Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 18 de mayo de 2013

La religiositat de la Serra

El paisatge d’una contrada condiciona en bona part la gastronomia de la gent que hi viu. També podríem dir que les pedres, el cel blau, el mar i la vegetació, tenen certa influència sobre la manera d’entendre la religiositat dels habitants.


L’Església, des de temps immemorial, ha marcat el ritme del poble de la Tramuntana tot establint festes i èpoques ben assenyalades (Nadal, Pasqua, S. Antoni, etc). No és estrany que el patrimoni religiós de la Serra, tenint present aquestes circumstàncies, compti amb espais religiosos que mostren la vinculació entre el territori i la fe. Podem esmentar les esglésies, els monestirs, les ermites, les creus de terme... 

Gairebé tots els edificis i mostres de religiositat de la Serra de Tramuntana endinsen les arrels en la cultura cristiana que es va establir a l’illa amb la conquesta de Jaume I l’any 1229. En aquestes muntanyes i valls no es conserven restes de les etapes paleocristiana, bizantina o islàmica. Tanmateix hi ha traces arqueològiques de les èpoques talaiòtica i romana: els santuaris talaiòtics d’Almallutx devers el Gorg Blau

Les parròquies dugueren a terme una gran tasca de cohesió i d’identitat. Els temples parroquials, però, generalment daten dels segles XVII i XVIII i, per tant, adopten l’estil barroc. 


Els monestirs i particularment els convents de monges es preocuparen del primer ensenyament dels petits. Fins a finals del segle XIX, i fins i tot més tard, a moltes poblacions no hi havia altra manera d’aprendre les primeres lletres. 

Els pobles de la Serra solen tenir una ermita a les afores on els habitants acuden en alguns moments de l’any per tal de sol.licitar protecció. També són referents per a les passejades o excursions. A l’entrada dels pobles, en canvi, es localitzen les anomenades creus de terme. Tradicionalment assenyalaven els límits dels municipis que separaven. Són elements patrimonials freqüents a la Serra de Tramuntana

Una molt notable riquesa patrimonial la trobam en el conjunt de Miramar, fundat per Ramon Llull i més tard comprat per l’Arxiduc Lluïs Salvador d’Habsburg-Lorena. Aquest personatge tractà de recuperar la memòria de Ramon Llull i dignificar la natura de l’entorn construint nombrosos camins. 

Però indubtablement el primer lloc de totes les expressions religioses de la Serra pertoca al Santuari de Lluc. Com va dir Costa i Llobera, en aquests paratges la Mare de Déu hi ha establert el seu castell. El panorama de la Serra era apte per tota casta de llegendes. En contacte amb la religiositat de la seva gent es va congriar la de la troballa de la Mare de Déu. 

Des d’aleshores les peregrinacions dels devots sempre han anat augmentant. Un document del 1247 ja fa referència a la primitiva esglesiola romànica rural. Es devia assemblar molt a l’actual de S. Pere d’Escorca. La primera notícia escrita de que es fan peregrinacions a Lluc data de l’any 1273.

Amb el pas dels anys Lluc va anar prenint importància. Es va establir una col.legiata per millor atendre els pelegrins (1456). Després s’aferma l’existència de l’Escolania (1531), tot i que abans ja hi havia cantadors. La primera pedra de l’Església actual es col.locà el 1622. La construcció durà 60 anys. Joan XXIII l’honorà amb el títol de Basílica.


El Santuari tengué èpoques més brillants que d’altres, però des de la venguda del P. Joaquim Rosselló, Fundador dels Missioners dels SS. Cors, ha millorat l’acollida dels visitants, s’han renovat o construït de nou dependències per als pelegrins, s’ha tractat de dignificar les celebracions. 

La joia més preuada del Santuari és la Mare de Déu de Lluc. Una imatge de pedra fina, de 62 centímetres d’alçària i un rostre molt expressiu, amb un inicial somriure. És coneguda com la moreneta i els devots mallorquins pugen les muntanyes una i altre vegada per venerar-la. Se’n tornen conhortats i agraïts de la seva protecció. A totes hores es pot veure gent davant la imatge. Uns preguen, altres li ofereixen un ram de flors i potser uns altres es mantenen uns moments encisats mentre la contemplen. 

Al Santuari es guarda l’anomenat “tresor de la Mare de Déu”, conjunt de donacions a la Santa Figura (com alguns encara l’anomenen) al llarg dels anys. Lluc és el principal centre espiritual de l’illa. Existeix una molt important tradició de peregrinació. Però actualment no hi pugen només els devots, sinó també els senderistes, ciclistes i turistes d’arreu del món, sobretot a la primavera i la tardor. 

La Serra de Tramuntana fins hi tot ha estat trepitjada per una santa canonitzada: Santa Catalina Thomàs, més coneguda com la Beata, beatificada l’any 1792. Va néixer a Valldemossa.

viernes, 3 de mayo de 2013

Crònica d'abril 2013

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

1. Segona Festa de Pasqua. Començam el dia amb un temps desigual, pluja de matinada i després un sol inestable que s’anirà afermant. A més tenim avui el despertar del discutible canvi d' horari amb l'avanç d’una hora: Esperem que no es destorbin els bioritmes! Molta gent puja al Santuari, uns per visitar la Mare de Déu, altres per reviure l’antic pancaritat, compartint unes panades, rubiols i crespells, altres fent el turista o l’excursionista...De tot hi ha a la vinya del Senyor.

2.  Dia solejat i sense vent .Segueixen els grups de peregrins en pancaritat. Aquest matí es celebren tres Eucaristies seguides: A les 11:00 Mn. Gabriel Ferriol que ve amb  75 persones de la Tercera Edat de Sant Joan , celebra la Missa. A les 11:30 una concorreguda Missa d’horari. A les 12:30 un grup de la Comunitat Catòlica Xinesa amb el seu capellà tenen, també, la seva Eucaristia.

3. A la Missa de les 11:30 hi participen 25 juniores de la Congregació de La Puresa que animen la celebració amb els seus cants. Després són convidades a veure l' audiovisual del Santuari.

5. El Salpàs. Comença el bon dia amb sol i , devers migdia, el Galileu es posa el “capell” de niguls. Plou amb abundància  gairebé tot el dia. A l'horabaixa pagesos d’Escorca i veïnats de Lluc baixam cap El Clot d’Aubarca fins a la possessió de Son Llobera, on els amos ens reben amb les portes obertes i la cordialitat acostumada. Pregàries, benedicció  i aspersió amb l'aigua i la sal. Fa la benedicció el P. Manuel Soler. Després un bon berenar i la conversa amiga fins entrada de fosca.


 7. A l'Ofici hi participen Ramon Cassanyes i la seva esposa Teresa agraint els 50 anys de matrimoni;   els acompanyen un grup de familiars vinguts des de Catalunya. Teresa i Ramon són prou coneguts i admirats per la tasca complerta en el món de l'escoltisme catòlic. Avui segueixen compromesos ajudant en tasques pastorals. També assisteixen  a la Celebració un grup de la parròquia de Sant Jordi.

 10. Els Centres Educatius de Sant Francesc d' Assís de Mater Misericordiae, Manacor, Sa Pobla, Palma, Muro i Son Servera, de la Congregació de GG. Franciscanes Filles de la Misericòrdia han participat a una Jornada a Lluc on es destaca la convivència, es treballa en el tema “Aigua Viva” i tenen l'actuació de l'artista polifacètic Siro López. L'assistència és de 1.500 alumnes  que tenen les activitats al renovat Acolliment del Centenari.

A la Missa de les 11:30 hi participen vuit Germanetes dels Pobres que cuiden l' antic centre geriàtric de Palma

12. Alumnes del Col·legi Llaüt de Palma amb els seus pares i monitors tenen unes jornades de formació i esplai. Acaben amb una Missa a la basílica.

13. El P. Manuel Soler té una conferència i celebra l'Eucaristia al Centre d' Espiritualitat de Biniamar.

14. A l’Ofici hi assisteixen 40 persones de l'Associació  de la Mitjana Edat de Llubí . També ve a donar gràcies pel 80 aniversari, Maria Massanet amb els seus familiars.

Tenen una jornada a Lluc, organitzada per la Universitat Oberta de Majors de la U.I.B. un grup de Turquia ,Polònia i Mallorca que estudien temes mediambientals. A més de la visita a les diverses dependències del Santuari comparteixen una paella a l’Acolliment del Centenari

La penya constanciera “Mitiks de Sa Curva” organitza aquest diumenge la IIª Pujada a Lluc a peu.

15. El P. Manuel Soler va al Santuari de Consolació a Sant Joan per donar la conferència: “Doctrina Social de l' Església al Vaticà II” a un grup d'una quarantena de laics i preveres  de l'Arxiprestat del Pla.

16. Un grup d’estudiants de l' escola de Turisme de la U.I.B. són atesos  pel P. Ramon  Ballester per fer un estudi sobre el Museu de Lluc.

17.Un nombrós grup de la Tercera Edat de Ntra. Sra. del Carme del Coll d'en Rebassa pugen a Lluc en tres autocars.  Assisteixen a la Missa de les 11:30 amb una notable participació en les pregàries i els cants. El P. Ramon els dóna la benvinguda i celebra l'Eucaristia.

El P. Manuel Soler viatja a Barcelona per tal de complir amb la trobada presencial prescrita en el curs de teologia que dirigeix per internet. El curs és patrocinat per l’ Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Una pintura de Guillem Gil (Palma 1936), “Marina a La Calobra” és incorporada a la sala Pinacoteca del Museu.

Després de la seva restauració és tornen col·locar dues pintures de Joaquim de Cabanyes Ballester: “Gorg Blau” i “ Vista de Palma des del Terreno”, també a una vitrina de la Pinacoteca.

l9. Corre-llengua 2013. Joves per la Llengua de l’Obra Cultural Balear pugen a Lluc per encendre la Flama de la Llengua que recorrerà els nostres pobles i Ciutat. L'acte, a l'entorn del monument que la guarda simbòlicament fou emotiu i compromès. L'Escolania de Blavets s’hi sumà portant la senyera i la bandera de Lluc i entonant La Balanguera i l'himne de Lluc.


 Hi hagué alguns parlaments d’alguns Joves per la Llengua i de part del P. Antoni Vallespir, Prior que destacà els vincles històrics del Santuari amb el conreu i difusió de la llengua catalana i la necessitat de seguir lluitant pel seu manteniment de front als qui la volen confondre i fer desaparèixer.

20. A la Missa de les 11:30 Jaume Sans i la seva esposa Catalina Horrach celebren en acció de gràcies el 50 aniversari del seu matrimoni.

A la mateixa Eucaristia hi participen 25 membres de l'associació “Horizonte” de la parròquia del Cor de Jesús de Ciutat recordant el 50 aniversari de la seva fundació.

A l'horabaixa, el nin Antoni Perelló Luque, de Pollença fa la seva Primera Comunió de mans de Mn. Vicenç Juan Rubí. És fill d’Antoni Perelló, antic blauet .

23.Festa de Sant Jordi. L’Escolania celebra el “Dia del Llibre” amb una exposició de llibres i una xerrada de l'arxiver de Lluc, sr. Pep Barceló.


 24. En ocasió del 25 aniversari de la fundació de la Coral del Col·legi Mare Alberta de Palma, l'Escolania és convidada a cantar a una Missa commemorativa i a un petit concert.

25. Visita  de la Sra. Elisabeth Duran (Florida-EE.UU), investigadora i divulgadora en conferències dels “betlems” espanyols. Pren notes i fotografies ,pels seus estudis, al nostre Museu quedant captivada, especialment, dels pastorets del Santet (s.XIX) i de les escaparates del taller de les “Verges Rosses”(s.XVIII).

26. Uns 250 alemanys de diferents llocs visiten Mallorca i són rebuts als Santuari pel P. Manuel Soler que també els hi celebra una Missa. La Celebració resulta solemne i molt participada destacant els cants corals acompanyats amb orgue i trompetista. Els guies expressen el seu agraïment per la bona acollida que sempre han trobat a Lluc,

27. Pluja, boira i fred. Sembla que el temps de l’hivern hagi tornat. Jornada de reflexió i pregària del grup “Oració i amistat” que dirigeix Mn. Llorenç Alcina. Tenen un horari ben atapeït: Conferència a la Sala de la Santa Figura, Missa a la basílica, dinar de germanor al Menjador de Peregrins i acte marià de comiat al cambril de la Mare de Déu

28. Encara que el temps  es presenta fred i plujós més de 700 persones pugen al Santuari per celebrar La Diada de la Família que organitza la Delegació Diocesana de la Família. Presideix l'Eucaristia  el nou Bisbe de Mallorca Xavier Salines i l’acompanya el Vicari Episcopal  Rafel Umbert. Concelebren, també,  el Prior de Lluc i els preveres Jaume Mas i Àngel Raigades. Juntament amb lEscolania, el “coro famílies” completa els cants litúrgics. Degut al mal temps la Missa no es pot fer a l’Acolliment del Centenari i es fa a la Basílica,on malgrat l’estretor, és viscuda amb gran atenció i participació.

Al final de la Celebració es fa una reconeixença/homenatge als matrimonis que celebren els 25 i els 50 aniversari de boda i són obsequiats amb un clavell i una ceràmica commemorativa secundats amb afectuosos  aplaudiments.


Aquest mateix diumenge s'esdevé la Trobada de Famílies dels Blauets que s'ajunten a la diada diocesana, tenen un dinar  de “pa taleca”i, al capvespre , són obsequiats pels músics de l’Escolania amb un “gran concert instrumental”. També Juan Antonio Amengual  té una reunió amb els pares i nins que feren l'English Camp de l’any passat.


Al final del matí, el P. Manuel Soler fa el baptisme de Maria de Lluc Rubiralta Fluxà.

Els refetors de la Comunitat són oberts i acollidors per aixoplugar els pares dels blauets que no poden dinar fora per causa de la pluja.

30. El P. Ramon  dóna la benvinguda i celebra la Missa al grup Gent Gran del Coll d'en Rebassa.

Aquests darrers dies han plogut 105 litres a Lluc i fan esclatar els albellons. Avui el dia és esplèndid. El sol refulgeix dins un cel blau.