Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 22 de marzo de 2015

Un blauet de projecció internacional

Andreu Riera, un gran pianista

Al Blog del Santuari li passà per alt, en el seu dia, de reproduir aquesta entrevista de Pere Antoni Pons a “Ara Balears” publicada el 28 de gener de l’any passat. Continua tenint el seu interès i per això l’oferim als lectors. 


Andreu Riera (Manacor, 1965) és un pianista de projecció internacional. Ha guanyat premis importants i ha tocat en escenaris d'arreu del món. El passat dia 15 de gener va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. El seu discurs d'ingrés es titulava La música, l'instrument, les emocions.


Amb l'enorme quantitat de músics que n'han sortit, música i Manacor ja semblen sinònims.
És una cosa que molta gent comenta, sí. Manacor és un poble prolífic en músics, efectivament, però també en escriptors i artistes. Deu ser una coincidència. O no.

Quina presència tenia la música a ca vostra de petit?
Molt poca. Un oncle de mon pare era guitarrista, però jo no el vaig conèixer mai. Jo no vaig tenir cap relació amb la música fins a deu anys, quan vaig entrar a Lluc i vaig convertir-me en blauet. A deu anys, vaig descobrir el cant. I, als onze, el piano. La descoberta del piano em va produir un impacte molt fort i va atrapar tot el meu interès, fins al punt que, a quinze o setze anys, ja tenia clar que era la meva vocació. No volia fer res més, estava obsessionat. Quan era dins classe, mentre el professor ens explicava la lliçó, jo no deixava de moure els dits per damunt el pupitre. I, a l'hora del pati, en lloc de jugar a futbol, anava a estudiar i a tocar el piano.

Els onze anys no és una mica tard per començar a tocar un instrument?

No. Un any o dos més tard sí que ja ho hauria estat, potser. De totes maneres, la meva relació amb el piano va ser molt especial ja des del primer moment. Jo sentia que, de qualque manera, el piano m'havia estat esperant tots aquells anys. Des d'aleshores, és una prolongació de mi. I no tan sols no vaig tenir cap de les crisis vocacionals que et poden afectar en la joventut, sinó que el piano sempre m'ha ajudat a superar les crisis que he tingut.

La vostra educació musical ha estat molt completa. Després de Lluc, vàreu tenir Concepció Vadell de professora, i després anàreu a Madrid, a Viena, a Nova York i a Londres. Més internacional, impossible.

Vaig haver d'anar a estudiar a fora perquè no hi havia cap conservatori superior de música aquí. El també músic i manacorí Antoni Parera Fons em recomanà d'anar a Madrid. I després ja no em vaig aturar. Pianísticament, hi ha diferents escoles, cada una amb la seva concepció de la música i la interpretació: hi ha l'escola russa, que és la més tècnica; l'anglosaxona, la més extravertida; i hi ha la germanoaustríaca o centreeuropea. Aquesta darrera és la que sent més meva, la més tradicional o autèntica, la que treballa la tècnica musical més des del concepte i que et duu a investigar l'època de cada peça que toques.

En música, com en tantes altres facetes de la vida, és imprescindible comptar amb bons mestres, no és vera?

Sí. Però els millors mestres són aquells que aconsegueixen que cada alumne es faci la seva pròpia personalitat. Per això és important conèixer diferents tradicions, fer feina amb músics que tenen poc a veure amb tu… El meu repertori va des del barroc fins a la música més contemporània, del segle XXI.

Deu canviar bastant la manera d'afrontar una composició del segle XVII i una d'actual.

Canvia moltíssim. Cada creació musical és producte d'una època concreta. En el fons, l'artista transmet el caràcter particular de l'època que viu. El llenguatge musical no deixa mai d'evolucionar.

Com viviu els canvis -industrials, de consum, etc.- que s'han produït en el sector de la música?

La crisi és important. L'aparició de les noves tecnologies ha reportat beneficis i coses positives, però ha romput la tradició de comunicació directa i personal. Quant a la indústria, és evident que les discogràfiques han quedat molt afectades per tot el que ha passat, fins al punt que fer discos ja no és un negoci. Els discos, avui, ja només són una targeta de presentació per aconseguir concerts.

Què és millor: disc o directe?

A l'estudi, pots realitzar un producte acurat, perfecte. Però el concert en viu té una màgia especial. Quan toques en directe, potser comets imperfeccions tècniques. El contingut emocional del que toques, però, és molt més pur.

Sou professor al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Com duis aquests anys de retallades i crisi?

Esperam sobreviure. Els recursos institucionals són molt menors; per tant, podem tenir menys professors convidats dels que teníem i, consegüentment, els alumnes no troben tants al·licients per venir… Fa dos anys érem 200 alumnes; ara en són 120. Sobretot es tracta d'aguantar la tempesta

jueves, 12 de marzo de 2015

XXXVI Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears

Vic, 9 i 10 de març del 2015

Una cinquantena de persones ens reunírem a l’antic seminari de Vic, avui reconvertit en allotjament molt confortable i amb un bon servei. Fou els dies 9 i 10 de març. El grup de Mallorca ens havíem aixecat molt dematí per ser a temps a l’avió. Fórem els primers en arribar al lloc de trobada, tot i que haguérem de fer el trajecte de l’aeroport de Barcelona a Vic. Poc a poc anaren arribant els altres. La gran majoria, rostres coneguts d’anys passats. Algun ja fa 36 anys que és puntual a la cita anual.

El primer acte, la salutació del Bisbe de Vic Mons. Romà Casanova, seguit de la pregària inicial. Immediatament ens saluda el bisbe Agustí Cortès, delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense i les Illes Balears per al Secretariat Interdiocesà dels Santuaris. Després el Director del Secretariat —que s’estrena, per cert— el P. Joan Mayol, monjo de Montserrat, fa la presentació de la trobada: el que farem i els objectius que volem aconseguir.

Una vegada acabats aquests prolegòmens escoltem ja la primera conferencia que té com títol “Evangelii Gaudium i els Santuaris” per Mn. Joan Torra, professor de la Facultat de Catalunya. La part més extensa de la seva aportació versà, però, sobre la renuncia del Papa Benet que es veu que impactà molt profundament el conferenciant. L’índex que se’ns donà era un indici de que la conversa estava ben preparada. I la va desenvolupà de manera entretinguda, amb paraules planeres i un to que convidava a l’escolta.

Ens trobem entorn de la taula per dinar. Gairebé no havíem acabat i ja ens criden per pujar a l’autobús. Hem d’anar a Prats de Lluçanès i Lluçà. Primer ens dirigim al Santuari de la Mare de Déu de Lurdes (Prats de Lluçanès), el primer amb aquesta advocació a l’Estat espanyol. Admirem la bella silueta blanca de l’Església i els entorns. Després cantem els goigs típics de l’advocació: “Del Sol diví bella Aurora....”

Després anem al monestir de Sta. Maria de Lluçà i allà trobem la taula parada per a un banquet digne de paladars exigents en qüestió d’art. L’arquitectura és romànica. El claustre i l’àbsida són de gran bellesa. Les pintures que es guarden al lloc són d’un romànic que camina decidit cap el gòtic. El frontal de l’altar és d’una estètica superior. Molt ben resolt el petit claustre adjacent. En aquest escenari d’ambientació romànica tinguérem una experiència de silenci i després celebràrem l’Eucaristia.


Els organitzadors ens sorprengueren quan ens feren escoltar les parts variables de la Missa del Papa Marcello de Palestrina i al final, el Magnificat de Victoria. La veritat sigui dita: pels comentaris posteriors, aquest tipus de música renaixentista, enllaunada i inacabable, no va ser del gust de la majoria. Es va fer més d’una broma innocent al respecte. I ens estranyà que els capdavanters del grup —tan liturgistes— preferissin fer escoltar una música pretèrita en lloc de cantar de viva veu en els moments indicats. Retornàrem al lloc d’allotjament per sopar, parlar una estona de manera informal i retirar-nos a l’habitació.  

Primera conferencia del dimarts, dia 10: “El Santuari, espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura”. La dictà el benedictí Ramon Oranias. Fou seguida per un sucós col·loqui. En parlar del santuari com espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura, deia:

El silenci, punt zero, sense retorn, a partir del qual s’enceta tot llenguatge. El santuari: espai privilegiat per a adonar-se de la presencia d’un mateix en si mateix. El silenci: un no-res que ens permet actuar en tot. El silenci s’experimenta, no es diu. L’espai silenciós, garantia d’una presencia? El santuari: un equilibri entre els estímuls dels factors exteriors i la germinació del món interior. El Santuari: una preciosa reserva de silenci fecund. Trobaràs més en la natura que en els llibres; la vegetació i les roques t’ensenyaran més que allò que pots sentir del mestre.

Acte seguit ens allunyàrem una mica per reunir-nos a la capella dels Dolors, lloc conegut per la processó que organitza la Setmana Santa. Escoltem les explicacions de rigor i celebrem l’Eucaristia que presideix el bisbe de Vic.

A les 16:00 el personal escolta l’última conferencia seguida d’una taula rodona: “Litúrgia i espiritualitat popular”. La ponència va a càrrec de Mn. Francesc Garcia, de la Facultat de Catalunya. Participen a la taula rodona Mn. Joan Perera (Núria), Manuel Soler (Lluc), M. Paloma Garcia (S. Josep de la Muntanya). Amb força atenció s’escolten les diferents experiències i descripcions del que es duu a terme als diferents santuaris.


Arriba l’hora de partir per al grup de Mallorca. S’ha de traslladar a l’aeroport de Barcelona i fer les gestions per pujar a l’avió. La resta encara es reuneix per a la conclusió. És a dir, per fer una valoració de com s’ha desenvolupat la trobada de dos dies i escoltar propostes sobre l’enfocament del tema l’any vinent, així com per fer llum sobre quin podria ser el lloc de la cita.   MSP
El grup de Mallorca

viernes, 6 de marzo de 2015

Comunicat dels Missioners SS. Cors

Comunicat dels Missioners dels SS. Cors
  sobre els fets atribuïts al P. Antoni Vallespir, Prior de lluc


Palma, 6 de març de 2015

Davant els fets atribuïts per un antic blauet al P. Antoni Vallespir i Llompart, msscc, la Delegació de Mallorca dels Missioners dels Sagrats Cors, manifesta el següent.

1. A proposta de la Congregació, el P. Antoni Vallespir ha estat rellevat provisionalment pel Sr. Bisbe de Mallorca, del seu càrrec de Prior del santuari de Lluc. Ara bé, aquesta mesura cautelar té en compte la necessària presumpció d'innocència en favor del P. Vallespir, malgrat dels suposats detalls sobre aquests fets que s'hagin adduït i publicat. En aquest sentit, el P. Vallespir té el ple suport dels seus germans religiosos i li serà proporcionada l'assistència adequada en aquests casos.

2. La voluntat clara i ferma de la Congregació d'aclarir les acusacions, i de prendre les mesures adequades, seguint la dinàmica de transparència en aquests supòsits implantada a l'Església Catòlica pels papes Benet XVI i Francesc i sempre afavorint els drets dels menors.

3. La confiança en la ràpida i justa actuació de les instàncies judicials eclesiàstiques davant les quals s'ha presentat per ara la denúncia.

4. Una crida a la serenor a les famílies dels blauets, que han confiat l'educació dels seus infants al santuari de Lluc. Els nins estan en tot moment ben atesos pel grup de professors i educadors al seu servei.

5. Mentrestant la cura pastoral del Santuari i la parròquia queda ben garantida pels vicaris legítimament nomenats i per la comunitat.

domingo, 1 de marzo de 2015

Crònica del febrer 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


2. La Candelera. Comunitat i Escolania celebram la Festa de la Presentació del Senyor segons la litúrgia acostumada: Benedicció de les candeles al creuer del portal major, processó cap a la basílica cantant el Lumen ad revelationem gentes i Eucaristia concelebrada que presideix el P. Manuel Soler. Poquíssima gent ens acompanya en aquest dia de pluja i fred.

3. Seguint la tradició popular, avui, festa de Sant Blai, es fa la benedicció d'aliments  per tal de protegir la gargamella de malalties. No hi falten els “senyorets” manacorins de na Catalina Sureda, que, després, comparteix.

4. Després de dinar comença a caure la neu amb intensitat. A l'horabaixa el Santuari i entorns resten blancs. És la primera nevada d'aquest any a Lluc, un fet sempre esperat amb curiositat i alegria. Tanquen les carreteres i ens quedam pràcticament incomunicats.
5. De bon matí fins després del migdia ha seguit nevant. Els nins i nines de l'Escolania a més de contemplar el paisatge blanc corren i juguen tirant-se embostes de neu. Lluc esdevé tot un desert.

6. Ahir el gruix de la neu pujava fins als 20 cm i  la temperatura màxima fou de 2º. Aquesta nit ha seguit nevant així com tot el matí, fins al migdia; el nivell de la nevada és considerable. Encara que la carretera a Inca segueix tancada, gràcies a unes gestions els nins i nines de l'Escolania han pogut baixar en tres autocars petits i amb l'ajuda de la guàrdia municipal de l'Ajuntament d'Escorca.

Reunió al Consolat de Mar del Bisbe de Mallorca, Prior de Lluc i els directors del Col·legi Escolania de Lluc, Joan Comas i Ricard Terrades amb el President del Govern Balear J. R. Bauçà, i el Vicepresident, Antoni Gómez per tal  d'aconseguir un conveni especial i definitiu amb l'Escolania. Hi haurà nous contactes per a estudiar i especificar el contingut .

El P. Prior ha entregat al Bisbe un exemplar del llibre “Lluc-Llull” perquè en ocasió del pelegrinatge dels mallorquins a Roma, ho entregui al Papa Francesc tot recordant l'Any Llull  amb motiu del setè Centenari de la mort del nostre Beat Ramon.

7. Encara que les carreteres d'accés a Lluc segueixin tancades, molta gent es decideix a pujar a peu o en bicicleta per gaudir de la neu o visitar la Mare de Déu. La carretera de Caimari a Lluc sembla un passeig.

8. Les carreteres queden obertes parcialment. Així i tot hi ha col·lapses i llargues coes de cotxes, car la gent que vol pujar a LLuc, atreta per la neu, és molt nombrosa.

A l'Ofici concelebrat hi participa el nou diaca permanent Antoni Moreno molt vinculat a Lluc i a la congregació de MM.SS.CC. Va fer el noviciat al mateix Santuari i després d'un temps de reflexió decidí deixar la vida religiosa per a viure el compromís cristià en la vida seglar. Sempre s´ha distingit per una vida de pregària i servei en  les distintes parròquies on ha treballat en catequesi o altres activitats. Actualment està casat i té dos fills. Treballa a la Procuradoria de Missions de la Congregació i puja a Lluc per a activitats formatives de l'Escolania. 
La nostra enhorabona cordial i una pregària  perquè no defalleixi mai el seu dinamisme pastoral.

9. Es reuneix per primera vegada la comissió que s´ha format entre la Universitat de les Illes Balears i el Santuari per estudiar i fer col·laboracions sobre Turisme Religiós i Cultural. Els representants de la U.I.B són la Dra. Maria Antònia Fornés, actual Vicerectora de Cultura, la Dra. Joana Maria Seguí, Directora de la Universitat Oberta de Majors  i el Dr. Bartomeu Deyà, Degà de la Facultat de Turisme i del Santuari els PP. Manuel Soler i Ramon Ballester amb la coordinació del Sr. Pere Fullana .

Ha mort a Palma Neus Olmedo, la creadora i directora dels “Balladors de Lluc” tan afectuosament lligats al Santuari. El P. Prior va celebrar el funeral i, al final, va llegir unes emotives paraules de l'homenatge que se li va retre a la revetla de La Diada del 2013.

12. Dijous Llarder. Arriba a Lluc també l' inici del Carnestoltes. Nines i nins, professors i educadors de l'Escolania amb imaginació i rialles es disfressen Després de dinar, una animada festa de balls i acudits a la sala d'actes.

15. La intenció de la Missa de les 11:00 és per a Sebastià Gamundí que fou molts anys l'arquitecte de Lluc. El P. Prior destacà que per tot arreu, Santuari i Escolania, hi trobam les seves obres, fetes amb acurada precisió, funcionalitat i bon gust i pregà pel qui fou bon arquitecte i millor amic.

18. Dimecres de Cendra. Començam el temps de Quaresma amb l'austeritat de la Litúrgia i la significativa imposició de la cendra que estimula a la conversió en aquest temps propici.

19. A l'Ajuntament d'Escorca s´ha signat la carta de turisme responsable de la UNESCO  com a passa prèvia per a obtenir el certificat BIOSPHERE. Amb aquesta adhesió el municipi continua el procés per a convertir-se en la primera destinació turística responsable i sostenible de Balears.

L'acte de la signatura  ha estat presidit pel batle d'Escorca, Antoni Solivellas, el gerent del Consorci de la Serra de Tramuntana, Bartomeu Deyà, el president de la Comissió Nacional de la UNESCO, Lluís Ramallo i el President de l'Institut de Turisme Responsable (ITR), Tomàs Azcàrate.

20. De bon matí l'Escolania parteix en vaixell des d'Alcúdia cap a Ciutadella .Del port van a l'alberg “Sa Vinyeta” on residiran aquests dies de concerts a Menorca. Fan una visita al convent de les Religioses Franciscanes on hi resideixen Sor Antònia Riera i Sor Eulàlia Barber que tan feren pels Blauets i el Santuari quan vivien a Lluc; foren obsequiades amb unes cançons i “ uns siurells/ blauets”. El vespre viatgen cap a Maó on donen el seu primer concert, juntament amb l'Escolania de Ciutadella, a l'església de Santa Maria.

Catalina Soler, Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca , acompanyada d' Aïna Serrano, enginyer, que va fa fer els plànols de la restauració del Molí d'Aigua de ca s'Amitger, venen a Lluc per inaugurar la seva rehabilitació. El molí està datat en el s. XIV i és dels pocs molins hidràulics que es conserven a Mallorca. Hi assistiren entre altres el Batle d'Escorca i el P. Prior. D'ara endavant es podran fer visites guiades per a grups qualificats.

21. Cloenda a Lluc del Congrés Internacional de Turisme Cultural. Després de dues jornades d'anàlisi, diagnòstic i perspectives de futur del turisme cultural organitzat per la Universitat de les Balears pugen a Lluc un centenar de congressistes que es reuneixen a la Sala de la Santa Figura. 

Després d'una visita guiada als espais d'acollida del Santuari, Pere Muñoz exposa el tema “Turisme Religiós a Mallorca. El projecte del Santuari de Lluc”. El P. Manuel Soler, a continuació, “L'atenció als visitants i peregrins en el Santuari de Lluc”. Pere Fullana “La restauració i la projecció del Santuari  de Lluc en la transició a la modernitat: el programa pastoral i social del bisbe Pere Joan Campins (1898-1915)”. Maria M. Novo “Los conventos de clausura del centro histórico de Palma. Situación actual y potencialidades turísticas”. Wiliam Graves “La casa de Robert Graves de Deià: experiències de turisme cultural”. Beatriz Marín Garcia, ”Investigació en turisme  i fonts de finançament de la Unió Europea”.

L'acte de clausura fou a càrrec de Gabriel Mayol Arbona i Sebastià Serra Busquets .

Segueix l'estada de l'Escolania a Menorca. Aquest matí són rebuts i obsequiats a l'Ajuntament de Ciutadella pel Batle i el Regidor de Cultura. El vespre tenen un concert ambdues escolanies ,de Lluc i Ciutadella a la Catedral de Ciutadella.

22. IIIª Trobada de Confraries de Mallorca. El primer acte és la participació a la Eucaristia de les 11:00 que presideix el P. Antoni Vallespir amb els concelebrants  P. Antoni Cañellas o.c. Delegat de Confraries de la Diòcesi i Mn. Santiago Cortès. Hi participa la Coral de Cant Gregorià que dirigeix Sebastià Melià Mora de Porreres.

Després tenen una assemblea a la Sala de la Santa Figura  amb una conferència del P. Antoni Cañellas “Ésser confrare al segle XXI. Una manera de viure la nostra fe” i “Història de la Setmana Santa Mallorquina” a càrrec de Joan Sansó. Després de dinar tenen un Via Crucis al llarg del Camí dels Misteris.

A la mateixa Missa hi participa el matrimoni d'Inca Joan Estrany i Joana Rotger que celebren amb el seus familiars les noces d'or.

El corredor ciclista Ramon Lorente du la presentalla d'una camiseta del seu club esportiu per demanar protecció a la Mare de Déu pel seu amic accidentat ,Marc Sena que es troba  internat a la U.C.I., en estat greu.

23. Ahir el viatge de retorn de l'Escolania es va anul·lar per la mala mar del canal de Menorca. Aprofiten l'estada per una jornada cultural:_ visita a la naveta dels Tudons i al Santuari del Toro. Al migdia, a Mercadal, participen d'un multitudinari dinar que van organitzar els familiars de l'escolania de Ciutadella.
Tornen sans i estalvis avui, amb el bons records i l'agraïment per les moltes mostres d'afecte que han rebut.

25. Assemblea dels MM. Sagrats Cors. Congregants de les comunitats de Mallorca es reuneixen per una diada de convivència i informació. Presideix el P. Josep Amengual, Delegat del Superior General. Assisteixen a la Salve del migdia i acaben amb un dinar fraternal.

28. El P. Antoni Vallespir celebra el baptisme de les nines Mercè, Aina i Victòria, filles de l'antic blauet Martí Torres Massanet i de Maria Antònia Santandreu Palleres , professora de l'Escolania de Lluc, amb domicili a Santa Margalida.