ANDREU CARRIÓ I CATALÀ. DIACA DE L´ESGLÉSIA CATÒLICA
El manifest dels germans missioners del sagrat cor sobre la llengua i
la cultura ens conviden a fer una reflexió seriosa i en profunditat,
davant uns fets de caire polític per part dels actuals governants
sorgits de les darreres eleccions, també de medis de comunicació davant
el perill real que afecta greument a la cultura i llengua catalana de
Mallorca, i és clarament un atemptat més a la identitat pròpia del
nostre poble mallorquí. Una identitat que dona sentit al nostre esser la
nostra pertanyença arrelada en un territori una llengua i una cultura
pròpies tan digne i valuosa com qualsevol altra.
Pens que el manifest dels "coritos" no només va dirigit als responsables abans esmentats la seva crida plena de saviesa, de seny i de prudència, sinó a tot el poble balear. L´església Catòlica forma i és part d´aquest poble. L´església és vital per la supervivència de la cultura i la llengua d´aquesta terra.
Crec que a l´església hi ha un cert procés de relaxació envers de la llengua pròpia en benefici de la llengua castellana, aquest fet ajuda poc a la integració de les persones procedents d´una altra cultura i els posa en desavantatge en no poques qüestions.
L´església sempre ha sigut respectuosa en totes aquelles persones immigrants, en la seva cultura, llengua que ha valorat i respectat.
Hi ha sectors de l´església mallorquina (parròquies, llocs de culte, col·legis etc.) on els seus feligresos han entès l´acolliment com una debilitat, com si la llengua mallorquina fos de segona categoria, tenen una actitud de vertader rebuig cap a la nostra llengua. Per exemple, parròquies que fa dècades que les celebracions es fan en castellà, i això és lo normal, el que és extraordinari és fer-les en mallorquí.
Quan l´acolliment s´eternitza al llarg del temps, esdevé i es converteix en una "colònia" parroquial, que apart de compartir una mateixa fe, poc té aveura en el tarannà de la nostra diòcesi envers de la seva cultura llengua i tradicions que li son aliens, per la qual cosa li confereixen com església identitat pròpia en comunió en l´església Catòlica de la resta del món.
20 de febrero de 2012
Pens que el manifest dels "coritos" no només va dirigit als responsables abans esmentats la seva crida plena de saviesa, de seny i de prudència, sinó a tot el poble balear. L´església Catòlica forma i és part d´aquest poble. L´església és vital per la supervivència de la cultura i la llengua d´aquesta terra.
Crec que a l´església hi ha un cert procés de relaxació envers de la llengua pròpia en benefici de la llengua castellana, aquest fet ajuda poc a la integració de les persones procedents d´una altra cultura i els posa en desavantatge en no poques qüestions.
L´església sempre ha sigut respectuosa en totes aquelles persones immigrants, en la seva cultura, llengua que ha valorat i respectat.
Hi ha sectors de l´església mallorquina (parròquies, llocs de culte, col·legis etc.) on els seus feligresos han entès l´acolliment com una debilitat, com si la llengua mallorquina fos de segona categoria, tenen una actitud de vertader rebuig cap a la nostra llengua. Per exemple, parròquies que fa dècades que les celebracions es fan en castellà, i això és lo normal, el que és extraordinari és fer-les en mallorquí.
Quan l´acolliment s´eternitza al llarg del temps, esdevé i es converteix en una "colònia" parroquial, que apart de compartir una mateixa fe, poc té aveura en el tarannà de la nostra diòcesi envers de la seva cultura llengua i tradicions que li son aliens, per la qual cosa li confereixen com església identitat pròpia en comunió en l´església Catòlica de la resta del món.
20 de febrero de 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario