El P. Bartomeu Pericàs visqué
molts anys al santuari de Lluc, a l’ombra de la Mare de Déu i no es cansava de
visitar el cambril. Aquest article el va titular “Contemplació admirativa de la Figura de Santa Maria de
Lluc, feta amb amor de fill i amb ponderació d’enamorat”. És l’únic canvi que
li feim, apart de publicar l’escrit en tres parts per tal de fer-lo més
mangívol.
Aquí teniu la visió d’un home que no era un expert historiador, però que la seva dedicació i el seu afecte a la Mare de Déu l’empenyeren a estudiar i revisar llibres antics i vells documents per tal d’aclarir alguns detalls i aprofundir l’objecte del seu enamorament. Va sortir d’aquest món, per finalment apaivagar les seves inquietuds, ja fa gairebé un any i mig.
Aquí teniu la visió d’un home que no era un expert historiador, però que la seva dedicació i el seu afecte a la Mare de Déu l’empenyeren a estudiar i revisar llibres antics i vells documents per tal d’aclarir alguns detalls i aprofundir l’objecte del seu enamorament. Va sortir d’aquest món, per finalment apaivagar les seves inquietuds, ja fa gairebé un any i mig.
Durant 17 anys he estat al servei de la
Santa Casala Mare de Déu. I cada dia, en més d’una ocasió, els
meus ulls toparen amb les tan ben acabades faccions en què fou esculpida la
seva figura.
Això féu que, insistentment, em vengués
la idea de brodar un tapís de la sagrada imatge on pogués estampar totes
aquelles dades més significatives que en donen la història, l’art, la poesia i
la meva admirativa contemplació. I que tot aquest teixit fés resaltar la seva
veneranda antigor, la seva bellesa escultòrica i el seu agradós posat.
Començ dient que m’agrada molt recordar
aquells primers pelegrins que pujaven per viaranys difícils, segons un document
de 1273(1),
anaven a vetlar Santa
Maria de Lluc i me pregunt qui va aixecar la primera esglesiola que ja l’any
1247(2), i per ventura abans, estava
oberta al culte? I me deman quina era la figura de Santa Maria que hi
veneraven?
Les meves sospites sobre els orígens del
nostre ben amat Santuari serien aquestes. Els monjos-cavallers del Temple,
deixebles de sant Bernat i defensors de la Cristiandat , ocupen un
lloc, no gens aclarit, en l’aurora del culte de Santa Maria de Lluc.
La petita capella, on era venerada una
imatge que atreia misteriosament els mallorquins, estava a la vora de
l’Alqueria de Lluc que pertanyia a l’Ordre del Temple. Jaume I educat pels
Templers, després de la conquesta de Mallorca a la qual ells havien contribuït,
els donà moltes de terres en el terme de les muntanyes fins a tenir una
encomenda(3) a Pollença. Els Templers,
devots com eren de la Mare
de Déu, bé podrien haver duita com a protectora una imatge de Maria i foren
ells que construïren l’esglesiola on col.locaren la graciosa imatge que havien
portada. Si me preguntau per què escolliren aquell lloc tan mal avinent i no un
altre que fos més accessible, us retrauré les misterioses paraules d’un
document de 1459(4)
que diu: “La
capella de la
Benaventurada Verge de Lluc en altre temps erigida i
edificada per certa divina inspiració”. Aquestes darreres paraules ben bé
podrien referir-se a un esdeveniment d’ordre sobrenatural, succeït en aquells
indrets, que fóra la causa que més tard hi hagués brostada l’hermosa llegenda
de la trobada.
Segons aquestes conjectures meves, la
figura de la Mare
de Déu seria del segle XIII i a més templera. Sé que una persona de molt de pes
en la matèria, el P. Gabriel Llompart (5), no pensa així. Ell diu: “Perquè la
imatge probablement pertany al segon terç del segle XIV. Necessàriament en la
capella primitiva de Lluc s’hi ha hagut de venerar una imatge més antiga que la
gòtica conservada avui. És necessari reconèixer que es va perdre una imatge de la Verge amb l’Infant de
factura romànica”.
D’altra banda, el P. Josep Amengual(6) escriu: “Ignoram de moment quan
i d’on va venir la imatge a Mallorca. Estudis comparatius permeten avançar que
no és impossible que tal imatge pugui ser del mateix segles XIII ben avançat”.
També el P. Gaspar Munar(7)
afirma: “Molt s’ha discutit sobre l’antiguitat d’aquesta imatge. Mentre uns la
suposen del segle XIII, per tant la consideren com la imatge primitiva del
Santuari de Lluc, d’altres l’atribueixen al segle XV. No podem ignorar que es
troba mencionada en l’inventari de 1417 i que aleshores no era acabada de fer”.
Finalment crec que dóna força a aquest
darrer testimoni el que trob escrit en un llibre de Regine Pernaud(8), especialista en estudis
medievals i famosa a nivell internacional, que escriu: “La primera vegada que
trobam la Verge
en actitud familiar de les mares que tenen en braços el seu filló pareix que es
l’estàtua que es troba en la nau transversal de la catedral de Notre Dame de
París” La Verge
està dreta per mostrar el seu infant assegut damunt el seu braç, inclina
lleugerament el bust i és la primera Mare de Déu recolzada damunt l’anca que
obriria la processó llarga d’estàtues que tendran la mateixa postura”.
És de la meitat del segle XIII.
(continuarà)
Notes:
(1)
Rotger,
Mateo.- Nuestra Señora de Llu Historia
del Santuario y Colegio.- Palma de Mallorca.- 1914.- Tipo litografia de
Amengual y Muntaner p. 32
(2)
Seguí
Vidal, Gabriel.- Santa Maria de Lluc, Mare de l’Església local de Mallorca.-
Comunicació – Revista d’Estudis Teològics
de Mallorca.- núm. 27-28 juliol-octubre 1983 p. 27
(3)
Seguí
Vidal, Gabriel.- Santa Maria de Lluc, Mare de l’Església local de Mallorca.-
Comunicació – Revista d’Estudis Teològics
de Mallorca.- núm. 27-28 juliol-octubre 1983 p. 24
(4)
Rotger,
Mateo.- Nuestra Señora de Lluc Historia
del Santuario y Colegio.- Palma de Mallorca.- 1914.- Tipo litografia de
Amengual y Muntaner p. 19
(5)
Llompart,
Gabriel.- Nostra Dona Santa Maria de Lluc – Proceso diocesano sobre el
origen de la imagen y sus milagros.- Analecta
Sacra Tarraconensia Vol. 60 Any 1987 p.243
(6)
Amengual,
Josep.- Guía para visitar los Santuarios
Marianos de Balears.- Ediciones Encuentro S.A..- Madrid.- 1997 p. 46
(7)
Munar,
Gaspar.- Breve Historia del Santuario y
Colegio de Nuestra Señora de Lluch.- Palma de Mallorca.- Imprenta Sagrados
Corazones.- 1967.- p. 52
(8)
Pernaud,
Regine.- La vergine e I Santi nel
Medioevo.- Edizione Piemme.- 1994.- Casale Monferrato.- 1994.- p. 22
