(12-14 de Març. Es
Cubells, Eivissa)
Ja són trenta tres les trobades de Rectors i Seglars dels
Santuaris de Catalunya i Balears que s’han dut a terme fins el present. Enguany
tengueren lloc a Eivissa. Ens moguerem, al llarg del Congrés, per les poblacions
de més anomenada de l’illa.
El tema proposat era el de la celebració dels sagraments en els santuaris. En aquests llocs
privilegiats que en deim santuaris cada vegada es fa més massiva l’arribada de
pelegrins i visitants que volen tenir un contacte amb la naturalesa,
immergir-se en la cultura pròpia o una experiència de Déu. Perquè de tot hi ha.
Com en un atri dels gentils, també als santuaris hi arriben turistes, fidels,
excursionistes, ciclistes, etc.
Els santuaris són espais enmig d’una societat bastant
allunyada del món religiós o, al menys, del món religiós cristià/catòlic. Representen un lloc privilegiat on homes i
dones haurien de poder fer l’experiència amorosa de Déu. La qual cosa depèn en
gran part de com s’atenen els visitants i com es fan les celebracions.
Més d’una seixantena de preveres, diaques i laics ens
trobàrem a Eivissa. Disset procedien de Mallorca i els altres de Catalunya. Va
ser una llàstima que no hi hagués representants de Menorca ni
d’Eivissa/Formentera.
La primera conferència la va fer Mossèn Gabriel Amengual, de
Mallorca, professor de filosofia i teologia de Mallorca. Parlà de l’home d’avui, la nova religiositat i
necessitat dels sagraments. Va insistir que, enlloc de parlar de societat
secularitzada, ho facem de societat plurireligiosa. Perquè potser que minvi el
cristianisme i les religions fortament institucionalitzades, però no l’experiència
de la religió i ni tan sols la de la transcendència.
Segona conferencia: els
sagraments i la seva simbologia. El conferenciant, Manuel Soler Palà, msscc
i encarregat de l’atenció als pelegrins de Lluc des de fa mig any, va prendre
el pols dels sagraments avui dia, la necessitat de que siguin més que signe per
esdevenir també símbols en el sentit d’experiències (sentiments i emocions) .
Hi hagué un interessant diàleg amb el conferenciant, així com treball per
grups. Un resum de les diverses opinions s’entregà a la coordinació de la
trobada que les farà arriba als participants.
A la taula rodona hi pujà el P. Jaume Reynés, Prior del
Santuari de Lluc, amb el tema Sagraments, Sagramentals i
religiositat popular en el Santuari de Lluc. El Sr. Josep Marí Ribas parlà
de Es Cubells i la religiositat
eivissenca. El darrer panelista fou Mn. Josep Colomer de La Cisa
(Barcelona) amb el tema Presentació
d’infants, aplec de malalts, trobada de matrimonis. Acte seguit tengué lloc
el diàleg previst.
Tercera conferencia: L’Eucaristia,
font i cimal de la vida del santuari, pel P. Gabriel Seguí, msscc, que
resideix a La Real (Palma). Amb to decidit va anar exposant els aspectes més
adients per a la celebració eucarística en el santuari, així com els vicis que
convé evitar. Seguí el diàleg i els grups de treball.
La quarta i última conferència versà sobre el sagrament del perdó en els santuaris,
per Mn. Llorenç Lladó, rector de Bunyola. Un
tema difícil i complex, que suscità moltes opinions. I és que és un sagrament
en franca davallada quan, per altra banda, no se n’hauria de prescindir. El
nucli de l’assumpte: és necessari que es continuï celebrant segons les normes
vigents o aquestes haurien de canviar per bé del fidels? El diàleg i els grups
resultaren particularment vius.
Durant els dies del congrés es tengueren ben presents els
Laudes, Vespres i Eucaristia. El coordinador P. Josep Mª Sanromà, Rector del
Santuari de Montserrat dirigí aquestes cerimònies amb molta cura i no menys
encert. Celebraren Missa els bisbes Agustí Cortès, de S. Feliu de Llobregat i
Vicente Juan, de la Diòcesi d’Eivissa. El primer, endemés, no deixà de
comunicar la seva opinió quan li semblava que la cosa no estava prou
encaminada.
No cal dir que la convivència fou molt agradable. Coneguérem
molts companys d’altres santuaris de la geografia catalana i mallorquina. Fins
i tot per berenar compartirem productes típics que cadascú duia del lloc on
vivia. Gaudírem d’una meteorologia esplendent. Ens sorprengueren molt positivament els detalls i i
delicadeses de que fórem objecte. Per exemple, de l’ajuntament de S. Josep, les
monges carmelites d’es Cubells –que ens explicaren la vida i obres del Beat P.
Palau en el lloc mateix de la seva residència- i altres persones. Fins i tot
ens regalaren llibres i altres records de la terra eivissenca.
Manuel Soler Palà, msscc
Fotos: Grup de mallorquins assistents a la Trobada i P. Manuel a la seva conferència
No hay comentarios:
Publicar un comentario