Crònica del desembre 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1.Començam aquest mes nadalenc amb un esdeveniment que agermana les diverses institucions  de Lluc: el Sopar de Nadal. Organitzat per l'Associació de Pares i Mares de l'Escolania i l'Associació d'Antics Blauets el vespre d'aquest primer dissabte de desembre va tenir lloc al restaurant de Binicomprat el ja tradicional Sopar de Nadal.

Amb una assistència que passava de quatre-cents amics va començar la vetllada amb un magnífic concert de l'Escolania i la seva orquestra de professors i alumnes creant una gran animació.

Després es va lliurar el a l'antic blauet Josep  Obrador i Cladera el Blau d'Or 2018. De sobres són conegudes les diverses activitats que ha realitzat a favor del Santuari sense estalviar mai esforços i temps: publicacions , col·lecció de pintures pel Museu de Lluc, cançons sobre el Santuari pels millors músics actuals, etc. Basta recordar l'impuls i organització del “Nadal a Lluc a La Seu” i la recuperació teatral de la “Processó dels Profetes”. Des d'aquí el nostre agraïment sincer i felicitació cordial. Un bon sopar i diverses actuacions d'antics blauets i convidats completaren la vetlada.

Dret, el primer començant per la dreta es Josep Obrador

2. Peregrinació de la Parròquia de La Soledat de Palma que enguany celebra el 25è. aniversari  de les peregrinacions a Lluc. Assisteixen a l'Ofici de les 11:00 i fan ofrena d'una cistella de flors amb una banda commemorativa.

3.Visiten el Santuari un grup de 300 alumnes del Col·legi Pedro Poveda de Palma. Han fet diverses excursions i han emprat l'Acolliment del Centenari.  A les 11:30 el P. Antoni Fernández els ha dirigit la benvinguda a la Basílica on han fet una pregària preparada pels mateixos dirigents. Després han assistit a la Salve dels Blauets on el P. Manuel Soler els ha parlat de l'important moviment educatiu del Pedro Poveda.

7. Aquest llarg cap de setmana els Porxets i la Plaça dels Pelegrins mostren les paradetes de la Fira de Nadal. Artesania i gastronomia casolana i llepolies pels petits volen convidar a alegrar les festes que ja s'apropen. I, demà la Puríssima, la que ens proposa el millor camí per alegrar-nos en la vinguda del seu Fill.

12. Gira de concerts de l'Escolania a Barcelona. El projecte de la gira de concerts a Barcelona, és un intercanvi  entre les corals de la Parròquia de Sant Medir i l'Escolania de Lluc, promogut pel  Bisbat de Barcelona i el Temple de la Sagrada Família.  La Parròquia de Sant de Sant Medir són els organitzadors de les activitats, dels desplaçaments i transport públic. Les estades i manutenció són a les llars de les famílies de Sant Medir.

Els Blauets canten a l'Església de Sta. Maria del Mar

Està previst que visitin el Barri Gòtic i el Museu Nacional de Catalunya, que donin un concert pedagògic a l'Escola del Coll i un concert al Santuari del Coll, que visitin Montserrat amb Salve a la Basílica i dinar amb l'Escolania de Montserrat, un concert a la Sagrada Família amb orquestra i Cor de Lleida així com la participació cantant a la Missa Internacional a  la Sagrada Família i un concert de l'Escolania a Santa Maria del Mar. Després del dinar del diumenge 17 amb les famílies catalanes passaran el capvespre a la Parròquia de Sant Medir participant de la Marató de TV3.

Concert dels Blauets, amb una coral i una orquesta
de Lleida al Temple de la Sagrada Família

A Montserrat  els Blauets i els escolans del lloc
cantaren junts i també compartiren el dinar

Visiten la Mare de Déu i assisteixen a la Missa del migdia el matrimoni Llull-Quetglas de Son Servera per donar gràcies a Déu per les noces d'or.

16. A l’Eucaristia de les 11:00 hi participen 50 persones d'un grup d'amistat de Campos. Després tenen un dinar de germanor a l'Acolliment Cuina dels Pelegrins.

21. L'Escolania baixa a Ciutat  per a participar juntament amb la Capella Mallorquina al Concert Solidari de Nadal a la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma a benefici de la Fundació d'Ajuda Integral a les persones "Montission Solidari" amb l'organització de la  Fundació Sa Nostra i Bankia.

22. El P. Manuel Soler celebra el baptisme  dels germans de Marratxí Diego i Sara Roig Gajardo, fills de Francisco Juan Roig Araujo i de Ruth Jimena Gajardo Vargas.

23. Visita del Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull que celebra l'Ofici d'aquest IVt. diumenge d'Advent, destacant a l'homilia la figura de la Mare de Déu com a millor  model per a preparar el camí de la vinguda del seu Fill.

Després, el P. Prior convida als assistents a recordar la figura  del venerable P. Joaquim Rosselló, que fou Prior de Lluc i Fundador de la Congregació dels MM. SS. CC. en l'aniversari de la seva mort i, a retre-li homenatge al jardí de la magnòlia on hi ha una estàtua seva esculpida en bronze.

A les 12:30 a la Missa que celebra el P. Antoni Fernàndez hi participa amb els seus cants la Coral dels Col·legi d'Advocats de Palma.

24. A les 22:00 amb gran solemnitat i notable assistència de fidels es celebren les tradicionals Matines de Nadal a Lluc que presideix el P. Ricard Janer, Prior Enguany el cant de La Sibil.la l'ha fet  Maria Rosselló de Sa Pobla. l'Anunci de L'Àngel, Paula Marí, de Sineu. El sermó de La Calenda, Pau Amengual, de Llubí.

L'antic blauet, Llorenç Riber, escrigué paraules memorables que encara perduren: "Persevera eternament el misteri fràgil d'una Mare Verge  i d'un Déu Infant, el plor del qual anuncia al món un goig molt gran i evangelitza la pau als homes de bona voluntat, dins les ombres sagrades d'una nit en que els Àngels sardanegen amb els pastors, i la Justícia dona una besada a la Pau, i el cel es confon amb la terra".

29. A la Missa de les 12:45 que celebra el P. Lluís Arrom, caputxí, hi participa el matrimoni de Gabriel Arrom i Maria Rosa Alberdi que hi celebren els 50 anys de casats.

30. Devers migdia venen els col·laboradors del llibre "El silencio: oratorios i ermitas de Mallorca", Miquel Palou i Gaspar Valero, acompanyats per Carles Amengual, entre altres. Regalen un exemplar del llibre al P. Manuel Soler pel seu assessorament sobre Lluc. Després visiten el Museu i la sala on hi una mostra de betlems de diversos països i una col·lecció de neules retallades a mà.

31. Acabam l'any al cambril, amb la Mare de Déu, que prega amb nosaltres. Presideix l'Eucaristia el P. Antonio Fernández. Demanam perdó per les nostres incoherències i pecats i donam gràcies pels beneficis rebuts. 

Càpsules nadalenques

Nadal de veritat

El Nadal no hauria de convertir-se en una llegenda, cosa que succeeix quan la imaginació popular desenfoca i deforma el fet històric. Se’n deixen al marge uns aspectes essencials i se n’emfatitzen altres secundaris o s’endolceixen

Res d’interessar-se més pel bou i la mula que per l’infant. Bé està que en el pessebre no faltin els rius de plata ni els angelets penjant d’un fil. Però no degradem el misteri d’un si ple de Déu, d’un nin adormit en un pessebre.

Abans que el Nadal fos Nadal se celebrava la victòria de la llum sobre la foscor. El solstici d’hivern. Però la vida no consisteix en un cercle que torna sobre si mateix una vegada i una altra. El nin que neix per Nadal creixerà, canviarà el seu entorn i morirà. Res no serà igual. El cristianisme no és un cercle que es repeteix, sinó una línia recta amb un terme ben definit.

El Nadal té un estret vincle amb les dites dels vells profetes: les espases s’han de convertir en arades i els llops han de ser capaços de menjar amb els anyells. Una utopia com la d’aquell profeta més proper que somiava així:…arribarà un dia que ningú no es fixarà en el color de la pell…El nin del Nadal també ens assenyala el camí de la utopia, ja que mai no arribarem a construir un món de total fraternitat.

Amb una mica d’imaginació i de bona voluntat sembla que els vianants levitin. Els àngels se multipliquen per Nadal.

Una associació encertada: l’Infant Jesús és l’estel que condueix el creient al llarg de l’aridesa del dia a dia. L’espurneig de l’estel parla del Nadal i estimula a eixamplar el cor.

El Nadal se concentra al cor

Ni les esferes penjades a l’arbre, ni la neu on referma el fred, ni les llegendes del Pare Noel lliscant per la xemeneia aconsegueixen despertar la vertadera alegria nadalenca. El  Nadal autèntic comença al cor de la persona i continua en la generositat de compartir el goig amb altres.

Ni les esferes de colors de l’avet, ni els pessebres  coberts de molsa marquen l’estació nadalenca. Caldrà recórrer millor a un somriure innocent i transparent. Com el d’un nin gran que no s’ha contaminat d’ambició malsana ni s’ha intoxicat idolatrant els diners.

És convenient tocar de peus a terra. Per art de màgia el Nadal no millora la moral de la ciutadania ni fa més amable el veïnat. O tal volta els millori instantàniament i a nivell molt superficial. Els valors i desitjos que nien en el cor de cadascú, aquests sí que es reflecteixen en el Nadal.

La calor humana, les atencions i l’afecte no poden fallar per Nadal. Perquè no és la data del calendari la que omple el cor d’alegria, sinó l’alegria del cor la que justifica la data.

Les més càlides salutacions s’intercanvien en la festiva temporada nadalenca. S’augura el millor per als qui es mouen al nostre voltant. En el fons se pretén despertar els millors sentiments del proïsme.

Fals Nadal

Tot sigui dit. Hi ha a qui els dies nadalencs li semblen tristos i desitgen que passin a la major velocitat. Potser se senten malament perquè res no els vincula a qui ha de ser el protagonista de la festa, Jesús, o potser les nadales li semblin massa meloses o no suporten la proximitat de la família.

Alguns nadals celebren el consum, el malbaratament i l’ostentació. Mentrestant l’Infant Jesús roman tancat a l’habitació més fosca de la casa. Celebren el naixement del Nin sense  Nin.  

De vegades el Nadal inflama l’oratòria. Tampoc no és això. Què els sembla la frase d’aquesta autora? Què és el Nadal? És la tendresa del passat, el valor del present i l’esperança del futur. És el desig més sincer que cada tassa es desbordi amb benediccions riques i eternes, i que cada camí ens dugui a la pau. (Agnes M. Pharo)

De vegades hi ha qui s’embriaga amb les paraules i pronuncia frases con escassa moderació. Per exemple, un conferenciant deia: Nadal és una conspiració d’amor. Tampoc no cal passar-se perquè una cosa  és dir i  l’altra és  fer i un refrany diu que del sublim al ridícul només hi ha un pas.  

Un Nadal sense límits

El sentiment genuí del Nadal hauria de durar els 365 de l’any. No debades Harlan Miller anhelava repartir-la en dotze gerres per destapar-ne una cada mes de l’any.

El Nadal comença abans del dia 25 de desembre. Molt abans imagina un les festes que celebrarà amb els amics, la calor de la llar, els dies festius, la família al voltant de la taula.

El punt de referència del Nadal no és el 25 de desembre ni l’estació hivernal. La data té a veure amb l’alegria compartida, l’emoció sostinguda i la ferma creença que és possible viure més fraternalment.

Ambientació nadalenca

Els desitjos de pau i felicitat sorgeixen a borbollons a la temporada nadalenca. Es repeteix mil vegades el desig que els millors somnis es facin  realitat, que la il·lusió brilli a la llar i que les abraçades siguin més intenses i caloroses que a la resta de l’any. Bon Nadal!

Deu ser veritat que les estrelles intensifiquen la seva brillantor i els crus dies d’hivern, que no en el tròpic, es tornen més càlids simplement perquè és Nadal? Segurament que no, però deixem que els somnis i les il·lusions atropellin la lògica i l’evidència per uns dies.

És  cert que en l’aire es respira la màgia de la data nadalenca. Els llums que fan l’ullet al caminant a les avingudes de la ciutat ajuden a crear aquest ambient d’encanteri. D’aquí el trànsit abundant de bons desitjos i benediccions.

La llum dels grans magatzems, la silueta il·luminada de l’arbre  nadalenc, les nadales que se senten al fons de la sala, l’encens que s’escampa a l’Església… Tots aquests ingredients, que també són sensacions, van configurant el Nadal. L’embolcall, un amistós somriure.

No sé per què les estrelles juguen un paper destacat en l’època nadalenca. Potser per l’associació amb l’estrella dels mags o perquè moltes de nits hivernals mostren tot el seu cabal de llumetes espurnejants al cel fosc.

Nadal en família

Nadal és un moment especialment propici per acostar-se a aquells que la vida ha anat distanciant. Estiguin lluny o estiguin a prop. Siguin el temps o la geografia els culpables de la distància o les sospites i rancúnies que s’han anat acumulant.

Creen un ambient de festa i delicadesa els regals davall l’arbre. Però si la família que habita la sala manté rancúnies i discussions, tota la decoració s’arruïna. La família desunida amarga el Nadal. 

És cert. El Nadal aporta un plus de calor familiar, de deferència i delicadesa envers els nostres proïsmes. Així ho afirma l’actriu anglesa Joan Winmill Brown: Quan arribi el dia de Nadal, ens ve la mateixa calor que sentíem quan érem nens, la mateixa calor que embolcalla el nostre cor i la nostra llar.

Charles Dickens va escriure abundantment sobre el Nadal. Una de les seves frases diu així: Bon, bon Nadal, el que fa que ens recordem de les il·lusions de la nostra  infantesa, recordi a l’avi les alegries de la seva  joventut i transporti el viatger a la seva foganya i a la seva dolça llar.

Manuel Soler Palà, msscc

Crònica del novembre 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

1.Acabam l'octubre amb pluja i la pluja segueix persistent al començament de novembre. Diumenge de Tots Sants. Intentam viure aquesta festivitat lluny de les imposicions comercials del Halloween. Recordam i pregam per aquells sants casolans que ens deixaren petjades evangèliques i, en lloc de fer-nos por, oferien un rosari de panellets o un plat de bunyols ensucrats.

3. La família d'Antoni Ripoll Oliver, de Sta Mª del Camí visita la Mare de Déu en acció de gràcies pels 93 anys del festejat. Han participat a la missa de les 12:45. Celebra la missa el P. Toni Fernández.

4. Peregrinació anual de l'associació Gent Gran del Camp Redó. Celebra el P. Antoni Fernández i concelebra el prevere alemany Vicencius N.G. Visca - Herz Iesu, Bernau.

8. Venen 54 persones entre universitaris i professors de la "School of Events, Tourism  Hospitality Management" de Leeds Beckett University per a conèixer el Santuari en la seva vessant turística. Assisteixen a la Salve i visiten la Mare de Déu.

11. A l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Hippolyte Voka celebra la seva Primera Comunió la blaueta Marina Canals Vera. Es destaca la comunió amb l'Esglèsia Diocesana i la col.lecta va destinada a les seves necessitats.

El club de motos antigues "Es Siurell"(Marratxí) ha pujat un any més a Lluc per visitar la Mare de Déu i oferir-li  un ram de flors. Ales 12:30  el P. Manuel Soler els ha acompanyat al cambril on els ha dirigit unes paraules relatives  a la Mare de Déu i les responsabilitats dels motoristes, després, a la Placeta del Lledoner ha beneït les motos. Totes elles eren d'una franja de 40 a 60 anys d'antigüetat.

17. Homenatge a l'arquitecte Josep Ferragut Pou. Aquest dissabte  l'Escolania de Blauets va donar un concert a l'esglèsia  de La Porciùncula amb motiu de declarar Josep Ferragut, arquitecte, "Fill Predilecte de Mallorca" per part del Consell de Mallorca commemorant els cinquanta anys de la seva mort. En el discurs del President del Consell, Miquel Ensenyat, destacà els seus mèrits com l'arquitecte més significatiu de la segon meitat del s. XX. Entre els assistents hi havia el seu nebot, Pep Ferragut, també arquitecte, el Vicari Judicial del Bisbat Mn. Nadal Bernat, el Provincial de la T.O.R. Fr. Jaume Puigserver i el P. Ricard Janer, Prior de Lluc.

El Santuari de Lluc té molt a agrair a Josep Ferragut, tota vegada que des de l'any 1950, en temps del prior P. Josep Verd va treballar molt "gratis et amore" a favor del santuari i que continuà amb la mateixa esplendidesa fins a la seva mort ocorreguda l'any 1968. Entre les seves obres cal destacar la gran ampliació de l'hostatgeria amb tres pisos nous sobre la planta noble, el dormitori dels blauets de 90 m. de llargària, la nova capella del seminari major dels Missioners dels Sagrats Cors, que per l'època fou una autèntica novetat, a voltes discutida i altres lloada per part del clergat, la remodelació total del Cambril de la Mare de Déu, en temps del prior P. Miquel Ollers l'any 1962 i la capella del Santíssim l'any 1970 , en temps del prior P. Romà Fortuny.

18. Amb tantes advocacions i diades sobre temes que afecten la humanitat el Papa Francesc ha instaurat la Jornada dels Pobres  per a prendre consciència dels nostres germans de prop o d’enfora que sofreixen fam, injustícies, guerres i migracions, marginació social, vellesa desatesa o malalties incurables... Hi tantes castes de pobresa! Cal recordar que Jesús va néixer i viure com a pobre i que s'identifica amb ells: "Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus m'ho fèieu a mi". De com els hem estimat i servit serem judicats el darrer dia.

21. Visita la Mare de Déu un grup de 40 persones de la Tercera Edat de Son Servera. Assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets.

23. L'Escolania celebra Santa Cecília, patrona dels músics. Professors i alumnes conjuntament dediquen la jornada a una sèrie d'activitats per valorar la riquesa del món musical. Enquesta sobre "que fa sentir la música", visualització de diversos vídeos de músics, diferents estils a la història de la música, interpretació de melodies, i concerts de mestres, professors i alumnes. A la Salve del migdia uns 180 alumnes de Primària del Col.legi Ntra. Sra. del Carme de Palma hi assisteixen i mostren el seu gust pel petit concert dels Blauets rompent l'habitual  protocol amb entusiastes mamballetes.

25. Diumenge de Jesucrist Rei. Presideix la Celebració el P. Ricard Janer que també fa memòria de Santa Cecília. Hi participa una coral de gent major d'Arenys de Mar, el Cor del'Aixa que, a més de cantar a l'ofertori i comunió, al final, juntament amb l'Escolania, fan un breu concert molt  aplaudit per l'assemblea.

Després de l'Ofici es va tenir  l'Assemblea dels Pares i Mares dels Blauets per elegir la nova Junta Directiva de AMIPA. Fou nombrat president Rafel Roig Sansó i els altres membres elegits són: Mercè Aguiló Estarelles, Catalina Figuerola Bucklitsch, Maria Teresa Fiol Frontera, Pere Josep Garcias Hernández, Francesc Marí Perelló, Cristina Martorell Mayans, Francisca Riera Matas, Aina Suau Calderay, Martí Torres Massanet i Maria Vera Cifre. Com a representant dels pares en el Consell Escolar ha sortit Xavier Radó.

28. Avui s'incorporen a l'Escolania de Lluc en la seva activitat coral d'alumnes: Shannon Nolan Rioja, de Calvià i Guillem Santana Alajarin, de Petra després d'haver començat a estudiar al Col.legi de Lluc aquest mateix setembre. Tots dos cursen Primer Curs d'Educació Secundària Obligatòria.

29. Reunió al Palau Episcopal dels membres de la Fundació Santuari de Lluc que presideix el Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. S'aproven l'acta d'aquest curs i els pressuposts del pròxim any.

30. Uns 90 alumnes de 3r., 4t, 5è, i 6è de Primària de l'Escola "Tresorer Cladera" de Sa Pobla que han vingut a Lluc, han fet una activitat conjunta amb l'Escolania , després han assistit al Cant de la Salve.

L'encert d'una Jornada Mundial dels pobres

Al llarg de l'any ensopeguem amb molts dies dedicats a una causa que interessa a la humanitat, un poble o una institució. A l'Església es detectava un buit. Sí, Jesús es va interessar molt pels pobres. Diferents categories i rostres de pobres: els que no tenien per menjar, la vídua que patia la mort del seu fill, els que esperaven que algú els donés feina, els que no tenien veu, els discriminats ...

El buit que han d'omplir els pobres

Per primera vegada el 19 de novembre passat —ara fa un any— es va celebrar la Jornada Mundial dels Pobres, establerta per l'actual Papa Francesc. Ell convida a tenir entranyes de misericòrdia davant el sofriment de tanta gent. Sabem de les llargues files d'exiliats en el nostre món, de la gent en els cinturons de les ciutats que ho passa molt malament i on no són pocs els que dormen al carrer.

Si no hi ha sintonia amb la persona que pateix resulta inútil parlar de la misericòrdia. Un dirà que aquest no és el seu problema i l'altre mirarà cap a un altre costat. És absolutament necessari que de nosaltres els cristians es pugui dir, com de Jesús: "se li van commoure les entranyes" quan ensopeguem amb les mancances dels nostres germans.

Cap cristià hauria d'ignorar als pobres. Si potser ja no pot viure amb ells —i menys com ells— almenys sí hauria de tenir una opinió favorable cap a aquest col·lectiu. No posar en relleu els seus defectes, sinó crear una opinió favorable a que les institucions públiques s'esforcin a reduir el seu nombre i propiciar-los una vida menys dura. I, per descomptat, lloable seria que cada ciutadà compartís el que te a l’abast de la ma.

Els pobres són una categoria teològica fins i tot abans que social o política. Jesús lloa el cor dels que no viuen somiant en comptes corrents ni luxes. Feliços els pobres, proclama des del cim de la muntanya. Ells no han de defensar-se dels altres perquè poc els poden sostreure. I si és veritat que de vegades són cruels entre ells mateixos, també ho és que l'instint de supervivència pot ennuvolar la ment quan ronda el perill de morir per inanició.

Els ensenyaments que procedeixen de Jesús i la millor tradició de l'Església clamen sobre la preocupació pels pobres. "La pobresa té rostre de dones, homes i nens explotats per interessos vils, trepitjats per la lògica perversa del poder i els diners ... la pobresa és fruit de la injustícia social." (Francesc).

La misericòrdia, la sensibilitat cap a qui pateix, interpel·la des de fa molts segles els cristians. L'Antic Testament descriu a Déu dient que és fidel i misericordiós. Escolta el clam del poble esclavitzat. Els profetes són portaveus del Déu bo i no tenen por a l'hora de censurar als governants que actuen amb duresa de cor. El messianisme no és sinó la promesa que un dia el Rei —el veritable Rei: Déu en darrer terme— posarà les coses al seu lloc, és a dir, farà justícia als petits i humils.

Jesús experimenta la misericòrdia davant les multituds, però també quan troba a la vídua que porta al fill al cementiri i igualment quan observa el dolor de Marta i Maria enfront del seu germà mort. Llavors esclata en sanglots. Ell és el bon samarità que no passa de llarg. La reacció que provoca en Jesús el sofriment aliè, particularment el generat per la injustícia i la prepotència, és el que vertebra tota la seva forma d'actuar, de predicar i pregar. Són nombroses les pàgines de l'evangeli en què Jesús s'acosta als que pateixen i els alleuja de les seves penes.

Un ensenyament que ve de lluny

La tradició cristiana ho expressa encertadament quan afirma que el fonament de la vida i l'espiritualitat es troba en l'amor. Bé serà, però, concretar una mica i afegir: en l'amor acolorit de misericòrdia. Perquè hi ha amors egoistes, prepotents i falsos. El camí cap a l'autèntic amor cristià va agafat del braç amb la misericòrdia. Com succeeix amb el Pare de la paràbola: un pare amb cor de mare. No pregunta, no demana, no renya. Un cor fet de pura fibra maternal.

Per aconseguir un cor generós i atent al proïsme cal, però, sortir del petit món en què un es va instal·lant. Cal prendre seriosament la missió i el compartir. No hem de tenir por de retallar pressuposts i subvencions a les causes i projectes que només afavoreixen els poderosos. No hem de tenir por d’aquells que no veuen amb bons ulls l'afany pels immigrants, per la gent de la perifèria, pels que no tenen treball ni documentació ...

Els que estan acostumats a manar i manipular no poden consentir certes opinions ni projectes que els destorben la digestió. Diuen que els exclosos es podrien envalentir. Són molts, podrien aixecar-se un dia contra l'ordre creat per la societat. Tanmateix l'Església vertebrada per la misericòrdia ja no es limita a oferir un tassó de llet al pobre que es mor a la cantonada. Ara pregunta, interpel·la, molesta…

Tot el que precedeix ho expressa de manera senzilla i eloqüent l’estampa del Cor de Jesús travessat per la llança a la creu. El seu cor resumeix el misteri d’un Déu fet carn, un cor que batega i regala fins l’última gota de sang als seus germans.  

Manuel Soler Palà, msscc

Crònica de l'octubre 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Al diari "Ara Balears" d'ahir (30-IX-2018)  hi ha un reportatge  sobre el Camí de Lluc a Santiago . Al final de l'article es fa esment de la primera ruta jacobea com a obligat referent. Paga la pena recordar-ho:

A banda del viatge de Ramon Llull, només una altra vegada s´ha peregrinat des de Mallorca. Va ser el 1948. Fa 70 anys que 1.000 joves d'Acció Catòlica s'uniren per passejar la Mare de Déu des de Lluc  a totes les parròquies de Mallorca fins a la plaça de Santa Eulària de Palma. A partir d'aquesta feta, crearen els cursets de cristiandat. Però la ruta no s'acabà aquí. Després anaren en vaixell a Barcelona, en tren fins a Madrid i d'allà pujaren a camions de militars per arribar a Santiago. Un viatge que encara és recordat com l'única peregrinació a Santiago. A partir d'ara, però, n'hi haurà moltes més.

3. Un grup de 25 joves francesos venen al Santuari acompanyats per dos preveres religiosos de la Congregació e Sant Joan de França. El P. Hippolyte Voka —que exerceix de P. Sagrista— els dona la benvinguda. Després de pregar a la Mare de Déu, celebren l'Eucaristia a la capella del Santíssim i, més tard, han passat un temps de desert pels voltants de Lluc.

5. Uns 500 alumnes des de Primària fins a ESO del Col·legi Jesús Maria de Palma passen una jornada a Lluc organitzada pel Departament de Pastoral del Col·legi. Empren l'Acolliment del Centenari per una dinàmica lúdica i formativa.

Un grup de pelegrins procedents de Polònia visiten el Santuari. A més de venerar la Mare de Déu participen de l'Eucaristia del migdia i, el prevere que els acompanya, concelebra amb el P. Antonio Fernández.

6. El grup de pregària "Reina de la Pau" passa el matí en oració -des de les 08:00 fins a la Missa del migdia- amb el Santíssim exposat a la Capella.

11. IX Trobada de Responsables de Santuaris i Ermites de Mallorca. A més del Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe, hi assistiren: Mn. Llorenç Lladó (Casa hostal de Sta. Catalina Thomàs de Valldemossa), PP. Ricard Janer, Hippolyte  Voka i Manuel Soler (Lluc), Mn. Francesc Munar, Margalida Martorell i Pere Abrines (Sant Blai de Campos), Mn. Baltasar Morell (Sta. Magdalena d'Inca i Sta. Llúcia de de Mancor), Ermità Pau (Ermita de Valldemossa), Fermí Bellver (St. Miquel de Campanet), Maria Magdalena Far (Bonany de Vilafranca i Petra), Joan Cerdà, John Serra i Catalina Sansó (St. Salvador de Felanitx) i P. Jordi Perelló i Mn. Cloquell (Cura).

Es presentà el nou Vicari de Pastoral de Santuaris P. Antoni Cañellas així com també els nous Directors de la mateixa Vicaria el matrimoni John Serra i Catalina Sansó i, com a Consiliari, el mateix, Mn. Llorenç Lladó.

La major part del temps es va parlar del nou organigrama establert en la Diòcesi en el qual hi ha un majoritari nombre de seglars, i concretament de dones, amb càrrecs de responsabilitat. Hi hagué una animada roda d'opinions sobre la normativa de sagraments en esglésies, santuaris i oratoris.

Assistiren a la Salve dels Blauets que portaven un llaç negre en senyal de dol pels qui moriren en la torrentada de Sant Llorenç des Cardessar. El P. Manuel comunicà que la Salve i pregàries eren en el seu sufragi i que es faria una col·lecta per pal·liar les nombroses pèrdues que ha  sofert la població. Després es tingué un dinar de germanor que posà punt final a la trobada.

12. De bon matí es concentraren a la Plaça dels Pelegrins una trentena de pelegrins que des de Lluc iniciaren el nou camí de Santiago de Compostel.la. La majoria d'aquests pelegrins són del País Valencià que s'ajunten als mallorquins per a potenciar la primera sortida oficial.

La primera etapa serà des de Lluc a Binissalem i la segona per Consell i Santa Maria fins el port  de Palma on embarcaran cap a Dènia. Abans d'emprendre el pelegrinatge el Prior els acompanyà al cambril de la Mare de Déu per fer una pregària i amb la benedicció final els desitjà un bon camí.

Han pujat al Santuari un grup compost pel P. Julio, rector de les parròquies de La Vileta i de Son Roca amb uns 70 parroquians. A més d'ells, han vingut també  uns 10 matrimonis que acompanya espiritualment el P. Hippolyte Voka. Tots han participat de la Missa  de les 12:45 que ha celebrat el P. Hippolyte.

Després de la Missa, aquest grup de matrimonis han compartit el dinar i ha aprofitat aquesta ocasió per compartir entre ells l'experiència de tres dies de recés que han viscut en el seminari de Màlaga.

14.Inauguració de la XXIV Fira de la Serra de Tramuntana a la Plaça dels Pelegrins. Encara  que fa molt de vent la gent s'anima a visitar les paradetes dels Porxets. 

Ofici a les 11:00 que presideix el P. Manuel Soler amb els concelebrants P. Hippolyte Voka i Mn. Joseph Oholeiu rector de la Catedral de Würzburg que acompanya 25 pelegrins alemanys.

Hi participen 250 confrares de la Confraria de Ntra. Sra. de l'Esperança i de la Pau de Palma que fan una vistosa ofrena de flors. També la Coral Auzoperri de Navarra que canta a l'ofertori i al temps de la Comunió  i el matrimoni de Palma, Jesús Azorin i Joana Maria Fons que celebren els 25 anys de casats i han promès altra vegada amor i fidelitat al llarg de la vida. Al final de la Missa la Coral Auzoperri ha ofert un petit concert que el nombrós fidels que s'han quedat a escoltar-lo han aplaudit amb ganes.

La col·lecta de la bacina s'enviarà al Bisbat per les necessitats dels qui han patit els desastres de la torrentada a Sant Llorenç des Cardassar.

19-20. Concert  de l'Escolania a la Ciutat de Dènia  ( Alacant ),  patrocinat per la Confraria de la Santíssima Sang, Ajuntament de Dènia i la Fundació de la naviliera Baleària, l'Escolania ha passat dos dies a la ciutat de Dènia per celebrar un concert extraordinari amb motiu del 436 aniversari del naixement del venerable franciscà Fr. Pere Alonso  Esteva Puig "El Pare Pere" de gran devoció a la ciutat per la fama de santedat.

El dia 19 a l'arribada del vaixell de Baleària els esperava un membre de la Fundació i el President de la Confraria. Acompanyaren els Blauets a l'hotel Costa Blanca i el mateix vespre hi hagué el concert a l’església de Ntra. Sra. de l'Assumpció. El temple estava ple de fidels que escoltaren entusiasmats el concert amb una primera part religiosa amb el Stabat Mater de Pergolessi, Nigra Sum de Pau Casals i altres; la segona part fou més popular amb cançons rítmiques. L'enhorabona de tots els qui al final s'acostaren al director Ricard   Terrades i al Prior Ricard Janer eren ben sinceres.

El dia 20 es va dedicar el matí a un recorregut per diversos museus de la ciutat, visitant l'antic Monestir de les Monges Agustines ,el capellà del qual els va fer una aproximació històrica. El dinar es va fer al restaurant de Baleària al mateix port i, a les17:00, embarcaren novament cap a Palma.

21. Aquest diumenge la Missa Major va ser molt concorreguda amb la presència de nombrosos pelegrins de les parròquies Verge de Lluc i Son Cladera de Palma amb el seu rector Mn. Eusebi Capel. També es feu  present, seguint un costum tradicional, un grup parroquial de Mancor de la Vall que els acompanyà Mn. Vicenç Miró i un grup de sis  balladors que dansaren el ball de l'oferta. 

Amb l'absència de l'Escolania de Blauets, animà el cant litúrgic la Coral de Santa Margalida dirigida per Pere Reynés amb l'acompanyament a l'orgue de l'antic Blauet Arnau Reynés.

23. Visiten la Mare de Déu i participen de la Missa del migdia el matrimoni de Sant Joan Miquel Company Bauzà i Antònia Florit Huguet que ara fa 67 anys que es casaren al Santuari  i en donen gràcies a Déu. Els acompanyen familiars i, entre ells, el seu fill Joan Company, fundador i actual director de la Coral Universitària de les Illes Balears.

25. El P. Hippolyte acull un grup de vuit anglesos que han vingut a visitar el Santuari, venen acompanyats pel prevere Austin Hughes que celebra per ells una Eucaristia. S’acomiaden per acabar la setmana visitant altres indrets de Mallorca.

28. Encara que aquest diumenge resulti plujós i fred, i amb canvi d'horari, tres  grups no renuncien a la peregrinació anual a la Mare de Déu de Lluc: l'Associació "Es Cap de Bou" de Costitx, la Parròquia de Ntra. Sra. de Robines de Binissalem i la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià. Acull els grups i presideix l'Ofici de les 11:00 el P. Ricard Janer i concelebra Mn. Gabriel Ramis, postulador de la causa dels sants de la Diòcesi.