Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 27 de diciembre de 2013

Imatges del Nadal de Lluc 2013

El blauet de la calenda
La Sibil.la, tan vinculada a Mallorca i a Lluc
L'àngel tot resplendent
Els xeremiers acompanyen l'àngel
La comunitat de Lluc a l'altar
El Betlem a l'entrada de la Basílica

Aspecte de la Basílica tota il.luminada

El públic omplia la Basílica
Xocolatada desitjant bones festes
La llardafoc per enclanetir la xocolatada final





sábado, 14 de diciembre de 2013

Nadal a Lluc segons LLorenç Riber

El Nadal a Lluc: la Calenda / Llorenç Riber 

D'entre la producció literària de Mossèn Llorenç Riber destaca “La minyonia d’un infant orat” (1935). És la millor aportació de l’autor a la literatura catalana. Prosa d’una cura exquisida, relata les peripècies, les sorpreses i els sentiments que va experimentar al llarg de la infància. Quan falten pocs dies pel Nadal tornam llegir les seves impressions del Nadal a Lluc. Ell les visqué de primera ma, doncs ingressà a l’Escolania l’any 1892. Ja fa 121 anys...
Avui sí que ens cal vetlar fins a mitjanit. Hem d’esperar que davalli la Rosada del cel i que pugi el Fruit de la terra. Hem d’esperar el càntic dels àngels i la meravella dels pastors. I tot això s’acompleix en punt de la mitjanit. Aquestes vetles són insòlites en mi. Jo enganaré la son escrivint, per aquells qui em llegiran, dos records nadalencs de la meva, ai las! ja llunyana infància; dos records perduts entre boires vagues, car se remunten fins als meus dotze anys ja remots.
Durant dos anys, els primers mots que cada matí cantava la meva veu, ronca encara de la son, i feble com la d’un aucell mal despert, eren aquells de l’introit de la Missa de la Mare-de-Déu: Salve, Sancta Parens. I els darrers mots que pronunciava cada nit, mentre la son ja em rondava amb ses ales flonges de ratpenat i els meus ullons s’apagaven per estones, com dos calius sota un vel de cendra, era la darrera invocació que, per privilegi especial atorgat al monestir, podíem afegir a la fi de totes les invocacions de la lletania: Regina montis lucani, ora pro nobis: Pregau per nosaltres, Reina de les muntanyes de Lluc”.
Enlloc com en aquella ascètica i nemorosa solitud, he tastat el misteri de les temporades litúrgiques que s’avenen tan bé a les diverses estacions de l’any, que aquestes en semblen un comentari. I en lloc me som amarat tan deliciosament de gèmmea rosada de la nit santa de Nadal, com en aquell patriarcat entre pastors i entre ovelles, entre aquells corredors llargs, oberts a l’hospitalitat dels homes, i aquella renglera d’estables tebs, oberts a l’hospitalitat de les bèsties associades al misteri dolç del natalici, que per les Matines d’aquella nit arribaven de les terres planes: bèsties cansades i manses, amb l’estupor del miracle dins els ulls, i amb una tènue boirella entorn de les boques fumoses. Per aquestes bèsties també es realitzava aquella nit la vella profecia que diu:<<Conegué el bou el seu posseïdor; i conegué l’ase el pessebre del seu Senyor>>.
Les Matines de Lluc, per tota Mallorca són famoses. Cantades per les veus blanques dels escolans, tenen un infantívol encís que no desdiu gens ni de la nit ni del misteri. La tradició de Nadal, exiliada gairebé per tot arreu, allà s’acollí com a un suprem reducte: Excedens terris extrema per illos... vestigia fecit (“mentre se n’anava de la terra per ells hi deixà les darreres petjades”). Allà encara serva el vell costum de que un infant de cor predica el sermó de la Calenda i un altre canta les prediccions de la Sibil.la. i no són certament aquestes dues vellúries reverenciables les que porten menys gent a aquell inoblidable ofici nocturn.
Un any, doncs, de les darreries del segle passat, em fou comanat a mi que predicàs el sermó de la calenda. Del Sermó de la Calenda, ja sia que el seu origen sigui tal volta simultani del de la Sibil.la i tingui el seu ascendent més remot en el sermó apòcrif de Sant Agustí que es representava, tal nit com la de Nadal, en les esglésies medievals on tingué lloc origen el teatre, no existeix cap text típic ni folklòric. Cada església el fa a la seva manera, i es renovella cada parell d’anys. Un capellà lletraferit el fa i un minyó eixerit i desinvolt l’encomana a la memòria.
Durant tot el temps d’Advent jo havia d’estudiar-lo. Jo aleshores tenia la memòria molt fresca ­-eren tan poques les coses a recordar!- i çò que un cop era entrat dins la meva memòria jo ho retenia amb la mateixa avarícia i amb la mateixa tenacitat amb què la petxina bivalva reté la lluminosa gota d’aigua que hi entra i de la qual farà una perla. En pocs dies vaig saber-la, la Calenda; i vaig posar-me a esperar ansiosament la nit que havia de perorar l’evangèlic parlament que jo havia engolit com qui engoleix una bresca. Tanmateix aquesta gran nit arribà.
I quina nit! El cel era estirat i vagament lluminós, com una claror de llet, com amb una lluor de lliri. Sobre el fosc massís de les muntanyes empinades fins al cel, les estrelles eren grosses i nues: més nues i més grosses que les de cap altra nit de l’any. Al caire d’una timba, una bella lluna en creixent, esmolava sa falcella freda. Un fred agut picava la cara i quasi feia plorar els ulls. L’insomne monestir era ple com un ou i com un rusc brunzia, de la gent que durant tot el dia havia acudit per a la gran festa nocturna. Una gran flama joiosa saltava i banderejava, nodrida de branques d’alzina crepitant i de druídics troncs sencers, enmig de la cuina, i des d’allà escampava amb una escalfor amiga i una fantàstica clariana canviant. I des de l’esmotxat cloquer, la campana monàstica sospirava unes notes febles, com uns aucells enfredorits que s’espargien per la fredor glacial de la nit divina, plena d’àngels obscurs.
Quan va ésser-ne l’hora, jo, prematurament vestit de capellà, vaig pujar a la trona. L’església era abrandada de llums, que per la claraboia sobreeixien a les tenebres exteriors. L’or vell de les motlures i dels retaules lluïa com un caliu. Sobre el meu cap terrible amb les quatre puntes del bonet, tremolava una estelada lleu de neules blanques, i el llantoner, tot encès, era com un estel amb coa; car és general costum de les esglésies de Mallorca de penjar al llantoner o salomó central, una coa de tantes neules com setmanes manquen per a la Quaresma. Llavors per primera volta vaig veure el monstre que fa por, la terrible Esfínx, el públic, el formidable públic, la Bèstia de mil caps, que amb gest escoltívol em mirava amb totes les seves boques obertes, i amb tots els seus ulls oberts...


martes, 3 de diciembre de 2013

Crònica del novembre

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Començam aquesta festivitat de Tots Sants amb un bon temps assoleiat. Després de l'Ofici solemne, s'inicia la pujada al Cementeri de l'Escolania, Comunitat i feligresos de la parròquia, familiars i amics. És un dia emotiu de pregàries i memòries de tots aquells que ens deixaren  per a gaudir de la llum i l'amor de  Déu.

  
2. Aquest horabaixa arriben onze serverins muntats a cavall; al front de l'expedició, Marc Garcia. Mentre els “caballistes“ romanen a l'hostatgeria, els animals pasturen la nit devers el molí de la Vall de Josafat. Demà, de bon matí. faran el camí de retorn  cap a Son Servera.

3. Aquest cap de setmana  els Blauets tenen vacances i en el seu lloc la coral d'Antics Blauets, dirigida per Mn. Vicenç Juan Rubí animen la celebració de l' Ofici. Hi participen grups de les parròquies de la Mare de Déu del Roser (Son Cladera) i de Verge de Lluc. Concelebra  amb el P. Prior, el seu rector Mn. Eusebi Capel.

5. Visita del nou membre del Consell Episcopal, Mn. Antoni Vadell que ocupa el càrrec de Vicari per a l'Evangelització. Entre els temes generals de conversa es parla de  revisió i potenciació  de la pastoral de pelegrinatges als santuaris. Li desitjam encert en la tasca i oferim la nostra col·laboració sincera.

9. Museu de Lluc. La investigadora Conxita Boncompte Coll fa fotografies dels 6 exvots de la vitrina de la sala del tresor.; forma part del grup de recerca de simbologia religiosa de la Universitat Ramon Llull que dirigeix el Dr. Jaume Aymar

Un grup d' ex-soldats que, de joves, feren el servei militar a Àfrica es reuneixen a Lluc i van a la Missa de les 11:30.

10. Sor Joana Pascual, superiora de la comunitat de Germanes Franciscanes de Lluc, celebra el 50 aniversari de professió religiosa. Dedica part del seu ministeri al Santuari i Escolania on és molt apreciada per les seves qualitats humanes i religioses. A les 11:00 , acompanyada de familiars i religioses es prega  per ella en acció de gràcies. Rep diversos obsequis i enhorabones, però, sobretot, l'estimació i la gratitud de tots .
           
 A l' Ofici també hi assisteix  un grup de l'Associació  Gent Gran del Camp Redó de Palma.

12. En la commemoració del màrtir de la unitat dels cristians, Sant Josafat es prega per la unió de les esglésies. Assisteix a la Missa de les 11:30 un grup de la Tercera Edat de Santanyí.

15. Al matí arriba en punt el fred i la pluja. Més amunt, al Galileu, una lleugera capa blanca corona el cim. Després d'una llarga volada han arribar els simpàtics rupits per fer estada entre nosaltres. Alguns es fan casolans pidolant unes miques...; esperem que els filats no els apleguin.

17. Diumenge plujós i fred. A l'Ofici de les 11:00 , el P- Prior dóna una especial benedicció als  nous blauets i blauetes que ja comencen a cantar incorporats  a la resta de l'Escolania; són: Blanca Riera, Pedro Carreras, Antònia Roig, Victor Giménez, Anna Maria Sorana, Cecília Ilbert, Paula Fernàndez, Maria Antònia Dalmau i Nadal Roig.

20. El torrent de Lluc corre a vessar. Aquests darrers dies ha plogut 335 litres  per  metre quadrat. El fred es deixa sentir de valent i els meteoròlegs  encara prediuen més aigua i temperatures en descens.

24. Aquest diumenge ,festa de Jesucrist Rei,que clou les celebracions de l' any litúrgic, es fa també commemoració de Santa Cecília, patrona dels músics , que aquí degut a l'Escolania, sempre s' ha recordat. A l'Ofici que celebra el P. Prior , es prega i es fan ofrenes commemoratives. Al final, i en honor de Santa Cecília, els Blauets fan un petit concert que comença amb el tradicional “Cantantibus Organis” i segueix amb l'execució de composicions pels blauets  al piano, flauta, etc. A destacar la nombrosa participació dels familiars que després, són obsequiats amb visites guiades a l'arxiu de Lluc i a la sala d'audiovisuals. Tot acaba amb un bon dinar on es comparteix el pa i taleca.

27. Festa del Beat Ramon Llull. A les 12:15,a la basílica, la Comunitat i Escolania fan un acte en memòria  del “Fill Major de la nostra Raça”, on es llegeix una nota biogràfica /espiritual i es canta i prega. Tots plegats reciten la poesia “Pregària per la Llengua” de Maria Antònia Salvà.

28. Malgrat  que el dia sigui plujós i fred  venen a visitar la Mare de Déu una cinquantena de persones de Son Servera; amb ells el batle Antoni Servera i diversos regidors. Dinen a l'Acolliment del Centenari.