Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 13 de julio de 2012

A LLuc hi reneix l'esperança



Top of Form 1

Per Manuel Soler Palà, msscc
(encarregat de la Pastoral del Santuari)

Aviat es compliran nou mesos de la meva pujada a Lluc amb la tasca d'atendre els pelegrins del santuari. Els mesos d'abril, maig i juny són els més atrafegats. Els pelegrins han pujat a mils.

La crònica registra les visites multitudinàries dels pobles de l'illa, tant de l'interior (part forana) com del litoral (Marines), així com la jornada dels malalts i dels preveres de Mallorca. En ambdues presidí l'Eucaristia el Sr. Bisbe.

Els estrangers solen visitar la Basílica i altres dependències del lloc sense que sol·licitin ulteriors serveis. Uns i altres no es perden la visita al cambril on es venera la imatge de la Mare de Déu. Protestants, escèptics o ateus, tots segueixen els passos que condueixen fins a la imatge. Excepcionalment algú protesta pel fet de que “s’adorin”  imatges. L’estil en el llibre de visites el delata: es tracta d'algun evangèlic o pentecostal revestit d’ardors profètics per a l'ocasió.

En les celebracions que m'ha tocat presidir he recorregut a unes paraules que animin els fidels i no perdin de vista el context del seu pelegrinatge. Més o menys els he dit el que segueix.
 

Un poesia de Tomàs Aguiló quan es va coronar la Verge, fa 128 anys, diu així:


Perquè a Lluc hi reneix l'esperança, /  i més viva la fe sempre hi brilla. / I de totes les parts de nostra illa / Pelegrins hi acudeixen a mils.

1. A propòsit de l'esperança

Al llarg de la seva existència, l'ésser humà engendra nombroses esperances, de diferent grandària i color, d'acord amb els diversos períodes de la seva vida.

Potser l'esperança d'un amor gran i satisfactori en la joventut, com també d'una somiada professió. Potser persegueixi un èxit científic, literari o esportiu, determinant per a la resta de la seva vida. No obstant això, tot i que aquestes esperances es compleixin, l'individu percep clarament que les seves il·lusions van més enllà.

I quan no es compleixen li queda un mal gust de boca. A propòsit, anys enrere, era viva l'esperança de construir un món perfecte gràcies a les aportacions de la ciència, els avantatges de la tècnica i una política de fonaments científics i honrats. Sabem que aquests ideals s'han truncat sense remei.

Ho experimentam cada dia a les nostres carns quan es retallen les beques dels nostres fills, quan l'espera a urgències mèdiques es fa interminable. Quan ens assabentem de les hecatombes produïdes en els bancs, sense que ningú se’n responsabilitzi. Ben al contrari, els malfactors se'n van amb indemnitzacions obscenes i sous immorals.

Necessitam tenir esperances -més grans o més petites-, que dia a dia ens mantenguin en camí. Però sense la gran esperança, totes les altres es mostren insuficients. Aquesta gran esperança coincideix amb Déu, que abraça l'univers i atorga sentit a la vida. Déu que també parla en aquests llocs a través de la Mare del seu Fill Jesús.

2. Tornar a les arrels

Després peregrinar molts anys per la vida hem deixat bocins d'il·lusió al llarg del camí, però el fet de pujar dalt d’aquesta muntanya vol dir que no les hem perdut totes. Les que ens queden les projectam en el somriure de la imatge de la Mare de Déu que sembla confortar en les dificultats i omplir una vegada més el cor de goig.

Perquè Lluc és aquesta extensió de terreny poblada per arbres i penyals que ja els nostres avantpassats, abans del cristianisme, van identificar amb l'expressió “bosc sagrat” (“Lucus”). Hi percebien i hi percebem l'Esperit del Creador planejant per sobre de les nombroses alzines i imponents penyals. Avui segueix musitant i sorprenent.

Lucus és el bosc sagrat on corre la saba que, com diu el poeta, és la saba antiga i pura que fa el cor més mallorquí (Costa i Llobera). Lluc uneix la fe i el llenguatge, l'amor de la terra i dels que ens envolten, és la institució mallorquina per excel·lència, com va afirmar un dia el Bisbe Campins, de feliç memòria. Constitueix un àmbit privilegiat per retrobar-nos amb les arrels profundes de la terra, amb els valors culturals, amb les virtuts dels nostres avantpassats, amb el folklore, amb el paisatge. Especialment quan es mouen vents contraris des del mateix govern autonòmic.

Potser algun visitant -gràcies a la bellesa del paisatge, de la natura i del silenci- escolta altra vegada la veu de Déu murmurant a cau d'orella. La qual cosa donaria la raó a aquell vers del poeta Costa i Llobera: Lluc per Mallorca és encara lo sant racó de la llar.

3. Maria, estrella de l'esperança

Els fidels cristians saluden a la Verge, des de fa més de mil anys, amb l'himne llatí “Ave Maris Stella” (“Ave, Estrella del Mar”). La vida humana és comparable a un viatge per les aigües marines, de vegades turbulentes. Com els antics navegants, aconseguirem mantenir el rumb mirant les estrelles del firmament que ens assenyalen el camí.

Els astres i estrelles són els nostres avantpassats, pobladors d'aquestes terres, que han sabut viure honradament. Ells centellegen amb resplendors d'esperança. Però l'astre més gran és Jesucrist. I al costat d'Ell, Maria, l'estrella de l'esperança. Ella amb el seu assentiment va fer que cel i terra convergissin. Ens indica el camí pel mar de la història. Ho fa en l'esbós del seu somriure difuminat en el misteri.




jueves, 5 de julio de 2012

Crònica del mes de juny 2012

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

Crònica de Juny 2012

1. Un grup del Col·legi Llaüt passa el cap de setmana a l’hostatgeria del Santuari  tenint una sèrie  d’activitats formatives i espirituals.

2. Organitzada per la Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut es celebra l’anual Jornada dels Malalts. El Sr. Bisbe presidí la Concelebració Eucarística  acompanyat amb preveres diocesans i de la comunitat de Lluc. L’escolania hi participà amb els seus cants .

3. Diada de les Famílies dels Congregants MM.SS.CC. Presideix l’eucaristia el P. Miquel Mascaró, Delegat i Superior de Sant Honorat. Després, a la sala de la Santa Figura , es celebra una reunió informativa amb projeccions de les activitats dels missioners i de l’organització Concòrdia. Es conclou la jornada amb un dinar de germanor a Sa Fonda

6. Un grup de seixanta persones  de la gent major de Banyalbufar assisteixen a la Salve i a la Missa de les 11:30.

7. Un centenar de persones  majors del Pont d’Inca assisteixen a la Salve i a la Missa. Després tenen un dinar fraternal a l’Acolliment del Centenari.

9. El P. Ramon Ballester fa la conferència, “Lluc, història, religiositat i cultura” a un grup de l’associació “Amics del Museu de Mallorca” encapçalats pel seu president,  l’escriptor Pere Morey  Servera. Després visiten el Museu de Lluc i altres dependències del Santuari.

El capvespre , Maria Teresa Vilanova , de Pollença, fa la seva primera Comunió, i el nin Adrià Candel, de Sa Pobla, fill de l’antic  blauet Francesc Candel.

10. Es celebra amb la solemnitat acostumada la Celebració del Corpus Christi amb una Eucaristia molt participada. Al moment de l’ofertori  set seglars compromesos en la pastoral del Santuari renoven el ministeri de la distribució de l’Eucaristia. i Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, presenta  el document fundacional de l’Obra. També hi celebra la seva Primera Comunió el nin Carles Iglesias, de Ciutat.

Després de l’Eucaristia , la Comunitat i Escolania de Blauets, es desplacen  al monument de la Flama de la Llengua, on es recorda el 50 aniversari de la fundació de l’O.C.B amb parlaments de Jaume Mateu i el Prior de Lluc, Antoni Vallespir. S’acaba l’acte amb un emocionat cant de La Balanguera i un llarg aplaudiment

L'Obra Cultural Balear celebra el cinquantanari de la fundació
pujant un castell a la plaça del Santuari
Durant el dia segueix la festa amb un dinar de fraternitat a l’Acolliment del Centenari i la participació  del grup d’animació infantil Cucorba, ballada popular  amb el grup Arreu i l’actuació dels Castellers de Mallorca.

12. Anual peregrinació de la gent major de la parròquia de Bunyola. Són devers 170 que assisteixen a la Salve i a la Celebració Eucarística que presideix el seu rector Mn. Llorenç Lladó. Hi participa la coral parroquial, la qual, després de la Missa ofereix un petit concert.

14. Arriben 20 autobusos des d’Alaró amb dues-centes persones de la gent gran per venerar la Moreneta..Assisteixen a la Salve i a la Missa de les 11:30.

15. Ve un grup de dues-centes persones de la tercera edat de Gènova, Assisteixen. A la Salve dels Blauets i a la Missa.

16. Es dedica la Capella de la Comunitat als Sagrats Cors de Jesús i Maria. Es beneeix una pintura de Just Nicolàs que actualitza l’espiritualitat bíblica de la Congregació

Un grup d’alemanys tenen una setmana de reflexió i pregària a l’hostatgeria del Santuari.

17. Celebració de la festivitat dels Sagrats Cors. Presideix la concelebració el P. Prior. Hi  fa la  seva primera Comunió el blauet Llorenç Ramis, de Campanet.

A l’Acolliment del Centenari es reuneixen un centenar de moters que s’agrupen amb el nom de ”Amics de les Motos”. El P. Toni Vallespir els saluda  i  beneeix els vehicles.

El Prior beneeix un centenar de motos dels "amics de les motos"
18. Visita oficial de la Sra. Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca. L’acompanyen membres del seu departament i el batle d’Escorca, Sr. Antoni Solivellas. Passen pel centre de visitants, Museu, instal·lacions de l’escolania, per després anar a la Salve dels Blauets. Després de signar al llibre de visites, van al refetor de la Comunitat per celebrar-ho amb un dinar.

19. Ve un grup de la Residència de Majors del Consell de Mallorca a venerar la Mare de Déu i assistir a la Missa de les 11:30 h. Els acompanya  el seu capellà el P. Francesc March M.SS.CC

A l’hostatgeria del Santuari  sobri una nova sala testar pels  residents a les cel·les equipada amb ordenadors connectats a Internet.

22. Acaba el curs escolar de l’escolania. De bon matí es fa una celebració  religiosa/lúdica a la Font Coberta que dirigeix el P. Prior. Després de dinar  ofereixen un concert on mostren el progrés musical que han adquirit durant el curs: són molt valorats i aplaudits.

El mateix dia comencen a l’acolliment del Centenari una sèrie d’activitats que organitza el grup Nature Connection  amb tècniques de ioga, dança meditativa, tai chi, etc.

23. Es celebra el baptisme d’Alexandre Bernat Ordozgoiti fill de Josep Antoni i Leire  que s’encarreguen del restaurant Es Guix.

25. Es reuneixen els membres de la Fundació del Santuari de Lluc; entre ells el Sr. Bisbe Jesús Murgui i el Vicari General, així com el Sr. Antonio Gómez en representació del president del Govern, la Sra. Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca., representant dels batlles, Sr. Antoni Solivellas, batle d’Escorca i, per primera vegada, el nou Prior Antoni Vallespir.

Reunió del Patronat de la Fundació Lluc
28. Un grup de militars i familiars que estiuegen a la Base d’aviació del Port de Pollença, visiten el Santuari. Són rebuts pel Prior i després acompanyats al Museu pel P. Ramon per una visita guiada. Celebren la Missa a les 11:30 h. amb el seu capellà

29. Festivitat de Sant Pere que és patró,  amb la Mare de Déu de Lluc , de la Parròquia d’Escorca. Es concelebra una Eucaristia que presideix el P. Manuel Soler, a la primitiva església que està situada a l’antiga possessió d’Escorca. L’ajuntament del municipi convida a un festiu sopar.

Celebrants a l'Església gòtica d'Escorca el dia de S. Pere:
PP. B. Pericàs, Manuel Soler i Toni Vallespir

Balls i músiques típiques a l'entorn de l'Església d'Escorca
30. Reunió d’un grup d’antics Blauets amb el Prior per a preparar la Pujada de la Part Forana en ocasió de les festes de La Diada.