Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 21 de febrero de 2013

El salt de la bella dona


U

Un poble que no té llegendes per  a contar és un poble condemnat a morir de fred (G. Janer Manila).
EL SALT DE LA BELLA DONA
EI camí és aspre, de pujades abruptes i de difícil pas. De vegades, es quasi bé un tirany entre penyes, el camí, tot de perills i fondalades.
Cap a Lluc s'encamina una parella. Són home i dona.
EI marit calla. Porta un capot negre sobre les espatlles. Està trist i esmús, com si estàs disgustat. No diu paraula. Ella duu un vestit de seda blava i un mocador de color de cirera. Dins les mans, un pom de flors blanques; són roses de garlanda.
Partiren a Lluc abans de pondre's el sol, quan cau l'horabaixa. El dia mor i la fosca obscureix la mirada de l'home. Té el cor ple de tenebres, el marit. Les últimes clarors han vingut a filtrar-se entre les branques. Està trist, capficat. Per això decidiren de partir. Un niu de serps li rosega l'entranya, tot un infern de gelosia. Havia sospitat sovint de la muller. Les llengües... —ai, les llengües!— l'havien mormolada entre dents:
- Diuen que un carboner eixerit i despert la vetlla, nit i dia.
- Hi ha un pastor que toca per a ella aires d'amor, les vetlles en que la lluna creix.
- Un dia li explica que la pretenia, el pastor. Ella va respondre, amb la cara vermella d’empegueïment:
- Tu bé ho saps que som casada.
La sang li pujava ai cap, al marit. El dubte l'atordeix. No n'hi ha d'herbes, que curin d'aquest mal. La fosca torna espessa. Passa una òliba com un mai averany. Es just un pedaç de llana, l'òliba, desdenyosa i feixuga. Dobleguen ei cim d'un pujol i el rost s'empina. L'aigua remoreja dins ei barranc. El torrent bramula, entre les roques. D’alt d'Es Grau, el camí passa al caire de l'abisme, pel costat d'una penya tallada a plom. Les aigües corren dins el fondal obscur. Entre els remors de l`aigua, hom hi sent encara ara gemecs i plors. La carn s'esborrona, només de veure la fosca del cingle.
- Donau-me la mà, marit. Les cames em tremolen.
- Mirau la fondria.
- Tenc por.
- Per què n'heu de tenir?
- L'aigua corre allà a baix, entre el pedreny. No sentiu una veu que gemega?
Va respondre aquell home, cegat de ràbia:
- Hi tiraren una dona, una nit fosca com aquesta.
- Per què?
- Deien que enganyava l’espòs.
- L'enganyava?
- Vós tindreu la mateixa mort, que també m'heu traït en secret.
Ella guaitava sobre l'espadat, quan ell l'agafà per les cames i la tirà a l'abisme. Rodolà pel barranc rebotant i donant tombs, aquella dona.
Tingué temps de cridar:
- Mare de Déu, assistiu-me!

Com una roca que cau rost avall, es precipità vers la profunda negror de l'avenc. Un silenci de pedra retallà la mirada d'aquell home. Observà de prim compte la fosca del barranc: ni un gemec, ni l'eco d'un esglai, ni la remor trèmula de les alzines. Decidí que era morta i partí escapat, de pressa, sense esma, la vista emboirada, pels camins de la nit. Travessà les garrigues i les torrenteres, el boscany i l'arbreda...
Es fosca clara. La nit ha començat a diluir-se i pinta de penombres els fondals i les cares. Les campanes de Lluc toquen missa primera. Rere les muntanyes, ha començat a encendre's el dia talment una magrana.
Quan arriba al temple, aquell home, la claror de la llàntia il·lumina el rostre conegut. La cara es trasmuda, els ulls li espiregen. És la muller pròpia que està agenollada, sense una ferida, ni un trenc, ni la pell gens blava, ni cap moradura...
Els àngels de Lluc somriuen  de veure l’esclat de ràbia del marit gelós. La dama, somnàmbula, canta lletanies i esfulla les roses blanques de garlanda.
GABRIEL JANER MANILA, El salt de la bella dona
A “Les llegendes  de les terres de Lluc”
(Publicacions del Santuari de Lluc, Mallorca 1984)

lunes, 4 de febrero de 2013

Crònica de gener 2013

Lluc dia a dia / Ramon ballester, msscc

1. Amb tots els bons desitjos  i pregàries perquè el 2013 sigui un bon any, de bon matí, tenim un ensurt: per la imprudència d’un hoste a una cel·la del primer pis, que ha encès un fogonet de butà, s’ha iniciat un incendi que a més de cremar el mobiliari i alarmar la resta dels hostatjats, ha originat el desallotjament, la vinguda dels bombers d’Inca i  el prompte  ajut del personal del Santuari. La persona que ha iniciat el foc, ha sofert cremades de consideració, Li desitjam que es recuperi amb salut.

5. Un grup de  37 pelegrins de diversos indrets de Mèxic, després de visitar Lourdes i Fàtima, venen al nostre Santuari. Van acompanyats de tres preveres que celebren la Missa. El P. Manuel Soler a més d’acollir-los els dóna una explicació sobre Lluc. S’acomiaden per seguir la seva ruta cap a l’illa de Malta.

8. L’artista Sió Ribot i Mulet fa donació de nou dibuixos a tinta (algun amb colors d’aquarel·la). L’estil és hiperrealista i la temàtica descriu la nostra arquitectura rural

11. Un grup de sis preveres procedents de la diòcesi de Lleida que han vingut a Mallorca per assistir a l’entrada del nou Bisbe de Mallorca, visiten el nostre Santuari i celebren l’Eucaristia.

12. El P. Prior, juntament amb l’escolania baixen a Ciutat  per participar en clínic del ministeri episcopal de Mons. Xavier Salinas i Vinyals en la seva entrada i Missa Estacional a La Seu. Els Blauets canten durant l’Eucaristia  al costat de l’Escolania de Vermells i Coral de La Seu. Tant el Nunci del Vaticà Mons. Enzo Fratini, com el nou bisbe recorden  la intercessió de la Mare de Déu de Lluc en les seves intervencions.

13. El nou Bisbe de Mallorca, Mons. Xavier Salinas, puja a Lluc com a pelegrí segons la tradició del poble creient. Després dunes paraules de benvinguda de part del Prior, oficia la Missa de les 11:00. acompanyat de la Comunitat i de Mn. Lluc Riera i Mn. Antoni Burguera.

En la seva homilia es manifesta com a cristià i peregrí confiat a la Mare de Déu de Lluc com a guia del seu caminar en la fe i en el seu ministeri pastoral. Abans de començar la celebració va tenir una simpàtica conversa amb l’Escolania i, al final, de bell nou, es dirigí als Blauets, donant-los gràcies per la seva tasca que motiva els cors per a la pregària. Un d’ells havia donat compte  de les seves activitats i de la dificultat  d’augmentar el nombre de blauets.

Després de  saludar a la gent que s’hi apropà  va visitar les dependències del Santuari. L’estància a Lluc acabà amb un dinar al refetor de la Comunitat on  el Bisbe manifestà el seu agraïment i  amabilitat.

15. Les religioses franciscanes que treballen en un Capítol General a Pina vénen a Lluc per invocar la protecció de la Mare de Déu en les seves determinacions. Tenen una Missa on hi participa també l’Escolania.

22. Seixanta dues alumnes del Col·legi Mare Alberta de Palma, acompanyades de la G. Teresa religiosa de La Puresa i quatre professores pugen a Lluc per una jornada de pregària i esplai. El P. Ramon, a més de la benvinguda els hi fa una reflexió sobre el Santuari i la Mare de Déu i la seva atracció popular. Fan una excursió fins a la Cometa dels Morts i després visiten el  Museu.

24. El P. Manuel Soler ha assistit a Roma a una  trobada / estudi  sobre l'espiritualitat dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, on hi participaren sis congregacions masculines. Es parlà de diverses teologies, algunes més clàssiques per actualitzar i altres més innovadores.

26.  Després de la Missa de les 19:30. la Coral  de La Real (Palma) dóna un excel·lent concert amb la interpretació del Rèquiem de G. Fauré,  i un petit repertori per veus blanques i veus greus. A destacar: Maria Rosselló, soprano; Pep Alarcón, baríton; Rafel Riera, orgue i Margalida Roca, piano. Tots baix la direcció de Ricard Terrades.  Foren molt celebrats i llargament aplaudits. 

El P. Antoni Vallespir assisteix a Artà a un sopar de la promoció d'antics blauets del curs 1988 ja que en fou el seu preceptor.

27. Passen un cap de setmana a Lluc  l'Aplec Scout, antics escoltes de Mallorca, celebrant  la XXVI  Assemblea de l’associació; participen també a l'Ofici. El dia 16 del mes passat, desembre, pujaren a  Lluc i signaren 150 teules  i l’aportació que recolliren l'entregaren al P. Prior.

31. Es reuneix el patronat de la Fundació Santuari de Lluc. Hi assisteix el nou Bisbe de Mallorca, Xavier Salines, acompanyat del Vicari General Mn. Lluc Riera, el Vicari Episcopal d’economia, Mn. Antoni Amorós, el president del Capítol de La Seu, Mn. Joan Bauçà i els congregants. Antoni Vallespir, Prior de Lluc i  Miquel Mascaró, Delegat MM.SS.CC. A Mallorca

També  el Sr. Antonio Gómez, Vicepresident del Govern de les Illes Balears, la Sra. Maria Salom, Presidenta del Consell de Mallorca, Sr. Joan Rotger, Vicepresident del Consell, Sra. Marga Gayà, representant del Batle de Palma, el Sr. Antoni Solivellas, Batle d’Escorca i el Sr. Gabriel Ferragut, President de l’associació Antics Blauets.

Entre les diverses qüestions que es tractaren  sobre les obres que es duen a terme per a la reparació dels efectes del cap de fibló, s’acordà extreure  del fons de manteniment 380.000 euros per a fer front a les despeses  que es van ocasionant.
El capvespre es té una reunió de formació de la Delegació  de MM.SS.CC. sobre les relacions comunitàries.

Acaba el mes amb 18 º de temperatura i un bon sol que alegra la jornada.

        
 La visita del nou Bisbe a Lluc el dia 13

Dialogant amb alguns periodistes
Conversant amb els blauets
Amb els concelebrants
Visitant els llocs més típics
El dinar amb la comunitat