Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 15 de septiembre de 2018

La singularitat de Lluc-Escorca

En Pep Barceló és el perseverant i expert arxiver de Lluc. Dia 5 de setembre del 2018 el diari Última Hora li va publicar un article, prèviament sol.licitat, per tal de registrar els canvis experimentats en el municipi d'Escorca entre finals del s. XIX i principis del s. XX. L'escrit sortí uns dies abans de la Diada, la festa de la Mare de Déu de Lluc.
Parlar d’Escorca durant segles ha estat sinònim de parlar de Lluc. Antigament conegut també amb el nom de Terme de Muntanyes (tal como apareix al Còdex Català o Llibre de Repartiment del Rei en Jaume en 1232) té unes particularitats que el distingeixen d’altres llocs precisament per la manca d’elles.

Primitiva església d'Escorca
Uns dels fets diferencials és que no té carrers, l'única adreça coneguda es diu la Plaça dels Pelegrins. Als anys seixanta del passat segle hi hagué un “projecte d’urbanització” que pretenia que dita plaça es digués Paseo Generalísimo i altres carrers que el creuaven amb noms com General Godet i consemblants. Sortosament aquests plànols romanen gairebé custodiats com a cosa exòtica dins la paperassa de l’arxiu del Santuari.

No pot bravejar de poder oferir un menjar típic de la contrada, ni industries típiques i llevat de la botiga de Ses Mides, un forn i una farmaciola – assistència sanitària un metge que hi va unes hores un dia a la setmana- poca cosa més es pot trobar, ni tan sols una tenda de telefonia mòbil que sembla que n’hi ha d’haver per tot arreu. Temps enrere el que podríem dir industria foren les sitges de carbó i les cases de neu.

Plaça dels pelegrins. Només unes poques edificacions
La singularitat del paisatge i la dificultat de comunicacions no facilitava que els esdeveniments de Lluc i el seu Santuari arribassin a altres indrets. El periòdic Última Hora ja en 1983 ens assabenta de la construcció d’un tros de carretera entre Inca i Lluc. A les seves pàgines en 1897 també podem llegir la pretensió dels successors dels primers patrocinadors del Santuari, reclamant els seus suposats drets hereditaris, drets que després de setze anys de discussions havien quedat totalment desacreditats al segle XV. Al final, com també ens indicava Última Hora el setembre del mateix any 1897, per reial orde, es va procedir a la incautació de tots els bens. En 1908 publicaven la Pastoral del bisbe Campins, gran patrocinador del Santuari que va pujar a Lluc juntament amb els arquitectes Guillem Reynés (Mallorca) i  el modernista Gaudí (Reus).

Aquesta editorial es fa ressò dels atemptats ecològics de Sa Calobra així com de la sentència del Tribunal Suprem declarant il·legal la urbanització Es Guix que, no només està edificat en terrenys considerats rústics i protegits, sinó que des de fa anys s’abasteix de tota l’aigua de la font de Son Amer, que havia de moure el molí medieval i arribar fins al Santuari que és el seu vertader propietari.

La majestuosa Vall d'Aubarca en el terme d'Escorca
Forçosament s’hi ha d’afegir el seguiment del cap de fibló de setembre de 2012 fet per aquesta publicació.  

És difícil, per qüestió d’espai, sintetitzar tot quant voldríem dir sobre Escorca i Lluc, només podem agrair al diari Última Hora els seus esforços per anar publicant les notícies rellevants de la nostra contrada.

domingo, 2 de septiembre de 2018

Crònica de l'agost 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

1. Començam l'agost amb  una onada de calor africana, amb l'alarma dramàtica  dels meteoròlegs. A Lluc la temperatura no es tan extrema: 32'5 graus de màxima i 17 de mínima.

4. Sense l'organització de la Marxa des Güell a Lluc a peu un grup de marxaires provists de llanternes, guardapits reflectants, begudes i queviures no han volgut perdre la ja tradicional  pujada al Santuari el primer dissabte d'agost. Són una vintena  entre familiars i amics que animats per un sentiment ancestral inicien la caminada dels 45 kilòmetres. Esperen l'ajuda de la Moreneta de Lluc que calma el cansament i els espera somrient al seu Cambril

5. A la Casa d'espiritualitat el P. Gaspar Alemany dirigeix uns Exercicis Espirituals a un grup de religioses-religiosos. Els temes de reflexió són sobre l'Evangeli de Sant Mateu que deriven cap a la pregària i el compromís.

8. Tornen les nines i nins de l'Escolania de les vacances familiars per a viure un nou programa d'activitats , l'anomenat Estiu Blau-2018. A més de cantar diàriament a la Basílica i preparar el repertori i compromisos contrets es viuran nous experiments esportius (judo, jocs, voleibol, natació) amb la direcció de dos especialistes. Tindran un intercanvi amb  els components de la Coral Dagilelis de Lituània, donaran un Concert Especial al Palau de Congressos de Palma a benefici del Projecte Home i realitzaran un Curs Intensiu de Música Instrumental.

10. Ha passat una setmana amb la Comunitat de Lluc en pla de formació i convivència Miguel Angel Hierro Polanco m.ss.cc. de República Dominicana. Ha acabat els estudis teològics  i s'està preparant per la professió de vots perpetus i l'ordenació del diaconat.

12. Commemoració de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc. El P. Prior presideix l'Ofici en el que es recorda el 134 aniversari d'aquell 10 d'agost de l'any 1884 en que milers de pelegrins de tot Mallorca pujaren pel vell camí de ferradura per assistir a la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc que feu el Bisbe de Mallorca Mons. Mateu Jaume delegat del Papa Lleó XIII com a Reina Mare del Poble Mallorquí.
Fotografia del 75 aniversari de la coronació
El capvespre a l'esglesieta de Sant Llorenç que està situada al coll que comunica Tuent i Sa Calobra es celebra la festa del titular patró d'aquella contrada. Enguany va presidir la Concelebració Eucarística el canonge de La Seu Mn. Joan Darder. Concelebraren els PP. Ricard Janer i Antoni Fernández. El P. Manuel Soler, encarregat del culte durant l'estiu va fer de monitor. Després els assistents foren obsequiats amb un refresc-sopar que convidà l'Ajuntament d'Escorca.


15. Festa de la Mare de Déu d'agost. Un bon grup del moviment de Neocatecumenals de Palma, Inca i Manacor es reuneixen a l’església de Crist Rei d'Inca per a celebrar la Vigília de l'Assumpció de la Mare de Déu. Durant la nit 35 d'ells pujaren a Lluc a peu  i de matinada resaren Laudes a la Basílica després d'una pregària personal al Cambril. A l'Ofici de les 11:00 el P. Manuel Soler amb l'ajuda inestimable de l'Escolania presidí l'Eucaristia de la popular i entranyable Festa de la Mare de Déu Assumpta.

16. Els Blauets han anat uns dies a casa i han cedit les instal·lacions a l'Escola de Música Ireneu Segarra perquè hi puguin passar uns dies d'assaig i convivència.


18. El capvespre s'han celebrat a la Basílica les noces dels feligresos de la Comunitat Luterana de Mallorca André Schneider i Eva Avt. Ha oficiat com a pastora la Rvda. Britta Lelke. i han assistit una trentena de convidats.

Han animat la cerimònia una organista i un duo femení acompanyat de guitarra que entre altres cançons han interpretat l'Al.leluia de Leonard Cohen i Imagine de John Lennon. La litúrgia ha consistit essencialment en les pregàries i benediccions de la pastora i unes intervencions dels amics presents.

21. Acaba la seva estada a Lluc el grup de l'Escola de Música Ireneu Segarra amb un concert de comiat al pati interior, ja de fosca Està dedicat als seus amics i familiars. Una bona mostra dels fruits adquirits en aquests dies d'assaig i esplai.


... I arriben al Santuari els components de la coneguda i apreciada Coral Dagilelis de Lituània que compartiran uns dies amb els Blauets i famílies. Està previst un concert de  les dues escolanies al Palau de Congressos de Palma entre altres activitats.


23. L'edició digital del diari ARA-Balears amb el títol La Pujada a Lluc és un sentiment " dona compte de la presentació del cartell de Joan Mariando que reflecteix la motivació dels mils de participants en la 39 Pujada a Lluc a peu des de la Part Forana. Entre altres curiositats diu que s'esperen  entre 8.000 i 10.000 participants. 


miércoles, 22 de agosto de 2018

Lluc i el simbolisme de l'entorn (I)

Se sent sovint de la boca dels excursionistes, sigui que pugin a Lluc a peu o en vehicle, que és agradable respirar aire pur, atalaiar l’horitzó ben blau i caminar entre alzines centenàries. Més encara si el belar d’ovelles i cabres ressona a prop. Bo seria, però, aprofundir en l’experiència que hom fa en pujar la muntanya i posar nom a les emocions i estats d’ànim que cada element de l’entorn produeix en el caminant.

La muntanya

La Serra de Tramuntana és el conjunt muntanyós més extens de Mallorca. Uns 90 kilòmetres de llarg per uns quinze d’ample. Des del cap de Formentor fins a la Mola d’Andratx. Més de 10 kilòmetres superen els 1.000 metres d’alçada. Lluc es situa a la part nord de la Serra. Aquí, diu Costa i Llobera, entre puigs solitaris,  “Maria, com a Reina, té un castell.”


No és indiferent pel sentiment humà i religiós la situació geogràfica del santuari de Lluc. La muntanya simbolitza universalment la proximitat amb el món espiritual o diví. Està més a prop del que anomenam cel i que un tradicional mode de parlar considera habitatge de Déu.

Des de la muntanya es domina el món dels humans. Al cim se li atorga la funció de punt de trobada entre cel i terra. Les peregrinacions tot sovint tenen com a objectiu algun santuari situat dalt de la muntanya. És el cas de Lluc. Entre els abundosos significats de la peregrinació cal comptar amb el de deixar enrere la vida de cada dia per ascendir vers l‘alçada i d’alguna manera apropar-se a la transcendència.

D’altra banda la muntanya inclou també el concepte d’estabilitat i permanència, fins i tot el de puresa. Si se’ns permet al·ludir a una de les tradicions del nostre món, la xinesa, direm que la muntanya s’oposa a l’aigua. La immutabilitat enfront del canvi permanent.

A la Bíblia grans esdeveniments tenen lloc al cim d’una muntanya. Vet aquí una mostra:  El Moriah, on Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill. En el Sinaí Déu s’apareix a Moisès i li fa entrega de les taules de la Llei. El Tabor és la Muntanyola on Jesús es transfigura. El Calvari és el turó on mor clavat a la creu. La muntanya com a escenari de grans gestes en el judaisme i el cristianisme, però també a moltes altres tradicions.

Cal pujar per arribar a Lluc. Moltes generacions, des de fa 750 anys han fet aquest camí i l’han sembrat de llegendes. Lluc, dalt d’una muntanya, on s’hi respira aire net i pur, des d’on sovint s’albira un firmament incontaminat. Aquí s’aixecà el Santuari, el castell de la Mare de Déu.  

La cova

Els místics cristians sovint feien referència a la cova. El místic Eckhart comparava la gruta a l’espurna de l’ànima. Sta. Teresa hi al·ludia com un castell interior. Des de la psicologia, però ja abans de que existís aquesta ciència, la cova és un símbol de l’inconscient i un lloc adient per a la trobada amb Déu.

No es estrany comparar la cova amb el cor humà. El cor és a l’interior de la persona i on l’individu es pot submergir i aprofundir els seus pensaments. Els primers monjos no solament anaven al desert, sinó que molts d’ells decidiren viure en una cova. Allà habitaven en companyia d’una profunda quietud. El jo egoista, el renou, la imaginació desbordant, i també les angoixes, tot s’ha de deixar fora de la cova per tal de trobar-se amb el jo autèntic i més profund.

A l’entorn de Lluc n’hi ha moltes de coves degut a l’espectacular acció de l’erosió càrstica. L’adjectiu, que sona una mica estrany, designa un terreny compost de roques de carbonat calci. Aquest material, si es troba a la superfície, es dissol poc a poc per l’acció de l’aigua. Aleshores configura algunes roques —valgui l’extrapolació— en formes imaginatives com és ara “el camell”. I si el material està cobert per capes de terra llavors l’aigua drena en direcció horitzontal pel terreny càrstic i lentament va construint les coves.

La vall coneguda com “cometa dels morts” allotja un bon nombre de coves. La més coneguda és la cova dels morts. El topònim té a veure amb les restes d’enterraments de l’època talaiòtica. Per cert, aquesta cova va ser excavada per un religiós de la comunitat del santuari, el P. Cristòfol Veny i part del material es pot veure al museu de Lluc.

Sortida de la cova dels morts
L’extens alzinar que es troba a l’entorn de les coves, les roques cisellades per la pluja de segles, el blau infinit del firmament van suggerir als habitants de la prehistòria que aquesta regió era un lloc on habitaven les seves deïtats. Un indret on enterrar els seus morts. Un paratge màgic que els romans van anomenar “lucus”, adaptant fonemes anteriors. I “lucus” significa precisament “bosc sagrat”.

Lluc participa del simbolisme de la cova. Lloc sagrat, de quietud impertorbable. Lluc es troba envoltat d’arbres, de roques, d’un cel incontaminat. A la cova no hi ha elements que puguin distreure de la presència i l’experiència de Déu. Lluc està situat en una vall i  irradia la pau. Recorda que els avantpassats descansen, molt a prop, en el si de la terra. Amb ells es fa present tot un conjunt de costums i estils de vida. El moment és propici per tal de reflexionar sobre el misteri del temps i de la transcendència. “Dins el cor de la muntanya —el cor, símbol de la cova— Mallorca guarda un tresor”. (Continuarà)

miércoles, 1 de agosto de 2018

Crònica del juliol 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1.  Entram al juliol amb una onada de calor i basca: 30 graus de màxima i 18 de mínima.

2. Un centenar de professors novells dels col.legis de La  Puresa, procedents de tot Espanya visiten Lluc i tenen un moments de pregària al Cambril de la Mare de Déu. Després recorren diversos indrets del Santuari i entorns.


7. Han passat el cap de setmana a Lluc un grup de 27 directius dels Centres Educatius Joaquim Rosselló convocats pel director del Secretarietat de Col.legis dels Missioners dels Sagrats Cors, Bernat Alemany, del que formen part l'Escolania de Lluc, Sant Pere Pasqual de València, Sagrats Cors de Sóller, Mare de Déu del Coll de Barcelona i Obispo Perelló de Madrid. Han viscut uns dies de fraternal convivència, intercanvi d'experiències i dinàmiques per a reafirmar els trets identitaris.

Per altra banda, també al Santuari, ha tingut lloc el VIè. Consell General Presencial dels MM.SS.CC. des del 18 de juny fins avui mateix. El Consell està format pels PP. Emilio Velasco, Superior, Daniel E. Echeverria, Vicari, Antonio Fernández, Ecònom i els Consellers Miquel Mascaró, André Mujyambere, Julio César Taveras i Dominique Savio que és també Secretari. Dies de treball intens, de pregària, revisió de projectes capitulars, deficiències, vocacions, esperances...

9. Pujada  a Lluc dels Bisbes de la Província Ecclesiàstica Valentina. Els Bisbes de la provìncia eclesiàstica Valentina es reuniren en sessió habitual, per primera vegada de la història, a Mallorca. S'ha comptat amb la presència del cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares; Casimiro López (Segorbe-Castelló), el bisbe d'Oriola-Alacant, Jesús Murgui; el bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull; Vicente Juan (Eivissa) i Francisco Conesa  (Menorca), a més dels bsbes auxiliars de València, Javier Salinas, Arturo Ros i Esteban Escudero. Les sessions de la reunió es tingueren a la Casa d'Espiritualitat Madre Alberta de Valldemossa de les religioses de La Puresa.

Convidats pel Bisbe Sebastià Taltavull l´horabaixa pujaren al Santuari. Concelebraren a la basílica; encara que hi havia el Cardenal Antonio Cañizares, presidí el Bisbe de Mallorca qui també els convidà a sopar al restaurant Sa Fonda. L'estada durà 4 hores, des de les 19:00 fins a les 23:00. Alguns no havien estat mai a Mallorca. El P. Prior els donà la benvinguda i els va acompanyar en tot moment i el bisbe Sebastià  volgué que es quedàs amb ells al sopar.


11. Notícies de l'Escolania. El proper dia 15 de juliol comença una nova iniciativa musical i pedagògica molt interessant. Baix de la direcció artística dels pianistes Andreu Riera i Noemí Dalmau i la violoncelista Amparo Cruz, durant 8 intensos dies 40 alumnes d'arreu del món rebran classes instrumentals i de Música de Cambra de reconeguts professors internacionals com a part del Curs de Música i, a la vegada, realitzaran concerts a la Basílica.

Començarà un Festival amb la professora Ilona Timchenco el dia 15 amb obres de Liszt i Ravel. Seguiran concerts d'alumnes i professors dels dies 16 al 22 a la Basílica i el dia 20 a l'església del Port de Pollença. Com a nota destacada, en un d'aquest concerts, podrem gaudir de l'estrena d'un nou grup de cambra anomenat Lluc Cello Ensemble. També es contarà amb la visita pedagògica del reconegut compositor japonès Shigeiro Yamamoto.


Els professors del Curs seran :Violí, Josep Colomé; Violoncel, Amparo Lacruz, Bongshin Ko, Josep Bassal i Iagoba Fanlo; Piano, Andreu Riera, Noemí Dalmau i Ilona Timchenko.

20. La direcció dels grup organitzador de la" Marxa des Güell a Lluc a peu" ha renunciat a dur a terme la popular caminada de Palma al Santuari que es feia el primer cap de setmana del mes d'agost. Les raons són variades: manca de previsió i d'ajudes suficients de les institucions, etc. El Consell de Mallorca ha seguit amb la seva col.laboració i desig de que es faci. Alguns grups, a nivell particular, volen fer la Marxa, encara que s'adverteix del perill que suposa caminar de nit sense els medis de suport, tràfic i assistència sanitària.

Un grup de juniores franciscanes han visitat el Santuari acompanyades de Rafel Mas Només han venerat la Mare de Déu per manca de temps. Han vingut amb motiu del Capítol General de les Religioses Franciscanes Filles de la Misericòrdia que està reunit a Pina aquests dies.

15. Estant els Blauets de vacances familiars, avui a l'Ofici ve  la coral dels Antics Blauets amb el seu director i organista Mn. Vicenç Juan Rubí per solemnitzar la Celebració. La intenció de la Missa és per a Arnau Amer, antic blauet de Selva, molt recordat pel seus familiars i amics. Celebra el P. Manuel Soler.

24. Passen uns dies a Mallorca 167 joves que pertanyen a les Comunitats Neocatecumenals de la parròquia de la Immaculada de Murcia. Els acompanya D. Manuel Ros, rector de Santa Eulàlia de Murcia. Han celebrat l'Eucaristia a la parròquia de Sant Josep Obrer de Palma presidida per Mn. Pere Oliver i han intercanviat experiències amb joves neocatecumenals de diferents parròquies de Palma.

Un dels objectius del viatge era visitar Lluc. Han anat el jardí botànic, han pres un bany a la piscina, han   dinat baix les alzines i, a l'horabaixa, el P. Manuel els ha acompanyat pels espais més significatius del Santuari explicant-los els trets històrics més importants. Han acabat la jornada amb un acte marià a la Basílica.

29. Comença la 6ª i darrera setmana del English Camp Lluc. Són 31 els acampats de 13 a 16 anys a més dels monitors. Ha estat tot un èxit d'organització, animació i participació en les activitats programades. 

sábado, 14 de julio de 2018

Carta a la Mare de Déu de Lluc

Benvolguda Mare de Déu. M’adreço a tu amb aquest títol —la confiança em permet tractar-te de tu— perquè m’inclin a pensar que t’agrada més que el de Verge. En tot cas és com t’anomenam els catalans i mallorquins. Endemés, saps millor que jo que, en bona teologia, tota la teva grandesa s’origina precisament en la maternitat.


Aquesta carta és informal. Estava a punt d’escriure’t només un correu electrònic, que avui dia ha batut en retirada les cartes. Però vull que el contingut s’allargui una mica més del que normalment és la mitjana dels emails. Un savi va dir que “el mitjà és el missatge”. Una frase profunda i plena de raó.

Estàs ben assabentada de que som l’encarregat de l’atenció als pelegrins que pugen a Lluc. Naturalment, faig freqüents visites al cambril, que és l’espai dedicat a la teva imatge. Un espai molt digne i, sens dubte, el més visitat de tots. És interessant comprovar que gairebé tothom que puja la muntanya acaba a la teva capella.

Ben segur que les dosis de fe que cadascú carrega són ben desiguals, però el fet és que acaba davant la teva imatge el ciclista —vestit de ciclista—, l’excursionista amb la motxil.la a l’espatlla, el pelegrí clàssic, més aviat de rostre una mica arrugat i ja no massa lleuger. Fins i tot he vist dones amb diferents vels de caire islàmic. No cap burka, però sí alguns hijabs i d’altres de semblants. 

Pens sovint que si els sentiments i les emocions, les pregàries i les supliques ocupessin espai, el cambril n’estaria ple de gom a gom i ja ni entrar seria possible. Les pregàries que s’hi fan són nombrosíssimes. N’hi ha de lloança, de penediment, d’acció de gràcies, de petició… Atès que normalment la gent les fa en silenci, he de recórrer al voluminós quadern on, qui en té ganes, hi escriu el seu sentiment o la seva oració.

Peticions de tota casta

La majoria d’escrits demanen per la salut pròpia o de la família. També pel fill que vindrà o per tantes petites coses que mouen el seu dia a dia. Alguns voldrien poder tornar a un lloc tan bell. N’hi ha que salten tota convenció i imploren sense contemplacions. Una dona jove explicava que l’havia deixat el seu espòs. En tornar a casa no volia romandre sola. Et demanava que, si no el seu home, un altre estigués allà per fer-li companyia.

Una nina puja les escales del cambril
Què en deus pensar de supliques més aviat excèntriques? I només te’n transmet un exemple, però en trobaria unes quantes de pregàries estrafolàries i desconcertants. Tu, segurament, quan les escoltes, amplies el somriure inicial que mostres en la imatge. No t’enfades, al contrari. No per casualitat et van esculpir dreta i en actitud de sortir a l’encontre del pelegrí. Ets de pedra, però estic segur que el cor i el somriure transcendeixen la pedra i et fan del tot humana als ulls dels teus fills.  

M’enutja que una gran part dels teus visitants tot just trepitgen el cambril desenfunden el mòbil i es disposen a fer-te fotos des de tots els angles. No seria més educat saludar-te primer, admirar la teva imatge, dirigir-te unes paraules i, en tot cas, després, dur-se’n una fotografia? No, sembla que el que val és tenir i acumular més que gaudir i admirar.

Blauet que fa guàrdia a la Mare de Déu
Endemés, no veig el per què de tantes fotografies. No tens cap interès de sortir a les pàgines de les revistes del cor, de paper setinat i encisadores imatges. Tu no ets cap reina de pa sucat amb oli com les que surten a la premsa. Dones quasi anorèxiques, preocupadíssimes pels vestits i obsessionades per tal que les filles facin una bona impressió. En l’advocació de Lluc tens un aspecte elegant, però sense pretensions. T’esculpiren amb la digna vestimenta dels templers.

Per cert, no entenc de cap manera com, fa més 125 anys sorgí una discussió virulenta i tempestuosa a propòsit de la teva figura. Era costum posar-te un mantell que amagava la bella factura de la imatge. Uns assenyats experts van dir que resultaves més atractiva i vistosa sense mantell, també anomenat gonella. Doncs hi hagué profunds disgusts i irrevocables dimissions perquè un bon nombre de gent tossuda i de poc gust volia seguir amb el mantell.

Una Reina ben atípica

Tornant al títol de Reina, és veritat que molts poetes te l’han atribuït i fins i tot les lletanies marianes el repeteixen una i altra vegada. L’insigne poeta Costa i Llobera va escriure que a Lluc, com a Reina, habites un castell. Està clar que aquestes afirmacions són producte de l’afecte i ganes d’enlairar-te damunt una peanya. Tanmateix quan et movies per Natzaret, feta de carn i os, res feia pensar que un dia t’anomenarien Reina. Si algú t’hagués adreçat aquest títol hauries pensat que se’n reia de la teva persona. Potser les galtes t’haurien tornat vermelles fruit de l’empegueïment o la indignació.

Tu no necessites la gesticulació barroca ni el bigarrament colorit de les imatges d’altres conrades. Tu no tens cap interès de transmetre missatges que facin escarrufar els teus admiradors. Hi ha col·legues teves —i perdona la paraula, que és del tot inexacta—, com la de Medjugorje, que cada dia fan un discurs mitjançant un vident. Tu ets més discreta i mesurada. En tens prou d’assenyalar amb el dit el llibre que porta l’infant Jesús. És el llibre de vida. Aquest gest, el somriure i l’actitud de sortir a l’encontre et caracteritzen i et fan del tot afable.


En el cambril es veu de tot. Qui et mira embadalit i qui ho fa de reüll, quasi bé amb una mica d’animadversió. Com si tinguessis la culpa de tots els mals que fan els capellans. Que, per cert, en fan molts, però ni de lluny tots els qui els hi atribueixen. 

Tot sovint es creen llargues cues per besar la teva imatge. Sobretot quan els que et volen saludar provenen dels països de l’Est. Quan estan davant la teva figura no volen ningú al costat. Es queden quiets durant uns llargs segons per tal que les vibracions els hi arribin sense interferències. Un guia d’aquests grups em va explicar que aquest era el motiu de les llargues files. En general es tracta de gent pertanyent a la branca ortodoxa del catolicisme. Res tinc a dir, només que la gent s’amuntega i de vegades es posa nerviosa.    

Sé que mires amb simpatia les persones que llegeixen la salve escrita en els reclinatoris i fan carusses de no entendre res. Passeges la mirada sobre els mallorquins que cerquen l’escut del seu poble a les parets i deixen anar comentaris fora de lloc. Somrius quan els infants et miren absorts i pregunten qui és aquesta senyora. Toques les fibres més íntimes del cor del pelegrí que se sent aclaparat perquè no arriba a final de mes o perquè el seu cònjuge el tracta amb duresa. Vols que torni a viure esperançat perquè, com deia el cartell del 125 aniversari a Lluc hi reneix l’esperança.


Mare de Déu, fes que les nostres pregàries siguin ardents i transparents. Segueix dreta en la teva capelleta escoltant les súpliques dels teus fills. Conforta’ls. Escolta els desitjos més difícils. Per exemple, que els polítics no es corrompin. Que no es segueixi maltractant el medi ambient. Que la gent curulla d’espanyolisme ranci eixampli la ment i sigui capaç d’entendre els catalans i els mallorquins que tenen tot una altre concepte de la convivència.    

Una besada de Manuel Soler Palà, msscc

lunes, 2 de julio de 2018

Crònica de juny 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. Diada dels Malalts a Lluc. La nit passada 15 voluntaris han volgut romandre al Santuari  per a  preparar la millor possible acollida dels malalts.

A les 10:00 es dona la possibilitat de confessions. A les 11:00 Missa que presideix el Bisbe Sebastià i concelebren uns 15 preveres. Particularment emotiva fou l'homilia del Sr. Bisbe. A l'ofertori es presenta el pa i el vi, rams de flors i productes casolans. Els Blauets, excepcionalment, quedaren el dissabte per acompanyar la missa amb els cants.
Dinar de pa taleca al mateix Acolliment amb l'animació musical del conjunt “La Tuna”.
Es calcula que entre malalts i acompanyants hi assistiren més de 600 persones. La Delegació de Salut amb Maria Teresa González al capdavant no deixaren cap a la improvisació.
3. Diada de les Famílies dels MM.SS.CC. La reunió festiva dels familiars dels congregants comença amb l'Eucaristia que presideix el Delegat P. Hippolyte Voka. Entre els diversos concelebrants el P. Emilio Velasco Sup. Gral. que està aquests dies en visita canònica a les comunitats. A la sala de la Santa Figura es projecten alguns audiovisuals de la Procura de Missions i Concòrdia. Després a Sa Fonda dinar fraternal.
7. A les 11:30 el P. Manuel Soler dona la benvinguda i celebra la Missa a un grup de 50 persones de l'Associació de Persones Majors del Pont d'Inca.
9. Segueix el degoteig de grups que pugen com a pelegrins.  Avui són una cinquantena de persones de l' Associació  Gent Gran de Sa Cabaneta (S'Olivera) que visiten la Mare de Déu i assisteixen a una Missa.
A les 17:00 Baptisme de Gerard  Font Servera de Palma, fill d' Antoni Font Castelló i de Celina Servera Planici.
10. Des de fa 12 anys el  grup Amigos de las motos fan una ruta que inclou 5 santuaris que comencen a Lluc on demanen beneir les motos. Després van a Santa Magdalena d'Inca i acaben al Santuari de Cura. Els integrants —uns 200— són persones adultes que gaudeixen de la moto sense traspassar els límits de velocitat, encara que cada any han de lamentar accidents de carretera, alguns mortals.

El P. Manuel Soler ha beneït motos i motoristes i el president Miquel Pasqual ha demanat un minut de silenci en record del campió Lluís Salom.
14. Avui s´han ajuntat dos grups a la Missa de les 11:30 que ha celebrat el P. Gaspar Alemany:
1) L'Associació Gent Gran de Son Real que celebra el 18è.  aniversari del grup. S´ha pregat per nou socis que compleixen 80 anys i també per una parella que feien els 50 anys de casats. En total eren unes 80 persones.
2) l'Associació de Persones Majors d'Alaró. Complien el 33 aniversari del grup. Han demanat pregàries pels difunts i unes balladores han fet una dansa per l'oferta Eren devers 225.
Set turistes/pelegrins de Puerto Rico, feligresos de la parròquia de Rio Grande que dirigeix la congregació dels MM.SS.CC. també han assistit a la Celebració i han quedat encantats amb la litúrgia i els entorns del Santuari. Els esmentats feligresos coneixien el P. Manuel Soler de quan exercí el seu ministeri a Puerto Rico.
S´ha reincorporat a la Comunitat de Lluc, el P. Antonio Fernández, que és a la vegada Ecònom i Conseller general del MM.SS.CC. després d'una temporada de servei i convivència missionera amb els congregants de Rwanda.
16. A les 11:00 el P. Gaspar Alemany dona la benvinguda i celebra la Missa a un centenar de pelegrins de l'associació de la Tercera  Edat de Gènova (Palma). Duen una coral amb teclat i trompeta per animar musicalment la celebració.
17. Cloenda del Curs acadèmic de l'Escolania. Els pares en  arribar foren acollits amb un berenar i els varen proposar imatges de video sobre les activitats educatives dels seus fills.
L'Eucaristia del diumenge, 17 de juny, fou molt participada especialment pels blauets i les seves famílies amb els pelegrins que hi eren presents. Emotiu fou l'acte de l'obsequi  d'una medalla de la Mare de Déu de Lluc a les alumnes que acaben la seva estada a Lluc: Alícia Paulet, Joana Maria Comas, Maria Llúcia Oliver i Cecília Ilbert.

El P. General dels MM.SS.CC que concelebrava la Missa amb el P. Gaspar Alemany, els va fer el lliurament. Acabada la Missa continuaren les activitats de pares, fills i mestres en la confecció de postres diverses.
El dinar fou al corredor del pati de jocs, compartit per tots a base dels aliments aportats per les famílies. A l'Acolliment del Centenari concert dels Blauets amb set cançons de repertori no-litúrgic. Els professors de música acompanyaren amb els instruments les diverses interpretacions. Després d'una joiosa  jornada, els blauets s'incorporaran a les seves tasques fins el dia 24 de juny que gaudiran de vacances familiars fins el dia 8 d'agost.

20. Unes 70 persones de l' Associació Gent Gran de Bunyola visiten la Mare de Déu .Participen a la Missa de les 12:30 que celebra el seu rector Mn. Mariano  Gastalver i fan les lectures, pregàries i ofrenes. Assisteixen a la Salve dels Blauets.
21. Visita de Baltasar Morell Fuster i Danilo de Urzeda Pereira que seran ordenats preveres el 24 d'aquest mes a La Seu. Preguen a la Mare de Déu la protecció pel seu nou ministeri.
24. Amb la primera de les sis tandes, comença la 8ª edició del English Camp Lluc (El Bosc Sagrat-2018) a les instal·lacions on s'allotja i conviu l'Escolania dels Blauets. Una sèrie de diverses activitats defineixen aquest singular campament: tallers de teatre, manualitats, jocs tradicionals de Mallorca; esports, natació, bàsquet, etc. classes d'anglès; contacte amb la natura, senderisme i escoles sobre de la nostra cultura.

El coordinador del campament és Tià Vallbona i del projecte Juan Antonio Amengual, mentre que la direcció recau en Carles Amengual.
29. Amb motiu del 7è. Aniversari de la Declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial el centre UNESCO de Mallorca ha organitzat a Lluc una sèrie d'actes commemoratius. A la sala de la Santa Figura s´ha obert una exposició de dibuixos i pintures del llibre Die Balearen i s´ha fe la presentació del llibre "Els dibuixants de l'Arxiduc" que ret homenatge als dibuixants que treballaren en l'obra Die Balearen.
Després, Bartomeu Deyà, membre d' ICOMOS ha donat la conferencia "El paisatge cultural agrari, patrimoni mundial". Finalment s´ha presentat el puzle educatiu  de Mallorca i Serra de Tramuntana.
Festa de Sant Pere a la primitiva església d'Escorca per venerar el copatró de la parròquia Enguany fou convidat a presidir la Concelebració Mn. Llorenç Lladó.

L'Ajuntament d'Escorca, com cada any, va convidar els assistents a un bon sopar a la fresca que preparà el restaurant veïnat. Baix les alzines un romàntic concert de violí a càrrec del professor de l'Escolania Gabriel Espinoza, que fou agraït amb molts aplaudiments.
30. Avui han pujat al Santuari en peregrinació persones que freqüenten la Llar de Felanitx (Centre de Dia del Consell). La Missa l'ha celebrat Mn. Josep Cerdà Tomàs, Rector de la parròquia de Felanitx. El P. Manuel Soler els ha donat la benvinguda. Una coral de 5 persones amb un organista han cantat diverses parts de la litúrgia. Al final, cant de la Salve de Mon. Vich i l'himne de la Mare de Déu de Sant Salvador de Mn. Bartomeu Oliver. Dinen  a l'Acolliment del Centenari en un ambient festiu.

lunes, 18 de junio de 2018

Trobada de santuaris a Sevilla

La Comissió Episcopal de Pastoral, de la CEE, mitjançant el Departament de Santuaris, Peregrinacions i Piedad Popular, organitzà aquest encontre, que es celebrà a la casa diocesana d'espiritualitat Betània, al poble de San Juan de Aznalfarache, a quatre kilòmetres del centre de Sevilla, els dies 28, 29 30 de maig passat.

Església de S. Juan de Aznalfarache
Els assistents participants  fórem uns 43; de Mallorca hi anàrem Mn. Francesc Munar i el coordinador dels santuaris mallorquins, Mn. Llorenç Lladó. El títol de la trobada: “Santuaritzacio” de la vida de l'Església: parròquies i confraries.

Des de fa uns anys el Departament posa dins el mateix sac realitats diferenciades. I això es tradueix a les converses i repercuteix en la manca d’aprofundiment i especificitat  de  cada una de les realitats que el conformen. Els participants pels Santuaris així mateix passàvem la dotzena; ni Montserrat, el P. Joan Mª Mayol, ni Meritxell, Mn. Ramón Rossell.

Amb una pregària començarem les jornades. La salutació de l'Arquebisbe President, D. Braulio Rodríguez, de la Seu de Toledo i del Bisbe Auxiliar de Sevilla, D. Santiago Gómez ens donaren la benvinguda. El Director del Departament, D. Eugenio Abad orientà les jornades i  presentà el primer dels ponents.

D. Eloy Bueno de la Fuente, Catedràtic de la Facultat de Teologia de Burgos encetà el tema: “El peregrí, i el confrare, protagonistes a l'Església”. Molt interesant fou la seva exposició, elaborada des de l’eclesiologia el Papa Francesc. “Si la secularització i altres forces ens han buidat les esglésies resulta que l'anada als santuaris i la inscripció a les confraries i agermanaments, es mantenen i augmenten. Ens trobam davant una gran paradoxa. Ens convidà, pel discerniment, a respondre a favor de les persones: “El pastor, mirant ambdues realitats ha de discernir entre considerar “reducte del passat” o una porta oberta per una nova evangelització.”

El capvespre del primer dia, una segona part tingué el Professor Bueno de la Fuente que ens ajudà a aprofundir en una pastoral més personalitzada. Que l'Esperit Sant bufa quan vol, allà on vol i com vol manifestar-se, no s'ha de perdre mai de vista.

L'horabaixa tinguerem tres comunicacions prou eloqüents:
        
1ª Hermandad del Stmo. Cristo del Buen Fin: La labor del Centro de estimulación precoz.

2ª El Consejo General  de Hermandades y Cofradias de la ciudad de Sevilla: Proyecto Fraternitas, Presencia de lasHermansades de Sevilla en las periferias dela ciudad

3ª Hermandad de Ntra Sra. de la Paz. Misión cofrade. La piedad popular como cauce de evangelización a bautizados alejados de la fe.

Cada una de les tres comunicacions, realitzades per un voluntariat molt nombrós, i presentades pels seus responsables laics, està exercitant la misericòrdia en el camp de la salut, en les zones més marginades de la ciutat, i en l'aportació de vocacions al Seminari Diocesà de Sevilla.

El segon dia de l’encontre fou més variat. Al matí començàrem amb la ponència del Director del Secretariat, D. Juan Luís Martín: “Santuaritzar les Parròquies? Una proposta pastoral de Bergoglio-Francesc.”

El ponent posà l'origen de la proposta a la Carta de Quaresma 2007 i a la Campanya Pastoral de Setmana Santa 2008, mentre era encara a Bons Aires.

Parròquies i Santuaris son espais distints i complementaris.

Els Santuaris: memòria, presència i profecia del Déu amb nosaltres. I ens oferí tres mirades:

+ Mirada al passat des de l'esdeveniment salvífic: el nostre origen ens situa a un món llunyà on ja eren presents els santuaris.

+ Mirada al present: la presència de Déu i de la seva recerca, s'expressa i ens regenera en l'amor de Déu.

+ Mirada al futur: el santuari és la profecia del demà de Déu en el món.

Els Santuaris en el context de la pietat popular: de “Aparecida” a “Evangelii gaudium”. Els Santuaris son els llocs, els indrets, on el Poble de Déu recerca la fe. Els santuaris son espais sagrats, geogràfics i humans. Els Santuaris son llocs de sacramentalitat popular. Els Santuaris son espais d'evangelització.

El capvespre, horabaixa i nit visita a Sevilla. Visita guiada a la Catedral que ens dugué prop de dues hores. Els preparatius del Corpus eren a punt. Celebràrem l'Eucaristia, que presidí el Sr. Bisbe Auxiliar. Ell mateix ens mostrà després el Palau Episcopal. De camí cap a un típic restaurant, voltàrem per la ciutat fent temps. Els preparatius per la festa del Corpus eren ben ostensibles. El sopar de germanor fou gratificant.

I el dimecres matí el dedicàrem a la IV Ponència: “Formació d'agents per a una millor i adequada evangelització”. El seu relator fou el jove sacerdot D. Antonio José Mellet, Rector de la Basílica de la Macarena de Sevilla.

Amb la revisió de la Trobada i propostes pel futur acabàrem la tasca. L'Eucaristia i el dinar significaren el punt final. Llavors restaren els comiats.

Mn. Llorenç Lladó, Coordinador Diocesà Pastoral de Santuaris.