La Diada, Ramon Llull i la Tramuntana

Amb motiu del programa de les festes de la Diada de Lluc el P: Manuel Soler, de la comunitat del santuari, ha escrit uns paràgrafs d'introducció. Tenen present la figura de Ramon Llull -fa 700 anys de la seva mort- i el significat de la serra de Tramuntana. Són els següents:

La Diada és la festa més popular del santuari de Lluc. És la festa que condensa la identitat dels creients mallorquins, però no menys posa en relleu les arrels profundes dels mallorquins que viuen desentesos de la fe. A uns i altres nodreix la saba que regalima de la serra de Tramuntana. Uns i altres es saben reconèixer en els camins, les marjades, les cases de neu, les carboneres i parets de pedra en sec construïdes pels avantpassats i que tan bé s’integraren en la naturalesa.

Portada del programa de festes

Els que tenen una fe vigorosa, els que la deixen llanguir i els qui mai l’han conreada, tots ells tenen una secreta vinculació amb la serra de Tramuntana. En les seves roques, arbres i platges estimaren i sofriren cèlebres pobladors de l’illa. Per allà trescaren, pregaren i s’extasiaren el Rei en Jaume, el místic Ramon Llull, l’arxiduc Lluís Salvador, el músic Chopin…

...

Ens interessa posar el focus en el gegant de la llengua catalana, Ramon Llull, en aquest 700 aniversari de la seva mort. Perquè ell omplí la vida sencera d’inquietuds i afanys.  El nostre personatge escriu, fa d’ermità, es sent il·luminat i inventa un sistema universal per a trobar la veritat. Pensa que els infidels no es podran resistir davant els seus arguments.

L’esperit incansable de Ramon el conduí vers una activitat frenètica, tant en el camp de la predicació com en el de les lletres. La seva obra escrita és la més extensa que ha produït un sol autor medieval. És admirable que la redactàs en català, occità, llatí i àrab.

Ramon Llull va emprar el català per millor arribar a l’ànima del seu poble. La llengua no serveix  ―com tanta gent pensa― només per expressar i copsar conceptes, sinó que toca les fibres més sensibles de la persona. I això difícilment s’aconsegueix amb una llengua que no s’ha après a la falda de la mare. Els diccionaris, on les estudien els poliglotes, poc tenen en comú amb els pits de la mare.

La prosa catalana va adquirir la fermesa que necessitava tot sortint de la seva ploma. Una prosa segura, capaç de fer-se flexible i també elegant, quan el text ho requeria. Una prosa del tot apta per expressar alhora pensaments profunds i sentiments tendres.  Per tractar de filosofia i teologia hagué d’inventar el lèxic i recorregué al llatí i a la seva pròpia capacitat creadora.

...

Quan arriba la nit del dissabte de la Diada, la fosca s’empadroneix de la plaça dels pelegrins. Com cada dia, sí, però en el de la festa per excel·lència, la nit sembla vestir-se d’un encant misteriós. Convida a experimentar les sensacions ―noves i velles alhora― que genera el bosc i les muntanyes de l’entorn, mentre els cossos graciosament basculen al ritme del ball de bot.

Contraportada del programa

El ball de bot: una dansa ben mallorquina que es teixeix damunt el trespol d’una plaça engalanada, baix la mirada tendra de la Mare de Déu de Lluc. Per cert, aquesta nit la imatge accentua el seu inicial somriure.  

Manuel Soler Palà, msscc,

encarregat de l’atenció als pelegrins