Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 17 de junio de 2016

Missioners dels SS. Cors: 125 anys a Lluc (I)

Només va durar nou mesos el pla que el P. Joaquim Rosselló havia traçat per un llarg futur. La fundació de la Congregació de Missioners dels SS. Cors fou el 20 d’agost del 1890. El 6 de maig el P. Joaquim, amb els dos preveres que l’acompanyen abandonen l’Ermita de S. Honorat per pujar a Lluc. És la voluntat del bisbe que no coincideix precisament amb la del Fundador.
Enguany es compleixen 125 anys del fet. Oferim als lectors els detalls i les raons que motivaren el canvi de rumb guiats per les investigacions del P. Josep Amengual, msscc. Des d’aleshores els Missioners SS. Cors estan al front del Santuari de Lluc, tan emblemàtic pels mallorquins.

De Sant Honorat a Lluc
Els primers membres de l’Institut segurament no frueixen del carisma contemplatiu en la mateixa mesura que el P. Rosselló. Aquesta circumstància unida al fet que la Congregació, segons diu l’acta fundacional, té una clara finalitat apostòlica, representa una invitació a davallar de la muntanya al pla. Per la seva part el bisbe, que manté una amistat personal amb el Fundador, és home impetuós i molt àgil com a improvisador. El detectam més sensible a la bona marxa de la diòcesi que als carismes d’una comunitat consagrada. Si hi afegim que, a més, confia en els religiosos per a eixarmar terrenys difícils i problemàtics, gens no ens ve de sorpresa que convidi els nous missioners a una tasca més compromesa amb la pastoral.
Obres a finals del segle XIX. Façana lateral
 Els membres de la nova Congregació dediquen la major part del temps a la contemplació en el que qualifiquen de Tabor de Sant Honorat. El bisbe és de visita pastoral a Campos, el 21 d’abril de 1891, data en la qual envia un missatger que sorprèn els missioners amb la proposta d’una conversa urgent amb el Provisor, Mn. Enric Reig i Casanova, més tard successivament bisbe de Barcelona i cardenal de Toledo. Se confirma, durant l’entrevista al Palau, la sospita del P. Rosselló. El bisbe vol acabar amb el problema de Lluc.

La solució al problema de Lluc passa per la renovació espiritual i material del Santuari. De res serveixen els pegats calents. Hom s’ha d’afanyar per constituir-hi un grup compacte i ple de zel. El bisbe pensa en termes restauradors i vol retornar el Santuari al seu antic esplendor. El seu tarannà és el de confiar les empreses conflictives als religiosos, i, coherentment, decideix instal·lar una comunitat en aquells paratges asprius. La premsa s’adona d’aquests propòsits, i per la tardor de 1890 comença l’atac. Una sèrie periodística, titulada Frailes en Lluch s’oposa a la idea i posa mà a tots els recursos. Els escrits transpiren una oposició tancada al bisbe; no tenen caràcter anticlerical, sinó que més tost reflecteixen la clara hostilitat del liberalisme i d’un cert clergat envers els ordes religiosos. Probablement, sota el pseudònim Un católico a secas, s’hi amaga una porció del clergat que ataca el bisbe i els seus projectes, en particular la restauració de les comunitats de vida religiosa.

Lluc entre dos bàndols
Tant el bisbe com els polèmics autors de Frailes en Lluch reconeixen la importància del Santuari. La Mare de Déu ha estat coronada sis anys abans i el somni d’un Montserrat de Mallorca cada vegada s’escampa amb més força. Alguns dels poetes de la corona poètica de 1884 ja s’havien estrenat en els certàmens de Montserrat, uns anys abans. Els qui no s’avenen amb el bisbe aixequen la senyera del patriotisme i de la cultura. Si en el Santuari s’estableixen uns frares d’arrels forasteres que no parlen català, segons aquests autors anònims, que sempre escriuen en castellà, s’augura un esdevenidor gris i sense cap alè per a Lluc. Més encara, fan ressaltar la llunyania que s’establirà entre el poble de Mallorca i uns custodis de la Mare de Déu que els responen en castellà.


L'any 1897 tengué lloc la desamortització i les obres s'hagueren d'aturar
Per la seva part, el bisbe també pensa en un gran Santuari, en el Montserrat de Lluc, que satisfaci les aspiracions dels mallorquins, però només pren en consideració l’aspecte espiritual i religiós.
Cervera no fa la impressió de quedar molt afectat per les envestides de la premsa. El 9 de gener de 1891, sol·licita al govern de Madrid l’autorització perquè els Carmelites Calçats s’estableixin a Lluc. La Reial Ordre afirmativa duu la data del 10 d’abril del mateix any. Per què precisament elegeix aquest orde? Probablement perquè hi ha una colla de frares mallorquins que hi pertanyen, entre els quals el provincial, el P. Anastasi Borràs i Buades, també ho és, i això pot afavorir les negociacions. El fet és que, després d’una dotzena de dies de la signatura del document reial, el bisbe canvia de parer i proposa al P. Rosselló que se faci càrrec del Santuari.
Per què aquest gir inesperat? No ho podem clarificar gaire, però alguns indicis ens menen a suposar que la causa s’ha de cercar en la pressió que exerceixen els sectors més poderosos del liberalisme mallorquí i en una part del clergat. Per la seva banda, el rector i prior,[1] Guillem Fiol, sembla que se va fer còmplice de l’oposició de la premsa en aquesta direcció. La postura del prior Guillem s’entén amb facilitat. Si els carmelites se fan càrrec del Santuari, ell queda amb la migrada feligresia d’Escorca, que, segons el barem de l’època, queda al lloc més baix de l’escalafó. És una parròquia d’entrada, és a dir, de les menys desitjables, tot i que abraça un dels més estesos territoris de totes les parròquies mallorquines. Per altra part, el canvi cau molt malament als carmelites, que se senten arraconats després del pacte fet amb el bisbe. Apel·len a Roma.


Fotografia de l'any 1897, el mateix en que el santuari
 fou objecte de la desamortitxació
En una carta del P. Rosselló, adreçada el dia 23 d’abril,[2] al bisbe, mostra que disposa de molta informació sobre la situació de Lluc i de les gestions que fa el bisbe per restaurar el Santuari. Sabem que, ja des de la infància, el P. Rosselló passa períodes de vacances a la possessió d’Escorca, que dóna nom al municipi on hi ha el Santuari, car és propietat de la família Gual Torrella. De mode genèric, també podem afirmar que el P. Rosselló està al dia sobre els assumptes diocesans. El de Lluc és de prou entitat perquè li hagi arribat qualque comentari, sobretot si havia transcendit a la premsa. De fet, conta que, quan va tenir l’entrevista amb Mn. Reig, aquest li va proposar l’assumpte que jo presumia. El bisbe havia consultat una bona colla de persones, i tiris i troians convenen que els missioners habitants de Sant Honorat han de prendre la responsabilitat del santuari diocesà de Lluc.
La contrarietat que va provocar en el missioner de Sant Honorat aquella intenció del bisbe va ser gran. Un any escàs de fruit de l’ambient que tota la vida havia cercat era ben poc. Més encara, tota la fundació s’havia adaptat al pla del bisbe, i ara aquest dóna l’orde d’instal·lar la novella congregació en el Santuari de Lluc. Tot era fora lògica. La conversa de Palma degué ser valenta. Retornat a Sant Honorat, el P. Rosselló exposa el pla del bisbe als seus companys. Malgrat que ell ens els mostri sorpresos i quasi contrariats com ell, creiem que la realitat era ben diversa. Probablement els va caure bé aquella proposició. Com a mínim no quedaren tan trasbalsats com el P. Joaquim, car ells no havien cercat tan llargament la solitud.

Josep Amengual Batle, msscc                                                                                        (Continuarà)


[1] Aquest càrrec correspon al que presideix la Col·legiata o Col·legi de preveres que regenten Lluc.
[2] Els esdeveniments se varen succeir d’aquesta manera: el 21 el bisbe envià una carta, per un missatger, al P. Joaquim, malgrat ell, a les Notas, p. 57, digui que va ser el 23. Efectivament, en aquesta data va respondre al bisbe, després d’haver visitat el Provisor, dia 22.

jueves, 2 de junio de 2016

Crònica del maig 2016

Lluc dia a dia
Ramon Ballester Vives i Manuel Soler Palà, msscc

1. Comença el matí amb un poc de pluja i un temps fredolenc, però devers el migdia surt un sol esplendorós que escalfa tot el dia.

Els bons amics de La Real compleixen la peregrinació anual del primer de maig a Lluc. El P. Gabriel Seguí, Rector de la Parròquia celebra la Missa de les 12:30. Els vincles afectius entre Lluc i La Real són antics i fraternals.


5. Amb l'assistència del P. Emilio Velasco, Superior General i el Delegat P. Josep Amengual es celebra l'Assemblea de la Delegació de Mallorca dels MM. Sagrats Cors.

El temari és molt ample: Informacions del Delegat, Secretariat de Col·legis, Procura de Missions i Concòrdia, Coordinació dels Laics MM.SS.CC. i Comunitats, Adaptació del Projectes de Delegació i Comunitats.

Es recorden els aniversaris a celebrar (125 aniversari de la presència de la Congregació a Lluc i Fundació de les Missioneres dels Sagrats Cors). Quant a Formació: estudi i projecció missionera de Misericordiae Vultus i la missió compartida, etc. S'acaba amb un recés i la celebració del Jubileu de la Misericòrdia.

6. Un grup de la 3ª Edat de Santa Margalida visita la Mare de Déu i participa en una Missa a les 11:00 fent les pregàries, lectures i ofrenes.

8. En el marc de l'Any Sant de la Misericòrdia es celebra al Santuari la Jornada de la Família  i el Pelegrinatge dels Arxiprestats de Palma.

Devers 600 persones assisteixen a les 12:00 a l'Acolliment del Centenari  a una Concelebració Eucarística que presideix Mons. Xavier Salinas, Bisbe de Mallorca, amb l'ajut d'un grup musical.

Lectures, pregàries i ofrenes variades conformen l'emotiva Litúrgia. Els matrimonis que compleixen els 50 i 25 aniversari de les seves noces, són distingits i obsequiats amb una ceràmica commemorativa. Dinar de pa taleca, cants i danses a la sobretaula completen  amb festa la diada familiar.

11.Comencen les celebracions multitudinàries del temps de primavera a l'Acolliment del Centenari.

Avui és la primera tanda de la Gent Major de la Part Forana que organitza la Federació del Govern Balear. L'Escolania es fa present a l'inici de la Missa per cantar una Salve a la Mare de Déu.

Celebra l'Eucaristia el Prior P. Ricard Janer que comença amb una salutació als 800 participants dels diversos indrets de les Illes. L'acostumada i variada ofrena floral dels representants dels pobles donen la nota de color a la Celebració.


12. El P. Ramon Ballester pateix una lleu operació de la pell al cap a Son Espases i haurà de romandre-hi 24 hores internat.

Es repeteix la vinguda d’un milenar de persones de la gent gran de la part forana, tal com va succeir ahir. Presideix l’Eucaristia el Vicari General, Mn. Antoni Vera i concelebra Mn. Toni Vadell, Vicari de pastoral. Hi ha alguna autoritat civil més que no vingué ahir, per exemple, la consellera d’hisenda del Govern, Catalina Cladera, i el batle d’Escorca, Antoni Solivellas. Ambdós adrecen unes paraules al públic.

Abans de començar, l’Escolania canta la salve i l’Ave Maria de Lluc. Rep molts aplaudiments. Després té lloc l’ofrena floral, molt vistosa. Són 29 les Associacions de diferents pobles que fan una desfilada vers l’altar per tal d’oferir les flors, símbol de gratitud i amor a la Mare de Déu.

13. Uns 150 alumnes de primària, del Col·legi de la Puresa de Manacor, assisteixen a la missa d’horari i escolten els blauets. Després dinen a l’acolliment.

Mestre Urko Cuevas planificà setmanes enrere una activitat amb l’IES de Llucmajor. Té com objectiu conèixer els entorns i la història del Santuari de Lluc (el pujol dels misteris, la Font Coberta, l'antiga zona d'acampada Es Pixarells, l'accés al camell i a la cometa dels morts). Avui l’han dut a terme passades les 21:00. Ha tengut una durada d'uns 45 minuts. El professorat ha supervisat en tot moment el comportament dels al·lots. Aquesta activitat la realitzen des de fa 10 anys amb uns 65 alumnes, repartits en grups de vuit.

14. Amb molta solemnitat ha estat batejada la nina Maria de Lluc Delgado Moya al santuari. La cerimònia tingué lloc en el transcurs de la missa que celebrà a les 11:30 Mn. Bernat Oliver, de l’Opus Dei, i concelebraren els preveres Pau Oliver, Ramon Lladó i Carles Segui. No hi faltà l’orgue ni la guitarra. El pare treballa a La Seu i viu a Palma.

15. Uns tres-cents al·lots del Club Esportiu La Salle, amb els seus acompanyants, han participat a l’Eucaristia. En el seu moment han fet ofrenes relacionades amb bels valors de l’esport. Ja fa molts anys que repeteixen aquesta visita anual a la Mare de Déu. Després han dinat i fet festa a l’acolliment.

17. Vénen en peregrinació, com cada any, unes 350 persones de la Federació d’Associacions de Majors de Calvià. Celebra la missa el Rector de Portals i altres parròquies de l’entorn, Pep Toni Guardiola. Canta la coral del Toro acompanyada per guitarres. Participen en les lectures, les pregàries i els cants.

18. Són 420 persones de la tercera edat les que pugen del poble de Campos a Lluc. Organitza la peregrinació l’ajuntament de Campos. Hi és present el batle Sebastià Sagreres i la tinent de batle Agnès Nicolau, endemés d’altres regidors. Canta la coral del poble. i vàries regidores. Ho duen tot ben preparat. Fins i tot un parell d’ambulàncies estan atentes a qualsevol contratemps que pugui succeir. Les ofrenes de les associacions presents són de flors i també de comestibles típics del lloc.


19. A les 12:30 dos diferents grups assisteixen a la missa. Els Amigos de la Tercera Edad del Vivero venen ben organitzats, amb estendard i tot. Són una setantena. Al final de la missa demanen cantar l’himne dels pensionistes del Vivero. L’altre grup és el de l’Associació d’agents comercials. Col·lectiu major. Només són 32 els presents. Lamenten que darrerament han perdut uns quants membres per defunció i altres ja no es poden moure per malaltia. Pregam pels difunts dels qui pertanyeren als grups i pels malalts. També pels agents comercials en actiu, per tal que no els falti la feina. El P. Manuel els celebra la missa i els parla d’un patrimoni paral·lel al de la serra de tramuntana, el patrimoni de la Mare de Déu de Lluc, amb tota la història de pelegrinatges de més de set segles.

Mn. Pep Toni Guardiola de Portals dirigeix uns exercicis espirituals al Santuari de Lluc amb una dotzena de feligresos de la seva parròquia (Portals i Palma Nova). S’hostatgen a Lluc i empren la capella devora les habitacions, així com la sala vermella per a les conferències. Romandran fins el proper diumenge, dia 22.

Amb motiu de la festa de Jesucrist Summe Sacerdot, coincidint amb el 700 aniversari de Ramon Llull, la trobada de preveres té lloc al convent de S. Francesc de Palma. Allà els convidats ―preveres i també seglars de la casa de l’Església enguany― escolten una conferència del Cardenal Müller, titulada: ¿Qué podemos esperar del sacerdocio? Després el mateix Cardenal presideix la missa en la qual concelebren el bisbe de Mallorca i altres tres bisbes. Segueix el dinar de germanor. Hi assistiren de Lluc els PP. Ricard Janer i Antoni Fernández. Tradicionalment aquesta trobada anual es fa a Lluc.

20. Participen de l’Eucaristia els pobles i associacions reunits baix el nom de Ses Marines: reunit Sta. Margalida, Muro, Sa Pobla, Pollença, Alcúdia, Port Alcúdia, Port Pollença, Ca'n Picafort i Son Serra de Marina. S’avien anunciat 800 persones, però al final el nombre ha baixat significativament. Tampoc s’han fet presents les autoritats locals. El celebrant ha estat el Prior, P. Ricard Janer, que ha rebut les ofrenes florals. Els blauets han cantat la Salve i l’Ave de Lluc en començar l’acte.

21. Els membres de la Confer de Mallorca pugen a Lluc per la trobada anual. Comencen a les 10:30 amb la benvinguda del P. Ricard Janer i la pregària dirigida pel P. Manuel Soler. Després tenen una hora en la qual compten històries de la misericòrdia. Quatre són els panelistes: Margalida Riutort (Caritas), Tomeu Català (Projecte Home), Jaume Alemany (pastoral de la presó) i Reina Lladó (metgessa pediatra).


Després d’una pausa té lloc el ritual d’entrada a la porta santa dirigit pel P. Prior i segueix l’Eucaristia presidida pel Vicepresident de la Confer, el franciscà Tomeu Pons. La jornada acabà amb un dinar de germanor a la Fonda del Santuari. Aproximadament es reuniren uns 130 religiosos, la major part dones. 

22. A l’ofici celebren amb solemnitat les noces d’or els esposos Tomeu Mestre i Antònia Gaya, ben acompanyats dels familiars. També hi ha unes altres noces d’or a la missa de les 12:30, les que celebren els esposos Guillem Salvà i Antònia Alomar.

Uns 35 adolescents i joves es reuneixen i dinen a l’acolliment. Són del grup de Legionaris de Crist Rei. A les 17:30 celebren la missa amb un prevere del grup. També canten al cambril.

23. Bartomeu Vallori, de Selva, doctorat en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, que, actualment treballa a la “Escuela Española de Historia y Arqueologia en Roma”, ve al Museu de Lluc (Sala Arqueologia) per un estudi sobre arqueologia a Ses Salines..

24. Com l'any passat el grup Majors Hotel Melià Internacional venen al Santuari per a encomanar-se a la Mare de Déu. Participen a l'Eucaristia del migdia fent les lectures, presentació d'ofrenes i pregàries, recordant el llistat dels qui aquest any “ens deixaren per anar a la Casa del Pare”.

També es fa present  un grup del Centre de Dia d'Andratx. Tots resten per la Salve de l'Escolania i les oracions del Mes de Maria.

25. Avui són molt els grups que entren a la Plaça dels Pelegrins per a visitar el Santuari com a pelegrins o com a turistes. Cal destacar, entre els primers, un grup de Gent Gran de Son Ferriol que a les 11:30 tenen una Missa que celebra el P. Manuel Soler. A la Missa de les 12:30 hi assisteix un grup de majors del Servei Social de l'Ajuntament de Campanet.. Celebra  Mn. Joan Parets Rector de la Parròquia, que destaca els vincles ancestrals de la devoció dels campaneters a la Mare de Déu de Lluc, fent menció del legendari Camí de Na Pontons que unia Artà amb Lluc passant per Campanet. Queden per la Salve i Mes de Maria dels Blauets
     
28. La nina Carme Pujadas Moyà  del Pont d'Inca després de la deguda preparació catequètica, rep la Primera Comunió a l'Eucaristia que celebra el P. Manuel Soler.

A l'Acolliment del Centenari es reuneixen unes 100 persones de l'Associació de Celíacs de les Balears. Tenen una trobada festiva per enfortir els llaços d'amistat i dinen d'una gran paella

29. Solemnitat del Cos i de la Sang de Jesucrist. Es celebra la festivitat del Corpus en una Concelebració que presideix el P. Antoni Fernàndez Cano amb els PP. Ricard Janer i Jesús Dean. Hi han rebut la seva Primera Comunió els membres de l'Escolania Jorge Giménez Antolin i Núria Terrades Roca, que fan la professió de fe arrelats en les promeses del baptisme  amb una candela commemorativa; també les pregàries i acció de gràcies. Al final exposició del Santíssim i benedicció eucarística

31. Per guanyar el Jubileu de la Misericòrdia més de 300 membres de l'associació de la tercera edat Vida Creixent es concentren a la placeta del Bisbe Campins on són rebuts pel P. Prior  que després de la benvinguda, amb el ritual corresponent entren per la Porta Santa a la basílica. Concelebració Eucarística que presideix el mateix P. Ricard amb els concelebrants Mn. Pau  Oliver, Mn. Guillem Parera Mn. Miquel Mulet i Eugeni Rodríguez. Participen en les lectures i pregàries i, al final,  preguen amb el Blauets la Salve i el Mes de Maria.


L'any 1954, per raons de salut, va pujar des de Manacor a Lluc na Catalina Sureda. De llavors ençà ha viscut més al Santuari que a la seva ciutat natiua. Sempre puntual a la Missa de cada dia, cosidora a “ca ses Monges” o ajudant a la cuina del cafè de sa plaça. I, sense faltar mai cada horabaixa, carregant-se els estris pujar al Cambril  per netejar el vidre de la Mare de Déu de les ditades i besades dels pelegrins. S'ha acomiadat per motius d'edat i salut, per viure definitivament a Manacor. Gràcies, Catalina, i que la Moreneta de Lluc que tan bé servires, t'acompanyi sempre i et doni bons anys i salut.