Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 19 de octubre de 2016

La preocupació ecològica des dels santuaris (I)

Dia 13 d'octubre un bon grup dels encarregats de santuaris de Mallorca es reuniren a Lluc. Era la VII trobada. En un clima d'amistat i intercomunicació escoltaren entre altres activitats una conferència del P Manuel Soler, de la comunitat de Lluc. Tractà sobre l'ecologia i els santuaris. La primera part ve a ser un pròleg. Pròximament es publicarà la resta.

1. Actualitat de la preocupació ecològica

La consideració ecològica ha passat a ser una preocupació universal, al menys per la gent més conscienciada del nostre planeta.

- La crisis ecològica ens crida a un canvi en l’estil de vida. Estam interpel·lats a fer una conversió ecològica (Laudato sí 217). I és que protegir l’obra creadora de Déu forma part essencial d’una existència digna. No es tracta d’una elecció opcional, ni d’un aspecte de la vida (Ibid. 217).

- A mida que el món canvia, i amb ell la ment humana, l’espiritualitat pren formes diferents. Alguns aspectes a l’ombra passen a tenir fort protagonisme, entre ells quals l’ecologia. Tant és així que quan avui dia es parla d’espiritualitat quasi inconscientment s’associa a la natura. I una conseqüència n’és la reverència per la vida i per l’univers en general. Per descomptat no convé caure en les exageracions i fer de la terra un deu. No és estrany que això passi. Per internet trobareu nombroses pregàries adreçades al planeta terra.

- De segur que tothom ha sentit parlar de santuari aplicat a un lloc concret de la geografia en el sentit d’un territori protegit. Un santuari de balenes, per exemple. La mateixa etimologia s’empra per designar el santuari tradicional i el seu entorn i un espai que les lleis obliguen a respectar.


- És molt comú que el santuari religiós (fora de la ciutat) es trobi rodejat de naturalesa: arbres, roques, un cel incontaminat... El lloc irradia la pau. La natura sembla cridar els avantpassats i, amb aquests, tot un conjunt de costums i estils de vida. Per això el santuari es pot considerar com un espai a escala del que hauria de ser el planeta sencer.

- En aquest context interessa saber el que ha passat en el santuari de Núria —una vall dels pirineus, a 2.000 metres d’alçada—. Ha estat el lloc on s’ha inaugurat el primer monument en record i agraïment al Papa Francesc per haver donat al món l’encíclica Laudato sí. El Papa insisteix en la idea de que els creients han de recordar que en Jesucrist —el Verb de Déu fet home— l’espiritualitat no està desconnectada del propi cos, ni de la natura, ni de les realitats del món (Ibid 216)

La importància que ha adquirit l’ecologia és de caràcter transversal. Naturalment, afecta també els santuaris i amb més raó que altres àmbits. Els santuaris normalment es troben situats en llocs fora de la ciutat, rodejats de natura.

2. Llocs sagrats o experiències històriques?

A l’Antic Testament els santuaris tenen un fort relleu. Són llocs privilegiats de trobament amb Déu. Però també hem de dir que la revelació bíblica evoluciona i les relacions entre Déu i el poble s’espiritualitzen i interioritzen. Progressivament es pren consciència de la presència de Déu en l’àmbit de la vida de la persona i el poble i l’accent es posa sobre el trobament personal més que sobre el lloc on esdevé. Es parlava sovint del temple, el santuari, el desert i de Jerusalem. Tanmateix des de que Crist ha ressuscitat aquests llocs són merament funcionals. El Crist present en la comunitat serà l’únic i definitiu santuari. 

Cert que la idea del lloc sagrat està fora de l’òptica de l’evangeli. Jesús declara superat el culte local i demana una adoració en l’esperit (Jn 4,23ss). No hi ha llocs sagrats que ens garanteixin la presència de Déu i menys que puguem manipular aquesta presència. Vol dir això que el santuari deixa de tenir sentit? Convé fer algunes precisions al respecte. En el cristianisme es parla del santuari com a lloc sagrat i no per això es torna enrere en la teologia bíblica.

La peregrinació cristiana més que a la recerca d’un lloc va a la recerca de la història. En la peregrinació l’objectiu no és tant el lloc geogràfic com l’esdeveniment salvífic. L’espai en certa manera empresona l’home, mentre que la història li eixampla els horitzons. En cert manera ’allibera i l’humanitza. La peregrinació ha de ser considerada com un esdeveniment que s’inscriu en la història de la salvació tenint ben presents les seves dimensions memorials i escatològiques. 

El santuari es serveix d’una forma de religiositat popular que pot tenir alguna semblança amb una religió primitiva. Ara bé, a través dels signes de la religiositat popular actualitza —memorial— el que Déu va actuar en altres temps.


D’altra banda la història es relaciona necessàriament amb un espai. D’alguna manera ha d’incorporar-lo en la seva concepció. De fet l’Església és el poble de Déu en camí, que viu en l’espai i el temps. Aquesta estructura forma part de la seva essència De manera que cal tenir ben presents la història i la geografia. L’espai i la geografia remet als fets que hi han esdevingut i que els han marcat. Per tant remet a una llengua, uns costums, unes vivències religioses. 

Amb una paraula, remet a una història. I així tenim que la geografia no s’oposa a la història, sinó que esdevé una condició per tal que hi hagi història. Aquesta ha de succeir a qualque banda! Seguim dient que és important el trobament existencial de la persona amb Déu, més que el lloc. Afirmam que no hi ha llocs sagrats que garanteixin la presència de Déu ni la seva protecció, com pretenien els jueus respecte del temple. Ja els profetes ho deixaren clar. Ara bé, sí que hi ha indrets on han tingut lloc vivències i experiències i que tenen un caràcter funcional important. Llocs on la gent es troba, recorda els avantpassats i admira la natura de l’entorn. 

Més encara. Hem sentit parlar de llocs teològics, que són els àmbits, els espais, els esdeveniments que fan reflexionar particularment sobre la vida i la transcendència. Un santuari és un lloc teològic en el sentit que ens impulsa a reflexionar sobre el sentit de la vida i del més enllà de les persones que hi peregrinen i que un dia el van construir moguts per la fe i les seves experiències. El santuari és un lloc teològic perquè pertany a la història i a la geografia de la salvació. 

La natura bé es pot considerar un missatge sagramental. És un primer pas en el diàleg que la persona estableix amb el misteri. Després d’aquest primer pas en poden seguir d’altres. El paisatge, amb tot el que el configura —les roques, els arbres, el cel blau, el mar, les serralades— són vestigis, petjades de l’Absolut. Davant la natura l’home es sent petit, davant la bellesa s’extasia. És una experiència religiosa típica de la dependència i de l’epifania. Recorda el ben conegut tremendum et fascinans.

Molt sovint els santuaris s’instal·len al cim d’una muntanya Hi ha uns motius que ho han determinat. Motius molt arrelats en l’ànima dels habitants del lloc. Es tracta de fets molt vius que convé tenir presents en la pastoral. Pelegrinatge, santuari i ecologia han d’anar junts en el camí de la salvació que fa l’home d’avui. (continuarà)

martes, 4 de octubre de 2016

Crònica del setembre 2016

 Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1.   Arriben, des de les llunyanes terres del Nord, els nins de l'escolania “Cantors de la Catedral de Turku” (CCI Finlàndia) que passaran uns dies de convivència i concerts amb la nostra Escolania.


2. Excursió a Formentor de les dues escolanies de Lluc i Finlàndia. Passen el capvespre a la platja i després tenen un sopar a la fresca.

3. A les 20:00 Catarina Valriu professora de la Universitat de les Illes Balears fa el Pregó de la Diada, un brillant discurs sobre la figura de Ramon Llull en el centenari de la seva mort. Parla d'alguns trets de la seva espiritualitat i obra, així com de les llegendes de la seva vida i conversió missionera.

A continuació breu concert dels Blauets per donar pas a l'Escolania de la Catedral de Turku, que donen a conèixer cançons religioses i tradicionals de Finlàndia. Tots foren felicitats i molt aplaudits.


Després, a l'Acolliment del Centenari es té un sopar solidari a favor de la fundació Concòrdia; una institució que actua per aconseguir el desenvolupament de poblacions necessitades on hi és present la Congregació de MM. Sagrats Cors.

4. A les 11:00 Missa solemne que presideix Mons. Nadal Bernat, Provicari General de la Diòcesi. A més de l'Escolania de Blauets, hi participa la Coral de Turku que en els moments de l'ofertori i de la comunió intervenen amb els seus cants religiosos.

A les 12:00 al corredor principal del Santuari inauguració de l'exposició “Ramon Llull, escriptor rodamón” en ocasió del VII centenari de la seva mort, amb la direcció i coordinació del Bisbat de Mallorca i la redacció del text i selecció de fotografies del professor Bartomeu Martínez Oliver. Aquesta exposició es complementa al Museu de Lluc, a la sala de figures sagrades, on un programa detalla algunes aportacions lul·lianes del Santuari.


5. Un grup de preveres diocesans i franciscans que tenen cura de les Parròquies de la Zona de la Platja de s'Arenal tenen uns dies a Lluc per a la revisió i programació del nou curs pastoral. Horabaixa concelebren l'Eucaristia.

6. Acompanyades per la Superiora de la Comunitat de Santa Llúcia visiten el Santuari sis joves religioses MM.SS.CC. nadiues de Rwanda.

7. Comunitat GG. Franciscanes. Sor Maria Cabrer ha estat destinada a la Comunitat de Plaça Quadrado (Palma) amb el càrrec de superiora. Agraïm la bona feina que va fer, sobretot en l'ensenyament dels més petits de l'Escolania. Ha vingut des de la Comunitat de GG. Franciscanes de Calonge, destinada a Lluc la religiosa Piedad

Ha vingut des de la Comunitat de GG. Franciscanes de Calonge, destinada a Comunitat de Lluc, Sor Piedad Pradillo. Benvinguda cordial!

8. Comença el curs escolar al Col.legi de l'Escolania. De moment són 54 els qui estudiaran el cicle de primària o secundària. A la Salve del migdia el P. Antoni Fernàndez convida a pregar la protecció de la Mare de Déu per a tots ells.

A les 19:30 Tridu de La Diada a la basílica. Visita inesperada de Mons. Xavier Salinas, fins avui Bisbe de Mallorca. Presideix l'Eucaristia i s'acomida de la Comunitat, Escolania i feligresos. Pregam per la seva nova destinació pastoral a València.

A les 20:00 Concert de les Escolanies de Lluc i de la Catedral de Santiago de Compostel.la amb un programa de música religiosa i de temes variats , clàssics moderns i folklòrics. Són molt elogiats i ovacionats.

9. Avui la festa està dedicada als més petits. Al capvespre a l'Acolliment del Centenari es fa un taller per crear artístiques llanternes de sídria i melons que desfilaran la nit de la revetla de La Diada. Més tard, a la Placeta del Lledoner, trencada d'olles i la bulla de la desfilada dels caparrots. A les 20:00 Tridu Eucarístic que presideix el P. Antoni Fernández.

10. A les 10:00 a la Plaça dels Pelegrins, amb la col.laboració de les germanes Vaquer i altres benefactors es du a terme la Mostra i venda de rebosteria mallorquina a benefici de la Fundació Concòrdia. 

10:30 Trobada de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca que comença amb una espècie de taula rodona sobre “L'ànima religiosa i cultural de Lluc” amb les intervencions de Pere Fullana, Manuel Soler, Sebastià Sureda, Rafel Duran i Juan Antonio Amengual. 


Els participants fan una volta per les dependències del Santuari comentada per Joan Avellaneda. Després tenen un dinar de germanor a Sa Fonda. 

A les 11:30 Presentació del llibre “El salt de la Bella Dona, una llegenda ben actual", de part de Miquel Àngel Lladó que va despertar un diàleg molt participat sobre el tema de la violència de gènere, el maltractament de la dóna. L'edició de “Moixonia” és un aplec de diversos autors coordinat per Francesca Llabrés, escultora de la figura de la Bella Dona que s'exposa al peu de l'escala del Museu. 

A les 19:00 la banda musical Lira Esporlerina aplega la gent per anar al Pujol dels Misteris a resar el Rosari i, al cim es fa la representació de la llegenda de la Trobada. Un acte emotiu del “dissabte a la vesprada” en que el monjo i el pastor ,el cant escenificat de l”Ave Maria “ de Lluc, el repicar de les campanes i la processó dels llumenarets, ens arrelen en els misteris del passat. 

A les 22:00 la tradicional Revetla de la Diada amb els xeremiers de Son Roca, el grup musical “Balladors de Lluc” i la Liga Esporlerina que animen a balladores i balladors a omplir la plaça de les nostres dances folklòriques que configuren també la nosta identitat cultural.


Es reparteixen bunyols i tassonets de vi dolç. I, a punt de la mitjanit, Salve i plegamans a la protagonista de la festa, la Mare de Déu de Lluc.

11. De bon matí, arriben, retuts i contents, alguns des els pobles més llunyans, els pelegrins de la XXXVII Pujada de la Part Forana. Devora la Font Coberta són rebuts amb un tassó de xocolata desfeta, donuts i les mides de colors. A la Plaça, gegants i gegantes dansen la benvinguda.

A les 08:45 a l'Acolliment del Centenari el president de l'Associació dels Antics Blauets, Llorenç Gelabert dóna la benvinguda als pelegrins i autoritats. És fa la llarga desfilada de les ofrenes dels pobles, ramells i fruites de la terra. Presideix la Missa el Vicari Episcopal d'Evangelització, Mn. Antoni Vadell, amb la participació de la Coral dels Antics Blauets que dirigeix Mn. Vicenç Juan Rubí. A destacar la presència de Catalina Cladera, Consellera d'Economia, que vingué a peu des d'Inca i el Batle d'Escorca, Antoni Solivellas.


A les 11:00 Solemne Missa de La Diada que presideix el nou Administrador de la Diòcesi, Mons. Sebastià Taltavull, que entre altres coses va dir que venia a la “casa de la Mare” que és Lluc amb la seva Imatge venerada a tot Mallorca, que Ella tenia el do de la saviesa per l’escolta de la Paraula, que havíem de demanar; del sentit del pelegrinatge i de l'exercici de la misericòrdia amb els més pobres. Per altra banda va dir que Lluc és factor de identitat que ens constitueix com a poble, amb el manteniment de les tradicions, costums i llengua. 

A més dels Blauets, l'Escolania de la Catedral de Compostel.la també hi participà amb els seus cants i un grup de balladors amb la dansa de l'oferta Al final de l'Eucaristia, el Bisbe volgué saludar la gent a la sortida de la basílica, durant una bona estona, mostrant la seva proximitat i afecte, mentre a la placeta del Bisbe Campins, els xeremiers de Son Roca animaren una ballada popular.

Entre les autoritats assistents, Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca, Patrícia Gómez, Consellera de Sanitat i el Batle d'Escorca, Antoni Solivellas.

L'horabaixa, les Escolanies de la Catedral de Santiago i els Blauets anaren a La Seu a donar un concert convidats pel Consell amb motiu de La Diada de Mallorca.

12. El P. Manuel Soler celebra en anglès, el matrimoni d'una parella de Lituània: Aurimas Marcenka i Viktorja Lavaryk. Acompanya la celebració Mn. Vicenç Juan Rubí tocant l'orgue.

Donació al Museu de Lluc. De part del sr. Ricardo Peris Serralach, per disposició testamentària, rebem del seu marmessor R. Ramon Carrique, les següents obres d'art: tres pintures de T. Cittadini; una pintura de Juan Antonio Fuster i Valiente; dues aquarel.les de Juan Loshuertos. El document de la donació du la data del 8 de setembre de 2016, i la signatura del marmessor R. Ramon Carrique.

15. Després d'una visita al Santuari un grup d'una trentena de Polonesos celebren l'Eucaristia, presidda per dos preveres que els acompanyen.

16. Aquest cap de setmana un grup d'àrbitres de basquet es reuneixen a Lluc convocats per la seva Federació per a canviar experiències, revisar normatives i tècniques.



18. A l'Ofici de les 11:00 que celebra el P. Antoni Fernández es fa la inauguració de curs amb els pares i mares dels Blauets. Es fan ofrenes de material escolar i musical tot pregant pel bon desenvolupament de les activitats que es duran a terme i invocant la protecció de la Mare de Déu. Després es té una assemblea ordinària de carácter informatiu.

També assisteix a l'Ofici una cinquantena de pelegrins de la Parròquia de Santa Maria.

21. Arriba a Lluc el grup “Mallorca de San Pedro”, una trentena d'argentins d'ascendència mallorquina que visiten les illes de les Balears per a conèixer els seus origens. El P. Manuel els acull i explica la història i la vida actual del Santuari.

Una anècdota pastoral: una parella formada per una viuda i un divorciat demanen una benedicció al seu amor, volen viure en comunió amb l'Esglèsia encara que no combreguen. El moment de la benedicció és molt emotiu i, altres parelles també volen una benedicció.

22. El P. Joan Arbona celebra l'Eucaristia a una cinquantena de persones de la residència geriàtrica Huialfàs de Sa Pobla, algunes d'elles en cadira de rodes o en caminadors Participen en les lectures i ofrenes, i després assisteixen a la Salve dels Blauets. Gaudeixen d'un bon dia i dinar a l'Acolliment del Cetenari.

Avui horabaixa nou seminaristes, amb el seu Rector Mn. Bartomeu Villalonga, venen al Santuari per a celebrar-hi l'Eucaristia i visitar la Mare de Déu. Al Cambril canten la Salve i romanen una bona estona en silenci, pregant.

24. Una nova Coral, Dagilelis, de Lituània ens arriba des del Nord d'Europa per a conviure i donar concerts amb l'Escolania de Blauets, a més de visitar els llocs més emblemàtics de Mallorca. Són acollits i allotjats a diverses famílies dels Blauets i al mateix Santuari de Lluc. Aquest vespre ambdues escolanies donen un concert a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels a Pollença a benefici de ADAA ( Associació acompanyants de malalts Illes Balears).

25. L'Ofici de les 11:00 conta amb les dues escolanies: Dagilelis i Lluc, els de Lituània intervenen als moments de l'ofertori i de la Comunió i, al final, donen un petit concert que és molt aplaudit. També hi participen una cinquantena de feligresos de diverses parròquies de Palència acompanyats pel prevere Francisco Javier Suesca que concelebra l'Eucaristia.

26. Amb un concert a La Seu de les dues escolanies (els Blauets de Lluc i la Dagilelis de Finlàndia), acaba l'estada de la Coral Dagilelis de Finlàndia. Es referma l'amistat i el propòsit de noves trobades.

29. Dos grups que anualment compleixen a Lluc la seva visita a la Mare de Déu: a les 11:30 el P. Ricard Janer dóna la benvinguda i celebra la Missa per a l'Associació de la Tercera Edat de la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma i a les 12:30 el P. Manuel Soler rep i celebra l'Eucaristia al grup Gent Gran de Son Sardina, que, després, assisteixen a la Salve dels Blauets

30. Encara que Lluc sigui un dels indrets més plujosos de Mallorca, aquest mes de setembre ens haurem de conformar amb 52 litres per metre quadrat.