Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 19 de mayo de 2016

L'al.lot blau

L’any 1935 Mossèn Llorenç Riber va publicar “La minyonia d’un infant orat”. Aquesta prosa exquisida és la gran aportació de l’autor a la literatura catalana. Tot i que l’estil no sigui el que més abunda en els nostres dies, tothom admira la finesa dels sentiments, els detalls fruit de l’observació atenta, la bellesa de les descripcions. Us oferim el capítol que parla de l’admissió i anada a Lluc del reconegut escriptor i prevere.

Un bell matí, poc després del vaticini de l’ocellet, que m’oferí amb el bec la sibil·lítica fulla verda, sabedora de les meves destinacions; quan mon pare, que no era gens grandier, anà a obrir el portal de casa nostra, trobà que algú, més matiner encara que no ell, havia fet passar davall la porta un bitllet escrit de grossa lletra femenina tot rebregat i tacat d’amples ditades d’oli. Era un bellíssim document dactilar. Devia haver estat un olier dels qui van a proveir-se d’oli a muntanya, per a vendre’l després a les viles del pla, el qui, passant abans d’alba davant el portal clos, havia fet llenegar la dita carta missiva. Aquesta carta missiva portava la nova de l’esperada i radical trasmudança en el meu estat.

Una senyora de muntanya, amiga de la meva mare, era la qui escrivia la dita carta amb aquella mà que més que regir la ploma sobre el paper sabia salar olives i confitar atzeroles i codonyat. Ens feia saber que ella havia parlat amb el reverend Pare Prior de Lluc i que jo estava admès per escolà d’aquella escolania. Ja era, doncs, al·lot blau. Diuen que jo aleshores tenia una petita veu fresca, una mica tremoladissa, com és ara la d’una font entremig d’herba o la veu d’una cabridella sobre un penyal. I amb aquella veu de temor i tremolor volia la Mare de Déu que jo la lloàs en llatí i li cantàs lletanies. I que li digués Vida i Dolcesa, Rosa mística, Estel d’alba i Porta del Cel. Aleshores tenia jo onze anys.

Passats els tres o quatre dies que s’eren menester per arreglar el petit trossell de pobra roba que era de reglament que cada al·lot blau hi portàs, un bell matí mon pare enganxà un cavallet gris que teníem, amb la idea de partir prest i ser a Lluc abans de migdia. Record que la meva mare tenia els grossos ulls negres, plens de llàgrimes, com dues flors amb massa rosada; i que em posà sobre els llavis una besada sucosa, com si m’haguessin espremut sobre les dents tota la sang d’una magrana; i que m’estrenyia sobre el seu pit amb un moviment convuls que s’esforçava per dominar. Jo per primera vegada en la vida vaig sentir-me el pit ple d’una cosa que anava pujant, com ara una font verge a punt d’esclatar; com ara un albelló de març a punt de rompre; que em nuava la gargamella i em feia espirejar els ulls i tremolar el llavi inferior i un clotet que tenc a la barba. Ja m’anava a corfondre en un esclató irrefrenable i sense conhort. 

Mon pare se n’adonà, commogut també, i apressà la partença. -Déu vos guard de perill- digué la meva mare amb una veu banyada de llàgrimes i rompuda de sanglot. I partírem mon pare i jo, deixant el poble vermellós de sol ixent, d’aquell sol ixent d’octubre que és tan daurat i tan gros i que unta totes les coses de mel lluminosa... I prenguérem el camí de les terres altes.

Morena com el pa torrat i bella com la Sulamita és la Mare de Déu de Lluc. Diríeu que es va fer petita per infondre més amor. Ella, minúscula com és, omple amb la seva presència el grandiós casal que els segles li bastiren. Està enclotada enmig de penyalars blaus i voltada de solituds boscoses.  A l’hora que jo vaig arribar-hi era rica la Mare de Déu. Fos pel respecte que infonien a tothom aquells paratges consagrats per la religió de tantes generacions, fos complicitat volguda o fos descuit dels funcionaris de la Hisenda pública, la veritat és que fins aleshores romanien exempts de l’amortització els béns de la Mare de Déu de Lluc. Era, doncs, la Mare de Déu una espècie d’Abigail muntanyana que tenia ovelles a ramats i una bella escampadissa de cabres orades; tenia boscúries d’alzines fosques i moltíssimes oliveres de fulla  fina, per una part color d’argent, per l’altra part color de cendra; tenia hortes reguívoles on abundaven els grans arbres fruitals, al peu dels quals gramponaven les tímides maduixes, que allà en dèiem fraules, i tenia encara ruscos d’abelles que feien brunzir llur vol ros i harmoniós damunt els romanins tot temps brufats de floretes blaves. Devers Nadal, era entrada la collita de fruites hivernenques i el monestir s’omplia d’una bella olor de pomes. Semblava que havia estat escoltat el prec que ella fa en el sagrat càntic: Stipate me malis quia amore langueo. “Voltau-me de fruites, que estic a punt de defallir d’amor”. Aquell aroma d’hort muntanyenc confortava. No enflairen tant les flors d’abril com aquelles pomes de desembre. Després anaven sortint poc a poc, de somada en somada, per escampar per les fires i els mercats de les viles del voltant, el perfum i la frescor de les natals muntanyes sagrades.

El Monestir era gran i la Mare de Déu era hospitalària. Ella donava estatge i llit i carbó i oli i olives a qualsevol romeu que hi arribàs, i allà podia romandre de franc fins a tres nits i tres dies. El carbó que Ella donava era dels seus alzinars, que per ella fumaven les sitges. L’oli i les olives eren dels seus olivars que maduraven l’esplet per Ella. El llit era fort i ample i solemnial i la capçalera com un retaule d’altar major barroc: thalamus thalamorum! (1). En la màrfega hi cabia la palla de tota una era i en el matalàs la llana de tota una guarda. Com una Madona abundosa, la Mare de Déu donava recapte a tothom.

-Robes el pa a la Mare de Déu,- em va dir un dia el col·legial mestre d’escola, una vegada que em va sorprendre amb els ulls alçats del llibre, la mirada perduda al meu davant i l’ànima dins la mirada.

Ai trist de mi! Jo no tendria consol si fos veritat, Mare de Déu, que vos robava el pa, aquell pa negre i saborós, regat amb un roi d’oli daurat amb inequívoca sabor d’oliva; mentre amb la mirada absent dels fulls del llibre mort, llegia les fulles vives dels arbres o m’amarava el cor amb la subtil rosada de l’enyorament i del somni, que fan la poesia.

(1)  Tàlem de tàlems.

lunes, 2 de mayo de 2016

Crònica d'abril 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Ahir va fer un temps primaveral, un solellet agradable escalfava l'ambient; avui, en canvi ens ha arribat un aire fred de tramuntana i una pluja més o manco intensa ens ha caigut tot el dia. Però el resultat no podia ser millor: 107 litres per metre quadrat! per donar gràcies a Déu!

Un grup de 13 universitaris de filologia catalana que acaben la carrera a la Universitat de Barcelona acompanyats pel lul·lista Albert Soler i el metge homeòpata de Selva, Carles Amengual visiten Lluc. El P. Manuel Soler els ha atès mostrant-los els indrets culturals i religiosos del Santuari i de l'Escolania i explicant les dades històriques més importants. Alguns, malgrat el temps plujós decideixen anar a la Comenta dels Morts, altres es queden visitant el Museu.

2. Un dissabte gris, amb intervals de cameta d'aranya no és obstacle perquè es dugui a terme la Vª Fira de Naturaesport  organitzat per l'Ajuntament d'Escorca i el Santuari. Una sèrie d'activitats esportives per a adults caracteritzen la jornada d'avui: carrera de muntanya de 12 kms., tallers de senderisme, tir de fona i altres competicions. Demà tocarà als nins i nines, amb les competicions  Ultrakids.Mallorca.


També cal anotar que la coral alemanya de Dortmund, Männer Chor Arnsberg visiten el Santuari i fan un petit concert a la basílica que arriba a concentrar bastanta gent que els aplaudeix.

5. Des de Polònia un grup de 22 fidels que fan turisme religiós, visitant els santuaris de Mallorca, pugen al Santuari, amb un prevere acompanyant. Assisteixen a la Concelebració de les 12:45 i a la Salve dels Blauets.

7. Aquest horabaixa l'Escolania dels Blauets vola cap a Santiago de Compostela on faran dos concerts:  demà al Monestir d'Oseira i el dia 9, a la Catedral de Compostela. A més, el diumenge, cantaran a una Missa a la Catedral.

Monestir d'Oseira
10.Seguint el pla d'intercanvis culturals, l'Escolania canta avui a la Missa dels Pelegrins ,juntament amb la Coral de la Basílica a Santiago de Compostela. En absència dels Blauets, com en altres ocasions, puja a ajudar-nos la Coral de la Parròquia de Sant Jaume de Palma, que solemnitza amb els seus cants l'Ofici de les 11:00. Una col·laboració molt d’agrair.
Catedral de Santiago

13. Tornen a Lluc els nins i nines de l'Escolania, contents de la seva estada a Santiago de Compostela. Venen amb el cap i cor plens de bons records, amistats cordials amb les famílies acollidores i experiències culturals ben formatives. També els directors i familiars que han seguit l'expedició,han pogut veure com era rebuda l'Escolania, amb unes mostres d'afecte inoblidables.

Devers 150 persones de l'Associació Mare de Déu del Carme del Coll den Rebassa fan la visita anual a la Moreneta i assisteixen a una Missa.

14. Un grup de 42 fidels de la Parròquia de la Mare de Déu de Lluc de Madrid que regeix la nostra Comunitat de MM. dels Sagrats Cors venen com a pelegrins a visitar el Santuari de la seva Patrona. Els acompanyen els PP. José Ramon Echeverria, Rector de la Parròquia i Cándido del Val, Superior de la Comunitat. Els ha fet de guia i explicat els trets més importants del Santuari i les seves institucions  més emblemàtiques, religioses i culturals, el P. Manuel Soler. Després el P. Ramon Ballester els ha fet una visita guiada pel Museu de Lluc. Finalment, assisteixen a la Missa del migdia i al cant dels Blauets.

Museu.-Llorenç Picornell Gelabert, investigador i col·laborador del Grup de Recerca de la Universitat de les Illes Balears, ArqueoUIB. fa un treball de investigació sobre la datació dels taüts de fusta de la Cometa dels Morts II, mitjançant el Carboni 14.

15.D' enfora o de més a prop són diversos els grups que venen en esperit de pelegrins al Santuari: de  bon matí : arriba un grup d'alemanys que dies abans han visitat St. Honorat, Cura i St. Francesc. Venen amb el prevere Richard Glein de la ciutat d'Eisenstadt i celebren l'Eucaristia a la basílica. Més tard, una cinquantena  d'alemanys que pertanyen al moviment religiós vacacions per a l'ànima venen amb la seva guia sra. Ulrike i el prevere religiós Norbert Cuypers, de la ciutat de Colònia; tenen l'Eucaristia a la Capella del Santíssim.

Finalment, a la Missa de les 12:45 hi participen un grup de 250 persones de la Tercera Edat del Molinar, que fan les lectures i pregàries pròpies.  A la mateixa hora 25 polonesos i 7 preveres  que procedeixen de diverses diòcesis de Polònia comparteixen la Concelebració.

20. Al petit cementeri de Lluc es fan les exèquies i rep sepultura a la tomba familiar, Antònia Solivellas, filla d'una coneguda família pagesa molt arrelada a les possessions d'Escorca.

21. L'Acolliment del Centenari aplega 600 nines i nins de Sisè de Primària de les Escoles Diocesanes on hi tenen una sèrie d'activitats lúdiques i formatives. Després de la Salve a la basílica els Blauets van a l'Acolliment a fer-los l'obsequi de les seves  cançons.

23. Arriba l'expedició dels nins que formen l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats de València  per viure uns dies de convivència i esplai amb l'Escolania de Blauets. Avui han visitat les Coves dels Hams de Porto Cristo, han dinat al restaurant Binicomprat d'Algaida i el vespre les dues escolanies i la Coral de Parroquial de Porreres han ofert un concert molt concorregut i aplaudit a la mateixa Parròquia de Porreres.

24. A  les 11:00 els Blauets i l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats canten plegats a l'Ofici, a  la vegada que participen de la Missa, vinguts expressament com a pelegrins amb motiu del Jubileu de l'Any Sant de la Misericòrdia, el grup de sevillans “Mayores Telefònica Sevilla”.


A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari, IIª Trobada de Corals Infantils organitzada per les escoles diocesanes i l'Escolania de Lluc.


A la Missa de les 12:30 hi assisteix un grup de pelegrins de la Parròquia Crist Rei de Palma  amb el seu rector Mn. Joan Homar que concelebra amb el P. Manuel Soler.

A les 14:00 Dinar compartit amb les aportacions de les famílies dels Blauets per a les dues Escolanies de Lluc i de València i els seus acompanyants. Un acte més que consolida  l'amistat fraterna  d'aquesta trobada.

27. Un equip tècnic de la Televisió de Mataró filmen un programa cultural sobre el Santuari i l'Escolania que emetran un diumenge. L'àrea d'emissió arriba a tot el Maresme i el Barcelonès.

28. S'ha reunit el Patronat de la Fundació Santuari de Lluc al Palau Episcopal. Presidits pel Bisbe de Mallorca hi han assistit: Pilar Costa, consellera de Presidència del Govern de les Illes Balears, Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca, Mn. Antoni Vera, vicari General, Mn. Joan Bauzà, degà del Capítol de La Seu, P. Antoni Fernández, en representació del Sup. General dels MM.SS.CC:, Mn. Antoni Amorós, vicari d'assumptes econòmics de la Diòcesi, P. Josep Amengual, delegat a Mallorca dels MM.SS.CC., Neus Serra, en representació del President de la FELIB, Ricard Janer, prior de Lluc, Francisca Arbona, cap del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Palma i Antoni Solivellas, batle d'Escorca.

Segons l'ordre del dia s'aprovà l'acta de la reunió anterior  i es fa acceptació del càrrec en el Patronat del president de la FELIB. Es formularen i aprovaren els comptes de la Fundació 2015 per part dels Patrons. Finalment es presentà una proposta d'augment d'aportació a la Fundació per part de les institucions per als propers anys. Es resolt estudiar pels tècnics i experts de cada institució aquesta proposta i que es resolgui en la pròxima reunió del Patronat.

Aquesta Fundació té com a objectius el manteniment i restauració del Santuari i Escolania, foment del patrimoni històric i artístic i promoció de la nostra llengua i cultura.    

30. Acaba el mes amb un dia plujós. Un grup d'excursionistes d'Andratx  es refugien al Santuari. Assisteixen a la Missa del Migdia i van a dinar a la Cuina dels Pelegrins.