Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 14 de julio de 2018

Carta a la Mare de Déu de Lluc

Benvolguda Mare de Déu. M’adreço a tu amb aquest títol —la confiança em permet tractar-te de tu— perquè m’inclin a pensar que t’agrada més que el de Verge. En tot cas és com t’anomenam els catalans i mallorquins. Endemés, saps millor que jo que, en bona teologia, tota la teva grandesa s’origina precisament en la maternitat.


Aquesta carta és informal. Estava a punt d’escriure’t només un correu electrònic, que avui dia ha batut en retirada les cartes. Però vull que el contingut s’allargui una mica més del que normalment és la mitjana dels emails. Un savi va dir que “el mitjà és el missatge”. Una frase profunda i plena de raó.

Estàs ben assabentada de que som l’encarregat de l’atenció als pelegrins que pugen a Lluc. Naturalment, faig freqüents visites al cambril, que és l’espai dedicat a la teva imatge. Un espai molt digne i, sens dubte, el més visitat de tots. És interessant comprovar que gairebé tothom que puja la muntanya acaba a la teva capella.

Ben segur que les dosis de fe que cadascú carrega són ben desiguals, però el fet és que acaba davant la teva imatge el ciclista —vestit de ciclista—, l’excursionista amb la motxil.la a l’espatlla, el pelegrí clàssic, més aviat de rostre una mica arrugat i ja no massa lleuger. Fins i tot he vist dones amb diferents vels de caire islàmic. No cap burka, però sí alguns hijabs i d’altres de semblants. 

Pens sovint que si els sentiments i les emocions, les pregàries i les supliques ocupessin espai, el cambril n’estaria ple de gom a gom i ja ni entrar seria possible. Les pregàries que s’hi fan són nombrosíssimes. N’hi ha de lloança, de penediment, d’acció de gràcies, de petició… Atès que normalment la gent les fa en silenci, he de recórrer al voluminós quadern on, qui en té ganes, hi escriu el seu sentiment o la seva oració.

Peticions de tota casta

La majoria d’escrits demanen per la salut pròpia o de la família. També pel fill que vindrà o per tantes petites coses que mouen el seu dia a dia. Alguns voldrien poder tornar a un lloc tan bell. N’hi ha que salten tota convenció i imploren sense contemplacions. Una dona jove explicava que l’havia deixat el seu espòs. En tornar a casa no volia romandre sola. Et demanava que, si no el seu home, un altre estigués allà per fer-li companyia.

Una nina puja les escales del cambril
Què en deus pensar de supliques més aviat excèntriques? I només te’n transmet un exemple, però en trobaria unes quantes de pregàries estrafolàries i desconcertants. Tu, segurament, quan les escoltes, amplies el somriure inicial que mostres en la imatge. No t’enfades, al contrari. No per casualitat et van esculpir dreta i en actitud de sortir a l’encontre del pelegrí. Ets de pedra, però estic segur que el cor i el somriure transcendeixen la pedra i et fan del tot humana als ulls dels teus fills.  

M’enutja que una gran part dels teus visitants tot just trepitgen el cambril desenfunden el mòbil i es disposen a fer-te fotos des de tots els angles. No seria més educat saludar-te primer, admirar la teva imatge, dirigir-te unes paraules i, en tot cas, després, dur-se’n una fotografia? No, sembla que el que val és tenir i acumular més que gaudir i admirar.

Blauet que fa guàrdia a la Mare de Déu
Endemés, no veig el per què de tantes fotografies. No tens cap interès de sortir a les pàgines de les revistes del cor, de paper setinat i encisadores imatges. Tu no ets cap reina de pa sucat amb oli com les que surten a la premsa. Dones quasi anorèxiques, preocupadíssimes pels vestits i obsessionades per tal que les filles facin una bona impressió. En l’advocació de Lluc tens un aspecte elegant, però sense pretensions. T’esculpiren amb la digna vestimenta dels templers.

Per cert, no entenc de cap manera com, fa més 125 anys sorgí una discussió virulenta i tempestuosa a propòsit de la teva figura. Era costum posar-te un mantell que amagava la bella factura de la imatge. Uns assenyats experts van dir que resultaves més atractiva i vistosa sense mantell, també anomenat gonella. Doncs hi hagué profunds disgusts i irrevocables dimissions perquè un bon nombre de gent tossuda i de poc gust volia seguir amb el mantell.

Una Reina ben atípica

Tornant al títol de Reina, és veritat que molts poetes te l’han atribuït i fins i tot les lletanies marianes el repeteixen una i altra vegada. L’insigne poeta Costa i Llobera va escriure que a Lluc, com a Reina, habites un castell. Està clar que aquestes afirmacions són producte de l’afecte i ganes d’enlairar-te damunt una peanya. Tanmateix quan et movies per Natzaret, feta de carn i os, res feia pensar que un dia t’anomenarien Reina. Si algú t’hagués adreçat aquest títol hauries pensat que se’n reia de la teva persona. Potser les galtes t’haurien tornat vermelles fruit de l’empegueïment o la indignació.

Tu no necessites la gesticulació barroca ni el bigarrament colorit de les imatges d’altres conrades. Tu no tens cap interès de transmetre missatges que facin escarrufar els teus admiradors. Hi ha col·legues teves —i perdona la paraula, que és del tot inexacta—, com la de Medjugorje, que cada dia fan un discurs mitjançant un vident. Tu ets més discreta i mesurada. En tens prou d’assenyalar amb el dit el llibre que porta l’infant Jesús. És el llibre de vida. Aquest gest, el somriure i l’actitud de sortir a l’encontre et caracteritzen i et fan del tot afable.


En el cambril es veu de tot. Qui et mira embadalit i qui ho fa de reüll, quasi bé amb una mica d’animadversió. Com si tinguessis la culpa de tots els mals que fan els capellans. Que, per cert, en fan molts, però ni de lluny tots els qui els hi atribueixen. 

Tot sovint es creen llargues cues per besar la teva imatge. Sobretot quan els que et volen saludar provenen dels països de l’Est. Quan estan davant la teva figura no volen ningú al costat. Es queden quiets durant uns llargs segons per tal que les vibracions els hi arribin sense interferències. Un guia d’aquests grups em va explicar que aquest era el motiu de les llargues files. En general es tracta de gent pertanyent a la branca ortodoxa del catolicisme. Res tinc a dir, només que la gent s’amuntega i de vegades es posa nerviosa.    

Sé que mires amb simpatia les persones que llegeixen la salve escrita en els reclinatoris i fan carusses de no entendre res. Passeges la mirada sobre els mallorquins que cerquen l’escut del seu poble a les parets i deixen anar comentaris fora de lloc. Somrius quan els infants et miren absorts i pregunten qui és aquesta senyora. Toques les fibres més íntimes del cor del pelegrí que se sent aclaparat perquè no arriba a final de mes o perquè el seu cònjuge el tracta amb duresa. Vols que torni a viure esperançat perquè, com deia el cartell del 125 aniversari a Lluc hi reneix l’esperança.


Mare de Déu, fes que les nostres pregàries siguin ardents i transparents. Segueix dreta en la teva capelleta escoltant les súpliques dels teus fills. Conforta’ls. Escolta els desitjos més difícils. Per exemple, que els polítics no es corrompin. Que no es segueixi maltractant el medi ambient. Que la gent curulla d’espanyolisme ranci eixampli la ment i sigui capaç d’entendre els catalans i els mallorquins que tenen tot una altre concepte de la convivència.    

Una besada de Manuel Soler Palà, msscc

lunes, 2 de julio de 2018

Crònica de juny 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. Diada dels Malalts a Lluc. La nit passada 15 voluntaris han volgut romandre al Santuari  per a  preparar la millor possible acollida dels malalts.

A les 10:00 es dona la possibilitat de confessions. A les 11:00 Missa que presideix el Bisbe Sebastià i concelebren uns 15 preveres. Particularment emotiva fou l'homilia del Sr. Bisbe. A l'ofertori es presenta el pa i el vi, rams de flors i productes casolans. Els Blauets, excepcionalment, quedaren el dissabte per acompanyar la missa amb els cants.
Dinar de pa taleca al mateix Acolliment amb l'animació musical del conjunt “La Tuna”.
Es calcula que entre malalts i acompanyants hi assistiren més de 600 persones. La Delegació de Salut amb Maria Teresa González al capdavant no deixaren cap a la improvisació.
3. Diada de les Famílies dels MM.SS.CC. La reunió festiva dels familiars dels congregants comença amb l'Eucaristia que presideix el Delegat P. Hippolyte Voka. Entre els diversos concelebrants el P. Emilio Velasco Sup. Gral. que està aquests dies en visita canònica a les comunitats. A la sala de la Santa Figura es projecten alguns audiovisuals de la Procura de Missions i Concòrdia. Després a Sa Fonda dinar fraternal.
7. A les 11:30 el P. Manuel Soler dona la benvinguda i celebra la Missa a un grup de 50 persones de l'Associació de Persones Majors del Pont d'Inca.
9. Segueix el degoteig de grups que pugen com a pelegrins.  Avui són una cinquantena de persones de l' Associació  Gent Gran de Sa Cabaneta (S'Olivera) que visiten la Mare de Déu i assisteixen a una Missa.
A les 17:00 Baptisme de Gerard  Font Servera de Palma, fill d' Antoni Font Castelló i de Celina Servera Planici.
10. Des de fa 12 anys el  grup Amigos de las motos fan una ruta que inclou 5 santuaris que comencen a Lluc on demanen beneir les motos. Després van a Santa Magdalena d'Inca i acaben al Santuari de Cura. Els integrants —uns 200— són persones adultes que gaudeixen de la moto sense traspassar els límits de velocitat, encara que cada any han de lamentar accidents de carretera, alguns mortals.

El P. Manuel Soler ha beneït motos i motoristes i el president Miquel Pasqual ha demanat un minut de silenci en record del campió Lluís Salom.
14. Avui s´han ajuntat dos grups a la Missa de les 11:30 que ha celebrat el P. Gaspar Alemany:
1) L'Associació Gent Gran de Son Real que celebra el 18è.  aniversari del grup. S´ha pregat per nou socis que compleixen 80 anys i també per una parella que feien els 50 anys de casats. En total eren unes 80 persones.
2) l'Associació de Persones Majors d'Alaró. Complien el 33 aniversari del grup. Han demanat pregàries pels difunts i unes balladores han fet una dansa per l'oferta Eren devers 225.
Set turistes/pelegrins de Puerto Rico, feligresos de la parròquia de Rio Grande que dirigeix la congregació dels MM.SS.CC. també han assistit a la Celebració i han quedat encantats amb la litúrgia i els entorns del Santuari. Els esmentats feligresos coneixien el P. Manuel Soler de quan exercí el seu ministeri a Puerto Rico.
S´ha reincorporat a la Comunitat de Lluc, el P. Antonio Fernández, que és a la vegada Ecònom i Conseller general del MM.SS.CC. després d'una temporada de servei i convivència missionera amb els congregants de Rwanda.
16. A les 11:00 el P. Gaspar Alemany dona la benvinguda i celebra la Missa a un centenar de pelegrins de l'associació de la Tercera  Edat de Gènova (Palma). Duen una coral amb teclat i trompeta per animar musicalment la celebració.
17. Cloenda del Curs acadèmic de l'Escolania. Els pares en  arribar foren acollits amb un berenar i els varen proposar imatges de video sobre les activitats educatives dels seus fills.
L'Eucaristia del diumenge, 17 de juny, fou molt participada especialment pels blauets i les seves famílies amb els pelegrins que hi eren presents. Emotiu fou l'acte de l'obsequi  d'una medalla de la Mare de Déu de Lluc a les alumnes que acaben la seva estada a Lluc: Alícia Paulet, Joana Maria Comas, Maria Llúcia Oliver i Cecília Ilbert.

El P. General dels MM.SS.CC que concelebrava la Missa amb el P. Gaspar Alemany, els va fer el lliurament. Acabada la Missa continuaren les activitats de pares, fills i mestres en la confecció de postres diverses.
El dinar fou al corredor del pati de jocs, compartit per tots a base dels aliments aportats per les famílies. A l'Acolliment del Centenari concert dels Blauets amb set cançons de repertori no-litúrgic. Els professors de música acompanyaren amb els instruments les diverses interpretacions. Després d'una joiosa  jornada, els blauets s'incorporaran a les seves tasques fins el dia 24 de juny que gaudiran de vacances familiars fins el dia 8 d'agost.

20. Unes 70 persones de l' Associació Gent Gran de Bunyola visiten la Mare de Déu .Participen a la Missa de les 12:30 que celebra el seu rector Mn. Mariano  Gastalver i fan les lectures, pregàries i ofrenes. Assisteixen a la Salve dels Blauets.
21. Visita de Baltasar Morell Fuster i Danilo de Urzeda Pereira que seran ordenats preveres el 24 d'aquest mes a La Seu. Preguen a la Mare de Déu la protecció pel seu nou ministeri.
24. Amb la primera de les sis tandes, comença la 8ª edició del English Camp Lluc (El Bosc Sagrat-2018) a les instal·lacions on s'allotja i conviu l'Escolania dels Blauets. Una sèrie de diverses activitats defineixen aquest singular campament: tallers de teatre, manualitats, jocs tradicionals de Mallorca; esports, natació, bàsquet, etc. classes d'anglès; contacte amb la natura, senderisme i escoles sobre de la nostra cultura.

El coordinador del campament és Tià Vallbona i del projecte Juan Antonio Amengual, mentre que la direcció recau en Carles Amengual.
29. Amb motiu del 7è. Aniversari de la Declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial el centre UNESCO de Mallorca ha organitzat a Lluc una sèrie d'actes commemoratius. A la sala de la Santa Figura s´ha obert una exposició de dibuixos i pintures del llibre Die Balearen i s´ha fe la presentació del llibre "Els dibuixants de l'Arxiduc" que ret homenatge als dibuixants que treballaren en l'obra Die Balearen.
Després, Bartomeu Deyà, membre d' ICOMOS ha donat la conferencia "El paisatge cultural agrari, patrimoni mundial". Finalment s´ha presentat el puzle educatiu  de Mallorca i Serra de Tramuntana.
Festa de Sant Pere a la primitiva església d'Escorca per venerar el copatró de la parròquia Enguany fou convidat a presidir la Concelebració Mn. Llorenç Lladó.

L'Ajuntament d'Escorca, com cada any, va convidar els assistents a un bon sopar a la fresca que preparà el restaurant veïnat. Baix les alzines un romàntic concert de violí a càrrec del professor de l'Escolania Gabriel Espinoza, que fou agraït amb molts aplaudiments.
30. Avui han pujat al Santuari en peregrinació persones que freqüenten la Llar de Felanitx (Centre de Dia del Consell). La Missa l'ha celebrat Mn. Josep Cerdà Tomàs, Rector de la parròquia de Felanitx. El P. Manuel Soler els ha donat la benvinguda. Una coral de 5 persones amb un organista han cantat diverses parts de la litúrgia. Al final, cant de la Salve de Mon. Vich i l'himne de la Mare de Déu de Sant Salvador de Mn. Bartomeu Oliver. Dinen  a l'Acolliment del Centenari en un ambient festiu.

lunes, 18 de junio de 2018

Trobada de santuaris a Sevilla

La Comissió Episcopal de Pastoral, de la CEE, mitjançant el Departament de Santuaris, Peregrinacions i Piedad Popular, organitzà aquest encontre, que es celebrà a la casa diocesana d'espiritualitat Betània, al poble de San Juan de Aznalfarache, a quatre kilòmetres del centre de Sevilla, els dies 28, 29 30 de maig passat.

Església de S. Juan de Aznalfarache
Els assistents participants  fórem uns 43; de Mallorca hi anàrem Mn. Francesc Munar i el coordinador dels santuaris mallorquins, Mn. Llorenç Lladó. El títol de la trobada: “Santuaritzacio” de la vida de l'Església: parròquies i confraries.

Des de fa uns anys el Departament posa dins el mateix sac realitats diferenciades. I això es tradueix a les converses i repercuteix en la manca d’aprofundiment i especificitat  de  cada una de les realitats que el conformen. Els participants pels Santuaris així mateix passàvem la dotzena; ni Montserrat, el P. Joan Mª Mayol, ni Meritxell, Mn. Ramón Rossell.

Amb una pregària començarem les jornades. La salutació de l'Arquebisbe President, D. Braulio Rodríguez, de la Seu de Toledo i del Bisbe Auxiliar de Sevilla, D. Santiago Gómez ens donaren la benvinguda. El Director del Departament, D. Eugenio Abad orientà les jornades i  presentà el primer dels ponents.

D. Eloy Bueno de la Fuente, Catedràtic de la Facultat de Teologia de Burgos encetà el tema: “El peregrí, i el confrare, protagonistes a l'Església”. Molt interesant fou la seva exposició, elaborada des de l’eclesiologia el Papa Francesc. “Si la secularització i altres forces ens han buidat les esglésies resulta que l'anada als santuaris i la inscripció a les confraries i agermanaments, es mantenen i augmenten. Ens trobam davant una gran paradoxa. Ens convidà, pel discerniment, a respondre a favor de les persones: “El pastor, mirant ambdues realitats ha de discernir entre considerar “reducte del passat” o una porta oberta per una nova evangelització.”

El capvespre del primer dia, una segona part tingué el Professor Bueno de la Fuente que ens ajudà a aprofundir en una pastoral més personalitzada. Que l'Esperit Sant bufa quan vol, allà on vol i com vol manifestar-se, no s'ha de perdre mai de vista.

L'horabaixa tinguerem tres comunicacions prou eloqüents:
        
1ª Hermandad del Stmo. Cristo del Buen Fin: La labor del Centro de estimulación precoz.

2ª El Consejo General  de Hermandades y Cofradias de la ciudad de Sevilla: Proyecto Fraternitas, Presencia de lasHermansades de Sevilla en las periferias dela ciudad

3ª Hermandad de Ntra Sra. de la Paz. Misión cofrade. La piedad popular como cauce de evangelización a bautizados alejados de la fe.

Cada una de les tres comunicacions, realitzades per un voluntariat molt nombrós, i presentades pels seus responsables laics, està exercitant la misericòrdia en el camp de la salut, en les zones més marginades de la ciutat, i en l'aportació de vocacions al Seminari Diocesà de Sevilla.

El segon dia de l’encontre fou més variat. Al matí començàrem amb la ponència del Director del Secretariat, D. Juan Luís Martín: “Santuaritzar les Parròquies? Una proposta pastoral de Bergoglio-Francesc.”

El ponent posà l'origen de la proposta a la Carta de Quaresma 2007 i a la Campanya Pastoral de Setmana Santa 2008, mentre era encara a Bons Aires.

Parròquies i Santuaris son espais distints i complementaris.

Els Santuaris: memòria, presència i profecia del Déu amb nosaltres. I ens oferí tres mirades:

+ Mirada al passat des de l'esdeveniment salvífic: el nostre origen ens situa a un món llunyà on ja eren presents els santuaris.

+ Mirada al present: la presència de Déu i de la seva recerca, s'expressa i ens regenera en l'amor de Déu.

+ Mirada al futur: el santuari és la profecia del demà de Déu en el món.

Els Santuaris en el context de la pietat popular: de “Aparecida” a “Evangelii gaudium”. Els Santuaris son els llocs, els indrets, on el Poble de Déu recerca la fe. Els santuaris son espais sagrats, geogràfics i humans. Els Santuaris son llocs de sacramentalitat popular. Els Santuaris son espais d'evangelització.

El capvespre, horabaixa i nit visita a Sevilla. Visita guiada a la Catedral que ens dugué prop de dues hores. Els preparatius del Corpus eren a punt. Celebràrem l'Eucaristia, que presidí el Sr. Bisbe Auxiliar. Ell mateix ens mostrà després el Palau Episcopal. De camí cap a un típic restaurant, voltàrem per la ciutat fent temps. Els preparatius per la festa del Corpus eren ben ostensibles. El sopar de germanor fou gratificant.

I el dimecres matí el dedicàrem a la IV Ponència: “Formació d'agents per a una millor i adequada evangelització”. El seu relator fou el jove sacerdot D. Antonio José Mellet, Rector de la Basílica de la Macarena de Sevilla.

Amb la revisió de la Trobada i propostes pel futur acabàrem la tasca. L'Eucaristia i el dinar significaren el punt final. Llavors restaren els comiats.

Mn. Llorenç Lladó, Coordinador Diocesà Pastoral de Santuaris. 

lunes, 4 de junio de 2018

Crònica del maig 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Encetam el maig amb un dia gris, de pluja i vents freds. Tanmateix el temps no impedeix  la tradicional peregrinació de la Parròquia de Sant Bernat de La Real. El P. Gaspar Alemany  a la Missa de les 11:00 els dona una benvinguda fraternal. La Coral Parroquial  amb el seu consolidat prestigi, la participació en les lectures i pregàries, l'ofrena de flors, un grup de sonadors i balladors de l'oferta, aconsegueixen una brillant  celebració.

Coral de La Real
Pelegrinatge a Lluc a peu des d'Inca de Fèlix Alonso el preparador de bàsquet  que ho va prometre si s'aconseguia la permanència del seu equip Iberostar Palma en la LEB Oro, que va certificar el divendres passat guanyant al Valladolid.

3. El P. Manuel Soler dona la benvinguda i celebra la Missa a 60 membres de l'Associació de la Tercera Edat del Vivero (Palma). Fan lectures i ofrenes de flors i, al final, canten l'himne de l'associació. Assisteixen a les pregàries i cants del "Mes  de Maria" dels Blauets.

5. El Grup d'espiritualitat "Reina de la Pau" prega tot el matí amb al Santíssim exposat i acaben  amb l'Eucaristia del migdia.

Una cinquantena de nins de catequesi de Peguera i Santa Ponça, juntament amb familiars  i el Rector de la Parròquia Mn. Julià Cifre han pujat a Lluc per un dia de convivència. A la Sala de la Santa Figura han escoltat una breu explicació del Santuari per part del P. Gaspar Alemany mentre el P. Manuel Soler ha presentat vídeos del Santuari i de l'Escolania. El P. Gaspar també ha parlat dels avantatges de ser blauet.

Més endavant Mn. Julià Cifre ha celebrat la Missa explicitant la importància de la catequesi i el seguiment de Jesús.

A l'Eucaristia s´hi ha afegit un grup de l'Associació Gent Gran de Santa Margalida. Uns i altres han  fet les ofrenes del pa i el vi i les flors.

Degut que el temps era insegur per la pluja, els components del grup de Peguera i Santa Ponça han dinat a l'Acolliment del Centenari.

6. A l'Ofici de les 11:00 hi ha sis celebrants. El P. Manuel Soler presideix, juntament amb Mn. Joan Bodoy, Rector d' Andratx i altres quatre preveres Franciscans de la Tercera Ordre. El primer ha pujat al Santuari amb una quarantena de feligresos de la parròquia i els franciscans han tingut un dia de lleure després de treballar els dies anteriors per a la pastoral dels Col.legis de Mallorca i la Península.

9. Abans de les 11:00 arriben en autocars devers 500 membres de l' associació "Amics de la Zona Nord" (Abans: Ses Marines) amb gent de Pollença, Port de Pollença, Alcúdia, Port d'Alcúdia, Sa Pobla, Muro, Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra de Marina. A l'Acolliment del Centenari el president de les diverses associacions, Bartomeu Soberats i la consellera del Govern Catalina Cladera han donat la benvinguda a l'assemblea, després els Blauets han cantat la Salve i l'Ave Maria de Lluc.


La Missa ha estat presidida pel P. Manuel Soler amb l'ajuda de l'organista Rafel Riera i el P. Gaspar Alemany animant a participar i cantar. A l'homilia el celebrant ha recordat que fa 750 anys que pugen al Santuari peregrins de tot Mallorca i que en temps primitius ja es considerava aquest paratge com un lloc religiós, el bosc sagrat de les alzines.

10. A la Missa del migdia el P. Ricard Janer dona la benvinguda i celebra l'Eucaristia a un grup d'Agents Comercials Jubilats. Després assisteixen a la Salve i al Mes de Maria dels Blauets.

11. La blaueta Alícia Paulet Prats, de 15 anys, que estudia i canta a l'Escolania de Lluc, ha guanyat el premi en un concurs de dibuix a favor dels drets humans en que hi participaren 1810 alumnes de centres de primària, secundària i educació especial. Va rebre a Madrid, al Congrés dels Diputats , el premi de mans del Defensor del Poble Francisco Fernández Marugan.

N'Alícia és originària de la regió francesa de La Champagne i aquest any resideix a Lluc on s´ha integrat de manera exemplar. Ha volgut compartir el premi de 400 euros amb els amics que l'acompanyaren en el viatge a Madrid. Mereix les moltes felicitacions que va rebent.

13. El P. Gaspar Alemany, Titular de l'Escolania presideix l'Ofici de les 11:00 on  tres blauets i germans celebren la Primera Comunió, Cecília John i Charly Ilbert Figuerola. A més de les lectures i pregàries renovaren les promeses del Baptisme i la professió de fe juntament amb  els feligresos. Cecília va cantar la Sibil.la el passat Nadal.


A les 12:30 a l'Acolliment del Centenari es celebra el Dia de les Famílies, presidida pel Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. El Delegat de Família Sr. Sirer digué unes paraules de benvinguda. A l'Eucaristia una coral de guitarres animà a cantar. A l'homilia el Bisbe entre altres coses insistí sobre la fidelitat de per vida als compromisos fets Concelebraren els preveres del Santuari Ricard Janer i Gaspar Alemany i els preveres  diocesans Eugeni Rodríguez, Joan Magraner, Fernando Albertí, Alfred Miralles i Pere Oliver i va fer les funcions de diaca José L. Romero.


Acabada la Missa el Bisbe saludà  totes les parelles que complien 25 i 50 anys de matrimoni els quals foren felicitats i obsequiats amb un plat de ceràmica com record. Després el Bisbe va anar a dinar amb la Comunitat del Santuari.


14. Activitat al Museu. L'arqueòloga Anna Maria Moragues Oliver de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona pren mides i fotografia el material arqueològic que hi ha al Museu de les inscripcions romanes de Sa Carrrotja (Ses Salines) per un treball de investigació.

17. Amb l'organització de la" Federació d'Associacions de persones majors de la Part Forana de Mallorca" venen al Santuari unes 1100 persones per la tradicional Trobada de Lluc. Pertanyen a les comarques de Llevant, Pla i Marines.


A les 11:00 l'Escolania va a l’Acolliment del Centenari per cantar la Salve, després el P. Ricard Janer, Prior de Lluc, els dona la benvinguda i a continuació parlen Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, Josefina Colom, Presidenta de la Federació d'Associacions, Xavier Ramos, Director Insular de Participació Ciutadana i finalment Francina Armengol, Presidenta del Govern Balear. Entre les autoritats hi havia més d'una vintena de batles i regid0rs. Els presidents de les associacions feren l'ofrena floral a la Mare de Déu de Lluc.


El P. Ricard celebrà l'Eucaristia amb Mn. Antoni Pujol, Rector de Valldemossa.

18. A les 11:00 tenim la segona Trobada de Lluc de la Federació d'Associacions de Persones Majors de la Part Forana formada per devers 950 persones de les comarques del Raiguer, Migjorn i Tramuntana-Ponent.

Es va seguir el mateix ordre d'ahir en la celebració excepte en els breus discursos inicials que han estat de part de Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca, Bernat Vallori Regidor d'Escorca , en nom del batle, Pere Perelló, Director General d'Emergències del Govern Balear i Josefina Colom, Presidenta de la Federació d'Associacions de persones majors de la Part Forana.


Ha presidit la Missa el P. Ricard Janer acompanyat de Mn. Baltasar Amengual, concelebrant.

La Missa de les 12:30 s´ha celebrat  pels treballadors  jubilats de "Melià Hotels Internacional". S´ha pregat en acció de gràcies  i pels difunts.

19. Dia de la CONFER a Lluc. A les 10:30 es va començar la jornada de la Vida Religiosa amb un acte de pregària a la basílica invocant la Mare de Déu de Lluc que va dirigir el P. Manuel Soler. A continuació a la sala de la Santa Figura el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull va fer la ponència sobre la identitat de la consagració religiosa i la pastoral.

 A les 12:45 Eucaristia presidida pel Bisbe i concelebrada pel P. Antoni Cañellas, Vicari Episcopal de la Vida Religiosa, P. Ricard Janer, P. Hippolyte, Voka, Delegat MM.SS.CC.; P. Batle i tres Franciscans de la T. O.R. El Sr. Bisbe va insistir en sentir la presència de l'Esperit Sant dins nosaltres ,que ens ajuda en els moments de feblesa i ens mou a testimoniar l'amor de Déu. La diada va acabar amb un animat dinar de germanor al restaurant  de Sa Fonda.

23. EL P. Manuel Soler dona  la benvinguda i celebra la Missa a unes 200 persones de l'associació Gent Gran de Son Ferriol. Venen amb una coral i un grup de guitarres. Fan una ofrena de rams de flors .

24. Festa de Jesucrist, Gran  Sacerdot per sempre. Es reuneixen al Santuari prop de 125 preveres de la Diòcesi amb el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull per celebrar aquesta festa sacerdotal. Es va començar a la basílica amb Exposició Solemne del Santíssim i la pregària de sexta amb uns punts de reflexió del Bisbe sobre el document de la Congregació del Clergat "El do de la vocació presbiteral" per ajudar a la pregària personal.

Després  es celebrà l'Eucaristia i es va pregar pels tres preveres que celebren enguany els 25 anys de la seva ordenació, els sis que celebren els 50 anys del seu ministeri i els sis que aquest any " han passat a la casa del Pare", entre ells Mn. Bartomeu Vaquer, antic blauet. La jornada va acabar amb un dinar de germanor a Sa Fonda.

Un grup d'alumnes de Primària de l'escola Anselm Turmeda de Son Roca han escoltat uns
moments l'Escolania que cantava a la Missa amb el Bisbe.

25. Unes 300 persones de Vida Creixent venen  a Lluc com a cloenda del fi de curs. Torna a pujar el Sr. Bisbe per celebrar-los l'Eucaristia. A l'homilia destaca que estam reunits avui com els apòstols amb Maria Mare de Jesús, demanant l'Esperit Sant que ens crida a viure la vocació a la santedat en la vida ordinària de cada dia fent efectiu el bon desig de "vull fer Senyor la vostra voluntat".

Concelebren Mn. Pau Oliver, P. Ricard Janer, Mn Guillem Parera, Mn Joan Martorell, Mn Joan Parets i Mn. Miquel Mulet.

26. Al setmanari "Brisas" de l'editorial "Ultima Hora" avui surt publicat un extens i interessant reportatge sobre els 70 anys de la gran peregrinació que va fer una imatge de la Mare de Déu de Lluc —l'any 1948— recorreguent els pobles de Mallorca com la "Verge Peregrina". Fou rebuda amb entusiasme, rivalitzant en ornamentació dels carrers i amb actes de religiositat popular molt viscuts.

A les 12'45 el P. Gaspar Alemany dona la benvinguda i celebra la Missa a  un grup de 60 persones de l’església de la Mare de Déu de la Mercè de Palma. Concelebren dos religiosos mercedaris. A la Celebració s´hi afegeix el grup "Electroalomar" en acció de gràcies  pel recobrament de salut de Maria Alomar.

Baptisme de Lluc Ramis Russo, de Marratxí. Fill de Bernat Ramis Gómez i de Virgínia Russo Santiago.

30- A les 12:30 el p. Manuel Soler dona la benvinguda i celebra la Missa a un grup de 40 persones del Centre Passiu de l'Exèrcit. Al moment de les ofrenes presenten un gran ram de flors i assisteixen al Mes de Maria dels Blauets.

viernes, 18 de mayo de 2018

"English camp Lluc": un campament que deixa petjada


Potser tens la impressió, bon amic, de que la vida transcorre sense que passi res d’especial, com si caminassis sense rumb concret. Aquesta sensació de sentir-se perdut no ajuda a augmentar el grau de felicitat que tots perseguim.  

Què passa? Que recordam i ens recream en aquells moments que ens han portat a un grau d’emoció més gran que l’habitual. Quan es tenen coses importants per recordar i explicar als companys les sensacions som més agradoses i amenes. La vida, de cop, es fa més interessant.

Com podem canviar les sensacions menys agradables? Res d’envejar les aventures dels qui duen una vida més interessant. En lloc d’esperar asseguts a que passin coses extraordinàries és millor anar-les a cercar.

Sí, anar a cercar aventures que han de ser emocionants. Aquestes deixen un rastre perdurable. Unes aventures que, com es diu sovint, et fan sortir de la teva zona de confort. Han de fer-nos mirar als ulls de les pors i limitacions que arrosegam. Aleshores sí que ens en recordarem per sempre.

Aquest és un dels propòsits amb els quals ha nascut l’english camp Lluc. Però n’hi ha molts d’altres. Per exemple, reforçar els coneixements d’anglès. És del tot útil en els nostres dies aprendre aquesta llengua. I si es van assimilant les expressions en diferents moments del dia i quasi sense donar-se’n compte, la cosa es facilita.


Enguany l’accent del campament es posa en la naturalesa. Lluc compleix tots els requisits en aquest aspecte. Hi ha un jardí botànic, mil possibilitats de fer senderisme en un entorn ple de roques i alzines que ens transporten a llocs on ens resulta difícil d’anar la resta de l’any. És molt saludable deixar els cotxes, els carrers, el fum i els semàfors pels camins de terra, potser l’olor de la pluja, l’horitzó de les muntanyes.

El medi ambient cal valorar-lo tot el que es mereix. Per això el campament posarà al teu abast noms d’herbes del lloc, així com les seves propietats. Aprendràs el nom de les muntanyes més altes de la Serra de Tramuntana. I també els noms de les aus i altres animals que viuen bosc endins.

Per si fos poc viuràs en les facilitats del santuari de Lluc on durant el curs hi fan vida els blauets. Amplis dormitoris, camp de futbol gran i petit, una piscina reglamentària, plena d’aigua blava i neta. Uns espais immensos on podràs córrer i jugar.

Però també és bo de pensar en la cultura. A Lluc hi trobaràs un museu que mostra utensilis dels primers pobladors i coses de segles passats, escoltaràs màgiques llegendes contades pels pelegrins d’altres temps mentre pujaven al santuari. També és important conrear aquest sentiment tan íntim i una mica misteriós que té a veure amb Déu i la seva Mare. A Lluc hi ha la imatge de la Mare de Déu tan visitada pels mallorquins al llarg de l’any.


Això és tot? No, encara hi ha més coses i potser les més importants. La persona humana ha de viure amb uns valors i una educació, altrament es converteix en un marginat, algú que no encaixa amb la societat i que potser és un destorb pels seus companys. Aprendràs el valor de conviure, compartir, respectar, valorar els altres i les coses de l’entorn.

Probablement t’oblidaràs del mòbil i de la consola. Descobriràs, en canvi, el blau del cel,  el cant dels ocells, els paisatges de la Serra, la silueta que dibuixen les muntanyes…. I endemés tindràs un equip humà —el que organitza el campament i t’acompanyarà cada dia— que en sap molt de tot el que hem explicat. Cada monitor tendrà a càrrec 10 nins o adolescents. Cada 12 participants tindran un professor d’anglès. També hi haurà un socorrista a la piscina i el personal propi de l’administració, neteja i manteniment del santuari. 

Ja ho saps. Tria els dies més convenients per a tu i els teus pares. Vine per veure els edificis i quelcom de l’entorn el 19 de maig, jornada de portes obertes.

T’esperam. No te’n penediràs. El campament serà un record que deixarà petjada en la teva vida. Tota la informació que ncessites la trobaràs a www.lluc.net

Manuel Soler Palà, msscc

lunes, 30 de abril de 2018

Crònica abril 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1. Diumenge de Pasqua Florida , després de la memorable Vetlla Pasqual  amb la vivència cabdal de la nostra fe, la festa de la llum eterna. ”La resurrecció de Jesús és l'esclat de vida, la llum que resplendeix en la foscor, el punt d'inflexió que capgira la història de la humanitat”. Presideix la Concelebració el P. Prior Ricard Janer. Després, al refetor de  la Comunitat les felicitacions cordials amb el simbòlic crespell de la pau.

2. Segona festa de Pasqua  amb el tradicional  pancaritat. L'Acolliment de la Font Coberta amb les taules plenes, compartint les panades i rubiols. També els restaurants s'omplen de gent.

3. Una  cinquantena de pelegrins de l'Associació de Persones Majors de Sant Joan fan l'anual pancaritat a Lluc. El P: Manuel Soler els dona la benvinguda i celebra la Missa que participen amb les lectures i cants.

5. Visita privada del Bisbe Mns. Sebastià Taltavull que acompanya a Lluc dos preveres menorquins: el Rector i el Director Espiritual del  Seminari Diocesà de Menorca.

7. El P. Manuel Soler fa el baptisme de Júlia Canals Cañellas de Pollença filla de Josep Canals Rabassa i de Francisca Cañellas Cladera.

L'Orquestra de Cambra de l'Escolania, dirigida per Rosa Cardona està de gira per Lituània, convidats per la prestigiosa coral lituana de Dagilelis. Han fet dos concerts excepcionals, una a la ciutat de Siauliai i l'altre a la ciutat de Seduvas. Una experiència que combina passió per la música i el plaer de conèixer noves amistats i noves cultures.



11. El P. Manuel Soler a les 11:00 dona la benvinguda i celebra la Missa a un nombrós grup -més de 200- de la Tercera Edat de Ntra. Sra. del Carme del Coll d'en Rabassa.

19. Uns 600 alumnes de sisè de les diferents Escoles Diocesanes han vengut a Lluc per passar un dia amb activitats diverses, acompanyats amb els respectius mestres educadors i la direcció d'Antoni Seguí, Delegat d'Ensenyament de la Diòcesi. S'han reunit a l'Acolliment del Centenari on han escoltat l'Escolania dels Blauets a més de tenir moments de pregària i participar en jocs i gimcana als entorns del Santuari.

20. Un grup d'alemanys que pertanyen al moviment "Vacances per l'esperit" visiten el Santuari i participen d'una Missa que celebra el prevere que els acompanya.

Visita el Santuari el canonge honorari de la Catedral de Santiago Antolin de Cela. Actualment és rector de la parròquia de la "Virgen de la Encina" de Ponferrada. L'acompanya un petit grup de la parròquia Mare de Déu de Montserrat de Palma. Reben una informació sobre Lluc de part del P. Manuel.

21. Mn. Jaume Alemany puja a Lluc a peu els darrers kilòmetres amb un grup de 75 fidels de la parròquia Mare de Déu de Montserrat. El motiu és els 50 anys de l'erecció de la parròquia i el 25 del començament del nou temple. També ofereixen l'esforç de molts d'ells que han fet i repeteixen el Camí de Santiago. En el Cambril preguen, canten i ofereixen canastres de fruita a la Mare de Déu. El P. Manuel els dona la benvinguda en nom de la Comunitat i recorda, entre altres coses, que són una anella més de les peregrinacions a Lluc que van començar fa 750 anys.

Una coral procedent de Noruega, nomenada Skipvet, com el poble d'origen, ha volgut cantar a Lluc i ho ha fet a la Plaça dels Peregrins, devora el portal major. Un bon nombre de gent s´ha apropat a la coral per tal d'escoltar-los i fer-los els merescuts aplaudiments.


Baptisme d'Arlet Nayeli Medrano Amaya. Viu a Palma amb els seus pares que són de Bolívia.

22. Per quart any consecutiu es fa la IVª Trobada de Corals de centres de l'Església a l'Acolliment del Centenari. Hi han participat quatre corals i cada una ha cantat dues cançons. La cloenda ha estat la part més emotiva ja que les quatre han interpretat juntes la cantata "El follet valent" amb música de Núria Juanet i textos de Rosa Nogué i Clara Ripoll. Familiars i amics dels cantadors han aplaudit molt.


Reb el sagrament del Baptisme na Lina Coll Figuerola que viu amb els seus pares a Inca. El celebra el P. Manuel Soler.

23. Sant Jordi. Festa del llibre a l'Escolania. El patiet interior engalanat amb grans flors de paper, cossiols i una paradeta de llibres ha estat el lloc atractiu per la celebració. La professora de l'Escolania Francisca Moreno Brunet ha preparat una dinàmica per fer participar els alumnes en la importància i el gust de la lectura i les seves derivacions formatives.


24. IVª Trobada a Lluc de la Federació d'Associacions de Majors de Calvià (FAMAC).Celebra la Missa  Mn. Josep Antoni Guardiola acompanyat per una  coral i guiterres.Fan una ofrena d'un ram de flors a la Mare de Déu.

25. Durant aquest temps de primavera gairebé molts de dies puja al Santuari un grup en esperit de pelegrinatge. Avui organitzada per l'Ajuntament hi ha la Trobada de Campos. Unes 400 persones tenen una Eucaristia a l'Acolliment del Centenari que presideix Mn. Francesc Munar, rector de la parròquia, i concelebra el P. Manuel. A més d'una ofrena de flors presenten un plat de ceràmica commemoratiu i productes típics de la gastronomia casolana.

26. L'Associació de Persones Majors de Pollença (Sa Nostra) com cada any, han vingut a venerar la Mare de Déu. A les 11:00 el P. Gaspar Alemany els dona la benvinguda i celebra l'Eucaristia. Abans de la Celebració  l'Escolania s´hi ha fet present per cantar una Salve  i l'Ave Maria.

27.Organitzada pel Secretariat de Col.legis dels MM.SS.CC. han vingut a Lluc un centenar d'alumnes d'ESO del col·legi Sagrats Cors de Sóller, per celebrar una jornada. La trobada de "Vida i Fe" s´ha celebrat a l'Acolliment del Centenari. Hi ha participat l'alumnat d'ESO de l'Escolania. Hi han treballat activament professors d'ambdues escoles i la professora Maribel Garcia de l'escola  Mare de Déu del Coll de Barcelona. Les activitats han acabat a l'hora de la Salve a la basílica amb l'assistència de tots. Plegats han resat l'oració a la Mare de Déu de Lluc creada en motiu del Centenari de la seva Coronació.

Visita el Santuari un nombrós grup del Col·legi San Cayetano de Palma. Els alumnes també han assistit al cant de la Salve.

29. A les 12:00 la portalada de la basílica s'obri per acollir l'anual Romeria del Rocío amb el venerat estàndard de la "Sin Pecado" i els vistosos pelegrins amb les seves insígnies i bordons. Celebra la Missa el P. Jesús Tadeo Moreno, jesuïta, acompanyat de la coral “rociera”. A l'Acolliment del  Centenari segueix  el dinar de germanor i la festa.