Imatges de la Setmana Santa 2015

Setmana Santa: celebram els dies més pregons de la nostra fe.
Les arrels cristianes es fan més visible que al llarg de l'any

Benedicció dels rams a l'esplanada del primer misteri.
Lloc conegut també com "devora el lledoner"

Els blauets atreuen la vista dels presents.
Cadascú amb el seu ram

Els nins i nines de l'escolania es vesteixen de blau
A punt de sortir a la Basílica.

Dijous sant: lavatori dels peus.
Un gest eloqüent com pocs a la litúrgia catòlica

La creu, protagonista del divendres sant, avança per la Basílica

Un moment emotiu: l'adoració de la creu

Dissabte Sant. El plany de la Verge. Via-crucis de Ramon Llull
Un text ple de dramatisme, sentiment i poesia.
Només a Lluc es representa

Vetlla Pasqual. Benedicció del foc
El ciri pasqual significa Jesús ressuscitat que ens il.lumina

Crònica del mes de Març 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

Després d'un febrer  amb neu, pluja, fred i vent —caigueren 318'80 litres— març inaugura un dia de bonança, de sol radiant que ja endevina la primavera.

1. El P. Manuel Soler celebra la Missa de les 11:00 amb la participació de la coral alemanya Ton-Art (Rheinlandpfalz) en absència de l'Escolania. Després ens obsequien amb un concert de música clàssica i moderna de gran qualitat que fou molt aplaudit. El director mostrà el seu interès en fer un intercanvi de concerts amb els Blauets.

4. De matinada l'Escolania parteix cap a Ciutat perdonar un concert didàctic a l'auditori del Conservatori de Música. El Diari Ultima Hora del dia següent li dedica part de la portada i tota una plana interior. El títol: El Concierto de las Voces Azules. Más de 400 escolares disfrutaron ayer de un divertido concierto educativo ofrecido por los Blavets de Lluc en el Conservatorio, ja indica l'èxit i la gran participació dels escolars.

6. Surt una notícia a la premsa que involucra el P. Antoni Vallespir amb un abús d’anys enrere. El fet colpeix profundament la comunitat, el personal del santuari i els mallorquins que estimen Lluc. S'espera que aviat l’assumpte quedi aclarit, tot confiant en la innocència de l'acusat i la justa actuació de les instàncies judicials eclesiàstiques.

7. Seguint la tradició anual, cinquanta membres de la Unió Seglar Beat Ramon Llull pugen a peu en pelegrinatge des d'Inca. Després de visitar la Mare de Déu un prevere els hi celebra la Missa

8.- Ve el Bisbe de Mallorca per a una reunió amb els pares i mares del Blauets per explicar la situació dolorosa en que ens trobam per les acusacions que ha fet un antic blauet al P. Antoni Vallespir i per donar ànims i suport a la Comunitat i Equip Educatiu de l'Escolania. Hi assisteixen també el P. Josep Amengual, Delegat dels MM. Sagrats Cors, Bernat Alemany, Director del Secretariat de Col.legis, Joan Comas, Director i Educadors de l'Escolania, així com l'Equip Directiu del Santuari.

El P. Josep Amengual celebra l'Ofici de les 11:00 fent, a l'homilia, una breu al.lusió al drama que es viu i demanant pregàries.

10. El P. Manuel Soler ha participat  a Vic a la XXXVI Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears. A destacar la Conferència Evangelii Gaudium i els Santuaris de Mn. Joan Torrà, Espai de silenci-Experiència de pregària de  G. Vicenç Santamaria,o.s.b. El Santuari, espai d'assossec, silenci i contemplacio a través de la natura G. Ramon Oranias, o.s.b. I la interessant taula rodona Litúrgia i Espiritualitat Popular sobre la força evangelitzadora en els Santuaris on hi intervingué el P. Manuel Soler en representació del Santuari. L'organització fou a càrrec del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Turisme i dels Santuaris de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Frotnal de l'altar al monestir de Sta. Maria de Lluçà

Components del grup de Mallorca

 El P. Ricard Janer ha estat nomenat Prior en funcions en absència del P. Antoni Vallespir.

14. Un grup d'alemanys de l'associació Kirchen Balearen passen el cap de setmana hostatjats a les cel.les per uns dies de reflexió. Trenta persones de la 3ª Edat de Consell visiten la Mare de Déu i assisteixen a la Missa del migdia.

16. Els dos nous blauets, Bernat Mas Font de Petra i Alexandre Perelló Carbonell de Llubí, són incorporats com a cantadors de l'Escolania i són presentats a la pregària de la Salve.

21. De bell nou un grup de l'associació Kirchen Balearen aquest cap de setmana es reuneixen a la sala de la Santa Figura en una trobada de reflexió. S'hostatgen a les cel.les.

23. El Rector de la Parròquia de Sant Miquel de Palma, Mn. Antoni G.Gómez entrega les dues aliances del matrimoni Andreu Perez i Lutgarda Planells complint la seva darrera voluntat com a presentalla d'afecte a la Mare de Déu de Lluc.

24. Reunió del P. Delegat i Superiors de les Comunitats de MMSSCC de Mallorca amb els PP. Antonio Fernández i Dominique S. Tuyisenge del Consell General per estudiar la situació de la Comunitat de Lluc i cercar solucions als problemes i suggerir  projectes.

25. Prop de 250 persones de l'Associació de la Tercera Edat “Verge del Carme” del Coll d'en Rebassa  fan la visita anual a la Mare de Déu de Lluc. A les 11:30 tenen una Missa molt participada.

Passen per Lluc i visiten la Mare de Déu un grup de la Tercera Edat del Secar de La Real.

26 i 27. Entre els qui fan turisme religiós des d' Alemanya destacam un grup de pelegrins de Bavera que amb el seu prevere celebren  la Missa a la capella del Santíssim i visiten els llocs d'acollida del Santuari.

Amb la mateixa motivació religiosa venen una trentena d'alemanys de la ja coneguda associació Vacacions per a l'ànima. També celebren l'Eucaristia amb un prevere propi a la Capella.

28. Comença la IV Fira Natur Esport Lluc amb un nombrós grup de participants que omplen la Plaça dels Pelegrins i entorns del Santuari. Entre les diverses activitats: IIIª Longitravel Lluc Trail, Ruta Natura al voltant  de Lluc, Pujada al Camí dels Misteris  per a discapacitats, Curs d'Escalada, IIIª Nutrisport  Lluc-Terra.

El P. Manuel Soler fa el baptisme d'Irene Araujo Perelló, d'Inca, filla de Rafael Araujo Gómez i de Maria del Reposo Perelló Vizcaíno.

29. Començam la Setmana Santa amb la benedicció de Rams a l'esplanada de la Flama de la Llengua i processó cap a la basílica on el P. Ricard Janer presideix la solemne concelebració de la Litúrgia del Diumenge de Rams.

Després de l'Ofici s'inaugura, entre el Jardí de la Magnòlia i l'atri del Bisbe Campins una nova sala dedicada a l'Escolania, per tal de donar a conèixer aquesta secular institució i ser un estímul per a noves incorporacions de blauets. Segueixen, fins al capvespre, les diverses activitats esportives de la IV Fira Natur Esport Lluc.

30. Visita del P. Emilio Velasco, Superior General de la Congregació de MM. dels Sagrats Cors. Es reuneix amb l'Equip Directiu del Santuari amb la Comunitat.

Un blauet de projecció internacional

Andreu Riera, un gran pianista

Al Blog del Santuari li passà per alt, en el seu dia, de reproduir aquesta entrevista de Pere Antoni Pons a “Ara Balears” publicada el 28 de gener de l’any passat. Continua tenint el seu interès i per això l’oferim als lectors. 

Andreu Riera (Manacor, 1965) és un pianista de projecció internacional. Ha guanyat premis importants i ha tocat en escenaris d'arreu del món. El passat dia 15 de gener va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. El seu discurs d'ingrés es titulava La música, l'instrument, les emocions.

Amb l'enorme quantitat de músics que n'han sortit, música i Manacor ja semblen sinònims.

És una cosa que molta gent comenta, sí. Manacor és un poble prolífic en músics, efectivament, però també en escriptors i artistes. Deu ser una coincidència. O no.

Quina presència tenia la música a ca vostra de petit?

Molt poca. Un oncle de mon pare era guitarrista, però jo no el vaig conèixer mai. Jo no vaig tenir cap relació amb la música fins a deu anys, quan vaig entrar a Lluc i vaig convertir-me en blauet. A deu anys, vaig descobrir el cant. I, als onze, el piano. La descoberta del piano em va produir un impacte molt fort i va atrapar tot el meu interès, fins al punt que, a quinze o setze anys, ja tenia clar que era la meva vocació. No volia fer res més, estava obsessionat. Quan era dins classe, mentre el professor ens explicava la lliçó, jo no deixava de moure els dits per damunt el pupitre. I, a l'hora del pati, en lloc de jugar a futbol, anava a estudiar i a tocar el piano.

Els onze anys no és una mica tard per començar a tocar un instrument?

No. Un any o dos més tard sí que ja ho hauria estat, potser. De totes maneres, la meva relació amb el piano va ser molt especial ja des del primer moment. Jo sentia que, de qualque manera, el piano m'havia estat esperant tots aquells anys. Des d'aleshores, és una prolongació de mi. I no tan sols no vaig tenir cap de les crisis vocacionals que et poden afectar en la joventut, sinó que el piano sempre m'ha ajudat a superar les crisis que he tingut.

La vostra educació musical ha estat molt completa. Després de Lluc, vàreu tenir Concepció Vadell de professora, i després anàreu a Madrid, a Viena, a Nova York i a Londres. Més internacional, impossible.

Vaig haver d'anar a estudiar a fora perquè no hi havia cap conservatori superior de música aquí. El també músic i manacorí Antoni Parera Fons em recomanà d'anar a Madrid. I després ja no em vaig aturar. Pianísticament, hi ha diferents escoles, cada una amb la seva concepció de la música i la interpretació: hi ha l'escola russa, que és la més tècnica; l'anglosaxona, la més extravertida; i hi ha la germanoaustríaca o centreeuropea. Aquesta darrera és la que sent més meva, la més tradicional o autèntica, la que treballa la tècnica musical més des del concepte i que et duu a investigar l'època de cada peça que toques.

En música, com en tantes altres facetes de la vida, és imprescindible comptar amb bons mestres, no és vera?

Sí. Però els millors mestres són aquells que aconsegueixen que cada alumne es faci la seva pròpia personalitat. Per això és important conèixer diferents tradicions, fer feina amb músics que tenen poc a veure amb tu… El meu repertori va des del barroc fins a la música més contemporània, del segle XXI.

Deu canviar bastant la manera d'afrontar una composició del segle XVII i una d'actual.

Canvia moltíssim. Cada creació musical és producte d'una època concreta. En el fons, l'artista transmet el caràcter particular de l'època que viu. El llenguatge musical no deixa mai d'evolucionar.

Com viviu els canvis -industrials, de consum, etc.- que s'han produït en el sector de la música?

La crisi és important. L'aparició de les noves tecnologies ha reportat beneficis i coses positives, però ha romput la tradició de comunicació directa i personal. Quant a la indústria, és evident que les discogràfiques han quedat molt afectades per tot el que ha passat, fins al punt que fer discos ja no és un negoci. Els discos, avui, ja només són una targeta de presentació per aconseguir concerts.

Què és millor: disc o directe?

A l'estudi, pots realitzar un producte acurat, perfecte. Però el concert en viu té una màgia especial. Quan toques en directe, potser comets imperfeccions tècniques. El contingut emocional del que toques, però, és molt més pur.

Sou professor al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Com duis aquests anys de retallades i crisi?

Esperam sobreviure. Els recursos institucionals són molt menors; per tant, podem tenir menys professors convidats dels que teníem i, consegüentment, els alumnes no troben tants al·licients per venir… Fa dos anys érem 200 alumnes; ara en són 120. Sobretot es tracta d'aguantar la tempesta

XXXVI Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears

Vic, 9 i 10 de març del 2015

Una cinquantena de persones ens reunírem a l’antic seminari de Vic, avui reconvertit en allotjament molt confortable i amb un bon servei. Fou els dies 9 i 10 de març. El grup de Mallorca ens havíem aixecat molt dematí per ser a temps a l’avió. Fórem els primers en arribar al lloc de trobada, tot i que haguérem de fer el trajecte de l’aeroport de Barcelona a Vic. Poc a poc anaren arribant els altres. La gran majoria, rostres coneguts d’anys passats. Algun ja fa 36 anys que és puntual a la cita anual.

El primer acte, la salutació del Bisbe de Vic Mons. Romà Casanova, seguit de la pregària inicial. Immediatament ens saluda el bisbe Agustí Cortès, delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense i les Illes Balears per al Secretariat Interdiocesà dels Santuaris. Després el Director del Secretariat —que s’estrena, per cert— el P. Joan Mayol, monjo de Montserrat, fa la presentació de la trobada: el que farem i els objectius que volem aconseguir.

Una vegada acabats aquests prolegòmens escoltem ja la primera conferencia que té com títol “Evangelii Gaudium i els Santuaris” per Mn. Joan Torra, professor de la Facultat de Catalunya. La part més extensa de la seva aportació versà, però, sobre la renuncia del Papa Benet que es veu que impactà molt profundament el conferenciant. L’índex que se’ns donà era un indici de que la conversa estava ben preparada. I la va desenvolupà de manera entretinguda, amb paraules planeres i un to que convidava a l’escolta.

Ens trobem entorn de la taula per dinar. Gairebé no havíem acabat i ja ens criden per pujar a l’autobús. Hem d’anar a Prats de Lluçanès i Lluçà. Primer ens dirigim al Santuari de la Mare de Déu de Lurdes (Prats de Lluçanès), el primer amb aquesta advocació a l’Estat espanyol. Admirem la bella silueta blanca de l’Església i els entorns. Després cantem els goigs típics de l’advocació: “Del Sol diví bella Aurora....”

Després anem al monestir de Sta. Maria de Lluçà i allà trobem la taula parada per a un banquet digne de paladars exigents en qüestió d’art. L’arquitectura és romànica. El claustre i l’àbsida són de gran bellesa. Les pintures que es guarden al lloc són d’un romànic que camina decidit cap el gòtic. El frontal de l’altar és d’una estètica superior. Molt ben resolt el petit claustre adjacent. En aquest escenari d’ambientació romànica tinguérem una experiència de silenci i després celebràrem l’Eucaristia.

Els organitzadors ens sorprengueren quan ens feren escoltar les parts variables de la Missa del Papa Marcello de Palestrina i al final, el Magnificat de Victoria. La veritat sigui dita: pels comentaris posteriors, aquest tipus de música renaixentista, enllaunada i inacabable, no va ser del gust de la majoria. Es va fer més d’una broma innocent al respecte. I ens estranyà que els capdavanters del grup —tan liturgistes— preferissin fer escoltar una música pretèrita en lloc de cantar de viva veu en els moments indicats. Retornàrem al lloc d’allotjament per sopar, parlar una estona de manera informal i retirar-nos a l’habitació.  

Primera conferencia del dimarts, dia 10: “El Santuari, espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura”. La dictà el benedictí Ramon Oranias. Fou seguida per un sucós col·loqui. En parlar del santuari com espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura, deia:

El silenci, punt zero, sense retorn, a partir del qual s’enceta tot llenguatge. El santuari: espai privilegiat per a adonar-se de la presencia d’un mateix en si mateix. El silenci: un no-res que ens permet actuar en tot. El silenci s’experimenta, no es diu. L’espai silenciós, garantia d’una presencia? El santuari: un equilibri entre els estímuls dels factors exteriors i la germinació del món interior. El Santuari: una preciosa reserva de silenci fecund. Trobaràs més en la natura que en els llibres; la vegetació i les roques t’ensenyaran més que allò que pots sentir del mestre.

Acte seguit ens allunyàrem una mica per reunir-nos a la capella dels Dolors, lloc conegut per la processó que organitza la Setmana Santa. Escoltem les explicacions de rigor i celebrem l’Eucaristia que presideix el bisbe de Vic.

A les 16:00 el personal escolta l’última conferencia seguida d’una taula rodona: “Litúrgia i espiritualitat popular”. La ponència va a càrrec de Mn. Francesc Garcia, de la Facultat de Catalunya. Participen a la taula rodona Mn. Joan Perera (Núria), Manuel Soler (Lluc), M. Paloma Garcia (S. Josep de la Muntanya). Amb força atenció s’escolten les diferents experiències i descripcions del que es duu a terme als diferents santuaris.

Arriba l’hora de partir per al grup de Mallorca. S’ha de traslladar a l’aeroport de Barcelona i fer les gestions per pujar a l’avió. La resta encara es reuneix per a la conclusió. És a dir, per fer una valoració de com s’ha desenvolupat la trobada de dos dies i escoltar propostes sobre l’enfocament del tema l’any vinent, així com per fer llum sobre quin podria ser el lloc de la cita.   MSP

El grup de Mallorca

Comunicat dels Missioners SS. Cors

Comunicat dels Missioners dels SS. Cors
  sobre els fets atribuïts al P. Antoni Vallespir, Prior de lluc

Palma, 6 de març de 2015

Davant els fets atribuïts per un antic blauet al P. Antoni Vallespir i Llompart, msscc, la Delegació de Mallorca dels Missioners dels Sagrats Cors, manifesta el següent.

1. A proposta de la Congregació, el P. Antoni Vallespir ha estat rellevat provisionalment pel Sr. Bisbe de Mallorca, del seu càrrec de Prior del santuari de Lluc. Ara bé, aquesta mesura cautelar té en compte la necessària presumpció d'innocència en favor del P. Vallespir, malgrat dels suposats detalls sobre aquests fets que s'hagin adduït i publicat. En aquest sentit, el P. Vallespir té el ple suport dels seus germans religiosos i li serà proporcionada l'assistència adequada en aquests casos.

2. La voluntat clara i ferma de la Congregació d'aclarir les acusacions, i de prendre les mesures adequades, seguint la dinàmica de transparència en aquests supòsits implantada a l'Església Catòlica pels papes Benet XVI i Francesc i sempre afavorint els drets dels menors.

3. La confiança en la ràpida i justa actuació de les instàncies judicials eclesiàstiques davant les quals s'ha presentat per ara la denúncia.

4. Una crida a la serenor a les famílies dels blauets, que han confiat l'educació dels seus infants al santuari de Lluc. Els nins estan en tot moment ben atesos pel grup de professors i educadors al seu servei.

5. Mentrestant la cura pastoral del Santuari i la parròquia queda ben garantida pels vicaris legítimament nomenats i per la comunitat.

Crònica del febrer 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. La Candelera. Comunitat i Escolania celebram la Festa de la Presentació del Senyor segons la litúrgia acostumada: Benedicció de les candeles al creuer del portal major, processó cap a la basílica cantant el Lumen ad revelationem gentes i Eucaristia concelebrada que presideix el P. Manuel Soler. Poquíssima gent ens acompanya en aquest dia de pluja i fred.

3. Seguint la tradició popular, avui, festa de Sant Blai, es fa la benedicció d'aliments  per tal de protegir la gargamella de malalties. No hi falten els “senyorets” manacorins de na Catalina Sureda, que, després, comparteix.

4. Després de dinar comença a caure la neu amb intensitat. A l'horabaixa el Santuari i entorns resten blancs. És la primera nevada d'aquest any a Lluc, un fet sempre esperat amb curiositat i alegria. Tanquen les carreteres i ens quedam pràcticament incomunicats.

5. De bon matí fins després del migdia ha seguit nevant. Els nins i nines de l'Escolania a més de contemplar el paisatge blanc corren i juguen tirant-se embostes de neu. Lluc esdevé tot un desert.

6. Ahir el gruix de la neu pujava fins als 20 cm i  la temperatura màxima fou de 2º. Aquesta nit ha seguit nevant així com tot el matí, fins al migdia; el nivell de la nevada és considerable. Encara que la carretera a Inca segueix tancada, gràcies a unes gestions els nins i nines de l'Escolania han pogut baixar en tres autocars petits i amb l'ajuda de la guàrdia municipal de l'Ajuntament d'Escorca.

Reunió al Consolat de Mar del Bisbe de Mallorca, Prior de Lluc i els directors del Col·legi Escolania de Lluc, Joan Comas i Ricard Terrades amb el President del Govern Balear J. R. Bauçà, i el Vicepresident, Antoni Gómez per tal  d'aconseguir un conveni especial i definitiu amb l'Escolania. Hi haurà nous contactes per a estudiar i especificar el contingut .

El P. Prior ha entregat al Bisbe un exemplar del llibre “Lluc-Llull” perquè en ocasió del pelegrinatge dels mallorquins a Roma, ho entregui al Papa Francesc tot recordant l'Any Llull  amb motiu del setè Centenari de la mort del nostre Beat Ramon.

7. Encara que les carreteres d'accés a Lluc segueixin tancades, molta gent es decideix a pujar a peu o en bicicleta per gaudir de la neu o visitar la Mare de Déu. La carretera de Caimari a Lluc sembla un passeig.

8. Les carreteres queden obertes parcialment. Així i tot hi ha col·lapses i llargues coes de cotxes, car la gent que vol pujar a LLuc, atreta per la neu, és molt nombrosa.

A l'Ofici concelebrat hi participa el nou diaca permanent Antoni Moreno molt vinculat a Lluc i a la congregació de MM.SS.CC. Va fer el noviciat al mateix Santuari i després d'un temps de reflexió decidí deixar la vida religiosa per a viure el compromís cristià en la vida seglar. Sempre s´ha distingit per una vida de pregària i servei en  les distintes parròquies on ha treballat en catequesi o altres activitats. Actualment està casat i té dos fills. Treballa a la Procuradoria de Missions de la Congregació i puja a Lluc per a activitats formatives de l'Escolania. 

La nostra enhorabona cordial i una pregària  perquè no defalleixi mai el seu dinamisme pastoral.

9. Es reuneix per primera vegada la comissió que s´ha format entre la Universitat de les Illes Balears i el Santuari per estudiar i fer col·laboracions sobre Turisme Religiós i Cultural. Els representants de la U.I.B són la Dra. Maria Antònia Fornés, actual Vicerectora de Cultura, la Dra. Joana Maria Seguí, Directora de la Universitat Oberta de Majors  i el Dr. Bartomeu Deyà, Degà de la Facultat de Turisme i del Santuari els PP. Manuel Soler i Ramon Ballester amb la coordinació del Sr. Pere Fullana .

Ha mort a Palma Neus Olmedo, la creadora i directora dels “Balladors de Lluc” tan afectuosament lligats al Santuari. El P. Prior va celebrar el funeral i, al final, va llegir unes emotives paraules de l'homenatge que se li va retre a la revetla de La Diada del 2013.

12. Dijous Llarder. Arriba a Lluc també l' inici del Carnestoltes. Nines i nins, professors i educadors de l'Escolania amb imaginació i rialles es disfressen Després de dinar, una animada festa de balls i acudits a la sala d'actes.

15. La intenció de la Missa de les 11:00 és per a Sebastià Gamundí que fou molts anys l'arquitecte de Lluc. El P. Prior destacà que per tot arreu, Santuari i Escolania, hi trobam les seves obres, fetes amb acurada precisió, funcionalitat i bon gust i pregà pel qui fou bon arquitecte i millor amic.

18. Dimecres de Cendra. Començam el temps de Quaresma amb l'austeritat de la Litúrgia i la significativa imposició de la cendra que estimula a la conversió en aquest temps propici.

19. A l'Ajuntament d'Escorca s´ha signat la carta de turisme responsable de la UNESCO  com a passa prèvia per a obtenir el certificat BIOSPHERE. Amb aquesta adhesió el municipi continua el procés per a convertir-se en la primera destinació turística responsable i sostenible de Balears.

L'acte de la signatura  ha estat presidit pel batle d'Escorca, Antoni Solivellas, el gerent del Consorci de la Serra de Tramuntana, Bartomeu Deyà, el president de la Comissió Nacional de la UNESCO, Lluís Ramallo i el President de l'Institut de Turisme Responsable (ITR), Tomàs Azcàrate.

20. De bon matí l'Escolania parteix en vaixell des d'Alcúdia cap a Ciutadella .Del port van a l'alberg “Sa Vinyeta” on residiran aquests dies de concerts a Menorca. Fan una visita al convent de les Religioses Franciscanes on hi resideixen Sor Antònia Riera i Sor Eulàlia Barber que tan feren pels Blauets i el Santuari quan vivien a Lluc; foren obsequiades amb unes cançons i “ uns siurells/ blauets”. El vespre viatgen cap a Maó on donen el seu primer concert, juntament amb l'Escolania de Ciutadella, a l'església de Santa Maria.

Catalina Soler, Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca , acompanyada d' Aïna Serrano, enginyer, que va fa fer els plànols de la restauració del Molí d'Aigua de ca s'Amitger, venen a Lluc per inaugurar la seva rehabilitació. El molí està datat en el s. XIV i és dels pocs molins hidràulics que es conserven a Mallorca. Hi assistiren entre altres el Batle d'Escorca i el P. Prior. D'ara endavant es podran fer visites guiades per a grups qualificats.

21. Cloenda a Lluc del Congrés Internacional de Turisme Cultural. Després de dues jornades d'anàlisi, diagnòstic i perspectives de futur del turisme cultural organitzat per la Universitat de les Balears pugen a Lluc un centenar de congressistes que es reuneixen a la Sala de la Santa Figura. 

Després d'una visita guiada als espais d'acollida del Santuari, Pere Muñoz exposa el tema “Turisme Religiós a Mallorca. El projecte del Santuari de Lluc”. El P. Manuel Soler, a continuació, “L'atenció als visitants i peregrins en el Santuari de Lluc”. Pere Fullana “La restauració i la projecció del Santuari  de Lluc en la transició a la modernitat: el programa pastoral i social del bisbe Pere Joan Campins (1898-1915)”. Maria M. Novo “Los conventos de clausura del centro histórico de Palma. Situación actual y potencialidades turísticas”. Wiliam Graves “La casa de Robert Graves de Deià: experiències de turisme cultural”. Beatriz Marín Garcia, ”Investigació en turisme  i fonts de finançament de la Unió Europea”.

L'acte de clausura fou a càrrec de Gabriel Mayol Arbona i Sebastià Serra Busquets .

Segueix l'estada de l'Escolania a Menorca. Aquest matí són rebuts i obsequiats a l'Ajuntament de Ciutadella pel Batle i el Regidor de Cultura. El vespre tenen un concert ambdues escolanies ,de Lluc i Ciutadella a la Catedral de Ciutadella.

22. IIIª Trobada de Confraries de Mallorca. El primer acte és la participació a la Eucaristia de les 11:00 que presideix el P. Antoni Vallespir amb els concelebrants  P. Antoni Cañellas o.c. Delegat de Confraries de la Diòcesi i Mn. Santiago Cortès. Hi participa la Coral de Cant Gregorià que dirigeix Sebastià Melià Mora de Porreres.

Després tenen una assemblea a la Sala de la Santa Figura  amb una conferència del P. Antoni Cañellas “Ésser confrare al segle XXI. Una manera de viure la nostra fe” i “Història de la Setmana Santa Mallorquina” a càrrec de Joan Sansó. Després de dinar tenen un Via Crucis al llarg del Camí dels Misteris.

A la mateixa Missa hi participa el matrimoni d'Inca Joan Estrany i Joana Rotger que celebren amb el seus familiars les noces d'or.

El corredor ciclista Ramon Lorente du la presentalla d'una camiseta del seu club esportiu per demanar protecció a la Mare de Déu pel seu amic accidentat ,Marc Sena que es troba  internat a la U.C.I., en estat greu.

23. Ahir el viatge de retorn de l'Escolania es va anul·lar per la mala mar del canal de Menorca. Aprofiten l'estada per una jornada cultural:_ visita a la naveta dels Tudons i al Santuari del Toro. Al migdia, a Mercadal, participen d'un multitudinari dinar que van organitzar els familiars de l'escolania de Ciutadella.

Tornen sans i estalvis avui, amb el bons records i l'agraïment per les moltes mostres d'afecte que han rebut.

25. Assemblea dels MM. Sagrats Cors. Congregants de les comunitats de Mallorca es reuneixen per una diada de convivència i informació. Presideix el P. Josep Amengual, Delegat del Superior General. Assisteixen a la Salve del migdia i acaben amb un dinar fraternal.

28. El P. Antoni Vallespir celebra el baptisme de les nines Mercè, Aina i Victòria, filles de l'antic blauet Martí Torres Massanet i de Maria Antònia Santandreu Palleres , professora de l'Escolania de Lluc, amb domicili a Santa Margalida.

Turisme religiós a Lluc

Cloenda del Congrés sobre turisme i cultura

La Universitat de les Illes Balears ha organitzat un congrés internacional de turisme cultural amb l’objecte de fer anàlisis, diagnòstics i formular perspectives de futur. Els dies en que s’ha celebrat han estat el 19, 20 i 21 de febrer d’enguany.

Els dos primers dies les sessions tingueren lloc a l’edifici Arxiduc Lluís Salvador de la Universitat. El dissabte a la tarda les conferències es feren a Lluc. Endemés els participants visitaren alguns espais del Santuari.

Tres conferències han tractat el tema de LLuc. La que dictà en Pere Fullana Puigserver, (professor d’Història de l’educació, UIB) portava aquest títol: "La restauració i la projecció del santuari de Lluc en la transició a la modernitat: el programa pastoral i social del bisbe Pere Joan Campins (1898-1915)."

La segona corregué a càrrec de Pere Muñoz Perugorria, responsable de gestió del projecte d’acollida a Lluc. Duia aquest encapçalament: "Turisme religiós a Mallorca. El projecte del Santuari de Lluc." I la tercera fou la del P. Manuel Soler Palà, membre de la comunitat del Santuari. Es titulava "l’atenció als visitants i pelegrins en el Santuari de Lluc."

L’espai que segueix reprodueix aquesta última. Més endavant esperam oferir-vos la d’en Pere Fullana. Més difícil serà poder fer el mateix amb la d’en Pere Muñoz perquè es recolza bàsicament en esquemes i dibuixos i requereix un ordenador. 

Turistes i pelegrins

Sovint, en parlar de turisme, s'hi posen adjectius darrera el nom. Turisme cultural o turisme religiós, per exemple. La veritat és que la distinció es una mica boirosa perquè el turista no té cap dificultat de combinar diversos objectius. A Lluc hi pugen ciclistes i excursionistes, gent que vol contemplar la natura i gent que vol pregar davant la imatge de la Mare de Déu. Aleshores jo simplement exposaré breument el que pensa i fa la comunitat del Santuari a l'hora d'acollir aquestes persones que arriben fins aquí. 

Només vull fer notar que els pelegrins que pugen a peu o en vehicle tenen una perspectiva una mica diferent. Unes paraules prèvies sobre el particular. 

El pelegrí es deixa amarar de les llegendes del lloc que visita i és més o menys conscient de que el trespol del santuari ha anat acumulant nombroses emocions, afliccions i gojos al llarg dels segles.

Per als pelegrins compten menys les distincions socials, anivellen les jerarquies, tot esdevé més horitzontal. I això tant si el viatge es fa a peu com en un vehicle col·lectiu.         

No s’ha d’oblidar que el fet de desplaçar-se  ja té un valor. La meta és el camí, s’ha dit. Tot i que sense un punt d’arribada el conjunt queda una mica devaluat des de la perspectiva religiosa.

La situació geogràfica del santuari, sovint aïllada i elevada, juntament amb la bellesa del paisatge –auster o exuberant- s’associa a l’harmonia del cosmos. Es considera reflex de la mateixa divina bellesa.

El santuari es diferencia de la parròquia, a la qual no ha de suplir ni imitar. En principi ha de ser un símbol del Poble de Déu en marxa, un brunzir del misteri diví que atreu els pelegrins. Misteri, naturalesa, fraternitat dels sers humans, comunió amb els avantpassats, identificació amb una mateixa cultura. Això és el que pot oferir i transmetre el santuari.

L’acolliment de caire religiós

Sovint els pelegrins van al santuari després de llargues absències de l’Església o fins i tot mantenint una franca hostilitat envers ella. Per això cal que el santuari faci la funció d’una porta sempre oberta, afavorint el contacte amb Déu i el retorn a la comunitat. Un personal expressament dedicat a l’acolliment —preveres o laics—, consagrat al pelegrí, que vol renovar el seu contacte amb Déu i els germans, serà molt oportú.  Normalment el pelegrí és més favorable a la confidència. Preveres i laics han d’acollir segons tasques i responsabilitats assumides.

Convé que l’acolliment tingui present el caràcter específic de cada grup, de cada persona, de les seves expectatives i necessitats. Per tant està fora de lloc una acolliment standard. Qui visita un santuari ho fa probablement en circumstàncies especials: viu moments de preocupació, incertesa, esperança, sofriment, goig, fracàs, agraïment... Altres busquen un sentit a la vida. Es presten a demanar el perquè de tantes coses, A partir d’aquí el diàleg es facilita.

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica amabilitat i desig de compartir. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo. Per acollir cal obrir-se a l’altre, reconèixer-li una vàlua i uns drets. Això res té a veure amb un comportament melós i un somriure fora de lloc. Endemés sabem que els santuaris són llocs on es va i retorna, no de permanència. Per tant, res de proselitisme, i menys crear dependències. El pelegrí només circumstancialment trepitja el santuari i en aquestes condicions és que ha de ser acollit.

El professor Sebastià Serra, organitzador
 del Congrés, i Pere Muñoz, a punt
de començar la conferència

Per començar amb el més material i visible, l’acollida demana desenvolupar tot el que té a veure amb les instal·lacions, per intranscendent que això sembli. Val la pena de tenir cura de la dignitat i bellesa de l’edifici i la seva funcionalitat, així com de la seva seguretat. Ben oportú serà tenir a punt la cafeteria, sales d’estada, banys, àrees verdes i de descans. És important la netedat. Aquests detalls conviden inconscientment els pelegrins a romandre més temps al santuari i a tornar-hi si és el cas.

Per descomptat que resultarà útil oferir materials litúrgics i tècnics, audiovisuals, que expliquin quelcom del santuari, del titular, sigui la Mare de Déu o algun sant. I no es poden deixar aquestes coses només al comerç per tal que les compri qui vulgui o pugui. Hi ha d’haver algun petit detall de gratuïtat.

Devoció popular a la Mare de Déu

Quant a la religió o devoció popular hem de dir que el mateix lloc de Lluc n’és la inspiració primera. L’ample alzinar, les roques que semblen tutelar el caminant, les muntanyes a l’horitzó, les tradicions originades aquí i els nombrosíssims avantpassats que hi pujà, així com els actuals pelegrins fan del lloc un espai sembrat d’emocions i molt peculiar. Tant més que ja es considerava un lloc sagrat (lluc significa bosc sagrat) molt abans del cristianisme.

Participants a la cloenda,
prop d'un centenar, a la sala de "la Santa Figura"

No podem negar la secularització a marxes forçades del poble mallorquí, que es constata en la disminució dels participants a l’Eucaristia, així com en el res del rosari pel pujol al costat de l’edifici i altres mostres de devoció anys enrere ben presents. Tanmateix no davallen les visites a LLuc, més aviat al contrari. Ni, per descomptat al cambril de la Mare de Déu.

Detallem una mica més. La imatge del cambril és el centre de la devoció. Ben poques excepcions hi deu haver de gent que pugi a Lluc i no vagi a veure o saludar, com es sol dir, la Mare de Déu. Al llibres de les peticions s’hi escriuen cada dia nombroses pregàries i cada vegada més amb idiomes estrangers.

No tan popular, però en predicacions, converses i escrits la comunitat vol transmetre tres missatges relacionats amb la venerada imatge. Primer, la dimensió ecumènica de la Mare de Déu que rep pelegrins de tot el món. Per cert, els de ritus oriental necessiten més temps per venerar-la i sovint provoquen llargues files. Per accentuar aquesta dimensió ecumènica hi ha unes pregàries del Beat Ramon Llull que hi al·ludeixen i que tenen la corresponent traducció a l’àrab.

Segonament es vol sensibilitzar la gent de cara a una major solidaritat envers els pobres. Per això no és estrany escoltar homilies i llegir escrits que es refereixen al sofriment maternal de Maria. Es reprèn així el verset d’aquella cançó: “per les passades dolors, morena sou en figura”.

En tercer lloc s’accentua el fet de que els blauets canten a la Mare de Déu cada dia en nom de tots els mallorquins. I a partir d’aquí s’escau parlar de la llengua i cultura que uneix i que ja conrearen els avantpassats. Defensar la llengua, la terra i el sentit de poble és un valor típic del santuari i que la Mare de Déu, sempre encarnada en el seu poble, afavoreix sens dubte.

Un signe molt apreciat consisteix a beure l’aigua de la font coberta. No hi ha la mateixa afició que anys enrere, però encara molta gent no es perd un glop d’aigua a la font. Antigament era el final del camí que feien els pelegrins abans d’entrar al santuari. A una paret de la font hi ha una inscripció atribuïda a Costa i Llobera que diu així: Grans mercès d’aquesta aigua, Oh Reina i Mare, amb que apagau la set tan dolçament, dins nostres cors feis-n’hi brollar des d’ara l’aigua de vida eterna sempre clara que hi brolli eternament. No és un sacramental estrictament l’aigua de la font coberta, però molta gent s’hi acosta com si ho fos.

Programació pastoral del Santuari de LLuc

1. Celebracions de més relleu:

Nadal (matines, amb el cant de la Sibil.la, de l’àngel i la calenda). Setmana Santa (amb “el plany de la Verge” de Ramon Llull, representat per dos bons locutors). Pasqua, amb les celebracions adients, particularment la cerimònia del Dissabte Sant).

La Diada: pujada a peu molt nombrosa que participen a diverses activitats religioses i lúdiques. La coronació: enguany s’ha complert el centenari de la dedicació de la Basílica, la remodelació de l’hostatgeria i l’obra de la via monumental del pujol dels misteris.

2. Peregrinacions i Jornades (Associacions. Tercera Edat, Varis...)

Part forana i Ses Marines. Associacions 3ª edat. Devers 3.000 (pel maig normalment). Pujada a peu de la part forana organitzada pels AA. Blauets (La Diada). “D’es Güell a Lluc a peu”. Nombroses associacions de Tercera Edat de diferents pobles. Solen fer ofrenes, lectures i cants.

Jornada dels malalts que acull una gran quantitat de persones amb dificultats de salut i els qui els acompanyen. Jornada de Jesucrist Summe sacerdot. Homenatge a preveres (noces d’argent i d’or). Jornada de la família. Assemblea anual de la Confer. Religiosos mallorquins.

També nombroses associacions de caire devocional pugen periòdicament a Lluc i alguns col·legis s’hi venen amb centenars d’alumnes, per jornades en les quals hi cap l’esport, la espiritualitat i la convivència.

3. Celebracions pastorals habituals.

Cada diumenge es celebra ofici i dues misses més. Els preveres estan a disposició per qui desitja una conversa més personalitzada.

Cada dia els blauets canten la Salve. En els mesos de més concurrència, abans es diuen unes paraules amb quatre idiomes per explicar molt breument què representa el santuari amb la imatge de la Mare de Déu i els Blauets. Durant el mes de maig també els nins fan una pregària molt breu cada dia.

4. Pastoral i celebracions més personalitzades

Estam sempre a disposició per si algú desitja parlar amb un membre de la comunitat. Hi ha poca demanda, però n’hi ha. No es rebutja qui desitja alguna acció de devoció més popular, com beneir algun vehicle o medalles.

Es celebren alguns baptismes, primeres comunions i noces. Cal reconèixer que minva aquest apartat, sobretot pel que fa a les noces. En canvi abunden les parelles que volen celebrar les noces de plata o d’or.

5. Medis de comunicació

L'acolliment també s'ha de reflectir en els medis. Tenim en marxa una Web general sobre el santuari (informacions sobre la història, activitats religioses, i aspectes més pràctics, com l’hostatgeria i els restaurants). També una revista des de fa molts anys (Lluc), una suplement (Comunicació-Lluc) amb articles, cròniques del dia a dia i fotografies. 

No deixam de banda Facebook, vídeos a You tube, un blog sobre temàtica relativa al santuari. Finalment no fa gaire es va posar en marxa un espai per poder veure un audiovisual que mostra la Serra de Tramuntana i es fa ressò de l’experiència del pelegrí. Mostra els aspectes més coneguts del Santuari. 

Manuel Soler Palà, msscc