Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 19 de febrero de 2017

Història de la Bella Dona esculpida en pedra

Per Francisca Llabrés
Escultora, autora de l’obra escultòrica ¨La Bella Dona”,
cedida al Santuari de Lluc el dia 4 de setembre de 2011

El salt de la Bella Dona era aturada obligatòria abans d’arribar al Santuari en la nostra visita anual, com feien molts de mallorquins almanco un pic a l’any, una tradició que encara avui en dia segueix viva. Els meus primers records de la llegenda de la Bella Dona m’acompanyen des de la més tendra infantesa.

Cada any, amb els meus pares, fèiem una visita al Santuari de Lluc. I, com un ritu, sempre es repetia la mateixa història, després d’un revolt molt tancat arribàvem a la bretxa nova i, just passada aquesta, hi havia un petit aparcament on aturàvem per descansar de tanta volta. Així, any rere any, mentre descansàvem en aquella mena de mirador, des d’on es contemplava un sobrecollidor paisatge muntanyós, amb un gran penyal al nostre costat i als nostres peus, encaixonat entre roques, el torrent des Guix, els pares ens contaven la llegenda de la Bella Dona, que segons deien hi havia succeït en aquell indret. Encara que no l’entenia massa bé, sempre m’impactava per igual, i en arribar a Lluc i visitar la Mare de Déu, cercava on era aquella dona que havia estat llançada al fons del penya-segat i on podia estar amagat el seu assassí.

Amb el pas del temps em vaig anar oblidant de la llegenda, però anys més tard, ja com a dona adulta, el destí em va dur de bell nou al Santuari de Lluc. M’hi vaig apropar com a escultora i com a dona, volent aportar una altra versió més real de la llegenda. Esculpint una dona com sempre havia pensat que devia haver quedat aquella infeliç dona estimbada entre les roques del fons del precipici. Del record d’aquella llegenda, que no comprenia massa bé quan era nina, va sorgir, a través de la meva obra, l’escultura la Bella Dona, utilitzant una pedra del mateix Santuari de Lluc. Un dia, passejant pel jardí botànic del Santuari, vaig veure una pedra que per la mida i textura em va cridar l’atenció, i els pares Missioners dels Sagrats Cors que regenten el Santuari la posaren a la meva disposició.

La Bella Dona, esculpida en pedra, simbolitza l’abús i la violència contra la dona. No és una dona engalanada amb bells vestits i teles blanques. No, no era aquesta la realitat de les dones maltractades en el passat ni ara; l’escultura representa una dona ferida físicament, ultratjada i humiliada per l’home. No la vaig esculpir com ens conta la llegenda, sinó com una dona vexada per la desraó, desventurada, amb el seu vestit trencat i mostrant les seves ferides. L’escultura de la Bella Dona mostra els meus sentiments durant el procés d’esculpir-la, les seves ferides i desventures sofertes. Volia donar a les dones que encara són nines l’opció, quan els expliquin aquesta mateixa història, de conèixer altres possibles versions, algunes més reals, i el significat del que és la violència de gènere.

En el Santuari de Lluc roman la nostra Bella Dona esculpida en pedra, prop de la Verge. La podeu veure al replà de l’escala que va al Museu al costat de la porta de l’església, acollida al Santuari, llar de la nostra Mare de Déu, sempre protectora de totes les dones.
La Bella Dona, de la llegenda medieval, es troba amb la complicitat de la Mare de Déu, la qual permet canviar el final de la història. És per això que aquesta obra ens convida també a invocar aquella imatge de Maria, aquell discurs religiós que ens permet a les dones avançar, aixecar-nos, alliberar-nos de les traves que vol mantenir el patriarcat polític, social i religiós (Paraules de Rosa Cursach en l’acte de lliurament de l’obra al Santuari de Lluc).
Cal ensenyar a les noves generacions la necessària igualtat entre totes les persones i respectar sempre els altres. És necessari el coneixement i l’aprenentatge des de l’etapa infantil del que és la violència sexista. Perquè sàpiguen apartar de la societat aquest mal, que enfonsa les seves arrels en l’anomenat sistema patriarcal, sistema imposat pels homes des dels inicis de la civilització.

Per ser la primera dona maltractada de què es té coneixement a Mallorca, l’escultura que la representa s’ha convertit en un símbol per a moltes de nosaltres, que lluitem per la igualtat de les dones i contra la violència de gènere.

El Salt de la Bella Dona. Una llegenda ben actual.
Moixonia Editorial (Palma 2016), pp.78-81

martes, 14 de febrero de 2017

XV Trobada de Rectors de Santuaris de l'Estat

La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli
(Breu crònica de la XV Trobada de Rectors de Santuaris 
i Delegats de Pietat Popular d’Espanya)
Assitents a una de les conferències. A primera fila, a la dreta,
els dos representants de Mallorca: els PP. Manuel Soler i Llorenç LLadó
Sota el tema “La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli en la pietat popular. Espai obert per a l’evangelització”, ha tingut lloc a Tarazona, els dies 6, 7 i 8 de febrer, la XV Trobada de Rectors de Santuaris i Delegats de Pietat Popular d’Espanya.
Vam ser un total de 35 participants dels quals 15 eren Rectors de Santuari i 12 de Pietat Popular. Del Principat hi participà Mn. Bonet rector de la Sagrada Família de Barcelona, Mn. Ramon Rossell rector del Santuari de Meritxell, Andorra, i el P. Joan M. Mayol rector del Santuari de Montserrat. De les Illes hi assistiren el P. Manuel Soler rector del santuari de Lluc i Mn. Llorenç Lladó, Coordinador de les trobades de santuaris de la diòcesi de Mallorca.
Hi hagueren 3 conferències 
1.- Mons. D. Alonso Carrasco Rouco, bisbe de Lugo:  “El goig de viure la comunió en la pietat popular”

No lliurà cap esquema a l’assemblea, per això anoto aquí el que jo vaig  prendre com a notes durant la seva conferència.
La il·lustració introdueix la idea que la religiositat popular és tolerable en tant que és un vehicle que pot fer avançar el procés de la fe fins  arribar a ser adulta.  Però l’ideal és la fe racional centrada en l’acció moral que no necessita de mediacions materials que li representin el que ja viu per la fe.
Partint del document Evangelii nuntiandi i resseguint a grans trets Puebla i les reunions del Celam fins arribar al Papa Francesc, destacà la importància medul·lar, i no pas perifèrica, de la pietat popular que abasta de manera transversal tota la pastoral de l’Església.  Lamentà la iconoclàstia  agressiva del postconcili.
La cultura té un nucli viu, personal, que és religiós. Citant el Beat Pau VI “cal propiciar de nou un encontre entre la cultura i la fe”. L’ateisme messiànic ja ha caigut, però als nostre dies s’imposa l’ateisme llibertí que promou el goig individualista en el qual el desig ha suplantat els drets i els deures de l’home.
Des dels santuaris cal vetllar pel sentit de comunió, cal ajudar a fer ressorgir el veritable que té la seva arrel en el bé comú, el respecte a l’altre, per no caure amb el que denominà “cornucòpia permissiva”.
2.- D. Raúl  Romero López, director espiritual del seminari i de la casa d’espiritualitat de Tarazona  “L’alegria de l’evangeli en la pietat popular”
En la primera part de la seva exposició va resseguir bona part de l’Escriptura, fent-nos veure la transversalitat del concepte d’alegria en el missatge tant de l’Antic com del Nou Testament .  La segona part cità més breument els documents del Concili i el magisteri pontifici que el seguí. Acabà la conferència compartint la seva experiència de família cristiana de 13 germans, dos dels quals han estat religiosos com ell, i també l’experiència pastoral amb la “comunidad de comunidades” que porta a terme en el santuari de la Virgen de la Vega a la província de Burgos.

3.- D. Vicente Malabia Martínez, professor del Seminari i Director diocesà de Conca: “La Via pulchritudinis en la pietat popular

Visita a l'ajuntament de la ciutat. Tarazona està molt
 a prop del "Moncayo", aleshores ben enfarinat.
La bellesa és invisible malgrat que les formes visibles manifesten part d’aquesta realitat.
Malgrat que és la gran esperança pastoral dels nostres dies, cal vetllar per com es presenta com a material d’evangelització un art que respon a la teologia del seu moment històric.  Les representacions de la Trinitat, dels misteris de la salvació i de la Mare de Déu, malgrat la seva qualitat artística indiscutible, no tots estan portats per l’interès de suscitar una experiència religiosa i de pregària com seria de desitjar.
Cal un aprenentatge en el silenci i la tranquil·litat per poder adquirir una capitat de contemplació divina a través de l’art religiós. Les mateixes celebracions litúrgiques han d’expressar el misteri que celebren sense amagar-lo darrera de la càrrega cultural i tradicional. Cal evitar el perill de celebrar-se a si mateix.
Després d’aquestes conferencies i els diàlegs hi va haver un espai de treball en grup en el qual es va compartir com viuen els pelegrins a cada santuari l’aspecte de la bellesa, de la fe en la natura, les celebracions litúrgiques i de caire popular i el mateix sentit de comunitat humana i eclesial.
El treball per grups consistí a respondre aquest qüestionari.
1. 2.- La fe en Jesucrist m’ajuda a assaborir, malgrat tot, la bellesa d’aquest món i a mirar el futur amb esperança? – Des de la perspectiva de la trobada amb Jesús, descobreixo el valor de les petites coses i visc amb alegria la religiositat de les persones senzilles “amb ànima de pobre”?   

La fe en Jesucrist és fonamental. Ella ens ajuda a trobar camins de sentit en la bellesa però també en la malaltia i la dificultat. La devoció i entrega de les persones que s'acosten al santuari ens donen esperança, ens fan veure com l’Esperit continua present i operant en el món d’avui.
3.- Molts santuaris estan en llocs de especial riquesa natural, cóm escoltar en ells la creació que canta la glòria del Pare?  
La quietud, el silenci i la contemplació ens ajuden a experimentar la Presència que ens transcendeix i que ens descobreix la bellesa interior que compartim amb Déu. Aquesta Bellesa ens crida a un anar sempre més enllà.
Veiem el santuari com a part important del futur de salvació de la fe en el procés de globalització que vivim.
4. En els Santuaris, confraries i Germandats, quines activitats es poden organitzar perquè ajudin als fidels  a la contemplació de la bellesa de l’espai sagrat i de les imatges, portin a l’ensenyament del misteri cristià i moguin a la pregària? 
En el Santuari cal potenciar la participació conscient de l'expressió comuna de la fe catòlica: sagraments, adoració eucarística, via crucis, lectio divina, informació catequètica i pastoral escrita.
En les comunicacions vàrem compartir les diferents experiències pastorals, entre elles, les que havíem tingut durant els anys de la Fe i de la  Misericòrdia.

Santuari Virgen de la Vega: Comunitat de Comunitats
El Santuari aglutina totes les parròquies veïnes concentrant en ell la celebració de la missa dominical i dels sagraments.      
Només per les festes patronals de les diferents parròquies es tanca el Santuari i es va a la parròquia corresponent.
Ho porta un equip pastoral de 7 persones que lidera el rector del Santuari.
S’ha aconseguit en 15 anys una celebració comunitària de tots els sagraments.
S’ha creat una coral interparroquial que participa en les celebracions comunitàries.
S’ha dut a terme, per part dels mateixos fidels, la restauració de totes les esglésies parroquials.
Confraries de Jerez de la Frontera:  Por qué no todos juntos?
Jubileu de la Misericòrdia de tots els confrares, sense els passos, a la catedral amb el bisbe.
Catedral de Sigüenza: Iter misericòrdiae
Un pelegrinatge dirigit per un prevere  des de la Porta Santa fins a l’altar del Sant Crist de la Misericòrdia tot explicant, meditant i pregant els diferents signes icnogràfic que l’il·lustren:  La Bíblia, el credo, l’aigua baptismal, el confessionari, etc...
Santuari Nuestra Señora de la Hoz: Mater Misericordiae
A partir de la pregària de  l’Angelus mostra el patrimoni del santuari tot explicant la seva història mariana. 
Santuario de la Bienaparecida: Misericòrdia en solidaritat
Van contactar amb el bisbat d’Alepo, Síria, i li proposaren unes conferències al santuari sobre el tema de l’Església allí perseguida. Amb diverses celebracions, Eucaristia, rosari i viacrucis, tot els donatius recollits durant l’any de la Misericòrdia, els ho enviaren com a gest de fraternitat i solidaritat.
La darrera part consistí a considerar  bàsicament dues qüestions:
Si els “Encuentros”, que ad experimentum des del 2009 s’estan fent juntament amb Cofradias y Hermanadades, cal que continuïn essent conjunts o potser és millor que cadascú, encara que continuant en el mateix departament de la Conferència, faci les seves sessions anuals de treball a part. 
La majoria opinà fer els Encontres per separat.
Si es decidís fer els Encontres sempre junts, caldria que els ponents tinguessin més present la pluralitat de realitats a la qual es dirigeixen. El treball de grup hauria de ser per sectors.
No trobem adequada la proposta d’unificar la nomenclatura d’aquests encontres sota el nom de Piedad Popular.  Si calgués canviar el nom proposàrem: Encuentro de Santuarios, Piedad Popular, Hermandades y Cofradias.
Joan M. Mayol, OSB (Montserrat)

miércoles, 1 de febrero de 2017

Crònica del gener 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1.    Pregàries perquè el 2017 sigui un nou any de justícia i de pau arreu del món.

7. Amb l'organització dels Professors de l'IES de Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques, després de segles, es tornen a encendre les talaies i les torres de defensa a favor dels drets humans dels refugiats. Una empresa que ha creat admiració i solidaritat. A les 12:00, una columna de fum de la torre de Sa Dragonera ha donat el primer avís. Al Santuari de Lluc hem rebut la nova a les 12:30 i les campanes han repicat per difondre-la a tota la vall. Durant l'horabaixa s'ha repetit l'experiència: aquesta vegada Sa Dragonera encenia una flamarada a les 18:00 que va córrer dins la foscor. A Lluc les campanes tornaren a repicar a  les 18:30. Tant de bo que aquesta iniciativa  de  fraternitat arreli i doni fruits.

9.    Després de les vacances de Nadal tornen professors i blauets i es recomencen les escoles i el cant de la Salve del Migdia.
         
12.   Avui s'incorpora a l'Escolania  Marina Canals Vera del Port d'Alcúdia. Té 7 anys  i cursa 2 curs de Primària. És una nina molt eixerida que la Nit de Nadal va fer el sermó d e La Calenda.


14.    El P. Manuel Soler rep i celebra l'Eucaristia a unes 160 persones del grup Gent Gran de   de  Santa Maria del Camí. La Coral Parroquial anima amb els seus cants la celebració.

17.  Cau la primera i esperada nevada a Lluc. Anit els blauets baixaren cap a seva per la possibilitat de quedar el Santuari incomunicat; de  fet  avui s´han tancat carreteres.


Visita canònica de la Superiora i Secretària dels Consell General de les Germanes Franciscanes Filles de a Misericòrdia  a la Comunitat de Franciscanes de Lluc.

18.  Comença el Consell General dels Missioners dels Sagrats Cors que, a més dels temes ordinaris, prepararan la pròxima Junta Consultiva ,convocada aquí, a Lluc del dilluns 23 al  dissabte  4 de febrer.

23.    A la Península i a les Illes Balears ha plogut de valent aquests darrers dies. A Mallorca es veuen sementers embassats, cases inundades, arbres caiguts. A Lluc han caigut 370 litres per metre quadrat; neixen albellons per tot arreu i el torrent recull tot l'excés de les ruixades i corre impetuós i compacte  fins  a  abocar  tota l'aiguada  al salt del Clot d'Aubarca.

Comença la Junta Consultiva dels MM.SS.CC. per a revisar  els objectius proposats al darrer Capítol General, revisar les deficiències i l'aconseguit i programar les línies d'acció pel pròxim trienni.


 Relació dels qui formen la Junta:
a) El Consell General amb els PP. Emilio Velasco, Superior, Daniel E. Echeverria,Vicario, Antonio Fernández, Ecònom i Conseller, Miquel Mascaró, Conseller, André Mujyambere, Conseller, Julio César Taveras, Conseller i Dominique Savio Tuyisenge, Secretari i Conseller.

b) Delegats: PP. Dionisio Echarte (Península Ibèrica), Edouard Twizeyimana (Àfrica Oriental), Josep Amengual (Mallorca) i Paulin  Neme Ebanda (Àfrica Central).

c) Junters elegits: PP. Anaclet Mbuguje (República Argentina), Càndido del Val i Daniel de Yzaguirre (Península Ibérica), Gabriel Seguí (Mallorca), Isaias Mata, Sunday A. Ternenge Tor (Caribe), Jean C. Ngenzirabona (Àfrica Oriental), Alphonse Kaptue i Mariano Iturria, (Àfrica Central).



d) Convidats: Fulgence Niyonsenga (Rep. Argentina), Hippolyte Voka (Mallorca), Yves Ateba, Âfrica Oriental i Jaume Reynés, Mallorca.

29. Els Antics Escoltes de Mallorca celebren a Lluc la seva assemblea anual. Participen a l'Ofici de les 11:00 amb les seves pregàries i ofrenes.

30.    A la Salve del Migdia es fa present la Jornada de la No Violència  i la Pau. Hi assisteix un grup d'alumnes del Col.legi Àgora Portals (Calvià). A més dels cants de l'Escolania, una blaueta llegeix la Pregària de Sant Francesc d'Assís i, el P. Manuel Soler que presideix la celebració fa la pregària conclusiva per la PAU  2017 que, ben bé, tots podem fer nostra: “Tots desitjam la pau; moltes persones la construeixen cada dia amb petits gestos; molts pateixen i suporten pacientment la fatiga d'intentar edificar-la”.

El 2017, comprometem-nos amb la nostra pregària i acció a ser persones que apartin del seu cor, de les seves paraules i dels seus gestos la violència, i a construir comunitats no violentes, que tenguin cura de la casa comuna. "Res no és imposible si ens dirigim a Déu amb la nostra pregària. Tots podem ser artesans de la pau”.