Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 23 de junio de 2014

Centenari de la dedicació del temple de Lluc (I)


A. El Bisbe Campins

El 10 d’agost de l’any 1909 es complien 25 anys que la imatge de la Mare de Déu de Lluc va ser coronada pel Bisbe de Mallorca Mateu Jaume en nom del Papa Lleó XIII. Fou un esdeveniment de fort relleu i ressonància per a l’Església mallorquina del moment. A Lluc mai s’hi havia reunit tanta gent. S’ha llegat a la tradició el nombre de 12.000 persones i s’ha de tenir en compte que no hi havia encara la carretera que avui tant facilita la pujada.

El Bisbe Campins volia que la data coincidís amb l’acabament de les obres que es feien per tal d’embellir el Temple i els entorns. I aleshores dur a terme la dedicació del Temple i la consagració de l’altar, que és una cerimònia molt solemne i significativa. Un ritus que té lloc quan s’inaugura una església o resulta modificada per obres i canvis notables.

Però, com passa sovint, les obres no estaven acabades, i els plans del Bisbe s’hagueren d’ajornar cinc anys. El 17 de juliol del 1914 es van poder executar. Justament ara fa 100 anys. Vet aquí, doncs, una ocasió molt oportuna per rememorar aquells fets. I també per esbrinar, en una segona part, quelcom més de l’obra que va realitzar a Lluc el famós arquitecte català Antoni Gaudí.

Perfil del Bisbe Campins
Abans de parlar de la molt notable tasca que féu el Bisbe Pere Campins i Barceló a Lluc, convé tenir una idea global del perfil del personatge. Vet aquí alguns trets. Va néixer i morir a Palma (1859-1915). Fou Bisbe de Mallorca apreciat per clergues i laics i es caracteritzà per l’arrelament que mostrà en tot moment en la cultura i la llengua pròpies.

Va promoure la restauració de diferents esglésies i convents. Sobresurt el seu interès per dignificar la Seu i el Santuari de Lluc. Per millor aconseguir-ho convidà el famós arquitecte Antoni Gaudí que va tenir un paper protagonista en la reforma de la Seu i més secundari en el Santuari de Lluc.

Va pujar el nivell del Seminari Diocesà, particularment tocant a la cultura i literatura de Mallorca. Es va interessar per la conservació del patrimoni, creà l’arxiu i el museu diocesà. Donà suport a l’edició de les obres de Ramon Llull. A partir del 1910 manà que el Butlletí del Bisbat es publicàs en català.

Els projectes del Bisbe per Lluc
Corria l’any 1908, en faltava un pel 25 aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Lluc. El Bisbe Campins va escriure una exhortació pastoral[i] sobre aquest esdeveniment. Consta de 16 pàgines i comença ponderant el fet de la coronació. Després en segueixen unes quantes de doctrina sobre la funció de les imatges i concretament de la Mare de Déu. L’última part testimonia que el fervor ha crescut amb els anys i encara més els pelegrins que pugen la muntanya. Per això considera que cal aprofitar l’ocasió i fer un esforç per tal de dignificar el lloc i no pecar de tebiesa ni d’incultura. Demana que tothom ajudi més encara del que la gent ho va fer per aconseguir la corona un quart de segle enrere.

Parla concretament de les millores espirituals i temporals que de tot cor voldria dur a terme:

1. La dedicació de l’Església amb tota solemnitat després de les modificacions fetes i que pensava fer.

2. Decorar amb els dibuixos geomètrics daurats —damunt color blau— les parets de tota l’Església, com ja eren una realitat en el presbiteri des dels inicis.

3. Obrir un camí en el Pujol devora el Santuari, on la llegenda diu que es trobà la imatge. En aquest camí s’hi plantarien els quinze misteris del rosari. Cada misteri de goig, dolor i glòria quedaria plasmat en un diferent monument. Hi hauria, doncs, 5 monuments. El Bisbe demana ajuda a les ciutats, pobles, llocs i institucions de Mallorca per aconseguir-ho.

4. També mostra un fort interès per millorar les condicions de les cel·les i altres dependències adjacents i així acollir els pelegrins amb més comoditat. 

5. Rehabilitar els porxets que daten del segle XVI.

6. Recollir documents dispersos i desconeguts de l’arxiu i elaborar una historia del santuari que s’encarregaria al Sr. D. Mateu Rotger, canonge de la Catedral de Mallorca.

7. Que a l’entorn de la Mare de Déu s’’ajuntassin tots els escuts  i noms dels pobles de Mallorca, com a recordatori permanent del culte a la Mare de Déu.

La major part d’aquests projectes es dugueren a terme, però no pel 25 aniversari, sinó 5 ó 6 anys més tard. Es va consagrar el temple i l’altar, es va fer el camí dels pujols amb els artístics i dignes misteris del rosari. S’estengueren els dibuixos geomètrics i daurats, semblants als del presbiteri, per totes les parets de l’Església. El canonge Mateu Rotger va escriure i publicar la historia del santuari. Les obres de l’hostatgeria, amb unes 80 cel·les, s’allargaren un any encara. I els escuts dels pobles de Mallorca van trigar més, no es pogueren posar en fila, al llarg de les parets del cambril, fins que es celebrà el centenari de la coronació l’any 1984.

És digne de ponderació que les dures condicions econòmiques del moment no fossin obstacle per dur a terme totes les obres i millores programades pel Bisbe Campins. Lluc patia un espoli des de l’any 1897, quan el govern confiscà la major part de les terres i béns que posseïa. El prelat se les arreglà per tal de que els projectes de remodelació i millores del Santuari i l’hostatgeria no es paralitzassin. Apel·là a la generositat dels fidels i va recórrer on el seu enginy i la seva intrepidesa li suggeriren. El seu palès afecte pel Santuari li va estimular la inventiva i el coratge.   

La dedicació/consagració del temple
El 2 de juliol el Bisbe escriu una carta al Prior de Lluc, P. Miquel Rosselló[ii], en la qual repeteix algunes de les idees que ja havia escrit amb motiu de l’exhortació pastoral de l’any 1908. Afegeix que

...El estado de las obras no permitió cumplir tal propósito en aquel aniversario solemnísimo. Cinco años casi han transcurrido desde aquella fecha memorable, y durante este período ni se ha entibiado nuestro ferviente deseo, ni han cesado en las instancias de los sacerdotes y de los fieles devotos que anhelan verlo consumado.

Accediendo pues a las reiteradas peticiones que tan poderosamente secundaron Nuestra iniciativa y llevadas ya a feliz término la mayor parte de las reformas proyectadas, hemos dispuesto hacer con el divino auxilio la solemne dedicación de la iglesia de la Bienaventurada Virgen María en ese Colegio titulado de Nuestra Señora de Lluc el día 17 del presente mes de julio, fecha en que celebramos el décimo sexto aniversario de nuestra Consagración episcopal.

Les cròniques del Bisbat dediquen unes pàgines a explicar els fets més rellevants del dia 16 i 17[iii]. Perquè ja a la vigília (el 16) de la dedicació hi havia programats uns ritus que s’acomplien amb minuciositat i solemnitat. El Bisbe feia uns dies que estava a Lluc. Acompanyat d’alguns canonges desgranà les cerimònies corresponents a la consagració del temple. A destacar que, en una caixa de metall beneïda, el Bisbe hi posa les relíquies dels SS. Màrtirs Hilari, Fructuós i Sergi, juntament amb tres grans d’encens i l’acte de la consagració escrita en un pergamí. Després la precinta amb el seu propi segell.  Aquesta caixa es guarda dins d’una altra més gran que finalment es diposita a l’interior de l’altar. Les relíquies són les mateixes que hi havia a l’altar antic.

La cerimònia i la festa pròpiament es celebra el dia 17. Comencen els ritus a les set del matí. Acompanyen el Bisbe un bon nombre de preveres i els seminaristes que actuen com a Schola cantorum, tots vestits amb sotana i roquet. Es reciten salms penitencials i es fan purificacions rituals. El celebrant es dirigeix un parell de vegades al poble per explicar el que s’està fent. En acabar el Diaca anuncia un any de perdó i 50 dies d’indulgència als que visitin l’Església en els futurs aniversaris. Després de la dedicació/consagració del temple segueix la celebració de la Missa. Malgrat la llarga duració de les funcions, la gent no dóna mostres de cansament.

El rerefons religiós i social
Els esdeveniments que ocorren a la societat depenen d’unes causes i un ambient i no succeeixen sense explicació. El rerefons de tot aquest moviment de peregrinacions i d’interès per Lluc també es pot deduir de tot un peculiar estat d’ànim i d’un pensament compartit per una gran part dels catòlics.

És sabut que al segle XIX la visió cristiana de la societat, així com les estructures polítiques que la sostenien era una situació que a no tothom agradava. Els liberals clamaven per un Estat lliure i separat de l’Església. Volien que les normes morals de caire religiós no influïssin el comportament de la vida pública. Tot i que hi havia grups de catòlics liberals ­—la ideologia s’anava imposant— la majoria no s’hi trobava bé en aquests esquemes de pensament i de comportament. Per descomptat que alguns clergues i laics n’estaven visceralment en contra. Sovint trepitjaven la ratlla i s’excedien en les seves diatribes escrites i parlades.

Els catòlics no volien renunciar al seu pes social ni a les idees que durant tants segles havien estat acceptades sense massa problema. Per això organitzaren peregrinacions a Roma, a visitar el Papa que es considerava presoner i víctima del liberalisme i de les circumstàncies polítiques per les que passava Itàlia. Una altra iniciativa a la que recorregueren per tal d’animar la gent, reforçar les estructures tradicionals i fer sentir el pes de la presència cristiana a la societat va ser la d’enaltir i peregrinar a diversos indrets significatius, particularment als santuaris marians.

Entre les manifestacions d’afirmació catòlica a Mallorca s’ha de fer un lloc destacat a les peregrinacions al Castell de Bellver, lloc vinculat al record de S. Alonso Rodríguez, als santuaris del Puig de Pollença i a Lluc. Per cert, tant a una de les peregrinacions a Bellver com al Puig de Pollença va parlar i animar la multitud el P. Joaquim Rosselló, Fundador dels Missioners dels SS. Cors i després també Prior de Lluc. 

Corria el 22 de juliol de 1883 quan una peregrinació d’uns quants milers de persones pujaren al Santuari de Lluc. Precisament per aquesta ocasió el poeta Miquel Costa i Llobera va compondre l’himne Dins el cor de la muntanya que, a l’any següent esdevindria l’himne de la coronació.

L’ambient marià entusiasta motivava aquestes manifestacions. Un prevere de tarannà molt actiu, Mn. Miquel Maura i Muntaner, va llençar la idea d’oferir una corona a la Mare de Déu de Lluc i tornar pujar a la muntanya santa en peregrinació multitudinària. La corona es va fer i el poble mallorquí en sufragà les despeses. La va posar sobre el cap de la imatge el Bisbe Mateu Jaume en nom del Papa Lleó XIII. La jornada va ser excepcional en concurrència —unes 12.000 persones, diuen les cròniques—, com també en solemnitat i en els nombrosos arranjaments que es degueren fer al santuari per tal d’acollir aquesta gentada. 

La dedicació del temple de l’any 1914 pel Bisbe Campins, és una continuació filla del mateix entusiasme i mode de pensar. Després, cada 25 anys s’han anat celebrant els successius aniversaris del fet. Commemoracions que han tingut incidència en la vida dels catòlics mallorquins. Les corones poètiques publicades amb aquestes ocasions també han deixat una empremta notable en el camp de la poesia de l’illa. Els solemnes aniversaris han estat ocasió per conquerir metes en els camps de la historia, la música, la literatura i l’arquitectura[iv].

El record del Bisbe Campins a Lluc
El Bisbe va morir poc més de mig any després (febrer del 1915) d’haver consagrat solemnement el temple de Lluc. Com si aquest cerimònia hagués estat el seu “nunc dimittis”. Ja els seus ulls havien vist el compliment de quasi tots els seus projectes pensats per Lluc. 

Indubtablement que el Bisbe Campins va ser un gran enamorat de la Mare de Déu de Lluc i el seu santuari. Amb tot mereixement Mallorca li va esculpir un monument de bronze, sòlid i ben treballat a l’entrada de l’Església. Un dels llocs més nobles i visibles de l’entorn. Tots els pelegrins i els nombrosíssims turistes que visiten la Basílica admiren la imatge del Bisbe agenollat que venera la Mare de Déu. Milers, sinó milions de fotos del Bisbe, es troben espargides pels països del nostre món. 

Res més escaient que citar el discurs que va fer el poeta Costa i Llobera el dia de la inauguració, l'any 1920. Es tracta d’una peça oratòria molt elogiosa que no cau, però en l’embafament i menys en l’adulació. Passa revista als afanys del Bisbe i com va aconseguir convertir-los en una bella realitat.
Acaba així el discurs:

Que les generacions futures aprenguin a conèixer i estimar tal personatge, i li paguin el tribut d’una oració que, si ja no serveix de sufragi, servirà d’acció de gràcies... Oh! I mentres aguaiti aquí damunt el penyal d’en Galileu, mentres s’adrecin aquí prop les crestes del Puigmajor i de Massanella, mentres hi haja Mallorca, que es veja sempre la cristiandat mallorquina representada pel seu prelat, fent homenatge a la Verge de Lluch coronada[v].
Manuel Soler Palà, msscc



[i] Boletín Oficial del Obispado de Mallorca, nº 16, pp. 212-243, 1809. La pastoral està escrita en castellà i català.
[ii] Boletín … o.c. nº 19, 217-218, 1914
[iii] Boletín … o.c. nº 19, 217-218 i 222-224, 1914
[iv] Cf. AMENGUAL BATLE, Josep.,  Santuarios marianos de Baleares, Madrid: Encuentro, 1997, pp. 56-57.
[v] COSTA I LLOBEERA, M., Obres completes, Barcelona: Selecta, 1947, p. 488

(La segona part de l'article sobre l'arquitecte A. Gaudí i la seva influència a Lluc apareixerà pròximament).



jueves, 5 de junio de 2014

Crònica de maig 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Festa del Treball o Sant Josep Obrer. Pregam perquè els empresaris atenguin les justes reivindicacions dels treballadors.
11:00 Missa Concelebrada que presideix el P. Gabriel Seguí, Rector de La Real en la tradicional peregrinació de la Parròquia  del primer de maig. Anima la Litúrgia la magnífica coral  “Brot d'Alfabeguera" que dirigeix el P. Llorenç Caldentey. Dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari i comiat de la Mare de Déu amb les pregàries del popular “Mes de Maria”.
Participen l'Eucaristia el matrimoni de Llubí, Guillem Feliu i Magdalena Picornell, en acció de gràcies per les seves noces d'or.
3. La Delegació Diocesana d'Ensenyament organitza una jornada de reflexió a Lluc. Hi prenen part 80 monitors i els seus dirigents. Empren la sala de la Santa Figura.
A l'Acolliment del Centenari hi ha una trobada de cinc corals  infantils de la  U.I.B i Catalunya. Dirigeix i anima el concert coral Joan Company , Director de la Coral Universitària  de la U.I.B. Després fan una visita guiada a les instal·lacions de l'Escolania de Blauets.
A les 12:00 el P. Manuel Soler celebra una Missa  d'acció de gràcies per les noces d'or del matrimoni  Antonio Garcia Manzano i Isabel Amengual Bauçà.
4. A la Missa de les 11:00 hi pren part la coral “Airoso” de Pori (Finlàndia) que estan fent un viatge turístic / cultural per Mallorca
A les 12:00 Diada de la Família a l'Acolliment del Centenari amb el lema:”Família , alegria de l'Evangeli” Presideix la Concelebració Eucarística el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, després d'unes paraules de benvinguda del P. Prior. Entre la molta gent que assisteix  hi ha matrimonis que celebren aquest any les seves noces d'or i les de plata. Al final són  obsequiats amb una ceràmica commemorativa i una rosa vermella.
5. Durant alguns dies la Comunitat de Religioses  Franciscanes rep la visita canònica de Sor Francisca Alomar,Superiora General  i Sor Alicia Garcia ,Secretària General.
7. Un centenar de persones majors  de Pollença, antics treballadors de Sa Nostra  fan la visita anual a la  Mare de Déu. Participen a la Missa que celebra el P. Prior i amb les ofrenes dels pa i el vi, presenten rams de flors i, després, assisteixen a la pregària del Mes de Maria dels Blauets.
8. Missa a les 12:00 que celebra el P. Manuel a un nombrós grup de “Amigos de la Tercera Edad del Vivero de Palma”; després queden per la Salve dels Blauets.
Rafel Riera, organista de Lluc, participa a la VIIª Setmana Internacional d'Orgue que es feu a la Basílica de Sant Francesc de Palma. Fou un concert molt celebrat i aplaudit.
9. L'Escolania baixa a Inca per un Concert Familiar a l’església de Santo Domingo. Amb els Blauets hi actuen alguns professors. i el repertori  és molt variat : música religiosa, clàssica  fins a composicions d'autors més moderns; amb les intervencions instrumentals  pertinents. L'auditori aplaudeix amb simpatia  totes les intervencions. El concert és patrocinat per l'Ajuntament d'Inca i la fundació cultural “Es Convent”.
10. El capvespre , el P. Manuel celebra la Missa i el baptisme d'Adrià Crespí Bernat que, després rebrà la Primera Comunió .També rep per primera vegada el Pa Eucarístic, Josep Antoni Bernat  Ordazgoiti; ambdós són de Caimari.
11. Aquest diumenge de maig són diversos els grups que peregrinen al Santuari i pregar la Mare de Déu peticions i accions de gràcies.
A l'Ofici de les 11:00 hi participa un grup de persones de la Tercera Edat de Santa Margalida. Al moment de l'ofertori  presenten un ram de flors..
A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari la Hermandad del Rocio té una Missa concelebrada pels jesuïtes PP. Judes Vallès i Sebastià Feliu, animada per una coral rociera. Després, en processó,  amb les seves insígnies, vestits folklòrics i el reverenciat “Sin Pecado” van a la Basílica a cantar a la Mare de Déu la Salve rociera. Després tenen al mateix Acolliment un dinar de germanor i una alegra festa de balls i cants propis.
A les 17:00 un prevere de la Congregació de Legionaris de Crist Rei celebra una Missa per un grup de familiars i alumnes del seu Col·legi.
12. La Coral Reial de Dinamarca (Copenhagen Royal Chapel Choir) formada per nins i adults, fan un tour per Espanya. La primera estada és a Lluc on són acollits pel Santuari i les famílies dels Blauets. Aquesta coral té una bona i cordial relació amb l'Escolania de Lluc, ja que aquests són rebuts a Copenhage amb tracte familiar on els hi organitzen concerts i els acullen amb afecte.. Aquest horabaixa, a la Basílica ofereixen un magnífic concert amb tres parts. Introducció i pregàries a la Santa Verge,l'Ascensió i La Llum del Nord.
13. Més d'un milenar de membres que formen part de la Federació de Persones Majors de Mallorca omplen totalment l'Acolliment del Centenari per assistir a una Missa que celebra el P. Antoni Vallespir. Com de costum hi ha una ofrena de flors a la Mare de Déu  i els Blauets hi canten una Salve. Entre els polítics que es fan presents  hi ha Joan Rotger,Vicepresident del Consell de Mallorca.

14. Segona tanda de la Federació de persones Majors de la Part Forana. Són 1200 els assistents. Es segueix el mateix ritual d'ahir. Missa a l'Acolliment del Centenari que celebra el P. Prior amb ofrena de flors i els Blauets hi canten una Salve. Entre els polítics, Maria Salom,Presidenta del Consell, Joan Rotger ,Vicepresident i Rosa Estaràs,candidata al parlament de la U.E.
La Coral Reial de Copenhaguen té aquest vespre a la Catedral de Palma  el segon i últim concert programat. A Mallorca. L'Escolania els acompanya i també hi té algunes  breus intervencions. Són tots molt aplaudits i felicitats. Després els dos grups amb els seus dirigents són convidats a sopar al restaurant Hipòdrom , gràcies a la generositat del pare del blauet Pedro Carreras.
15. A l'Acolliment del Centenari XIV Trobada de les Escoles Diocesanes de Mallorca. Són 400 nines i nins que  conviuen  des de diversos indrets  en un dia on es destaquen els valors cristians amb unes activitats lúdiques , de pregàries a la Mare de Déu, un dinar compartit i l'acabatall d'una festa infantil. Tenen la sorpresa de la visita del sr. Bisbe que anima els participants.
A les 12:30, una cinquantena d'agents comercials jubilats , assisteixen a una Missa a la Basílica.
16.- Pugen a Lluc 550 persones de l'Associació Ses Marines (Pollença, Port de Pollença, Alcúdia, Port d'Alcúdia, Sa Pobla, Muro, Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra de Marina).El P. Manuel Soler presideix la Missa. De bell nou ofrena de flors i el cant de la Salve per l'Escolania.
17. Diada de la Vida Religiosa organitzada per la CONFER. Després d' unes paraules de benvinguda del P. Prior s'inicien els actes amb un temps de pregària a la Basílica preparat pel P. Manuel; a continuació a la sala de la Santa Figura, conferència del psicòleg Joan Serra ,”Consum responsable” (com ser justs i evangèlics  davant el consum). A les 12:45 Eucaristia Concelebrada que presideix el Bisbe de Mallorca  amb l'animació de l'assemblea del germà de La Salle, Paco Chivas. Final dels actes amb un dinar de germanor a Sa Fonda. Són  devers 125 els participants.
A la Missa del capvespre hi celebren els 25 anys de matrimoni els esposos Gabriel Batle i Maria Antònia Ocaña, de Bunyola.
18.- A l'Ofici es fa memòria de Rafel Payeras que ha mort a Santa Margalida. El nostre condol a la seva neta Mª Antònia Santandreu, professora i educadora de l'Escolania així com als seus familiars
21.- Pelegrinatge de 220 persones de l’Associació de la Tercera Edat de Son Ferriol. Participen a una Missa a les 11:00 i a l'ofertori presenten nombrosos rams de flors.
22.- A un local de l'Ajuntament d'Escorca, a la Plaça dels Pelegrins, s'ha obert una farmaciola depenent de l'apotecaria Dupuy-Gisbert d'Inca. Estarà oberta els matins dels dilluns, dimecres i divendres. És un servei necessari que la gent agraeix.
23.- Assisteixen a la  Missa i a la pregària de la Salve, 42 “Damas de la Inmaculada” familiars de militars.
Han passat una setmana a l’hostatgeria del Santuari els components de la Choralis Feriae d'Anglaterra. Han emprat, tots els matins, la basílica per assajar el seu  repertori de forma intensa.
Per altra banda l'Escolania segueix la seva tasca cultural/religiosa de difondre el patrimoni musical. Aquesta nit donen un Concert Didàctic a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs de Palma. Esperam que, com sempre, tenguin la bona acollida que es mereixen.
24. Venen a visitar la Mare de Déu  i ,després assisteixen a la Missa del migdia,un grup  de la tercera edat de Sa Pobla; pertanyen a l'Associació “Huyalfas”.
25. A l’ ofici  de les 11:00 hi acudeix un grup de la Tercera Edat de Lloseta.
Després de la Missa, l’Associació de Pares i Mares (APIMA LLUC) tenen Assemblea General Ordinària on es presenta l'organigrama i el seu funcionament així com les activitats dutes a terme i les que s'han de fer fins a final de curs. S'aproven les gestions i l'estat de comptes. A l'Acolliment del Centenari un bon dinar compartit.
28. Un dia de molta activitat pastoral. Són dos grups  nombrosos els qui peregrinen al Santuari. A les 11:30 a l'Acolliment del Centenari 415 feligresos de Campos participen a una Missa que presideix  Mn. Francesc Munar, Rector de la Parròquia i concelebra el P. Prior. Abans l'Escolania hi acudeix per cantar-hi la Salve. Una coral campanera anima la celebració. Al moment de l'ofertori com fan  anualment, presenten variats productes de la pagesia L'organització d'aquesta  pujada corre a càrrec de l'Ajuntament de Campos.
A les 12'30 la Basílica s'omple de 300 membres de  l'associació diocesana “Vida Creixent” per assistir a una Eucaristia que presideix  Mn. Antoni Vadell, Vicari Episcopal d'Evangelització i que concelebren Mn. Pau Oliver,consiliari de “V.C.”, Mn. Guillem Perera, i els PP. Ricard Janer i Antoni Romero,missioner a República Dominicana. De bell nou l'Escolania acudeix, al final, per la pregària del Mes de Maria.
29. A la Sala Rívoli de Palma es va presentar “Escolania de Lluc, 500 anys de història” un documental de 55 minuts dirigit per Pere Muñoz , on es conta la vida del blauet  amb dates de la seva història i el testimoni d'antics i actuals blauets que mostren la seva adhesió i afecte a la institució i als valors culturals i religiosos  que difon l'Escolania..A la projecció hi acudiren, els Blauets, els seus familiars  i amics i, Joan Rotger, Vicepresident del Consell,el director d'IB3 Josep Manuel Ruiz ,coproductor del documental,així com Jaume Ferrer, antic alumne i coproductor per Forlaget Klematis, l'esmentat Pere Muñoz (IRU  gestió) i el P. Antoni Vallespir, Prior, que destacà  que els Blauets donen fesomia al Santuari;  que Lluc no seria el mateix sense la seva imprescindible presència secular. La realització del documental destaca també la pastoral del Santuari i belles imatges del seu entorn,com a centre de la Serra de Tramuntana.
30. El P. Manuel acull i celebra la Missa a 70 persones del Centre de Dia que gestionen els serveis socials de l' Ajuntament de Santa Margalida. Com a detall simpàtic, tots pugen uniformats amb un mocador vermell nuat al coll.
Nova ambaixada cultural de l'Escolania. Aquesta vegada el lloc escollit és el Monestir de La Real, on els blauets i els seus professors d'instruments musicals  fan un Concert Didàctic. Són rebuts i escoltats amb afecte familiar.
31. Jornada de portes obertes per a tots els inscrits del proper “English Camp Lluc-2014”. Es visiten les instal·lacions de l'Escolania de que podran gaudir entre activitats lúdiques i didàctiques.