Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 26 de octubre de 2018

Xeremies en el cor de la serra (i II)


Lliçons del camí de la Bella Dona (i II)

Carles Amengual i Vicens, metge

Saps, Bella Dona, que m’imagin que tu me dius els secrets d’aquestes plantes, i t’escolt quan me contes, com en el poema mitològic del pollencí universal, de les herbes remeieres els somnis i els auspicis de les nostres antigues sagues. Si som fets dels mateixos elements, em dius, plantes, persones i animals, éssers vius del món material, ens ajuden elles a recobrar el nostre perdut equilibri. Sí, això em dius, com explicaven els antics guaridors en la seva cerca del millor remei per a cada malalt d’obligada paciència.

Que de xerrades que hem fet tu i jo, Bella Dona, en el camí de Lluc! Tot pujant, les notes xeremienques fan concentrar en una sola acció moviment i ritme. En baixar, de tornada a casa, les ara callades xeremies afavoreixen el monòleg interior: balança que cerca un equilibri entre el so i el silenci, entre l’esforç de la pujada i l’ajuda dels sants en la baixada.

Vols dir, Bella Dona, que tu només vius en el camí de Lluc, o ets universal i te puc trobar onsevulla que vagi a caminar? Te crec quan me dius que el microcosmos que sóc, l’herència divina del meu interior, són el mateix en l’universal macrocosmos. Me dius també que el camí de Lluc, l’anada cap al bosc sagrat, es troba en la més pura essència de l’ésser humà, com a viatge conscient i volgut cap a l’origen del temps i de la vida. 

Escriu en Rafel Busquets l’any 1684 que, quan fóreu al punt més alt del Grau, el teu gelós espòs te va tirar per avall, però Nostra Senyora te va agafar amb les seves pròpies mans i te va salvar. A mi m’agrada pensar, Bella Dona, que en arribar allà dalt te trob asseguda i serena, el teu rostre lluminós i clar, mirant l’infinit de la terra i la mar, en estat de dolça contemplació. M’imagin que parlam una estona, i me dius delicioses paraules indicibles, com escrivia Rilke al jove poeta. Sí, les paraules, com a essència i destil·lació del pensament, i el silenci com a expressió de la vida interior. Els sentits que em donen plaer, i el goig divinal que prové de l’Absolut. Muscles, cor i cames, ossos i pell, ulls i boca, matèria o massa que fa u amb aquesta energia universal de la qual venim i a la qual haurem de tornar.

Oh, Bella Dona! Arribat al teu salt, en companyia de xeremies, me’n record dels preceptes pitagorians, quan diuen que la música va molt bé per a la salut, si hom la utilitza de manera adequada, com aquelles melodies “compostes per a curar les passions de l’ànima i pensades per a ajudar en els moments d’angoixa i trasbals”, segons diuen en Iàmbic quan explica la vida pitagòrica. En veure’t asseguda assaborint la llunyania, ve al meu pensament l’exercici epistàtica de la mirada des de dalt: si observam els problemes personals des d’amunt, des de fora, podem relativitzar-los i així el seu efecte en el nostre cos emocional s’alleugereix d’una forma gairebé inesperada. En parlar-me del temps i l‘eternitat, Bella Dona, me fas entendre que l’ahir ja no hi és i que el demà encara no ha arribat: l’eternitat és ara i aquí. Me fas comprendre que l’acceptació d’aquest moment essencial, permanent i etern de l’ara és el secret del camí, de tots els camins de tots els cors que han estat, que són i seran. 

Bella Dona, benvolguda i estimada, amorosa i somrient: amb tu vaig pel vell i bell camí al bosc sagrat, i amb tu també vaig amb entusiasme al camí interior de la divinitat, perquè la paraula entusiasme vol dir que tenim la divinitat a l’interior, i l’una i l’altra, la de dins i la de fora, em fan entendre que som u en l’origen i la destinació. 


En baixar pel camí i tornar a casa, de vegades no sé si ho he somiat, tot això que ara he acabat d’escriure. De veritat que t’he vist allà dalt? M’has dit realment aquestes paraules, o jo he escoltat només el que vull sentir? Qui són aquests companys que a través de tu m’han fet arribar els seus honraments, com diu en Ramon lo Foll? Les cames calentes i vermelles, el batec del cor que envia la sang fins a la darrera cèl·lula del cos, la roba que traspua suor, el contrast del silenci descendent amb les cridaneres tonades de la pujada, la promesa i el desig de l’aigua en arribar a la llar, me fan veure que avui ha tornat ser veritat el miracle quotidià i etern de la vida. 

Moltes gràcies, Bella Dona!



(El salt de la Bella Dona, una llegenda ben actual, pp. 20-21. Moixonia editorial. Palma)

miércoles, 17 de octubre de 2018

Xeremies en el cor de la Serra

Lliçons del camí de la Bella Dona (I)  

Carles Amengual i Vicens, metge


Avui, com faig dues vegades per setmana des de fa quinze anys, partesc a trenc d’alba pel camí vell de Lluc des de Caimari fins al punt més alt de la muntanya, anomenat el salt de la bella Dona o Bretxa Vella. Sempre m’acompanyen les xeremies, en els meus braços com una amiga amorosida que escampa les seves notes arreu del camí: pedres i roquissars, aucells i cabrits, plantes i arbres ja coneixen el seu cant, de vegades trist, d’altres joiós, més lent o més alegre que indica la seva presència i comunió amb el medi que  l’envolta.

Ja saps, lector amic, el que va passar allà dalt fa tants d’anys: en Rafel Busquets, en Ramon Picó i Campomar i tants d’altres ho han explicat  molt bé i ara no ho vull repetir. Tants de prodigis han passat al llarg del temps en el camí de Lluc, que avui encara aquest llibre que tens en les mans n’afegeix molts més. Quins són aquests prodigis? Els que tenen lloc en el nostre interior quan anam al “bosc sagrat”, que és ni més ni pus  allò que vol dir en llatí el nom de Lucus, Lluc. Bosc sagrat que és que és una fita allà on els nostres avantpassats varen viure i morir, gaudir i sofrir, en un permanent intercanvi amb la natura i els elements.

La Bella Dona, el salt o bretxa d’allà dalt, implica que per arribar-hi hi he d’anar a peu, passa a passa, amb tot el que sóc, el que faig i el que tenc, un bagatge que pot se feixuc si no hi par esment. I no m’avorreix, dues vegades a la setmana, fer el mateix camí? De cap manera, perquè cada caminada és diferent de l’altra: fa més fred o més calor; plou o fa un sol ben lluent; hi ha dos pams de neu o la terra plora assedegada; les flors són absents o es mostren amb tota la seva bellesa; fa fred o una calor humida i tèbia; els animals -cabres, ovelles, genetes, marts- saluden el vianants o són amagats en el seu cau; els ocells -ropits, mèl.leres, tudons, xoriguers, milanes i fins i tot voltors- des del cel o damunt les branques sembla que recorden aquest verset de Ramon Llull quan diu a l’ocell cantor que “si no ens  entenem per llenguatge, entenem-nos per amor”.

I sobretot, no, no m’avorreix gens aquest camí, perquè si l’exterior és ben divers, el meu interior combrega i gaudeix del miracle que és la vida. Te n’adones, amic lector, de les raons per les quals vaig tan sovint a veure la Bella Dona, allà dalt? Compartiré ara amb tu el meu secret: sigues amatent i t’ho explicaré.

Mira: començam a caminar. El so de la trompa de les xeremies avisa primer, i les notes del grall després, que ha arribat el moment, el llarg moment de pelegrinatge, de viatge, de suor, de vivència personal, inaudita i intransferible. A l’inici, les notes musicals d’una alborada indiquen que ja t’has aixecat del llit i que el dia clareja. Segueixes caminant i les tonades de boleros, jotes i mateixes expressen allò que és l’experiència quotidiana: diversitat, seguretat, imprevisibilitat.
Saps, lector, que el camí és com una odissea homèrica a on el caminaire —o navegant pelàgic— ets tu, en una travessa farcida d’esculls i llocs planers, de gegants i monstres, d’àngels i dimonis, d’amors i tragèdies, però sempre amb la brúixola adreçada allà dalt, a la Bella Dona.
En el camí, lector amic, les passes s’adapten al so de la música xeremial: ara el caminar  és lent i suau —les notes així ho manen—, suara vaig ràpid i falaguer, amb els peus que obeeixen amb joia i s’espolsen la feixuguesa corporal. És com si s’haguessin sintonitzat un i altre ritmes, el dels peus i el de la música, posant-se a la mateix freqüència, com una ràdio ben sintonitzada: en aquests moments, la sensació és d’anar damunt una ona, semblant aquell surfista que es deixa dur pel moviment de l’aigua i la seva energia és una amb la mar. Saps, amic lector, quin gaudi és aquest?
Seguim amunt, cap a la bella Dona. El camí, pedra i terra, fa d’estora als peus i a les gotes de suor que refresquen el cos i reguen la pols eixuta. A una banda i altra de camí veig l’estepa de flor lilenca i la de flor blanca, que s’aferren a la llana de les ovelles; la mata llentisclera, sempre verda i austera; la viola de penyal, cofoia mirant-me des del seu refugi elevat; el romaní de flor blava i aroma camforat, que en Bernat de la rondalla ha anat a cercar lluny, molt lluny enmig de la mar; el triple fruit de l’olivella, sempre unit com els bons germans; els aglans de l’alzina, que esperen transformar-se en farina de pa o llom de sobrassada; l’oliva, que vol ser i fer el millor oli daurat; la humida murtera, d’ancestral aigua d’olor; l’albó de blanca flor, que ens acompanya al paradís dels camps elisis; el groguenc trepó, a qui li cau la floreta i la fulla, no; la ceba marina, de llarga tija i coronades flors; el pi que suporta, estoic, les ventades lloberianes; l’espinós espàrec, que sense vergonya em mira orgullós; l’ametler solitari, de flor rosada i blanca, rondejada pel vent de febrer; el cirerer de pastor, nadalenc i punyidor; el xiprell, que taca de rosat la tardor; l’arboça que mareja en menjar-ne més d’una; la falguera, que en una nit i un dia floreix i grana; la figuera del penyal, de l’ocell deutora; el valent garrover, que no té por a la sequera; l’espinós ginebró, de castanyoles pageses; l’alegre magraner, mira’m i no em toquis. N’hi ha moltes més en el camí, de plantes i herbes xerradores i bufarelles, silencioses i humils.
(El salt de la Bella Dona, una llegenda ben actual, pp. 19-20. Moixonia editorial. Palma)

sábado, 6 de octubre de 2018

Crònica del setembre 2018

 Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Encetam amb el mes l'inici de les festes de La Diada  amb la simpàtica i entranyable vestició de les noves blauetes i nous blauets. A les 19:00 el P. Prior acompanyat dels PP. Hippolyte Voka i Antonio Fernández presideix l'emotiva celebració.


Enguany els nous blauets són: Pau Amengual Figuerola, de Llubí, Ada Cuquerella Lladó, de Santanyí, Ivan Degregorio Gabrielli, de Campanet, Carla Garzón Portillo, d'Inca, i la seva germana  Marta Garzón Portillo d'Inca, Jaume Rado Aguiló, de Caimari i Francesc  Socias Arrom, de Sineu.

A la vegada té lloc el comiat dels blauets que deixen l'Escolania per  haver acabat els estudis: Llúcia Oliver Navarro, de Lluc, Cecília Ilbert Figuerola, de Llubí, Joana Maria Comas Rosselló, de Pollença, Alícia Paulet Prats, de Reims (França) i Francesc Seguí Pérez de Palma.

Al final el Prior els entregà una medalla beneïda de la Mare de Déu de Lluc que els ajudàs com un record dels anys viscuts al Santuari amb la seva protecció maternal i un estímul per a viure els valors cristians que aprengueren.

Després de sopar, com un bon acabatall de la jornada, l' Escolania va oferir un magnífic concert, fruit del curs intensiu de música instrumental. Un obsequi que fou correspost amb inacabables aplaudiments.


3. A l'edició del diari "Ultima Hora" d'avui  hi ha un reportatge sobre la crisi econòmica que afecta a milions d'espanyols i que també afecta als Blauets de Lluc. Enguany l'Escolania disposa de 36 alumnes quan abans es comptabilitzaven una cinquantena. Aquest setembre comencen el curs 5 alumnes quan en anys anteriors eren 10 o 15.

Joan Comas coordinador de l'Escolania reconeix les dificultats per les que passa la institució però assegura que "seguirem apostant per una formació de qualitat i excel·lència". Comas apunta que la carència de peticions es deu a les dificultats que moltes famílies passen actualment i confessa que alguna família haja retirat els seus fills de la institució.

4. En el Consell de Mallorca es reuniren amb Miquel Ensenyat, President del Consell, el P. Ricard Janer, Prior de Lluc, Jesús Martínez, Governador dels Rotaris de Mallorca i Jaume Alemany, President de l'Associació Amics del Camí de Santiago, per a donar a conèixer una nova ruta del Camí de Santiago  que tindria a Lluc el kilòmetre cero. L'acte, que té tots els suports dels esmentats, es presentarà el diumenge 9 de setembre, festa de La Diada al Santuari.

6. Seguint amb el programa de festes a les l9:00 solemne concelebració Eucarística del Tridu de preparació de La Diada que presideix el P. Gaspar Alemany amb la important col·laboració dels Blauets.

A les 19:30 Extraordinari Concert a la Basílica amb una primera part on té el protagonisme l'Escolania  que comença amb la Salve Regina de F.J. Rheinberger, seguint amb l'Ave Maria de Caccini, el Laudate pueri de F. Mendelssohn, Nigra Sum de Pau Casals I Lift my eyes de B. Chilcott. amb l'acompanyament a l'orgue de Rafel Riera, al piano d'Andreu Riera i la direcció de Ricard Terrades.

La segona part va ser tota per l'antiga blaueta, ja reconeguda soprano al món de la lírica: Maria Rosselló acompanyada al piano per Andreu Riera, com sabeu, també antic blauet. El repertori, Venere Bella de J.F. Haendel, La diva de l'Empire de E. Satie i Abril de  E. Toldrà.


La tercera part fou un recital al piano d'Andreu Riera que tocà la Sonata en Sol Major de P. A. Soler, Preludi nº 15 (de la gota d'aigua) de F. Chopin  i el Vals Brillant i la Polonesa heroica també de Chopin. No cal sinó afegir que tots foren premiats amb entusiastes aplaudiments i mostres d'agraïment i felicitacions.

7. A les 19:30 segueix el Tridu de preparació de La Diada amb la concelebració Eucarística que presideix el P. Manuel Soler.

Després de sopar, a les 21:30, el benvolgut amic Bernat Cifre, de Pollença, malgrat les seves dificultats personals, ha volgut pujar a Lluc per afegir-se a la festa i oferir-nos una lliçó magistral sobre el poema de Joan Alcover "La Serra".

Després el professor de viola de l'Escolania, Gabriel Espinosa, juntament amb el quartet de corda PHI, delità l'auditori amb un recital de música de violins i cant. Estava integrat pel primer violí Marta Florit, Catalina Bibiloni (segon violí i soprano), Gabriel Espinosa (viola) i Ibollya Roczas (violoncel).

El quartet PHI, número auri, ens dugué de viatge des del barroc fins a uns tangos de Leslie Taylor i Carlos Gardel. Cridà l’atenció la meravellosa veu de Catalina Bibiloni en les àries de Haendel, Schubert i Puccini. Després de cada peça Gabriel Espinosa explicava el context i l’autor de la composició.

8. Des de les 10:00 a la Plaça dels Pelegrins, les germanes Vaquer amb el seu esforç i simpatia ens presenten una atractiva mostra i venda de rebosteria mallorquina a benefici de la Fundació Concòrdia Solidària.

A les 19:00 la Banda de Música "La Lira Esporlerina" animen  la gent amb un cercavila per a participar amb la Commemoració popular de la llegenda de la Trobada de la Santa Figura de la Mare de Déu de Lluc. Concentració a la placeta del Lledoner i processó amb càntics i llumenetes per la Plaça dels Pelegrins. A continuació, a la basílica es fa la lectura i representació de la Trobada per dos blauets i el cant final dels antics Goigs dels s. XVI "Puix rebem tan gran favors".


A les 22:00 Tradicional Revetla de La Diada amb l'animació dels grup "Balladors de Lluc", la banda de música "La Lira Esporlerina" i els "Xeremiers de Son Roca" amb la participació de balladores i balladors que han vingut de molts indrets de Mallorca  per  a sentir-se protagonistes - i no contemplatius passius - del nostre folklore que ens agermana i identifica com a Poble. A mitjanit l'emotiu comiat a la Mare de Déu amb el cant del Salve Regina.

9. La Diada. De matinada, quan encara fa fosca, arriben  els pelegrins-caminants de la XXXIX Pujada a peu  de la Part Forana que organitza l'Associació d'Antics Blauets. Uns voluntaris els reben vora la Font Coberta amb un càlid acolliment: un tassó de xocolata calenta, galetes i les emblemàtiques mides de la Mare de Déu. Qualsevol lloc és bo per reposar.

A les 08:45 a l'Acolliment del Centenari Celebració Eucarística que presideix el Prior de Lluc, Ricard Janer, amb la col·laboració musical de la Coral d'Antics Blauets que dirigeix  Mn. Vicenç Juan Rubí. Representants de tots els pobles participants, amb els seus batles, fan una vistosa ofrena  de rams de flors i canastres de fruits i productes de la terra al so dels xeremiers i la dansa d'una colla de gegants . Abans el president dels AA.BB., Llorenç Gelabert  feu una salutació  i lliurà un escut de plata als familiars de Bartomeu Melià de Porreres que morí aquest any i fou un gran col·laborador de la Pujada. L'artista Joan  Mariando, autor del  cartell de la Pujada d'aquest any va fer l'ofrena de l'original.

A les 11:00 a la Basílica Ofici Solemne de la Diada presidit pel Bisbe de Mallorca, Mn. Sebastià Taltavull amb els millors càntics dels Blauets i el ball de l'oferta d'una agrupació folklòrica. Les autoritats civils varen estar representades pel President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i Pere Perelló, mentre que la Sra. Catalina Cladera va estar present a la Missa de l'Acolliment.


Després es va fer la Inauguració Oficial del "Kilòmetre 0" de la Ruta Jacobea, Camí des del Santuari de Lluc  a Santiago de Compostela promoguda  pels grups Rotarys de Mallorca. A l'acte el Rotarys varen reconèixer els treballs dels Grup Güell, el voluntariat de Protecció Civil i de Jaume Alemany per organitzar des de fa 25 anys la caminada del Camí de Santiago. A un indret del jardí de la Plaça dels Pelegrins es va estrenar un monòlit del "K.0" com indicador de l'inici de la ruta jacobea des del Santuari.


11. Una parella d'italians, prou coneguts per alguns congregants, Ricardo i Rosela, han passat uns dies a Mallorca per celebrar el seu 25 aniversari de noces. El pare de Ricardo és Nando Federici que establí una generosa col·laboració amb les obres dels Missioners SS. CC.  a la Patagònia. El P. Manuel Soler els atén i celebra  la Missa en la qual la parella ha renovat amb emoció  els seus propòsits de matrimoni de seguir junts i fidels tota la vida.

16. Des del divendres vespre fins el diumenge han estat a Lluc 6 diaques menorquins acompanyats pel seu director Mn. Cristòfol Vidal. L’objectiu era el de fer uns dies de recés i reflexió sobre el diaconat permanent amb l'ajuda del degà de La Seu, Mn. Teodor Suau. El diumenge, el Bisbe Sebastià Taltavull va pujar per dinar amb ells.

23. A l'Ofici de les 11:00 presidit pel Titular de l'Escolania, el P. Antonio Fernández es va pregar per l'inici del curs escolar del Col·legi i es presentà el lema d'aquest any: "Omple't de Vida". Hi assistiren el components de l'AMIPA, família, professors i educadors. Després a la sala d’actes es celebrà una Assemblea general on es varen presentar els docents i es va realitzar una dinàmica molt ben rebuda pels mares i mares.


26. S'avança la Missa del migdia per acollir 50 membres de la residència "Huialfàs" de Sa Pobla que anualment visiten la Mare de Déu, assisteixen a l'Eucaristia i a la Salve dels Blauets. Després passen a l'Acolliment del Centenari per a dinar i descansar.

27. A la Missa del migdia compareixen dos grups que peregrinen al Santuari amb la concebuda visita a la Mare de Déu al cambril, Eucaristia  i Salve dels Blauets. Un grup ve de la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma  i l'altre esta compost per gent de l'Associació de la Tercera Edat de  Son Sardina, Sa Garriga i Son Espanyol.

30. Uns 80 veïns de Llubí participen a la Missa de les 12:30 que oficia el P. Antoni Fernández. Després tenen un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari.