Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 30 de octubre de 2012

Funeral del P. Bartomeu Pericàs


Feia quasi bé 30 anys que vivia a Lluc i aquí, devora el cambril de la Mare de Déu, volia morir. Així ha estat. El P. Pericàs va morir el passat dia 27 d'octubre. La mort sempre ens sorprèn, tot i que arribi, com en aquest cas, als prop de 97 anys. El dilluns passat va ser enterrat al petit cementeri de LLuc i el mateix dia, a les 19:30, es celebrà la missa funeral a la Basílica. Presidí l'Administrador de la Diòcesi Lluc Riera. Uns quinze Misisoners dels SS. Cors vinguts de totes les cases de Mallorca hi concelebraren. També una quinzena de preveres diocesans. L'homilia la va fer el P. Jaume Reynés, que coneixia bé el difunt per haver-hi conviscut una pila d'anys. Vet aquí les seves paraules.


M’han demanat que triàs les lectures i he escollit la litúrgia celestial de l’Apocalipsi 7,9-10; 15-17 i un fragment del discurs del pa de vida Jn 6,51-58.

Lectures ben escaients perquè el P. Tomeu havia fet de la vida una litúrgia, que tenia l’eucaristia com a font i cimal de l’església, en les dues taules de la Paraula i del Cos i Sang de Crist. Ell feia anys que es preparava per tenir una bona mort, amb oracions de diversos autors recollides a una llibreta que resava sovint. Sempre demanava una mort tranquil·la i serena, poguent valer-se per ell mateix i ser enterrat al cementeri de Lluc, a un raconet del Camí dels Misteris que va fer cada dia durant molts d’anys, amb les avemaries del rosari a la boca i una bosseta a les mans per a recollir els plàstics que trobava.

Ara el P. Tomeu ja forma part d’aquella “gran multitud”, vestit amb el camis ben planxat, l’encenser d’argent fumat i cantant el càntic dels elegits. Sense desafinar gens ni mica, perquè ara el P. Tomeu ja no será sord ni coix, sinó amb els ulls ben oberts i falaguer a aclarir tots els dubtes, ell que preguntava tant.

A hores d’ara, ja adora la Santa Trinitat i contempla la cara de la Mare de Déu de Lluc (que era l’amor de la seva vida). Haurà plegat mans als seus pares estimats i besat tota la família. S’alegrarà de saludar els beats màrtirs del Coll i tots els sants I santes, a molts dels quals ell presumia d’haver-los conegut personalment. Ja deu haver aclarit si el beat Ramon pujà al santuari des de la seva finca de Campanet. 

Segur que s’alegrarà amb la presència del P. Fundador, i dels Co-fundadors i altres congregants que ell va conèixer i dels quals contava tantes anècdotes. Una amiga de Puerto Rico diu: “P. Antonio Picornell estará muy contento”. I un amic del facebook: “Era el confesor de ma mare. Ara se trobaràn allà dalt, el rebrà amb els braços oberts”. I un amic capellà: “Que la Mare de Déu de Lluc, reina i patrona del poble mallorquí, a la qual tants anys serví en el seu santuari, el conduesqui a la glòria del Cel”.

Així ens imaginam la glòria del P. Pericàs. Encomant les persones estimades i pregant per l’Església i perquè no faltin vocacions a la Delegació. Vetlant per l’escolania de blauets. Al cel el vegem!

sábado, 13 de octubre de 2012

Presentació de la revista LLuc

Participants en la presentació familiar de la revista LLuc.
Una nova èpca s'enceta.
La presentació tengué lloc a la Fonda del santuari.

 
Vista parcial dels presents a la presentació