Centenari de la dedicació del temple de Lluc (II)

B. L'arquitecte Gaudí

Objectiu de l’article

En motiu del centenari de la dedicació del temple de Lluc vaig escriure unes notes en aquest matix blog sobre la implicació i protagonisme del Bisbe Campins. Ell es va erigir en l’ànima de la restauració del Santuari a principis del segle XX.

L’escrit sobre el Bisbe no tenia la intenció de dir cap novetat, sinó simplement de recordar la seva obra a Lluc tot enfocant el que va escriure i va fer a favor del Santuari, que potser estava una mica dispers. De pas recordàrem el seu perfil d’home religiós, cult i emprenedor.

Cosa semblant vull fer en la segona part d’aquest article pel que fa a l’arquitecte Antoni Gaudí. Tractarem de deixar establert el que se’n pot saber de la seva actuació a Lluc i abans parlarem breument del que suposa la seva obra, admirable i admirada a tots els racons del nostre món. 

Vagi per endavant que no podem perdre  de vista les proporcions i que cal ser objectius. A Lluc en Gaudí hi va tenir una col·laboració ben limitada, molt més humil de la que va dur a terme a La Seu de Palma. Tanmateix, tractant-se d’un personatge de la seva categoria bo serà mantenir-ne la memòria.

Perfil global de Gaudí

El nomenat “arquitecte de Déu” es va entestar a fer-se arquitecte de si mateix. Es va construir, en efecte, com un home de pregària, d’austeritat molt notable i de fe viva en Déu. Al llarg de la vida va mostrar amb escreix la seva sensibilitat altruista i solidària. Un home actiu i contemplatiu alhora que combregava cada dia i teniu un fort sentit religiós. Es feia present en les grans manifestacions religioses de la ciutat on vivia.

Va tenir un peculiar instint per a descobrir noves formes estètiques on els altres res hi veien, fins el punt de ser reconegut com un dels arquitectes/artistes de més relleu de finals del segle XIX i principis del segle XX. Va consagrar la seva existència a construir bellesa amb l’objectiu d’acostar els homes a Déu.

La naturalesa, obra de Déu, fou el seu mestre. Va saber-ne extreure les millors formes i n’aprofità els símbols més adients. Va iniciar i projectar una gran catedral per als segles venidors. Deia que l’estil de la Sagrada Família era la d’un gòtic perfeccionat i també expressava que la línia corba s’esqueia a la divinitat, mentre que la recta era més pròpia de l’home. Ara, no deixa de ser veritat que l’obra de l’arquitecte es pot considerar també, des d’un altre punt de vista, com un barroc orgànic, ben carregat, i amb nombroses floritures.

Gaudí va ser afectat per diverses decepcions amoroses i finalment es dedicà en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família. Deixà el seu luxós estudi i es traslladà a un racó del mateix temple. Tenia poc més de trenta anys quan el temple expiatori es convertí en quasi bé l’únic horitzó i motiu de la seva existència. Va morir atropellat per un tramvia i confós amb un indigent. La seva vida d’ascesi i pietat probablement desembocarà en la canonització.

Gaudí fascina milions de persones que es traslladen a Barcelona per admirar les seves obres i molt en particular la Sagrada Família. Com la major part dels homes que sobresurten entre els seus contemporanis també ha estat blanc d’afirmacions sensacionalistes sense cap ni peus. Amb molt poca base s’ha dit d’ell que fou templari, rosa-creu, alquimista, impiu, blasfem i fins i tot addicte a les drogues.

L’obra feta a Lluc

L’Església del Santuari de Lluc no només ha adquirit una gran importància com a centre de pelegrinatge al llarg dels anys, sinó que també té una molt notable significança en el conjunt de l’arquitectura mallorquina. Particularment té importància per ser un edifici de transició que enllaça diferents moments de l’arquitectura de l’illa.

Ens centrem, però, a principis del segle XX quan Antoni Gaudi i el seu ajudant Joan Rubió estaven ocupats amb la restauració de la Seu, juntament amb l’arquitecte mallorquí Guillem Reynés. L’any 1909 es complia el 25 aniversari de la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc. El Bisbe Campins bé que volia remodelar i millorar diversos aspectes del santuari, però va retardar-ne la data per tal de que els projectes que tenia dins el cap poguessin ser duts a terme.  

Sabem que l’any 1908 es traslladaren els tres arquitectes esmentats a Lluc per començar a realitzar un triple projecte: l’hostal dels pelegrins, la construcció de la via del rosari amb els respectius monuments i la decoració de l’interior del temple. Tornaren pujar el 13 d’octubre del mateix any. I el 30 de novembre tornam trobar reunits a Lluc els arquitectes amb el Bisbe. Està clar que l’obra interessava i es frissava per acabar-la[i] Després consta que el 26 de febrer de 1913 tornaven a ser en el Santuari. També testimonia la crònica del Santuari que en Gaudí féu un donatiu a la Mare de Déu ja el 30 d’abril de 1908. És ben probable que l’estada a Lluc tingués quelcom a veure amb els projectes que duia entre mans.  

1. La decoració mural del temple

La part de la decoració mural del temple (presbiteri i cornises) correspon al darrer terç del s. XVII. Es tracta d’una decoració en baix relleu feta de motius vegetals ordenats geomètricament. Sembla que tècnicament aquests se’ls ha de qualificar com “fullatges”.

Devora els fullatges hi havia unes pintures de natures mortes (“bodegones”) que arrel dels decretes del Concili de Trento  es consideraren menys dignes per a decorar l’església. En part pel seu origen pagà. A una visita pastoral l’any 1690 el bisbe va manar de treure aquestes pintures del presbiteri i al seu lloc representar-hi alguns miracles obrats per la Mare de Déu[ii]. Els quadres retirats es troben al museu de Lluc i al presbiteri s’hi posaren els evangelistes.

El 1866 la decoració mural dels fullatges ja tenia moltes deficiències i s’hagué de pintar de bell nou, tal com ho explica l’historiador Rotger. El fet és que el fons blau va ser substituït pel blanc d’ivori i així es manté avui encara en el presbiteri. La raó del canvi es queda en especulacions.  

Més importància té la iniciativa del Bisbe Campins amb ocasió del XXV aniversari de la coronació. Cal tenir en compte que té lloc en el mateix moment que les reformes de la Seu i en un ambient de gran valoració de l’arquitectura modernista a Mallorca. Els motius vegetals no deixen de tenir vinculació amb aquest estil.

El nucli de la qüestió que ens interessa rau a individuar qui és l’autor intel·lectual de les obres fetes a l’interior de l’Església i en la vida dels misteris. Ben documentat està que l’arquitecte oficial de la diòcesi, al qual es va encarregar de dirigir les obres fou en Guillem Reynés. Quina fou l’aportació de Gaudí i el seu ajudant Rubió? Ens hem mogut en una forta indefinició al respecte. En diversos llocs es diu que en Gaudí hi va participar, va aconsellar i inspirar... però no es precisa més.

L’historiador i canonge Mateu Rotger, contemporani d’aquestes reformes, deixa constància de que el 13 d’octubre de 1908 el Bisbe i Reynés (acompanyats de Gaudí i Rubió) pugen a Lluc per tal d’estudiar el projecte d’ornamentació del temple i esbossar el projecte de construcció de la via del rosari. No especifica més i manquen fons per concretar ulteriorment. En canvi sí que podem dir quelcom més —i ho farem més endavant— de la participació de Gaudí en els monuments de la via del rosari.

Uns mesos abans d’acabar la via del Rosari, i mentre es feia la decoració pictòrica de les capelles laterals de l’Església, en Gaudí torna ser a Lluc. Indica Rotger que en aquesta tasca es segueixen les seves indicacions: “…adoptado el plan de ornamentación mural de la Iglesia que indicó el Sr. Gaudí…”. Això no contradiu que el director de les obres fos l’arquitecte Guillem Reynés, de la qual cosa hi ha abundant documentació. Antoni M. Alcover testimonia el mateix, alhora que també cita Rubió en el projecte de decoració[iii]

En què consistí la decoració a l’interior del temple a fi de comptes? Senzillament, en estendre a les parets de les capelles i on no hi havia ornamentació els mateixos motius vegetals que decoraven el presbiteri, el fris i els carcanyols. Es varen reproduir els relleus daurats del motius vegetals en fons blau, tal com era inicialment en el presbiteri, per tot l’espai del creuer i la volta de la nau. Als murs i cobertes de les capelles laterals els motius foren els mateixos, però no en relleu, sinó amb pintura.

El fet de decidir-se pel color de fons blau i no el blanc (l’original, canviat encara no feia mig segle) es pot atribuir amb raó al fet de que a l’arquitecte no li anava això de canviar per canviar. És valuós conservar allò que està bé i no rompre la unitat d’esquema o pensament d’un disseny. Tant més que els motius vegetals eren altament apreciats per en Gaudí i en general per l’arquitectura modernista.

Probablement sí va copsar que l’ornamentació estesa per tot l’espai de l’Església permetria atribuir a l’edifici l’expressió “domus aurea” (casa daurada). Aquests mots són una atribució de les lletanies marianes a la Mare de Déu. Antoni M. Alcover va emprar aquesta denominació i, després d’ell, molts altres poetes, en particular a les corones literàries corresponents als diferents aniversaris. Destaquem l’himne de Costa i Llobera (1883): “Germans amb santa companya pugem a la casa d’or”. Certament que la decoració, particularment els daurats, irradien una calidesa que crea un ambient molt peculiar i agradable. 

Hi ha qui especula en el sentit de que probablement el Bisbe i els arquitectes pensaven que la decoració estava inacabada (per motius econòmics). Però també és ben possible que els responsables de la primera decoració, segles enrere, ornamentaren el presbiteri per destacar-ne la importància en el conjunt del temple.

La restauració a l’interior del temple es va fer entre novembre del 1908 i 30 de juny de 1914. Algun autor posterior la fa coincidir amb el 17 juliol, dia de la dedicació del temple. De totes maneres hi ha constància que després d’aquestes dades encara es continuà ornamentant l’església. A l’arxiu de Lluc hi ha una sol·licitud del Prior demanant permís al Bisbe per fer unes pintures destinades al creuer i a la volta de la nau. I això el 30 de maig del 1918 i el 15 d’abril del 1924. És normal que les obres sempre s’allarguin més enllà dels termes prevists.

2. La construcció del camí del rosari

Sortint per la porta central del temple, en línia recta, al cap de pocs metres, comença el camí o la via del rosari, també conegut com el pujol dels misteris. Es tracta d’un lloc molt típic a l’entorn del Santuari. Un camí empedrat puja fins el lloc on la llegenda situa la trobada de la imatge.

A un replà de la senda, una mica amagat, s’hi troba el petit cementeri i al llarg del camí els cinc monuments de pedra amb tres alts relleus de bronze cada un. Remeten als misteris de goig, dolor i glòria del rosari. Parlam de vertaderes obres d’art dels arquitectes Joan Rubió, Guillem Reynés i l’escultor Josep Llimona. En l’assessoria i inspiració hi va jugar un paper valuós en Gaudí. El cim conforma una petita esplanada coronada per una creu. La panoràmica de la vall de Lluc és espectacular. Hom hi aprecia des de les teulades del Santuari a les muntanyes de la serra. L’itinerari dura entre 20 i 30 minuts, depenent del ritme del caminant.

Aquest camí l’albirava el Bisbe Campins i s’entestà en convertir-lo en una realitat ben tangible. Es va assessorar ferm per endevinar el lloc més adient del viarany enfilant-se pel pujol en el qual aleshores només hi havia vegetació. En aquest lloc, assenyalat per la llegenda com el de la trobada de la imatge, va voler que “els pelegrins que pujassin la Costa i alenassin l’aire pur de l’altura, s´ajudassen de l’espectacle de la naturalesa per meditar i orar amb fervor”.

El camí, la via del rosari, començà a ser construït el 1909 i s’acabà el 1913. Segons el P. B. Pericàs, bé es pot considerar el conjunt monumental a la intempèrie més important de les Illes. Uneix amb harmonia i equilibri Natura, Art i Religió[iv]. Davall cada un dels quinze bronzes, gravats en pedra, s’hi llegeixen els himnes de la litúrgia llatina de la Mare de Déu del Roser, lliurement traduïts per Mn. Llorenç Riber.

Gaudí va assessorar, va inspirar el camí del pujol així com els monuments que es col·locaren estratègicament en els punts adequats. Alguns estan emparats pel marc majestuós alhora que sobri de les enormes penyes que abunden en el lloc. Ens demanam legítimament si podem especificar més això de l’assessoria i la inspiració.

Bassegoda afirma que Ràfols[v] va veure a l’estudi de l’arquitecte de la casa del parc Güell dissenys pel rosari monumental de Lluc, però que eren suggeriments per a Rubió i Reynés. Per la seva part Pericàs sosté en el llibre citat sobre el pujol dels misteris que entre un munt de papers l’arquitecte Reynés Corbella va trobar un esbós fet per Gaudí que podria testimoniar un major protagonisme del que es pensava fins ara pel que fa a l’autoria dels monuments del pujol. (Veure l'esborrany).

El dia 15 de gener del 2014, investigant a l’Arxiu Diocesà de Mallorca, en Josep Obrador, antic blauet interessat en aquesta temàtica, va trobar un “inventario Museo Arqueológico Diocesano. Año 1933. Sala Bartolomé Ferrá: cinco proyectos de Gaudí para el Camino del Rosario de Lluc”. Es detallava la numeració: 8, 21, 22, 23 i 24. Cert que la direcció general de les obres de la via del rosari fou Reynés, però tenim dades que suggereixen una participació d'en Gaudí més important del que es creia fins aquest moment. 

La idea d’aquest article era acabar amb unes reflexions a propòsit de l’estètica i l'espiritualitat de l’arquitecte Gaudí. Tanmateix el tema s’ha allargat i la quantitat quasi infinita d’escrits sobre l’assumpte farà que el lector comprengui i potser agraeixi que posem el punt final.

Manuel Soler Palà, msscc

  .......................

[i]Veure la documentació que aporta el P. PERICÀS ALEMANY, B., El Pujol dels misteris, Palma, 2009, p. 44 i també Rotger Capllonch, M: Historia del Santuario y Colegio de Ntra. Sra. De Lluch. Palma, 1914, pp. 225-226.

[ii] VILLALONGA VIDAL A.J. i REIG MORRO A., La decoració mural de l’Església del Santuari de Lluc. Problemes de conservació. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul.liana, nº 865, Palma 2011, p. 216.

[iii] Rotger Capllonch, M: Historia del Santuario… pp. 225-226. I també ALCOVER, A. M. Vida del Rdm. I Illm. Sr. Pere Juan Campins i Barceló, bisbe de Mallorca, Palma 1915, p. 107.

[iv] Vegeu una explicació molt completa del conjunt i des de diferents punts de vista: PERICAS ALEMANY, B., El pujol dels misteris. Documenta Balear, Palma 1909.

[v]  Autor del llibre El gran Gaudí 1852-1926, Barcelona 1952, p. 585. També sobre aquest punt i la decoració mural del temple serà útil consultar un dels darrers estudis —rigorós i sistemàtic— sobre les reformes fetes a Lluc al llarg de la història: VILLALONGA VIDAL A.J. i REIG MORRO A., La decoració mural.... 

Crònica de juny 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Festa de 'Ascensió. Es celebra la Jornada de Germanor dels Familiars dels MM. Sagrats Cors amb una Eucaristia concelebrada que presideix el P. Miquel Mascaró, Delegat a Mallorca dels MM.SS.CC.

A la vegada es commemoren les Noces d'Or Sacerdotals dels PP. Josep Amengual, Jaume Roig, Antoni Vallcaneras, Ricard Janer, Joan Pocoví i Damià Socias, donant gràcies pel seu ministeri. També es prega pel P. Pere Riera, Sup. Gral. en l'aniversari de la seva mort.

Al final de la Missa es fa un acte de reconeixement de Jaume Ferrer Servera, antic blauet, que ha donat moltes proves d'afecte i ajut a l'Escolania. Se li entrega un “siurell blauet” en recordança i agraïment després d'uns parlaments del P. Prior i del President  de  l'AMIPA.

Reunió informativa a la sala de la Santa Figura i dinar fraternal a Sa Fonda.

2. Dia d'activitats diverses que omplen l'agenda.

A les 11.30 Missa per 84 components de l'Associació de Pensionistes i Jubilats de Gènova.

Visita del Rector de la Universitat de les Illes Balears que ve a Lluc per tenir una reunió amb la Comunitat del Santuari  per tal d'establir la possibilitat d'instaurar vies de col·laboració entre el Santuari i la Universitat (congressos, encontres,etc.) així com del futur projecte de la creació  d'una Càtedra o Institut de Turisme Religiós a Mallorca. Ve acompanyat per la Vicerectora de Cultura, Maria A. Fornés  i Antònia Fullana, gerent.

El P. Antoni Vallespir li mostra i ofereix les instal·lacions adients per afavorir la cooperació de Lluc en aquest objectiu. Pere Fullana, ofereix la seva assessoria cultural. Després del dinar assisteixen  a la Sala de Música  a un assaig de l'Escolania, on manifesten la seva admiració i simpatia.

L'ex-conseller d'Educació del Govern de les Balears, Rafel Bosch imparteix als professors del Col·legi, una conferència sobre la nova llei de la LOMCE i els requisits per la seva aplicació.

5. A la Missa de les 12:30 hi participen  80 persones de l'Associació de Persones Majors  del Pont d'Inca. Assisteixen a la Salve de l'Escolania i després a l'Acolliment del Centenari tenen un dinar de germanor.

Al Bisbat reunió habitual de la Fundació Santuari de Lluc que presideix el Bisbe. Hi assisteixen tots els seus components o representants i es parla del dinamisme i projectes del Santuari.

7. Jornada dels Malalts organitzada per la Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut. Són devers 500 de Ciutat i de la Part Forana els qui han acudit a aquest aplec. A les 10:00 són rebuts amb salutacions afectuoses i es dóna un temps per les confessions. A les 11:30, a l'Acolliment del Centenari, concelebració eucarística que presideix el Bisbe de Mallorca amb 12 preveres. L'Escolania de Blauets hi aporta els seus millors cants. Al final es baixà  de la seva peanya la Imatge de la Mare de Déu i es posa a l'abast dels malalts perquè puguin venerar-la.

Després es fa el dinar de pa taleca  i una tuna anima amb les seves cançons la sobretaula. A les 18:00 baptisme dels germans Pau Joan i Miquel Adriano  Mayrata Ferrer fills de Miquel Adriano i de Laura. El seu padrí matern és l'antic blauet, Pere Ferrer.

10. Un grup de la l'Associació de la Tercera Edat de Bunyola pugen a venerar la Mare de Déu. Tenen una Missa a les 11:00 que celebra el Rector de la Parròquia  Mn. Rafel Mas. Canta durant l'Eucaristia la “Coral Alba” de l'associació.

12. Festa de Jesucrist Suprem i Etern Sacerdot. Es celebra al Santuari la tradicional  Jornada Sacerdotal començant a les 11:00, a la Sala de la Santa Figura, amb la conferència “Joan XXIII  i Joan Pau II, dos sants del Concili Vaticà II” que dicta Mn. Joan Planellas, Vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya.

A les 12:00, a la Basílica, el Prior  saluda els preveres a la vegada que els convida  a la celebració del centenari de la consagració de la Basílica que va fer el Bisbe Pere J. Campins i la seva restauració ideada pel cèlebre arquitecte Gaudí.

A l’homilia el bisbe, entre altres coses, recorda que el prevere ha de ser místic i profeta, entregat com Jesús al seu ministeri i sempre obedient a la voluntat del Pare.

Es ret homenatge i es prega pels preveres que aquest any celebren les noces d'argent i d'or  de la seva ordenació..

Assistiren a la jornada 110 preveres El dinar de germanor es feu a Sa Fonda.

13. L'Escolania parteix cap a Lituània on cantarà a una Missa i farà alguns concerts. La seva amfitriona és la Coral Dagilelis. El viatge és llarg: vol cap a Frankfurt, més tard cap Riga i finalment anada en bus fins a la ciutat Siauliai on els esperen les famílies acollidores. El retorn, dimarts 17. Esperam tenguin una bona anada, una bona estada i un bon retorn. Que la convivència sigui tot un enriquiment humanitari i cultural.

15. En l'absència de l'Escolania  ve a cantar a l'Ofici de les 11:00 la magnífica Coral de la Parròquia de Sant Jaume de Ciutat.

Concentració a l'Acolliment del Centenari d'un centenar de motoristes que fan l'anomenada “Volta dels cinc Santuaris”. Demanen una benedicció de protecció que els dóna  el P. Prior.

18. Tornen de Lituània els blauets, encantats de l'acollida, les atencions rebudes  i l'èxit dels seus concerts. Recorden especialment l'ofert a la catedral on en el repertori inclogueren l'ancestral i admirat “cant de la Sibil·la” i  “l'anunci de l'Àngel”. Una de les visites culturals que més els impressionaren fou la del Pujol de les Creus.

20. Venen per primera vegada com a grup organitzat i en esperit de pelegrinatge 160 persones de l'Associació de la Tercera Edat del Molinar (Palma). Tenen una Missa a les 12:30 i, amb les ofrenes del pa i el vi presenten rams de flors; després assisteixen a la pregària de la Salve dels Blauets. A les 13:15, es fa la presentació de  50 teules, cada una amb un  dibuix original del famós pintor Gustav Peñalver (Cartagena 1939)  que regala i es vendran per refer les pèrdues del cap de fibló que sofrí el Santuari el setembre del 2012.

També fa donació d'una pintura a l'oli que es col·locarà al Museu de Lluc. El P. Prior agraeix la seva generositat i destaca, entre altres  mèrits del pintor, la difusió de la seva obra a Alemanya.

22. A l'Ofici de les 11:00 se celebra la solemnitat de la Festa del Corpus. Molta gent hi assisteix. Avui els Blauets comencen les vacances familiars i es prega especialment per ells. A les 12:30  el P. Manuel celebra la Missa on reben la seva Primera Comunió els germans Antoni i Margalida Pascual Pujadas.

A les dependències de l'Escolania comença la primera tanda de nins i nines que participen durant la setmana de l´English Camp Lluc

23. Comença al Santuari un consell de l' Equip d'Animació General dels MM.SS.CC.  que durant quinze dies treballaran i pregaran per a dur a bon terme el seu servei de dinamitzar l'espiritualitat, la vida religiosa i la pastoral del congregants.

26. Visiten Lluc uns 70 participants  de diferents diòcesis d'Espanya que tenen unes jornades  a La Seu de Palma sobre “La Catedral avui per al futur. Entre la conservació i la innovació” en ocasió de l'Any Campins-Gaudí. Entre ells el director del Secretariat del Patrimoni Cultural de la Conferència Episcopal Espanyola., Manuel Iñíguez Ruiz Clavijo.

A les 14:00 tenen un dinar a Sa Fonda i després Pere Muñoz els fa una visita guiada pel Santuari (centre d'interpretació, projecció audiovisual, Basílica i Pujol dels Misteris i de la Trobada). Acaben la visita amb unes Vespres i Eucaristia a la Basílica.

27. Festa del Sagrat Cor de Jesús. Aquest any celebram els Sagrats Cors amb un significació especial. A l'Eucaristia hi assisteix el P. Superior i Consell General  que fan sentir més viva la comunió missionera. Presideix el P. Miquel Mascaró, Delegat de Mallorca, que fa una sentida homilia.

28. Visita del Dr. Guillem Rosselló Bordoy  amb Maria Pau Soler Ferrer (València) directora del Museu Nacional de Ceràmica González Martí, que fan un treball sobre catalogació d'ornaments sagrats. El P. Ramon els acompanya al Museu i a la Sagristia de la Basílica  on descriuen i fotografien casulles, capes pluvials i terns.

 A les 12:00 el P. Manuel  Soler oficia el bateig de Catalina Serra Amengual de Sa Pobla Homenatge al G. Macià Ripoll Matas. L'Ajuntament d'Esporles ha concedit la Medalla d'Or al nostre benvolgut Germà Macià pel testimoni exemplar de la seva vida i tants de treballs i servei generós. A destacar el Museu Botànic de Lluc creació seva, tota una mostra cultural d'art i ciència, visitat i admirat per tanta gent.

En ocasió de les festes patronals l'acte es va fer a la placeta davant el Consistori on un nombrós grup d'esporlerins, familiars i amics s'adheriren a la distinció amb el seu afecte i aplaudiment. A més del Batle, Miquel Ensenyat, feren parlaments el P. Antoni Vallespir, la seva neboda Maria Bel Ripoll i Antoni  Bauçà, col·leccionista de bonsais que  regalà al G. Macià un bell exemplar d'om (Ulmus Minor).

Després l'Ajuntament convidà tothom a un refresc.

Vegeu més informació a les altres planes de la revista.

29. Festa de Sant Pere, Patró d'Escorca. A les 19:00 concelebració eucarística a la primitiva església, que presideix el P. Emilio Velasco Sup. Gral. dels MM.SS.CC. Més tard l'Ajuntament d'Escorca ofereix un esplèndid sopar a tots els assistents.  

Centenari de la dedicació del temple de Lluc (I)

A. El Bisbe Campins

El 10 d’agost de l’any 1909 es complien 25 anys que la imatge de la Mare de Déu de Lluc va ser coronada pel Bisbe de Mallorca Mateu Jaume en nom del Papa Lleó XIII. Fou un esdeveniment de fort relleu i ressonància per a l’Església mallorquina del moment. A Lluc mai s’hi havia reunit tanta gent. S’ha llegat a la tradició el nombre de 12.000 persones i s’ha de tenir en compte que no hi havia encara la carretera que avui tant facilita la pujada.

El Bisbe Campins volia que la data coincidís amb l’acabament de les obres que es feien per tal d’embellir el Temple i els entorns. I aleshores dur a terme la dedicació del Temple i la consagració de l’altar, que és una cerimònia molt solemne i significativa. Un ritus que té lloc quan s’inaugura una església o resulta modificada per obres i canvis notables.

Però, com passa sovint, les obres no estaven acabades, i els plans del Bisbe s’hagueren d’ajornar cinc anys. El 17 de juliol del 1914 es van poder executar. Justament ara fa 100 anys. Vet aquí, doncs, una ocasió molt oportuna per rememorar aquells fets. I també per esbrinar, en una segona part, quelcom més de l’obra que va realitzar a Lluc el famós arquitecte català Antoni Gaudí.

Perfil del Bisbe Campins

Abans de parlar de la molt notable tasca que féu el Bisbe Pere Campins i Barceló a Lluc, convé tenir una idea global del perfil del personatge. Vet aquí alguns trets. Va néixer i morir a Palma (1859-1915). Fou Bisbe de Mallorca apreciat per clergues i laics i es caracteritzà per l’arrelament que mostrà en tot moment en la cultura i la llengua pròpies.

Va promoure la restauració de diferents esglésies i convents. Sobresurt el seu interès per dignificar la Seu i el Santuari de Lluc. Per millor aconseguir-ho convidà el famós arquitecte Antoni Gaudí que va tenir un paper protagonista en la reforma de la Seu i més secundari en el Santuari de Lluc.

Va pujar el nivell del Seminari Diocesà, particularment tocant a la cultura i literatura de Mallorca. Es va interessar per la conservació del patrimoni, creà l’arxiu i el museu diocesà. Donà suport a l’edició de les obres de Ramon Llull. A partir del 1910 manà que el Butlletí del Bisbat es publicàs en català.

Els projectes del Bisbe per Lluc

Corria l’any 1908, en faltava un pel 25 aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Lluc. El Bisbe Campins va escriure una exhortació pastoral[i] sobre aquest esdeveniment. Consta de 16 pàgines i comença ponderant el fet de la coronació. Després en segueixen unes quantes de doctrina sobre la funció de les imatges i concretament de la Mare de Déu. L’última part testimonia que el fervor ha crescut amb els anys i encara més els pelegrins que pugen la muntanya. Per això considera que cal aprofitar l’ocasió i fer un esforç per tal de dignificar el lloc i no pecar de tebiesa ni d’incultura. Demana que tothom ajudi més encara del que la gent ho va fer per aconseguir la corona un quart de segle enrere.

Parla concretament de les millores espirituals i temporals que de tot cor voldria dur a terme:

1. La dedicació de l’Església amb tota solemnitat després de les modificacions fetes i que pensava fer.

2. Decorar amb els dibuixos geomètrics daurats —damunt color blau— les parets de tota l’Església, com ja eren una realitat en el presbiteri des dels inicis.

3. Obrir un camí en el Pujol devora el Santuari, on la llegenda diu que es trobà la imatge. En aquest camí s’hi plantarien els quinze misteris del rosari. Cada misteri de goig, dolor i glòria quedaria plasmat en un diferent monument. Hi hauria, doncs, 5 monuments. El Bisbe demana ajuda a les ciutats, pobles, llocs i institucions de Mallorca per aconseguir-ho.

4. També mostra un fort interès per millorar les condicions de les cel·les i altres dependències adjacents i així acollir els pelegrins amb més comoditat. 

5. Rehabilitar els porxets que daten del segle XVI.

6. Recollir documents dispersos i desconeguts de l’arxiu i elaborar una historia del santuari que s’encarregaria al Sr. D. Mateu Rotger, canonge de la Catedral de Mallorca.

7. Que a l’entorn de la Mare de Déu s’’ajuntassin tots els escuts  i noms dels pobles de Mallorca, com a recordatori permanent del culte a la Mare de Déu.

La major part d’aquests projectes es dugueren a terme, però no pel 25 aniversari, sinó 5 ó 6 anys més tard. Es va consagrar el temple i l’altar, es va fer el camí dels pujols amb els artístics i dignes misteris del rosari. S’estengueren els dibuixos geomètrics i daurats, semblants als del presbiteri, per totes les parets de l’Església. El canonge Mateu Rotger va escriure i publicar la historia del santuari. Les obres de l’hostatgeria, amb unes 80 cel·les, s’allargaren un any encara. I els escuts dels pobles de Mallorca van trigar més, no es pogueren posar en fila, al llarg de les parets del cambril, fins que es celebrà el centenari de la coronació l’any 1984.

És digne de ponderació que les dures condicions econòmiques del moment no fossin obstacle per dur a terme totes les obres i millores programades pel Bisbe Campins. Lluc patia un espoli des de l’any 1897, quan el govern confiscà la major part de les terres i béns que posseïa. El prelat se les arreglà per tal de que els projectes de remodelació i millores del Santuari i l’hostatgeria no es paralitzassin. Apel·là a la generositat dels fidels i va recórrer on el seu enginy i la seva intrepidesa li suggeriren. El seu palès afecte pel Santuari li va estimular la inventiva i el coratge.   

La dedicació/consagració del temple

El 2 de juliol el Bisbe escriu una carta al Prior de Lluc, P. Miquel Rosselló[ii], en la qual repeteix algunes de les idees que ja havia escrit amb motiu de l’exhortació pastoral de l’any 1908. Afegeix que

...El estado de las obras no permitió cumplir tal propósito en aquel aniversario solemnísimo. Cinco años casi han transcurrido desde aquella fecha memorable, y durante este período ni se ha entibiado nuestro ferviente deseo, ni han cesado en las instancias de los sacerdotes y de los fieles devotos que anhelan verlo consumado.

Accediendo pues a las reiteradas peticiones que tan poderosamente secundaron Nuestra iniciativa y llevadas ya a feliz término la mayor parte de las reformas proyectadas, hemos dispuesto hacer con el divino auxilio la solemne dedicación de la iglesia de la Bienaventurada Virgen María en ese Colegio titulado de Nuestra Señora de Lluc el día 17 del presente mes de julio, fecha en que celebramos el décimo sexto aniversario de nuestra Consagración episcopal.

Les cròniques del Bisbat dediquen unes pàgines a explicar els fets més rellevants del dia 16 i 17[iii]. Perquè ja a la vigília (el 16) de la dedicació hi havia programats uns ritus que s’acomplien amb minuciositat i solemnitat. El Bisbe feia uns dies que estava a Lluc. Acompanyat d’alguns canonges desgranà les cerimònies corresponents a la consagració del temple. A destacar que, en una caixa de metall beneïda, el Bisbe hi posa les relíquies dels SS. Màrtirs Hilari, Fructuós i Sergi, juntament amb tres grans d’encens i l’acte de la consagració escrita en un pergamí. Després la precinta amb el seu propi segell.  Aquesta caixa es guarda dins d’una altra més gran que finalment es diposita a l’interior de l’altar. Les relíquies són les mateixes que hi havia a l’altar antic.

La cerimònia i la festa pròpiament es celebra el dia 17. Comencen els ritus a les set del matí. Acompanyen el Bisbe un bon nombre de preveres i els seminaristes que actuen com a Schola cantorum, tots vestits amb sotana i roquet. Es reciten salms penitencials i es fan purificacions rituals. El celebrant es dirigeix un parell de vegades al poble per explicar el que s’està fent. En acabar el Diaca anuncia un any de perdó i 50 dies d’indulgència als que visitin l’Església en els futurs aniversaris. Després de la dedicació/consagració del temple segueix la celebració de la Missa. Malgrat la llarga duració de les funcions, la gent no dóna mostres de cansament.

El rerefons religiós i social

Els esdeveniments que ocorren a la societat depenen d’unes causes i un ambient i no succeeixen sense explicació. El rerefons de tot aquest moviment de peregrinacions i d’interès per Lluc també es pot deduir de tot un peculiar estat d’ànim i d’un pensament compartit per una gran part dels catòlics.

És sabut que al segle XIX la visió cristiana de la societat, així com les estructures polítiques que la sostenien era una situació que a no tothom agradava. Els liberals clamaven per un Estat lliure i separat de l’Església. Volien que les normes morals de caire religiós no influïssin el comportament de la vida pública. Tot i que hi havia grups de catòlics liberals ­—la ideologia s’anava imposant— la majoria no s’hi trobava bé en aquests esquemes de pensament i de comportament. Per descomptat que alguns clergues i laics n’estaven visceralment en contra. Sovint trepitjaven la ratlla i s’excedien en les seves diatribes escrites i parlades.

Els catòlics no volien renunciar al seu pes social ni a les idees que durant tants segles havien estat acceptades sense massa problema. Per això organitzaren peregrinacions a Roma, a visitar el Papa que es considerava presoner i víctima del liberalisme i de les circumstàncies polítiques per les que passava Itàlia. Una altra iniciativa a la que recorregueren per tal d’animar la gent, reforçar les estructures tradicionals i fer sentir el pes de la presència cristiana a la societat va ser la d’enaltir i peregrinar a diversos indrets significatius, particularment als santuaris marians.

Entre les manifestacions d’afirmació catòlica a Mallorca s’ha de fer un lloc destacat a les peregrinacions al Castell de Bellver, lloc vinculat al record de S. Alonso Rodríguez, als santuaris del Puig de Pollença i a Lluc. Per cert, tant a una de les peregrinacions a Bellver com al Puig de Pollença va parlar i animar la multitud el P. Joaquim Rosselló, Fundador dels Missioners dels SS. Cors i després també Prior de Lluc. 

Corria el 22 de juliol de 1883 quan una peregrinació d’uns quants milers de persones pujaren al Santuari de Lluc. Precisament per aquesta ocasió el poeta Miquel Costa i Llobera va compondre l’himne Dins el cor de la muntanya que, a l’any següent esdevindria l’himne de la coronació.

L’ambient marià entusiasta motivava aquestes manifestacions. Un prevere de tarannà molt actiu, Mn. Miquel Maura i Muntaner, va llençar la idea d’oferir una corona a la Mare de Déu de Lluc i tornar pujar a la muntanya santa en peregrinació multitudinària. La corona es va fer i el poble mallorquí en sufragà les despeses. La va posar sobre el cap de la imatge el Bisbe Mateu Jaume en nom del Papa Lleó XIII. La jornada va ser excepcional en concurrència —unes 12.000 persones, diuen les cròniques—, com també en solemnitat i en els nombrosos arranjaments que es degueren fer al santuari per tal d’acollir aquesta gentada. 

La dedicació del temple de l’any 1914 pel Bisbe Campins, és una continuació filla del mateix entusiasme i mode de pensar. Després, cada 25 anys s’han anat celebrant els successius aniversaris del fet. Commemoracions que han tingut incidència en la vida dels catòlics mallorquins. Les corones poètiques publicades amb aquestes ocasions també han deixat una empremta notable en el camp de la poesia de l’illa. Els solemnes aniversaris han estat ocasió per conquerir metes en els camps de la historia, la música, la literatura i l’arquitectura[iv].

El record del Bisbe Campins a Lluc

El Bisbe va morir poc més de mig any després (febrer del 1915) d’haver consagrat solemnement el temple de Lluc. Com si aquest cerimònia hagués estat el seu “nunc dimittis”. Ja els seus ulls havien vist el compliment de quasi tots els seus projectes pensats per Lluc. 

Indubtablement que el Bisbe Campins va ser un gran enamorat de la Mare de Déu de Lluc i el seu santuari. Amb tot mereixement Mallorca li va esculpir un monument de bronze, sòlid i ben treballat a l’entrada de l’Església. Un dels llocs més nobles i visibles de l’entorn. Tots els pelegrins i els nombrosíssims turistes que visiten la Basílica admiren la imatge del Bisbe agenollat que venera la Mare de Déu. Milers, sinó milions de fotos del Bisbe, es troben espargides pels països del nostre món. 

Res més escaient que citar el discurs que va fer el poeta Costa i Llobera el dia de la inauguració, l'any 1920. Es tracta d’una peça oratòria molt elogiosa que no cau, però en l’embafament i menys en l’adulació. Passa revista als afanys del Bisbe i com va aconseguir convertir-los en una bella realitat.

Acaba així el discurs:

Que les generacions futures aprenguin a conèixer i estimar tal personatge, i li paguin el tribut d’una oració que, si ja no serveix de sufragi, servirà d’acció de gràcies... Oh! I mentres aguaiti aquí damunt el penyal d’en Galileu, mentres s’adrecin aquí prop les crestes del Puigmajor i de Massanella, mentres hi haja Mallorca, que es veja sempre la cristiandat mallorquina representada pel seu prelat, fent homenatge a la Verge de Lluch coronada[v].

Manuel Soler Palà, msscc

[i] Boletín Oficial del Obispado de Mallorca, nº 16, pp. 212-243, 1809. La pastoral està escrita en castellà i català.

[ii] Boletín … o.c. nº 19, 217-218, 1914

[iii] Boletín … o.c. nº 19, 217-218 i 222-224, 1914

[iv] Cf. AMENGUAL BATLE, Josep.,  Santuarios marianos de Baleares, Madrid: Encuentro, 1997, pp. 56-57.

[v] COSTA I LLOBEERA, M., Obres completes, Barcelona: Selecta, 1947, p. 488

(La segona part de l'article sobre l'arquitecte A. Gaudí i la seva influència a Lluc apareixerà pròximament).

Crònica de maig 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Festa del Treball o Sant Josep Obrer. Pregam perquè els empresaris atenguin les justes reivindicacions dels treballadors.

11:00 Missa Concelebrada que presideix el P. Gabriel Seguí, Rector de La Real en la tradicional peregrinació de la Parròquia  del primer de maig. Anima la Litúrgia la magnífica coral  “Brot d'Alfabeguera" que dirigeix el P. Llorenç Caldentey. Dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari i comiat de la Mare de Déu amb les pregàries del popular “Mes de Maria”.

Participen l'Eucaristia el matrimoni de Llubí, Guillem Feliu i Magdalena Picornell, en acció de gràcies per les seves noces d'or.

3. La Delegació Diocesana d'Ensenyament organitza una jornada de reflexió a Lluc. Hi prenen part 80 monitors i els seus dirigents. Empren la sala de la Santa Figura.

A l'Acolliment del Centenari hi ha una trobada de cinc corals  infantils de la  U.I.B i Catalunya. Dirigeix i anima el concert coral Joan Company , Director de la Coral Universitària  de la U.I.B. Després fan una visita guiada a les instal·lacions de l'Escolania de Blauets.

A les 12:00 el P. Manuel Soler celebra una Missa  d'acció de gràcies per les noces d'or del matrimoni  Antonio Garcia Manzano i Isabel Amengual Bauçà.

4. A la Missa de les 11:00 hi pren part la coral “Airoso” de Pori (Finlàndia) que estan fent un viatge turístic / cultural per Mallorca

A les 12:00 Diada de la Família a l'Acolliment del Centenari amb el lema:”Família , alegria de l'Evangeli” Presideix la Concelebració Eucarística el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, després d'unes paraules de benvinguda del P. Prior. Entre la molta gent que assisteix  hi ha matrimonis que celebren aquest any les seves noces d'or i les de plata. Al final són  obsequiats amb una ceràmica commemorativa i una rosa vermella.

5. Durant alguns dies la Comunitat de Religioses  Franciscanes rep la visita canònica de Sor Francisca Alomar,Superiora General  i Sor Alicia Garcia ,Secretària General.

7. Un centenar de persones majors  de Pollença, antics treballadors de Sa Nostra  fan la visita anual a la  Mare de Déu. Participen a la Missa que celebra el P. Prior i amb les ofrenes dels pa i el vi, presenten rams de flors i, després, assisteixen a la pregària del Mes de Maria dels Blauets.

8. Missa a les 12:00 que celebra el P. Manuel a un nombrós grup de “Amigos de la Tercera Edad del Vivero de Palma”; després queden per la Salve dels Blauets.

Rafel Riera, organista de Lluc, participa a la VIIª Setmana Internacional d'Orgue que es feu a la Basílica de Sant Francesc de Palma. Fou un concert molt celebrat i aplaudit.

9. L'Escolania baixa a Inca per un Concert Familiar a l’església de Santo Domingo. Amb els Blauets hi actuen alguns professors. i el repertori  és molt variat : música religiosa, clàssica  fins a composicions d'autors més moderns; amb les intervencions instrumentals  pertinents. L'auditori aplaudeix amb simpatia  totes les intervencions. El concert és patrocinat per l'Ajuntament d'Inca i la fundació cultural “Es Convent”.

10. El capvespre , el P. Manuel celebra la Missa i el baptisme d'Adrià Crespí Bernat que, després rebrà la Primera Comunió .També rep per primera vegada el Pa Eucarístic, Josep Antoni Bernat  Ordazgoiti; ambdós són de Caimari.

11. Aquest diumenge de maig són diversos els grups que peregrinen al Santuari i pregar la Mare de Déu peticions i accions de gràcies.

A l'Ofici de les 11:00 hi participa un grup de persones de la Tercera Edat de Santa Margalida. Al moment de l'ofertori  presenten un ram de flors..

A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari la Hermandad del Rocio té una Missa concelebrada pels jesuïtes PP. Judes Vallès i Sebastià Feliu, animada per una coral rociera. Després, en processó,  amb les seves insígnies, vestits folklòrics i el reverenciat “Sin Pecado” van a la Basílica a cantar a la Mare de Déu la Salve rociera. Després tenen al mateix Acolliment un dinar de germanor i una alegra festa de balls i cants propis.

A les 17:00 un prevere de la Congregació de Legionaris de Crist Rei celebra una Missa per un grup de familiars i alumnes del seu Col·legi.

12. La Coral Reial de Dinamarca (Copenhagen Royal Chapel Choir) formada per nins i adults, fan un tour per Espanya. La primera estada és a Lluc on són acollits pel Santuari i les famílies dels Blauets. Aquesta coral té una bona i cordial relació amb l'Escolania de Lluc, ja que aquests són rebuts a Copenhage amb tracte familiar on els hi organitzen concerts i els acullen amb afecte.. Aquest horabaixa, a la Basílica ofereixen un magnífic concert amb tres parts. Introducció i pregàries a la Santa Verge,l'Ascensió i La Llum del Nord.

13. Més d'un milenar de membres que formen part de la Federació de Persones Majors de Mallorca omplen totalment l'Acolliment del Centenari per assistir a una Missa que celebra el P. Antoni Vallespir. Com de costum hi ha una ofrena de flors a la Mare de Déu  i els Blauets hi canten una Salve. Entre els polítics que es fan presents  hi ha Joan Rotger,Vicepresident del Consell de Mallorca.

14. Segona tanda de la Federació de persones Majors de la Part Forana. Són 1200 els assistents. Es segueix el mateix ritual d'ahir. Missa a l'Acolliment del Centenari que celebra el P. Prior amb ofrena de flors i els Blauets hi canten una Salve. Entre els polítics, Maria Salom,Presidenta del Consell, Joan Rotger ,Vicepresident i Rosa Estaràs,candidata al parlament de la U.E.

La Coral Reial de Copenhaguen té aquest vespre a la Catedral de Palma  el segon i últim concert programat. A Mallorca. L'Escolania els acompanya i també hi té algunes  breus intervencions. Són tots molt aplaudits i felicitats. Després els dos grups amb els seus dirigents són convidats a sopar al restaurant Hipòdrom , gràcies a la generositat del pare del blauet Pedro Carreras.

15. A l'Acolliment del Centenari XIV Trobada de les Escoles Diocesanes de Mallorca. Són 400 nines i nins que  conviuen  des de diversos indrets  en un dia on es destaquen els valors cristians amb unes activitats lúdiques , de pregàries a la Mare de Déu, un dinar compartit i l'acabatall d'una festa infantil. Tenen la sorpresa de la visita del sr. Bisbe que anima els participants.

A les 12:30, una cinquantena d'agents comercials jubilats , assisteixen a una Missa a la Basílica.

16.- Pugen a Lluc 550 persones de l'Associació Ses Marines (Pollença, Port de Pollença, Alcúdia, Port d'Alcúdia, Sa Pobla, Muro, Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra de Marina).El P. Manuel Soler presideix la Missa. De bell nou ofrena de flors i el cant de la Salve per l'Escolania.

17. Diada de la Vida Religiosa organitzada per la CONFER. Després d' unes paraules de benvinguda del P. Prior s'inicien els actes amb un temps de pregària a la Basílica preparat pel P. Manuel; a continuació a la sala de la Santa Figura, conferència del psicòleg Joan Serra ,”Consum responsable” (com ser justs i evangèlics  davant el consum). A les 12:45 Eucaristia Concelebrada que presideix el Bisbe de Mallorca  amb l'animació de l'assemblea del germà de La Salle, Paco Chivas. Final dels actes amb un dinar de germanor a Sa Fonda. Són  devers 125 els participants.

A la Missa del capvespre hi celebren els 25 anys de matrimoni els esposos Gabriel Batle i Maria Antònia Ocaña, de Bunyola.

18.- A l'Ofici es fa memòria de Rafel Payeras que ha mort a Santa Margalida. El nostre condol a la seva neta Mª Antònia Santandreu, professora i educadora de l'Escolania així com als seus familiars

21.- Pelegrinatge de 220 persones de l’Associació de la Tercera Edat de Son Ferriol. Participen a una Missa a les 11:00 i a l'ofertori presenten nombrosos rams de flors.

22.- A un local de l'Ajuntament d'Escorca, a la Plaça dels Pelegrins, s'ha obert una farmaciola depenent de l'apotecaria Dupuy-Gisbert d'Inca. Estarà oberta els matins dels dilluns, dimecres i divendres. És un servei necessari que la gent agraeix.

23.- Assisteixen a la  Missa i a la pregària de la Salve, 42 “Damas de la Inmaculada” familiars de militars.

Han passat una setmana a l’hostatgeria del Santuari els components de la Choralis Feriae d'Anglaterra. Han emprat, tots els matins, la basílica per assajar el seu  repertori de forma intensa.

Per altra banda l'Escolania segueix la seva tasca cultural/religiosa de difondre el patrimoni musical. Aquesta nit donen un Concert Didàctic a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs de Palma. Esperam que, com sempre, tenguin la bona acollida que es mereixen.

24. Venen a visitar la Mare de Déu  i ,després assisteixen a la Missa del migdia,un grup  de la tercera edat de Sa Pobla; pertanyen a l'Associació “Huyalfas”.

25. A l’ ofici  de les 11:00 hi acudeix un grup de la Tercera Edat de Lloseta.

Després de la Missa, l’Associació de Pares i Mares (APIMA LLUC) tenen Assemblea General Ordinària on es presenta l'organigrama i el seu funcionament així com les activitats dutes a terme i les que s'han de fer fins a final de curs. S'aproven les gestions i l'estat de comptes. A l'Acolliment del Centenari un bon dinar compartit.

28. Un dia de molta activitat pastoral. Són dos grups  nombrosos els qui peregrinen al Santuari. A les 11:30 a l'Acolliment del Centenari 415 feligresos de Campos participen a una Missa que presideix  Mn. Francesc Munar, Rector de la Parròquia i concelebra el P. Prior. Abans l'Escolania hi acudeix per cantar-hi la Salve. Una coral campanera anima la celebració. Al moment de l'ofertori com fan  anualment, presenten variats productes de la pagesia L'organització d'aquesta  pujada corre a càrrec de l'Ajuntament de Campos.

A les 12'30 la Basílica s'omple de 300 membres de  l'associació diocesana “Vida Creixent” per assistir a una Eucaristia que presideix  Mn. Antoni Vadell, Vicari Episcopal d'Evangelització i que concelebren Mn. Pau Oliver,consiliari de “V.C.”, Mn. Guillem Perera, i els PP. Ricard Janer i Antoni Romero,missioner a República Dominicana. De bell nou l'Escolania acudeix, al final, per la pregària del Mes de Maria.

29. A la Sala Rívoli de Palma es va presentar “Escolania de Lluc, 500 anys de història” un documental de 55 minuts dirigit per Pere Muñoz , on es conta la vida del blauet  amb dates de la seva història i el testimoni d'antics i actuals blauets que mostren la seva adhesió i afecte a la institució i als valors culturals i religiosos  que difon l'Escolania..A la projecció hi acudiren, els Blauets, els seus familiars  i amics i, Joan Rotger, Vicepresident del Consell,el director d'IB3 Josep Manuel Ruiz ,coproductor del documental,així com Jaume Ferrer, antic alumne i coproductor per Forlaget Klematis, l'esmentat Pere Muñoz (IRU  gestió) i el P. Antoni Vallespir, Prior, que destacà  que els Blauets donen fesomia al Santuari;  que Lluc no seria el mateix sense la seva imprescindible presència secular. La realització del documental destaca també la pastoral del Santuari i belles imatges del seu entorn,com a centre de la Serra de Tramuntana.

30. El P. Manuel acull i celebra la Missa a 70 persones del Centre de Dia que gestionen els serveis socials de l' Ajuntament de Santa Margalida. Com a detall simpàtic, tots pugen uniformats amb un mocador vermell nuat al coll.

Nova ambaixada cultural de l'Escolania. Aquesta vegada el lloc escollit és el Monestir de La Real, on els blauets i els seus professors d'instruments musicals  fan un Concert Didàctic. Són rebuts i escoltats amb afecte familiar.

31. Jornada de portes obertes per a tots els inscrits del proper “English Camp Lluc-2014”. Es visiten les instal·lacions de l'Escolania de que podran gaudir entre activitats lúdiques i didàctiques.