Càpsules nadalenques

Nadal de veritat

El Nadal no hauria de convertir-se en una llegenda, cosa que succeeix quan la imaginació popular desenfoca i deforma el fet històric. Se’n deixen al marge uns aspectes essencials i se n’emfatitzen altres secundaris o s’endolceixen

Res d’interessar-se més pel bou i la mula que per l’infant. Bé està que en el pessebre no faltin els rius de plata ni els angelets penjant d’un fil. Però no degradem el misteri d’un si ple de Déu, d’un nin adormit en un pessebre.

Abans que el Nadal fos Nadal se celebrava la victòria de la llum sobre la foscor. El solstici d’hivern. Però la vida no consisteix en un cercle que torna sobre si mateix una vegada i una altra. El nin que neix per Nadal creixerà, canviarà el seu entorn i morirà. Res no serà igual. El cristianisme no és un cercle que es repeteix, sinó una línia recta amb un terme ben definit.

El Nadal té un estret vincle amb les dites dels vells profetes: les espases s’han de convertir en arades i els llops han de ser capaços de menjar amb els anyells. Una utopia com la d’aquell profeta més proper que somiava així:…arribarà un dia que ningú no es fixarà en el color de la pell…El nin del Nadal també ens assenyala el camí de la utopia, ja que mai no arribarem a construir un món de total fraternitat.

Amb una mica d’imaginació i de bona voluntat sembla que els vianants levitin. Els àngels se multipliquen per Nadal.

Una associació encertada: l’Infant Jesús és l’estel que condueix el creient al llarg de l’aridesa del dia a dia. L’espurneig de l’estel parla del Nadal i estimula a eixamplar el cor.

El Nadal se concentra al cor

Ni les esferes penjades a l’arbre, ni la neu on referma el fred, ni les llegendes del Pare Noel lliscant per la xemeneia aconsegueixen despertar la vertadera alegria nadalenca. El  Nadal autèntic comença al cor de la persona i continua en la generositat de compartir el goig amb altres.

Ni les esferes de colors de l’avet, ni els pessebres  coberts de molsa marquen l’estació nadalenca. Caldrà recórrer millor a un somriure innocent i transparent. Com el d’un nin gran que no s’ha contaminat d’ambició malsana ni s’ha intoxicat idolatrant els diners.

És convenient tocar de peus a terra. Per art de màgia el Nadal no millora la moral de la ciutadania ni fa més amable el veïnat. O tal volta els millori instantàniament i a nivell molt superficial. Els valors i desitjos que nien en el cor de cadascú, aquests sí que es reflecteixen en el Nadal.

La calor humana, les atencions i l’afecte no poden fallar per Nadal. Perquè no és la data del calendari la que omple el cor d’alegria, sinó l’alegria del cor la que justifica la data.

Les més càlides salutacions s’intercanvien en la festiva temporada nadalenca. S’augura el millor per als qui es mouen al nostre voltant. En el fons se pretén despertar els millors sentiments del proïsme.

Fals Nadal

Tot sigui dit. Hi ha a qui els dies nadalencs li semblen tristos i desitgen que passin a la major velocitat. Potser se senten malament perquè res no els vincula a qui ha de ser el protagonista de la festa, Jesús, o potser les nadales li semblin massa meloses o no suporten la proximitat de la família.

Alguns nadals celebren el consum, el malbaratament i l’ostentació. Mentrestant l’Infant Jesús roman tancat a l’habitació més fosca de la casa. Celebren el naixement del Nin sense  Nin.  

De vegades el Nadal inflama l’oratòria. Tampoc no és això. Què els sembla la frase d’aquesta autora? Què és el Nadal? És la tendresa del passat, el valor del present i l’esperança del futur. És el desig més sincer que cada tassa es desbordi amb benediccions riques i eternes, i que cada camí ens dugui a la pau. (Agnes M. Pharo)

De vegades hi ha qui s’embriaga amb les paraules i pronuncia frases con escassa moderació. Per exemple, un conferenciant deia: Nadal és una conspiració d’amor. Tampoc no cal passar-se perquè una cosa  és dir i  l’altra és  fer i un refrany diu que del sublim al ridícul només hi ha un pas.  

Un Nadal sense límits

El sentiment genuí del Nadal hauria de durar els 365 de l’any. No debades Harlan Miller anhelava repartir-la en dotze gerres per destapar-ne una cada mes de l’any.

El Nadal comença abans del dia 25 de desembre. Molt abans imagina un les festes que celebrarà amb els amics, la calor de la llar, els dies festius, la família al voltant de la taula.

El punt de referència del Nadal no és el 25 de desembre ni l’estació hivernal. La data té a veure amb l’alegria compartida, l’emoció sostinguda i la ferma creença que és possible viure més fraternalment.

Ambientació nadalenca

Els desitjos de pau i felicitat sorgeixen a borbollons a la temporada nadalenca. Es repeteix mil vegades el desig que els millors somnis es facin  realitat, que la il·lusió brilli a la llar i que les abraçades siguin més intenses i caloroses que a la resta de l’any. Bon Nadal!

Deu ser veritat que les estrelles intensifiquen la seva brillantor i els crus dies d’hivern, que no en el tròpic, es tornen més càlids simplement perquè és Nadal? Segurament que no, però deixem que els somnis i les il·lusions atropellin la lògica i l’evidència per uns dies.

És  cert que en l’aire es respira la màgia de la data nadalenca. Els llums que fan l’ullet al caminant a les avingudes de la ciutat ajuden a crear aquest ambient d’encanteri. D’aquí el trànsit abundant de bons desitjos i benediccions.

La llum dels grans magatzems, la silueta il·luminada de l’arbre  nadalenc, les nadales que se senten al fons de la sala, l’encens que s’escampa a l’Església… Tots aquests ingredients, que també són sensacions, van configurant el Nadal. L’embolcall, un amistós somriure.

No sé per què les estrelles juguen un paper destacat en l’època nadalenca. Potser per l’associació amb l’estrella dels mags o perquè moltes de nits hivernals mostren tot el seu cabal de llumetes espurnejants al cel fosc.

Nadal en família

Nadal és un moment especialment propici per acostar-se a aquells que la vida ha anat distanciant. Estiguin lluny o estiguin a prop. Siguin el temps o la geografia els culpables de la distància o les sospites i rancúnies que s’han anat acumulant.

Creen un ambient de festa i delicadesa els regals davall l’arbre. Però si la família que habita la sala manté rancúnies i discussions, tota la decoració s’arruïna. La família desunida amarga el Nadal. 

És cert. El Nadal aporta un plus de calor familiar, de deferència i delicadesa envers els nostres proïsmes. Així ho afirma l’actriu anglesa Joan Winmill Brown: Quan arribi el dia de Nadal, ens ve la mateixa calor que sentíem quan érem nens, la mateixa calor que embolcalla el nostre cor i la nostra llar.

Charles Dickens va escriure abundantment sobre el Nadal. Una de les seves frases diu així: Bon, bon Nadal, el que fa que ens recordem de les il·lusions de la nostra  infantesa, recordi a l’avi les alegries de la seva  joventut i transporti el viatger a la seva foganya i a la seva dolça llar.

Manuel Soler Palà, msscc