Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 23 de diciembre de 2017

Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas / Joyeux Noël / Buon Natale

Els millors desitjos nadalencs per als lectors d'aquest blog. La fotografia reprodueix una poesia  que diu: "si ja no saps sentir-te pastoret, ni aturar-te a entendre el bell missatge, al menys tinguis coratge de seguir el teu camí amb el cor net.
El video ofereix la nadala "St. Josep s'aixeca a l'alba" interpretat per la coneguda cantant mallorquina Maria del Mar Bonet i acompanyada pel cor de l'Escolania de blauets de Lluc.


lunes, 4 de diciembre de 2017

Crònica de novembre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1.Tots Sants amb els records i les pregàries  per aquells que, malgrat les dificultats, visqueren i viuen les benaventurances promeses. Després de l'Ofici, processó de l'Escolania, Comunitat i feligresos cap el petit cementeri on reposen les restes dels nostres germans, els qui, malgrat les afliccions, tenien el cor sincer fiats de la misericòrdia de Déu.
4. El P. Manuel Soler celebra el baptisme de Joan Sergi Mestre Marí, de Sineu, fill de Joan Mestre Amer i de Magali Marí Cano.
7. Passa uns dies amb la Comunitat el monjo de Montserrat, Dom Joan Mª Mayol convidat  a donar una conferència a la Jornada de Pastoral de Santuaris.
9. VIII Trobada de responsables dels Santuaris de Mallorca a Lluc. Comença amb una pregària que ha preparat Mn. Llorenç Lladó. A continuació el P. Joan Mª Mayol, osb. Rector del Santuari de Montserrat, exposa la ponència sobre el document "Sanctuarium in Ecclesia" que destaca el Santuari en la varietat de les seves formes com una oportunitat per a l'evangelització en el nostre temps ; lloc privilegiat per a la conversió i un suport  pel camí habitual de la comunitat cristiana. L’Església  ha de valorar pastoralment  les peregrinacions en aquests llocs de devoció.

Grup de la trobada de santuaris a Lluc.
El P. Manuel Soler, va fer una comunicació sobre el fenomen del Turisme Religiós, fent menció de la gran varietat de visitants als Santuaris (catòlics compromesos, no catòlics, ateus, escèptics, amants de l'art, etc.) i el lloc que ocupen. Aquest tipus de turisme augmenta en els països més desenvolupats; els estudis conclouen que un 20% del turisme mundial es pot qualificar de religiós. Tenint en compte les motivacions diferents dels visitants adequar els serveis que cal oferir.
Els participants assistiren a la Salve dels Blauets i, després d'un dinar de germanor a Sa Fonda, hi va haver una posada en comú, precs i preguntes i un animat diàleg. Pregària final i comiat.
El mateix dia, visita d'una grup d'estudiants de l'Escola de Turisme de la Universitat "Leeds Beckett" que mostraren interès per a conèixer d’a prop com hem desenvolupat Lluc i el seu entorn com a destinació turística.
El P. Ricard Janer els donà la benvinguda i explicà el Santuari i Escolania en el seu context històric/religiós i Juan Antonio Amengual els parlà de com el Santuari ha esdevingut com a producte de turisme religiós, cultural i esportiu.

Assistiren a la projecció del vídeo "Cor de Mallorca", a la Salve de l'Escolania  i dinaren al restaurant Sa Font Coberta. Prometeren repetir la visita l'any vinent.
12. Aquest diumenge a Lluc hi destacam tres grups diversos: A la Placeta del Lledoner s'hi concentren components del Club de Motos Antigues "Es Siurell" de Marratxí.
A l'Acolliment del Centenari es celebra la Diada BIM de Linedance Balear (Ball en línia). Prop de mil persones de distintes edats se citen per ballar de les quals unes 400 s'avancen a la resta per a gaudir d'un bon arròs brut.
Hi hagué tallers de coreografia per aprendre nous balls. Ballaren dues hores i mitja dirigits per monitors que marcaven el ritme i la sincronització.
Finalment, un grup de 10 persones de La Real (Palma) empren una sala i la Capella per viure un dia de recés espiritual, que acaben amb la Missa de les 17:00.
13. Després d'un temps de preparació vocal i acadèmica, sis blauets s'incorporen avui a cantar amb l’Escolania per primera vegada. Són: Carla Garzón Portillo, d'Inca; Marta Garzón Portillo, d'Inca (dues germanes filles d'Irene Portillo, cuinera de la Comunitat i Escolania); Ivan Degregorio Gabrielli, de Campanet; Carme Segura Linares, de Vilafranca; Ada Cuquerella Lleó, de Santanyí i Maria Sbai Fiol, de Pollença. Enhorabona sia!
Per raons de salut i proximitat mèdica, el P. Joan Arbona Colom ha estat destinat a la Comunitat de Sant Honorat.
Els PP. Hippolite Voka i Miquel Mascaró tenen una xerrada a l'Escolania sobre la dimensió missionera de la Congregació dels MM. dels Sagrats Cors fent memòria de la celebració del 50 aniversari de la fundació a Rwanda.
15. Visita guiada de l'Escolania a S'Albufera per a conèixer la seva  fauna i la flora i valorar la  importància ecològica.
16. Pelegrinatge d'un grup de la Tercera de Son Servera. Després de venerar la Mare de Déu participen de l'Eucaristia del migdia i assisteixen a la Salve dels Blauets.
17. Després de la pertinent preparació, Francesc Socias Arrom, de Sineu avui s'incorpora a l'Escolania per cantar-hi per primera vegada. Felicitacions.
Visita d'un grup de 50 alumnes del Centre Educatiu Joan XXIII d'Inca  que passen una jornada al Santuari. Assisteixen a la Salve dels Blauets.
21. Venen des de Santanyí a visitar la Mare de Déu un grup de 50 persones de l'associació "Mestresses de Casa". Participen a la Missa del migdia fent les lectures i les pregàries. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.
23. Amb ocasió de la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música, l'Escolania va rebre una classe magistral de l'artista Guillem Crespí, pintor i escultor, sobre la fusió de l'art amb la música  com un valor més a considerar.

24.  Un nombrós grup d'alumnes de 3er. i 4t. d' Educació Primària del Col·legi Verge del Carme de Palma passen una jornada a Lluc. Van a venerar la Mare de Déu al cambril i després assisteixen a la Salve dels Blauets.
25. Els PP. Ricard Janer, Antonio Fernández i Gaspar Alemany van a La Seu a la  solemne presa de possessió del fins ara Administrador Apostòlic, Mons. Sebastià Taltavull com a Bisbe de Mallorca. També hi participa l'Escolania en els cants litúrgics. Com a cant final  s'entonà "Dins el cor de la muntanya".
26. Al dia següent de la solemne Recepció i Missa en l'inici del Ministeri Episcopal de Mons. Sebastià Taltavull a La Seu, ha volgut fer la primera visita al Santuari per demanar la protecció de la Mare de Déu de Lluc.

Va pujar  acompanyat  de Mons. Antoni Vadell, Bisbe Auxiliar de Barcelona i de la seva mare i familiars. Rebé la benvinguda cordial del P. Prior i, després, presidí la Concelebració Eucarística de la litúrgia de Jesucrist Rei. Va insistir en estimar a Jesús, sentir-nos estimats per Ell i estimar als germans com Ell ens va estimar, vivint la caritat fraterna, a dialogar segons els signes del temps, "amb especial atenció envers els més pobres i exclosos, per tal que, a través nostre, arribi a tots la força viva del seu amor". Va quedar a dinar amb els familiars i amics compartint la taula amb alegria i cordialitat. A la Celebració hi va participar  també la peregrinació anual de l’associació "Gent Gran de La Soledat" de Palma.
28. A les 11:30 el P. Manuel Soler dóna la benvinguda i celebra la Missa a un grup de l'associació "Gent Gran de Montuïri".
30. Mons. Sebastià Taltavull  puja al Santuari per posar el seu ministeri baix la protecció  de la Mare de Déu. Té una reunió amb el nou Consell Episcopal que l'ajudarà en el seu govern i activitats pastorals; després passen a la basílica on esperen  una setantena de preveres i diaques per secundar una bella pregària, evangèlica i compromesa composta i dita pel mateix Bisbe. Acte seguit l'Escolania canta la Salve  i l'Ave Maria de Lluc.
Continua la trobada fraternal amb un dinar compartit a Sa Fonda.


sábado, 18 de noviembre de 2017

Història de la Bella Dona esculpida en pedra

Francisca Llabrés
Escultora, autora de l’obra escultòrica ¨La Bella Dona”,
cedida al Santuari de Lluc el dia 4 de setembre de 2011

El salt de la Bella Dona era aturada obligatòria abans d’arribar al Santuari en la nostra visita anual, com feien molts de mallorquins almanco un pic a l’any, una tradició que encara avui en dia segueix viva. Els meus primers records de la llegenda de la Bella Dona m’acompanyen des de la més tendra infantesa.

Cada any, amb els meus pares, fèiem una visita al Santuari de Lluc. I, com un ritu, sempre es repetia la mateixa història, després d’un revolt molt tancat arribàvem a la bretxa nova i, just passada aquesta, hi havia un petit aparcament on aturàvem per descansar de tanta volta. Així, any rere any, mentre descansàvem en aquella mena de mirador, des d’on es contemplava un sobrecollidor paisatge muntanyós, amb un gran penyal al nostre costat i als nostres peus, encaixonat entre roques, el torrent des Guix, els pares ens contaven la llegenda de la Bella Dona, que segons deien hi havia succeït en aquell indret. Encara que no l’entenia massa bé, sempre m’impactava per igual, i en arribar a Lluc i visitar la Mare de Déu, cercava on era aquella dona que havia estat llançada al fons del penya-segat i on podia estar amagat el seu assassí. 

Amb el pas del temps em vaig anar oblidant de la llegenda, però anys més tard, ja com a dona adulta, el destí em va dur de bell nou al Santuari de Lluc. M’hi vaig apropar com a escultora i com a dona, volent aportar una altra versió més real de la llegenda. Esculpint una dona com sempre havia pensat que devia haver quedat aquella infeliç dona estimbada entre les roques del fons del precipici. Del record d’aquella llegenda, que no comprenia massa bé quan era nina, va sorgir, a través de la meva obra, l’escultura la Bella Dona, utilitzant una pedra del mateix Santuari de Lluc. Un dia, passejant pel jardí botànic del Santuari, vaig veure una pedra que per la mida i textura em va cridar l’atenció, i els pares Missioners dels Sagrats Cors que regenten el Santuari la posaren a la meva disposició.

La Bella Dona, esculpida en pedra, simbolitza l’abús i la violència contra la dona. No és una dona engalanada amb bells vestits i teles blanques. No, no era aquesta la realitat de les dones maltractades en el passat ni ara; l’escultura representa una dona ferida físicament, ultratjada i humiliada per l’home. No la vaig esculpir com ens conta la llegenda, sinó com una dona vexada per la desraó, desventurada, amb el seu vestit trencat i mostrant les seves ferides. L’escultura de la Bella Dona mostra els meus sentiments durant el procés d’esculpir-la, les seves ferides i desventures sofertes. Volia donar a les dones que encara són nines l’opció, quan els expliquin aquesta mateixa història, de conèixer altres possibles versions, algunes més reals, i el significat del que és la violència de gènere. 

En el Santuari de Lluc roman la nostra Bella Dona esculpida en pedra, prop de la Verge. La podeu veure al replà de l’escala que va al Museu al costat de la porta de l’església, acollida al Santuari, llar de la nostra Mare de Déu, sempre protectora de totes les dones.

La Bella Dona, de la llegenda medieval, es troba amb la complicitat de la Mare de Déu, la qual permet canviar el final de la història. És per això que aquesta obra ens convida també a invocar aquella imatge de Maria, aquell discurs religiós que ens permet a les dones avançar, aixecar-nos, alliberar-nos de les traves que vol mantenir el patriarcat polític, social i religiós (Paraules de Rosa Cursach en l’acte de lliurament de l’obra al Santuari de Lluc).

Cal ensenyar a les noves generacions la necessària igualtat entre totes les persones i respectar sempre els altres. És necessari el coneixement i l’aprenentatge des de l’etapa infantil del que és la violència sexista. Perquè sàpiguen apartar de la societat aquest mal, que enfonsa les seves arrels en l’anomenat sistema patriarcal, sistema imposat pels homes des dels inicis de la civilització. 

Per ser la primera dona maltractada de què es té coneixement a Mallorca, l’escultura que la representa s’ha convertit en un símbol per a moltes de nosaltres, que lluitem per la igualtat de les dones i contra la violència de gènere.

El Salt de la Bella Dona. Una llegenda ben actual.
Moixonia Editorial (Palma 2016), pp. 78-81

miércoles, 1 de noviembre de 2017

Crònica d'octubre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1Entram ben de ple en el temps de tardor: un dia gris. La pluja i un sol benvolent han començat a desvetllar les gírgoles que comencen a sortir  fent de precursores dels desitjats esclata-sangs i picornells.

A les 10:00 el P. Miquel Mascaró  celebra l'Eucaristia i el baptisme  d'Andreu Genestra i d'Àfrica Càceres Forteza.

A les 11:00  el P. Antoni Fernández  celebra l'Ofici amb la participació d'un nombrós grup de  la Confraria de la Setmana Santa Nostra Senyora de l'Esperança i la Pau de Palma.

5. Un ex-vot de  Rússia. Avui un turista vingut de Rússia ha complit l'encàrrec de fer l'ofrena d'un ex-vot que representa , en versió naïf, la pintura d'una Mare de Déu de Lluc envoltada de flors sobre la façana de la basílica, amb una cigonya que du al bec un paquet amb un infantó,  just devora. Tota la resta, carretera de voltes per pujar al Santuari...

Segons han contat: una dona que feia estona que demanava un infant i no arribava, fent turisme a Lluc, va entrar al Cambril  i va pregar el que duia al cor, tenir un fill. Arribada a ca seva es va adonar que esperava amb alegria que ja esperava un infant. Agraïda ha enviat aquest ex-vot pel favor rebut de la Mare de Déu de Lluc. El quadret té dues inscripcions; una a dalt a l'esquerra que diu con gratitud de corazón puro de Rusia , el de la dreta està en cirílic.

Visita de Mn Pere Fiol i de Mn . Gabriel Ramis amb un carmelita prevere, postulador de la causa de beatificació de Sor Clara Andreu.

6. Passen una jornada a Lluc alumnes i professors del Col·legí Jesús Maria de Palma; des d'infants de 5 anys fins a Primària i E.S.O.

7. Des de  les 8:00 el grup Reina de la Pau prega davant el Santíssim exposat a la Capella fins a l'hora de la Missa del migdia. L'aten el P.. Manuel Soler.

XXIII Fira de la Serra de Tramuntana. A les 11:00 inauguració de la Fira per les autoritats locals. A destacar els productes fets a mà i els típics de la Serra, una Marató fotogràfica, una visita guiada per l'entorn del Santuari i, a les 16:00 la projecció  del documental L'obra d'un gegant. La Serra de Tramuntana.

Peregrinació des de Segòvia. Després de visitar el sepulcre de Sant Alonso Rodríguez a l’Església de Montission de Palma, ve al Santuari a venerar la Mare de Déu un grup de 45  peregrins de la Diòcesi de Segòvia, en el IV Centenari de la mort del Sant. Tenen una Eucaristia a la Basílica amb cinc preveres concelebrants.

8. A les 11:00 Ofici amb la participació de la peregrinació anual de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià. Presideix l'Eucaristia el P. Ricard Janer  i concelebra Mn. Antoni Mercant, Rector de la Parròquia de Calvià.

També hi és present un grup de Germanes de la Caritat de Santa Maria, acompanyant una d'elles pels seus 50  anys de professió religiosa. Segueixen les activitats de la Fira de la Serra de Tramuntana: A les 12:00  Petit concert de l'Escolania de Lluc al pati de jocs. Un bon grup de persones agraeix aquest regal dels Blauets amb molts d'aplaudiments. A les 12:45 Mostra de ball de bot per l'Agrupació Aires de Tramuntana de Selva a la Plaça dels Peregrins, amb la tradició històrica de la seva qualitat artística. 

A les 13:15 a la sala de la Santa Figura projecció del documental L'Escolania de Lluc. 500 anys de història. A les 13:45 Taller d'herbes de tardor impartit per Toni Vives. Acaba  la jornada amb la projecció de les fotografies dels participants de la Marató fotogràfica i el lliurement de premis als guanyadors, així com als premiats del concurs de pintura en viu.

14. A la Missa de les 12:45 el P. Manuel Soler celebra el baptisme  del nin Gregori fill de Josep Balaguer  i de Maria Orfi, domiciliats a Inca.

15. A l'Ofici de les 11:00 hi concelebra el prevere benedictí de Corea Yongky un.in O.S.B. del Monestir de Rabanal del Camino (León) que està passant uns dies de vacances i visita el Santuari.

La família Payeras Alorda, de Sa Pobla, puja i baixa a peu des de Caimari a Lluc i viceversa, per donar gràciesa la Mare de Déu per un favor rebut.

18. El diari Última Hora publica un reportatge sobre la històrica peregrinació de Lluc a Santiago que protagonitzaren ara farà 70 anys  uns 700 mallorquins —la majoria joves— portant una imatge de la Mare de Déu de Lluc. El P. Ricard Janer mostra retalls de premsa que es guarden a l'arxiu, amb fotografies i cròniques que descriuen aquell esdeveniment memorable.


S'està projectant una nova peregrinació pel 28 d'abril del proper 2018 que esdevindria commemorativa amb l'organització i medis dels Rotaris de Mallorca, Rotaract i Camí de Santiago amb Jaume Alemany.

20. Participen a la Missa del Migdia un grup dels Cursets de Cristiandat de Palma i un altre grup de Pòrtol. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.

L'Escolania baixa a Caimari per donar un concert a l’Església Vella on un grup qualificat fa una mostra de cultura gastronòmica.

21. A les 11:00 el P. Manuel Soler celebra el baptisme de Marta Bosch Garrido, d'Inca, filla d'Antoni Bosch Martorell i de Maria Erika Garrido López

22.  Diumenge amb molta gent al Santuari. El P. Gaspar Alemany presideix l'Ofici de les 11:00 amb els concelebrants Mn. Paco Carmona, Rector de la Parròquia de Pla de Na Tesa i Mn Eusebi Capel, Rector de Verge de Lluc i Mare de Déu del Roser. Grups que hi participen: Pelegrins de Mancor de la Vall, molts d'ells pugen a peu. Grup de Gent Gran del Camp Redó (Palma) en els 20 anys de la seva fundació. Grups de les Parròquies de Verge de Lluc, de la Mare de Déu del Roser  i de Pla de Na Tesa Palma.

Balladors de Mancor de la Vall fan un vistós ball de l'oferta i son molt els rams de flors i esplèndida la col·lecta a favor del Domund. Celebren els 44 anys de matrimoni els vesins del Monestir de La Real, Antoni Aguiló i Antònia Sabater. A l' Acolliment del Centenari gustoses paelles per un dinar de germanor .

26.Visita a l'Escolania de Lluc de Martí March, Conseller d' Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears. Ve acompanyat de Jaume Ribas, Director general d'Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Pons, Inspector del Centre i Rosa Campomar, cap de premsa de la Conselleria d'Educació i Universitat.


Són rebuts amb la benvinguda del P. Ricard Janer, Prior i Ricard Terrades, Director Musical. A continuació tenen un acte-trobada amb els alumnes i professors  del Col·legi, amb una breu intervenció del Sr. Martí March. Després assistiren a la Salve i petit concert dels Blauets.


Foren convidats a dinar a l'antic refetor de la Comunitat i al final el P. Prior va agrair les gestions de la Conselleria a favor del Col·legi com a escola concertada. El Conseller va respondre que seguirien col·laborant amb aquesta institució històrica i cultural tan valorada a Mallorca.

28. Camí de Lluc. La fundació Educació per la Vida presenta una col·lecció de llibres-guia i una web amb detallada informació sobre itineraris ancestrals  per a recórrer a peu des de 34 municipis un camí cap a Lluc. Segons el seu president és un projecte de turisme interior, descobrir la illa per descobrir-te a tu mateix. La meta és Lluc, un punt emblemàtic en l'imaginari espiritual de Mallorca. Tenen el suport del Consell de Mallorca.

29. Participen de l'Ofici de les 11:00 un bon grup de l'associació Es Cap de Bou de Costitx que fan la seva peregrinació anual; també uns col·laboradors —benefactors de la Procura de Missions dels MM. Sagrats Cors— vinguts des de Córdoba (Andalusia) Presideix l'Eucaristia el P. Antonio Fernández i concelebren els PP. Emilio Velasco, Sup. Gral. i Miquel Mascaró, Procurador de Missions.

miércoles, 18 de octubre de 2017

Les franciscanes a Lluc: un ressò de les muntanyes

Amb motiu de la sortida de Lluc de les monges franciscanes hem demanat un article a la Congregació per tal que quedàs constància d'algunes dates relatives a la seva tasca i també del sentit que ha tengut la seva feina, així com l'acceptació de l'entorn. 
Un nombrós grup de monges franciscanes
es citen al santuari de Lluc
Era el dia 6 de Novembre del 1934; en plena tardor i atravessant les boires de les muntanyes de Lluc, arribaven tres Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia (Sor Francisca Cladera i Cladera, Sor Margalida Parets i Rado i Sor Miquela Arrom i Mut) per fer-hi estada. Les acompanyava  la Superiora General Sor Fermina Ferragut i duien al cor la missió que se les encarregava. La primera visita fou a la Mare de Déu que seria la dolça companyia per a cada Germana que el llarg de la vida de la Comunitat, quasi 84 anys, formaria part  de la fraternitat.

La missió era àrdua i complexa: primer de tot vetllar pel Santuari de la Moreneta i donar una mà en tot el possible als Missioners dels Sagrats Cors i a l’escolania dels Blauets. Després, rentar, estendre i planxar la roba de l’hostatgeria, alfabetitzar els infants de les possessions del voltant, tenir un petit dispensari  i atendre, en tot el necessari, als pelegrins que pujaven a peu necessitats d’acollida, cures i de l’afecte que sempre les Germanes els demostraren, portes i cor obert.

El dia 9 de juny del 1938 la Comunitat experimentà el gran goig d’acollir a Casa a l’Hoste diví: Jesús Sagramentat, dins la senzilla capella, començà a habitar a casa nostra.

Quan es compliren els 25 anys de la Fundació hi hagué Missa solemne a la basílica a la que assistí la gent de tota la rodalia. Les Germanes anaven gojoses. El P. Superior, Nicolau Bauzá, en el sermó, elogià la bona feina de la Comunitat  particularment la cura per la Moreneta. Fou una gran festa.

Quan la molta i dura feina de la bugada impedia a les Germanes de assistir als actes de pietat a la basílica, els suplien matinejant de valent i oint la Missa que un dels frares que també matinejava, anava al convent a celebrar per a elles.

El que es deia “costura” era un goig: els infants donaven alegria i treien de la monotonia el treball quotidià. Avui son adults que agraeixen haver après, amb les Germanes, a llegir i a escriure i a estimar el Bon Jesús i sa Mare.

Sempre se n’ha eduït l’hebdoma l’ornamentació de l’altar, la pulcritud  en la cura dels ornaments sagrats, l’afecte matern per els blauets, tan estimats i atesos amb tendresa, sobre tot quan, no fa molts d’anys, s’hi incorporaren les blauetes, qui trobaren en les Germanes molt del que havien deixat a casa! Gran goig el dia en què un grupet d’elles va rebre el sagrament del baptisme!!

Al llarg del quasi 84 anys les Germanes reberen a casa visites il·lustres, com  la del cardenal Josep Clement  Maurer, arquebisbe de  Sucre (Bolivia);  els successius bisbes de la Diòcesi de Mallorca fins a la de Mons. Teodor Úbeda amb la seva obertura i senzillesa, en visita pastoral, i els mateixos reis d’Espanya Joan Carles i Sofia. Però les visites diàries eren les dels pelegrins: ells sí que cada dia eren acollits amb deler i servicialitat per un peu torçut, unes bòfegues, fruits gens saborosos de la llarga caminada, un mal de cap imprevist... Ells, de manera particular, foren, al llarg de tots aquest anys, acollits amb tota dedicació i delicadesa.

Quantes persones, religioses i seglars han trobat acollida a ca ses monges bé per uns dies de descans o, principalment per una aturada-recés que els hi ajudés a retrobar-se amb sí mateixes i amb el Senyor guiades per la bondat i el somriure de la Mare... Moltes Germanes de la Congregació aprofitaren la disponibilitat de la Comunitat per practicar-hi exercissis espirituals sentint-se sempre ben a casa pròpia.

Celebracions extraordinàries foren el cinquantè i el setanta-cinquè aniversaris de la fundació; les solemnitats dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria; la de Nostre Pare Sant Francesc i altres. Han estat al llarg de tots aquest anys, com a alenades d’aire fresc que han ajudat a donar sentit a la quotidianitat, a vegades coberta de boires, de neu i de tempesta, baldament suposessin un afegitó a la feina per ornar la basílica de manera adient, posant amb gust estovalles bones a l’altar i rams de flors que han donat goig de veure.

L’apropament i afecte dels Missioners per a les Germanes sí que ha estat un estímul d’agrair. Com el de les Germanes envers d’ells. Tan intens, un i altre, com la pena que suposa el tancament de la nostra Comunitat sense altre motiu que el de la manca de vocacions.

Dia 5 dedesembre del 2015 el santuari
els va atorgar la distinció del "Blau d'Or"
Volem de tot cor entonar el nostre “Gràcies” a Déu per totes les vivències, experiències, alegries i dolors viscuts per les nostres Germanes  aquí, baix el redós de la MORENETA. La seva escalfor mai no els ha mancat. A més de les tres fundadores ja esmentades al començament, han viscut a la Comunitat: Sor Catalina Galí, Sor Francisca Amorós, Sor Antònia Santandreu, Sor María Díez, Sor María Pons, Sor Maria Canyelles, Sor Magdalena Coll, Sor Àngela Pasqual, Sor Fermina Ferragut (ex superiora general), Sor Gerònima del Sagrari, Sor Catalina Mestre, Sor Patrocinio Pérez-Juana, Sor Antònia Grimalt, Sor Llucia, Sor Catalina Munar, Sor Victòria, Sor Maria Amorós, Sor Joana Florit, Sor Agustína Díaz, Sor Aina Serra, Sor Isabel Serrano, Sor Maria Caritat Miquel, Sor María Balaguer, Sor Antònia Riera, Sor Joana Riutort, Sor Catalina Balaguer, Sor Francisca Santandreu, Sor Francisca Fornés, Sor Margalida Perelló, Sor Sebastiana Bonet, Sor Dolores Pradillo, Sor Maria Vich, Sor Pilar Pradillo, Sor Antònia Nicolau, Sor Magdalena Riutort, Sor Catalina Moragues, Sor Maria Genovard, Sor Miquela Cerdá, Sor Ángeles Huerta, Sor Maria Coll, Sor Catalina Company, Sor Joana Llabrés, Sor Antònia Castell, Sor Francisca Camps, Sor Margalida Bauzá, Sor Maria Tugores, Sor Joana Lladó, Sor Isabel Genovard, Sor Margalida Perelló, Sor Francisca Capó, Sor Maria Palou, Sor María Nebot, Sor Antònia Ramis, Sor Catalina Mestre, Sor Francisca Mir, Sor Coloma Alzina, Sor Antònia Ferragut, Sor Francisca Ramón, Sor Maciana Seguí, Sor Catalina Sastre, Sor Isabel Mª Bonnin, Sor Francisca Moragues, Sor Antònia Socíes, Sor Rosa Bonnín, Sor Magdalena Coll Bonafé, Sor Antònia Serra, Sor Eulalia Barber, Sor Joana Pasqual, Sor Francisca Ribot, Sor Margalida Amengual, Sor María Cabrer, Sor Margalida Ramón i Sor Piedad Pradillo. La majoria d’elles ja son al cel mentre les demés continuen el pelegrinatge per aquesta terra.

Que la Mare de Déu, que ens assenyala Jesús com a Camí, i la Paraula com a Llum, ens ajudi allà on ens trobem, ben segures que la seva mirada i el seu somriure arriben fins als confins del món. La seva imatge, present a tots els pobles de la nostra terra, amb la seva dolça mirada, ens ajudi a destriar la claror de la mirada de Déu.

Germanes Franciscanes
Filles de la Misericòrdia


Reproduim també un article del professor de l'Escolania, Sr. Joan Pons, publicat al "Diario de Mallorca" el dia 29 d'agost de l'amy 2017.

Las Hermanas de la Misericordia llegaron a Lluc el año 1934 para velar por el santuario y servir a los peregrinos y a quienes solicitaran su ayuda 

El próximo mes y justo después de las fiestas de la Diada, las religiosas Franciscanas dejarán definitivamente el Santuario de Lluc, ante la falta de vocaciones para poder atender la labor que venían realizando y quedarse reducida la comunidad. 

Las Religiosas Franciscanas Hijas de la Misericordia han sido todo un referente para los habitantes no solo del nucleo de Lluc, durante los 83 años que han residido en el lugar, sino también para quienes antiguamente residían en las diferentes possessions de Escorca e incluso para los peregrinos que llamaban a sus puertas ante cualquier necesidad. 

Ello les ha motivado un gran aprecio. Antiguamente, cuándo la vida nada tenía que ver con la actual, y cuando apenas había medios para mandar recados, ca ses Monges era un punto de confianza para que los encargos que llegaban a Lluc, mediante el transporte público o cualquier otro medio, pudieran ser depositados. 

Durante décadas, el convento ha sido un punto de referencia para quienes accedían a Lluc. Allí uno encontraba siempre una atención especial en caso de enfermedad, o alguna caída cundo los peregrinos llegaban a Lluc a pie, ya que no existía atención sanitaria. 

Lluc, sin las religiosas, ya no será igual, lógicamente dejarán un vacío , pero sobre todo para los blauets y el Santuario ya que la labor que han realizado, era , y nunca mejor dicho, la de manos de monja: cuidando y mimando a los blauets, a sus sotanas azules y los roquets. Para muchos de los blauets que a lo largo de los años han residido en Lluc, ellas han sido sus segundas madres, atendiéndoles en caso de necesidad cuando uno caía enfermo o bien cuando por alguna necesidad debían lavarle la ropa o ayudar en alguna tarea doméstica. 

No cabe duda de que muchas cosas quedarán ya en el recuerdo respecto a la Escolanía y al Santuario ya que su labor era muy apreciada. Una curiosidad es que cuando se integraron niñas en la escolanía, ellas les abrieron las puertas para que pudieran hospedarse en el convento. 

La congregación religiosa femenina ha estado en Lluc desde noviembre de 1934. Fueron entonces tres las religiosas: Francisca Cladera, Margalida Parets y Miquela Arrom que subieron a Lluc para iniciar una doble labor: velar por el Santuario y servir a quienes solicitaban su ayuda. Ahora, después de años de prestar estos servicios, la comunidad religiosa se ve obligada a cerrar el convento integrándose en la comunidad de sa Pobla. 

La Congregación religiosa que nació en Pina (1856) fundada por los hermanos Ribas de Pina se ha extendido por diversas localidades isleñas de Mallorca y Menorca y en las últimas décadas ha traspasado las fronteras isleñas estableciéndose en la península y países americanos, con la finalidad de implantar el carisma de San Francisco de Asís.

martes, 3 de octubre de 2017

Crònica del setembre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1.Començam setembre encetant el programa de festes de La Diada de Lluc amb la presentació que motiva Manuel Soler: “Lluc ens anima a unir la fe amb el llenguatge, el folklore amb el paisatge, l'amor de la terra amb els qui l'habiten. És la institució mallorquina per excel.lència, en paraules del benaurat Bisbe Campins”.

El primer acte és un magnífic concert a la basílica amb les actuacions de l'Escolania de Lluc amb la coral Singkreis Fostern de Munich. Tots molt aplaudits per la qualitat que exhibiren tant en les composicions cantades com en la part instrumental.

2.En visita privada puja a venerar la Mare de Déu el Bisbe Ad. Ap. de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. L'acompanyen Mn. Sergi Gordo, preconitzat bisbe auxiliar de Barcelona i dos matrimonis joves amics, compromesos  en la pastoral diocesana de Barcelona. Els atén el P. Prior.

Seguint amb el programa de La Diada: a les 19:00 Pregó de les Festes a càrrec de Mª.Margalida Riutort, directora de Caritas Diocesana. Un document  molt aplaudit que publicam a part pel seu interès. La presentà Pere Fullana Puigserver, director de la Revista Lluc.


A continuació la simpàtica i emotiva cerimònia de la Vestició dels nous Blauets que aquest any s'han incorporat a l'Escolania. Són els següents: Alba José Solivellas, del Port de Pollença ( 2on. Primària), Joan Ilbert Figuerola, de Llubí ( 1er. E.S.O.), Marc Rios Cardona, de Pollença (4t. Primària) i Marina Canals Vera, del Port d'Alcúdia ( 2on. Primària). En contrapartida acomiadament dels qui han acabat els estudis i deixen Lluc; són: Neus Canals Vera, Cecília Michell Gabrielli, Josep Capó Marins i Aina Forteza-Rey Llaneras.


A tots ells les gràcies pel seu bon comportament i servei al Santuari amb la pregària a la Mare de Déu perquè els acompanyi sempre.

6. Amb ocasió de les festes de Son Sardina l'Escolania te un concert a l’església parroquial.

7. Les Franciscanes deixen Lluc. Després de 83 anys de presència de les Religioses Franciscanes al Santuari, deixen el convent per manca de vocacions. Serà molt difícil omplir el buit que deixen, no solament pel seu important servei que feien al Santuari i Escolania sinó pel seu estil de vida evangèlic. Sor Joana Pasqual(superiora) i Sor Margalida Ramon van destinades a la Comunitat de Sa Pobla i Sor Piedad Pradillo a la Comunitat de Calonge.

Queden els records de la seva admirable disponibilitat, sense horaris predeterminats, l'atenció exquisida amb els ferits o malalts, l'humil servei de la neteja, les delicadeses i catequesi als petits, la fidel participació a la Litúrgia, l'acollida amatent a pelegrins cansats....i tants de fets callats que, ben segur, la Mare d Déu guarda en el seu cor. Aquest vespre, al restaurant de Ca s'Amitger, l'Ajuntament d'Escorca, els ha ofert un sopar d'homenatge i comiat amb un parlament del Batle i una obsequi de recordança.

8. El programa de festes d'aquest capvespre està dissenyat per al divertiment dels infants: Exhibició de la tècnica del judo, desfilada des de la Font Coberta a la Plaça des caparrots i xeremiers; a la Placeta del Lledoner, trencada d'olles.

Després del Tridu preparatiu a la Diada, Concert d'orgue a càrrec de Joan Paradell, organista titular de la Capella Sixtina del Vaticà que mostra el seu art en un programa molt atraient i variat, molt aplaudit per l'auditori.


Després, l'Escolania també va voler retre un homenatge a les Religioses Franciscanes que s’acomiaden de Lluc; cantaren algunes composicions i els hi oferiren obsequis de record.


9. A les 10:00 Mostra i venda de rebosteria mallorquina organitzada per les germanes Vaquer Bujosa a benefici de la Fundació Concòrdia, obra social de la Congregació de Missioners Sagrats Cors.

A les 10:30 Trobada Cultural. El  P. Manuel saluda una vintena de persones que han participat a una taula rodona sobre iniciatives culturals per al ss. XXI. Pere Fullana  anuncia que alguns encarregats de Lluc parlaran sobre les dificultats en  que es troben Sebastià Sureda, gerent i Juan Antonio Amengual en la direcció de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler parla sobre el caràcter del Santuari amb les diverses motivacions dels que hi pugen, destacant l'espiritualitat i l'ecologia.

Joan Mayol, del grup Iniciatives XXI, fa memòria d'esdeveniments que visqué i d'algunes idees sobre Lluc. Guillem Ramis explica un projecte que està posant en marxa. Canviaria el signe del turisme que s'acostaria més aviat al pelegrinatge.

Després de cada exposició hi hagué intervencions dels assistents. Assistència a la Salve dels Blauets i dinar de germanor a Sa Fonda. A les 12:00 Presentació de la publicació  Mai no caminaràs sol (Lluís News), un interessant llibre sobre l'autisme  de Miquel Àngel Lladó Ribas.

En previsió del mal temps durant el vespre i la matinada, els organitzadors dels Antics Blauets ha determinat la suspensió de la XXXVIII Pujada a peu de la Part Forana. Degut a la pluja s´ha de modificar també la Commemoració de la Trobada: Després del cercavila amb la Banda de Música "La Lira Esporlerina" es resa un rosari a la basílica amb intervencions cantades per l'Escolania i es fa una senzilla  representació del fet llegendari.

10.Solemne Concelebració Eucarística que presideix Mn. Joan Bauçà, President del Capítol de la Seu en representació del Bisbe de Mallorca.


Els representants dels pobles de la Pujada de la Part Forana fan l'ofrena dels rams de flors. Llorenç Gelabert, President de l'Associació AA.BB. entrega una distinció a la vidua d'Arnau Amer, col.laborador de la Pujada, que va morir aquest estiu.


Al final de la Missa  el P Ricard Janer, en nom de la Comunitat, Escolania i de tots els treballadors del Santuari, entrega una placa commemorativa a les Religioses Franciscanes  que deixen Lluc. Tota l'assemblea, dempeus i amb un llarg aplaudiment, agraeix la seva presència i servei al Santuari.

12. Festa Litúrgica de la Mare de Déu de LLuc. Encara que la celebració popular de la festa fou per La Diada de diumenge passat avui també celebram des d'una Concelebració Eucarística la festivitat litúrgica. Presideix el P. Manuel Soler amb els concelebrants PP: Ricard Janer i Joan Arbona, Mn. Antoni Estelrich i un prevere de Polònia. Hi participen professors i alumnes del Col.legi de l'Escolania en el començament del curs escolar.

13. Museu de Lluc. Préstec temporal del Retrat de Catalina Barceló i Pont  de la Terra (oli sobre tela - anònim s. XVIII)  a l’església de Santa Creu (Palma) per a una exposició commemorativa sobre el 300 aniversari del naixement d'Antoni Barceló i Pont de la Terra Capità Antoni.

14. El P. Gaspar Alemany ja s'ha incorporat a la Comunitat de Lluc i es defineix la seva tasca pastoral. Tindrà esment de la representació de la Titularitat a l'Escolania  amb contacte amb el P. Prior. A la vegada es reincorpora al claustre de professors del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) i a l'Institut Superior de Ciències Religioses (ISUCIR) com a docent de Sagrada Escriptura.

Per altra banda a l'Escolania s'han anomenat nous responsables de les diferents àrees: El director, Mestre de Música, és Ricard Terrades. Josep Antoni Payeras, dirigirà tot el referent al desplegament curricular de l'Escola, a més de les relacions laborals. Del bon funcionament de la Residència, relació amb els educadors i la implicació en les diverses activitats en serà director responsable Joan Comas.

15. Visita del President del Consell de Mallorca El President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat acompanyat de la secretària Catalina Socias i la Directora General de Patrimoni Francisca Coll feren una visita de treball per tal de cercar solució al monument del quart misteri del Rosari ja que de fa un temps presenta una inclinació que  pot acabar amb un lamentable enrunament. També com a solució provisional  per poder donar la volta a tot el Camí dels Misteris es fa necessari arbitrar una drecera  entre el tercer i quart misteris.

Abans de començar el treball assistiren al cant de la Salve de l'Escolania a la basílica. Propostes immediates:1ª Contactar amb pèrits geòlegs  perquè estudiïn el terreny, causa de la seva inclinació i mitjans per la seva consolidació.2on. Mirar si la drecera es pot fer estil Mecano d'una empresa de Munditubo, o si és preferible fer-la en el mateix terreny amb rampa i escalons de pedra. Els acompanyà en tot moment el prior P. R. Janer. La visita acabà amb el dinar al restaurant Sa Fonda.

17. Concelebració dels nous Bisbes de Barcelona. Després de la multitudinària Celebració d'acció de gràcies d'ahir a La  Seu per l' Ordenació episcopal dels dos nous Bisbes de Barcelona, Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo, avui han pujat al Santuari per demanar la protecció a la Mare de Déu.


Abans de la Concelebració Eucarística que presidí el Bisbe mallorquí, Mons. Antoni Vadell, el P. Prior els donà la benvinguda. Mons. Antoni Vadell  va celebrar  una Missa molt festiva  i amb un llenguatge planer, tenint en compte l'Escolania i fent menció de la blaueta de Sa Pobla, Marina Serra que feia la seva Primera Comunió.

Al final de la  celebració un llarga coa de gent volgué felicitar-los amb un afectuós besamans. Després, amb els familiars i amics, dinar de germanor a Sa Fonda.

19. Devers el migdia les campanes de les esglésies de Mallorca repiquen anunciant el nomenament de Mons. Sebastià Taltavull i Anglada com a Bisbe de Mallorca, fins fa un any Bisbe Administrador Apostòlic de la Diòcesi.

Avui mateix, a l'horabaixa, ha pujat en visita privada al Santuari per demanar la protecció de la Mare de Déu de Lluc.


Fou rebut amb aplaudiments per l'Escolania, Prior i Comunitat. Després de pregar un temps al Cambril, va celebrar l'Eucaristia.

21. Residents i acompanyants del Centre de Dia Huialfàs de Sa Pobla, així com un grup de peregrins de Can Picafort assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets.

24. El P. Gaspar Alemany, Representant de la Titularitat del Col·legi Escolania de Lluc celebra l'Ofici en començar el curs 2017-2018. El lema d'aquest any és: Volem assemblar-nos a Jesús; per això tot un simbolisme a la Litúrgia ajuda en la creació d'un sobre per dipositar-hi dins ell totes aquells fets bons que farem per assemblar-nos a Jesús. A l'ofrena d'un ordinador i un violí juntament amb el pa i el vi es veuen com a instruments de treball per aconseguir-ho.

25. A la inauguració del Palau de Congressos de Palma, amb l'assistència dels Reis, autoritats i convidats hi va actuar l'Escolania de Lluc, potser per ser la institució mallorquina per excel.lència, per la seva història secular i qualitat musical. Els Blauets tingueren dues actuacions: una en solitari i l'altra amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. que culminà amb el cant de La Balanguera.


28. Grups de peregrins de les Parròquies de Son Sardina , de Son Espanyol i de Santa Eulàlia de Palma assisteixen a la Missa de les 12:30 i a la Salve dels Blauets.

30. A les 11:00 el P. Manuel Soler celebra el baptisme dels germans Leo Nicolàs i Alex Valentin fills de Tudor Valentin Hidan, de Rumania i de Maria Christina Da Silva de Vicente, de Madrid.

Ha mort na Maria Bel Mir Gil, esposa d'Antoni Capellà. Un matrimoni sempre compromès en les activitats que s'organitzaven a Lluc o a La Real: Maria Bel animant la Missa, fent les lectures o ajudant a fer i vendre productes a favor de la Fundació Concòrdia i, Antoni, artista i tècnic fent fotos per a la història amb total generositat. El nostre condol a Toni i la seva filla . Descansi en la Pau de Déu.