Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 18 de noviembre de 2017

Història de la Bella Dona esculpida en pedra

Francisca Llabrés
Escultora, autora de l’obra escultòrica ¨La Bella Dona”,
cedida al Santuari de Lluc el dia 4 de setembre de 2011

El salt de la Bella Dona era aturada obligatòria abans d’arribar al Santuari en la nostra visita anual, com feien molts de mallorquins almanco un pic a l’any, una tradició que encara avui en dia segueix viva. Els meus primers records de la llegenda de la Bella Dona m’acompanyen des de la més tendra infantesa.

Cada any, amb els meus pares, fèiem una visita al Santuari de Lluc. I, com un ritu, sempre es repetia la mateixa història, després d’un revolt molt tancat arribàvem a la bretxa nova i, just passada aquesta, hi havia un petit aparcament on aturàvem per descansar de tanta volta. Així, any rere any, mentre descansàvem en aquella mena de mirador, des d’on es contemplava un sobrecollidor paisatge muntanyós, amb un gran penyal al nostre costat i als nostres peus, encaixonat entre roques, el torrent des Guix, els pares ens contaven la llegenda de la Bella Dona, que segons deien hi havia succeït en aquell indret. Encara que no l’entenia massa bé, sempre m’impactava per igual, i en arribar a Lluc i visitar la Mare de Déu, cercava on era aquella dona que havia estat llançada al fons del penya-segat i on podia estar amagat el seu assassí. 

Amb el pas del temps em vaig anar oblidant de la llegenda, però anys més tard, ja com a dona adulta, el destí em va dur de bell nou al Santuari de Lluc. M’hi vaig apropar com a escultora i com a dona, volent aportar una altra versió més real de la llegenda. Esculpint una dona com sempre havia pensat que devia haver quedat aquella infeliç dona estimbada entre les roques del fons del precipici. Del record d’aquella llegenda, que no comprenia massa bé quan era nina, va sorgir, a través de la meva obra, l’escultura la Bella Dona, utilitzant una pedra del mateix Santuari de Lluc. Un dia, passejant pel jardí botànic del Santuari, vaig veure una pedra que per la mida i textura em va cridar l’atenció, i els pares Missioners dels Sagrats Cors que regenten el Santuari la posaren a la meva disposició.

La Bella Dona, esculpida en pedra, simbolitza l’abús i la violència contra la dona. No és una dona engalanada amb bells vestits i teles blanques. No, no era aquesta la realitat de les dones maltractades en el passat ni ara; l’escultura representa una dona ferida físicament, ultratjada i humiliada per l’home. No la vaig esculpir com ens conta la llegenda, sinó com una dona vexada per la desraó, desventurada, amb el seu vestit trencat i mostrant les seves ferides. L’escultura de la Bella Dona mostra els meus sentiments durant el procés d’esculpir-la, les seves ferides i desventures sofertes. Volia donar a les dones que encara són nines l’opció, quan els expliquin aquesta mateixa història, de conèixer altres possibles versions, algunes més reals, i el significat del que és la violència de gènere. 

En el Santuari de Lluc roman la nostra Bella Dona esculpida en pedra, prop de la Verge. La podeu veure al replà de l’escala que va al Museu al costat de la porta de l’església, acollida al Santuari, llar de la nostra Mare de Déu, sempre protectora de totes les dones.

La Bella Dona, de la llegenda medieval, es troba amb la complicitat de la Mare de Déu, la qual permet canviar el final de la història. És per això que aquesta obra ens convida també a invocar aquella imatge de Maria, aquell discurs religiós que ens permet a les dones avançar, aixecar-nos, alliberar-nos de les traves que vol mantenir el patriarcat polític, social i religiós (Paraules de Rosa Cursach en l’acte de lliurament de l’obra al Santuari de Lluc).

Cal ensenyar a les noves generacions la necessària igualtat entre totes les persones i respectar sempre els altres. És necessari el coneixement i l’aprenentatge des de l’etapa infantil del que és la violència sexista. Perquè sàpiguen apartar de la societat aquest mal, que enfonsa les seves arrels en l’anomenat sistema patriarcal, sistema imposat pels homes des dels inicis de la civilització. 

Per ser la primera dona maltractada de què es té coneixement a Mallorca, l’escultura que la representa s’ha convertit en un símbol per a moltes de nosaltres, que lluitem per la igualtat de les dones i contra la violència de gènere.

El Salt de la Bella Dona. Una llegenda ben actual.
Moixonia Editorial (Palma 2016), pp. 78-81

miércoles, 1 de noviembre de 2017

Crònica d'octubre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1Entram ben de ple en el temps de tardor: un dia gris. La pluja i un sol benvolent han començat a desvetllar les gírgoles que comencen a sortir  fent de precursores dels desitjats esclata-sangs i picornells.

A les 10:00 el P. Miquel Mascaró  celebra l'Eucaristia i el baptisme  d'Andreu Genestra i d'Àfrica Càceres Forteza.

A les 11:00  el P. Antoni Fernández  celebra l'Ofici amb la participació d'un nombrós grup de  la Confraria de la Setmana Santa Nostra Senyora de l'Esperança i la Pau de Palma.

5. Un ex-vot de  Rússia. Avui un turista vingut de Rússia ha complit l'encàrrec de fer l'ofrena d'un ex-vot que representa , en versió naïf, la pintura d'una Mare de Déu de Lluc envoltada de flors sobre la façana de la basílica, amb una cigonya que du al bec un paquet amb un infantó,  just devora. Tota la resta, carretera de voltes per pujar al Santuari...

Segons han contat: una dona que feia estona que demanava un infant i no arribava, fent turisme a Lluc, va entrar al Cambril  i va pregar el que duia al cor, tenir un fill. Arribada a ca seva es va adonar que esperava amb alegria que ja esperava un infant. Agraïda ha enviat aquest ex-vot pel favor rebut de la Mare de Déu de Lluc. El quadret té dues inscripcions; una a dalt a l'esquerra que diu con gratitud de corazón puro de Rusia , el de la dreta està en cirílic.

Visita de Mn Pere Fiol i de Mn . Gabriel Ramis amb un carmelita prevere, postulador de la causa de beatificació de Sor Clara Andreu.

6. Passen una jornada a Lluc alumnes i professors del Col·legí Jesús Maria de Palma; des d'infants de 5 anys fins a Primària i E.S.O.

7. Des de  les 8:00 el grup Reina de la Pau prega davant el Santíssim exposat a la Capella fins a l'hora de la Missa del migdia. L'aten el P.. Manuel Soler.

XXIII Fira de la Serra de Tramuntana. A les 11:00 inauguració de la Fira per les autoritats locals. A destacar els productes fets a mà i els típics de la Serra, una Marató fotogràfica, una visita guiada per l'entorn del Santuari i, a les 16:00 la projecció  del documental L'obra d'un gegant. La Serra de Tramuntana.

Peregrinació des de Segòvia. Després de visitar el sepulcre de Sant Alonso Rodríguez a l’Església de Montission de Palma, ve al Santuari a venerar la Mare de Déu un grup de 45  peregrins de la Diòcesi de Segòvia, en el IV Centenari de la mort del Sant. Tenen una Eucaristia a la Basílica amb cinc preveres concelebrants.

8. A les 11:00 Ofici amb la participació de la peregrinació anual de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià. Presideix l'Eucaristia el P. Ricard Janer  i concelebra Mn. Antoni Mercant, Rector de la Parròquia de Calvià.

També hi és present un grup de Germanes de la Caritat de Santa Maria, acompanyant una d'elles pels seus 50  anys de professió religiosa. Segueixen les activitats de la Fira de la Serra de Tramuntana: A les 12:00  Petit concert de l'Escolania de Lluc al pati de jocs. Un bon grup de persones agraeix aquest regal dels Blauets amb molts d'aplaudiments. A les 12:45 Mostra de ball de bot per l'Agrupació Aires de Tramuntana de Selva a la Plaça dels Peregrins, amb la tradició històrica de la seva qualitat artística. 

A les 13:15 a la sala de la Santa Figura projecció del documental L'Escolania de Lluc. 500 anys de història. A les 13:45 Taller d'herbes de tardor impartit per Toni Vives. Acaba  la jornada amb la projecció de les fotografies dels participants de la Marató fotogràfica i el lliurement de premis als guanyadors, així com als premiats del concurs de pintura en viu.

14. A la Missa de les 12:45 el P. Manuel Soler celebra el baptisme  del nin Gregori fill de Josep Balaguer  i de Maria Orfi, domiciliats a Inca.

15. A l'Ofici de les 11:00 hi concelebra el prevere benedictí de Corea Yongky un.in O.S.B. del Monestir de Rabanal del Camino (León) que està passant uns dies de vacances i visita el Santuari.

La família Payeras Alorda, de Sa Pobla, puja i baixa a peu des de Caimari a Lluc i viceversa, per donar gràciesa la Mare de Déu per un favor rebut.

18. El diari Última Hora publica un reportatge sobre la històrica peregrinació de Lluc a Santiago que protagonitzaren ara farà 70 anys  uns 700 mallorquins —la majoria joves— portant una imatge de la Mare de Déu de Lluc. El P. Ricard Janer mostra retalls de premsa que es guarden a l'arxiu, amb fotografies i cròniques que descriuen aquell esdeveniment memorable.


S'està projectant una nova peregrinació pel 28 d'abril del proper 2018 que esdevindria commemorativa amb l'organització i medis dels Rotaris de Mallorca, Rotaract i Camí de Santiago amb Jaume Alemany.

20. Participen a la Missa del Migdia un grup dels Cursets de Cristiandat de Palma i un altre grup de Pòrtol. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.

L'Escolania baixa a Caimari per donar un concert a l’Església Vella on un grup qualificat fa una mostra de cultura gastronòmica.

21. A les 11:00 el P. Manuel Soler celebra el baptisme de Marta Bosch Garrido, d'Inca, filla d'Antoni Bosch Martorell i de Maria Erika Garrido López

22.  Diumenge amb molta gent al Santuari. El P. Gaspar Alemany presideix l'Ofici de les 11:00 amb els concelebrants Mn. Paco Carmona, Rector de la Parròquia de Pla de Na Tesa i Mn Eusebi Capel, Rector de Verge de Lluc i Mare de Déu del Roser. Grups que hi participen: Pelegrins de Mancor de la Vall, molts d'ells pugen a peu. Grup de Gent Gran del Camp Redó (Palma) en els 20 anys de la seva fundació. Grups de les Parròquies de Verge de Lluc, de la Mare de Déu del Roser  i de Pla de Na Tesa Palma.

Balladors de Mancor de la Vall fan un vistós ball de l'oferta i son molt els rams de flors i esplèndida la col·lecta a favor del Domund. Celebren els 44 anys de matrimoni els vesins del Monestir de La Real, Antoni Aguiló i Antònia Sabater. A l' Acolliment del Centenari gustoses paelles per un dinar de germanor .

26.Visita a l'Escolania de Lluc de Martí March, Conseller d' Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears. Ve acompanyat de Jaume Ribas, Director general d'Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Pons, Inspector del Centre i Rosa Campomar, cap de premsa de la Conselleria d'Educació i Universitat.


Són rebuts amb la benvinguda del P. Ricard Janer, Prior i Ricard Terrades, Director Musical. A continuació tenen un acte-trobada amb els alumnes i professors  del Col·legi, amb una breu intervenció del Sr. Martí March. Després assistiren a la Salve i petit concert dels Blauets.


Foren convidats a dinar a l'antic refetor de la Comunitat i al final el P. Prior va agrair les gestions de la Conselleria a favor del Col·legi com a escola concertada. El Conseller va respondre que seguirien col·laborant amb aquesta institució històrica i cultural tan valorada a Mallorca.

28. Camí de Lluc. La fundació Educació per la Vida presenta una col·lecció de llibres-guia i una web amb detallada informació sobre itineraris ancestrals  per a recórrer a peu des de 34 municipis un camí cap a Lluc. Segons el seu president és un projecte de turisme interior, descobrir la illa per descobrir-te a tu mateix. La meta és Lluc, un punt emblemàtic en l'imaginari espiritual de Mallorca. Tenen el suport del Consell de Mallorca.

29. Participen de l'Ofici de les 11:00 un bon grup de l'associació Es Cap de Bou de Costitx que fan la seva peregrinació anual; també uns col·laboradors —benefactors de la Procura de Missions dels MM. Sagrats Cors— vinguts des de Córdoba (Andalusia) Presideix l'Eucaristia el P. Antonio Fernández i concelebren els PP. Emilio Velasco, Sup. Gral. i Miquel Mascaró, Procurador de Missions.