Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 20 de julio de 2011

Sense fer soroll (Pere Fullana)

PERE FULLANA

perefullana@hotmail.com

És difícil parlar de la gent considerada socialment com a poc important. Ens referim a aquells éssers humans que no tenen cabuda en els manuals d’història, la vida dels quals a penes interessa als avaluadors d’allò que convé donar a conèixer a la ciutadania. Fins i tot, durant l’estiu, orfes de notícies, ningú tampoc no se sol interessar per aquests ipus de personatges, en molts casos perquè es tracta de persones poc corrents, en el sentit que utilitza aquest concepte Eric Hobsbawm. Pere Riera Cànaves és un d’aquests mallor- quins que el professor Hobsbawm classificaria entre un inventari de noms desconeguts per a la majoria, exceptuant pels familiars i els companys, la qual cosa no significa que aquests mateixos personatges no es puguin classificar també entre aquells que ajudaren a canviar el món. Noms que s’eliminassin de la història resultaria certament difícil trobar rastres significatius per a la narració macro històrica. Sense ells la història seria d’una altra manera i el relat certament diferent.

Aquest arianyer de quarantanou anys que va ser elegit, divendres passat a Lluc, nou superior general dels Missioners del Sagrats Cors és una d’aquestes persones que ajuden a observar el món amb més cordialitat. Quan hom repassa la seva trajectòria de compromís social a Barcelona o d’acompanyament dels més pobres a Buenos Aires, ben aviat s’adona que es troba davant algú que ha viscut sense necessitat de fer soroll, sense l’exigència de ser conegut, sense menester ser reconegut fora del petits grups amb els quals treballava, formava i acompanyava. Potser hi ha institucions, com ara els ordes i congregacions religiosos, dels quals hom espera signes de radicalitat, i potser és de les institucions religioses que haurien d’apostar sòlidament per aquest tipus de líders, precisament com a metàfora en un món en convulsió, un món que espera signes d’esperança per mirar el futur amb optimisme. Entenem que Pere Riera és una gota de frescor per a una gent que ha de servir una societat que viu en un clima desagradós com a conseqüència dels estralls d’unes generacions que han fet malbé el planeta.

Riera és un mallorquí madurat a l’Argentina, amb una idea global de l’Església i del món. Una gent que espera líders protectors i valents, que aportin seguretat crítica i realista, sense paternalismes. Per a la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, el nomenament de Pere Riera és una aposta clara d’obertura que té molt o poc a veure amb les mentalitats impenetrables i amb les comunitats tancades. El món necessita persones compromeses amb l’anonimat i el silenci, protagonistes que creguin profundament que els mals s’arreglen amb prudència i discreció, i que les grans aventures humanes generalment estan fonamentades sobre una experiència que es reserva el dret a no ser publicada ni publicitada. Quan hom observa el comportament dels lideratges d’èxit en aquesta societat en crisi, ben aviat s’adona de l’existència d’un exèrcit de dones i homes que treballen en la reserva, ocults entre aquella gent que sap que els seus noms mai no apareixeran entre els més populars.•

dBalears/20-07-2011

jueves, 7 de julio de 2011

“Lluc és religió, però també natura i patrimoni!

Entrevista al Pare Jaume Reynés, MSSCC, Prior de Lluc

1. Des del santuari de Lluc, com ha rebut vostè la notícia de la declaració de la Serra Patrimoni de la Humanitat?

Ha estat una gran satisfacció. Teniu en compte que mon pare era de Caimari i va fer marjades i feina a les possessions. Molts de nosaltres, antics blauets i Missioners, ja cresquérem estimant la Serra de Tramuntana. No vos imaginau el que significava per a nosaltres poder-nos aficar al Gorg Blau o a Tuent...

2. Sou també constructor d’aquesta Serra?

Ajudàrem al P. Veny a excavar algunes coves prehistòriques, vérem el naixement del Jardí Botànic del Germà Macià Ripoll, molts s’aprengueren de cor la toponímia, on creixen les plantes endèmiques, on brollen els gorgs i les fonts... Patírem els atemptats paisatgístics i quan la ventada esqueixà les branques de l’alzina dels set cimals. La reparació de l’antic molí de Lluc és el desig de incomptables generacions d’antics blauets, etc. Ara veim culminades totes les accions que el poble de Mallorca ha realitzat vers aquesta candidatura.

  1. Com a prior del Santuari de Lluc, com pensa vostè que afectarà a la imatge de Mallorca?

Les nostres arrels, tradicions i costums formen part de l’imaginari col·lectiu mallorquí i és en aquest sentit que Lluc és molt més que el bosc sagrat de la seva arrel etimològica. Lluc és fe, és religió, és natura, és ecologisme, és llengua, són les veus dels blavets, és patrimoni, és cultura. Tots aquests valors dignifiquen el nostre territori. Lluc es defineix dins el cor de la muntanya i la imatge de la Serra de Tramuntana quedaria mutilada sense el santuari de Lluc. El Centre de Reinterpretació de la Serra de ca s’Amitger s’ha d’acabar prest per a contribuir a divulgar aquest patrimoni. Esperam també que el nou Govern, amb alguns dels seus membres molt lligats a la Serra, se’n faran els millors guardians.

  1. Pensa que el santuari de Lluc és un referent per l’oferta turística de l’illa?

Són molts els visitants que, amb devoció i pregària, pugen a venerar la Moreneta, Reina de les muntanyes de Lluc. Com ja va destacar el bisbe Teodor Úbeda, a la carta pastoral del centenari de la Coronació, la devoció mariana està lligada a l’ecologia. L’ecologia és un valor emergent de les noves generacions, i nosaltres recollim el repte de invocar-la com a “defensora de la natura” i de la nova consciència ecològica. Per a nosaltres és primordial conservar aquest esperit, un valor religiós que ha ajudat a complementar el prestigi de la Serra de Tramuntana. Des de fa segles, són molts els mallorquins i ara també molts d’estrangers que cerquen a Lluc la tranquil·litat, l’oci, el lleure i la pau.

  1. Quin paper juga el patrimoni cultural de Lluc dins la declaració de la Serra de Tramuntana?

Es desconeixen els motius i la data de construcció de la capella de Santa Maria de Lluc, encara que ja es citi en un document de 1268. La llegenda es refereix a la troballa d’una imatge de la Verge en aquell lloc entorn a 1239 per un pastor i un monjo. El patrimoni cultural arquitectònic, arxivístic i del museu és immens, i tot el conjunt monumental és un dels valors més importants de la Serra de Tramuntana.

  1. I el temple actual?

L'actual església, d’estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691. Amb planta de creu llatina, una sola nau i tres capelles a cada costat, una volta de canó i una cúpula en el centre del creuer. Els arcs i les volades són de pedra viva, treta dels voltants del Santuari de Lluc. El santuari és un referent de cultura i patrimoni historicoartístic.

  1. Com es conjuga l’espiritualitat amb la part més turística?

A la nostra pàgina web deim que, aquí, els creients hi retrobaran els signes d’identitat de la nostra Església local. Els no creients, les arrels més profundes del poble mallorquí perquè Lluc és més que un santuari. Els visitants estrangers, una oferta distinta als dies de platja i a les nits de bauxa. Un oasi de pau insospitada (a l’hostatgeria), d’espiritualitat i bellesa (al cant de l’escolania i a les celebracions), del patrimoni artístic (al Museu), d’una natura gairebé verge (a la Serra de Tramuntana i al Jardí Botànic), de la gastronomia mallorquina (als nostres restaurants). És una oferta molt global.

  1. Un dels principals atractius del santuari és la seva Escolania, què en pot destacar?

Els Blauets són un dels grans signes d’identitat. Les seves arrels són al s. XIII, però fou en el s. XVI quan s’organitzava una Escolania de sis infants que havia de cantar a la Mare de Déu en nom de tot Mallorca, com es feia a Montserrat. Actualment són una quarantena de nins i nines que estudien al santuari, en règim intern o extern. Diàriament canten la salve en públic, matí i vespre, i animen les celebracions dominicals i festives. Són famoses les seves intervencions especials durant la Setmana Santa o per les matines de Nadal, on un dels blauets interpreta el famós Cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  1. Història, cultura, religió i devoció popular. Molts segles i un important arxiu?

L'Arxiu històric del Santuari és un dels fons documentals més importants de Mallorca. El seu nucli està format per un conjunt de més de 500 pergamins, el més antic dels quals data de 1244; i per uns 5.000 papers. S’hi ha d’afegir la documentació més moderna, que encara no està catalogada, així com també els volums manuscrits i els llibres impresos, endemés d’altres fons menors.

Suplement Fora Vila Verd

El Mundo – Día de Baleares 3 Juliol 2011