnitzar l'Ofici; entre els participants Salvador López Soler, de València, que ha vingut a celebrar el més de 50 anys de la  seva Primera Comunió al Santuari.

9. El Bisbe Mons. Sebastià Taltavull puja a Lluc juntament amb representants dels moviments seglars de la Diòcesi. En totals són una setantena.

A la Basílica el Bisbe  fa una llarga pregària a la Mare de Déu posant  baix la seva protecció la tasca pastoral. Es canta la Salve gregoriana, es recita la pregària litúrgica i es canta l'Ave Maria de  Lluc. El P. Ricard Janer, Prior, diu unes paraules de benvinguda al Bisbe i als presents.

Acabada la pregària els convidats han passat a Sa Fonda compartint el dinar en un bon clima d'amistat.

10. A la Missa de les 12:30 que celebra el P. Antoni Fernàndez hi canta la Coral de l'Associació d'Advocats de les Illes Balears.

11. Avui, després d'un temps de preparació acadèmica, musical i coral, s'incorporen a l’Escolania de Lluc, i completen el grup d'infants que formaran part del cor més antic de Mallorca durant aquest curs 2017-2018 els següents alumnes: Josep Carreras Muñoz, d'Ariany; Jaume Radó Aguiló, de Caimari i Pau Amengual Figuerola, de Llubí. A tots ells, enhorabona!

15. Aquest vespre Concert de l'Escolania a l'església de Santa Maria la Major, d'Inca amb un repertori on predominen les cançons nadalenques. És un acte organitzat per la Fundació Cultural Es Convent.

16. Seguint amb les trobades del Bisbe  amb els diversos agents de pastoral de la Diòcesi, avui són convocats els instituts i ordres de  vida consagrada.

A les 12:30 els assistents cantaren la Salve acompanyats a l'orgue pel P. Manuel estant absents els Blauets. El Bisbe feu una sentida pregària a la Mare de Déu i valorà el testimoni de vida i el compromís pastoral de les religioses i religiosos. Presentà el recentment anomenat Vicari Episcopal de la Vida Religiosa, el felipó P. Antoni Canyelles.

El P. Ricard Janer feu esment de les tres ocasions en que el Bisbe a l'inici del seu ministeri ha convocat a pregar amb ell a la Mare de Déu de Lluc als agents de pastoral més destacats.

També feu un parlament Sor Elisa Garcia, Presidenta de la CONFER de Mallorca, oferint la bona disponibilitat dels diversos carismes de la vida consagrada.

Dinar a Sa Fonda que, malgrat que els cuiners només havien preparat dinar per uns 120 comensals  davant els més de 200 assistents aconseguiren de sobreposar-se a la situació amb èxit.

17. Avui l'Associació Esportiva del Col·legí de la Salle de Palma celebra a Lluc la seva jornada anual  participant alumnes i professors a l'Ofici, fent les pregàries i oferint el pa i el vi juntament amb un gran ram de flors, una pilota i un banderí de l'associació.  Després anaren a l'Acolliment del Centenari per compartir el dinar i la festa.

Acte seguit el grup de Música de Cambra de l'Escolania oferí un breu concert que fou molt valorat i aplaudit. El dirigí la professora Mª Rosa Cardona  Bonet que, per cert, deixa l’Escolania per fer feina a altres llocs.

Benedicció d'una imatge de la Mare de Déu de Lluc a la Parròquia de Sant Llàtzer al Pla de Na Tesa. Aquest diumenge, a la Parròquia del Pla de Na Tesa, amb motiu de la festa de St. Llàtzer es va beneir i col·locar una imatge de la Mare de Déu de Lluc que els feligresos amb les seves aportacions havien fet possible.

Del Santuari hi acudí el P. Gaspar Alemany que presidí l' Eucaristia que concelebrà el rector Mn. Francesc Carmona i Mn. Guillem Rosselló, rector de Son Ferriol.

Enguany la festa de St. Llàtzer va coincidir amb la fira de la llet d'ametla del Pla de Na Tesa, amb el patrocini de l'Ajuntament de Marratxí.

21. Concert solidari de l'Escolania de Lluc amb la Capella Mallorquina a favor de l'Associació de Pares de Nins Autistes de Balears "Gaspar Hauser" organitzat per la Fundació Sa Nostra a l'Església de Santa Eulàlia de Palma.

23. A les 17.00 Bastanta gent acudeix a l'assaig general de les Matines. Una prometedora mostra del que serà la part musical de la Litúrgia de la Nit de Nadal. A les 20:30 Es  presenta dins  el grup de cambra de l'Escolania  el Quartet de Cambra Rubatto que ofereix un bon i aplaudit concert.

24. Després de l'Ofici del IV Diumenge d'Advent, es commemora el 118 aniversari de la Mort del P. Joaquim Rosselló, Fundador de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors i Prior del Santuari de Lluc. Es diposita una corona de llorer al peu del seu monument al jardí de la Magnòlia mentre es fa memòria del seu testament espiritual i es canten els Goigs de la Congregació.

Les Matines de Lluc. Amb una basílica plena de gent que volia gaudir el Misteri d'aquesta Nit de Nadal, a les 22:00 començaren les Matines. L'Escolania i la Comunitat aconseguiren fer-les viure des del goig d'una fe viva i  memorable. Res millor que recordar les paraules de l'antic blauet i il·lustre acadèmic Llorenç Riber: Persevera eternament el misteri fràgil d'una Mare Verge i d'un Déu Infant, el plor del qual anuncia al món un goig molt gran i evangèlica: la pau als homes de bona voluntat, dins les ombres sagrades d'una nit en que els àngels sardanegen amb els pastors, i la Justícia dóna una  besada a la Pau, i el cel es confon amb la terra.

Enguany La Sibil.la fou Cecília Ilbert Figuerola. L'Àngel el cantà Marina Canals Vera.

La Calenda fou dita per Pau Amengual Figuerola.

31. Acabam l'any 2017 al cambril , prop de la Nostra Mare de Déu; confident de les nostres incoherències, esperances i pregàries. Ella ens ensenyarà, altra vegada, a acollir la Paraula del seu Fill en l'any nou de 2018.