Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 29 de marzo de 2011

Los Blavets, el alma de Lluc desde el siglo XVI


La Escolanía más famosa de Mallorca está compuesta por niños y niñas de diversa procedencia que adquieren valores religiosos y humanos en amplias jornadas de estudio escolar y musical

Los Blavets, en plena acción coral en la iglesia del santuario de Lluc.

JOAN PONS. LLUC La historia de la Escolanía de Lluc data del siglo XVI, cuando el prior Vaquer decidió acoger a unos niños en el Santuario para que atendieran el culto de la Virgen. Desde entonces Lluc siempre ha contado con un grupo de Blavets, a pesar de las dificultades sociales o económicas que hayan surgido a lo largo de los años. Lluc y sus Blavets han sobrevivido con el apoyo de las familias mallorquinas que han optado para que sus hijos formaran parte de la Escolanía con la correspondiente formación escolar y musical. Hecho que ha venido corroborando la gran cantidad de antiguos Blavets que, gracias a la formación recibida en el Santuario, actualmente ocupan algún cargo de responsabilidad en la sociedad de Mallorca

Con el paso de los años, la situación ha evolucionado desde una residencia estricta en la que los Blavets sólo abandonaban el lugar en periodos vacacionales de Semana Santa, Navidad y unos pocos días del verano, a un régimen más abierto que incluso ha desembocado, desde el curso 2006-2007, en la incorporación de niñas al coro, lo que en un principio se había sido reservado únicamente a los niños. Durante el primer año, se incorporaron tres niñas que iban a dormir a ca ses Monges, aunque posteriormente se construyó un dormitorio para ellas.

Hoy la escolanía ofrece más ventajas que años atrás. La posibilidad de un régimen más abierto incluye la posibilidad de pernoctar en sus propios hogares, pero la mayoría de Blavets han decidido quedarse en el Santuario, como manifiesta Joan Comas, coordinador de las tres áreas que integran la Escolanía: la escolar, la residencial y la musical.

El área musical, fundamental
El área musical es fundamental para la existencia de los Blavets. Su director, Ricard Terradas, manifiesta que "la formación musical que estos niños reciben diariamente está centrada en el canto coral y en la práctica de algún instrumento, lo que permite a la escolanía estar preparada para cantar cada día y ofrecer conciertos en la isla y fuera de ella". Además, hay profesores que imparten clases de piano, flauta, viola y violín. Los profesores proceden de diferentes partes de la isla.

Pilar Ventura, jefa de estudios, conoce el funcionamiento de la Escolania desde hace años y ha visto de cerca su evolución. "Antes, los niños eran mayoritariamente de familias mallorquinas, ahora hay una gran diversidad y también se oye hablar el castellano, y no exclusivamente el catalán". En la actualidad, hay alumnos de nacionalidad argentina, alemana, danesa y rumana, además de los mallorquines, procedentes en su mayoría de la Part Forana. En este sentido, cabe recordar que Lluc fue una de las primeras escuelas de la isla en impartir enseñanza en la lengua propia, si bien no era oficial. Algunos padres de la comunidad se encargaban de transmitir a los alumnos los conocimientos sobre el catalán, que es la lengua prioritaria en el centro.

La jefa de estudios explica además que, a pesar de la diversificación de procedencias y edades de los alumnos, "grandes y pequeños conviven juntos y aprenden unos de otros". Recuerda también que hay blavets que, una vez fuera del Santuario, "vuelven a ver al a gente y a recordar los años que estuvieron aquí". Respecto a la integración de las niñas, "las maestras ejercían un poco de madres junto a las monjas franciscanas".

Valores religiosos y humanos
El área de la residencia cubre el fin del horario escolar hasta la mañana siguiente y se convierte en el espacio ideal para fomentar los valores religiosos y humanos. así como una educación basada en el respeto entre el alumnado de diversas edades que comparten horas de patio, comedor, dormitorios o sala de juegos.

Para cualquier blavet, la jornada empieza a las 7 de la mañana, cuando uno de los educadores del centro los despierta con música para empezar la jornada a las ocho con las respectivas clases regladas de E.P. o ESO impartidas por profesores que diariamente suben a la Serra para enseñar temáticas que no difieren de los otros centros de la isla. A partir de este curso, los alumnos cuentan con ordenadores cedidos por la conselleria de Educación y Cultura.

La jornada escolar finaliza a media tarde, si bien a mediodía tienen una hora de descanso para comer. Una vez finalizadas las clases, la protagonista es la música, con las clases de lenguaje musical, canto coral y la práctica de un instrumento. A cualquier blavet se le ofrece la posibilidad de poder adquirir estos conocimientos musicales de forma gratuita.

Un día de convivencia de los blavets es muy denso, ya que además de las clases musicales y escolares, deben dedicar tiempo al estudio personal hasta que a las 22 horas llega el descanso para reponer fuerzas para la jornada siguiente.

A nivel litúrgico, los alumnos tienen la costumbre de cantar la Salve diariamente a las 11,15 y a las 16,45 horas. También cantan todos los domingos en la misa de las 11 horas, con la presencia de sus padres, y participan activamente en las celebraciones musicales de Navidad y Semana Santa.

Los niños animan el Santuario
Los verdaderos protagonistas y pilares de la Escolanía son los niños y niñas que a diario participan y dan vida al Santuario cantando cada día en la basílica. Para muchos de los visitantes, Lluc no es lo mismo cuando los Blavets están ausentes por vacaciones o bien por haber viajado con motivo de alguna actuación fuera de la isla, lo que sucede una o dos veces al año.

Una de las niñas integradas en la Escolanía es Maria Rosselló, que lleva unos cuantos años cantando. Este año finaliza sus estudios de segundo de ESO en el centro y comparte la semana entre su localidad, sa Pobla, y Lluc. Considera que ser blaveta ha sido "una etapa más" de su infancia, una experiencia que cree "única" y que le ha aportado más autoconfianza y "conocimientos musicales, escolares y humanos". Maria se manifiesta satisfecha por haber interpretado en varias ocasiones la Sibil·la.

El día a día de la Escolanía ha sido posible porque siempre ha habido familias que han querido que sus hijos recibieran la educación en el Santuario y por ello hay muchos antiguos blavets en la isla.

miércoles, 16 de marzo de 2011

L’Escolania de Lluc, un exemple


La decisió del Govern balear d’ajudar amb 90.000 euros l’Escolania de Lluc s’ha de valorar per tot el que significa: un obert suport a una de les més preuades senyes d’identitat de Mallorca des de fa molts de segles. L’Escolania és un exemple de fidelitat a la personalitat d’un poble que manté l’essència generació rere generació.

Mallorca ha canviat de manera radical durant les darreres dècades. Ha estat una transformació amb molts aspectes positius, però també molts altres de negatius. La pèrdua de la personalitat pròpia, llaurada al llarg dels segles, és un perill que s’incrementa cada any que passa. Però institucions com l’Escolania de Lluc, fidel a una llengua, una cultura, un estil de formació únics, ens fan veure que, malgrat les dificultats, les columnes del país encara són dretes. En època d’austeritat en la despesa pública, és bo que hi hagi recursos per ajudar els entranyables Blauets i tot allò que signifiquen. És un clar senyal que, passi el que passi, el país continuarà endavant, fidel al llegat dels avantpassats.•

(Editorial del Diari de Balears, 15 de març del 2011)

El Govern injecta 90.000 euros a l’Escolania de Lluc

El conseller de Presidència, Albert Moragues, així ho anuncià ahir en el decurs de la reunió del patronat. L’Escolania té un dèficit pressupostari d’uns 180.000 euros arran de la crisi

Reunió del patronat

El Palau Episcopal de Palma acollí ahir la reunió ordinària del patronat de la Fundació Santuari de Lluc per aprovar l’aportació extraordinària per mantenir l’Escolania, alhora que s’estudiaren els pressuposts que es destinaran a les obres de preservació i manteniment del santuari de Lluc. A la imatge, la presidenta del Consell, Francina Armengol; el bisbe de Mallorca, JesúsMurgui; el conseller de Presidència, Albert Moragues; i el prior de Lluc, Jaume Reynés. A la reunió, també hi assistiren la resta de membres i representants de les insitucions que formen el patronat.

La Conselleria de Presidencia del Govern balear farà una aportació de 90.000 euros per ajudar a sufragar el dèficit de l’Escolania de Lluc, que ascendeix a uns 180.000 euros. Així ho anuncià ahir el conseller Albert Moragues en el decurs de la reunió ordinària del patronat de la Fundació Santuari de Lluc. “Volem que l’Escolania funcioni de la millor manera possible”, va dir Moragues. La Fundació hi aportarà 60.000 euros més.

El problema del dèficit rau en el fet que l’educació musical no està concertada, com sí que ho estan l’Educació Primària i el primer i segon curs d’ESO. Per això, segons indicà el conseller Moragues, el seu departament es farà càrrec dels 90.000 euros que sol·licità l’Escolania –més coneguda com els Blauets–, mentre que la Conselleria d’Educació i Cultura estudia una solució per a l’educació musical.

Moragues també explicà que el Govern, com a membre que és del patronat de la Fundació Santuari de Lluc, té “l’obligació”, perquè així ho estableixen els seus estatuts, de contribuir al “foment de les activitats pròpies de l’Escolania, la promoció de la seva tasca i l’atenció dels infants que la integren”.

Per part seva, el bisbe Jesús Murgui explicà que en la reunió d’ahir un dels punts de l’ordre del dia era aprovar els comptes i un pla demillora per a l’acollida dels visitants del santuari, amés de les aportacions a l’Escolania, que detallà el conseller de Presidència.

Així mateix, i pel que fa a la contribució econòmica de les institucions, Murgui assenyalà que mantindrien les mateixes que en anys anteriors. En aquest sentit, el Govern, a través del departament que dirigeix Albert Moragues, 30.000 euros per a la Fundació per a l’any 2012. Es tracta de la mateixa quantitat que ja va acordar destinar en els pressuposts d’enguany.

Professorat

En l’actualitat, l’Escolania disposa d’un director de música i de quatre professors d’aquesta matèria.

D’aquests, només el director i un professor estan contractats a jornada completa. I és que la crisi econòmica també ha afectat els Blauets de Lluc. Aquest curs acadèmic, l’Escolania té 36 alumnes d’entre sis i catorze anys. Es tracta d’una cifra molt inferior a la dels darrers anys, quan n’hi havia més d’una cinquantena d’inscrits.

De fet, el setembre només començaren el curs escolar cinc alumnes nous, enfront dels entre deu i quinze que ho feien en cursos anteriors. •

Les xifres

300€ és la quota mensual que paguen els alumnes de l’Escolania. Això no obstant, poden optar a una beca del 50%.

24 hores és el temps que els nins i les nines de l’Escolania reben atenció. Des de fa uns anys també poden estar-hi en règim extern.

Text: Margalida Ramis * Foto: Sebastià Amengual (Diari de Balears)

lunes, 14 de marzo de 2011

Per què escrivim Lluc sense h


Avui contestam la pregunta que ens fan al Facebook perquè pot esser d’interès.

CENTRO TELE (una empresa dedicada des de fa més de 30 anys a les telecomunicacions) demana

Centro-Tele Mallorca "Y porque no escriben su nombre correctamente, como se escribia en el siglo XVIII, se escribia " LLUCH " , si fuese " lluc" , seria del evangelista Lucas y entonces seria "Mare de Deu de Sant Lluc", pero es Mare de Deu de Lluch", Lluch procede de la palabra Aluch (Jerusalem en arabe). Al Cesar lo que es del Cesar y a DIOS lo que es de DIOS

Respon

Gabriel Seguí Trobat

Les raons per les quals el topònim Lluc s'escriu sense -h són les següents:

a) Raó normativa: a les Normes ortogràfiques elaborades per Pompeu Fabra i publicades per l'Institut d'Estudis Catalans el 1913, s'eliminaren totes les -h finals de paraules com "poch", "antich", etc.

b) Raó etimològica: aquesta -h no té justificació en llatí; en efecte Lluc en llatí és lucus; per tant, la -h no té justificació, malgrat que a l'època medieval sovint compareix. És a dir, es tracta d'una pseudoetimologia, amb la voluntat de fer semblar que la paraula és arcaica.

El topònim Lluc, doncs, no ve del nom de persona Lluc, sinó, com he dit, de Lucus, "bosc sagrat". I encara que vengués de l'antropònim Lluc, tampoc aniria amb -h, perquè en llatí Lluc és Luca, és a dir, sense cap -h.

jueves, 10 de marzo de 2011

NOVA WEB DEL SANTUARI: www.lluc.net

Vos convidam a visitar la web renovada que estrenàrem la setmana passada. La nostra intenció és oferir-vos una visita de més qualitat i un coneixement més profund del primer Santuari marià de les Illes Balears des del segle XIII.

BENVIGUTS SIAU: LLUC ÉS CA VOSTRA!

Aquí, els creients hi retrobareu els signes d'identitat de la nostra Església local. Els no creients, les arrels més profundes del poble mallorquí perquè Lluc és més que un santuari: és "un signe nacional secular". Els visitants estrangers, una oferta distinta als dies de platja i a les nits de bauxa. Un oasi de pau insospitada (a l'Hostatgeria), d'espiritualitat i bellesa (al cant de l'Escolania i a les celebracions), del patrimoni artístic (al Museu), d'una natura gairebé verge (a la Serra de Tramuntana i al Jardí Botànic), de la gastronomia mallorquina (als nostres restaurants).

  • Guia de visita

Arribau a la Plaça dels Pelegrins i vos trobau amb l'Ajuntament d'Escorca a l'esquerra, els Porxets a la dreta i, al fons, la façana del Santuari. Entrant al Portal Major hi ha l'oficina d'Acollida i Informació, on vos poden donar allotjament i orientació per fer la visita al Santuari. La nostra web vos acompanyarà pel següent itinerari:

Basílica - Museu - Pujol dels misteris - Jardí botànic - Arxiu - Àrea recreativa

Zona d'acampada - L'Acolliment

  • Espiritualitat

Lluc és la "Casa pairal" dels mallorquins: "i dins la llar de sa mare / quin cor no es pot escalfar?. Lluc és casa d'oració: Venturós qui hi pregarà!" (M. Costa i Llobera).

Lluc vol ser, en primer lloc, un àmbit de renovació espiritual... La renovació del Concili ha insistit en la lectura de la Paraula de Déu, com aliment del cristià, i en la centralitat de l'eucaristia ben celebrada, la qual ens ha de dur a compartir amb els necessitats. La comunitat de Lluc sempre està a disposició pels qui desitgin una direcció espiritual personalitzada o unes orientacions de grup (breus conferències, visites guiades, projecció de vídeos).

Vos oferim també una Casa d'Espiritualitat i de Recés, un Racó de pregària (dins el Cambril de la Mare de Déu o des de la distància) i el comentari de l'homilia dominical que es publica setmanalment a la secció Notícies i Comentaris.

  • Blauets

Un dels principals atractius del santuari és la seva Escolania. A www.escolanialluc.es trobareu àmplia informació sobre els Blauets, la seva història i estudis, els seus concerts i la discografia publicada, així com les condicions per entrar a formar part de l'Escolania.

  • Allotjament

L'Hostatgeria consta de 81 habitacions (cel·les) i 39 apartaments amb cuina. Les 120 estances estan perfectament equipades amb bany, TV i calefacció. També són molt agradables i acollidores les nostres cel·les amb vistes a la Plaça dels Pelegrins. Ambdós espais proporcionen la bellesa digna d'aquest edifici emblemàtic, així com la sensació de relaxació que transmet l'entorn cultural, monumental i religiós de l'indret on es troba.

La web vos mostra els Tipus d'habitacions i podeu fer les Reserves.

  • Gastronomia i comerç

Es diu que a Lluc s'hi menja el millor cabrit de muntanya i s'hi beu "s'aigo més fina" de Mallorca. Hi trobareu opcions per a totes les boques i butxaques: Des de menjar pa taleca, fer una torrada o un arròs multitudinari a l'Àrea Recreativa de ca s'Amitger o a l'Acolliment del Centenari; dinar de menú o a la carta a qualsevol dels Restaurants. Sobretot si s'ha pujat a peu i tens una fam que t'alça. Si véns amb bona companyia. O has passat a llevar-te un pes de damunt.

Les botigues de Lluc són molt senzilles i característiques de qualsevol santuari: Una Botiga de Records i un Forn de pa per les acampades i excursions.

Sa Fonda - Bar Restaurant Ca s'Amitger - Bar Restaurant Font Coberta

Cafè sa Plaça - Botiga de records - Ses mides - Forn

  • Senderisme i cicloturisme

El Santuari de Lluc és el centre de referència de la Serra de Tramuntana. Constitueix un punt de partida immillorable per a moltes excursions, tant de senderisme com de ciclisme.

Pels voltants del Santuari es troben alguns dels cims més emblemàtics de l'illa, com ara el Puig de Massanella, el Puig Tomir, el Puig d'en Galileu i el Puig Roig, que faran les delícies dels amants de les alçades. En trobareu una Guia d’aquestes i altres excursions.

Els recursos de la informàtica posats al vostre abast.

sábado, 5 de marzo de 2011

Un museo de altura, el de Lluc (G. Llompart)

Está claro que el Museo de Lluc se encuentra a muchos metros de altura respecto del Raiguer, pero no es a esta altura a la que nos referimos, sino al nivel del contenido, al surtido de las instalaciones y al acierto de la presentación.

No hay turista ni -sobre todo- mallorquín que imagine encontrar en la altura de la sierra una colección de la calidad del Museo de Lluc y ésta es la razón por la cual es mayor el número de visitantes extranjeros que el de naturales el que sube las escaleras que ascienden desde la puerta de la iglesia al museo propiamente dicho. El caso es que los turistas van guiados por las agencias y éstas son las que les advierten de la existencia del Museo. Pero los mallorquines que deambulan por los corredores del convento echan una mirada a los carteles orientadores y simplemente piensan: «¿Acaso de Nazaret puede salir cosa buena?». Y a otra cosa.

Pues a otra cosa va el titular de arriba, a llamar la atención sobre el alto nivel que ha alcanzado burla burlando el Museo de Lluc. Quien quiera hacerse una idea del pasado tradicional de Mallorca tiene que subir indefectiblemente a Lluc. En proceso de restauración como se encuentran los Museos de Muro (tradiciones populares y etnología) y Mallorca (gran arte local y nacional) que pueden ofrecer una visión de conjunto de la historia cultural de la lsla, la verdad es que hay que revestirse de coraje y subir a la Serra de Tramuntana. Y al llegar allí subir otra vez a un tercer piso y a unos porches para acceder a nuestro ponderado museo. Este encaramado es también culpable del enmascaramiento actual del mismo.

Porque hace medio siglo, cuando en ningún santuario había colecciones que visitar, había en cambio indefectiblemente en ellos «la sala dels exvots» que reunía las ofrendas hechas a la advocación de turno y que eran admirados por los peregrinos a continuación de la veneración de la imagen. Recuerdo perfectamente la exposición de exvotos de Lluc que antiguamente estaba dispuesta en el arco anterior al patio interior, bien defendido por unas rejas.

El cambio de «Sala de exvotos» a «Museo» tengo para mí que sobtevino como consecuencia de los hallazgos arqueológicos realizados en las montañas vecinas. Tengo un recuerdo singular de mediados del siglo pasado cuando se realizaban las excavaciones en la cueva de la Cometa dels Morts en el predio de Menut. Había que ver a los seminaristas del santuario y a su maestro, el padre Cristóbal Veny, vestidos con unos sobretodos inverosímiles, sacando espuertas de barro y cal de la sima. Eran los tiempos en que los seminaristas tenían que vestir continuamente la sotana o un sustituto para los deportes o el trabajo. Si no me equivoco fueron los estudiantes jesuitas de la India los primeros que consiguieron ser liberados para jugar al tenis, se non e vero e ben trovato. Aquí entre tanto seguíamos levantándonos los faldones de la sotana para chutar un gol.

Todo esto cambió. Costó tiempo y trabajo. El padre Cristóbal Veny fue durante veinte años bibliotecario del Museo Arqueológico Nacional. Se restauraron las piezas arqueológicas. Se valoraron y recogieron cuadros y bordados, se restauraron los exvotos, intervinieron benefactores como A. Mulet, se consiguió una colección de piezas púnicas de Ibiza, se reunió una notabIe colección de nacimientos. En fin, para qué seguir. Vayan y vean.

En estos últimos años los superiores de Lluc tuvieron la feliz idea de buscarse una directora que pusiera en orden las colecciones del Museo ya reunidas. Elvira (González) Gozalo, actual directora del Museo del Calzado de Inca, hizo una labor magistral en la organización del material. Ella me llamó varias veces en los pasados años para que viera cómo quedaba la nueva disposición. Y yo como estatua de sal no respondí a sus repetidas invitaciones. Pereza de un peatón empedernido. Ahora hace poco he subido a la sierra de Lluc y a los pisos del Museo. Y he quedado muy satisfecho. Así que esta columna quiere dar fe de la excelencia de un Museo con el cual de momento la Iglesia suple, en miniatura -pero bella miniatura- las insuficiencias momentáneas de las colecciones del Estado. Suba, amigo, a las alturas de Lluc y comprobará que de Nazaret puede salir cosa buena.

Gabriel Llompart, de la Real Academia de la Historia

Última Hora, 4.3.2011