Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 14 de julio de 2018

Carta a la Mare de Déu de Lluc

Benvolguda Mare de Déu. M’adreço a tu amb aquest títol —la confiança em permet tractar-te de tu— perquè m’inclin a pensar que t’agrada més que el de Verge. En tot cas és com t’anomenam els catalans i mallorquins. Endemés, saps millor que jo que, en bona teologia, tota la teva grandesa s’origina precisament en la maternitat.


Aquesta carta és informal. Estava a punt d’escriure’t només un correu electrònic, que avui dia ha batut en retirada les cartes. Però vull que el contingut s’allargui una mica més del que normalment és la mitjana dels emails. Un savi va dir que “el mitjà és el missatge”. Una frase profunda i plena de raó.

Estàs ben assabentada de que som l’encarregat de l’atenció als pelegrins que pugen a Lluc. Naturalment, faig freqüents visites al cambril, que és l’espai dedicat a la teva imatge. Un espai molt digne i, sens dubte, el més visitat de tots. És interessant comprovar que gairebé tothom que puja la muntanya acaba a la teva capella.

Ben segur que les dosis de fe que cadascú carrega són ben desiguals, però el fet és que acaba davant la teva imatge el ciclista —vestit de ciclista—, l’excursionista amb la motxil.la a l’espatlla, el pelegrí clàssic, més aviat de rostre una mica arrugat i ja no massa lleuger. Fins i tot he vist dones amb diferents vels de caire islàmic. No cap burka, però sí alguns hijabs i d’altres de semblants. 

Pens sovint que si els sentiments i les emocions, les pregàries i les supliques ocupessin espai, el cambril n’estaria ple de gom a gom i ja ni entrar seria possible. Les pregàries que s’hi fan són nombrosíssimes. N’hi ha de lloança, de penediment, d’acció de gràcies, de petició… Atès que normalment la gent les fa en silenci, he de recórrer al voluminós quadern on, qui en té ganes, hi escriu el seu sentiment o la seva oració.

Peticions de tota casta

La majoria d’escrits demanen per la salut pròpia o de la família. També pel fill que vindrà o per tantes petites coses que mouen el seu dia a dia. Alguns voldrien poder tornar a un lloc tan bell. N’hi ha que salten tota convenció i imploren sense contemplacions. Una dona jove explicava que l’havia deixat el seu espòs. En tornar a casa no volia romandre sola. Et demanava que, si no el seu home, un altre estigués allà per fer-li companyia.

Una nina puja les escales del cambril
Què en deus pensar de supliques més aviat excèntriques? I només te’n transmet un exemple, però en trobaria unes quantes de pregàries estrafolàries i desconcertants. Tu, segurament, quan les escoltes, amplies el somriure inicial que mostres en la imatge. No t’enfades, al contrari. No per casualitat et van esculpir dreta i en actitud de sortir a l’encontre del pelegrí. Ets de pedra, però estic segur que el cor i el somriure transcendeixen la pedra i et fan del tot humana als ulls dels teus fills.  

M’enutja que una gran part dels teus visitants tot just trepitgen el cambril desenfunden el mòbil i es disposen a fer-te fotos des de tots els angles. No seria més educat saludar-te primer, admirar la teva imatge, dirigir-te unes paraules i, en tot cas, després, dur-se’n una fotografia? No, sembla que el que val és tenir i acumular més que gaudir i admirar.

Blauet que fa guàrdia a la Mare de Déu
Endemés, no veig el per què de tantes fotografies. No tens cap interès de sortir a les pàgines de les revistes del cor, de paper setinat i encisadores imatges. Tu no ets cap reina de pa sucat amb oli com les que surten a la premsa. Dones quasi anorèxiques, preocupadíssimes pels vestits i obsessionades per tal que les filles facin una bona impressió. En l’advocació de Lluc tens un aspecte elegant, però sense pretensions. T’esculpiren amb la digna vestimenta dels templers.

Per cert, no entenc de cap manera com, fa més 125 anys sorgí una discussió virulenta i tempestuosa a propòsit de la teva figura. Era costum posar-te un mantell que amagava la bella factura de la imatge. Uns assenyats experts van dir que resultaves més atractiva i vistosa sense mantell, també anomenat gonella. Doncs hi hagué profunds disgusts i irrevocables dimissions perquè un bon nombre de gent tossuda i de poc gust volia seguir amb el mantell.

Una Reina ben atípica

Tornant al títol de Reina, és veritat que molts poetes te l’han atribuït i fins i tot les lletanies marianes el repeteixen una i altra vegada. L’insigne poeta Costa i Llobera va escriure que a Lluc, com a Reina, habites un castell. Està clar que aquestes afirmacions són producte de l’afecte i ganes d’enlairar-te damunt una peanya. Tanmateix quan et movies per Natzaret, feta de carn i os, res feia pensar que un dia t’anomenarien Reina. Si algú t’hagués adreçat aquest títol hauries pensat que se’n reia de la teva persona. Potser les galtes t’haurien tornat vermelles fruit de l’empegueïment o la indignació.

Tu no necessites la gesticulació barroca ni el bigarrament colorit de les imatges d’altres conrades. Tu no tens cap interès de transmetre missatges que facin escarrufar els teus admiradors. Hi ha col·legues teves —i perdona la paraula, que és del tot inexacta—, com la de Medjugorje, que cada dia fan un discurs mitjançant un vident. Tu ets més discreta i mesurada. En tens prou d’assenyalar amb el dit el llibre que porta l’infant Jesús. És el llibre de vida. Aquest gest, el somriure i l’actitud de sortir a l’encontre et caracteritzen i et fan del tot afable.


En el cambril es veu de tot. Qui et mira embadalit i qui ho fa de reüll, quasi bé amb una mica d’animadversió. Com si tinguessis la culpa de tots els mals que fan els capellans. Que, per cert, en fan molts, però ni de lluny tots els qui els hi atribueixen. 

Tot sovint es creen llargues cues per besar la teva imatge. Sobretot quan els que et volen saludar provenen dels països de l’Est. Quan estan davant la teva figura no volen ningú al costat. Es queden quiets durant uns llargs segons per tal que les vibracions els hi arribin sense interferències. Un guia d’aquests grups em va explicar que aquest era el motiu de les llargues files. En general es tracta de gent pertanyent a la branca ortodoxa del catolicisme. Res tinc a dir, només que la gent s’amuntega i de vegades es posa nerviosa.    

Sé que mires amb simpatia les persones que llegeixen la salve escrita en els reclinatoris i fan carusses de no entendre res. Passeges la mirada sobre els mallorquins que cerquen l’escut del seu poble a les parets i deixen anar comentaris fora de lloc. Somrius quan els infants et miren absorts i pregunten qui és aquesta senyora. Toques les fibres més íntimes del cor del pelegrí que se sent aclaparat perquè no arriba a final de mes o perquè el seu cònjuge el tracta amb duresa. Vols que torni a viure esperançat perquè, com deia el cartell del 125 aniversari a Lluc hi reneix l’esperança.


Mare de Déu, fes que les nostres pregàries siguin ardents i transparents. Segueix dreta en la teva capelleta escoltant les súpliques dels teus fills. Conforta’ls. Escolta els desitjos més difícils. Per exemple, que els polítics no es corrompin. Que no es segueixi maltractant el medi ambient. Que la gent curulla d’espanyolisme ranci eixampli la ment i sigui capaç d’entendre els catalans i els mallorquins que tenen tot una altre concepte de la convivència.    

Una besada de Manuel Soler Palà, msscc

lunes, 2 de julio de 2018

Crònica de juny 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. Diada dels Malalts a Lluc. La nit passada 15 voluntaris han volgut romandre al Santuari  per a  preparar la millor possible acollida dels malalts.

A les 10:00 es dona la possibilitat de confessions. A les 11:00 Missa que presideix el Bisbe Sebastià i concelebren uns 15 preveres. Particularment emotiva fou l'homilia del Sr. Bisbe. A l'ofertori es presenta el pa i el vi, rams de flors i productes casolans. Els Blauets, excepcionalment, quedaren el dissabte per acompanyar la missa amb els cants.
Dinar de pa taleca al mateix Acolliment amb l'animació musical del conjunt “La Tuna”.
Es calcula que entre malalts i acompanyants hi assistiren més de 600 persones. La Delegació de Salut amb Maria Teresa González al capdavant no deixaren cap a la improvisació.
3. Diada de les Famílies dels MM.SS.CC. La reunió festiva dels familiars dels congregants comença amb l'Eucaristia que presideix el Delegat P. Hippolyte Voka. Entre els diversos concelebrants el P. Emilio Velasco Sup. Gral. que està aquests dies en visita canònica a les comunitats. A la sala de la Santa Figura es projecten alguns audiovisuals de la Procura de Missions i Concòrdia. Després a Sa Fonda dinar fraternal.
7. A les 11:30 el P. Manuel Soler dona la benvinguda i celebra la Missa a un grup de 50 persones de l'Associació de Persones Majors del Pont d'Inca.
9. Segueix el degoteig de grups que pugen com a pelegrins.  Avui són una cinquantena de persones de l' Associació  Gent Gran de Sa Cabaneta (S'Olivera) que visiten la Mare de Déu i assisteixen a una Missa.
A les 17:00 Baptisme de Gerard  Font Servera de Palma, fill d' Antoni Font Castelló i de Celina Servera Planici.
10. Des de fa 12 anys el  grup Amigos de las motos fan una ruta que inclou 5 santuaris que comencen a Lluc on demanen beneir les motos. Després van a Santa Magdalena d'Inca i acaben al Santuari de Cura. Els integrants —uns 200— són persones adultes que gaudeixen de la moto sense traspassar els límits de velocitat, encara que cada any han de lamentar accidents de carretera, alguns mortals.

El P. Manuel Soler ha beneït motos i motoristes i el president Miquel Pasqual ha demanat un minut de silenci en record del campió Lluís Salom.
14. Avui s´han ajuntat dos grups a la Missa de les 11:30 que ha celebrat el P. Gaspar Alemany:
1) L'Associació Gent Gran de Son Real que celebra el 18è.  aniversari del grup. S´ha pregat per nou socis que compleixen 80 anys i també per una parella que feien els 50 anys de casats. En total eren unes 80 persones.
2) l'Associació de Persones Majors d'Alaró. Complien el 33 aniversari del grup. Han demanat pregàries pels difunts i unes balladores han fet una dansa per l'oferta Eren devers 225.
Set turistes/pelegrins de Puerto Rico, feligresos de la parròquia de Rio Grande que dirigeix la congregació dels MM.SS.CC. també han assistit a la Celebració i han quedat encantats amb la litúrgia i els entorns del Santuari. Els esmentats feligresos coneixien el P. Manuel Soler de quan exercí el seu ministeri a Puerto Rico.
S´ha reincorporat a la Comunitat de Lluc, el P. Antonio Fernández, que és a la vegada Ecònom i Conseller general del MM.SS.CC. després d'una temporada de servei i convivència missionera amb els congregants de Rwanda.
16. A les 11:00 el P. Gaspar Alemany dona la benvinguda i celebra la Missa a un centenar de pelegrins de l'associació de la Tercera  Edat de Gènova (Palma). Duen una coral amb teclat i trompeta per animar musicalment la celebració.
17. Cloenda del Curs acadèmic de l'Escolania. Els pares en  arribar foren acollits amb un berenar i els varen proposar imatges de video sobre les activitats educatives dels seus fills.
L'Eucaristia del diumenge, 17 de juny, fou molt participada especialment pels blauets i les seves famílies amb els pelegrins que hi eren presents. Emotiu fou l'acte de l'obsequi  d'una medalla de la Mare de Déu de Lluc a les alumnes que acaben la seva estada a Lluc: Alícia Paulet, Joana Maria Comas, Maria Llúcia Oliver i Cecília Ilbert.

El P. General dels MM.SS.CC que concelebrava la Missa amb el P. Gaspar Alemany, els va fer el lliurament. Acabada la Missa continuaren les activitats de pares, fills i mestres en la confecció de postres diverses.
El dinar fou al corredor del pati de jocs, compartit per tots a base dels aliments aportats per les famílies. A l'Acolliment del Centenari concert dels Blauets amb set cançons de repertori no-litúrgic. Els professors de música acompanyaren amb els instruments les diverses interpretacions. Després d'una joiosa  jornada, els blauets s'incorporaran a les seves tasques fins el dia 24 de juny que gaudiran de vacances familiars fins el dia 8 d'agost.

20. Unes 70 persones de l' Associació Gent Gran de Bunyola visiten la Mare de Déu .Participen a la Missa de les 12:30 que celebra el seu rector Mn. Mariano  Gastalver i fan les lectures, pregàries i ofrenes. Assisteixen a la Salve dels Blauets.
21. Visita de Baltasar Morell Fuster i Danilo de Urzeda Pereira que seran ordenats preveres el 24 d'aquest mes a La Seu. Preguen a la Mare de Déu la protecció pel seu nou ministeri.
24. Amb la primera de les sis tandes, comença la 8ª edició del English Camp Lluc (El Bosc Sagrat-2018) a les instal·lacions on s'allotja i conviu l'Escolania dels Blauets. Una sèrie de diverses activitats defineixen aquest singular campament: tallers de teatre, manualitats, jocs tradicionals de Mallorca; esports, natació, bàsquet, etc. classes d'anglès; contacte amb la natura, senderisme i escoles sobre de la nostra cultura.

El coordinador del campament és Tià Vallbona i del projecte Juan Antonio Amengual, mentre que la direcció recau en Carles Amengual.
29. Amb motiu del 7è. Aniversari de la Declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial el centre UNESCO de Mallorca ha organitzat a Lluc una sèrie d'actes commemoratius. A la sala de la Santa Figura s´ha obert una exposició de dibuixos i pintures del llibre Die Balearen i s´ha fe la presentació del llibre "Els dibuixants de l'Arxiduc" que ret homenatge als dibuixants que treballaren en l'obra Die Balearen.
Després, Bartomeu Deyà, membre d' ICOMOS ha donat la conferencia "El paisatge cultural agrari, patrimoni mundial". Finalment s´ha presentat el puzle educatiu  de Mallorca i Serra de Tramuntana.
Festa de Sant Pere a la primitiva església d'Escorca per venerar el copatró de la parròquia Enguany fou convidat a presidir la Concelebració Mn. Llorenç Lladó.

L'Ajuntament d'Escorca, com cada any, va convidar els assistents a un bon sopar a la fresca que preparà el restaurant veïnat. Baix les alzines un romàntic concert de violí a càrrec del professor de l'Escolania Gabriel Espinoza, que fou agraït amb molts aplaudiments.
30. Avui han pujat al Santuari en peregrinació persones que freqüenten la Llar de Felanitx (Centre de Dia del Consell). La Missa l'ha celebrat Mn. Josep Cerdà Tomàs, Rector de la parròquia de Felanitx. El P. Manuel Soler els ha donat la benvinguda. Una coral de 5 persones amb un organista han cantat diverses parts de la litúrgia. Al final, cant de la Salve de Mon. Vich i l'himne de la Mare de Déu de Sant Salvador de Mn. Bartomeu Oliver. Dinen  a l'Acolliment del Centenari en un ambient festiu.