Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 18 de agosto de 2016

La Diada, Ramon Llull i la Tramuntana

Amb motiu del programa de les festes de la Diada de Lluc el P: Manuel Soler, de la comunitat del santuari, ha escrit uns paràgrafs d'introducció. Tenen present la figura de Ramon Llull -fa 700 anys de la seva mort- i el significat de la serra de Tramuntana. Són els següents:

La Diada és la festa més popular del santuari de Lluc. És la festa que condensa la identitat dels creients mallorquins, però no menys posa en relleu les arrels profundes dels mallorquins que viuen desentesos de la fe. A uns i altres nodreix la saba que regalima de la serra de Tramuntana. Uns i altres es saben reconèixer en els camins, les marjades, les cases de neu, les carboneres i parets de pedra en sec construïdes pels avantpassats i que tan bé s’integraren en la naturalesa.


Portada del programa de festes
Els que tenen una fe vigorosa, els que la deixen llanguir i els qui mai l’han conreada, tots ells tenen una secreta vinculació amb la serra de Tramuntana. En les seves roques, arbres i platges estimaren i sofriren cèlebres pobladors de l’illa. Per allà trescaren, pregaren i s’extasiaren el Rei en Jaume, el místic Ramon Llull, l’arxiduc Lluís Salvador, el músic Chopin…
...
Ens interessa posar el focus en el gegant de la llengua catalana, Ramon Llull, en aquest 700 aniversari de la seva mort. Perquè ell omplí la vida sencera d’inquietuds i afanys.  El nostre personatge escriu, fa d’ermità, es sent il·luminat i inventa un sistema universal per a trobar la veritat. Pensa que els infidels no es podran resistir davant els seus arguments.
L’esperit incansable de Ramon el conduí vers una activitat frenètica, tant en el camp de la predicació com en el de les lletres. La seva obra escrita és la més extensa que ha produït un sol autor medieval. És admirable que la redactàs en català, occità, llatí i àrab.
Ramon Llull va emprar el català per millor arribar a l’ànima del seu poble. La llengua no serveix  ―com tanta gent pensa― només per expressar i copsar conceptes, sinó que toca les fibres més sensibles de la persona. I això difícilment s’aconsegueix amb una llengua que no s’ha après a la falda de la mare. Els diccionaris, on les estudien els poliglotes, poc tenen en comú amb els pits de la mare.
La prosa catalana va adquirir la fermesa que necessitava tot sortint de la seva ploma. Una prosa segura, capaç de fer-se flexible i també elegant, quan el text ho requeria. Una prosa del tot apta per expressar alhora pensaments profunds i sentiments tendres.  Per tractar de filosofia i teologia hagué d’inventar el lèxic i recorregué al llatí i a la seva pròpia capacitat creadora.
...
Quan arriba la nit del dissabte de la Diada, la fosca s’empadroneix de la plaça dels pelegrins. Com cada dia, sí, però en el de la festa per excel·lència, la nit sembla vestir-se d’un encant misteriós. Convida a experimentar les sensacions ―noves i velles alhora― que genera el bosc i les muntanyes de l’entorn, mentre els cossos graciosament basculen al ritme del ball de bot.

Contraportada del programa
El ball de bot: una dansa ben mallorquina que es teixeix damunt el trespol d’una plaça engalanada, baix la mirada tendra de la Mare de Déu de Lluc. Per cert, aquesta nit la imatge accentua el seu inicial somriure.  
Manuel Soler Palà, msscc,
encarregat de l’atenció als pelegrins

viernes, 12 de agosto de 2016

“Des Güell a Lluc a peu”: 42 anys

DBalears / 12 agost


Des Güell a Lluc a peu, és un d'aquests reptes que com a mínim s'han de fer una vegada a la vida. Aquesta marxa de 42 quilòmetres cada any segueix guanyant més participants i ja s'ha consolidat com un esdeveniment històric. Aquest any, després d'algunes complicacions, la sortida tendrà lloc aquest dissabte 13 d'agost, a les 23 hores, a la plaça Güell. Les inscripcions, gratuïtes, es poden realitzar a la web desguellallucapeu.es.

Història

Aquesta pujada a Lluc des del bar Güell de Palma va començar com una anècdota ara fa 42 anys. Segons expliquen els promotors de la marxa, tot va començar una nit d'estiu del 1974 al Bar Güell a Palma, en una petita tertúlia d'amics, de sobte va esclatar un sifó a les mans de la filla de Tolo Güell, que tenia per aquell temps 6 anys, per sort no hi va haver cap desgràcia. Un dels tertulians del local va dir: «Ha estat un miracle que no hagi ocorregut una desgràcia! Hem de pujar a Lluc per donar gràcies a la Mare de Déu». Així va començar tot.

La decisió es va prendre el 17 de juliol, i un dia després van pujar a Lluc, a la primera marxa van participar unes 30 persones. L'impulsor de la Marxa, Tolo Güell, va explicar que els primers 6 o 7 anys eren molt pocs, en paraules seves eren «quatre plegagatos».

El 1980, aquesta marxa va adquirir una nova dimensió: La Caixa d'Estalvis Sa Nostra es va interessar per aquest fet i va contactar amb Tolo Güell per fer realitat aquest projecte, que va adoptar el nom actual: Sa Marxa des Güell a Lluc a Peu.

La caminada va començar com un motiu religiós, antigament pujar a Lluc a peu era una tradició per donar les gràcies a la Mare de Déu de Lluc, es realitzava com una promesa per superar una malaltia o algun mal. Avui en dia, tot i que sí que té cert component religiós, és un esdeveniment esportiu. També és una marxa que ha adoptat un fort sentiment reivindicatiu, com «expressió de mallorquinitat».

La ruta comença actualment a les 11 del vespre davant el bar Güell de Palma (al carrer Aragó), un cop donat el tret de sortida comença una llarga ruta pel Raiguer, el recorregut passa pel Pont d'Inca, Santa Maria, Binissalem, Lloseta, Biniamar, Selva i Caimari; a partir d'aquest moment, i amb els primers rajos de sol, comença la part més dura, pujar pel Camí Vell de Lluc fins a finalment arribar al Santuari. La gran part del recorregut transita per carreteres asfaltades i a tots els pobles que travessa hi ha avituallaments amb aigua i menjar.

Tot i les moltes hores i el cansament acumulat al llarg del recorregut, sempre regna un ambient festiu. El Güell Lluc a peu reuneix una gran quantitat de participants, actualment hi participen unes 15.000 persones tot i que el rècord es va assolir el 1990 quan 35.000 caminaires van pujar a Lluc.

Tolo Güell, tot un símbol

Tolo Güell (Bartomeu Barceló, 1941), impulsor de la marxa, és una figura reconeguda a l'Illa. A banda d'organitzar la Marxa, s'ha implicat en molts altres esdeveniments culturals i esportius, com la Diada Ciclista de Sant Sebastià a Palma; en la Rua, també de la capital o la Festa Agrícola de Son Ferriol. Güell ha dedicat la seva vida a fomentar la cultura i costums de Mallorca.

El Grup Güell

Als anys vuitanta es va constituir el Grup Güell com a associació formada per un grup d'amics, entre ells Tolo Güell. Igual que el seu impulsor, aquesta entitat es dedica a col·laborar en actes socials i culturals, com les Beneïdes de Sant Antoni, les Festes de Sant Sebastià o de l'Estendard, entre molts més actes. El seu objectiu és «ajudar a la societat mallorquina a mantenir les tradicions i costums de l'Illa», segons expliquen ells mateixos.

Homenatges a la societat mallorquina

El Grup Güell ha retut homenatge a molts de personatges rellevants de Mallorca per la seva dedicació a l'esport o al foment de la cultura. Des del 2016 han instal·lat diverses plaques al terra de la mateixa plaça Güell de Palma, on molts personatges de la societat han deixat la petjada. Com és el cas de Miquel Àngel Nadal (2006), Tomeu Català (2007), Elena Gómez (2007), Marga Fullana (2008) i Tomeu Calafat (2010) i Álex Ribas (bomber mort en acte de servei).

lunes, 1 de agosto de 2016

Crònica del juliol 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. El mes passat caigueren a Lluc 8'5 litres per metre quadrat. Ha plogut poc aquesta temporada. Les fonts que abasteixen el Santuari, van primes i els dipòsits d'aigua baixen aviat. No calen les alarmes, però si un toc d'atenció al seny, a l'estalvi d'aquest bé de l'aigua que ens regala la natura.
     
2. A les 11:30 el P. Manuel Soler fa el baptisme de Lis Ballester Matas, d'Andratx, filla de Xavier Ballester Tomàs i de Mª Margalida Matas Company. Després de la celebració els pares van al cambril per oferir a la Mare de Déu de Lluc la seva filleta.

3. Diumenge d'estiu calorós; poca gent puja al Santuari. A la Missa de les 12:30 fa la seva Primera Comunió, Álvaro Jerez Castilla, de Selva.

4. Comença a l'hostatgeria del Santuari la Setmana de la Família Sacricordiana dirigida a les Delegacions de Mallorca i la Península que pretén fer una reflexió sobre la necessitat de compartir  espiritualitat i missió entre religiosos i laics mm.ss.cc. en els diversos  àmbits d'acció pastoral i solidària. Els dirigents d'aquesta Setmana són els PP. Emilio Velasco, Daniel E. Echeverria, Josep  Amengual i Jaume Reynés.

Consell de ls Missioners SS. Cors
7. Acaba la Setmana de la Família Sacricordiana i comença la Reunió dels equips directius dels Centres Educatius Joaquim Rosselló que convoca el seu director Bernat Alemany (Col.legi Escolania de Lluc, Sant Pere Pasqual de València, Sagrats Cors de Sóller, Mare de Déu del Coll de Barcelona i Obispo Perelló de Madrid).

Rebem aquest escrit: Un grup de 60 joves, mossens i catequistes hem passat uns dies de convivències a Mallorca organitzats per la Delegació de Joventut de l'Arxidiòcesi de Tarragona. Ens hem sentit molt ben acollits per l'Esglèsia de Mallorca. Lluc ha estat una fita significativa on hem pelegrinat i celebrat l'Eucaristia. Molts agraïts per la vostra acollida.

9. Un grup de joves amb els seus monitors i dos preveres arriben al Santuari com a pelegrins des d'un campament d'estiu des de Roma i Padua. És un grup que viu el carisma del Regnum Christi amb la direcció dels Legionaris de Crist.

10. El Consell General dels MM.SS.CC. segons la proposta del Director del Secretariat de Col.legis, Bernat Alemany, ha designat l'Equip Directiu de l'Escolania de Lluc:


Ricard Terrades, nou Director General
de l'Escolania i mestre de música
·         Representant de la Titularitat: P. Antonio Fernández Cano, m.ss.cc.
·         Director General i Mestre de Capella: Ricard Terrades Calafell.
·         Director de la Residència: Joan J. Comas Seguí.
·         Director Pedagògic: Josep Antoni Payeras Vallespir.
·         Responsable de Pastoral: Joan Pons Pol.

El P. Antoni Fernàndez, entre altres coses escriu al nou Equip Directiu:
Logo de l'Escolania de Lluc, un dels
Centres dirigits pels Missioners SS. Cors
Agraïm molt la vostra implicació en aquesta obra centenària de culte, cultura i convivència que és l'Escolania del Santuari de la Mare de Déu de Lluc. Ara mateix tenim per fer una posada al dia de present i de futur engrescadora, que apunta molt bones possibilitats, per tal de motivar al nostre poble de Balears, a fi de que des de la seva identitat mantengui la convivència més cristiana i universal, de justícia i pau, per mitjà del missatge de Crist i la fraternitat de germans. No celebrem tan sols concerts i escola, que els celebram, sinó que a més a més, feim evangelització, és a dir humanització, harmonia, culte i cultura tot plegat i no tan sols amb l'ensenyament curricular, veus i instruments, sinó també amb les nostres aptituds i actituds d´honradesa, servei  pedagògic i musical, i establiment de vincles entre persones del nostre poble i amb altres cultures.”
 12. A les 17:00, després del Capítol General de les Religioses Agustines, el nou Consell General puja al Santuari per invocar la protecció de la Mare de Déu i celebrar el Jubileu de la Misericòrdia. El P. Prior els hi dóna la benvinguda i amb el ritual corresponent entren a la basílica per la Porta Santa. La nova Superiora General és Sor Carmen Torres Mendoza.

13. Visita d'Elvira González Gonzalo que fou directora del Museu de Lluc i tan bons records ens deixà. Fa un estudi sobre joies mallorquines  per a una exposició a Barcelona.

17. Avui el presbiteri apareix més enramellat amb murta i els ciris commemoratius pel 102 aniversari  de la Dedicació del Temple que va fer el Bisbe Campins (més endavant, el 1962, el papa Sant Joan XXIII li atorgà el títol de Basílica). La Coral de Campanet ha pujat per ajudar-nos amb els seus cants  a solemnitzar la celebració de l'Ofici.

          
23. Mn. Vicenç Juan Rubí fa el baptisme de Joan Muñoz Moragues, de Muro. Són els seus pares Nadal Muñoz Llompart i Catalina Moragues Pujol.

30. El P. Ricard Janer  dóna la benvinguda i celebra la Missa a un grup de 50 persones del grup Gent Gran de s'Olivera de Sa Cabaneta

A les 19:30 el P. Manuel Soler celebra l'Eucaristia i dóna la Primera Comunió als dos germans Sebastià i Margalida Abrines Perelló  d'Inca.

31. A la Casa d'Espiritualitat comença una tanda d'Exercicis Espirituals que dirigeix Sor Margalida Cerdà, religiosa Missionera dels Sagrats Cors que treballa pastoralment a Torelló (Vic).



domingo, 17 de julio de 2016

Missioners dels SS. Cors: 125 anys a Lluc (i II)

Inicialment el Sr. Bisbe ―d’acord amb el P. Rosselló, el Fundador― volia que la Congregació de Missioners dels SS. Cors arrelàs a S. Honorat i fos com el pulmó de la diòcesi combinant la vida contemplativa, predicant exercicis als preveres i missions populars als pobles. De sobte el Bisbe canvia de plans i demana al P. Rosselló de pacificar i dignificar el Santuari de Lluc. Seguim el relat iniciat fa unes setmanes.  
 Al dia següent, el P. Rosselló redacta la resposta, que revela la lluita interior que l’aclapara. Ara bé, el seu estil de discerniment el mena a aplicar el criteri de deixar fer a Déu. Passa pel patiment de renunciar a la solitud conquistada i es posa en mans de Déu, que li parla amb aquell ziga-zaga de les determinacions episcopals. A la resposta que tramet al bisbe manifesta que:
Estàtua del Fundador a Lluc,
al jardí de les magnòlies
No necessit precepte formal d’obediència del meu Sr. Bisbe per anar-hi; sinó que m’és ja més que suficient saber que és la voluntat de V. E. I., car, a canvi d’estar solitari i tranquil per voluntat pròpia en aquest puig de Randa, lloc que tant acariciï, preferesc estar a Lluc per voluntat del meu prelat, malgrat que hagi d’estar en la bulla i sostenint una lluita continuada.
Aquestes línies arriben a les mans de D. Jacinto Mª. Cervera quan és a Manacor, per a practicar-hi la visita pastoral. Amb mostres de goig indissimulat, rep la notícia. Si el Bisbe se posa content, no menys hi queden els habitants de Lluc, que saben i han sentit parlar del prestigi d’aquest missioner.
Després de l’intercanvi d’impressions, els tres missioners de Sant Honorat concorden accedir a la proposta del Bisbe. La narració que ens fa el P. Rosselló ens expressa quin va ser el resultat: arribaren a una tal uniformitat de parers, que convinguérem en no resistir la voluntat divina manifestada d’un mode palpable. Aquesta és la interpretació que, a la llum de la fe, donen a la invitació episcopal. Que els companys del P. Rosselló no patiren tant, com ja ho hem insinuat, ens ho descriu l’íntim col·laborador i secretari, en funcions de vicari, el P. Miquel Rosselló, que en els Annals de la Congregació:
Fins i tot el P. Solivellas, amb la seva ànima senzilla, revelant que així li passava, com hom ho ha dit en el seu cor, «anem, va exclamar amb veu riallera, anem cap allà i veurem terres noves». La qual cosa, caient en gràcia al P. Joaquim, el va ajudar a mitigar el seu dolor i a resignar-se en allò que fos determinació des d’alt.
El P. Rosselló resol deixar fer a Déu quan, mesos enrere, fracassen diversos plans per a unir-se a qualque institut a Sant Honorat. Era la mateixa actitud que el guia durant els llargs anys de discerniment vocacional. Ara recupera l’expressió quan a la novella Congregació hom li demana un sacrifici inesperat que, a més, sembla contradir els seus sentiments i els seus personals desigs. Testimonis de molt diversa índole convergeixen quan diuen que la sol·licitud del bisbe fa passar per un gresol la vida espiritual del Fundador. Però no defuig donar la passa en allò que li suposa un acte heroic d’obediència. El P. Antoni Thomàs afirma palesament que el P. Rosselló, en aquest fet, té la convicció de viure l’obediència amb una intensitat inèdita en la seva vida.
Si volem ser històricament fidels a les dades que coneixem, cal que diguem que segons la lletra de l’acta d’erecció de la Congregació i segons les Regles hi ha un allunyament entre la finalitat de la Congregació i la proposta que fa el bisbe que pugi a Lluc. Una vegada més reverdeix la tensió que el P. Rosselló suporta durant la seva vida. En efecte, ell viu internament un elevat grau de contemplació durant més de trenta anys, malgrat que ha emprès una activitat missionera i presbiteral molt coneguda. Al darrer cop aconsegueix retirar-se a l’ermita de Sant Honorat, però sense renunciar al ministeri de la predicació. Ara bé, el bisbe li demana col·laborar en l’ambiciós pla restaurador de la pastoral diocesana, però des d’una altra muntanya més alta i aspra i de més densa tradició per als mallorquins. Amb freqüència hom ha de lamentar bulla i distraccions que desvirtuen el sentit religiós d’un santuari. Més encara, aquesta destinació contribueix a donar una empremta de sedentarisme a una congregació que ha de viure la itinerància del missioner.
És una estampa de gran qualitat ascètica, amb tocs de dramatisme, la del P. Rosselló serpentejant per les volteres centenàries que menen a Lluc, mentre repeteix una i altra vegada: Al sacrifici!, Al sacrifici! La pujada se realitza el 6 de maig de 1891. A mitjan costa, el P. Rosselló queda sorprès per un parell de mules que li envia l’amo de la possessió de Menut, propietat del Santuari. En contrapartida, ofereix al pareller tot el que porta, mitja pesseta de plata, però el missatge declina l’oferta.
La fonda restuarada en temps del P. Joaquim
El rector d’Escorca és a Madrid gestionant allò que toca els seus interessos, de mode que és el vicari, Mn. Damià Mas, qui li surt a camí, devora la possessió del Guix, acompanyat de l’escolania. Al dia següent, els nous responsables del Santuari se presenten als habitants d’aquell indret. Simultàniament, el comissionat episcopal, Mn. Bernardí Font, arxipreste d’Inca, els dóna les facultats canòniques que els constitueixen en administradors dels béns del santuari i en custodis de la Mare de Déu de Lluc i responsables de l’acolliment dels pelegrins i de la seva atenció pastoral.
El periòdic republicà Baleares, a la seva edició del 15 de maig de 1891, anuncia que ja hi ha frares a Lluc. Pròpiament no se pot parlar de frares. Són uns religiosos, una comunitat de preveres, sense cap casta d’exempció de l’autoritat del bisbe, i ben encastats en la pastoral diocesana. Els frares, o membres dels ordes religiosos, tenen una autonomia molt gran, fins i tot en la pastoral.
Publica també la notícia, al dia següent, El Isleño, en termes una mica irònics:
Efectivament, ja fa dies que vàrem saber que en virtut del manament terminant, el P. Joaquim Rosselló i altres Missioners dels Sagrats Cors, instal·lats no fa gaire al puig de Randa (on havien de realitzar grans coses) havien passat a instal·lar-se a Lluc; qualcun contra la seva voluntat, per ventura en previsió de mals i de disgusts.
Entre el que abans el P. Joaquim havia comentat per carta a Costa i Llobera i el que diuen a la premsa, sobre l’ímpetu i la precipitació del bisbe, només hi ha una diferència, i és la intenció i el to en què un i altres s’expressen. Pel que fa a la previsió de mals a la qual al·ludeix el periodista, no sabem a què apunta exactament.
El nomenament de Prior per al P. Joaquim, i el d’ecònoms de Col·legiatura per als PP. Gabriel Miralles i Francesc Solivellas porta la data del 4 de maig de 1891. El decret separa els càrrecs de Prior del Santuari i de Rector d’Escorca. El contenciós fou dirimit pel bisbe, però el rector, Mn. Guillem Fiol, com hem indicat, recorre a la Santa Seu per via de la Nunciatura. Per la seva part, el Vicari General, Mn. Enric Reig, raona l’actuació del bisbe, en un escrit a la Santa Seu, al·legant que el més respectable dels sacerdots de la Diòcesi, acompanyat d’altres tres, han passat a Lluc, solament per un deure d’obediència. I confia que cap llengua embruti el bon nom de la Congregació ni el dels seus membres, car tenen ben guanyat el prestigi de què frueixen.
El cambril tal com quedà en una posterior restauració,
després del priorat del P. Rosselló.
Hem de suposar que les tensions se desfermen en la convivència amb un rector disconforme i polèmic. El P. Rosselló és correcte amb ell. Simplement l’adverteix que, amb la seva resistència, pot acabar perdent en aquesta vida i en l’altra. Mn. Fiol prefereix atacar per un altre costat que li sembla més vulnerable, el P. Solivellas. Pretén esfereir-lo dient-li que, des del bisbe fins al darrer congregant, han caigut en l’excomunió. En un moment d’oració, el P. Rosselló entrelluca el Sr. Fiol nàufrag en la mar, engolit per les ones, sense poder aferrar-se a la riba, malgrat que ho intentàs per tres vegades. Tot succeeix per la quaresma de 1892, temps en què el rector resideix més assíduament a Lluc. La sentència romana arriba en el mes d’abril, segons la comunicació del Provisor i Vicari General Mn. Reig, en una carta al P. Rosselló. Acompanya el document amb unes lletres en les quals comenta amb alleujament que la justícia i la pau comencen a prendre assentament en aquesta santa casa.
Ben per suposat, els Missioners dels Sagrats Cors no reben cap títol de propietat sobre el Santuari, que continua sempre essent del Bisbat de Mallorca. No hi tenen un pam seu.
Els esdeveniments foren més o menys així. Mn. Fiol va rebre mostres d’estima i de confiança del bisbe Campins, mentre que les sentències anteriors no li havien estar favorables. El dret no preveia totes aquelles decisions, que li foren adverses.
Josep Amengual Batle, msscc

viernes, 1 de julio de 2016

Crònica del juny 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1. És bona notícia el veure petits grups de peregrins que s'animen a pujar a peu des de Caimari a Lluc seguint les dreceres del vells camins de ferradura. Contemplen la bellesa de la natura passant per la costa llarga, sa llonganissa, es grau amb el mític salt de la Bella Dona, es Guix, el coll de Sa Batalla, i, finalment la benvinguda de la Font Coberta que assacia la set i convida a pregar a la Mare de Déu de Lluc:

Grans mercès d'aquesta aigua , oh Reina i Mare,
amb qui apagau la set tan dolçament,
dins nostres cors feis-n'hi brollar des d'ara,
l'aigua de vida eterna, sempre clara,
que hi brolli eternament.

2. Un centenar de persones del grup Gent Major del Pont d'Inca venen en pelegrinatge, assistint a la Missa de les 12:30 que celebra el P. Antoni Fernández. Després de la Salve de l'Escolania van a l'Acolliment del Centenari on gaudeixen d'un dinar de germanor.
    
4. Organitzada per la Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut es celebra l'anual Diada  del Malalt a l'Acolliment del Centenari. Presideix l'Eucaristia Mons. Xavier Salinas ,Bisbe de Mallorca, amb el següents concelebrants: Mn. Antoni Vadell, Mn. Antoni Burguera, Mn. Josep R. Ortega, Mn. Pere Orpí, MN. Antoni Amorós, Mn. Bartomeu Mascaró, M. Francesc Munar, Mn. Josep Sastre, P. Ricard Janer i P. Antoni Fernández, P. Vicenç Miró i el diaca Josep Roca.


Són més de 800 els assistents que participen amb les seves pregàries i ofrenes. Al final es baixa del seu pedestal la imatge de la Mare de Déu per apropar-la als malalts. Dinar compartit i festa a la sobretaula que alegra la jornada.


5. Festa dels MM dels Sagrats Cors amb els seu familiars. Concelebració Eucarística que presideix el Delegat P. Josep Amengual, que recorda la dimensió missionera de la Congregació per a difondre l'Amor de Déu i l'acció de gràcies pels 125 anys de la presència a Lluc de la comunitat sacricordiana.

Després a la sala de la Santa Figura reunió informativa sobre el personal de la Congregació i de les seves obres socials mitjançant  Concòrdia i la Procura de Missions. Dinar fraternal a Sa Fonda i comiat.


A les 12:30 a la Capella del Santíssim, el P. Manuel Soler celebra l'Eucaristia i fa la seva Primera Comunió la nina Aina Castilla Isern, d'Alcúdia, filla de l'antic blauet Pep Toni Castilla.

A les 17:30 uns 40 feligresos de la Parròquia de Sant Magí de Palma venen per celebrar la Missa i guanyar les indulgències de l'Any de la Misericòrdia. Celebra el vicari  de la parròquia Mn. Bartomeu Mora Gil.

6. Un grup de fans del jove pilot mallorquí Lluís Salom que ha mort recentment al circuit de Montmeló (Barcelona) venen a Lluc per fer-li homenatge. Pugen al Pujol dels Misteris i al cim, al peu de la Creu, dipositen flors i símbols esportius del seu club. Descansi en pau.

9. Un centenar  de persones de l'Associació Gent Gran de Bunyola celebren al Santuari l'Any  de la Misericòrdia en una Eucaristia  que celebra el rector de la Parròquia, Mn. Antoni Canyellas. La Coral Auba anima la celebració i, al final, ofereix un petit concert que és molt aplaudit.

11. A les 11:00, a la Capella del Santíssim, el P. Manuel Soler celebra el baptisme de Naiara Fraga Gandrass, de Palma, filla de Miquel Àngel Fraga i Vanessa Gandrass Beltrán.

12. L'Ofici de les 11:00 és presidit pel P. Antoni Fernàndez Cano i hi celebra la seva Primera Comunió la blaueta Isabel Maria Pol Pinteño que, abans renova les promeses del baptisme  i, al final, dóna gràcies a Déu pels seus pares, catequistes i formadors de l'Escolania.

A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari hi ha una concentració de moters on reben la benvinguda del P. Prior i una benedicció especial. Són devers 200.


A les 12:30 arriba l'anual pelegrinatge de la Hermandad del Rocío de Palma amb la seva desfilada amb  estàndards, bordons  i la venerada Sin Pecado. La Missa és presidida pel P. Judas Tadeo Moreno S.I. i, la coral,  amb els cants vibrants de la Missa Rociera crea un ambient emotiu i devot. Assisteix a la Celebració el President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat


13. L'Equip d'Animació General (AEG) dels Missioners dels Sagrat Cors té una trobada a Lluc des d'avui fins el  pròxim 2 de juliol. Es revisaran les línies d'acció del darrer capítol general, els Secretariats i Àrees i es farà un discerniment sobre noviciats, renovació de vots i professions, així com l'estudi d'altres temes que es creguin oportuns.

14. Després d'un temps d'aprenentatge i convivència, la blaueta Alba Moranta Garcia, de Palma, s´ha incorporat a la coral i, avui, ja canta la Salve del Migdia.
          
16. A les 11:00 el P. Manuel Soler celebra la Missa per un grup de 50  persones de l'Associació  de Majors de Pollença (Sa Nostra). Una coral acompanya la celebració.

Convidats per l'Escolania de Lluc arriba al Santuari  la coral de nins americans Georgia Boy Choir , Atlanta (U.S.A.). Assisteixen a la Salve del migdia i, després són convidats a dinar. El vespre, a la basílica fan un concert que sorprèn per la seva qualitat musical. És una coral formada per joves i nins de veus ben conjuntades i vibrants, Totes les cançons són aplaudides amb entusiasme. Al final, juntament amb els Blauets canten el Nigra sum de Pau Casals que resulta molt emotiu.


Aquests dies conviuen amb les blauets i blauetes intercanviant experiències musicals i gaudeixen de les instal·lacions del Col·legi, piscina i jocs esportius.

18. A les 11:00 el P. Prior dóna la benvinguda i celebra la Missa a un grup de l’Associació de la Tercera Edat de Gènova (Palma).

Aquests dies tenim la visita d'una altra coral estrangera convidada per l'Associació de Pares i Mares de l'Escolania per a conviure amb els Blauets i donar algun concert. Són els Cantores Minores d’Hèlsinki (Finlàndia). Són acollits per les famílies dels blauets i blauetes, fruit d'un intercanvi  amistós  i cultural.

19. Aquest diumenge celebra l'Escolania la Diada de Fi de Curs acadèmic amb la participació a l'Ofici que presideix el Prior Ricard Janer. També hi assisteix la Coral Cantores Minores de la catedral d’Hèlsinki que canten també en el moment de de l'ofertori i de la Comunió. Al final tots són aplaudits per l'assemblea que omple la basílica; entre ells els Amics de la Tercera Edat de Lloseta i un grup  de Gent Gran de Son Real.

A l'Acolliment del Centenari es fa un dinar de germanor dels components de les dues escolanies amb els acompanyants i familiars, que ha organitzat amb molta diligència l'Associació de Pares i Mares dels Blauets.

A les 15:30 els Cantores Minores ofereixen un concert  amb les composicions tradicionals i actuals del repertori musical finlandès. Foren molt ben acollits i celebrats.

22. S'acomiaden per haver acabat l'Educació Secundària al Col·legi Escolania de Lluc, Francesc Cabello Busquets, Sandra Caldentey Soriano, Albert Llinàs Pons i Nadal Roig Serralta. Que la Mare de Déu de Lluc acompanyi sempre els seus antics blauets pels camins de la  vida.

23. Visiten el Santuari i concelebren a la Missa del migdia, Mn. Antoni Vadell, Vicari Episcopal d'Evangelització i Mn. Santiago Gayo, Vicari General de la Diòcesi de Castelló.

25. El matí, el P. Manuel Soler, celebra el baptisme de la nina Alejandra  Álvarez Mir. Els seus pares viuen a Alpedrete (Madrid), però havien pregat molt a la Mare de Déu de Lluc per poder tenir aquesta filla.

El capvespre fa la benedicció del matrimoni Pedro López Gil de Ciudad  Real amb na Catalina Maria Moreno Vallespir, que han fet la preparació i l'expedient matrimonial a la parròquia de Santa Maria la Major, d'Inca.

26. Comença aquest horabaixa, la primera tanda de la 6ª Edició de l'English Camp Lluc. Com diu la propaganda: enguany fins a 18 anys i per famílies, amb una sèrie d'activitats esportives (natació, etc.), culturals (teatre, etc.), classes d'anglès i valoració de la natura (senderisme, etc.). El coordinador del campament és Tià Vallbona i el coordinador del projecte, Juan Antonio Amengual.


A l'Acolliment del Centenari reunió d'un grup de 60 moters de Pollença que intercanvien experiències i acaben amb un bon dinar d'amistat. Per altra banda, al camp de futbol, un grup de 30 d'autocaravanes acampen al llarg d'aquest cap de setmana. Cada any fan dues trobades i aquesta  n'era una.

29. Comença el dia ennigulat i, després, cau un poc de pluja; devers migdia surt un sol radiant. A les 11:30 Baptisme de Jordi Coll Rotger, de Selva, fill de Gabriel Coll Coll i de Catalina Rotger Núñez.

A les 19:00 Missa a la primitiva Església de Sant Pere d'Escorca que ens ajuda a fer memòria de la nostra fe i de la nostra història. Celebra l'Eucaristia el P. Miquel Mascaró, superior de Sant Honorat amb els concelebrants PP. Emilio Velasco, Sup. Gral. Antoni Fernández, Ricard Janer i Manuel Soler.


Després de la Celebració una orquestra de cambra de l'Escolania de Lluc ofereix un agradable concert baix  les alzines. Finalment, l'Ajuntament d'Escorca convida els assistents a un sopar a la fresca al restaurant veïnat, que ha preparat en Sinto amb el seu bon gust que el caracteritza. Molts anys!

viernes, 17 de junio de 2016

Missioners dels SS. Cors: 125 anys a Lluc (I)

Només va durar nou mesos el pla que el P. Joaquim Rosselló havia traçat per un llarg futur. La fundació de la Congregació de Missioners dels SS. Cors fou el 20 d’agost del 1890. El 6 de maig el P. Joaquim, amb els dos preveres que l’acompanyen abandonen l’Ermita de S. Honorat per pujar a Lluc. És la voluntat del bisbe que no coincideix precisament amb la del Fundador.
Enguany es compleixen 125 anys del fet. Oferim als lectors els detalls i les raons que motivaren el canvi de rumb guiats per les investigacions del P. Josep Amengual, msscc. Des d’aleshores els Missioners SS. Cors estan al front del Santuari de Lluc, tan emblemàtic pels mallorquins.

De Sant Honorat a Lluc
Els primers membres de l’Institut segurament no frueixen del carisma contemplatiu en la mateixa mesura que el P. Rosselló. Aquesta circumstància unida al fet que la Congregació, segons diu l’acta fundacional, té una clara finalitat apostòlica, representa una invitació a davallar de la muntanya al pla. Per la seva part el bisbe, que manté una amistat personal amb el Fundador, és home impetuós i molt àgil com a improvisador. El detectam més sensible a la bona marxa de la diòcesi que als carismes d’una comunitat consagrada. Si hi afegim que, a més, confia en els religiosos per a eixarmar terrenys difícils i problemàtics, gens no ens ve de sorpresa que convidi els nous missioners a una tasca més compromesa amb la pastoral.
Obres a finals del segle XIX. Façana lateral
 Els membres de la nova Congregació dediquen la major part del temps a la contemplació en el que qualifiquen de Tabor de Sant Honorat. El bisbe és de visita pastoral a Campos, el 21 d’abril de 1891, data en la qual envia un missatger que sorprèn els missioners amb la proposta d’una conversa urgent amb el Provisor, Mn. Enric Reig i Casanova, més tard successivament bisbe de Barcelona i cardenal de Toledo. Se confirma, durant l’entrevista al Palau, la sospita del P. Rosselló. El bisbe vol acabar amb el problema de Lluc.

La solució al problema de Lluc passa per la renovació espiritual i material del Santuari. De res serveixen els pegats calents. Hom s’ha d’afanyar per constituir-hi un grup compacte i ple de zel. El bisbe pensa en termes restauradors i vol retornar el Santuari al seu antic esplendor. El seu tarannà és el de confiar les empreses conflictives als religiosos, i, coherentment, decideix instal·lar una comunitat en aquells paratges asprius. La premsa s’adona d’aquests propòsits, i per la tardor de 1890 comença l’atac. Una sèrie periodística, titulada Frailes en Lluch s’oposa a la idea i posa mà a tots els recursos. Els escrits transpiren una oposició tancada al bisbe; no tenen caràcter anticlerical, sinó que més tost reflecteixen la clara hostilitat del liberalisme i d’un cert clergat envers els ordes religiosos. Probablement, sota el pseudònim Un católico a secas, s’hi amaga una porció del clergat que ataca el bisbe i els seus projectes, en particular la restauració de les comunitats de vida religiosa.

Lluc entre dos bàndols
Tant el bisbe com els polèmics autors de Frailes en Lluch reconeixen la importància del Santuari. La Mare de Déu ha estat coronada sis anys abans i el somni d’un Montserrat de Mallorca cada vegada s’escampa amb més força. Alguns dels poetes de la corona poètica de 1884 ja s’havien estrenat en els certàmens de Montserrat, uns anys abans. Els qui no s’avenen amb el bisbe aixequen la senyera del patriotisme i de la cultura. Si en el Santuari s’estableixen uns frares d’arrels forasteres que no parlen català, segons aquests autors anònims, que sempre escriuen en castellà, s’augura un esdevenidor gris i sense cap alè per a Lluc. Més encara, fan ressaltar la llunyania que s’establirà entre el poble de Mallorca i uns custodis de la Mare de Déu que els responen en castellà.


L'any 1897 tengué lloc la desamortització i les obres s'hagueren d'aturar
Per la seva part, el bisbe també pensa en un gran Santuari, en el Montserrat de Lluc, que satisfaci les aspiracions dels mallorquins, però només pren en consideració l’aspecte espiritual i religiós.
Cervera no fa la impressió de quedar molt afectat per les envestides de la premsa. El 9 de gener de 1891, sol·licita al govern de Madrid l’autorització perquè els Carmelites Calçats s’estableixin a Lluc. La Reial Ordre afirmativa duu la data del 10 d’abril del mateix any. Per què precisament elegeix aquest orde? Probablement perquè hi ha una colla de frares mallorquins que hi pertanyen, entre els quals el provincial, el P. Anastasi Borràs i Buades, també ho és, i això pot afavorir les negociacions. El fet és que, després d’una dotzena de dies de la signatura del document reial, el bisbe canvia de parer i proposa al P. Rosselló que se faci càrrec del Santuari.
Per què aquest gir inesperat? No ho podem clarificar gaire, però alguns indicis ens menen a suposar que la causa s’ha de cercar en la pressió que exerceixen els sectors més poderosos del liberalisme mallorquí i en una part del clergat. Per la seva banda, el rector i prior,[1] Guillem Fiol, sembla que se va fer còmplice de l’oposició de la premsa en aquesta direcció. La postura del prior Guillem s’entén amb facilitat. Si els carmelites se fan càrrec del Santuari, ell queda amb la migrada feligresia d’Escorca, que, segons el barem de l’època, queda al lloc més baix de l’escalafó. És una parròquia d’entrada, és a dir, de les menys desitjables, tot i que abraça un dels més estesos territoris de totes les parròquies mallorquines. Per altra part, el canvi cau molt malament als carmelites, que se senten arraconats després del pacte fet amb el bisbe. Apel·len a Roma.


Fotografia de l'any 1897, el mateix en que el santuari
 fou objecte de la desamortitxació
En una carta del P. Rosselló, adreçada el dia 23 d’abril,[2] al bisbe, mostra que disposa de molta informació sobre la situació de Lluc i de les gestions que fa el bisbe per restaurar el Santuari. Sabem que, ja des de la infància, el P. Rosselló passa períodes de vacances a la possessió d’Escorca, que dóna nom al municipi on hi ha el Santuari, car és propietat de la família Gual Torrella. De mode genèric, també podem afirmar que el P. Rosselló està al dia sobre els assumptes diocesans. El de Lluc és de prou entitat perquè li hagi arribat qualque comentari, sobretot si havia transcendit a la premsa. De fet, conta que, quan va tenir l’entrevista amb Mn. Reig, aquest li va proposar l’assumpte que jo presumia. El bisbe havia consultat una bona colla de persones, i tiris i troians convenen que els missioners habitants de Sant Honorat han de prendre la responsabilitat del santuari diocesà de Lluc.
La contrarietat que va provocar en el missioner de Sant Honorat aquella intenció del bisbe va ser gran. Un any escàs de fruit de l’ambient que tota la vida havia cercat era ben poc. Més encara, tota la fundació s’havia adaptat al pla del bisbe, i ara aquest dóna l’orde d’instal·lar la novella congregació en el Santuari de Lluc. Tot era fora lògica. La conversa de Palma degué ser valenta. Retornat a Sant Honorat, el P. Rosselló exposa el pla del bisbe als seus companys. Malgrat que ell ens els mostri sorpresos i quasi contrariats com ell, creiem que la realitat era ben diversa. Probablement els va caure bé aquella proposició. Com a mínim no quedaren tan trasbalsats com el P. Joaquim, car ells no havien cercat tan llargament la solitud.

Josep Amengual Batle, msscc                                                                                        (Continuarà)


[1] Aquest càrrec correspon al que presideix la Col·legiata o Col·legi de preveres que regenten Lluc.
[2] Els esdeveniments se varen succeir d’aquesta manera: el 21 el bisbe envià una carta, per un missatger, al P. Joaquim, malgrat ell, a les Notas, p. 57, digui que va ser el 23. Efectivament, en aquesta data va respondre al bisbe, després d’haver visitat el Provisor, dia 22.

jueves, 2 de junio de 2016

Crònica del maig 2016

Lluc dia a dia
Ramon Ballester Vives i Manuel Soler Palà, msscc

1. Comença el matí amb un poc de pluja i un temps fredolenc, però devers el migdia surt un sol esplendorós que escalfa tot el dia.

Els bons amics de La Real compleixen la peregrinació anual del primer de maig a Lluc. El P. Gabriel Seguí, Rector de la Parròquia celebra la Missa de les 12:30. Els vincles afectius entre Lluc i La Real són antics i fraternals.


5. Amb l'assistència del P. Emilio Velasco, Superior General i el Delegat P. Josep Amengual es celebra l'Assemblea de la Delegació de Mallorca dels MM. Sagrats Cors.

El temari és molt ample: Informacions del Delegat, Secretariat de Col·legis, Procura de Missions i Concòrdia, Coordinació dels Laics MM.SS.CC. i Comunitats, Adaptació del Projectes de Delegació i Comunitats.

Es recorden els aniversaris a celebrar (125 aniversari de la presència de la Congregació a Lluc i Fundació de les Missioneres dels Sagrats Cors). Quant a Formació: estudi i projecció missionera de Misericordiae Vultus i la missió compartida, etc. S'acaba amb un recés i la celebració del Jubileu de la Misericòrdia.

6. Un grup de la 3ª Edat de Santa Margalida visita la Mare de Déu i participa en una Missa a les 11:00 fent les pregàries, lectures i ofrenes.

8. En el marc de l'Any Sant de la Misericòrdia es celebra al Santuari la Jornada de la Família  i el Pelegrinatge dels Arxiprestats de Palma.

Devers 600 persones assisteixen a les 12:00 a l'Acolliment del Centenari  a una Concelebració Eucarística que presideix Mons. Xavier Salinas, Bisbe de Mallorca, amb l'ajut d'un grup musical.

Lectures, pregàries i ofrenes variades conformen l'emotiva Litúrgia. Els matrimonis que compleixen els 50 i 25 aniversari de les seves noces, són distingits i obsequiats amb una ceràmica commemorativa. Dinar de pa taleca, cants i danses a la sobretaula completen  amb festa la diada familiar.

11.Comencen les celebracions multitudinàries del temps de primavera a l'Acolliment del Centenari.

Avui és la primera tanda de la Gent Major de la Part Forana que organitza la Federació del Govern Balear. L'Escolania es fa present a l'inici de la Missa per cantar una Salve a la Mare de Déu.

Celebra l'Eucaristia el Prior P. Ricard Janer que comença amb una salutació als 800 participants dels diversos indrets de les Illes. L'acostumada i variada ofrena floral dels representants dels pobles donen la nota de color a la Celebració.


12. El P. Ramon Ballester pateix una lleu operació de la pell al cap a Son Espases i haurà de romandre-hi 24 hores internat.

Es repeteix la vinguda d’un milenar de persones de la gent gran de la part forana, tal com va succeir ahir. Presideix l’Eucaristia el Vicari General, Mn. Antoni Vera i concelebra Mn. Toni Vadell, Vicari de pastoral. Hi ha alguna autoritat civil més que no vingué ahir, per exemple, la consellera d’hisenda del Govern, Catalina Cladera, i el batle d’Escorca, Antoni Solivellas. Ambdós adrecen unes paraules al públic.

Abans de començar, l’Escolania canta la salve i l’Ave Maria de Lluc. Rep molts aplaudiments. Després té lloc l’ofrena floral, molt vistosa. Són 29 les Associacions de diferents pobles que fan una desfilada vers l’altar per tal d’oferir les flors, símbol de gratitud i amor a la Mare de Déu.

13. Uns 150 alumnes de primària, del Col·legi de la Puresa de Manacor, assisteixen a la missa d’horari i escolten els blauets. Després dinen a l’acolliment.

Mestre Urko Cuevas planificà setmanes enrere una activitat amb l’IES de Llucmajor. Té com objectiu conèixer els entorns i la història del Santuari de Lluc (el pujol dels misteris, la Font Coberta, l'antiga zona d'acampada Es Pixarells, l'accés al camell i a la cometa dels morts). Avui l’han dut a terme passades les 21:00. Ha tengut una durada d'uns 45 minuts. El professorat ha supervisat en tot moment el comportament dels al·lots. Aquesta activitat la realitzen des de fa 10 anys amb uns 65 alumnes, repartits en grups de vuit.

14. Amb molta solemnitat ha estat batejada la nina Maria de Lluc Delgado Moya al santuari. La cerimònia tingué lloc en el transcurs de la missa que celebrà a les 11:30 Mn. Bernat Oliver, de l’Opus Dei, i concelebraren els preveres Pau Oliver, Ramon Lladó i Carles Segui. No hi faltà l’orgue ni la guitarra. El pare treballa a La Seu i viu a Palma.

15. Uns tres-cents al·lots del Club Esportiu La Salle, amb els seus acompanyants, han participat a l’Eucaristia. En el seu moment han fet ofrenes relacionades amb bels valors de l’esport. Ja fa molts anys que repeteixen aquesta visita anual a la Mare de Déu. Després han dinat i fet festa a l’acolliment.

17. Vénen en peregrinació, com cada any, unes 350 persones de la Federació d’Associacions de Majors de Calvià. Celebra la missa el Rector de Portals i altres parròquies de l’entorn, Pep Toni Guardiola. Canta la coral del Toro acompanyada per guitarres. Participen en les lectures, les pregàries i els cants.

18. Són 420 persones de la tercera edat les que pugen del poble de Campos a Lluc. Organitza la peregrinació l’ajuntament de Campos. Hi és present el batle Sebastià Sagreres i la tinent de batle Agnès Nicolau, endemés d’altres regidors. Canta la coral del poble. i vàries regidores. Ho duen tot ben preparat. Fins i tot un parell d’ambulàncies estan atentes a qualsevol contratemps que pugui succeir. Les ofrenes de les associacions presents són de flors i també de comestibles típics del lloc.


19. A les 12:30 dos diferents grups assisteixen a la missa. Els Amigos de la Tercera Edad del Vivero venen ben organitzats, amb estendard i tot. Són una setantena. Al final de la missa demanen cantar l’himne dels pensionistes del Vivero. L’altre grup és el de l’Associació d’agents comercials. Col·lectiu major. Només són 32 els presents. Lamenten que darrerament han perdut uns quants membres per defunció i altres ja no es poden moure per malaltia. Pregam pels difunts dels qui pertanyeren als grups i pels malalts. També pels agents comercials en actiu, per tal que no els falti la feina. El P. Manuel els celebra la missa i els parla d’un patrimoni paral·lel al de la serra de tramuntana, el patrimoni de la Mare de Déu de Lluc, amb tota la història de pelegrinatges de més de set segles.

Mn. Pep Toni Guardiola de Portals dirigeix uns exercicis espirituals al Santuari de Lluc amb una dotzena de feligresos de la seva parròquia (Portals i Palma Nova). S’hostatgen a Lluc i empren la capella devora les habitacions, així com la sala vermella per a les conferències. Romandran fins el proper diumenge, dia 22.

Amb motiu de la festa de Jesucrist Summe Sacerdot, coincidint amb el 700 aniversari de Ramon Llull, la trobada de preveres té lloc al convent de S. Francesc de Palma. Allà els convidats ―preveres i també seglars de la casa de l’Església enguany― escolten una conferència del Cardenal Müller, titulada: ¿Qué podemos esperar del sacerdocio? Després el mateix Cardenal presideix la missa en la qual concelebren el bisbe de Mallorca i altres tres bisbes. Segueix el dinar de germanor. Hi assistiren de Lluc els PP. Ricard Janer i Antoni Fernández. Tradicionalment aquesta trobada anual es fa a Lluc.

20. Participen de l’Eucaristia els pobles i associacions reunits baix el nom de Ses Marines: reunit Sta. Margalida, Muro, Sa Pobla, Pollença, Alcúdia, Port Alcúdia, Port Pollença, Ca'n Picafort i Son Serra de Marina. S’avien anunciat 800 persones, però al final el nombre ha baixat significativament. Tampoc s’han fet presents les autoritats locals. El celebrant ha estat el Prior, P. Ricard Janer, que ha rebut les ofrenes florals. Els blauets han cantat la Salve i l’Ave de Lluc en començar l’acte.

21. Els membres de la Confer de Mallorca pugen a Lluc per la trobada anual. Comencen a les 10:30 amb la benvinguda del P. Ricard Janer i la pregària dirigida pel P. Manuel Soler. Després tenen una hora en la qual compten històries de la misericòrdia. Quatre són els panelistes: Margalida Riutort (Caritas), Tomeu Català (Projecte Home), Jaume Alemany (pastoral de la presó) i Reina Lladó (metgessa pediatra).


Després d’una pausa té lloc el ritual d’entrada a la porta santa dirigit pel P. Prior i segueix l’Eucaristia presidida pel Vicepresident de la Confer, el franciscà Tomeu Pons. La jornada acabà amb un dinar de germanor a la Fonda del Santuari. Aproximadament es reuniren uns 130 religiosos, la major part dones. 

22. A l’ofici celebren amb solemnitat les noces d’or els esposos Tomeu Mestre i Antònia Gaya, ben acompanyats dels familiars. També hi ha unes altres noces d’or a la missa de les 12:30, les que celebren els esposos Guillem Salvà i Antònia Alomar.

Uns 35 adolescents i joves es reuneixen i dinen a l’acolliment. Són del grup de Legionaris de Crist Rei. A les 17:30 celebren la missa amb un prevere del grup. També canten al cambril.

23. Bartomeu Vallori, de Selva, doctorat en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, que, actualment treballa a la “Escuela Española de Historia y Arqueologia en Roma”, ve al Museu de Lluc (Sala Arqueologia) per un estudi sobre arqueologia a Ses Salines..

24. Com l'any passat el grup Majors Hotel Melià Internacional venen al Santuari per a encomanar-se a la Mare de Déu. Participen a l'Eucaristia del migdia fent les lectures, presentació d'ofrenes i pregàries, recordant el llistat dels qui aquest any “ens deixaren per anar a la Casa del Pare”.

També es fa present  un grup del Centre de Dia d'Andratx. Tots resten per la Salve de l'Escolania i les oracions del Mes de Maria.

25. Avui són molt els grups que entren a la Plaça dels Pelegrins per a visitar el Santuari com a pelegrins o com a turistes. Cal destacar, entre els primers, un grup de Gent Gran de Son Ferriol que a les 11:30 tenen una Missa que celebra el P. Manuel Soler. A la Missa de les 12:30 hi assisteix un grup de majors del Servei Social de l'Ajuntament de Campanet.. Celebra  Mn. Joan Parets Rector de la Parròquia, que destaca els vincles ancestrals de la devoció dels campaneters a la Mare de Déu de Lluc, fent menció del legendari Camí de Na Pontons que unia Artà amb Lluc passant per Campanet. Queden per la Salve i Mes de Maria dels Blauets
     
28. La nina Carme Pujadas Moyà  del Pont d'Inca després de la deguda preparació catequètica, rep la Primera Comunió a l'Eucaristia que celebra el P. Manuel Soler.

A l'Acolliment del Centenari es reuneixen unes 100 persones de l'Associació de Celíacs de les Balears. Tenen una trobada festiva per enfortir els llaços d'amistat i dinen d'una gran paella

29. Solemnitat del Cos i de la Sang de Jesucrist. Es celebra la festivitat del Corpus en una Concelebració que presideix el P. Antoni Fernàndez Cano amb els PP. Ricard Janer i Jesús Dean. Hi han rebut la seva Primera Comunió els membres de l'Escolania Jorge Giménez Antolin i Núria Terrades Roca, que fan la professió de fe arrelats en les promeses del baptisme  amb una candela commemorativa; també les pregàries i acció de gràcies. Al final exposició del Santíssim i benedicció eucarística

31. Per guanyar el Jubileu de la Misericòrdia més de 300 membres de l'associació de la tercera edat Vida Creixent es concentren a la placeta del Bisbe Campins on són rebuts pel P. Prior  que després de la benvinguda, amb el ritual corresponent entren per la Porta Santa a la basílica. Concelebració Eucarística que presideix el mateix P. Ricard amb els concelebrants Mn. Pau  Oliver, Mn. Guillem Parera Mn. Miquel Mulet i Eugeni Rodríguez. Participen en les lectures i pregàries i, al final,  preguen amb el Blauets la Salve i el Mes de Maria.


L'any 1954, per raons de salut, va pujar des de Manacor a Lluc na Catalina Sureda. De llavors ençà ha viscut més al Santuari que a la seva ciutat natiua. Sempre puntual a la Missa de cada dia, cosidora a “ca ses Monges” o ajudant a la cuina del cafè de sa plaça. I, sense faltar mai cada horabaixa, carregant-se els estris pujar al Cambril  per netejar el vidre de la Mare de Déu de les ditades i besades dels pelegrins. S'ha acomiadat per motius d'edat i salut, per viure definitivament a Manacor. Gràcies, Catalina, i que la Moreneta de Lluc que tan bé servires, t'acompanyi sempre i et doni bons anys i salut.