XXXIV Trobada de Pastoral de Santuari de Catalunya i
Balears
Em disposava a
escriure uns paràgrafs per al blog del santuari. Volia explicitar alguns detalls de la trobada
nº 34 que tingué lloc a Lleida els dies 12 i 13 de març. Quan he obert el correu m’he trobat amb vàries
comunicacions en la línea del que volia dir. Penso que està bé el que diuen. M’inspiraré
en el que han aportat els col.legues.
Els rectors de
santuaris tenim molta feina a fer per davant i l’hem de fer nosaltres. Perquè “les
ermites d’avui són les discoteques i els bancs els nous santuaris”, ens feia
notar Mn. Ramon Prat, Vicari General de la diòcesi de Lleida en dissertar sobre “El llenguatge
de la fe per a la Nova Evangelització”.
 |
| Presidiren el coordinador Sanromà, monjo de Montserrat, el bisbe de Lleida i el de S. Feliu (de la Comissió de santuaris) |
La seixantena de
responsables de santuaris a la XXXIV Trobada vàrem ser convocats pel P. Josep
Maria Sanromà, rector del Santuari de Montserrat i Coordinador del secretariat
Interdiocesà de Santuaris de Catalunya, Balears i Andorra. Ell ens deia a la
invitació: “ els santuaris són espais que, enmig d’una societat allunyada del
món religiós i de la vida de la fe, haurien de ser llocs privilegiats on l’home
i la dona d’avui poguessin fer experiència de la presència amorosa de Déu”.
Mons. Joan Piris,
bisbe de Lleida ens acollia tot dient-nos que “Sou a casa vostra”. Completava l’acolliment: ”em
felicito que hagueu triat la Terra Ferma lleidatana per recrear camins per a la
nova evangelització.” Mons. Agustí Cortés, President del Secretariat ens saludà:
“us encoratjo a què, a partir de les
vostres experiències al Santuari compartides en el marc de l’Any de la Fe i del
50è aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II, trobeu el llenguatge que
desvetlla l’esperança i la confiança per pelegrinar amb tota l’Església cap
endavant”.
La Trobada de companys d’arreu dels bisbats
catalans, tretze de Mallorca, dos de Sabart (Ariége) animà els participants. Totes
i tots portem al cor la set que el nostre poble té de Déu en l’àrida travessia del desert que és la
societat d’avui dia, tan sovint d’esquena a Déu i als millors valors humans.
 |
| Grup de representants de Santuaris de Mallorca |
“Es buiden les esglésies,
però encara hi va gent als santuaris”. Per aquest motiu tots maldem que els qui
ens arriben com a turistes, o com sigui, se’n tornin com a pelegrins, i un cop
a casa, esdevinguin cristians militants. Els cinc verbs del pelegrinatge són:
sortir de casa ( cridats per Déu). Caminar. Rebre. Romandre ( en el cor de
Déu). I tornar a casa (amb el seu amor).
L’eix de les
tres conferències fou la inquietud comuna i compartida: el llenguatge adient
avui per comunicar la fe. El Pare Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, ens féu
reflexionar sobre la carta de Benet XVI “la Porta de la Fe” i ens endinsà dins
les llums i les ombres del Concili Vaticà II al llarg dels últims cinquanta
anys. “Cada santuari ha de ser un far de la fe. El pas dels anys ens canvia les
oïdes. Heus ací la necessitat de la nova i renovada Evangelització. Jesús és la
porta. No té pressa, ens espera. No hi ha altre camí que ens hi dugui més que
la sobrietat, la humilitat, l’austeritat i la constància per viure la vida de
l’Església, no amb nostàlgia, sinó amb creativitat.”
Comentàvem al
treball de grup: “el responsable del santuari ha de tenir present que la
pregària més bonica, també per a l’ateu i per a l’agnòstic, és la de
meravellar-se!”. Mossèn Prat insistí en el llenguatge de la contemplació i del
diàleg amb els nous humanismes dins dels
escenaris del segle XXI. Ningú és exclòs a l’hora de buscar un sentit a la vida
que potser s’aboca a la bellesa del cristianisme de les benaurances, operatives en les obres de
misericòrdia.
 |
| Participants de la Trobada |
Clogué la
trobada mossèn Xavier Aymerich, rector de Molins de Rei, amb el tema de rabiosa
actualitat com ho és, davant la manca de sacerdots als pobles, “Les
celebracions dominicals en absència de prevere”. “Cal conjuminar els tres principis: Eucaristia, diumenge i
comunitat”, afirmà mossèn Aymerich tot emfatitzant “comunitat”.
Les visites a
l’Acadèmia Mariana, on resàrem vespres davant la Verge Blanca, a l’església
romànica de sant Martí i al santuari de la Mare de Déu de Carrassumada (els
mallorquins ja no hi poguérem assistir per qüestió de temps) foren el botó d’or
a un treball que ens posa en camí d’un acolliment més fraternal, d’un esperit
de servei evangèlic i d’un anunci il·luminador des dels fars dels santuaris que
marianitzen els països catalans.
Acab la recensió
dient que el record del P. Pericàs (mort el 27 d’octubre de l’any passat) hi va
ser molt present a la trobada. Al llarg de molts anys hi havia assistit. Era
ben conegut i el viatge als santuaris catalans, de l’Estat i fins i tot de
l’ample món, li suposaven una gran satisfacció personal. Ell sempre va deixar
el santuari de Lluc en molt bon lloc.
.jpg)
