Contemplació admirativa de la Mare de Déu de Lluc (I)

El P. Bartomeu Pericàs visqué molts anys al santuari de Lluc, a l’ombra de la Mare de Déu i no es cansava de visitar el cambril. Aquest article el va titular “Contemplació admirativa de la Figura de Santa Maria de Lluc, feta amb amor de fill i amb ponderació d’enamorat”. És l’únic canvi que li feim, apart de publicar l’escrit en tres parts per tal de fer-lo més mangívol. 
Aquí teniu la visió d’un home que no era un expert historiador, però que la seva dedicació i el seu afecte a la Mare de Déu l’empenyeren a estudiar i revisar llibres antics i vells documents per tal d’aclarir alguns detalls i aprofundir l’objecte del seu enamorament. Va sortir d’aquest món, per finalment apaivagar les seves inquietuds, ja fa gairebé un any i mig. 

Durant 17 anys he estat al servei de la Santa Casa de Lluc com a col.legial encarregat del culte de la basílica de la Mare de Déu. I cada dia, en més d’una ocasió, els meus ulls toparen amb les tan ben acabades faccions en què fou esculpida la seva figura.

Això féu que, insistentment, em vengués la idea de brodar un tapís de la sagrada imatge on pogués estampar totes aquelles dades més significatives que en donen la història, l’art, la poesia i la meva admirativa contemplació. I que tot aquest teixit fés resaltar la seva veneranda antigor, la seva bellesa escultòrica i el seu agradós posat.

Començ dient que m’agrada molt recordar aquells primers pelegrins que pujaven per viaranys difícils, segons un document de 1273(1), anaven a vetlar Santa Maria de Lluc i me pregunt qui va aixecar la primera esglesiola que ja l’any 1247(2), i per ventura abans, estava oberta al culte? I me deman quina era la figura de Santa Maria que hi veneraven?

Les meves sospites sobre els orígens del nostre ben amat Santuari serien aquestes. Els monjos-cavallers del Temple, deixebles de sant Bernat i defensors de la Cristiandat, ocupen un lloc, no gens aclarit, en l’aurora del culte de Santa Maria de Lluc.

La petita capella, on era venerada una imatge que atreia misteriosament els mallorquins, estava a la vora de l’Alqueria de Lluc que pertanyia a l’Ordre del Temple. Jaume I educat pels Templers, després de la conquesta de Mallorca a la qual ells havien contribuït, els donà moltes de terres en el terme de les muntanyes fins a tenir una encomenda(3) a Pollença. Els Templers, devots com eren de la Mare de Déu, bé podrien haver duita com a protectora una imatge de Maria i foren ells que construïren l’esglesiola on col.locaren la graciosa imatge que havien portada. Si me preguntau per què escolliren aquell lloc tan mal avinent i no un altre que fos més accessible, us retrauré les misterioses paraules d’un document de 1459(4) que diu: “La capella de la Benaventurada Verge de Lluc en altre temps erigida i edificada per certa divina inspiració”. Aquestes darreres paraules ben bé podrien referir-se a un esdeveniment d’ordre sobrenatural, succeït en aquells indrets, que fóra la causa que més tard hi hagués brostada l’hermosa llegenda de la trobada.

Segons aquestes conjectures meves, la figura de la Mare de Déu seria del segle XIII i a més templera. Sé que una persona de molt de pes en la matèria, el P. Gabriel Llompart (5), no pensa així. Ell diu: “Perquè la imatge probablement pertany al segon terç del segle XIV. Necessàriament en la capella primitiva de Lluc s’hi ha hagut de venerar una imatge més antiga que la gòtica conservada avui. És necessari reconèixer que es va perdre una imatge de la Verge amb l’Infant de factura romànica”.

D’altra banda, el P. Josep Amengual(6) escriu: “Ignoram de moment quan i d’on va venir la imatge a Mallorca. Estudis comparatius permeten avançar que no és impossible que tal imatge pugui ser del mateix segles XIII ben avançat”. També el P. Gaspar Munar(7) afirma: “Molt s’ha discutit sobre l’antiguitat d’aquesta imatge. Mentre uns la suposen del segle XIII, per tant la consideren com la imatge primitiva del Santuari de Lluc, d’altres l’atribueixen al segle XV. No podem ignorar que es troba mencionada en l’inventari de 1417 i que aleshores no era acabada de fer”.

Finalment crec que dóna força a aquest darrer testimoni el que trob escrit en un llibre de Regine Pernaud(8), especialista en estudis medievals i famosa a nivell internacional, que escriu: “La primera vegada que trobam la Verge en actitud familiar de les mares que tenen en braços el seu filló pareix que es l’estàtua que es troba en la nau transversal de la catedral de Notre Dame de París” La Verge està dreta per mostrar el seu infant assegut damunt el seu braç, inclina lleugerament el bust i és la primera Mare de Déu recolzada damunt l’anca que obriria la processó llarga d’estàtues que tendran la mateixa postura”.

És de la meitat del segle XIII.

(continuarà)

Notes:

(1)    Rotger, Mateo.- Nuestra Señora de Llu Historia del Santuario y Colegio.- Palma de Mallorca.- 1914.- Tipo litografia de Amengual y Muntaner p. 32

(2)    Seguí Vidal, Gabriel.- Santa Maria de Lluc, Mare de l’Església local de Mallorca.- Comunicació – Revista d’Estudis Teològics de Mallorca.- núm. 27-28 juliol-octubre 1983 p. 27

(3)    Seguí Vidal, Gabriel.- Santa Maria de Lluc, Mare de l’Església local de Mallorca.- Comunicació – Revista d’Estudis Teològics de Mallorca.- núm. 27-28 juliol-octubre 1983 p. 24

(4)    Rotger, Mateo.- Nuestra Señora de Lluc Historia del Santuario y Colegio.- Palma de Mallorca.- 1914.- Tipo litografia de Amengual y Muntaner p. 19

(5)    Llompart, Gabriel.- Nostra Dona Santa Maria de Lluc – Proceso diocesano sobre el origen de la imagen y sus milagros.- Analecta Sacra Tarraconensia Vol. 60 Any 1987 p.243

(6)    Amengual, Josep.- Guía para visitar los Santuarios Marianos de Balears.- Ediciones Encuentro S.A..- Madrid.- 1997 p. 46

(7)    Munar, Gaspar.- Breve Historia del Santuario y Colegio de Nuestra Señora de Lluch.- Palma de Mallorca.- Imprenta Sagrados Corazones.- 1967.- p. 52

(8)    Pernaud, Regine.- La vergine e I Santi nel Medioevo.- Edizione Piemme.- 1994.- Casale Monferrato.- 1994.- p. 22