Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 27 de octubre de 2010

Els "Sants" de Lluc

EL PRIMER BLAUET BEATIFICAT

L’escolania de Lluc té les seves arrels a finals del segle XIII, gairebé als primers inicis del Santuari.

Hi han passat devers 4.000 al·lots de tots els indrets de Mallorca i de fora Mallorca. D’entre ells han sortit comerciants i artistes, esportistes i polítics, mestres, capellans i missioners…

Ja n’hi havia que s’havien distingit al camp de les lletres i de les arts (literats, investigadors, músics, pintors, dissenyadors de moda...). D’altres estan registrats per l’empremta que deixaren al camp social o dins la història de l’Església.

Però enguany serà la primera vegada que comptarem amb un blauet inscrit a la llista del santoral:

MIQUEL PONS RAMIS, nascut a Llubí el 1907.

Blauet de Lluc des de 1920 a 1922, quan passà a La Real per entrar al noviciat dels Missioners dels Sagrats Cors.

En els anys de seminarista, tornà a pujar diverses vegades per ajudar el preceptor dels blauets, fer llargues caminades per la serra i dissecar alguns animalets.

Ordenat prevere pel P. Joan Perelló, bisbe de Vic (1931). Entre els primers ministeris, fou sagrista del Santuari i professor de llatí a l’escolania.

L’any 1934 passà a Barcelona, al Santuari de la Mare de Déu del Coll, a un temps molt difícils que portaren a la guerra civil, que alguns anomenen “la més incivil de les guerres”, entre germans.

Dia 23 de juliol de 1936, caigué assassinat a poca distància del Santuari del Coll.

El primer blauet que fou beatificat i inscrit en la llista dels màrtirs de l’Església

MÀRTIRS DEL COLL (Barcelona, 1936)

Diuen que el 7 és el nombre de les coses perfectes.

7 són les persones que formen el grup dels Màrtirs del Coll:

4 Missioners dels Sagrats Cors: el P. Simó Reynés Solivellas (de Mancor, 35 anys), el P. Miquel Pons Ramis (de Llubí, 29 anys), el Germà Francesc Mayol Oliver (de Vilafranca de Bonay, 65 anys) i el Germà Pau Noguera Trias (de Sóller, 19 anys).

2 Franciscanes Filles de la Misericòrdia: Sor Catalina Caldés Socias (de sa Pobla, de 36 anys) i Sor Miquela Rullan i Ribot (de Petra, de 32 anys).

I la senyora Prudència Canyellas Ginestà (Sant Celoni, de 51 anys).

Quatre homes i tres dones. Dos capellans, dos germans coadjutors, dues monges i una viuda laïca. Diversitat de vocacions cristians, però una mateixa consagració total.

El padrinet és el germà Francesc, que acabava de complir el que avui diríem l’edat de la jubilació. Pau no havia fet els 20, i la mort el retratà amb una cara tendra d’al·lot. Tots els altres estaven a la plenitud de la vida.

Gent anònima, de la multitud que segueix l’Anyell de Déu, traspassat però no vençut. No estimaren tant la vida que rebutjassin la mort.

Uns a la Torre Alzina, sembrats per la metralla devora un bosc, tal com arbres que donin ombra perenne.

Els altres al camí de l’Arrabassada que puja a la muntanya del Tibidabo, els arrebataren la vida.

No massa lluny del temple dedicat a l’expiació i a la reparació dels pecats del món.

PROCLAMA AMB MOTIU DE LA BEATIFICACIÓ DELS MÀRTIRS DEL COLL

Vos convidam a unir-vos a la nostra acció de gràcies a Déu. A pregar-li perquè la sang dels nostres màrtirs sia llavor de nous cristians a la nostra Església.

Us prometem que la nostra intenció no és mirar enrera ni organitzar revenges de cap casta. Més aviat, aprofitem l’oportunitat per fer examen de conciència i avaluar quines són les nostres aliances. Demanem perdó, humilment, per les vegades que l’Església no estigué de part dels pobres i negligí el ministeri de reconciliació universal que li pertocava.

No ens empegueïguem, tampoc, de retre homenatge als qui donaren la vida, que és la prova d’amor més gran, en el seguiment del bon Jesús. No moriren per cap dels bàndols enfrontats, sinó esperant entrar en la pàtria que Déu té reservada als agents de pau. Reconeixem públicament que els nostres germans i germanes foren víctimes de l’odi a una forma de ser Església que ells no representaven. Eren gent humil i malaltissa, d’aquells dèbils que la societat ignora. A la perifèria marginada de la metròpoli, vivien dedicats a l’evangelització, a la cura dels malalts i a ensenyar les primeres lletres als fills dels obrers. Com un ramat d’ovelles innocents, sacrificades pels pecats del món, moriren perdonant, acceptant una condemna injusta i sense apel·lació perquè un altre món fós possible.

No negarem la memòria d’altres caiguts o desapareguts, sinó que –com Maria al peu de la creu, com les mares argentines, rwandeses o afganeses dels calvaris d’avui- ajudarem a recollir la sang de totes les víctimes, a baixar-les de la creu i a reivindicar justícia. Aquí, a la nostra pàtria, sovint massa enfrontada encara, i al tercer món on ens hem volgut fer presents com a missioners i evangelitzadors de la Bona Nova de Jesucrist.

Proclamem un Crist que és víctima i reconciliació, no ideologia imposada a ningú. I comprometem-nos, segons les nostres forces, a acabar amb la vergonya que, al segle XXI i onsevulla, trobem encara màrtirs com els del Coll, víctimes de pretesos catòlics, més amics de l’orde i del benefici econòmic que de la justícia. Que imitant els nostres màrtirs arribem a la santedat, que és fer la voluntat del Pare.

martes, 26 de octubre de 2010

NOVEMBRE A LLUC (test de coneixement)

El mes de novembre comença amb Totsants i va dedicat a tots els nostres difunts, parents i amics que viuen en el Senyor.

El cementeri de Lluc potser que sigui un dels qui infonen més serenor i més pau de tot Mallorca.

Proposam a tots els Amics de l’escolania i Amics del Santuari de Lluc un petit test sobre Novembre a Lluc:

  1. 1. Blauet sant: Saps qui és el blauet de Llubí que ha estat declarat Beat de l’Església?
  2. Màrtirs del Coll: Podries dir qui són aquests 7 màrtirs, dels quals forma part el nostre Beat?
  3. Sants i santes mallorquins: Saps quants Beats i Sants té l’església de Mallorca? (Resposta: Cerca’ls a la capella del baptisteri de Lluc)
  4. Cementeri de Lluc: Saps quin any es va traslladar a l’indret actual del camí dels misteris?
  5. Blauets enterrats a Lluc: Coneixes el nom d’alguns dels 3 blauets enterrats a Lluc?
  6. MSSCC enterrats a Lluc: Saps qui són els missioners enterrats al cementeri de Lluc? (Resposta: La trobareu aquí en aquest mes)

viernes, 8 de octubre de 2010

Pastoral de Peregrinaciones y Santuarios (2)

(El bon amic Ramon de Canillo i d'Andorra, feel amic de totes les trobades de Santuaris allà on siguin, ja m'ha enviat la seva crònica, cada vegada més poètica. Crònica i fotos, doncs és un dels fotógrafs més coneguts d'aquestes trobades. Li agraïm molt.)

Meritxell i Compostel·la, pelegrins de la Llum

Meritxell, Llum de Migdia, Santiago, Camp d’Estels ens hem trobat en el Camino. La presència del Bisbe del Patriarcat de Babilònia dels Caldeus m’ha fet present Abraham dins el santuari de l’Univers: Abraham, compta els estels del cel, si pots,li suggereix el bon Déu. Què ens mou als tres-cents i escaig responsables de santuaris, que en nom de més cent milions de pelegrins ens hem aplegat al sepulcre de Señor Santiago el Major? Trobo una pista en el poeta Labordeta que ha arribat fa pocs dies al terme del camí: “hemos perdido compañeros, paisajes y esperanzas en largo caminar..., pero buscabas el modo de echar nuevas raices...” Els setanta-cinc països, participants al Segon Congrés Mundial de Santuaris –el primer hagué lloc a Roma, l’any 1992-, hem allargat l’artèria de la Compostel·la Europea als cinc Continents: Guadalupe (Mèxic), Luján (Argentina), Aparecida (Brasil) Nª Sª del Líbano, Jerusalem, Monte Sión (Burundi), Nª Sª de la Pau de Bembérede (Benin), Vsïlankomnie (Índia), Lourdes, Fàtima, Montserrat, Lluc (a qui agraeixo el regal d’una modèlica Guia del Pelegrí), Meritxell... Els 300 rectors de santuaris amb el nostre bordó, un poble en marxa, amb la petxina, un poble de cor, han creat l’atmosfera única de fraternitat i de solidaritat – una solidaritat que ha sobrepassat fronteres i mars- bàsica i fonamental per fer el Camino interior. El Papa, l’escut del qual duu la petxina de pelegrí, ha combregat amb els congressistes amb un encoratjador missatge, la Benedicció Apostòlica i amb la pregària que resàvem per donar-nos el bon dia: “Tu ets la flama que aviva la nostra fe. Tu ets la llum que purifica la nostra esperança... Quedeu-vos entre nosaltres (Jesús Ressuscitat)”. El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ens ha donat benvinguda en el sopar ofert per l’Associació d’Hotelers de Santiago:Heu començat el camí en solitari per arribar a l’Apòstol en solidari. Amb vosaltres compartim “pa y mantel!”. camí que hem començat en solitaris i hem clos en solidaris per compartir “pan y mantel”. Des del dilluns 27 fins al dijous 30 de setembre al Palau de Congressos i d’Exposicions ens ha presidit la icona dels Deixebles d’Emaús, còpia d’un mosaic romà. Dos apòstols entristits que han tirat la tovallola de la Vida, al camí dels quals Jesús s’uneix, camina, els obre els ulls a la Taula i ells retornen a la Colla dels Onze per contar i donar testimoni de Jesús:Jesús no és mort! Jesús viu!

Cada un dels Estels del Campus stellae ha brillat amb una intensa esplendor. Us conto la bona nova dels centenars de deixebles d’Emaús que he vist al Monte do Gozo: Hi ha el Camino. Un Camino que és també meta. Mons. A.M. Vegliò de la Santa Seu ha obert el camí d’una trentena de conferències i comunicacions: “ el creient, home viator, camina a la recerca de l’autèntica felicitat. Els responsables dels santuaris hem de sintonitzar amb les preguntes que brollen de cor de tota persona. La indiferència que s’estén com una gota d’oli, és fruit del no descobrir a Crist com la resposta a la seva vida”. L’arquebisbe de Santiago que ha presidit la missa jubilar, celebració amb la qual hem acabat el primer dia de treball, confià: “Em faig pelegrí amb els pelegrins .Cada any és més gran el nombre de persones que es posen en camí devers la ciutat de Santiago guardiana d’un dels tresors més preuats del “Orbis Christianus”. L’Església particular de Santiago surt al seu encontre, els ofereix l’acollida més fraternal i els anima a renovar la memòria de la tradició apostòlica i a enfortir la fe per ser testimonis de Crist en la vida quotidiana. Ultreia! Ususeia! Caminem cap endavant guiats per la Llum”.

La llista dels títols de les diferents ponències i taules rodones és per se il·luminadora. “Santuari, ambó de la Paraula”. “Pelegrinatge devers el Santuari, un àmbit de la Celebració”. “L’espiritualitat cristiana del santuari”. “Models de desenvolupament a les Ciutats Santuari i als camins de pelegrinatge”. “La importància d’oferir una acollida adequada a cada tipus de persona”. “El Santuari, àmbit de cultura”. “El santuari i la seva relació amb les autoritats locals i nacionals”. “El santuari, espai de caritat i de fraternitat”.

El Pare Josep Enric Parellada, osb, Director del Departament de Santuaris, Pelegrinatges i Pietat Popular de la Conferència Episcopal Espanyola, ha posat la cirereta al Congrés. “La preparació del pelegrinatge, el camí i l’estada a un santuari són la base per no tornar a casa amb les mans buides i reviure l’experiència en els fets humils i senzills de cada dia”, ens ha recordat el Monjo de Montserrat. “Els d’Emaús tornaren als Onze que proclamaven: “És veritat!”. Com els d’Emaús confessem “És veritat!” hi ha el Camino ens mena a reconèixer el Ressuscitat en compartir “el pan i el mantel”.

Duc com a regal a la Meva Confident “ el crit tot ple d’amor” del Congrés Mundial, que he fet meu: “La Unió Europea no és sols una entitat política i econòmica, és també un conjunt de valors compartits: els drets de l’home, la dignitat de la persona, la democràcia, la justícia, el valor de la llei, la solidaritat i la subsidiaritat” (Joan Pau II)

Mossèn Ramon de Canillo

domingo, 3 de octubre de 2010

Pastoral de Peregrinaciones y Santuarios (1)

Acabo de regresar del IIº Congreso Mundial de Peregrinaciones y Santuarios. El lugar ha sido privilegiado: Santiago de Compostela, en el Año Jacobeo, mezclados con multitud de peregrinos y practicando las ceremonias jubilares. La asistencia, muy rica (unos 250 participantes de 70 nacionalidades distintas).

En esta nota urgente quiero resaltar lo que más me gustó: El trato sencillo de los numerosos Curiales, Arzobispos y Obispos y Patriarcas… Los obispos españoles han brillado por su ausencia, a excepción del de Santiago mons. Julio Barrio, que practica “la pastoral de la delicadeza” que tanto nos han recomendado.

Entre todo lo que me ha gustado del menú, destacaría: La ponencia sobre romerías brasileñas de Mons. Fernando Panico, MSC, con quien pasé unas horas de cena hablando de amigos comunes y de la pastoral liberadora de América Latina. La magnífica síntesis de mons. Marco Ant. Órdenes, de Iquique (Chique), responsable de la Pastoral Pop. del CELAM. Las propuestas pastorales para la hora del retorno a casa del buen amigo Josep Enric Perallada, monje de Montserrat.

También compartí momentos entrañables con Mons. Antonio Camilo, obispo de La Vega, y el P. Evaristo (rector del Santuario de Higüey), de República Dominicana.

En este primer domingo de octubre en que hemos tenido el Santuario de Lluc repleto de gente (Confraria de Ntra. Sra. De l’Esperança i de la Pau, de Ciutat, y Casa de Aragón), repaso la clasificación que intentaba hacer el Congreso:

“Durante estos tres días, los 250 participantes de 70 países han confirmado que existe una gran diversidad de peregrinos: en lo generacional, en los niveles de formación religiosa y en el sentido de aquello que se viene a buscar en el corazón del santuario. Así, el congreso concluye clasificando las motivaciones de los peregrinos en tres tipos:

· “aquellos que vienen solamente a encender una vela, tocar una imagen, beber el agua del santuario, cumplir una promesa o pedir una gracia, manifestando así una religiosidad popular que es común a muchas tradiciones;

· valorando y acogiendo estas manifestaciones, otros irán un poco más lejos en sus expresiones religiosas, vinculadas a las devociones más tradicionales de la Iglesia, como son la de rezar el rosario, participar de las procesiones, o hacer el vía crucis y otras prácticas devocionales.

· Finalmente, un tercer grupo de personas motivadas y comprometidas eclesialmente que hacen de la celebración de la reconciliación y de la Eucaristía el centro de su peregrinación”.

Como me advertía Paco Munar, esta clasificación resulta insuficiente para nosotros: ¿Dónde pone nuestras “Pujades a Peu” (subidas a pie), con mucho esfuerzo y tesón? (Cierto que algunos lo hacen por deporte, pero muchos otros por promesa, pedir gracias o con verdadero espíritu de fe, que será lo más parecido que tenemos nosotros a la peregrinación).

¿Dónde incluye las excursiones de las asociaciones de tercera edad, con sus ofrendas de flores y frutos, que son una magnífica oportunidad de soplar sobre “el foc colgat de la fe” (los rescoldos bajo tantas cenizas)?

¿Dónde todas las subidas de “Confraries de la Mare de Déu”, que aunque muchas sean de Semana Santa, son herederas de las antiguas “Confraries de Lluc”?

Y ¿dónde todos los “dinars de germanor”, las bandas y los bailes… de pueblos, asociaciones culturales y parroquias que viven el amor a Lluc como signo de identidad mallorquina?

Muchas reflexiones apenas suscitadas y que habrá que desarrollar con tiempo.