Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 16 de abril de 2017

Pasqua: la litúrgia es desborda

A la nit de Pasqua sembla com si la Litúrgia es desbordàs i no endevinàs amb les paraules adequades. Recórre als pregons, es desboca en emocions i càntics, intercala al·leluies en cada paràgraf. Després vol renovar-ho tot: llum nova, aigua nova, compromís nou...

Pensant-ho bé, no és per menys. La litúrgia no fa sinó transmetre el ressò d’una sorpresa majúscula davant el gran anunci: “Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat”. Els deixebles varen assaborir davant aquestes paraules l’esglai, la por, l’alegria. Varen quedar submergits sota un remolí d’impressions.

Davant la resurrecció de Jesús, davant la Bona Notícia que no s’ha de cercar entre els morts qui és viu, també als cristians d’avui hauria d’embargar-nos l’emoció. I això no obstant….

Qüestió d’ulls clars

Tanmateix a molts el que significa la Pasqua els deixa freds i  indiferents. Senten l’anunci dormisquejant o amb la ment volant sobre els paratges de les vacacions. St. Pau clamava: “Si Crist no ha ressuscitat, vana és la nostra fe”. Devia ser que això de la fe no amoïna en demesia?


Un està temptat de pensar que es prenen més seriosament la Pasqua aquells per a qui la Resurrecció es escàndol i bogeria, com ja va succeir en temps passats. Tal volta sigui preferible la postura de qui es resisteix a creure, dubta i discuteix que la de qui tot s’ho empassa sense moure les parpelles.

Els que ho neguen o ho afirmen commovent-se fins les entranyes tenen alguna cosa en comú: busquen,  prenen partit,  són conscients que la qüestió és molt seriosa. Els que  no reaccionen són els més perillosos. Es troben al caire de la insensibilitat. O sigui, de la mort.

És curiós. Hi ha lectors de l’evangeli que no van més enllà de la enorme i pesada llosa que tapa el sepulcre, mentre d’altres estan convençuts que no va ser la mort, sinó la vida, qui hi va dir l’última i definitiva paraula. Potser tot sigui qüestió d’ulls clars.

Les arrels de la fe

Per aquests i per altres motius el Diumenge de Resurrecció invita tots els creients a tornar la vista als orígens, a les arrels de la fe. Ha de ser necessàriament saludable comprovar on i com va néixer. Entre d’altres coses perquè el llast de vint segles tal volta ha enterbolit les aigües.

La Resurrecció —i amb ella l’amor, el servei, la creu i el sepulcre— tenen un llenguatge molt nítid. Aquestes són les aigües originàries que no donen peu a cap ambigüitat.

El Tríduum pasqual és eloqüentíssim. Dijous: el gest senzill de partir el pa i beure una copa. El gest sorprenent que el líder es cenyeixi una tovallola i renti els peus als seus. Divendres: el contacte rude d’una fusta i un cos humà, sense ornaments ni additaments, totalment nus. Dissabte: la mort, un sepulcre buit.
Un pa, una copa, una palangana, una creu estellosa, un cos nu, un sepulcre buit: vet aquí en síntesi el llenguatge inequívoc de la Pasqua. El catàleg de dogmes detallant tot això que el cristià ha de creure, vendria després. Els problemes de les vestimentes clericals, encara més tard. Els organigrames d’acció pastoral, altre tant. Supòs que aquestes coses han de tenir el seu lloc a l’Església, però a la vista està que en els moments transcendentals de la vida de Jesús no apareixen. Ja seria trist que ens fessin perdre de vista el fonamental.

Experimentar Jesús ressuscitat

Per a nosaltres avui i ara l’experiència de Jesús ressuscitat no s’ha de concebre sense més com la restauració d’un cadàver. La  radical novetat de la Pasqua és que un de la nostra raça viu una altra forma superior d’existència. Y nosaltres som cridats al mateix.

L’experiència de Jesús ressuscitat que nosaltres puguem tenir en el fons no difereix molt de la dels Apòstols. Sabem  que la causa de Jesús prossegueix. Sabem que no obstant les ombres, les camins tortuosos i les travetes, el seu esperit continua aletejant.

I l’Esperit de Jesús pronunciarà l’última paraula sobre tot sofriment, tota debilitat i tota angoixa que, a la fi, no són sinó camins abocats a la mort. La Comunitat cristiana anuncia el dia de Pasqua que l’últim i pitjor enemic de tots —la mort— també serà derrotada. No es tracta d’un consol imaginari. Crist, la primícia de la Humanitat, ens ho garanteix. Ell ja ha ressuscitat.


Creu en la Resurrecció qui sent la persona càlida de Jesús al seu costat. No creu en la Resurrecció qui el concep como un fantasmal supervivent. Creu en la Resurrecció qui no busca entre los morts aquell que és el Vivent.

Manuel Soler Palà, msscc

jueves, 6 de abril de 2017

Vocabulari de Setmana Santa

CREU.- Instrument per acabar amb els condemnats a mort en els temps dels romans. Jesucrist hi morí per no saber ser flexible, negociador i pactista amb els seus adversaris. Poc a poc la creu ha estat substituïda (a mida que els homes s’han anat refinant) per la forca, l’afusellament, la cadira elèctrica, la cambra de gas, etc. La creu ha esdevingut símbol del cristianisme, però alhora ha anat perdent totes les arestes i asprors. S’ha convertit en un objecte d’ornamentació al coll de les persones respectables. També les jerarquies se l’han penjada al coll per assabentar la gent del rang que ocupen.

TOMBA.- Lloc on depositar les despulles humanes. Ha adquirit gran celebritat la tomba de Jesucrist, així com la llosa que hi havia al seu davant. Se sap que el seu propietari era un home que es posà decididament de part de Jesús... quan va ser mort. L’horabaixa del divendres sant aquella tomba feia presagiar la fosca perpètua a l’entorn del condemnat a mort. Però el diumenge, tres dies més tard, degué passar quelcom d’extraordinari, massa enlluernador per poder-ho examinar amb tota objectivitat. El fet és que d’aquest dia ençà els deixebles perderen la por i començaren a construir una Assemblea, dita Església. Encara avui dia aquesta obra manté la vitalitat malgrat els atacs dels de fora, les debilitats dels de dins i els desencerts dels de dalt.


SERVEI.- El Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa, Jesús escoltà crits d’entusiasme dels llavis del poble. El Divendres Sant escoltà crits de menyspreu sortits de les mateixes boques que l’havien aclamat. Jesús era allà per tal de complir la seva missió de servir, colcant sobre una somera. Els seus seguidors també apel·len sovint al servei. Però no els és tan indiferent el lloc des d’on servir. Prefereixen fer-ho des dels despatxos importants i les poltrones apelfades. De fet mai no hi ha necessitat de lamentar candidatures per a les altes jerarquies.

SOFRIMENT.- Dolors i turments, tant físics com morals, patits pel Crist en la setmana cruel, també coneguda com a Santa. Cal destacar que la mort de Jesucrist no ha estat la més dolorosa en la història de la humanitat, tal com piadosament s’ha dit i escrit. Ell estava al marge de tot tipus de competició. Tampoc no sofria per sofrir o per acaramullar mèrits. Els turments els hi infligien uns homes en nom de la justícia i la divinitat. Els hagués pogut evitar tornant enrere, cedint, mostrant-se més diplomàtic. Però no volgué consensuar amb aquestes condicions.

RESURRECCIÓ.- El dogma més decisiu del cristianisme, la veritat de la qual el creient xucla la saba necessària per no defallir. Això en teoria. El fet és que els seguidors del segle XX semblen més propensos a adorar i a magnificar el Crist mort en creu que el Crist ressuscitat en glòria. Tal volta per allò que deia Schweitzer: “És evident que un Senyor mort no ofereix gens de perill, però tampoc no serveix per a res”. Més encara, s’observa una clara tendència al llarg de la història a eliminar els homes molestos. I després (per tal de tranquil·litzar les consciències?) pujar-los a l’altar. Fins i tot conté una certa lògica: abans de donar culte als màrtirs, cal fer màrtirs; abans de revisar els processos, cal fer processos.

PERDÓ.- Acció difícil, que requereix una gran generositat de cor en qui és capaç de fer-la. Molt més si cal perdonar aquella gent que el Diumenge de Rams s’esgargamellava aclamant-lo i que després canvià de signe la cridòria. “Perdona’ls que no saben el que fan”. Molta de comprensió, una enorme tendresa i una bona dosi d’intel·ligència es necessiten per entendre la fràgil sinceritat humana i sobreposar-se a la ràbia que provoca la hipocresia. Exactament el que és capaç de fer un home tan sencer que és Déu alhora. I precisament el que poquíssims humans són capaços de fer.

ALEGRIA.- El sentiment que hauria de regnar, per exemple, a l‘Eucaristia de la Vigília Pasqual. Cas que hi fos, però, es dissimula molt. Les paraules diuen, és ver, que “la meva ànima exulta de goig” i es tripliquen els al·leluies. Tanmateix hom mira la nau del temple i el goig per “el dia que ha obrat el Senyor” no es veu enlloc. Entre les paraules i les actituds es detecta un desfasament. Motiu? Tal volta que en no viure a fons el missatge cristià, el sentiment de goig al qual convida la litúrgia resulta massa oficial. O potser que, en no sofrir profundament la tragèdia de la mort, tampoc l’alegria que comporta la Resurrecció no pot tenir res d’eufòrica.

Manuel Soler Palà, msscc


viernes, 31 de marzo de 2017

Crònica del març 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Dimecres de Cendra. Entram al temps de la Quaresma que estimula als creients a la conversió personal i comunitària. Un temps de recerca de la Paraula i del compromís evangèlic. 


Coincideix avui amb la Festa de les Illes Balears i fa un dia molt bo; molta gent puja a Lluc a peu o en vehicle

4. Tornen molt contents de Brussel·les els components de l'Orquestra de Cambra de l'Escolania de Lluc que han donant dos concerts a la mateixa seu del Parlament Europeu i a l'Institut Cervantes. Foren rebuts amb moltes atencions i afecte. Els va saludar i presentar l'eurodiputada mallorquina Rosa Estaràs que va destacar que, per venir de Lluc, era la millor ambaixada cultural que podia representar Mallorca.


Aprofitaren l'estada per a realitzar una visita cultural guiada a Brussel·les, Bruixes i Gante. Tota una experiència internacional molt enriquidora.

6. Un grup de directius de la Fundació Federació Balear de Futbol han estat rebuts pel P. Prior per parlar d'un possible conveni entre el Santuari i la Fundació per tal de crear unes colònies a favor dels nins i nines que viuen una certa marginació social.

Han visitat les instal·lacions esportives (camp de futbol, piscina, etc.) i creuen que és un lloc ideal per aquest tipus de formació.

7. Des d'ahir té lloc a Ciutat la 38a Trobada de Responsables de Santuaris de Catalunya i Balears que du per lema “Experiència de l'Amat, missió de l'Amic”


A la presentació de la trobada es fan presents l'Administrador Apostòlic de Mallorca, Mn. Sebastià Taltavull i el Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mn. Agustí Cortès.

Diverses ponències, activitats i visites ajudaran a compartir experiències en l'acollida i atenció dels pelegrins.

La figura de Ramon Llull es farà” present amb les ponències de Mn. Teodor Suau “Experiència de l'Amat, missió de l'Amic” i de Mn. Jordi Gaià “Ramon Llull i el diàleg interreligiós”. El P. Manuel Soler parlarà sobre “La preocupació ecològica des dels santuaris”.

Avui han pujat a Lluc i durant el viatge el P. Manuel Soler els ha explicat els detalls més importants de la historia del santuari. Els assistents han tengut una jornada de feina, han celebrat l’Eucaristia i venerar la imatge de la Mare de Déu. Naturalment, han escoltat la salve i els cants dels blauets. Alguns també han visitat el museu.


La impressió ha estat molt bona. La majoria no esperaven un santuari d’aquesta magnitud i tan visitat.

8. A les 11:00 el P. Joan Arbona ha rebut i celebrat la Missa a un grup de persones de la tercera edat que han vingut des del Coll d'en Rabassa en quatre autocars. Eren més de 200 de l'Associació Ntra. Sra. del Carme. Han participat en les lectures i pregàries i, al final, hi ha hagut un recitat de poesies.

9. Visiten el Santuari i la Comunitat un grup d'antics excongregants mm.ss.cc de Navarra que, entre altres llocs, visqueren i estudiaren a Lluc. El P. Manuel Soler els acompanya als indrets més coneguts de la seva formació i el P. Joan Arbona, company seu del Noviciat, dina amb ells i comparteix la jornada en fraternal diàleg.

10. Venen a peu equipats amb les seves motxilles alumnes de Primària del Col·legi C.I.DE. (Palma). Passen la jornada a Lluc instal·lats a l'Acolliment Font Coberta i assisteixen a la Salve dels Blauets.

11. Unes 60 persones de la Unió Seglar Ramon Llull fa la seva 39ª Peregrinació anual al Santuari de Lluc .Venen a peu i pregant des d'Inca i al migdia tenen la Missa que concelebren els PP. Antonio Turú i José Maria Serra, mcr.

12. Un notable grup de feligresos de les parròquies de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra de Marina omplen la basílica per assistir a l'Ofici que presideix el P. Manuel Soler. Concelebren l'Eucaristia Mn. Rafel Umbert, Rector i Mn. Bartomeu Villalonga, Vicari.

13. Després d'un temps d'aprenentatge, avui s'incorpora com a cantor a l'Escolania, en Marc Rios Cardona, de Pollença. Estudia 4t. Curs d'Educació Primària. 

14. El Museu de Lluc és un bon dipòsit de material etnogràfic que ajuda a conèixer les nostres arrels i fesomia cultural. Avui el visita Margalida Coll Sabater que ha començat un doctorat en Arqueologia i Prehistòria per a veure el material de les excavacions que va fer el P. Cristòfol Veny a Son Maimó (Petra).

Avui també es presenta la nova incorporació a l'Escolania d' Alba José Solivelles, del Port de Pollença. Estudia segon curs de Primària.


– AVÍS. Abans d'arribar al 4t. Misteri del Pujol de la Trobada, tant a la pujada com a la davallada, hi ha una reixa metàl·lica que barra el pas per temor de despreniment. S'està estudiant la manera de solucionar el problema i posar-hi remei.

21. La revista Llucmajor. De pinte en ample (març-2017) parla de l'anada a Brussel·les dels dos blauets llucmajorers Joel i Carol Somoza López i, entre altres informacions sobre els concerts que donaren amb l'orquestra de Cambra de l’Escolania, destaca la importància de la formació que reben a Lluc: “Aquests dos Blauets, formen part d'una institució que és un patrimoni vivent de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la nostra història. Són part de l'aportació diària que realitza el Santuari de Lluc per mantenir uns valors de Mallorca cada vegada més globalitzada.

Actualment Joel i Carol, amb seu cant i amb el seu instrument, el que fan és mostrar al món el que es realitza, el que es crea, cada dia dins l'Escolania, dins el Santuari de Lluc. Al mateix temps que es formen, contribueixen a difondre la nostra identitat, els nostres valors i la nostra cultura arreu del món”.

23. Un grup de la Tercera Edat de Manacor assisteix a la Missa i a la Salve dels Blauets.

23. Al Museu de Lluc hem rebut una interessant publicació “Aires de Sa Talaia-50 anys” que relata amb postals i escrits la història d'aquesta prestigiosa agrupació folklòrica eivissenca de Sant Josep. L'autor, Pere Planells Marí, escriu la dedicatòria que evoca els afectius vincles històrics i religiosos entre Eivissa i el Santuari: “Al Museu de Lluc i a la seva patrona, la Verge de Lluc, que els eivissencs han venerat sempre amb moltíssima devoció – Març 2017.Pere Planells”.

24. Isabel Ramis Caubet, filla de la prestigiosa escultora Remigia Caubet, fa donació al P. Prior de la imatge d'un Santcrist de bronze. Una prova més dels lligams històrics-artístics de la família amb Lluc. Basta recordar la bella escultura del P. Joaquim Rosselló que presideix el Jardí de la Magnòlia que du la signatura de l'escultora.

26. La celebració de l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Antoni Fernández resulta especialment emotiva: Concelebra Mn. Francesc Munar, Rector de Campos que ahir va pujar a peu des de Caimari amb una quarantena de nins i familiars campaners; participen de l'Eucaristia un grup de l’Associació de Gent Gran de Son Rapinya (Palma); celebren els 50 aniversari el matrimoni d'Antoni i Margalida pares del diaca Toni Moreno que també exerceix el seu ministeri i anima la pregària i, avui, també s'incorpora com a cantador de l'Escolania, el blauet John Ilbert Figuerola que és de Llubí, té 12 anys i estudia Primer Curs d'Educació Secundària.

31. Un nombrós grup d'alumnes d'educació secundària del col.legi dr St. Gaietà de Palma passen una jornada a Lluc i assisteixen a la Salve dels blauets

jueves, 16 de marzo de 2017

Trobada dels encarregats de Santuaris

La XXXVIII Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears s'ha celebrat a Mallorca els dies 6-8 de març. Us oferim dues cròniques. La primera del coordinador, Joan M. Mayol, monjo de Montserrat. Baixa més als detalls i aporta un resum o fil conductor de la temàtica. L'altra surt de la pluma de Mn. Ramon Canillo, rector de Meritxell (Andorra) que és el més veterà del grup. La crònica ceerca les paraules claus -ben resumides- del que es va escoltar, amb algunes reflexions de caire més personal.
Encarregats de Santuaris de Catalunya i Balears
davant la façana de Lluc. Es trobaven per XXXVIII vegada

La XXXVIII Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears ha tingut lloc enguany, sota la figura del Beat Ramon Llull, a Palma de Mallorca. El lema escollit pensant en l’aportació que la vida i els escrits del Beat Ramon poden oferir  pels qui tenen cura dels santuaris ha estat “L’experiència de l’Amat missió de l’amic”; que ha abastat els temes de la Mística, l’ecologia i el diàleg  interreligiós.
Ha obert la Trobada el missatge llegit per Mn. Llorenç  Lladó en nom del Sr. Bisbe Sebastià Taltavull, administrador apostòlic de la Diòcesi de Mallorca. El Sr. Bisbe. Agustí Cortés, President del Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i dels Santuaris de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha inaugurat  el treball d’aquest Trobada. 
Hi ha hagut dues conferències per introduir-nos en la mística i el diàleg religiós del beat Ramon; i en el tema de l’ecologia s’ha fet amb una post lectura de la encíclica apostòlica “Laudato si”.
Ramón Llull, Somni, Miracle i Misteri: El secret de Llull: L’amic que cerca l’Amat per Mn. Teodor Suau. En aquesta conferència es constata que en la missió dels qui tenen cura dels santuaris cal vetllar el tema de la peregrinació com un moment sempre obert a un possible nou començament, tal com succeí en la vida del beat Ramon. Es feu notar la responsabilitat que assumeix el qui fa el servei d’acolliment en un santuari a fi de ser un referent visible més enllà del moment present del pelegrí que és acollit. També, gràcies a la biografia de Ramon Llull, es posa de manifest la importància evangelitzadora que té la pregària de la comunitat cristiana capaç de transmetre salut i pau a aquells que es deixen seduir per la bellesa de la seva veritat. I finalment ens recordà la importància que té la pregària dels altres sobre hom mateix, com element de consol, guarició i creador d’esperança. La figura de Llull incentiva als qui tenen cura dels santuaris a apassionar-se com ell a fer experiència de l’Amat per ser, en la condició de amics seus, “somiadors de somnis que se somien de despert”.
Al monestir de la Real, que guarda el record de llargues estades del Beat Ramon,  tingueren lloc dues comunicacions, la visita a diferents dependències històriques del monestir i la celebració de l’eucaristia a la seva església.
·         Els Donats del Santuari de Sant Salvador de Felanitx, John i Catalina, exposaren la seva experiència, com a parella i com  a família, de la seva vida en aquest santuari.  Lloc perifèric però, per mitjà de l’atenció personal dels donats, lloc proper i acollidor dels sentiments i de la devoció dels pelegrins que hi pugen.  El seu testimoni, que el trobareu per escrit en el dossier d’aquesta Trobada, ens recorda i ens esperona a ser sempre de nou més conscients del sentit del lloc sagrat on, experiència humana i transcendència, acompanyen i renoven la vida. 
·         El P. Jaume Reynés, msscc. ens feu una lectura transversal del seu llibre: “Pregar amb Ramon Llull:  llibre d’Ave Maria”, que vol ser un pont interreligiós en el moment històric de Mallorca, on fou escrit. La importància de la intensitat de la pregària feta de “plors, precs i lloances”  ens donà, mitjançant l’aprofundiment lul·lià de cada una de les invocacions de la salutació angèlica i la devoció popular, l’orientació pastoral actual on s’encamina tota l’oració: “Com honorar el fruit de Nostra Dona”. La Verge és considerada com una flor respecte de Jesus que és el Fruit beneït. És la pregària de l’Abat Blanquerna, “una pregària que porta a la contemplació, al servei solidari i alliberador dels pobres, a la conversió i a la reconciliació, a la missió i al martiri per l’Amat”. El treball de la jornada acabà amb l’eucaristia que fou presidia i predicada pel Sr. Bisbe Agustí.
Dimarts començàrem amb el treball al Santuari de Lluc amb una introducció de Mons. Jordi Gayà sobre el tema de Llull i el diàleg interreligiós, posant de  manifest, a partir del capítol 187 del llibre de Contemplació, la importància actual de les actitud com ara: la bona intenció i sinceritat, concretar punt comú de partida,  llibertat de l’enteniment, no discutir amb argumentacions d’autoritat, etc.,  que Ramon Llull descriu com a necessàries per a un diàleg interreligiós veritable i fecund. Ell mateix, acabada la seva intervenció, llegí l’escrit que Mn. Antoni Matabocsh havia preparat per aquesta ocasió perquè no pogué ser present a Lluc a causa de la mort de la seva germana, Carme, la qual encomanàrem a la pregaria en la celebració de l’eucaristia. 
Seguidament el Sr. Mohamend Halhould, president de la Comunitat Islàmica de Catalunya, presentà el treball de l’associació interreligiosa GTER, de la qual actualment n’és el president, donant a conèixer el treball que porten a terme a Catalunya, des de fa més de 10 anys, cristians, musulmans  i jueus,  a l’entorn de tasques de suport humà  cultural i religiós, a fi de crear un marc de diàleg pràctic que fomenta la  confiança i la col·laboració des de les pròpies creences, com a camí per assolir una entesa respectuosa i constructora de reconciliació i de pau.
El Sr. Jaume Huberman, el tercer membre de la taula rodona, expressà breument, des del seu sentiment arrelat al País de farà més de 60 anys, la seva condició jueva, oberta, de germà, present ara i aquí, de continuar compartint el do de la seva vida i de la fe abrahàmica que li confereix sentit.
Acabats els seus parlaments, la taula rodona tingué una primera part amb algunes preguntes que després del sopar donaren per una llarga estona de debat.
El P. Manuel Soler, rector del santuari de Llull, ens feu reflexionar sobre el tema de l’ecologia a partir de l’encíclica del sant Pare Francesc: “Laudato si”. El text de la conferència el trobareu igualment en el dossier d’aquest trobada.
Però cal destacar les idees  i imatges que ens oferí pensant en la missió dels santuari, la majoria dels quals es troben fora de les ciutats enmig de la natura.
·         Viure la vocació de protectors de l’obra de Déu
·         La capacitat de gaudir amb l’essencial sense entristir-se perquè no es posseeix tot el què  s’ambiciona.
·         El santuari com icona d’harmonia per a la societat actual.
·         Consagrar l’entorn  per salvaguardar el misteri del lloc sagrat en front de la concepció no  cristina dels espais màgics.
·         Afavorir la contemplació silenciosa de la natura com espai que desvetlli la contemplació de la  pròpia vida a la presència única de Déu.       
·         La reivindicació del descans, de l’oci, com a lloc de regeneració humana i espiritual  contraposat amb saviesa, fins i tot filològicament parlant, amb el negoci.
·         Justícia i dignitat, sobrietat i netedat són els dos binomis que sintetitzen la intenció i la  finalitat de tot l’exposat en la conferència que s’inspirà en la lectura de la “Laudato si”.

 Dimecres, al mati, férem una síntesi de tot l’escoltat i compartit.

 Tal i com és va ja proposar l’any passat és va valorar la necessitat de que tots els participants tinguéssim accés al Blog del Secretariat Interdiocesà de Santuaris (Sisantuaris@gmail.com) com una eina de servei intern pels rectors i pels responsables que pot afavorir la comunicació i la col·laboració entre els santuaris.  

A mig matí férem una visita i celebràrem l’eucaristia en el convent de Sant Francesc, venerant la relíquia del Beta Ramon Llull. La celebració la presidí el Director d’aquest Secretariat, el P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat. Hi concelebraren, juntament amb els preveres i el diaca assistents a la trobada, els frares franciscans: el P. Gori Mateu, superior de la Casa, i el P. Batle, compositor de la música de la festa del beat.

L’evangeli de la festa ens aportava llum en el nostre treball d’aquests dies. Com Ramon, també nosaltres, som anomenats per Jesús mateix com “amics” i ens demana que ens mantinguem en l’amor que ens té. Ens ho diu en el context previ de la seva passió, des del cor del dijous sant que és l’exordi de tot el Tríduum Pasqual de la mort i de la resurrecció del Senyor: Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Una analogia oportuna per a nosaltres de les cinc aparicions del crucificat a Ramon.

Som escollits com ell per portar el fruit d’aquest amor als qui no el coneixen, amb una vida humil i transparent semblant a la de sant Francesc de la qual Ramon en prengué exemple. Com deia sovint el sant: Anuncieu sempre l’evangeli, si cal amb la paraula!

En el treball que aquests dies hem fet sobre la mística i el diàleg interreligiós, conduit pel “seny” i la “follia” de Ramon Llull, unit al tema de l’ecologia a partir de la “Laudato si” del Papa Francesc, podem sintetitzar:

·         L’ecologia: viscuda des del manament nou ens demana saber respectar l'obra de Déu, de tenir cura de la Casa comuna de tots els homes i de treballar per la comunió entre ells des de l’exemple de la sobrietat de vida i la netedat de cor.

·         Mística: des de l’experiència de conversió de Ramon se’ns convida a ser, com ell, “Somiadors de somnis que es somien de despert”.

·         Diàleg interreligiós: saber contar als altres l’amor de l’Amat per sobre de tot; saber escoltar dels altres la seva experiència en l’amor de Déu sobre tot, per continuar en aquest diàleg fins que la pau i la justícia es faci present en totes les relacions humanes.

El grup a la sala capitular de La Real

Sant Pau ens alertava en la primera lectura d’un perill de forma en la nostra predicació amorosament obligada, i no és un perill menor. No convertim l’evangeli amb una cosa costosa. Com la Santa figura de Lluc estem cridats a mostra a Jesús amb les pàgines obertes de l’evangeli on tothom hi té cabuda i hi pot trobar, sense violentar ningú, el do de la conversió, del perdó, de la pau i de l’alegria. 

L’altre perill és la mundanitat religiosa. El Beat Ramon ens alerta amb una imatge bíblica, el lleó al qual al·ludeix la carta de sant Pere, transformada en poesia lul·liana: “Maldava l’amic per seguir el seu Amat, i passava per un camí on hi havia un lleó dolent que matava tot home que passava peresosament i sense devoció”. Aquí ens parla d’aquesta vocació fascinant i d’aquesta missió plena de passió que té l’amic, i del perill que entranya per a ell la mundanitat religiosa, el seu taló d’Aquil·les, però també ens descriu bellament la força que té la humilitat d’un amor absolut donat a l’Absolut Proper que és l’Amat.
             
Anava l’Amic per una terra estrangera, on imaginava trobar el seu Amat, i en el camí l’assaltaren dos lleons. Tingué por de la mort l’Amic, per tal com desitjava viure per a servir el seu Amat, i trameté el seu record al seu Amat, per tal que l’amor fos present en el seu traspàs, amb el qual amor millor pogués sostenir la mort. Mentre l’Amic recordava l’amat, els lleons vingueren humilment a l’Amic, a qui lleparen les llàgrimes dels seus ulls que ploraven, i les mans, i els peus li besaren. I l’Amic anà en pau a cercar el seu Amat.

La visita a la Seu la va conduir esplèndidament el P. Joan Bauzà. Ens endinsà en la rica simbologia  d’aquesta monumental catedral que és amb raó dita, entre altres apel·latius, la “Catedral de l’Eucaristia”. Blanquer, Gaudí i Barceló, des del barroc passant pel modernisme fins l’art contemporani, han contribuït a crear el tríptic eucarístic més monumental del món.  I amb això donàrem per ben acabats els treballs d’aquesta Trobada mallorquina i lul·liana. 

Joan M. Mayol, osb
                Palma, 8 de març de 2017

El P. Manuel Soler explicant els detalls de la plaça de Lluc


SOMNIADOR DE SOMNIS: RAMON LLULL 


Vaig conèixer, encara que superficialment, la ingent obra filosòfica, teològica, científica i literària de Ramon Llull gràcies al treball final de carrera de filologia catalana. Del vers de l’autobiogràfic Cant de Ramon, “Vull morir en pèlag d’amor”, me’n vaig fer un mantra que duc gravat en foc dins del meu cor. 

M’he retrobat amb el beat mallorquí, de doble vocació intel·lectual i mística en la Trobada de Rectors de Santuaris de Catalunya, Balears i Andorra, haguda els dies 6,7 i 8 de març del 2017. El Santuari de la Mare de Déu de Lluc, la basílica de Sant Francesc que guarda el sepulcre, i la Catedral de Palma han acollit amb fervor la cinquantena de participants. Sacerdots i laics de Santuari ens hem deixat interpel·lar pel Mestre : “home del seu temps, el (societat) sabé estimar.” 

Les persones privilegiades de tenir per casa el Santuari, ens hem omplert de somnis gràcies al somniador beat Llull que aprofità totes les circumstàncies per comprometre’s amb un món ple de contradiccions. “Foll de Crist” somià que fos conegut, reconegut, adorat, seguit i estimat a totes aquelles terres l’horitzó de les quals albirava en la llum de Miramar. 

Mons. Agustí Cortés, President del Secretariat ens donà la benvinguda: “ RAMON LLULL, HOME D’HUMANITAT, HOME DONAT A DÉU, HOME DE TESTIMONIATGE” , un Beat per ajudar-nos a fer camí i per fomentar la nostra relació interna.” 

Mons. Sebastià Taltavull, Administrador Apostòlic de Mallorca, ens trameté un missatge per amarar-nos de l’esperit llul·lià: “LLULL ÉS L’HOME POLIFACÈTIC,QUE ORIENTA LA SEVA VIDA, IMPRESSIONAT PER CRIST CRUCIFICAT, de Qui rep la inspiració que l’obre a totes les dimensions del pensament.” 

El fil conductor de les tres jornades d’estudi, d’intercanvis i de pregària, “Experiència de l’Amat, missió de l’amic”, fou glossat pel P. Joan M. Mayol, secretari de l’Associació. El germà monjo benedictí ens digué : “LLULL TRANSMET EL QUE VIU, PERSONA MÍSTICA, ECUMÈNICA I ECOLÒGICA. En celebrar el setè centenari de la mort de Ramon Llull, hom descobreix que el Beat és vivent. Viu en tantes persones que continuen avui la seva aventura. I aquesta aventura és horitzó de futur, i no només memòria passada.” 

El professor Teodor Suau ens descobrí el Llull místic. “Qui ets, Llull? –Sóc l’amic de l’Amat.” El secret de Llull és l’amic que creu en l’Amat. “Cridà l’amor els seus amadors i els digué que demanessin els dons que li eren més desitjables...I ells demanaren a l’amor els vestits i afaiçonaments que fossin a l’Amat més agradables.” L’enamorament és el fruit del xoc, del pelegrinatge i de la reflexió. I l’amor és el més fort perquè té els cinc elements: aigua, terra, aire, foc i Déu. Parla des de la gent. No vol vèncer sinó convèncer. Cerca un llenguatge, com avui ho fa el Papa Francesc. 

El P. Jaume Reynés, MSSCC, autor del llibre que glossa “L’Ave Maria” de Llull, ens confessa“ Qui no se n’enamora de la Mare de Déu, ja no se n’enamora!”. En l’Ave Maria contemplem l’Agraciada; desvetllem la solidaritat “perquè no plorin els pobres”; preguem amb llàgrimes “per vos plor e m’enamor”; la devoció esguarda el ventre de Maria i la consciència missionera de l’Església. 

El professor, mossèn Jordi Gayà, autor de “La vida de Ramon Llull”, dissertà “Llull i el diàleg interreligiós”. A Tunis Llull estableix contactes amb lletraferits de la ciutat reunint-ne més i més cada dia. Un diàleg que li portà molts patiments (passus est a multis mult opprobia). Mohammed Halhoul, islàmic, i Jaume Huberman enriquiren el diàleg entre el professor i els participants. 

El P. Manuel Soler, MSSCC conversà sobre “La preocupació ecològica de Llull”. El món es contempla des de dins. La crisi econòmica demana una conversió: saber gaudir de les coses petites. No cal luxes ni parafarnàlies. El santuari és un espai de llibertat. El món és un santuari. Crist és el vertader Santuari. El Santuari és un lloc (LLUC, LLOC) teològic. El Santuari és una finestra oberta cap a Déu i cap al Poble. El camí devers el santuari és la bellesa i la bellesa toca el cor. Tota Europa està sembrada de santuaris amb un lema de rerefons “sobrietat i transparència (nets de cor)”. Clogué amb èmfasi el P. Manuel: “afavorim els museus; creem pregàries que es puguin entendre; alliberem-nos del lucre que és suïcida. Somiem desperts.” 

Contemplo una gran diversitat de Santuaris, el de la meva Confident, Meritxell, la Moreneta, Cisa, Felanitx, Collell, Sant Josep de la Muntanya, Gleva, Salut, Miracle, Lourdes, Puiggraciós, Pinós, Lluc... a qui prego amb paraules de Ramon Llull que em fan somniador de somnis : “Demanares a l’amic de qui era?. Respòs: -D’amor. De qui ets? – D’amor. Qui t’ha engendrat? – Amor. On nasquirist? – En amor. Qui t’ha nodrit? –Amor. De què vius? –D’amor. Com has nom? – Amor. D’on véns? –D’amor. On estàs? –En amor. LA GRAN RESPOSTA, LA GRAN PARAULA: AMOR. 

En l’aeroport de Palma, La Conxita, barcelonina amb un peu a Mallorca, somniadora de somnis que ens fa compartir en les seves obres d’art, em confia aquestes paraules : Els espais sagrats són aquells en els que cada vegada que un hi acudeix, es retroba a si mateix. Són el botó d’or en la la XXXVIII Trobada de Rectors de Santuaris i el seu adéu-siau i arreveure.. 

Mossèn Ramon de Canillo

miércoles, 1 de marzo de 2017

Crònica del febrer 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Després d'uns dies grisos d'aigua i fred, començam el febrer amb un dia de cel blau i un solellet amable que alegra el matí.

Seguint amb les seves activitats culturals al capvespre, l'Escolania baixa a Ciutat, a l'esglèsia dels Sagrats Cors per tenir un assaig amb la Coral Agora Portals i l'Orfeó Universitari per tal de peparar un concert conjunt que oferiran el pròxim divendres 10.

2. Festa de la Candelera. Seguint la costum, al creuer del corredor davant el portal major es reuneix el P. Prior i Escolania per a reviure el misteri litúrgic de la presentació del Nin Jesús al Temple. Amb els llums encesos i el cant Lumen ad revelationem gentium, processó fins a la basílica. L'Eucaristia és concelebrada amb Mn. Baltasar Amengual, Rector de Cas Concos i el P. Manuel Soler.

8. Aquest matí les muntanyes que enrevolten Lluc i tots els entorns del Santuari romanen blancs. La nevada no és molt densa però per precaució les carreteres a queden tancades a partir de les 08:30. Devers les 10:00 la pluja que cau fon la nevada i es restableix la normalitat viària. Tan sols queden clapes de neu al cim del Galileu i el Guix.

9. El P. Manuel Soler ha assistit a Tarazona a unes jornades de formació organitzades per la Comissió Episcopal de Pastoral, Departament de Santuaris, sobre el tema La bellesa de la fe i l'alegria de l'evangeli en la pietat popular. Espai obert per a l'evangelització.


Dirigides a rectors de Santuaris i Delegats de Pietat Popular, les conferències de diversos bisbes i experts en espiritualitat, l'intercanvi d'experiències i els treballs de grup han fet una convivència molt enriquidora.

10. Visita de Francisca Coll, Directora General de Patrimoni del Consell de Mallorca, acompanyada de quatre tècnics, per tal de veure in situ l'estat en que es troba el quart monument del Camí dels Misteris que ha sofert una certa inclinació. Es farà un estudi i es donarà compte al P. Prior ddel remei a posar-hi.


Celebra l'Eucaristia amb un grup de 9 alemanys el P. Devis Jon Wadim prevere d'una parròquia de Colònia; ell és natural d'Indonèsia.

Aquest horabaixa l'Escolania de Lluc interpreta un concert a l'Esglèsia dels Sagrats Cors de Ciutat juntament amb la Coral Àgora Portals International School, l'Orfeó Universitari, una orquestra formada per 25 professors de les dues escoles, els solistes Romana Hadova, soprano, Joan Miquel Muñoz, baríton. Un total de 80 nins i 50 adults interpreten Mass of the children del compositor John Rutter. El director de la peça és Joan Company, Ricard Terrades el Director de l'Escolania i Fréderique Sizaret Directora de la Coral Àgora. Concepció Oliver és la Directora de l'Orfeó Universitari. Tot un esdeveniment musical molt celebrat i aplaudit.


11. A la Missa de les 12:45 celebren les Noces d'or el matrimoni Miquel Jordà Ramis i Francisca Torens, de Palma. Renoven el seu compromís de fidelitat al seu amor. Presidei l'Eucaristia el P. Manuel Soler.

19. Visita de Mn. Eugeni Rodríguez, Rector de la Parròquia de Llucmajor, ve amb un grup de joves llucmajorers.

20. A les 10:00 retransmissió d'una Missa des del Santuari de Lluc per Radio Maria, f.m., una emissora que bàsicament difon la religiositat mariana.

Celebra el P. Joan Arbona m.ss.cc., que destaca en l'homilia que molts de mals amb la gràcia de Déu i de la seva Mare es poden superar i viure amb més esperança. Aquest programa es difon per tot Espanya en llengua castellana

21. Com cada any, avui passa un fenòmen curiós a Lluc degut a l'orografia del Puig Galileu. El sol s'amaga devers les 16:45 i torna a sortir 2 minuts més tard; finalment es pon devers les 16:55. Cal veure aquesta gràcia de la natura!

23. Dijous Llarder. A partir del migdia apareixen les disfresses de l'Escolania. Dinar de torrada i bulla a l'Acolliment del Centenari i, al capvespre, jocs de fantasia que sembla que interpreten seqüències de pel.licules d'aventures...


24. Aquest cap de setmana trobada dels joves professors dels Centres Educatius Joaquim Rosselló (Escolania de Lluc. Col.legi Sant Pere Pasqual de València, Col.legi Sagrats Cors de Sóller, Escola Mare de Déu del Coll de Barcelona i Col.legi Obispo Perelló de Madrid) per tal de fer conèixer l'ideari propi i la pedagogia que requereix. Dirigeixen les reunions el P. Emilio Velasco, Superior Gral. MM.SS.CC. i D. Bernat Alemany, Director del Secretariat de Col.legis.

26. En aquest diumenge de sol primaveral la Plaça dels Pelegrins -plena d'esportistes i acompanyants- acull la VI Diada NATURA ESPORT-V LLUC TRAIL amb un variat programa d'accions: Tir amb fona, Senderisme, Activitats infantils i Nordic Walking.

Una diada que té el suport del Santuari de Lluc i l'Ajuntament d'Escorca i que es va consolidant amb una nombrosa i animada participació.

28. Acabam la crònica amb una bona notícia : l'Orquestra de Cambra de l'Escolania de Lluc ha estat convidada pel Parlament Europeu a actuar aquests dies a Brusel.les ; un concert a la mateixa seu del Parlament i un altre a l'Institut Cervantes de la capital. Enhorabona i sort!

domingo, 19 de febrero de 2017

Història de la Bella Dona esculpida en pedra

Per Francisca Llabrés
Escultora, autora de l’obra escultòrica ¨La Bella Dona”,
cedida al Santuari de Lluc el dia 4 de setembre de 2011

El salt de la Bella Dona era aturada obligatòria abans d’arribar al Santuari en la nostra visita anual, com feien molts de mallorquins almanco un pic a l’any, una tradició que encara avui en dia segueix viva. Els meus primers records de la llegenda de la Bella Dona m’acompanyen des de la més tendra infantesa.

Cada any, amb els meus pares, fèiem una visita al Santuari de Lluc. I, com un ritu, sempre es repetia la mateixa història, després d’un revolt molt tancat arribàvem a la bretxa nova i, just passada aquesta, hi havia un petit aparcament on aturàvem per descansar de tanta volta. Així, any rere any, mentre descansàvem en aquella mena de mirador, des d’on es contemplava un sobrecollidor paisatge muntanyós, amb un gran penyal al nostre costat i als nostres peus, encaixonat entre roques, el torrent des Guix, els pares ens contaven la llegenda de la Bella Dona, que segons deien hi havia succeït en aquell indret. Encara que no l’entenia massa bé, sempre m’impactava per igual, i en arribar a Lluc i visitar la Mare de Déu, cercava on era aquella dona que havia estat llançada al fons del penya-segat i on podia estar amagat el seu assassí.

Amb el pas del temps em vaig anar oblidant de la llegenda, però anys més tard, ja com a dona adulta, el destí em va dur de bell nou al Santuari de Lluc. M’hi vaig apropar com a escultora i com a dona, volent aportar una altra versió més real de la llegenda. Esculpint una dona com sempre havia pensat que devia haver quedat aquella infeliç dona estimbada entre les roques del fons del precipici. Del record d’aquella llegenda, que no comprenia massa bé quan era nina, va sorgir, a través de la meva obra, l’escultura la Bella Dona, utilitzant una pedra del mateix Santuari de Lluc. Un dia, passejant pel jardí botànic del Santuari, vaig veure una pedra que per la mida i textura em va cridar l’atenció, i els pares Missioners dels Sagrats Cors que regenten el Santuari la posaren a la meva disposició.

La Bella Dona, esculpida en pedra, simbolitza l’abús i la violència contra la dona. No és una dona engalanada amb bells vestits i teles blanques. No, no era aquesta la realitat de les dones maltractades en el passat ni ara; l’escultura representa una dona ferida físicament, ultratjada i humiliada per l’home. No la vaig esculpir com ens conta la llegenda, sinó com una dona vexada per la desraó, desventurada, amb el seu vestit trencat i mostrant les seves ferides. L’escultura de la Bella Dona mostra els meus sentiments durant el procés d’esculpir-la, les seves ferides i desventures sofertes. Volia donar a les dones que encara són nines l’opció, quan els expliquin aquesta mateixa història, de conèixer altres possibles versions, algunes més reals, i el significat del que és la violència de gènere.

En el Santuari de Lluc roman la nostra Bella Dona esculpida en pedra, prop de la Verge. La podeu veure al replà de l’escala que va al Museu al costat de la porta de l’església, acollida al Santuari, llar de la nostra Mare de Déu, sempre protectora de totes les dones.
La Bella Dona, de la llegenda medieval, es troba amb la complicitat de la Mare de Déu, la qual permet canviar el final de la història. És per això que aquesta obra ens convida també a invocar aquella imatge de Maria, aquell discurs religiós que ens permet a les dones avançar, aixecar-nos, alliberar-nos de les traves que vol mantenir el patriarcat polític, social i religiós (Paraules de Rosa Cursach en l’acte de lliurament de l’obra al Santuari de Lluc).
Cal ensenyar a les noves generacions la necessària igualtat entre totes les persones i respectar sempre els altres. És necessari el coneixement i l’aprenentatge des de l’etapa infantil del que és la violència sexista. Perquè sàpiguen apartar de la societat aquest mal, que enfonsa les seves arrels en l’anomenat sistema patriarcal, sistema imposat pels homes des dels inicis de la civilització.

Per ser la primera dona maltractada de què es té coneixement a Mallorca, l’escultura que la representa s’ha convertit en un símbol per a moltes de nosaltres, que lluitem per la igualtat de les dones i contra la violència de gènere.

El Salt de la Bella Dona. Una llegenda ben actual.
Moixonia Editorial (Palma 2016), pp.78-81

martes, 14 de febrero de 2017

XV Trobada de Rectors de Santuaris de l'Estat

La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli
(Breu crònica de la XV Trobada de Rectors de Santuaris 
i Delegats de Pietat Popular d’Espanya)
Assitents a una de les conferències. A primera fila, a la dreta,
els dos representants de Mallorca: els PP. Manuel Soler i Llorenç LLadó
Sota el tema “La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli en la pietat popular. Espai obert per a l’evangelització”, ha tingut lloc a Tarazona, els dies 6, 7 i 8 de febrer, la XV Trobada de Rectors de Santuaris i Delegats de Pietat Popular d’Espanya.
Vam ser un total de 35 participants dels quals 15 eren Rectors de Santuari i 12 de Pietat Popular. Del Principat hi participà Mn. Bonet rector de la Sagrada Família de Barcelona, Mn. Ramon Rossell rector del Santuari de Meritxell, Andorra, i el P. Joan M. Mayol rector del Santuari de Montserrat. De les Illes hi assistiren el P. Manuel Soler rector del santuari de Lluc i Mn. Llorenç Lladó, Coordinador de les trobades de santuaris de la diòcesi de Mallorca.
Hi hagueren 3 conferències 
1.- Mons. D. Alonso Carrasco Rouco, bisbe de Lugo:  “El goig de viure la comunió en la pietat popular”

No lliurà cap esquema a l’assemblea, per això anoto aquí el que jo vaig  prendre com a notes durant la seva conferència.
La il·lustració introdueix la idea que la religiositat popular és tolerable en tant que és un vehicle que pot fer avançar el procés de la fe fins  arribar a ser adulta.  Però l’ideal és la fe racional centrada en l’acció moral que no necessita de mediacions materials que li representin el que ja viu per la fe.
Partint del document Evangelii nuntiandi i resseguint a grans trets Puebla i les reunions del Celam fins arribar al Papa Francesc, destacà la importància medul·lar, i no pas perifèrica, de la pietat popular que abasta de manera transversal tota la pastoral de l’Església.  Lamentà la iconoclàstia  agressiva del postconcili.
La cultura té un nucli viu, personal, que és religiós. Citant el Beat Pau VI “cal propiciar de nou un encontre entre la cultura i la fe”. L’ateisme messiànic ja ha caigut, però als nostre dies s’imposa l’ateisme llibertí que promou el goig individualista en el qual el desig ha suplantat els drets i els deures de l’home.
Des dels santuaris cal vetllar pel sentit de comunió, cal ajudar a fer ressorgir el veritable que té la seva arrel en el bé comú, el respecte a l’altre, per no caure amb el que denominà “cornucòpia permissiva”.
2.- D. Raúl  Romero López, director espiritual del seminari i de la casa d’espiritualitat de Tarazona  “L’alegria de l’evangeli en la pietat popular”
En la primera part de la seva exposició va resseguir bona part de l’Escriptura, fent-nos veure la transversalitat del concepte d’alegria en el missatge tant de l’Antic com del Nou Testament .  La segona part cità més breument els documents del Concili i el magisteri pontifici que el seguí. Acabà la conferència compartint la seva experiència de família cristiana de 13 germans, dos dels quals han estat religiosos com ell, i també l’experiència pastoral amb la “comunidad de comunidades” que porta a terme en el santuari de la Virgen de la Vega a la província de Burgos.

3.- D. Vicente Malabia Martínez, professor del Seminari i Director diocesà de Conca: “La Via pulchritudinis en la pietat popular

Visita a l'ajuntament de la ciutat. Tarazona està molt
 a prop del "Moncayo", aleshores ben enfarinat.
La bellesa és invisible malgrat que les formes visibles manifesten part d’aquesta realitat.
Malgrat que és la gran esperança pastoral dels nostres dies, cal vetllar per com es presenta com a material d’evangelització un art que respon a la teologia del seu moment històric.  Les representacions de la Trinitat, dels misteris de la salvació i de la Mare de Déu, malgrat la seva qualitat artística indiscutible, no tots estan portats per l’interès de suscitar una experiència religiosa i de pregària com seria de desitjar.
Cal un aprenentatge en el silenci i la tranquil·litat per poder adquirir una capitat de contemplació divina a través de l’art religiós. Les mateixes celebracions litúrgiques han d’expressar el misteri que celebren sense amagar-lo darrera de la càrrega cultural i tradicional. Cal evitar el perill de celebrar-se a si mateix.
Després d’aquestes conferencies i els diàlegs hi va haver un espai de treball en grup en el qual es va compartir com viuen els pelegrins a cada santuari l’aspecte de la bellesa, de la fe en la natura, les celebracions litúrgiques i de caire popular i el mateix sentit de comunitat humana i eclesial.
El treball per grups consistí a respondre aquest qüestionari.
1. 2.- La fe en Jesucrist m’ajuda a assaborir, malgrat tot, la bellesa d’aquest món i a mirar el futur amb esperança? – Des de la perspectiva de la trobada amb Jesús, descobreixo el valor de les petites coses i visc amb alegria la religiositat de les persones senzilles “amb ànima de pobre”?   

La fe en Jesucrist és fonamental. Ella ens ajuda a trobar camins de sentit en la bellesa però també en la malaltia i la dificultat. La devoció i entrega de les persones que s'acosten al santuari ens donen esperança, ens fan veure com l’Esperit continua present i operant en el món d’avui.
3.- Molts santuaris estan en llocs de especial riquesa natural, cóm escoltar en ells la creació que canta la glòria del Pare?  
La quietud, el silenci i la contemplació ens ajuden a experimentar la Presència que ens transcendeix i que ens descobreix la bellesa interior que compartim amb Déu. Aquesta Bellesa ens crida a un anar sempre més enllà.
Veiem el santuari com a part important del futur de salvació de la fe en el procés de globalització que vivim.
4. En els Santuaris, confraries i Germandats, quines activitats es poden organitzar perquè ajudin als fidels  a la contemplació de la bellesa de l’espai sagrat i de les imatges, portin a l’ensenyament del misteri cristià i moguin a la pregària? 
En el Santuari cal potenciar la participació conscient de l'expressió comuna de la fe catòlica: sagraments, adoració eucarística, via crucis, lectio divina, informació catequètica i pastoral escrita.
En les comunicacions vàrem compartir les diferents experiències pastorals, entre elles, les que havíem tingut durant els anys de la Fe i de la  Misericòrdia.

Santuari Virgen de la Vega: Comunitat de Comunitats
El Santuari aglutina totes les parròquies veïnes concentrant en ell la celebració de la missa dominical i dels sagraments.      
Només per les festes patronals de les diferents parròquies es tanca el Santuari i es va a la parròquia corresponent.
Ho porta un equip pastoral de 7 persones que lidera el rector del Santuari.
S’ha aconseguit en 15 anys una celebració comunitària de tots els sagraments.
S’ha creat una coral interparroquial que participa en les celebracions comunitàries.
S’ha dut a terme, per part dels mateixos fidels, la restauració de totes les esglésies parroquials.
Confraries de Jerez de la Frontera:  Por qué no todos juntos?
Jubileu de la Misericòrdia de tots els confrares, sense els passos, a la catedral amb el bisbe.
Catedral de Sigüenza: Iter misericòrdiae
Un pelegrinatge dirigit per un prevere  des de la Porta Santa fins a l’altar del Sant Crist de la Misericòrdia tot explicant, meditant i pregant els diferents signes icnogràfic que l’il·lustren:  La Bíblia, el credo, l’aigua baptismal, el confessionari, etc...
Santuari Nuestra Señora de la Hoz: Mater Misericordiae
A partir de la pregària de  l’Angelus mostra el patrimoni del santuari tot explicant la seva història mariana. 
Santuario de la Bienaparecida: Misericòrdia en solidaritat
Van contactar amb el bisbat d’Alepo, Síria, i li proposaren unes conferències al santuari sobre el tema de l’Església allí perseguida. Amb diverses celebracions, Eucaristia, rosari i viacrucis, tot els donatius recollits durant l’any de la Misericòrdia, els ho enviaren com a gest de fraternitat i solidaritat.
La darrera part consistí a considerar  bàsicament dues qüestions:
Si els “Encuentros”, que ad experimentum des del 2009 s’estan fent juntament amb Cofradias y Hermanadades, cal que continuïn essent conjunts o potser és millor que cadascú, encara que continuant en el mateix departament de la Conferència, faci les seves sessions anuals de treball a part. 
La majoria opinà fer els Encontres per separat.
Si es decidís fer els Encontres sempre junts, caldria que els ponents tinguessin més present la pluralitat de realitats a la qual es dirigeixen. El treball de grup hauria de ser per sectors.
No trobem adequada la proposta d’unificar la nomenclatura d’aquests encontres sota el nom de Piedad Popular.  Si calgués canviar el nom proposàrem: Encuentro de Santuarios, Piedad Popular, Hermandades y Cofradias.
Joan M. Mayol, OSB (Montserrat)