La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli
(Breu crònica de la XV Trobada de Rectors de Santuaris
i Delegats de Pietat Popular d’Espanya)
 |
| Assitents a una de les conferències. A primera fila, a la dreta, els dos representants de Mallorca: els PP. Manuel Soler i Llorenç LLadó |
Sota
el tema “La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli en la pietat popular.
Espai obert per a l’evangelització”, ha tingut lloc a Tarazona, els dies 6, 7 i
8 de febrer, la XV Trobada de Rectors de
Santuaris i Delegats de Pietat Popular d’Espanya.
Vam ser un total de 35 participants dels quals 15 eren
Rectors de Santuari i 12 de Pietat Popular. Del Principat hi
participà Mn. Bonet rector de la Sagrada Família de Barcelona, Mn. Ramon
Rossell rector del Santuari de Meritxell, Andorra, i el P. Joan M. Mayol rector
del Santuari de Montserrat. De les Illes hi assistiren el P. Manuel Soler
rector del santuari de Lluc i Mn. Llorenç Lladó, Coordinador de les trobades de
santuaris de la diòcesi de Mallorca.
Hi hagueren 3
conferències
1.- Mons. D. Alonso Carrasco Rouco, bisbe de Lugo: “El goig de viure la comunió en la pietat
popular”
No lliurà cap esquema
a l’assemblea, per això anoto aquí el que jo vaig prendre com a notes durant la seva
conferència.
La il·lustració
introdueix la idea que la religiositat popular és tolerable en tant que és un
vehicle que pot fer avançar el procés de la fe fins arribar a ser adulta. Però l’ideal és la fe racional centrada en
l’acció moral que no necessita de mediacions materials que li representin el
que ja viu per la fe.
Partint del document Evangelii nuntiandi i resseguint a grans
trets Puebla i les reunions del Celam fins arribar al Papa Francesc, destacà la
importància medul·lar, i no pas perifèrica, de la pietat popular que abasta de
manera transversal tota la pastoral de l’Església. Lamentà la iconoclàstia agressiva del postconcili.
La cultura té un
nucli viu, personal, que és religiós. Citant el Beat Pau VI “cal propiciar de nou un encontre entre la
cultura i la fe”. L’ateisme messiànic ja ha caigut, però als nostre dies
s’imposa l’ateisme llibertí que promou el goig individualista en el qual el
desig ha suplantat els drets i els deures de l’home.
Des dels santuaris
cal vetllar pel sentit de comunió, cal ajudar a fer ressorgir el veritable que
té la seva arrel en el bé comú, el respecte a l’altre, per no caure amb el que
denominà “cornucòpia permissiva”.
2.- D. Raúl Romero
López, director espiritual del seminari i de la casa d’espiritualitat de
Tarazona “L’alegria de l’evangeli en la
pietat popular”
En la primera part de la seva exposició va resseguir bona
part de l’Escriptura, fent-nos veure la transversalitat del concepte d’alegria
en el missatge tant de l’Antic com del Nou Testament . La segona part cità més breument els
documents del Concili i el magisteri pontifici que el seguí. Acabà la
conferència compartint la seva experiència de família cristiana de 13 germans,
dos dels quals han estat religiosos com ell, i també l’experiència pastoral amb
la “comunidad de comunidades” que porta a terme en el santuari de la Virgen de
la Vega a la província de Burgos.
3.- D. Vicente Malabia Martínez, professor del Seminari i
Director diocesà de Conca: “La Via
pulchritudinis en la pietat popular”
 |
| Visita a l'ajuntament de la ciutat. Tarazona està molt a prop del "Moncayo", aleshores ben enfarinat. |
La bellesa és invisible
malgrat que les formes visibles manifesten part d’aquesta realitat.
Malgrat que és la
gran esperança pastoral dels nostres dies, cal vetllar per com es presenta com
a material d’evangelització un art que respon a la teologia del seu moment
històric. Les representacions de la
Trinitat, dels misteris de la salvació i de la Mare de Déu, malgrat la seva
qualitat artística indiscutible, no tots estan portats per l’interès de
suscitar una experiència religiosa i de pregària com seria de desitjar.
Cal un aprenentatge
en el silenci i la tranquil·litat per poder adquirir una capitat de
contemplació divina a través de l’art religiós. Les mateixes celebracions
litúrgiques han d’expressar el misteri que celebren sense amagar-lo darrera de
la càrrega cultural i tradicional. Cal evitar el perill de celebrar-se a si
mateix.
Després d’aquestes
conferencies i els diàlegs hi va haver un espai de treball en grup en el qual
es va compartir com viuen els pelegrins a cada santuari l’aspecte de la
bellesa, de la fe en la natura, les celebracions litúrgiques i de caire popular
i el mateix sentit de comunitat humana i eclesial.
El treball per grups
consistí a respondre aquest qüestionari.
1. 2.- La fe en
Jesucrist m’ajuda a assaborir, malgrat tot, la bellesa d’aquest món i a mirar
el futur amb esperança? – Des de la perspectiva de la trobada amb Jesús,
descobreixo el valor de les petites coses i visc amb alegria la religiositat de
les persones senzilles “amb ànima de pobre”?
La fe en Jesucrist és
fonamental. Ella ens ajuda a trobar camins de sentit en la bellesa però també
en la malaltia i la dificultat. La devoció i entrega de les persones que
s'acosten al santuari ens donen esperança, ens fan veure com l’Esperit continua
present i operant en el món d’avui.
3.- Molts santuaris estan en llocs de especial
riquesa natural, cóm escoltar en ells la creació que canta la glòria del Pare?
La quietud, el
silenci i la contemplació ens ajuden a experimentar la Presència que ens transcendeix
i que ens descobreix la bellesa interior que compartim amb Déu. Aquesta Bellesa
ens crida a un anar sempre més enllà.
Veiem el santuari com
a part important del futur de salvació de la fe en el procés de globalització
que vivim.
4. En els Santuaris, confraries i Germandats,
quines activitats es poden organitzar perquè ajudin als fidels a la contemplació de la bellesa de l’espai
sagrat i de les imatges, portin a l’ensenyament del misteri cristià i moguin a
la pregària?
En el Santuari cal
potenciar la participació conscient de l'expressió comuna de la fe catòlica:
sagraments, adoració eucarística, via crucis, lectio divina, informació
catequètica i pastoral escrita.
En les comunicacions vàrem compartir les diferents
experiències pastorals, entre elles, les que havíem tingut durant els anys de
la Fe i de la Misericòrdia.
Santuari
Virgen de la Vega: Comunitat
de Comunitats
El Santuari
aglutina totes les parròquies veïnes concentrant en ell la celebració de la
missa dominical i dels sagraments.
Només per les
festes patronals de les diferents parròquies es tanca el Santuari i es va a la
parròquia corresponent.
Ho porta un
equip pastoral de 7 persones que lidera el rector del Santuari.
S’ha
aconseguit en 15 anys una celebració comunitària de tots els sagraments.
S’ha creat
una coral interparroquial que participa en les celebracions comunitàries.
S’ha dut a
terme, per part dels mateixos fidels, la restauració de totes les esglésies
parroquials.
Confraries
de Jerez de la Frontera: Por qué
no todos juntos?
Jubileu de la
Misericòrdia de tots els confrares, sense els passos, a la catedral amb el
bisbe.
Catedral
de Sigüenza: Iter
misericòrdiae
Un
pelegrinatge dirigit per un prevere des
de la Porta Santa fins a l’altar del Sant Crist de la Misericòrdia tot
explicant, meditant i pregant els diferents signes icnogràfic que l’il·lustren: La Bíblia, el credo, l’aigua baptismal, el
confessionari, etc...
Santuari
Nuestra Señora de la Hoz: Mater
Misericordiae
A partir de
la pregària de l’Angelus mostra el
patrimoni del santuari tot explicant la seva història mariana.
Santuario
de la Bienaparecida: Misericòrdia
en solidaritat
Van contactar
amb el bisbat d’Alepo, Síria, i li proposaren unes conferències al santuari
sobre el tema de l’Església allí perseguida. Amb diverses celebracions,
Eucaristia, rosari i viacrucis, tot els donatius recollits durant l’any de la
Misericòrdia, els ho enviaren com a gest de fraternitat i solidaritat.
La darrera
part consistí a considerar bàsicament
dues qüestions:
Si els
“Encuentros”, que ad experimentum des
del 2009 s’estan fent juntament amb Cofradias y Hermanadades, cal que continuïn
essent conjunts o potser és millor que cadascú, encara que continuant en el
mateix departament de la Conferència, faci les seves sessions anuals de treball
a part.
La majoria
opinà fer els Encontres per separat.
Si es decidís
fer els Encontres sempre junts, caldria que els ponents tinguessin més present
la pluralitat de realitats a la qual es dirigeixen. El treball de grup hauria
de ser per sectors.
No trobem
adequada la proposta d’unificar la nomenclatura d’aquests encontres sota el nom
de Piedad Popular. Si calgués canviar el
nom proposàrem: Encuentro de Santuarios,
Piedad Popular, Hermandades y Cofradias.
Joan M. Mayol, OSB (Montserrat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario