Quan
arriba el divendres Sant els blauets envolten “Nostra Dona” tot escoltant i
formant part activa d’“El plant de la Verge”. Un any més es recita aquesta
valuosa peça literària. Cada vegada són més els fidels –tot i ser un grup
minoritari- que pugen la muntanya per tal d’escoltar les lamentacions fruit de la
devoció i el sentit estètic de Ramon Llull.
La
forma literària del “Plant”
Una de les obres de Ramon Llull,
i de les més valuoses, és l’anomenat Plant
de la Verge. En el text, la Mare de Déu es lamenta dels sofriments del seu
Fill al llarg de la passió. Té escenes molt properes a les de l’actual
Viacrucis.
Les formes literàries que empra
el mestre estan normalment al servei de la divulgació teològica i, en aquest
cas, al de la devoció i el sentiment. Per a Llull la literatura és una eina
gràfica que té un valor expressiu, persuasiu i didàctic, molt apte per a
transmetre un missatge de fe amarat de passió.
El Plany de la Verge correspon a
un gènere elegíac que es desenvolupà als Països Catalans durant l’edat mitjana
sota les denominacions de plany, complanta o lamentació. El que ens ocupa, de
Ramon Llull, tengué una gran difusió des de finals del segle XIII fins al segle
XV.
La
recitació al Santuari
El Santuari de Lluc ja fa una
desena d’anys que ha volgut recobrar aquesta valuosa peça literària plena
alhora d’emoció, tendresa i sentiment. Fins fa dos anys es recitava el
Dissabte Sant, però ara es fa el Divendres Sant per les seves
similituds amb el Viacrucis.
Els blauets complementen la
recitació del text amb el cant intercalat d’estrofes de l’Stabat Mater de Pergolessi. I a un determinat moment envolten la
Nostra Dona suggerint que el poble fidel vol consolar la pena i solitud de la
Mare de Deu.
El conjunt, recitat per Caterina
Valriu -que fa de Nostra Dona- i relatat per Gabriel Camps -que fa de cronista-
esdevé commovedor. Ambdós lectors del Plant són professors a la Universitat de
les Illes Balears.
No se sap d’altra parròquia o
institució als Països Catalans que representi aquest text del Fill major de la
nostra raça, com és conegut Ramon Llull, per la qual cosa aquesta cita del
Divendres Sant a Lluc, que combina devoció amb música i literatura de qualitat
-d’una manera singular i atractiva-, esdevé un referent en el calendari de les celebracions
de Setmana Santa al nostre país.
Paraules
introductòries
Abans
de començar la recitació, i amb la intenció de que els assistents copsin millor
el que es fa, es diuen unes paraules que posen en context. Són les següents.
Representarem ara el Plant de la
Verge. De
El tema del plant abunda en la
literatura piadosa de l'Edat Mitjana. És com una Passió contemplada amb els
ulls de la Verge Mariala Mare de Jesús.
Diuen que, cap dels plants
provençals i francesos, no es pot comparar amb el del beat Ramon. Segons Ramon
d'Alòs-Moner, el text de Ramon Llull “és, certament, un dels més importants en
tota la literatura del temps, per la seva extensió, força dramàtica i majestat
dels versos, tot en conjunt”.
Nosaltres l'hem acurçat en
catorze estacions i hem actualitzat lleument el seu mallorquí antic i preciós.
Seguir el plant amb devoció, serà
una bona manera de fer els passos vora la Mare de Déu de Lluc, Ella que, “per les passades
dolors”, ens quedà morena per tots els segles.
El
final del Plant
Les darreres paraules del “plant”
teixeixen unes idees i sentiments dignes d’admirar i rumiar. Molt escaients en
el dia de Divendres Sant.
Finit és aquest plant, que és tan
dolorós,
de la Verge regina, mare de pecadors,
el qual vol que cantin els grans i els menors
la dolça donzella, qui és dona d'amors.
Perquè jo, Ramon Llull, qui del cant tinc dolors,
el don als uns i als altres a fi que les
llangors
recordin de nostra Dona, i comprenguin
llavors
la passió continuada per cristians senyors
que crucifiquen pobles, com Jesús i els
malfactors.
I si nostra Dona, al
cel, hagués dolors,
puix tan poc honram son
fill, els tindria majors.
Aquest final del Plant és molt evocador del dolor de Maria, nostra Dona.
ResponderEliminarI deu ser preciosa la representació en Divendres Sant. L'enhorabona