A. El Bisbe
Campins
El 10 d’agost de l’any 1909 es complien 25 anys que
la imatge de la Mare de Déu de Lluc va ser coronada pel Bisbe de Mallorca Mateu
Jaume en nom del Papa Lleó XIII. Fou un esdeveniment de fort relleu i
ressonància per a l’Església mallorquina del moment. A Lluc mai s’hi havia
reunit tanta gent. S’ha llegat a la tradició el nombre de 12.000 persones i
s’ha de tenir en compte que no hi havia encara la carretera que avui tant
facilita la pujada.
El Bisbe Campins volia que la data coincidís amb
l’acabament de les obres que es feien per tal d’embellir el Temple i els
entorns. I aleshores dur a terme la dedicació del Temple i la consagració de
l’altar, que és una cerimònia molt solemne i significativa. Un ritus que té
lloc quan s’inaugura una església o resulta modificada per obres i canvis
notables.
Però, com passa sovint, les obres no estaven
acabades, i els plans del Bisbe s’hagueren d’ajornar cinc anys. El 17 de juliol
del 1914 es van poder executar. Justament ara fa 100 anys. Vet aquí, doncs, una
ocasió molt oportuna per rememorar aquells fets. I també per esbrinar, en una
segona part, quelcom més de l’obra que va realitzar a Lluc el famós arquitecte
català Antoni Gaudí.
Perfil del
Bisbe Campins
Abans de parlar de la molt notable tasca que féu el
Bisbe Pere Campins i Barceló a Lluc, convé tenir una idea global del perfil del
personatge. Vet aquí alguns trets. Va néixer i morir a Palma (1859-1915). Fou
Bisbe de Mallorca apreciat per clergues i laics i es caracteritzà per
l’arrelament que mostrà en tot moment en la cultura i la llengua pròpies.
Va promoure la restauració de diferents esglésies i
convents. Sobresurt el seu interès per dignificar la Seu i el Santuari de Lluc.
Per millor aconseguir-ho convidà el famós arquitecte Antoni Gaudí que va tenir
un paper protagonista en la reforma de la Seu i més secundari en el Santuari de
Lluc.
Va pujar el nivell del Seminari Diocesà,
particularment tocant a la cultura i literatura de Mallorca. Es va interessar
per la conservació del patrimoni, creà l’arxiu i el museu diocesà. Donà suport
a l’edició de les obres de Ramon Llull. A partir del 1910 manà que el Butlletí
del Bisbat es publicàs en català.
Els projectes
del Bisbe per Lluc
Corria l’any 1908, en faltava un pel 25 aniversari
de la coronació de la Mare de Déu de Lluc. El Bisbe Campins va escriure una
exhortació pastoral[i]
sobre aquest esdeveniment. Consta de 16 pàgines i comença ponderant el fet de
la coronació. Després en segueixen unes quantes de doctrina sobre la funció de
les imatges i concretament de la Mare de Déu. L’última part testimonia que el
fervor ha crescut amb els anys i encara més els pelegrins que pugen la
muntanya. Per això considera que cal aprofitar l’ocasió i fer un esforç per tal
de dignificar el lloc i no pecar de tebiesa ni d’incultura. Demana que tothom
ajudi més encara del que la gent ho va fer per aconseguir la corona un quart de
segle enrere.
Parla concretament de les millores espirituals i
temporals que de tot cor voldria dur a terme:
1. La dedicació de l’Església amb tota solemnitat després
de les modificacions fetes i que pensava fer.
2. Decorar amb els dibuixos geomètrics daurats —damunt
color blau— les parets de tota l’Església, com ja eren una realitat en el presbiteri
des dels inicis.
3. Obrir un camí en el Pujol devora el Santuari, on
la llegenda diu que es trobà la imatge. En aquest camí s’hi plantarien els quinze
misteris del rosari. Cada misteri de goig, dolor i glòria quedaria plasmat en
un diferent monument. Hi hauria, doncs, 5 monuments. El Bisbe demana ajuda a
les ciutats, pobles, llocs i institucions de Mallorca per aconseguir-ho.
4. També mostra un fort interès per millorar les
condicions de les cel·les i altres dependències adjacents i així acollir els
pelegrins amb més comoditat.
5. Rehabilitar els porxets que daten del segle XVI.
6. Recollir documents dispersos i desconeguts de
l’arxiu i elaborar una historia del santuari que s’encarregaria al Sr. D. Mateu
Rotger, canonge de la Catedral de Mallorca.
7. Que a l’entorn de la Mare de Déu s’’ajuntassin
tots els escuts i noms dels pobles de
Mallorca, com a recordatori permanent del culte a la Mare de Déu.
La major part d’aquests projectes es dugueren a
terme, però no pel 25 aniversari, sinó 5 ó 6 anys més tard. Es va consagrar el
temple i l’altar, es va fer el camí dels pujols amb els artístics i dignes misteris
del rosari. S’estengueren els dibuixos geomètrics i daurats, semblants als del
presbiteri, per totes les parets de l’Església. El canonge Mateu Rotger va escriure
i publicar la historia del santuari. Les obres de l’hostatgeria, amb unes 80
cel·les, s’allargaren un any encara. I els escuts dels pobles de Mallorca van
trigar més, no es pogueren posar en fila, al llarg de les parets del cambril, fins
que es celebrà el centenari de la coronació l’any 1984.
És digne de ponderació que les dures condicions
econòmiques del moment no fossin obstacle per dur a terme totes les obres i
millores programades pel Bisbe Campins. Lluc patia un espoli des de l’any 1897,
quan el govern confiscà la major part de les terres i béns que posseïa. El prelat
se les arreglà per tal de que els projectes de remodelació i millores del
Santuari i l’hostatgeria no es paralitzassin. Apel·là a la generositat dels
fidels i va recórrer on el seu enginy i la seva intrepidesa li suggeriren. El
seu palès afecte pel Santuari li va estimular la inventiva i el coratge.
La
dedicació/consagració del temple
El 2 de juliol el Bisbe escriu una carta al Prior de
Lluc, P. Miquel Rosselló[ii],
en la qual repeteix algunes de les idees que ja havia escrit amb motiu de
l’exhortació pastoral de l’any 1908. Afegeix que
...El estado de las obras no permitió cumplir tal
propósito en aquel aniversario solemnísimo. Cinco años casi han transcurrido desde
aquella fecha memorable, y durante este período ni se ha entibiado nuestro
ferviente deseo, ni han cesado en las instancias de los sacerdotes y de los
fieles devotos que anhelan verlo consumado.
Accediendo pues a las reiteradas peticiones que tan
poderosamente secundaron Nuestra iniciativa y llevadas ya a feliz término la
mayor parte de las reformas proyectadas, hemos dispuesto hacer con el divino
auxilio la solemne dedicación de la iglesia de la Bienaventurada Virgen María
en ese Colegio titulado de Nuestra Señora de Lluc el día 17 del presente mes de
julio, fecha en que celebramos el décimo sexto aniversario de nuestra
Consagración episcopal.
Les cròniques del Bisbat dediquen unes pàgines a
explicar els fets més rellevants del dia 16 i 17[iii].
Perquè ja a la vigília (el 16) de la dedicació hi havia programats uns ritus
que s’acomplien amb minuciositat i solemnitat. El Bisbe feia uns dies que estava
a Lluc. Acompanyat d’alguns canonges desgranà les cerimònies corresponents a la
consagració del temple. A destacar que, en una caixa de metall beneïda, el
Bisbe hi posa les relíquies dels SS. Màrtirs Hilari, Fructuós i Sergi,
juntament amb tres grans d’encens i l’acte de la consagració escrita en un
pergamí. Després la precinta amb el seu propi segell. Aquesta caixa es guarda dins d’una altra més
gran que finalment es diposita a l’interior de l’altar. Les relíquies són les
mateixes que hi havia a l’altar antic.
La cerimònia i la festa pròpiament es celebra el dia
17. Comencen els ritus a les set del matí. Acompanyen el Bisbe un bon nombre de
preveres i els seminaristes que actuen com a Schola cantorum, tots vestits amb sotana i roquet. Es reciten salms
penitencials i es fan purificacions rituals. El celebrant es dirigeix un parell
de vegades al poble per explicar el que s’està fent. En acabar el Diaca anuncia
un any de perdó i 50 dies d’indulgència als que visitin l’Església en els
futurs aniversaris. Després de la dedicació/consagració del temple segueix la
celebració de la Missa. Malgrat la llarga duració de les funcions, la gent no
dóna mostres de cansament.
El rerefons
religiós i social
Els esdeveniments que ocorren a la societat depenen
d’unes causes i un ambient i no succeeixen sense explicació. El rerefons de tot
aquest moviment de peregrinacions i d’interès per Lluc també es pot deduir de
tot un peculiar estat d’ànim i d’un pensament compartit per una gran part dels
catòlics.
És sabut que al segle XIX la visió cristiana de la
societat, així com les estructures polítiques que la sostenien era una situació
que a no tothom agradava. Els liberals clamaven per un Estat lliure i separat
de l’Església. Volien que les normes morals de caire religiós no influïssin el
comportament de la vida pública. Tot i que hi havia grups de catòlics liberals —la
ideologia s’anava imposant— la majoria no s’hi trobava bé en aquests esquemes de
pensament i de comportament. Per descomptat que alguns clergues i laics
n’estaven visceralment en contra. Sovint trepitjaven la ratlla i s’excedien en
les seves diatribes escrites i parlades.
Els catòlics no volien renunciar al seu pes social
ni a les idees que durant tants segles havien estat acceptades sense massa
problema. Per això organitzaren peregrinacions a Roma, a visitar el Papa que es
considerava presoner i víctima del liberalisme i de les circumstàncies
polítiques per les que passava Itàlia. Una altra iniciativa a la que recorregueren
per tal d’animar la gent, reforçar les estructures tradicionals i fer sentir el
pes de la presència cristiana a la societat va ser la d’enaltir i peregrinar a
diversos indrets significatius, particularment als santuaris marians.
Entre les manifestacions d’afirmació catòlica a
Mallorca s’ha de fer un lloc destacat a les peregrinacions al Castell de
Bellver, lloc vinculat al record de S. Alonso Rodríguez, als santuaris del Puig
de Pollença i a Lluc. Per cert, tant a una de les peregrinacions a Bellver com
al Puig de Pollença va parlar i animar la multitud el P. Joaquim Rosselló,
Fundador dels Missioners dels SS. Cors i després també Prior de Lluc.
Corria el 22 de juliol de 1883 quan una peregrinació
d’uns quants milers de persones pujaren al Santuari de Lluc. Precisament per
aquesta ocasió el poeta Miquel Costa i Llobera va compondre l’himne Dins el cor de la muntanya que, a l’any
següent esdevindria l’himne de la coronació.
L’ambient marià entusiasta motivava aquestes
manifestacions. Un prevere de tarannà molt actiu, Mn. Miquel Maura i Muntaner,
va llençar la idea d’oferir una corona a la Mare de Déu de Lluc i tornar pujar a
la muntanya santa en peregrinació multitudinària. La corona es va fer i el
poble mallorquí en sufragà les despeses. La va posar sobre el cap de la imatge
el Bisbe Mateu Jaume en nom del Papa Lleó XIII. La jornada va ser excepcional
en concurrència —unes 12.000 persones, diuen les cròniques—, com també en solemnitat
i en els nombrosos arranjaments que es degueren fer al santuari per tal
d’acollir aquesta gentada.
La dedicació del temple de l’any 1914 pel Bisbe
Campins, és una continuació filla del mateix entusiasme i mode de pensar.
Després, cada 25 anys s’han anat celebrant els successius aniversaris del fet.
Commemoracions que han tingut incidència en la vida dels catòlics mallorquins.
Les corones poètiques publicades amb aquestes ocasions també han deixat una
empremta notable en el camp de la poesia de l’illa. Els solemnes aniversaris
han estat ocasió per conquerir metes en els camps de la historia, la música, la
literatura i l’arquitectura[iv].
El record
del Bisbe Campins a Lluc
El Bisbe va morir poc més de mig any després (febrer
del 1915) d’haver consagrat solemnement el temple de Lluc. Com si aquest
cerimònia hagués estat el seu “nunc dimittis”. Ja els seus ulls havien vist el
compliment de quasi tots els seus projectes pensats per Lluc.
Indubtablement que el Bisbe Campins va ser un gran
enamorat de la Mare de Déu de Lluc i el seu santuari. Amb tot mereixement
Mallorca li va esculpir un monument de bronze, sòlid i ben treballat a
l’entrada de l’Església. Un dels llocs més nobles i visibles de l’entorn. Tots
els pelegrins i els nombrosíssims turistes que visiten la Basílica admiren la
imatge del Bisbe agenollat que venera la Mare de Déu. Milers, sinó milions de
fotos del Bisbe, es troben espargides pels països del nostre món.
Res més escaient que citar el discurs que va fer el
poeta Costa i Llobera el dia de la inauguració, l'any 1920. Es tracta d’una
peça oratòria molt elogiosa que no cau, però en l’embafament i menys en
l’adulació. Passa revista als afanys del Bisbe i com va aconseguir convertir-los
en una bella realitat.
Acaba així el discurs:
Que
les generacions futures aprenguin a conèixer i estimar tal personatge, i li
paguin el tribut d’una oració que, si ja no serveix de sufragi, servirà d’acció
de gràcies... Oh! I mentres aguaiti aquí damunt el penyal d’en Galileu, mentres
s’adrecin aquí prop les crestes del Puigmajor i de Massanella, mentres hi haja
Mallorca, que es veja sempre la cristiandat mallorquina representada pel seu
prelat, fent homenatge a la Verge de Lluch coronada[v].
Manuel Soler Palà, msscc
[i] Boletín Oficial del Obispado de Mallorca, nº 16, pp. 212-243, 1809.
La pastoral està escrita en castellà i català.
[iv] Cf. AMENGUAL BATLE,
Josep., Santuarios marianos de Baleares, Madrid: Encuentro, 1997, pp.
56-57.
(La segona part de l'article sobre l'arquitecte A. Gaudí i la seva influència a Lluc apareixerà pròximament).
No hay comentarios:
Publicar un comentario