Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 19 de julio de 2015

El rerefons del bilingüisme

No passa sovint perquè la gent en general es sol comportar amb educació o, al menys, aquestes són les aparences. Però de tant en tant si que a Lluc algun pelegrí enfurismat es fa notar contestant en castellà a les funcions litúrgiques. No és només per ignorància del català. Queda ben clar, pel to i el volum de la veu, que, més que pregar, protesta perquè la litúrgia és en català. Fa pocs dies un senyor va entrar a la sagristia gesticulant i tot reclamant que el que s’ha de parlar és la llengua majoritària. 


Una reflexió sobre aquest particular, tot i saber que molts tenen les posiciones preses i que, com deia Einstein, és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. Els qui branden aquests prejudicis normalment llegeixen poc i, per descomptat, no ho fan en català. La reflexió, doncs té una funció una mica terapèutica pels que ja estan convençuts, apart d’intentar posar en ordre algunes idees sobre el particular. 

La llengua és el primer punt de referència en l’àmbit del nacionalisme i la identitat. Res estrany, doncs, que esdevengui el camp de batalla on lluiten aferrissadament els que estan a favor del català/mallorquí i els qui el voldrien foragitar. 

Afavoreixen la llengua majoritària

Els adversaris de la llengua vernacle a Mallorca tenen les seves estratègies i argumentacions. En primer lloc afavoreixen la llengua majoritària dins l’Estat. Potser parlen de bilingüisme, però per aquesta gent les llengües serveixen per a comunicar-se. I prou. Doncs no, serveixen per a comunicar-se i per a molt més. Perquè es dóna el cas de que la llengua té un caramull de valors afegits al que és pròpiament l’objectiu de la comunicació. La llengua l’ha fet el poble a través dels segles i al dors li ha deixat la seva empremta. 

Hi ha expressions típiques que no es poden traduir. Hi ha refranys i maneres de parlar íntimament relacionades amb la terra, relats que tenen a veure amb la història i la cultura del poble. Tot un patrimoni cultural que esdevé ànima d’una ètnia i un país. Amb l’excusa de la llengua comuna no es pot enderrocar un tal patrimoni. Qui vulgui viure en aquesta terra l’ha d’assumir. Només així actuarà amb respecte i delicadesa. 

No és el mateix, no, comunicar-se amb la llengua que hom ha après als pits de la mare que amb la que s’ha assimilat durant hores d’estudi o escoltant sons estranys a la televisió. La llengua pròpia és l’única que pot expressar tots els matisos dels sentiments i emocions de qui la parla. Les altres serveixen per comunicar-se, ben cert, però no serveixen per elaborar poesia. 

Cap llengua ha de dominar?

Un altre argument dels adversaris de la llengua pròpia consisteix a apuntar al bilingüisme com ideal. Cap llengua sobre l’altra. Argument enganyós, tot i les aparences neutrals. Saber dues o més llengües és indubtablement digne d’elogi i suposa un gran benefici pel qui les parla. Ara bé, és de tota evidència que justament la llengua que representa el més profund patrimoni d’un poble perilla enfront de la que li és aliena. En efecte, el castellà no sincronitza amb el geni del català i tot sovint l’ha foragitat de mala manera del territori com certes espècies vegetals o animals colonitzen les del propi lloc.

En conseqüència és una llibertat molt enganyosa la de deixar fer que cada llengua se les arregli per ella mateixa. No resultaria hipòcrita assistir a la batalla entre un nin i un adult, aparentant neutralitat i tot dient: «que guanyi el més fort»? Em recorda allò d’un temps a USA. Els negres només podien netejar sabates, se’ls prohibia tot altre ofici. Després deien: ho veis? Els negres només estan capacitats per fer les sabates netes. 

La llengua estatal té totes les subvencions, tot el poder dels medis televisius, de la ràdio i la premsa. Ha llastat la catalana prohibint-la de tant en tant. I ara resulta que cal deixar en plena llibertat ambdues i que s’imposi la que tengui més força!

Que les persones siguin bilingües, d’acord. Però el medi, el territori no ho és de bilingüe. En les seves entranyes hi va néixer una llengua i les altres foren importades. Qui no vulgui caure en el cinisme haurà de reconèixer que, davant les estadístiques, el que urgeix és afavorir la llengua més dèbil que és justament la pròpia, típica, arrelada a la terra on s’empra. 

Arguments demagògics

El darrer argument contra la llengua, tenyit amb molta demagògia, és el següent. Els doblers que s’hagin de gastar en la promoció de la llengua, que es dediquin a obrir més hospitals i a reduir llistes d’espera. O que es posin en funcionament més menjadors escolars. Val més que la gent estigui ben cuidada que no malgastar els recursos en la llengua.


Una primera moció: per als ciutadans més cultes i conscients estar ben cuidat té molt a veure amb el cultiu de la llengua. Una segona moció: hi ha molta demagògia i hipocresia en aquest punt de vista. Exactament es podria dir que els cèntims que van a parar a l’Institut Cervantes (que afavoreix el castellà a l’estranger) i a la Real acadèmia o a les biblioteques de llengua castellana seria millor destinar-los als quiròfans i a comprar llibres per als escolars pobres. Però això no se’ls ocorre als defensors del bilingüisme.   (MSP)

jueves, 9 de julio de 2015

Crònica del Juny 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1. Obrim la crònica amb una notícia simpàtica. Avui a l'hora del cant de la Salve del Migdia, encapçalaven la processó d'entrada els blavets més petits de l'Escolania, na Fiorela Ferreira de 6 anys que cursa el primer curs; és filla dels amos de Sa Fonda de Lluc. A l'altre cap de fila en Jordi Colom de 7 anys i cursa segon, i prové de Campanet. Els pares de tots dos assistiren sorpresos i contents a aquest esdeveniment lucà d'incorporar-se al grup de cantors.

Un grup de pelegrins alemanys amb un prevere de la diòcesi  d'Augsburg visiten el Santuari i celebren una Missa a la Capella del Santíssim.

4. A les 12:00 Celebració Eucarística que presideix  Mn. Eugeni Capel rector de la Parròquia del Pont d'Inca  per un “Grup de Persones Majors” que han vingut com a peregrins. També hi assisteixen els membres del Centre de Dia de Campanet; els acompanya el Rector de la Parròquia Mn. Joan Parets que concelebra. Participen a la Salve dels Blauets i després fan un aplec a l'Acolliment del Centenari  on fan un dinar de pa i taleca.

S´ha jubilat n' Esperança Solivellas després de tant d'anys de dirigir “Ses Mides”. Ha treballat de manera exemplar i deixa el record de la seva eficiència i amabilitat. Al final de la Salve del Migdia ha rebut  l'obsequi dels Blauets i les felicitacions de tots . La sentirem a faltar.

5.- El P. Manuel Soler celebra el matrimoni de la parella d'alemanys Thomas David Philippen i Maria Cristina Kaiser, els acompanyen amics i familiars i la música a l'orgue de Nadal Roig i el violí de Sandra Caldentey. Com a nota curiosa, el pare de la novia llegeix l'homilia que li va fer un prevere en el dia del seu casament.

6. Organitzada per la Delegació de Pastoral de la Salut, a les 11:00, es fa l'anual Diada dels Malalts, que congrega uns 500 assistents. A l'Acolliment del Centenari Mons. Xavier Salines presideix una Concelebració Eucarística amb la participació de l'Escolania .Al moment de les ofrenes es presenten productes locals, flors i fruites .Després es fa el dinar de companyonia i algunes actuacions animen la trobada.



7. Diada de les Famílies dels MM. dels Sagrats Cors. A les 11:00 presideix la Celebració Eucarística el P. Jaume Reynés que celebra, juntament amb el P. Ramon Ballester, les noces d'or de l'ordenació Sacerdotal. Es prega per tots els congregants missioners, familiars i germans que ens han deixat. A les 12:15 a la sala de la Santa Figura hi ha una reunió on es dóna informació de les diverses activitats que es duen a terme a Concòrdia, la Procura de Missions i els grups de Laics Missioners. Després, un dinar fraternal a Sa Fonda conclou la jornada.



Al mateix Ofici de les 11:00 hi celebren les Noces de Plata, José Jacinto Ortega i Maria Àngels Martínez i fa la Primera Comunió la seva filla Marta.

11. Aquest horabaixa l'Escolania baixa a Ciutat, a Son Espanyolet on donen un concert didàctic al Col.legi de Sant Gaietà. Una activitat cultural que desperta molt d'interès i aplaudiments.

13. Venen operadors de la Televisió Nacional e Txecoslovàquia per a gravar un documental  de tipus cultural i a donar a conèixer el Santuari de Lluc. Duen el vist i plau de l'Agència de Turisme de les Illes Balears (A.T.B.)

14. Festa dels Sagrats Cors i Final de Curs de l'Escolania. Concelebració Eucarística que presideix el P. Ricard Janer amb el P. Superior Emilio Velasco i Consell General dels MM.SS.CC. Pregàries, ofrenes i cants de l'escolania ens ajuden a viure plegats la festivitat.

Després de la Missa familiars i blauets disfruten d'una gimcama a la piscina a la vegada que es projecten audiovisuals  a la sala d'estudis. El dinar és de buffet compartit amb els plats que han cuinat les famílies. Tot per celebrar la fi del curs.

A les 12:30 a l'Acolliment del Centenari hi ha una concentració de moters que formen part del col.lectiu “Amigo de las motos” i que reben una benedicció del P. Prior.
A les  13:30, a la basílica, Missa que celebra Mn. Antoni Vadell i fa la Primera Comunió la nina Iria Sánchez Pereira.



Finalment , la jornada té el seu compliment en la presentació de la Orquestra de Cambra de 
l'Escolania de Lluc que donen un petit concert a la basílica amb  peces de Mozart, J. Brahms, H. Zimmer i L. Cohen. Fou una molt bona actuació  que meresqué entusiastes aplaudiments  i felicitacions. L'orquestra està formada per: Sandra Caldentey i Miquel Comas(Violins I), Julieta Fernández (ViolinsII), Cecília Michell (Viola), Francesc Cabello, Mª Llucia Oliver i Victòria  González(Violoncels), Joana Mª Comas, Mª Neus Adrover i Miquel Rosselló (Flautes) i Nadal Roig (Piano). Coordinador: J. Comas. Directora: Rosa Cardona.

15. L'Equip d'Animació General dels MM.dels Sagrats Cors tenen al Santuari el Consell Presencial que durarà fins el dia 19.


16. Un centenar de persones de l'agrupació Gent Major de Bunyola pelegrinen al Santuari. Celebra la Missa Mn. Antoni Canyelles i la celebració és participada amb la Coral Parroquial.

Abans del migdia cau una forta barrumbada mescla d'aigua i calabruix que dura fins a l'hora del dinar. Al centre meteorològic han mesurat  65 litres.

18. A les 11:00  Missa per l'Associació de Persones Majors d'Alaró. Un organista convidat acompanya els cants litúrgics i després ofereix un petit concert al piano .Són 200 persones.

19. Acabades les escoles i les darreres avaluacions, els Blauets marxen a ca seva per les vacances. Tornaran a principis d'agost.

21. A partir de l'horabaixa comença la 1ª de les 6 tandes que es duran a terme (juny i juliol) de l'English Camp Lluc. Una sèrie d'activitats per a nines i nins amb classes d'anglès, tallers (manualitats, teatre, etc.), esports (natació, etc.),natura (excursions) i cultura en general.

23. Entrant a l'estiu són pocs els grups organitzats que peregrinen a Lluc. Avui, però, rebem la visita de 60 persones de l'Associació de Pensionistes i Jubilats de Gènova  A les 11:00 tenen una Missa amb l'animació de la Coral Parroquial.

27  A la Missa de les 12:45 fa la seva Primera Comunió la nina Paula Amengual Vidal del Coll d'en Rabassa; l'acompanyen els seus pares Aleix Amengual i Maria Trinitat Vidal.

28. Estant de vacances els Blauets ve a donar-nos la mà la Coral de la Parròquia de Sant Jaume de Ciutat amb la direcció de Mariano Cortès. Canten a l'Ofici de les 11:00.

30. Passen una jornada de descans a Lluc els preveres de l'Arxiprestat del Raiguer, Mn. Antoni Vadell, Mn Ricardo Mejia, Mn Carles Seguí i el diaca Rafel Verger. Dinen amb la Comunitat.

En la festa de Sant Pere, patró de la Parròquia d'Escorca, (juntament amb la Mare de Déu de Lluc), es fa el tradicional aplec d'escorquins a l'entorn de la primitiva esglesieta. El P. Ricard Janer celebra l'Eucaristia i, després de la Missa, el grup musical de l'Escolania format per Nadal Roig, Sandra Caldentey, Miquel i Joana Maria Comas, amb la col.laboració de Pere Garcias, ens regalen un breu concert. En el mateix acte, l'Institut de Turisme Responsable, depenent de la UNESCO lliura a l'Ajuntament d'Escorca la certificació  de Distinació de Turisme Sostenible.

A continuació tots els assistents són convidats  a un bon sopar al restaurant veïnat.