Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 18 de octubre de 2017

Les franciscanes a Lluc: un ressò de les muntanyes

Amb motiu de la sortida de Lluc de les monges franciscanes hem demanat un article a la Congregació per tal que quedàs constància d'algunes dates relatives a la seva tasca i també del sentit que ha tengut la seva feina, així com l'acceptació de l'entorn. 
Un nombrós grup de monges franciscanes
es citen al santuari de Lluc
Era el dia 6 de Novembre del 1934; en plena tardor i atravessant les boires de les muntanyes de Lluc, arribaven tres Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia (Sor Francisca Cladera i Cladera, Sor Margalida Parets i Rado i Sor Miquela Arrom i Mut) per fer-hi estada. Les acompanyava  la Superiora General Sor Fermina Ferragut i duien al cor la missió que se les encarregava. La primera visita fou a la Mare de Déu que seria la dolça companyia per a cada Germana que el llarg de la vida de la Comunitat, quasi 84 anys, formaria part  de la fraternitat.

La missió era àrdua i complexa: primer de tot vetllar pel Santuari de la Moreneta i donar una mà en tot el possible als Missioners dels Sagrats Cors i a l’escolania dels Blauets. Després, rentar, estendre i planxar la roba de l’hostatgeria, alfabetitzar els infants de les possessions del voltant, tenir un petit dispensari  i atendre, en tot el necessari, als pelegrins que pujaven a peu necessitats d’acollida, cures i de l’afecte que sempre les Germanes els demostraren, portes i cor obert.

El dia 9 de juny del 1938 la Comunitat experimentà el gran goig d’acollir a Casa a l’Hoste diví: Jesús Sagramentat, dins la senzilla capella, començà a habitar a casa nostra.

Quan es compliren els 25 anys de la Fundació hi hagué Missa solemne a la basílica a la que assistí la gent de tota la rodalia. Les Germanes anaven gojoses. El P. Superior, Nicolau Bauzá, en el sermó, elogià la bona feina de la Comunitat  particularment la cura per la Moreneta. Fou una gran festa.

Quan la molta i dura feina de la bugada impedia a les Germanes de assistir als actes de pietat a la basílica, els suplien matinejant de valent i oint la Missa que un dels frares que també matinejava, anava al convent a celebrar per a elles.

El que es deia “costura” era un goig: els infants donaven alegria i treien de la monotonia el treball quotidià. Avui son adults que agraeixen haver après, amb les Germanes, a llegir i a escriure i a estimar el Bon Jesús i sa Mare.

Sempre se n’ha eduït l’hebdoma l’ornamentació de l’altar, la pulcritud  en la cura dels ornaments sagrats, l’afecte matern per els blauets, tan estimats i atesos amb tendresa, sobre tot quan, no fa molts d’anys, s’hi incorporaren les blauetes, qui trobaren en les Germanes molt del que havien deixat a casa! Gran goig el dia en què un grupet d’elles va rebre el sagrament del baptisme!!

Al llarg del quasi 84 anys les Germanes reberen a casa visites il·lustres, com  la del cardenal Josep Clement  Maurer, arquebisbe de  Sucre (Bolivia);  els successius bisbes de la Diòcesi de Mallorca fins a la de Mons. Teodor Úbeda amb la seva obertura i senzillesa, en visita pastoral, i els mateixos reis d’Espanya Joan Carles i Sofia. Però les visites diàries eren les dels pelegrins: ells sí que cada dia eren acollits amb deler i servicialitat per un peu torçut, unes bòfegues, fruits gens saborosos de la llarga caminada, un mal de cap imprevist... Ells, de manera particular, foren, al llarg de tots aquest anys, acollits amb tota dedicació i delicadesa.

Quantes persones, religioses i seglars han trobat acollida a ca ses monges bé per uns dies de descans o, principalment per una aturada-recés que els hi ajudés a retrobar-se amb sí mateixes i amb el Senyor guiades per la bondat i el somriure de la Mare... Moltes Germanes de la Congregació aprofitaren la disponibilitat de la Comunitat per practicar-hi exercissis espirituals sentint-se sempre ben a casa pròpia.

Celebracions extraordinàries foren el cinquantè i el setanta-cinquè aniversaris de la fundació; les solemnitats dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria; la de Nostre Pare Sant Francesc i altres. Han estat al llarg de tots aquest anys, com a alenades d’aire fresc que han ajudat a donar sentit a la quotidianitat, a vegades coberta de boires, de neu i de tempesta, baldament suposessin un afegitó a la feina per ornar la basílica de manera adient, posant amb gust estovalles bones a l’altar i rams de flors que han donat goig de veure.

L’apropament i afecte dels Missioners per a les Germanes sí que ha estat un estímul d’agrair. Com el de les Germanes envers d’ells. Tan intens, un i altre, com la pena que suposa el tancament de la nostra Comunitat sense altre motiu que el de la manca de vocacions.

Dia 5 dedesembre del 2015 el santuari
els va atorgar la distinció del "Blau d'Or"
Volem de tot cor entonar el nostre “Gràcies” a Déu per totes les vivències, experiències, alegries i dolors viscuts per les nostres Germanes  aquí, baix el redós de la MORENETA. La seva escalfor mai no els ha mancat. A més de les tres fundadores ja esmentades al començament, han viscut a la Comunitat: Sor Catalina Galí, Sor Francisca Amorós, Sor Antònia Santandreu, Sor María Díez, Sor María Pons, Sor Maria Canyelles, Sor Magdalena Coll, Sor Àngela Pasqual, Sor Fermina Ferragut (ex superiora general), Sor Gerònima del Sagrari, Sor Catalina Mestre, Sor Patrocinio Pérez-Juana, Sor Antònia Grimalt, Sor Llucia, Sor Catalina Munar, Sor Victòria, Sor Maria Amorós, Sor Joana Florit, Sor Agustína Díaz, Sor Aina Serra, Sor Isabel Serrano, Sor Maria Caritat Miquel, Sor María Balaguer, Sor Antònia Riera, Sor Joana Riutort, Sor Catalina Balaguer, Sor Francisca Santandreu, Sor Francisca Fornés, Sor Margalida Perelló, Sor Sebastiana Bonet, Sor Dolores Pradillo, Sor Maria Vich, Sor Pilar Pradillo, Sor Antònia Nicolau, Sor Magdalena Riutort, Sor Catalina Moragues, Sor Maria Genovard, Sor Miquela Cerdá, Sor Ángeles Huerta, Sor Maria Coll, Sor Catalina Company, Sor Joana Llabrés, Sor Antònia Castell, Sor Francisca Camps, Sor Margalida Bauzá, Sor Maria Tugores, Sor Joana Lladó, Sor Isabel Genovard, Sor Margalida Perelló, Sor Francisca Capó, Sor Maria Palou, Sor María Nebot, Sor Antònia Ramis, Sor Catalina Mestre, Sor Francisca Mir, Sor Coloma Alzina, Sor Antònia Ferragut, Sor Francisca Ramón, Sor Maciana Seguí, Sor Catalina Sastre, Sor Isabel Mª Bonnin, Sor Francisca Moragues, Sor Antònia Socíes, Sor Rosa Bonnín, Sor Magdalena Coll Bonafé, Sor Antònia Serra, Sor Eulalia Barber, Sor Joana Pasqual, Sor Francisca Ribot, Sor Margalida Amengual, Sor María Cabrer, Sor Margalida Ramón i Sor Piedad Pradillo. La majoria d’elles ja son al cel mentre les demés continuen el pelegrinatge per aquesta terra.

Que la Mare de Déu, que ens assenyala Jesús com a Camí, i la Paraula com a Llum, ens ajudi allà on ens trobem, ben segures que la seva mirada i el seu somriure arriben fins als confins del món. La seva imatge, present a tots els pobles de la nostra terra, amb la seva dolça mirada, ens ajudi a destriar la claror de la mirada de Déu.

Germanes Franciscanes
Filles de la Misericòrdia


Reproduim també un article del professor de l'Escolania, Sr. Joan Pons, publicat al "Diario de Mallorca" el dia 29 d'agost de l'amy 2017.

Las Hermanas de la Misericordia llegaron a Lluc el año 1934 para velar por el santuario y servir a los peregrinos y a quienes solicitaran su ayuda 

El próximo mes y justo después de las fiestas de la Diada, las religiosas Franciscanas dejarán definitivamente el Santuario de Lluc, ante la falta de vocaciones para poder atender la labor que venían realizando y quedarse reducida la comunidad. 

Las Religiosas Franciscanas Hijas de la Misericordia han sido todo un referente para los habitantes no solo del nucleo de Lluc, durante los 83 años que han residido en el lugar, sino también para quienes antiguamente residían en las diferentes possessions de Escorca e incluso para los peregrinos que llamaban a sus puertas ante cualquier necesidad. 

Ello les ha motivado un gran aprecio. Antiguamente, cuándo la vida nada tenía que ver con la actual, y cuando apenas había medios para mandar recados, ca ses Monges era un punto de confianza para que los encargos que llegaban a Lluc, mediante el transporte público o cualquier otro medio, pudieran ser depositados. 

Durante décadas, el convento ha sido un punto de referencia para quienes accedían a Lluc. Allí uno encontraba siempre una atención especial en caso de enfermedad, o alguna caída cundo los peregrinos llegaban a Lluc a pie, ya que no existía atención sanitaria. 

Lluc, sin las religiosas, ya no será igual, lógicamente dejarán un vacío , pero sobre todo para los blauets y el Santuario ya que la labor que han realizado, era , y nunca mejor dicho, la de manos de monja: cuidando y mimando a los blauets, a sus sotanas azules y los roquets. Para muchos de los blauets que a lo largo de los años han residido en Lluc, ellas han sido sus segundas madres, atendiéndoles en caso de necesidad cuando uno caía enfermo o bien cuando por alguna necesidad debían lavarle la ropa o ayudar en alguna tarea doméstica. 

No cabe duda de que muchas cosas quedarán ya en el recuerdo respecto a la Escolanía y al Santuario ya que su labor era muy apreciada. Una curiosidad es que cuando se integraron niñas en la escolanía, ellas les abrieron las puertas para que pudieran hospedarse en el convento. 

La congregación religiosa femenina ha estado en Lluc desde noviembre de 1934. Fueron entonces tres las religiosas: Francisca Cladera, Margalida Parets y Miquela Arrom que subieron a Lluc para iniciar una doble labor: velar por el Santuario y servir a quienes solicitaban su ayuda. Ahora, después de años de prestar estos servicios, la comunidad religiosa se ve obligada a cerrar el convento integrándose en la comunidad de sa Pobla. 

La Congregación religiosa que nació en Pina (1856) fundada por los hermanos Ribas de Pina se ha extendido por diversas localidades isleñas de Mallorca y Menorca y en las últimas décadas ha traspasado las fronteras isleñas estableciéndose en la península y países americanos, con la finalidad de implantar el carisma de San Francisco de Asís.

martes, 3 de octubre de 2017

Crònica del setembre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1.Començam setembre encetant el programa de festes de La Diada de Lluc amb la presentació que motiva Manuel Soler: “Lluc ens anima a unir la fe amb el llenguatge, el folklore amb el paisatge, l'amor de la terra amb els qui l'habiten. És la institució mallorquina per excel.lència, en paraules del benaurat Bisbe Campins”.

El primer acte és un magnífic concert a la basílica amb les actuacions de l'Escolania de Lluc amb la coral Singkreis Fostern de Munich. Tots molt aplaudits per la qualitat que exhibiren tant en les composicions cantades com en la part instrumental.

2.En visita privada puja a venerar la Mare de Déu el Bisbe Ad. Ap. de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. L'acompanyen Mn. Sergi Gordo, preconitzat bisbe auxiliar de Barcelona i dos matrimonis joves amics, compromesos  en la pastoral diocesana de Barcelona. Els atén el P. Prior.

Seguint amb el programa de La Diada: a les 19:00 Pregó de les Festes a càrrec de Mª.Margalida Riutort, directora de Caritas Diocesana. Un document  molt aplaudit que publicam a part pel seu interès. La presentà Pere Fullana Puigserver, director de la Revista Lluc.


A continuació la simpàtica i emotiva cerimònia de la Vestició dels nous Blauets que aquest any s'han incorporat a l'Escolania. Són els següents: Alba José Solivellas, del Port de Pollença ( 2on. Primària), Joan Ilbert Figuerola, de Llubí ( 1er. E.S.O.), Marc Rios Cardona, de Pollença (4t. Primària) i Marina Canals Vera, del Port d'Alcúdia ( 2on. Primària). En contrapartida acomiadament dels qui han acabat els estudis i deixen Lluc; són: Neus Canals Vera, Cecília Michell Gabrielli, Josep Capó Marins i Aina Forteza-Rey Llaneras.


A tots ells les gràcies pel seu bon comportament i servei al Santuari amb la pregària a la Mare de Déu perquè els acompanyi sempre.

6. Amb ocasió de les festes de Son Sardina l'Escolania te un concert a l’església parroquial.

7. Les Franciscanes deixen Lluc. Després de 83 anys de presència de les Religioses Franciscanes al Santuari, deixen el convent per manca de vocacions. Serà molt difícil omplir el buit que deixen, no solament pel seu important servei que feien al Santuari i Escolania sinó pel seu estil de vida evangèlic. Sor Joana Pasqual(superiora) i Sor Margalida Ramon van destinades a la Comunitat de Sa Pobla i Sor Piedad Pradillo a la Comunitat de Calonge.

Queden els records de la seva admirable disponibilitat, sense horaris predeterminats, l'atenció exquisida amb els ferits o malalts, l'humil servei de la neteja, les delicadeses i catequesi als petits, la fidel participació a la Litúrgia, l'acollida amatent a pelegrins cansats....i tants de fets callats que, ben segur, la Mare d Déu guarda en el seu cor. Aquest vespre, al restaurant de Ca s'Amitger, l'Ajuntament d'Escorca, els ha ofert un sopar d'homenatge i comiat amb un parlament del Batle i una obsequi de recordança.

8. El programa de festes d'aquest capvespre està dissenyat per al divertiment dels infants: Exhibició de la tècnica del judo, desfilada des de la Font Coberta a la Plaça des caparrots i xeremiers; a la Placeta del Lledoner, trencada d'olles.

Després del Tridu preparatiu a la Diada, Concert d'orgue a càrrec de Joan Paradell, organista titular de la Capella Sixtina del Vaticà que mostra el seu art en un programa molt atraient i variat, molt aplaudit per l'auditori.


Després, l'Escolania també va voler retre un homenatge a les Religioses Franciscanes que s’acomiaden de Lluc; cantaren algunes composicions i els hi oferiren obsequis de record.


9. A les 10:00 Mostra i venda de rebosteria mallorquina organitzada per les germanes Vaquer Bujosa a benefici de la Fundació Concòrdia, obra social de la Congregació de Missioners Sagrats Cors.

A les 10:30 Trobada Cultural. El  P. Manuel saluda una vintena de persones que han participat a una taula rodona sobre iniciatives culturals per al ss. XXI. Pere Fullana  anuncia que alguns encarregats de Lluc parlaran sobre les dificultats en  que es troben Sebastià Sureda, gerent i Juan Antonio Amengual en la direcció de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler parla sobre el caràcter del Santuari amb les diverses motivacions dels que hi pugen, destacant l'espiritualitat i l'ecologia.

Joan Mayol, del grup Iniciatives XXI, fa memòria d'esdeveniments que visqué i d'algunes idees sobre Lluc. Guillem Ramis explica un projecte que està posant en marxa. Canviaria el signe del turisme que s'acostaria més aviat al pelegrinatge.

Després de cada exposició hi hagué intervencions dels assistents. Assistència a la Salve dels Blauets i dinar de germanor a Sa Fonda. A les 12:00 Presentació de la publicació  Mai no caminaràs sol (Lluís News), un interessant llibre sobre l'autisme  de Miquel Àngel Lladó Ribas.

En previsió del mal temps durant el vespre i la matinada, els organitzadors dels Antics Blauets ha determinat la suspensió de la XXXVIII Pujada a peu de la Part Forana. Degut a la pluja s´ha de modificar també la Commemoració de la Trobada: Després del cercavila amb la Banda de Música "La Lira Esporlerina" es resa un rosari a la basílica amb intervencions cantades per l'Escolania i es fa una senzilla  representació del fet llegendari.

10.Solemne Concelebració Eucarística que presideix Mn. Joan Bauçà, President del Capítol de la Seu en representació del Bisbe de Mallorca.


Els representants dels pobles de la Pujada de la Part Forana fan l'ofrena dels rams de flors. Llorenç Gelabert, President de l'Associació AA.BB. entrega una distinció a la vidua d'Arnau Amer, col.laborador de la Pujada, que va morir aquest estiu.


Al final de la Missa  el P Ricard Janer, en nom de la Comunitat, Escolania i de tots els treballadors del Santuari, entrega una placa commemorativa a les Religioses Franciscanes  que deixen Lluc. Tota l'assemblea, dempeus i amb un llarg aplaudiment, agraeix la seva presència i servei al Santuari.

12. Festa Litúrgica de la Mare de Déu de LLuc. Encara que la celebració popular de la festa fou per La Diada de diumenge passat avui també celebram des d'una Concelebració Eucarística la festivitat litúrgica. Presideix el P. Manuel Soler amb els concelebrants PP: Ricard Janer i Joan Arbona, Mn. Antoni Estelrich i un prevere de Polònia. Hi participen professors i alumnes del Col.legi de l'Escolania en el començament del curs escolar.

13. Museu de Lluc. Préstec temporal del Retrat de Catalina Barceló i Pont  de la Terra (oli sobre tela - anònim s. XVIII)  a l’església de Santa Creu (Palma) per a una exposició commemorativa sobre el 300 aniversari del naixement d'Antoni Barceló i Pont de la Terra Capità Antoni.

14. El P. Gaspar Alemany ja s'ha incorporat a la Comunitat de Lluc i es defineix la seva tasca pastoral. Tindrà esment de la representació de la Titularitat a l'Escolania  amb contacte amb el P. Prior. A la vegada es reincorpora al claustre de professors del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) i a l'Institut Superior de Ciències Religioses (ISUCIR) com a docent de Sagrada Escriptura.

Per altra banda a l'Escolania s'han anomenat nous responsables de les diferents àrees: El director, Mestre de Música, és Ricard Terrades. Josep Antoni Payeras, dirigirà tot el referent al desplegament curricular de l'Escola, a més de les relacions laborals. Del bon funcionament de la Residència, relació amb els educadors i la implicació en les diverses activitats en serà director responsable Joan Comas.

15. Visita del President del Consell de Mallorca El President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat acompanyat de la secretària Catalina Socias i la Directora General de Patrimoni Francisca Coll feren una visita de treball per tal de cercar solució al monument del quart misteri del Rosari ja que de fa un temps presenta una inclinació que  pot acabar amb un lamentable enrunament. També com a solució provisional  per poder donar la volta a tot el Camí dels Misteris es fa necessari arbitrar una drecera  entre el tercer i quart misteris.

Abans de començar el treball assistiren al cant de la Salve de l'Escolania a la basílica. Propostes immediates:1ª Contactar amb pèrits geòlegs  perquè estudiïn el terreny, causa de la seva inclinació i mitjans per la seva consolidació.2on. Mirar si la drecera es pot fer estil Mecano d'una empresa de Munditubo, o si és preferible fer-la en el mateix terreny amb rampa i escalons de pedra. Els acompanyà en tot moment el prior P. R. Janer. La visita acabà amb el dinar al restaurant Sa Fonda.

17. Concelebració dels nous Bisbes de Barcelona. Després de la multitudinària Celebració d'acció de gràcies d'ahir a La  Seu per l' Ordenació episcopal dels dos nous Bisbes de Barcelona, Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo, avui han pujat al Santuari per demanar la protecció a la Mare de Déu.


Abans de la Concelebració Eucarística que presidí el Bisbe mallorquí, Mons. Antoni Vadell, el P. Prior els donà la benvinguda. Mons. Antoni Vadell  va celebrar  una Missa molt festiva  i amb un llenguatge planer, tenint en compte l'Escolania i fent menció de la blaueta de Sa Pobla, Marina Serra que feia la seva Primera Comunió.

Al final de la  celebració un llarga coa de gent volgué felicitar-los amb un afectuós besamans. Després, amb els familiars i amics, dinar de germanor a Sa Fonda.

19. Devers el migdia les campanes de les esglésies de Mallorca repiquen anunciant el nomenament de Mons. Sebastià Taltavull i Anglada com a Bisbe de Mallorca, fins fa un any Bisbe Administrador Apostòlic de la Diòcesi.

Avui mateix, a l'horabaixa, ha pujat en visita privada al Santuari per demanar la protecció de la Mare de Déu de Lluc.


Fou rebut amb aplaudiments per l'Escolania, Prior i Comunitat. Després de pregar un temps al Cambril, va celebrar l'Eucaristia.

21. Residents i acompanyants del Centre de Dia Huialfàs de Sa Pobla, així com un grup de peregrins de Can Picafort assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets.

24. El P. Gaspar Alemany, Representant de la Titularitat del Col·legi Escolania de Lluc celebra l'Ofici en començar el curs 2017-2018. El lema d'aquest any és: Volem assemblar-nos a Jesús; per això tot un simbolisme a la Litúrgia ajuda en la creació d'un sobre per dipositar-hi dins ell totes aquells fets bons que farem per assemblar-nos a Jesús. A l'ofrena d'un ordinador i un violí juntament amb el pa i el vi es veuen com a instruments de treball per aconseguir-ho.

25. A la inauguració del Palau de Congressos de Palma, amb l'assistència dels Reis, autoritats i convidats hi va actuar l'Escolania de Lluc, potser per ser la institució mallorquina per excel.lència, per la seva història secular i qualitat musical. Els Blauets tingueren dues actuacions: una en solitari i l'altra amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. que culminà amb el cant de La Balanguera.


28. Grups de peregrins de les Parròquies de Son Sardina , de Son Espanyol i de Santa Eulàlia de Palma assisteixen a la Missa de les 12:30 i a la Salve dels Blauets.

30. A les 11:00 el P. Manuel Soler celebra el baptisme dels germans Leo Nicolàs i Alex Valentin fills de Tudor Valentin Hidan, de Rumania i de Maria Christina Da Silva de Vicente, de Madrid.

Ha mort na Maria Bel Mir Gil, esposa d'Antoni Capellà. Un matrimoni sempre compromès en les activitats que s'organitzaven a Lluc o a La Real: Maria Bel animant la Missa, fent les lectures o ajudant a fer i vendre productes a favor de la Fundació Concòrdia i, Antoni, artista i tècnic fent fotos per a la història amb total generositat. El nostre condol a Toni i la seva filla . Descansi en la Pau de Déu.