Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 18 de marzo de 2014

Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears

Grup de preveres i laics mallorquins assistents a la trobada.
Al mig, el P. Manuel Soler en representació del santuari de Lluc.
Els dies 10 i 11 de març férem l’anual trobada de Santuaris. Ja en duim 35 reunint-nos els qui treballam en algun santuari o ermita. Ara, dels fundadors de les trobades només en queda un, Ms. Ramon Rossell d’Andorra, al servei del santuari de Meritxell.

Enguany el tema de fons fou el marc sobre la nova evangelització i el llenguatge de la fe. Però concretament com integrar al turisme religiós la riquesa artística, cultural i històrica que contenen els santuaris.

L’entorn d’un santuari, com és sovint la llegenda de la imatge, la natura que l’envolta, l’art i la historia dels edificis, el silenci i les trobades amb els qui acullen: tot aquests elements poden i haurien de ser evangelitzadors. Caldria que es convertissin en un reclam del sagrat en un món que se n’allunya.

De Mallorca hi assistiren 12 persones entre preveres i laics, representants de diferents santuaris. En nom de Lluc hi assistí el P. Manuel Soler, que té la tasca d’atendre els pelegrins. A més dels encarregats de santuaris de Catalunya hi havia personal també interessat d’Andorra (Mare de Déu de Merritxell) i de la part de la Catalunya francesa francesa (Notre Dame de Sabart). Un total d’una cinquantena de persones, gairebé meitat laics i meitat preveres..

La trobada d’enguany tingué lloc a Sitges, comarca del Garraf, diòcesi de Sant Feliu. L’estada fou a un hotel, però les celebracions es feren al santuari de la Mare de Déu de Vinyet (Sitges) i a la Basílica de Sta. Maria de Vilafranca del Penedès. Es visitaren altres santuaris i Esglésies: S. Sebastià dels Gorgs, Sta. Maria de Sarroca, S. Francesc i S. Bartomeu de Vilafranca.

Església de S. Martí Sarroca a l'Alt Penedès
S. Sebastià dels Gorgs, antic cenobi benedictí
al municipi d'Avignonet del Penedès

Donà la benvinguda el Sr. Bisbe Agustí Cortès, President del Secretariat, mentre que coordinà la trobada el P. Josep Sanromà, monjo de Montserrat i coordinador del Secretariat. De seguida es tractà el tema del projecte artístic i evangelitzador de Catalonia Sacra.


El Sr. Daniel Font abundà sobre el projecte de Catalonia Sacra. La intenció no es limita a restaurar el patrimoni, sinó que alhora es marca determinats objectius. La idea va prendre cos l’any 2009 i va néixer amb unes quantes inquietuds: fer prendre consciència de la riquesa i importància del patrimoni cultural i artístic. Afavorir-ne l’accés a la gent tot preparant-la perquè puguin fer un camí vers l’experiència del sagrat. Explicar, donar les màximes raons del per què del patrimoni. Generar activitat econòmica per poder mantenir edificis i altres obres d’art. Ajudar a cada bisbat a fer el seu propi camí. Establir llaços amb el món del turisme, cosa que implica traçar unes rutes de monestirs, d’esglésies de muntanya, del romànic, etc.

El pal de paller del projecte es situa a la web www.cataloniasacra.cat. Allà s’hi troba molta informació. Es presta molt atenció a les noves tecnologies (web, facebook, twitter, butlletins electrònics...). Es vincula el projecte amb les institucions patrimonials i turístiques. En aquest context hi tenen cabuda els santuaris.    

El segon tema versà sobre com visitar una Església per entendre’n el significat dels espais, la funció del patrimoni, la riquesa de l’art, les ressonàncies litúrgiques. Amb gran claredat d’idees i no menys coneixements va explicar-ne el contingut el Sr. Marc Sureda, també membre de Catalonia Sacra.

L’endemà, a una taula rodona hi participaren cinc laics explicant la seva tasca. Es titulava: L’enriquiment dels laics a partir del seu treball en el santuari. Dugueren la veu cantant: Magdalena Lladó (Casa natal de Sta. Catalina Tomàs, a Valldemossa); Margalida Martorell (Sant Blai, a Campos); Josep Isern (La Misericòrdia, de Canet); i Joan Vilamassana (Sata. Maria ,de Lluçà).

L’última xerrada versà sobre què demanen els pelegrins/visitants al santuari i hi prengueren part cinc encarregats d’altres tants santuaris. Glosaren diverses experiències d’acollida, així com algunes anècdotes més significatives referent a la vida del lloc. Foren els protagonistes el Sr. Daniel Boulanger, del sud de França; Mn. Ramon Rossell, de Meritxell; Mn. Josep Casals, de Lourdes de Prat de Llobregat; Mn. Lluís Bonet, de la Sagrada Família; Gna. Rosa Julibert, de Puiggraciós.

La trobada s’avaluà molt positivament, entre altres coses, per la confiança que es va generant entre els participants. Alguns ja fa molts anys que hi assisteixen. Complagué força el fet que no hi hagués tantes conferències i es poguessin visitar diferents Esglésies i santuaris, per cert, amb guies competents i relacionats amb Catalonia Sacra.  

Una conclusió, més experimentada i intuïda que escrita i explicada, és la de que el santuari és encara ­­­-o tal volta s’ha de dir que torna a ser-ho-­­ un nou espai de reclam vers el sagrat enmig d’un món que l’ignora massa sovint. La nostra societat desconeix el que significa i implica el sagrat, tanmateix cerca la manera de suplir aquesta mancança. Al llarg de la recerca hi ha qui s’apropa als santuaris, de vegades en silenci, de vegades fent preguntes. Aleshores és molt important la resposta que se li dóna, l’acollida que experimenta. Serà el moment de comunicar-li l’alegria cristiana, el goig de la fe, el goig de l’evangeli.


Acabada la trobada amb ve al cap allò de que he sentit alguna vegada: les pedres tenen ànima. Les pedres dels santuaris certament conserven dins el seu interior molts secrets. Damunt elles els segles hi han acumulat nombroses experiències. A l’entorn del santuari s’hi han anat apilant experiències gojoses, emocions de tota mena. Les pedres han sigut testimonis de llàgrimes i somriures. S’han convertit en finestra per tal d’obrir horitzons de transcendència als pelegrins. I encara han de dir moltes més coses, però saben que tenen temps i per això ni criden, ni s’apressen. Les seves credencials són la tranquil.litat, la pau i el silenci. Precisament els atributs que més sedueixen als pelegrins.
Manuel Soler Palà, msscc

viernes, 14 de marzo de 2014

Blauets des de fa 400 anys

A. Pol / Escorca / 14 - 03 - 2014 / Última Hora


Aunque la Escolania de Lluc se creara antes, la primera noticia sobre la ropa de los Blauets, la seña de identidad que les dio nombre, es de marzo de 1614.

El 14 de marzo de 1614, un empleado del santuario de Lluc bajó a Palma y compró, entre otros enseres, varios metros de ropa azul para los Minyons del Cor (Niños del Coro). Es la primera noticia que se tiene de los Blauets, o mejor dicho, el primer documento donde se dice que los Minyons del Cor visten de azul. Esta seña de identificación acabará por darles su nombre popular: Blauets.

Lo de la adquisición de tela azul hoy hace exactamente 400 años lo dice un libro de contabilidad del santuario. Sin embargo, la institucionalización de la Escolania, que dio lugar a los Minyons del Cor, es de 1531. Varios documentos posteriores prueban el interés de la Colegiata (es decir, el clero) para que los seis niños que inicialmente formaban los Minyons del Cor cantaran «a la perfección», explica Pep Barceló, archivero de Lluc.

Seña de identidad

Otros papeles constatan la compra de ropa de otros colores (gris o marrón) para otras personas que trabajaban en el santuario. Barceló indica que el azul «era el color identificativo de los estudiantes». «Al saber que iban de azul, los colegiales [el clero] no podía mandarles trabajo», explica.

Actualmente, el término Minyons del Cor casi ha desaparecido. El azul de sus sotanas ha acabado por identificarles, hasta ha dado lugar a su denominación popular.

En la actualidad, el ingreso de los niños en los Blauets se formaliza protocolariamente mediante la imposición de la sotana azul, tarea que va a cargo de sus madres. Y sobre la sotana azul, un roquete o roquet de color blanco.

miércoles, 5 de marzo de 2014

Crònica de febrer 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. A principis de febrer trobam la tradicional Festa de la Candelera, o Presentació de Jesús al Temple. L'Ofici  és presidit pel nou Superior General dels MM Sagrats Cors, P. Emilio Velasco i concelebrat  per un grup de capitulars que avui acaben la seva tasca. Benedicció de les candeles a la placeta Bisbe Campins i processó cap a la Basílica. Quatre nines de l'Escolania que el mes passat començaren a cantar amb la resta de blauets són ,de nou, presentades amb les seves famílies.
6. Reunió de la "Fundació Santuari de Lluc" presidida pel Bisbe de Mallorca al Palau Episcopal. A  més de l'aprovació de l'acta anterior,  del pressupost  pel 2014 i pla d'actuació  futur, es fa l'acceptació del càrrec dels nous membres del patronat, Mn. Antoni Vera, Vicari General  i P. Emilio Velasco, Superior  General dels MM. Sagrats Cors.
El P. Prior, destacà en el seu parlament que Lluc continua amb la seva tasca per mantenir els valors espirituals i culturals, vetllar pels seus valors ecològics i, malgrat la complexitat de les moltes necessitats materials, segueix  confiant amb el suport del poble i de la Fundació , per mantenir la institució i l'Escolania.
7. Seguint el costum anual, visita de l'agrupació de gent major “Els Padrins” d'Inca. Assisteixen a la missa del migdia i després a la pregària de la Salve dels Blauets.
9. Organitzada per l'Associació de Pares i Mares de Blauets  es celebra la Diada a Lluc (1er. Trimestre  2014) amb el lema “Tots junts coneixem Lluc i el seu entorn”.

Al final de  l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Prior es ret homenatge a l'antic blauet Andreu Riera per haver estat incorporat com a membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià Després d'uns breus parlaments i actuació de l'Escolania  se li ha entregat un siurell/blauet commemoratiu i ell ha correspost amb unes paraules d'agraïment i l'execució d'algunes peces al piano.

Hi havia també la presentació de la Fundació Concòrdia i un animat i compartit dinar de germanor de pa i taleca.

11. Acaba a l'esplanada de l'aparcament , l'anomenada  “etapa reina” de la Serra de Tramuntana (Deià-Lluc) de la XXIII Iberostar Challenge ( Volta ciclista a Mallorca). Llàstima de la poca gent que hi havia per aplaudir l'esforç dels corredors.
17. Joan Vallespir LLompart entrega al Santuari el calze del seu oncle P. Guillem Gayà M.SS.CC. A la base té una inscripció que indica que és un obsequi de la Comunitat, Professors i Alumnes del Col·legi “Obispo Perelló” de Madrid en ocasió de les noces de plata sacerdotals (any 1965) del P. Guillem. És un valuós calze d'estil clàssic en metalls nobles i profusió d'esmalts. És dipositat a la sala del tresor del Museu de Lluc.
21. Des de Presidència del Govern Autònom de les Balears, comuniquen al P. Prior, que l'Escolania de Lluc serà distingida amb un dels propers Premis Ramon Llull.
22.Després d'unes Jornades de Pastoral de Peregrinatges a Santiago, el seu director  diocesà, Mn. Jaume Alemany amb un grup de participants, pugen a peu des de Caimari a Lluc. Visiten la Mare de Déu i després tenen la celebració de l'Eucaristia.
Ha mort na Cati Palou , l'esposa d'en Joan, que sempre ajudava amb el seu servei i bondat  en les celebracions i festes del Santuari. Que la Mare de Deu l'aculli  prop del seu Fill.
27. Dijous Llarder. L'alegria de les disfresses  arriba a Lluc. Els blauets i les blauetes  es vesteixen i pinten amb enginy i bon humor. Els educadors es contagien i se sumen a la bauxa. Una bona torrada de porquim corona la festa.

El prestigiós historiador i bon amic, Pere Fullana i Puigserver, s'incorpora a l'equip d'animació pastoral del Santuari com assessor cultural. amb una atenció particular a la direcció de la Revista  Lluc , publicacions, turisme religiós i altres suggeriments.
28.Un grup d'alemanys que pertanyen al grup “Vacances per a l'ànima” acaben una visita de Mallorca  a Lluc. Veneren la Mare de Déu i participen a una Missa.
Joves de la Parròquia de Binissalem venen amb el seu rector Mn. Jaume Mas a passar el cap de setmana al Santuari.
A la llotja de Palma, amb ocasió de la celebració anual del “Dia de les Illes Balears", es concedeixen els premis Ramon Llull, un dels quals és atorgat  a l'Escolania de Lluc. Un blauet i una blaueta, acompanyats pel P. Antoni Vallespir, van a rebre'l de mans del President del Govern.