Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 24 de marzo de 2012

Manifestación en favor de la lengua



Europa Press: 22 de Marzo
El Santuario de Lluc apoya la manifestación en favor de la Lengua catalano-mallorquina contra los intentos de minusvalorarla por parte del Govern de les Illes Balears.

El presidente de la Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, ha anunciado hoy que al menos 14 municipios de Mallorca han confirmado que fletarán autobuses para facilitar la participación de los vecinos de estas localidades que quieran acudir a la manifestación que, bajo el lema, 'Sí a la nostra llengua', se celebrará el próximo domingo, 25 de marzo, en Palma.

Así lo ha indicado a las puertas del Parlament balear el máximo responsable de esta entidad durante la presentación del acto en el que ha realizado un llamamiento "al conjunto de la ciudadanía" a asistir a la movilización que se ha convocado en defensa de la lengua y la cultura, y que se llevará a cabo a partir de las 18.00 horas en la plaza de España y que concluirá delante del Consolat de Mar, sede del Govern balear.

De momento, las localidades que pondrán autobuses para acudir a la manifestación son las siguientes: Campos, Esporles, Campanet, Santa Margalida, Felanitx, Valldemossa, Muro, Petra, Lloret de Vistalegre, Vilafranca de Bonany , Alcúdia, Manacor, Santanyí y Artà, si bien, Mateu ha manifestado que confían en que "entre hoy y mañana se juntarán todavía más".

"EN CUESTIONES LINGÜÍSTICAS NO PODEMOS RECULAR"
El líder de la OCB ha señalado que la movilización del domingo debe ser "un grito contra la destrucción y a favor de una sociedad en la que la lengua propia sea un elemento cohesionador".

"Yo creo que la inmensa mayoría social que da soporte a la lengua de esta tierra tiene que venir a esta manifestación. Tenemos que hacer un poco de apostolado. Quedan dos o tres días y debemos hacer un esfuerzo porque queremos que sea una muestra muy clara de que en temas lingüísticos no podemos recular, que es lo que pretende el Govern que quiere que situemos el catalán en 30 años atrás", ha lamentado al respecto.

La OCB quiere mostrar así su frontal rechazo a la políticas lingüísticas aplicadas por el Ejecutivo de José Ramón Bauzá y, en especial, ante la aprobación por parte del Proyecto de Ley de modificación de la Ley de Función Pública, que establece que el catalán dejará de ser un requisito para acceder a la función pública, para pasar a ser un mérito. En este sentido, Mateu se ha preguntado "por qué si el catalán es una lengua propia, el Govern la está haciendo imprescindible".

Con todo, ha defendido que la lengua y la cultura es algo "transversal", por lo que ha apelado "a que si se han de tomar decisiones se adopten desde el consenso", tal y como, ha asegurado, se ha venido haciendo hasta ahora. "No podemos estar instalados en la inseguridad", ha añadido.

Esta manifestación se enmarca dentro de toda una serie de actividades organizadas por la Xarxa Terrtorial de la OCB que desde hace varias semanas ha llevado a cabo en distintas municipios de Mallorca -como en Inca, Marratxí o Cala Rajada-, para calentar motores de cara a la manifestación del próximo domingo.

La protesta cuenta con el apoyo del Consell de la Sociedad Civil de Mallorca y de la Comisión Organizadora, de la que forman parte la Asociación de Prensa Forana, la Federación de Música y Baile de Mallorca, la Federación de Asociaciones de Vecinos, GDEM, Escoltas de Mallorca, Santuario de Lluc, FAPA-Mallorca, Unió de Pagesos, CCOO, UGT, CGT y el Gob, entre otras entidades.

martes, 20 de marzo de 2012

Trobada de Santuaris de Catalunya i les Illes Balears



(12-14 de Març. Es Cubells, Eivissa)
Ja són trenta tres les trobades de Rectors i Seglars dels Santuaris de Catalunya i Balears que s’han dut a terme fins el present. Enguany tengueren lloc a Eivissa. Ens moguerem, al llarg del Congrés, per les poblacions de més anomenada de l’illa.

El tema proposat era el de la celebració dels sagraments en els santuaris. En aquests llocs privilegiats que en deim santuaris cada vegada es fa més massiva l’arribada de pelegrins i visitants que volen tenir un contacte amb la naturalesa, immergir-se en la cultura pròpia o una experiència de Déu. Perquè de tot hi ha. Com en un atri dels gentils, també als santuaris hi arriben turistes, fidels, excursionistes, ciclistes, etc. 

Els santuaris són espais enmig d’una societat bastant allunyada del món religiós o, al menys, del món religiós cristià/catòlic.  Representen un lloc privilegiat on homes i dones haurien de poder fer l’experiència amorosa de Déu. La qual cosa depèn en gran part de com s’atenen els visitants i com es fan les celebracions.

Més d’una seixantena de preveres, diaques i laics ens trobàrem a Eivissa. Disset procedien de Mallorca i els altres de Catalunya. Va ser una llàstima que no hi hagués representants de Menorca ni d’Eivissa/Formentera.
La primera conferència la va fer Mossèn Gabriel Amengual, de Mallorca, professor de filosofia i teologia de Mallorca. Parlà de l’home d’avui, la nova religiositat i necessitat dels sagraments. Va insistir que, enlloc de parlar de societat secularitzada, ho facem de societat plurireligiosa. Perquè potser que minvi el cristianisme i les religions fortament institucionalitzades, però no l’experiència de la religió i ni tan sols la de la transcendència.

Segona conferencia: els sagraments i la seva simbologia. El conferenciant, Manuel Soler Palà, msscc i encarregat de l’atenció als pelegrins de Lluc des de fa mig any, va prendre el pols dels sagraments avui dia, la necessitat de que siguin més que signe per esdevenir també símbols en el sentit d’experiències (sentiments i emocions) . Hi hagué un interessant diàleg amb el conferenciant, així com treball per grups. Un resum de les diverses opinions s’entregà a la coordinació de la trobada que les farà arriba als participants. 

A la taula rodona hi pujà el P. Jaume Reynés, Prior del Santuari de Lluc, amb el tema Sagraments, Sagramentals i religiositat popular en el Santuari de Lluc. El Sr. Josep Marí Ribas parlà de Es Cubells i la religiositat eivissenca. El darrer panelista fou Mn. Josep Colomer de La Cisa (Barcelona) amb el tema Presentació d’infants, aplec de malalts, trobada de matrimonis. Acte seguit tengué lloc el diàleg previst. 

Tercera conferencia: L’Eucaristia, font i cimal de la vida del santuari, pel P. Gabriel Seguí, msscc, que resideix a La Real (Palma). Amb to decidit va anar exposant els aspectes més adients per a la celebració eucarística en el santuari, així com els vicis que convé evitar. Seguí el diàleg i els grups de treball. 

La quarta i última conferència versà sobre el sagrament del perdó en els santuaris, per Mn. Llorenç Lladó, rector de Bunyola. Un tema difícil i complex, que suscità moltes opinions. I és que és un sagrament en franca davallada quan, per altra banda, no se n’hauria de prescindir. El nucli de l’assumpte: és necessari que es continuï celebrant segons les normes vigents o aquestes haurien de canviar per bé del fidels? El diàleg i els grups resultaren particularment vius.

Durant els dies del congrés es tengueren ben presents els Laudes, Vespres i Eucaristia. El coordinador P. Josep Mª Sanromà, Rector del Santuari de Montserrat dirigí aquestes cerimònies amb molta cura i no menys encert. Celebraren Missa els bisbes Agustí Cortès, de S. Feliu de Llobregat i Vicente Juan, de la Diòcesi d’Eivissa. El primer, endemés, no deixà de comunicar la seva opinió quan li semblava que la cosa no estava prou encaminada.

No cal dir que la convivència fou molt agradable. Coneguérem molts companys d’altres santuaris de la geografia catalana i mallorquina. Fins i tot per berenar compartirem productes típics que cadascú duia del lloc on vivia. Gaudírem d’una meteorologia esplendent. Ens sorprengueren molt positivament els detalls i i delicadeses de que fórem objecte. Per exemple, de l’ajuntament de S. Josep, les monges carmelites d’es Cubells –que ens explicaren la vida i obres del Beat P. Palau en el lloc mateix de la seva residència- i altres persones. Fins i tot ens regalaren llibres i altres records de la terra eivissenca.
 Manuel Soler Palà, msscc
Fotos: Grup de mallorquins assistents a la Trobada i P. Manuel a la seva conferència

jueves, 1 de marzo de 2012

CRÒNICA DEL SANTUARI: Gener i Febrer 2012


Lluc dia a dia (P. Manuel Soler Palà)
 Gener 2012
1.      Començam l’any sense novetats. Temps fred i poca gent al Santuari.
6. El dia de l’Epifania tenim misses com els diumenges, tot i que l’assistència és molt minvada.
8. Diumenge. En absència dels blauets, l’ofici és cantat per la coral d’antics blauets, dirigida per mossèn Vicenç J. Rubí. En acabar canten un parell de peces més dirigides a la Mare de Déu de Lluc. Després es convida la coral a un modest berenar a la Fonda.
9. La comunitat torna al seu horari habitual, una vegada acabades les vacances. Els blauets arriben puntualment per recomençar les escoles.
12. Tots els membres de la comunitat es dirigeixen a l’ajuntament per tal de registrar un missatge d’al·legacions contra la llei de funció pública que el govern Balear ha imposat en perjudici de la llengua mallorquina.
Inauguració de les obres llargament començades a Ca S’amitger – Serra de Tramuntana. Hi ha assistit el Conseller de Medi ambient i Mobilitat, el senyor Gabriel Company Bauzà, amb notable assistència d’alts càrrecs del govern i de diversos ajuntament. També hi era el P. Prior del Santuari, acompanyat d’altres membres de la Comunitat. Ca s’Amitger, que ha costat prop de dos milions, serà un Centre d’informació. Hi ha mostres de plantes y objectes de la Serra. També diferents audiovisuals. S’informarà als excursionistes i visitants sobre les preguntes i inquietuds que presentin.
13. Els PP. Prior i Manuel Soler assisteixen a la reunió d’arxiprestat que té lloc a Mancor. El primer dirigeix l’oració i el segon parla sobre la formació permanent que li han encomanat per enguany. El tema: cos, rostre i cor.
14. Reprenem la Lectio Divina a la qual hi assisteixen, com sol ser habitual, els membres de la comunitat, les germanes franciscanes i els pares d’una blaueta Maria Llucia Oliver.
19. En data d’avui el Sr. Bisbe de la diòcesi nomena el P. Manuel Soler Palà Vicari de la parròquia de Ntra. Sra. De Lluc i S. Pere d’Escorca. Al mateix temps agraeix al P. Jesús Deàn els anys en que ha exercit de Vicari a la mateixa parròquia.
22. Ofici solemne en el qual es prega per la unió dels cristians. En general els dies de setmana Lluc està quasi buit i els fins de setmana un bon grupet es sol quedar a les cel·les per anar a fer senderisme o simplement passejar per l’entorn del santuari. 
26. Puja al santuari un grup de gent gran procedent d’Andratx.
         27. Venen més d’un centenar d’alumnes de l’acadèmia de St. Tomàs d’Aquino d’Inca. Assisteixen a la missa celebrada pel P. Manuel Soler. Després volten pels entorns del santuari.

                                                                                               
 28. El govern de les Illes Balears es reuneix aquesta semana al santuari, d’una manera menys formal. Baixen a saludar-los el P. Prior juntament amb el batle d’Escorca.. Acompanyen al personal alguns escoltes.




                                       


 L’aplec Scout (antics escoltes de Mallorca) celebren els dies 28 i 29 de gener la seva XXV Assemblea. Tenen el propòsit de celebrar una assemblea, passar la nit a Lluc i demà assistir a l’ofici.


 29. Celebra la seva primera comunió la blaueta Joana Maria Comas Rosselló. I en el mateix ofici solemne els seus avis Sebastià i Joana celebren les noces d’or del matrimoni. El seu pare, Joan, preceptor de l’escolania convida la comunitat a dinar a la fonda com també els cantadors i escolans, apart de la família. Els membres del Govern assisteixen a l’ofici per escoltar els blauets, mesclats entre els feligresos. Un grup d’Inserso procedent de Vic assisteix també a l’ofici.
Febrer 2012
2. A les 11:30, benedicció de les candeles i Eucaristia. Las processó només es fa pels corredors interiors degut al fred. Molt poca gent hi assisteix.
Puja un equip d’IB3 per tal d’informar del temps des de la serra de Tramuntana. Passaran la nit aquí, esperant la neu.
3. Una ola de fred arriba a Mallorca i amb més intensitat a la Serra. A la TV IB3. en els espais dedicats a la meteorologia, sovint hi surt el Santuari. L’equip de l’emisora haurà de quedar fins demà perquè les carreteres  que van a Caimari i a Sóller s’han tancat. 
4. Es suprimeix la Lectio divina per mor del fred i la neu. Ja ahir va fer un bon gruix de neu i durant la nit ha augmentat. Tot es veu blanc. El paisatge aporta un toc de poesia per a la poca gent que volta pel Santuari.  Un bateig programat per avui s’ha cancel·lat degut al mal temps. Tampoc hem anat a ajudar la parròquia de Caimari, com feim cada dissabte, degut a la meteorologia vigent. Les carreteres han estat tancades la major part del dia.
5. A l’ofici no arriben a la dotzena els participants, que són fidels habituals. Es celebra a la capella. Es suprimeixen les misses de 12:30 i 17:00 per falta de participants. Les carreteres que condueixen al Santuari per moments estan obertes i per moments tancades.
7. Un grup de gent gran de més de 100 persones ve de Sant Jordi (Palma) per visitar la Mare de Déu i assistir a la missa de les 11:30. També constatam la visita d’un grup d’alemanys amb el seu guia, ja que aquests dies de fred escassegen els visitants organitzats.
8. Torna fer neu amb més intensitat que dies passats. Pràcticament cap obrer pot pujar al Santuari per la feina. Tampoc el metge ni la farmacèutica.
9. Remet la nevada, però es cancel·la una trobada de formació permanent que hi havia a Lluc amb altres congregants de la Delegació mallorquina.
13. Puja a Lluc el Superior General, Pere Riera, elegit l’estiu passat, per tal de fer la visita prescrita a la comunitat. Els membres d ela comunitat parlen amb ell. Després hi ha una reunió comunitària amb ell i amb el Delegat de Mallorca, P. Miquel Mascaró.
14. Té lloc una reunió del consell ampliat del Santuari amb el Superior General. El Consell ampliat consta dels membres de la Comunitat, més els tres Directors de l’Escolania: J. Pons, Ricard Terrades i Joan Comas. Hi participen també la Superiora de les Germanes Franciscanes, Sor Joana Pascual, el gerent del Santuari, Sebastià Sureda i la Secretària del Santuari, Sra. Maria Martorell. Qui ho desitja manifesta el seu pensament sobre la marxa del Santuari, de l’Escolania i de la Comunitat.
16. Ahir començà el Consell General de la Congregació que tingué lloc a Lluc i ha durat tot el dia d’avui. Després del cant de la Salve dels blauets el Superior General aprofita per saludar-los i exhortar-los a fer el millor possible la seva tasca.
17. Una vintena d’alemanys, acompanyats d’un prevere de la mateixa nacionalitat, venen des de Peguera per a celebrar una Eucaristia. Canten corals típics de la tradició del seu país.
Els PP,. Jaume Reynés, Prior, i Manuel Soler, encarregat de la sagristia, es desplacen a Sta. Llúcia de Mancor per tenir la reunió d’arxiprestat. El primer dirigeix la pregària inicial i el segon exposa un tema de formació permanent.
20. El P. Jaume Reynés comença un acompanyament de la lectura comunitària dels evangelis del diumenges quaresmal a la Rectoria del poble de Consell. Hi anirà cada dilluns de Quaresma a les 20:30.
22. Eucaristia d’inauguració de la Quaresma. La presideix el P. Prior i hi assisteix la comunitat, l’Escolania, uns pocs empleats del Santuari i alguns fidels més. Després de l’homilia el P. Toni Vallespir dirigeix unes paraules al·lusives a la pastoral que es fa a l’escolania, conjuntament amb D. Joan Pons i Sor Joana Pascual. No hi manquen il·lustracions adients.
23. Celebren una Eucaristia i visiten el cementeri els germans del P. Andreu Amengual, msscc, enterrat al cementeri de Lluc. Els darrers dies s’ha notat un flux més notable de pelegrins o visitants al Santuari.
25. Puja al Santuari quasi un centenar d’alumnes adults que estudien a la Universitat (UOM=Universitat Oberta Majors). Amb ells ve el P. Josep Amengual que els hi celebra la missa d’horari. Després tenen reunió a la sala d’actes. El P. Toni Vallespir dirigeix un recés de monges a Son Roca (Palma).
26. Diumenge coincidint amb l’aniversari del P. B. Pericàs. Avui fa 96 anys. La comunitat celebra aquest esdeveniment i  homenatja el protagonista com pertoca. 
29. Des de fa uns dies un virus s’ha empadronat dels membres de la Comunitat. Avui ja ha remès un poc el malestar. L’únic que se n’ha alliberat és el P. Bartomeu Pericàs.






lunes, 20 de febrero de 2012

Un manifest per a reflexionar






ANDREU CARRIÓ I CATALÀ. DIACA DE L´ESGLÉSIA CATÒLICA El manifest dels germans missioners del sagrat cor sobre la llengua i la cultura ens conviden a fer una reflexió seriosa i en profunditat, davant uns fets de caire polític per part dels actuals governants sorgits de les darreres eleccions, també de medis de comunicació davant el perill real que afecta greument a la cultura i llengua catalana de Mallorca, i és clarament un atemptat més a la identitat pròpia del nostre poble mallorquí. Una identitat que dona sentit al nostre esser la nostra pertanyença arrelada en un territori una llengua i una cultura pròpies tan digne i valuosa com qualsevol altra.

Pens que el manifest dels "coritos" no només va dirigit als responsables abans esmentats la seva crida plena de saviesa, de seny i de prudència, sinó a tot el poble balear. L´església Catòlica forma i és part d´aquest poble. L´església és vital per la supervivència de la cultura i la llengua d´aquesta terra.
Crec que a l´església hi ha un cert procés de relaxació envers de la llengua pròpia en benefici de la llengua castellana, aquest fet ajuda poc a la integració de les persones procedents d´una altra cultura i els posa en desavantatge en no poques qüestions.
L´església sempre ha sigut respectuosa en totes aquelles persones immigrants, en la seva cultura, llengua que ha valorat i respectat.
Hi ha sectors de l´església mallorquina (parròquies, llocs de culte, col·legis etc.) on els seus feligresos han entès l´acolliment com una debilitat, com si la llengua mallorquina fos de segona categoria, tenen una actitud de vertader rebuig cap a la nostra llengua. Per exemple, parròquies que fa dècades que les celebracions es fan en castellà, i això és lo normal, el que és extraordinari és fer-les en mallorquí.
Quan l´acolliment s´eternitza al llarg del temps, esdevé i es converteix en una "colònia" parroquial, que apart de compartir una mateixa fe, poc té aveura en el tarannà de la nostra diòcesi envers de la seva cultura llengua i tradicions que li son aliens, per la qual cosa li confereixen com església identitat pròpia en comunió en l´església Catòlica de la resta del món. 

 20 de febrero de 2012

lunes, 6 de febrero de 2012

La llengua és el nostre puig Major (més ecos del Manifest)

Demanam temps mort
PERE FULLANA
perefullana@hotmail.com

En aquest país imaginari que constituïm, les Illes Balears hi tenen un paper essencial, per la seves característiques geogràfiques i històriques, és a dir perquè custodiam el millor i el pitjor de la història de la Mediterrània en format insular. I perquè en aquest Mare Nostrum, allò que ens ha fet especialment forts és el teixit igualitari, fonamentat en la maternitat i la llengua. Em referesc, òbviament, a la llengua materna. El país compta amb pares diversos, però una sola mare, un tronc comú, uns codis i uns registres que només s'entenen si hom enfoca prou bé allò que ha significat la llengua troncal, materna i única. Aquest és el missatge que crec haver entès del manifest que ha fet públic un grup de Missioners dels Sagrats Cors, de Mallorca. Proposen un téntol, una pausa, un temps mort per fer memòria d'on venim i animen a treballar en el taller on es treballa amb estimació i cordialitat allò que ha constituït la base d'una bona relació històrica a les Illes Balears. Ens recorden d'on venim i com hem arribat on som, fent present que el bigam que sosté el país no esta construït amb l'ànima del poble. Des de la ignorància de les elits socials i polítiques actuals no es pot fer malbé una idea de familiaritat que constitueix el magma que sosté ben dreta la principal elevació en allò que podríem denominar el relleu cultural del país. La llengua és el nostre puig Major, la icona on miraren i s'identificaren els nostres avantpassats i allò que feia iguals tots els que miraven a la serra i la consideraven l'espai sagrat per excel•lència. Aquests dies, entenc que els Missioners dels Sagrats Cors han fet públic i han donat forma a una idea que compartim molts illencs. Per això mateix, moltíssims ciutadans d'aquestes illes s'hi han sentit identificats i s’han reconegut en aquestes paraules. Per altra banda, també hem estat molts els que hem tingut la sensació de sentir-nos acompanyats en les nostres lluites i hem alenat, durant alguns instants, de manera més tranquil•la. Ha estat com un téntol, com un petit oasi que potser ens ajudarà a descobrir que són centenars i milers els ciutadans que de mica en mica es van mobilitzant i perdent la por de fer públic allò que és el seu ideari de sempre.
Historiador

DIARI DE BALEARS
DIUMENGE 5 DE FEBRER DEL 2012

sábado, 4 de febrero de 2012

Comentaris al Manifest dels MSSCC

Monument a mossèn A. Maria Alcover (Plaça dels Pelegrins)
Nosaltres no volem insultar ningú, però ens ha parescut convenient recollir els comentaris que ha suscitat el nostre Manifest al Diari Balears fins al dia d'avui:
  
Gràcies de tot cor . Ens heu demostrat un cop més que sou el referent de l'església mallorquina
jaume
Valoració: 12 menosmas
Per Rafel Crespí, fa devers 18 hores
Enhorabona pel coratge, pel gest, per la creença, per la flama, pel símbol, per tot allò que representau i que ens representau.
Valoració: 9 menosmas
Per Grimalt, fa devers 18 hores
Moltes gracies per expressar tan encertada opinió (no en faltaria més dels guardians de l'herencia del Beat Ramón Llull), quina llastima que no venguí també signat per les monjes missioneres dels Sagrats Cors, tenim clar el nacionalisme, ara fer desapereixer el masclisme encara és una asignatura pendent.
Valoració: 11 menosmas
Per Dolors Fortesa-Rei Borrelleres, fa devers 19 hores
Estic francament emocionada i feliç de veure que hi ha una part de l'església que es viva i nostrada.
A la meva família des de infants, ens van ensenyar els valors de l'evangeli, l'amor al país i l'esperit de superació, valors que van continuar tenguen presents a l'escoltisme. Soc gran i necessitava trobar algú en qui emmirallar-me. Moltes gracies i fins prest. Molt cordialment. Dolors
Valoració: 14 menosmas
Per PAQUITA BOSCH CAPÓ. J.M.MAGRINYÀ, fa devers 21 hores
vOSALTRES SEMPRE HEU ESTAT EL NOSTRE REFERENT EN TOT, JA HO SABEU, I UNS AVANÇATS EN LA DEFENSA D'AQUESTES TERRES CATALANES INSULARS TAN MALTRACTADES SEMPRE PELS QUI NO HI CREUEN NI ESTIMEN , QUE, SI NO ELS HA VIST NÉIXER, ALMANCO ELS DÓNA EL PA DE CADA DIA.
GRÀCIES
Valoració: 23 menosmas
Per Aquí, en català!, fa devers 22 hores
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, a gent com "XAVI MOLL I NADAL", "Miguel Pons Bennàsar", etc., que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Valoració: 13 menosmas
Per ANGELINA, fa devers 22 hores
Gràcies!!! A la fi un poc de llum entre tant de fum....
Ara s´hi haurien d´afegir els capellans diocessans, que semblen desapareguts del mapa, callen i acoten el cap, i no sols per qüestions de llengua....
Valoració: 10 menosmas
Per Miguel Pons Bennàsar, fa devers 23 hores
Lo primero que hay que conocer es en saber la ley. Yo tambièn soy antiguo Blavet .Soy Mallorquin Español. no soy catalàn.
Valoració: 0 menosmas
Per dim, fa 1 dia
Enhorabona i GRÀCIES!
Valoració: 37 menosmas
Per Blai Ferrer, fa 1 dia
ENHORABONA Missioners dels Sagrats Cors per la valentia de defensar públicament la llengua catalana, Servau ben encesa la flama de la llengua al Santuari, a l'ermita i al monestir cistercenc de La Real.
Lluc per Mallorca és encara el bosc sagrat...
Valoració: 0 menosmas
Per Salvem Mallorca. Prou destrucció, fa devers 18 hores
Endevant MSCC, estam amb vosaltres! Junts sortirem d'aquest cau on ens han ficat!
Valoració: 32 menosmas
Per Arnau de Santacília, fa devers 21 hores
Estic orgullós de l'església mallorquina.
Valoració: 17 menosmas
Per call, fa 1 dia
Gràcies Missioners!
Valoració: 26 menosmas
Per xaume, fa 1 dia
Quina gran Església si tenguessim un bon bisbe........
Malauradament el tal Murgui està anys llum per davall els nostros capellans.
Valoració: 21 menosmas
Per Concís, fa 1 dia
Gràcies, missioners, per ajudar a despertar aquest poble.
Valoració: 24 menosmas
Per Jaume, fa 1 dia
Moltes gràcies, missioners.
Fa falta més gent com voltros. Més gent que estimi la cultura i el lloc en que viu.
Valoració: 28 menosmas
Per Jaume, fa 1 dia
un mallorquinista:
El teu discurs correspon a fa més de trenta anys i segurament si s'hagués parlat clar aquí i a València ara no estaríem com estam. Tu mateix encara dubtes de la teva nació i així sí que no convenceràs ningú. No són els que no s'atrevien -i els que no s'atreveixen- a dir el nom de la llengua els qui han aconseguit de fer normal el nom de l'idioma; idò la mateixa cosa passarà amb la nostra adscripció nacional. No necessitam enganar els gonellistes; ja ho saben que som catalans perquè no fa falta esser molt intel•ligent per a entendre la diferència entre el gentilici "catalans" (nacional) i els gentilicis regionals -principatins, barcelonins, gironins, mallorquins, lleidatans, valencians, etc.
Valoració: 62 menosmas
Per un mallorquinista, fa 1 dia
per godby spain: Si a jo me pareix molt bé, però haurieu de tenir una miqueta més de ma esquerra. Els pancastellanistes (aquí gonelles, a Valencia blaveros) utilitzaran això per dir "contra l'invasió catalana", "els catalans mos ataquen", i això no és ficció, va passar a valència i passarà aquí si no anam vius. D'aquesta manera els blaveros varen aconseguir captar l'atenció del valencianistes i això els dugué a la situació actual, mentre que els catalanistes no varen sebre com reaccionar.
Hem de demostrar que som més mallorquins que els gonelles/espanyolistes, i això l'exUM ho tenia clar i per això s'encarregà de defensar "la balanguera" i sa Bandera de Mallorca. Sino seguirem es mateix camí que a València.
i amb frases de els mallorquins som catalans (no sé si ho som o no) no s'aconsegueix. demostrem que estimam Mallorca abans que el Principat, perque almanco jo l'estim moltíssim més que catalunya i valencia.
Anau alerta amb lo que feis, que tot lo que digueu els gonelles vos ho poden agafar en contra vostra. ma esquerra...
un mallorquinsta
Valoració: -48 menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 1 dia
[...]"l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die.
Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col•lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis
particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines.
Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració." [...]
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
 
Pàgina 2 de 5
Per goodbye spain a "un mallorquinista", fa 1 dia
Els que anam de "barcelonins" tenim ben clar quines són les nostres arrels. Hi ha gent que diu que encara que a Mallorca es parla la llengua catalana amb les seves varietats pròpies, els mallorquins no som catalans. La història d'aquesta terra tan qüestionada pels gonelles i pels espanyolistes que ens volen mal deixa ben clar els nostres lligams, no només lingüístics, sino també polítics i territorials amb els països catalans. Abans de'n Felip V cap mallorquí qüestionaba la seva catalanitat ni es tenien per castellans (espanyols és una paraula moderna). És per això mateix que un mallorquí quan va a Barcelona es sent com a ca seva. Tot l'anticatalanisme que tenen tan ficat dins la pell els gonelles és fruit de l'assimilació d'aquesta terra pels castellans. Per això mateix, amb la mentalitat imperialista dels castellans, és impossible que ens respectin la nostra llengua i que hi hagi (com proposen ara ells irònicament) convivència bilingüe pels dos costats. Tanmateix com la nostra realitat de pertanyer als països catalans és un fet que mai reconeixeran des de Madrid el més lògic i normal és tenir ben clar el nostre sentiment d'esser part de la nació catalana. I per això mateix el normal és dir que SOM MALLORQUINS I LA NOSTRA PÀTRIA ÉS LA CATALANA.
Valoració: 138 menosmas
Per Nadiu, fa 1 dia
Deu xisco, com te pica...... idò grata. Segur que no critiqueries en Rouco Varela, que és capellà i nacionalista castellà. Com se nota que no ets mallorquí. Informa't un poc sobre es capellans, frares i demés gent de s'Esglèsia mallorquina, i veuràs un gran nombre de defensors de sa nostra llengua. cultura i història que s'oposen a ser menjats per sa gent com tu.
Valoració: 94 menosmas
Per xisco, fa 1 dia
A Antoni Vallespir, cuando te confiesas en castellano ¿te absuelve?¿o estamos condenados los castellanoparlantes al fuego eterno? Los curas, en vez de decir tantas tonterías, tenían que dedicarse a su labor, que es el de pastor de almas. Con estas intromisiones en áreas que no son las suyas, la iglesia esta consiguiendo que cada vez haya menos feligreses que vayan a misa.
Valoració: 0 menosmas
Per jbm, fa 1 dia
Per en Chascarrillo,
Totes ses paraules que has escrites són ben mallorquines i també totes ses que has escrites són ben catalanes. Ja ho veus.
Pe mallorquinista.
Anima't homo, que això anirà la mar de bé. Es negatius que t'han posat supòs que és perquè has dit que es maulets volen que siguem barcelonins i a jo no me pareix que sigui vera, però t'he posat positius perquè veig que és de veres que defenses sa nostra llengua (tot i que jo dic "llengo" me pareix molt bé que s'escrigui llengua que és aixì com ho pronuncien a Eivissa capital)
Valoració: 64 menosmas
Per Jacint Soberats, fa 1 dia
Si l’home està fet a imatge de Déu, tot allò que li és inherent també ho està. Atacar allò que li és inherent és una acte de violència contra l’home i contra Déu. Qui ataca la llengua catalana i els seus homes parlants no és el sr. Bauzá, sinó l’article 3r de la Constitució Espanyola. Fa molt temps que l’Església hauria d’haver condemnat aquest article que estableix que tots som espanyols i que l’única llengua nostra és el castellà, ignora l’existència del català... emparant-se en el dret de conquesta i no en els valors democràtics. Això és violència estructural de l’Estat perquè posa els fonaments jurídics per exterminar les altres llengües. Els fets diuen que l’Església que tenim és espanyola, va fer la guerra civil amb els vencedors i en contra dels vençuts: Fa poc, els bisbes no recomanaren no votar els partits que van en contra de tot el que deis al Manifest, ben alerta!. El sr. Bauzá és coherent amb la violència del franquisme nacionalcatòlic constitucional; vostès, ja posats a guanyar-se les antipaties del poder civil i eclesiàstic, siguin coherents amb el que diuen i facin passes per a una Església Catalana independent de l’espanyola i del Vaticà si fos necessari.
Valoració: 16 menosmas
Per xicarandana, fa 1 dia
Mallorquinista: pentura és un error informàtic. Quan pitjo a damunt les manetes a vegades me boten 3 o 4 números.
Valoració: -2 menosmas
Per Espardenya, fa 1 dia
Això em recorda la a edat mitjana, quan la foscor de la ignorància s'havia instal • lat i els que van salvaguardar la cultura van ser els frares i els monjos
Valoració: 46 menosmas
Per un mallorquinista, fa 1 dia
92 vots negatius per defensar sa nostra llengua? (50 negatius més que aquell gonella/espanyolista d'allà abaix)? Jo quan xerr de mallorquí també xerr de català, una cosa no lleva a l'alte, jo xerr mallorquí, no barceloní, però estic xerrant igual de català que un de Barcelona, es seu català no és millor que es meu (tot el contrari!!).
No entenc que tengui tants de negatius? Me deuen haver tal•ladrat desde els dos costats!!! Qualqú me podria dir que té es meu missatge per tenir tants de negatius?
un mallorquinista
Valoració: 4 menosmas
Per Fart de tot, fa 1 dia
Se trata de usar por igual el Catalan y el castellano, al ser dos lenguas oficiales de Las Baleares,deben tener el mismo nivel de aplicación,es mi punto de vista.....Estos sacerdotes no son nadie para dar lecciones de democracia ni de derechos, desde el momento que niegan la celebración de una boda en ''La Real'' porque la misa seria en castellano y acompañado de un Coro Rociero, alegando que esa es una cultura ajena a las tradiciones de las Baleares. Para mi quedan totalmente desautorizados para dar lecciones de nada. El fallo,es que las religiones son interpretadas por las personas,según su criterio y sus condicionamientos culturales,ideológicos etc, y eso lleva a la desigualdad de criterio frente a una misma situación. Se supone, que la Iglesia debe ser igual para todos y en todas partes,por desgracia no es así. No me extraña que cada vez tengan menos creyentes.
Valoració: 0 menosmas
Per Elisa Pons, fa 1 dia
"que ningú s'alarmi perquè anomenem "català" a la parla de les Balears. La identitat de l'idioma entre Catalunya i aquestes illes -amb les naturals matisacions i diferències de detall- és una realitat proclamada per tots els lingüistes, i qui la negui o la posi en dubte no aconsegueix més d'estendre un autocertificat d'ignorància " (La llengua de les Balears, Francesc de B.Moll) Per mi que n'hi ha molts que poden començar a autocertificar-se ignorants!

Pàgina 3 de 5
Per Macià, fa 1 dia
Per Chascarrillo.
Mirate vos, aca somos argentinos y chevamos sapatos y no zapatos y los chicos aquí son pibes, tomamos mate que ajà en España no saben ni que es viste... a i acá horita mismo estamos disfrutando de la plaja y no como en la capital del imperio que estan muertos de frio. Ademas tenemos carros americanos y hasemos tiradas de 2000 millas como nada. Por es jo habló argentino y no castejano como vosotros.
Valoració: 48 menosmas
Per Jaume, fa 1 dia
Molt bé mallorquinista, fa temps que no llegia una cosa tan certa.
salutacions.
Valoració: -83 menosmas
Per un mallorquinista, fa 1 dia
@chacarillo: ser mallorquí significa defensar sa llengua pròpa de balears, sa cultura pròpia de balears, i ses tradicions, estic d'acord amb tot lo que has dit, escepte en que hem d'estar d'acord amb aquesta llei, NO HI HA CAP MALLORQUÍ QUE HI ESTIGUI D'ACORD, els qui hi estan d'acord son forasters "pancastellanistes", normalment enmascarats de mallroquins mallorquinistes, com és ara el cas.-
També solem dir: "m'entèn lo que te vull dir" o "vatualmon, mecagambs'anima, etc"
Llista de mallorquins:
PSIB
PSM
LLIGA
UIB
OCB
CxL
cañellas
Soler
Mossen Antoni Alcover
Joan alcover
Costa i Llober
gran part de l'esglesia balear
Pastor iequip i Pollença
GOB
Joves per la llengua
Forasters que intenten anar de mallorquins:
Círculo balear
Academi de sa llengo baléà
Bauzà delgado jorge campos
mallorquins que volen que siguem barcelonins:
Maulets
esquerra
ses coses així com són, els mallorquinistes som una majoria de sa població, davant una minoria pancastellanista i probarcelonista.
Si te sents tan mallorqui, defensa lo nostro i no es castellà
Per cert això crearà desigualtats entre es mallorqui i es castellà, com és que ara serà obligatori es castellà i es mallorquí no?, això no és llibertat ji m'he de poder expressar en mallorqui perfectament i que m'entenguin. Saps que en deim d'això a Mallorca?
Fer parts i quarts!!
andreuorestes@gmail.com
Valoració: -128 menosmas
Per Mossa, fa 1 dia
perquè la gent s'entesta a confondre unitats de geografia amb dominis lingüístics? Som mallorquins? Clar que sí!, perquè vivim a Mallorca. I què parlam? Idò parlam mallorquí que no és més que un dialecte del català el qual amb les seves particularitats lèxiques contribueix a enriquir, en la diversitat, la llengua comuna compresa des dels Pirineus fins a les illes: el català.
Valoració: 55 menosmas
Per chascarrillo, fa 1 dia
A mi M'agrada la proposta ja era hora que arribas la llibertat ja que aqui som Mallorquins no catalans
Som Mallorqui i !! "Berenam" es dematí i s'horabaixa. Deim "un parell" quan volem dir "uns quants". "Pujam i baixam" a Palma com i quan ens dóna la gana. Demanam un Laccao a qualsevol lloc del món i ens estranyam si el camarer ens mira de forma rara. Mai ens falta una bossa de Quelitas a sa maleta, i quan tornam de viatge, deim "com Mallorca no hi ha res", 40 kilòmetres en cotxe ens pareix s'altre punta del món, tenim com a fred i com a gana... i solem acabar les frases amb un "però". Penja aixo en es teu mur si te consideres mallorquí/na.
Valoració: -109 menosmas
Per Lluc, fa 1 dia
Els missioners dels Sagrats Cors, a favor de la cultura i en contra de la barbàrie.
Valoració: 38 menosmas
Per Una cosa de tots, fa 1 dia
S'ha de reconèixer sa magnífica tasca de l'Església Catòlica per sa nostra llengua des de sempre. Si bé no sempre han fet ses coses bé, quan ho fan no s'ha de ser hipòcrita i reconèixer els seus encerts! Ara només falta que facin arribar aquest missatge als feligresos de les esglésies d'aquí! Endavant! Sa llengua catalana és una cosa de tots!
Valoració: 51 menosmas
Per Maisurt, fa 1 dia
En temps den Franco, hi havia dues esglésies, la de les altre esferes que estaven molt lligades amb el règim i l'església de les bases, dels capellans dels pobles que lluitaven amb totes les seves forces per la nostra cultura i la nostra llengua. Ara el problema és que queden pocs capellans i els que queden son molt vells, prou feines tenen en atendre les seves parroquies. Enhorabona pare Antoni Vallespir per la seva valentia i compromís !!!
Valoració: 27 menosmas
Per rafel, fa 1 dia
Què deu trobar, el batle del PP de sa Pobla, d'això? Es deu haver empegueït, quan ho ha llegit?
Valoració: 28 menosmas
Per llum balva, fa 1 dia
El mínim que ha de fer l'esglèsia és callar.
Si abans provocava rebuig i fàstic la seva connivència amb la dictadura franquista ara fa vergonya veure que una part d'aquesta esglèsia dona suport al nacionalisme més intransigent.
Com exemple més sagnant, mai millor dit, les seves gens dissimulades simpaties amb el món abertzale.
Valoració: -89 menosmas

Pàgina 4 de 5
Per Guillem, fa 1 dia
"Idem" a Alemany Sánchez. Com que ets un maleducat, jo també ho seré: si per poder viure amb dignitat has hagut de venir a treballar a Mallorca, mostra una mica de dignitat i respecta la terra que t'ha acollit. I si no, a la Península manca gent!!
Valoració: 61 menosmas
Per Guillem, fa 1 dia
A Indignado:
No sé què fas vivint a Mallorca, amb aquest menyspreu i aquesta ràbia que manifestes contra noltros.
Valoració: 91 menosmas
Per catalana insular, fa 1 dia
Ja és la segona vegada que alguns membres de l'Església defensen la nostra llengua, recordeu el rector de Muro al sermó del 31 de desembre. En un mes ja han fet més que molts en tota una vida. Enhorabona. La veritat és que el Bisbat encara no s'ha pronunciat... Em sap greu veure com els batles de la part forana tornen a rere...
Valoració: 79 menosmas
Per Aquí, en català!, fa 1 dia
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, a gent com "indignado", que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Valoració: 249 menosmas
Per indignado, fa 1 dia
Mucho bla,bla,bla, y después cobrando 5.000 euros por corregir exámenes para los certificados esos del catalán.
Valoració: 0 menosmas
Per Honorat, fa 1 dia
Almenys ells donen la cara i es defineixen clarament en favor de la nostra llengua. S'ha definit el bisbat al respecte? I els altres ordres religiosos? No, els altres miren cap a una altra banda i fan el que han fet sempre: estar a bones amb el poder polític, sobretot si és de dretes. Enhorabona als MMSSCC, no m'han decebut. Recordem que ells eren els editors de la revista Lluc en temps de la dictadura.
Valoració: 112 menosmas
Per Toni, fa 1 dia
Dins tante fosque se agreix un llum, i si aquets es de gent próxima a la Santa Mare Iglesia dona molt que pensar. En primer lloc es ben hore que l´Iglesia se fagi enfore dels postulats de la dreta mes reaccionaria i que s´implique mes en el verdeer problemes dels pobles, les seves penurias i mencançes i en el reconeixement dels drets dels jumans i de les Terres, per que si verdedarament va existir Crist me demanan sempre seguit que pinta la Iglesia Católica diguent que son el seus representans. Una llástima que la gent a l´hora de votar se deixi dur per falacies de gent que ni estimen els seus proxims ni la seva terra.
Valoració: 108 menosmas
Per Endavant!, fa 1 dia
Jo també som un missioner de la llengua. Endavant!
Valoració: 175 menosmas
Per jaume, fa 1 dia
Enhorabona per ella, una bona notícia!.Però segur que d'aquí una estona sortiran es gonellistes i espanyolistes criticant i desbudellant an es pobres religiosos.
Valoració: 122 menosmas
Per Joanet Alonso, fa 2 dies
Com dirien els nostres colonitzadors, Ole Ole i Ole!
Sobretot estic dacors en que es una postura violenta i impròpia dels nostres dies.
Valoració: 60 menosmas

Pàgina 5 de 5
Per Xesc, fa 2 dies
Com a veinat de la Real, on vaig neixer i he viscut tota la meva vida sent correr per les meves venes les parules de Llull i tants d'altres personalitats que han habitat aquest lloc sagrat.
Em sent plenament identificat abm el manifest dels MMSSCC.
Valoració: 58 menosmas
Per Nostradamus, fa 2 dies
Coritos, Coritos...ja vos torbaveu a fer sa vostra!, quina guarda de genteta que no sa troba a gust dins sa seva pell!, surtiu de s'armari ja!
Valoració: -127 menosmas
Per Agraït, fa 2 dies
Veig que din l´Església queda gent amb el cap clar. I que s´atreveix a dir les coses que cal.
Valoració: 77 menosmas
Per Ferran, fa 2 dies
Magnífics comentaris!. El bisbe podria fer que els capellans en parlin a les homilies i, tal vota, alguns d'aquests polítics que quan els convé es fan fotografiar a les esglésies, vegin quina és la política de l'Església en aquesta qüestió.
Valoració: 76 menosmas
Per AinaWunsch12738, fa 2 dies
Aquesta visió de l´esglesia cristiana casa a la perfecció amb els darrers descubriments científics sobre neurolinguística i lo que en anglés es denomina memory learnings -memóries d´aprenentatge-, els records que guardam dins el subconscient i que, més que qualsevol altre cosa, son els que dirigeixen la nostra vida. Aquests records no sempre es registren de forma llógica, es el pes emocional que contenen lo que les imprimeix indeleblement dins aquesta ment, que está dissenyada per actuar automáticament, sense pensar. Així, una persona pot tenir cent memóries positives i una negativa, i a pesar d´aixó, si la negativa está més profundament impresa, es converteix en la dominant. Aixó fará a la persona, de forma totalment il.lógica, desgraciada.
És possible camviar, en aquest sentit, el passat. No podem borrar les memóries, peró podem reenforçar aquelles que la persona considera que varen esser un gran éxit dins la seva vida, i convertirles en dominants. Aixó camvia completament la vida de la persona en el present i en el futur, obrint un inmens mon de possibilitats de gaudir d´una vida abundant en tots els aspectes. En situacions de terápia, la persona recorda la memória que vol reenforçar amb els cinq sentits : lo que veu, lo que escolta, lo que sent -exterior i interiorment- l´experiéncia gustatoria i les olors. Per assegurar l´éxit no es deixa res de banda, i el llenguatge n´és una part fonamental. Podem assegurar-nos, per exemple, de que els nostres fills tendrán un futur plé i feliç, just "manipulant" conscientment els seus records positius. És així de simple.
Posar entrebancs que no tenen cap sentit a un futur plé de llum i de possibilitats es retornar a époques de foscor que hom creia ja superades.

miércoles, 1 de febrero de 2012

Manifest dels MSSCC sobre la llengua catalana a Mallorca

Som un grup de missioners dels Sagrats Cors amb la voluntat de sumar-nos a tantes persones i col•lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia.
Ens mou el fet de sentir-nos responsables d’alguns dels llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, i que fa més d’un segle ens encomanaren els bisbes de Mallorca, Jacinto Mª. Cervera i Pere-Joan Campins. Ens referim a l’ermita de Sant Honorat (Randa), que l’hispanista J-N. Hillgarth ha considerat com la més significativa dins la tradició lul•liana, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i al monestir lul•lià i cistercenc de La Real.
En aquests llocs hem après a expressar-nos i a pregar en català, com ho aprenguérem a ca nostra, i com feren el Beat Ramon, la Beata Catalina Tomàs i els poetes de la Renaixença i de la Coronació. A més, aquells poetes i eclesiàstics, com Quadrado, Costa i Llobera, Aguiló, els Alcover, Ferrà, tenien ben clar, amb el bisbe Campins, que la llengua de la predicació, segons el concili de Trento, era la llengua materna o vernacla. Així ho repetiren els sínodes mallorquins al llarg de segles XVI-XVII, i ho reiterà el que va presidir el bisbe Josep Miralles, l’any 1932 (Palma 1933).
D’una manera més elaborada i més actual de naturalitzar l’Església en cada lloc, se va expressar el concili Vaticà II, que és el concili vigent. Coherentment, ens volem mostrar fidels a les conclusions d’aquella assemblea postconciliar, que va ser la Setmana de Pastoral Urbana, en la qual treballaren conjuntament laics i preveres, religiosos i religioses. Tampoc han perdut la seva actualitat les propostes que conté el document «Església i Autonomia» (1977). En aquesta línia ens remetem a les pautes del sínode diocesà vigent (1998-1999): “Per ser el català de Mallorca la llengua pròpia del nostre poble, l’Església de Mallorca l’usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre estarà oberta a l’hospitalitat envers els feels que encara no entenen la nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a adreçar-se a Déu en la pròpia llengua nadiua” (2.3.18).
En conseqüència, no expressam res que sigui nou, ans ens movem dins la tradició més clàssica i conservadora, com ho era la dels eclesiàstics i catòlics de la Renaixença.
Les nostres experiències personals, com a missioners, a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d’immigrants de moltes provinences, i hem après que l’immigrant com més prest i més plenament s’integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no es queda, simplement, en convidat de segona. En aquesta línia volem dir també que ens sembla inacceptable i en contra de l’humanisme cristià retallar als més pobres els serveis de salut.
A nosaltres no ens ha fet por aprendre llengües ni conviure a cultures diferents. Ben al contrari. Amb aquest aprenentatge, arreu del món, hem volgut servir amb fidelitat i humilitat el projecte evangèlic, de ser missatgers d’esperança, de concòrdia i de igualtat de tots els pobles. L’estil autènticament missioner, que hem rebut del P. Joaquim Rosselló i Ferrà, ha estat el de l’adaptació al territori i als pobles que l’habiten.
Qualsevol atemptat per a imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural, és fruit d’una mentalitat violenta, encara que hom la presenti amb formes democràtiques i suaus. Consideram que un semblant tipus de raonament és d’encuny colonitzador, jacobí, arcaic, i impropi dels nostres dies.
D’aquí que demanem que la qüestió de la llengua, així com el projecte de l’educació, siguin objecte d’un gran consens, com a valors suprems dels col•lectius esdevinguts pobles. Que ja mai es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d’un poble.
Aquest poble és el que han vertebrat Ramon Llull, Turmeda, Santa Catalina Tomàs, els viatgers medievals a la Tartària o a Canàries, els consolats al nord d’Àfrica, així com els protagonistes de la industrialització moderna, en el segle XIX, a més dels homes i dones de la Renaixença.
En definitiva, manifestam la nostra opció per sumar-nos a tantes persones i col•lectius, tan diversos, que se manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius dels pobles de les Illes Balears, des de fa prop de vuit segles.

Firmen els missioners dels SS. Cors següents: Ramon Ballester Vives, Jesús Deán Zugasti, Bartomeu Pericàs Alemany, Jaume Reynés Matas, Macià Ripoll Matas, Manuel Soler Palà, Antoni Vallespir Llompart, Miquel Mascaró Crespí, Antoni Vallcaneras Tortella, Josep Amengual Batle, Llorenç Caldentey Barceló, Joan March Ques, Gabriel Seguí Trobat, Gaspar Alemany Ramis, Rafel Carbonell Mestre, Francisco Equisoáin Ayala, Ricard Janer Bonafè 01-02-2012