Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 19 de febrero de 2017

Història de la Bella Dona esculpida en pedra

Per Francisca Llabrés
Escultora, autora de l’obra escultòrica ¨La Bella Dona”,
cedida al Santuari de Lluc el dia 4 de setembre de 2011

El salt de la Bella Dona era aturada obligatòria abans d’arribar al Santuari en la nostra visita anual, com feien molts de mallorquins almanco un pic a l’any, una tradició que encara avui en dia segueix viva. Els meus primers records de la llegenda de la Bella Dona m’acompanyen des de la més tendra infantesa.

Cada any, amb els meus pares, fèiem una visita al Santuari de Lluc. I, com un ritu, sempre es repetia la mateixa història, després d’un revolt molt tancat arribàvem a la bretxa nova i, just passada aquesta, hi havia un petit aparcament on aturàvem per descansar de tanta volta. Així, any rere any, mentre descansàvem en aquella mena de mirador, des d’on es contemplava un sobrecollidor paisatge muntanyós, amb un gran penyal al nostre costat i als nostres peus, encaixonat entre roques, el torrent des Guix, els pares ens contaven la llegenda de la Bella Dona, que segons deien hi havia succeït en aquell indret. Encara que no l’entenia massa bé, sempre m’impactava per igual, i en arribar a Lluc i visitar la Mare de Déu, cercava on era aquella dona que havia estat llançada al fons del penya-segat i on podia estar amagat el seu assassí.

Amb el pas del temps em vaig anar oblidant de la llegenda, però anys més tard, ja com a dona adulta, el destí em va dur de bell nou al Santuari de Lluc. M’hi vaig apropar com a escultora i com a dona, volent aportar una altra versió més real de la llegenda. Esculpint una dona com sempre havia pensat que devia haver quedat aquella infeliç dona estimbada entre les roques del fons del precipici. Del record d’aquella llegenda, que no comprenia massa bé quan era nina, va sorgir, a través de la meva obra, l’escultura la Bella Dona, utilitzant una pedra del mateix Santuari de Lluc. Un dia, passejant pel jardí botànic del Santuari, vaig veure una pedra que per la mida i textura em va cridar l’atenció, i els pares Missioners dels Sagrats Cors que regenten el Santuari la posaren a la meva disposició.

La Bella Dona, esculpida en pedra, simbolitza l’abús i la violència contra la dona. No és una dona engalanada amb bells vestits i teles blanques. No, no era aquesta la realitat de les dones maltractades en el passat ni ara; l’escultura representa una dona ferida físicament, ultratjada i humiliada per l’home. No la vaig esculpir com ens conta la llegenda, sinó com una dona vexada per la desraó, desventurada, amb el seu vestit trencat i mostrant les seves ferides. L’escultura de la Bella Dona mostra els meus sentiments durant el procés d’esculpir-la, les seves ferides i desventures sofertes. Volia donar a les dones que encara són nines l’opció, quan els expliquin aquesta mateixa història, de conèixer altres possibles versions, algunes més reals, i el significat del que és la violència de gènere.

En el Santuari de Lluc roman la nostra Bella Dona esculpida en pedra, prop de la Verge. La podeu veure al replà de l’escala que va al Museu al costat de la porta de l’església, acollida al Santuari, llar de la nostra Mare de Déu, sempre protectora de totes les dones.
La Bella Dona, de la llegenda medieval, es troba amb la complicitat de la Mare de Déu, la qual permet canviar el final de la història. És per això que aquesta obra ens convida també a invocar aquella imatge de Maria, aquell discurs religiós que ens permet a les dones avançar, aixecar-nos, alliberar-nos de les traves que vol mantenir el patriarcat polític, social i religiós (Paraules de Rosa Cursach en l’acte de lliurament de l’obra al Santuari de Lluc).
Cal ensenyar a les noves generacions la necessària igualtat entre totes les persones i respectar sempre els altres. És necessari el coneixement i l’aprenentatge des de l’etapa infantil del que és la violència sexista. Perquè sàpiguen apartar de la societat aquest mal, que enfonsa les seves arrels en l’anomenat sistema patriarcal, sistema imposat pels homes des dels inicis de la civilització.

Per ser la primera dona maltractada de què es té coneixement a Mallorca, l’escultura que la representa s’ha convertit en un símbol per a moltes de nosaltres, que lluitem per la igualtat de les dones i contra la violència de gènere.

El Salt de la Bella Dona. Una llegenda ben actual.
Moixonia Editorial (Palma 2016), pp.78-81

martes, 14 de febrero de 2017

XV Trobada de Rectors de Santuaris de l'Estat

La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli
(Breu crònica de la XV Trobada de Rectors de Santuaris 
i Delegats de Pietat Popular d’Espanya)
Assitents a una de les conferències. A primera fila, a la dreta,
els dos representants de Mallorca: els PP. Manuel Soler i Llorenç LLadó
Sota el tema “La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli en la pietat popular. Espai obert per a l’evangelització”, ha tingut lloc a Tarazona, els dies 6, 7 i 8 de febrer, la XV Trobada de Rectors de Santuaris i Delegats de Pietat Popular d’Espanya.
Vam ser un total de 35 participants dels quals 15 eren Rectors de Santuari i 12 de Pietat Popular. Del Principat hi participà Mn. Bonet rector de la Sagrada Família de Barcelona, Mn. Ramon Rossell rector del Santuari de Meritxell, Andorra, i el P. Joan M. Mayol rector del Santuari de Montserrat. De les Illes hi assistiren el P. Manuel Soler rector del santuari de Lluc i Mn. Llorenç Lladó, Coordinador de les trobades de santuaris de la diòcesi de Mallorca.
Hi hagueren 3 conferències 
1.- Mons. D. Alonso Carrasco Rouco, bisbe de Lugo:  “El goig de viure la comunió en la pietat popular”

No lliurà cap esquema a l’assemblea, per això anoto aquí el que jo vaig  prendre com a notes durant la seva conferència.
La il·lustració introdueix la idea que la religiositat popular és tolerable en tant que és un vehicle que pot fer avançar el procés de la fe fins  arribar a ser adulta.  Però l’ideal és la fe racional centrada en l’acció moral que no necessita de mediacions materials que li representin el que ja viu per la fe.
Partint del document Evangelii nuntiandi i resseguint a grans trets Puebla i les reunions del Celam fins arribar al Papa Francesc, destacà la importància medul·lar, i no pas perifèrica, de la pietat popular que abasta de manera transversal tota la pastoral de l’Església.  Lamentà la iconoclàstia  agressiva del postconcili.
La cultura té un nucli viu, personal, que és religiós. Citant el Beat Pau VI “cal propiciar de nou un encontre entre la cultura i la fe”. L’ateisme messiànic ja ha caigut, però als nostre dies s’imposa l’ateisme llibertí que promou el goig individualista en el qual el desig ha suplantat els drets i els deures de l’home.
Des dels santuaris cal vetllar pel sentit de comunió, cal ajudar a fer ressorgir el veritable que té la seva arrel en el bé comú, el respecte a l’altre, per no caure amb el que denominà “cornucòpia permissiva”.
2.- D. Raúl  Romero López, director espiritual del seminari i de la casa d’espiritualitat de Tarazona  “L’alegria de l’evangeli en la pietat popular”
En la primera part de la seva exposició va resseguir bona part de l’Escriptura, fent-nos veure la transversalitat del concepte d’alegria en el missatge tant de l’Antic com del Nou Testament .  La segona part cità més breument els documents del Concili i el magisteri pontifici que el seguí. Acabà la conferència compartint la seva experiència de família cristiana de 13 germans, dos dels quals han estat religiosos com ell, i també l’experiència pastoral amb la “comunidad de comunidades” que porta a terme en el santuari de la Virgen de la Vega a la província de Burgos.

3.- D. Vicente Malabia Martínez, professor del Seminari i Director diocesà de Conca: “La Via pulchritudinis en la pietat popular

Visita a l'ajuntament de la ciutat. Tarazona està molt
 a prop del "Moncayo", aleshores ben enfarinat.
La bellesa és invisible malgrat que les formes visibles manifesten part d’aquesta realitat.
Malgrat que és la gran esperança pastoral dels nostres dies, cal vetllar per com es presenta com a material d’evangelització un art que respon a la teologia del seu moment històric.  Les representacions de la Trinitat, dels misteris de la salvació i de la Mare de Déu, malgrat la seva qualitat artística indiscutible, no tots estan portats per l’interès de suscitar una experiència religiosa i de pregària com seria de desitjar.
Cal un aprenentatge en el silenci i la tranquil·litat per poder adquirir una capitat de contemplació divina a través de l’art religiós. Les mateixes celebracions litúrgiques han d’expressar el misteri que celebren sense amagar-lo darrera de la càrrega cultural i tradicional. Cal evitar el perill de celebrar-se a si mateix.
Després d’aquestes conferencies i els diàlegs hi va haver un espai de treball en grup en el qual es va compartir com viuen els pelegrins a cada santuari l’aspecte de la bellesa, de la fe en la natura, les celebracions litúrgiques i de caire popular i el mateix sentit de comunitat humana i eclesial.
El treball per grups consistí a respondre aquest qüestionari.
1. 2.- La fe en Jesucrist m’ajuda a assaborir, malgrat tot, la bellesa d’aquest món i a mirar el futur amb esperança? – Des de la perspectiva de la trobada amb Jesús, descobreixo el valor de les petites coses i visc amb alegria la religiositat de les persones senzilles “amb ànima de pobre”?   

La fe en Jesucrist és fonamental. Ella ens ajuda a trobar camins de sentit en la bellesa però també en la malaltia i la dificultat. La devoció i entrega de les persones que s'acosten al santuari ens donen esperança, ens fan veure com l’Esperit continua present i operant en el món d’avui.
3.- Molts santuaris estan en llocs de especial riquesa natural, cóm escoltar en ells la creació que canta la glòria del Pare?  
La quietud, el silenci i la contemplació ens ajuden a experimentar la Presència que ens transcendeix i que ens descobreix la bellesa interior que compartim amb Déu. Aquesta Bellesa ens crida a un anar sempre més enllà.
Veiem el santuari com a part important del futur de salvació de la fe en el procés de globalització que vivim.
4. En els Santuaris, confraries i Germandats, quines activitats es poden organitzar perquè ajudin als fidels  a la contemplació de la bellesa de l’espai sagrat i de les imatges, portin a l’ensenyament del misteri cristià i moguin a la pregària? 
En el Santuari cal potenciar la participació conscient de l'expressió comuna de la fe catòlica: sagraments, adoració eucarística, via crucis, lectio divina, informació catequètica i pastoral escrita.
En les comunicacions vàrem compartir les diferents experiències pastorals, entre elles, les que havíem tingut durant els anys de la Fe i de la  Misericòrdia.

Santuari Virgen de la Vega: Comunitat de Comunitats
El Santuari aglutina totes les parròquies veïnes concentrant en ell la celebració de la missa dominical i dels sagraments.      
Només per les festes patronals de les diferents parròquies es tanca el Santuari i es va a la parròquia corresponent.
Ho porta un equip pastoral de 7 persones que lidera el rector del Santuari.
S’ha aconseguit en 15 anys una celebració comunitària de tots els sagraments.
S’ha creat una coral interparroquial que participa en les celebracions comunitàries.
S’ha dut a terme, per part dels mateixos fidels, la restauració de totes les esglésies parroquials.
Confraries de Jerez de la Frontera:  Por qué no todos juntos?
Jubileu de la Misericòrdia de tots els confrares, sense els passos, a la catedral amb el bisbe.
Catedral de Sigüenza: Iter misericòrdiae
Un pelegrinatge dirigit per un prevere  des de la Porta Santa fins a l’altar del Sant Crist de la Misericòrdia tot explicant, meditant i pregant els diferents signes icnogràfic que l’il·lustren:  La Bíblia, el credo, l’aigua baptismal, el confessionari, etc...
Santuari Nuestra Señora de la Hoz: Mater Misericordiae
A partir de la pregària de  l’Angelus mostra el patrimoni del santuari tot explicant la seva història mariana. 
Santuario de la Bienaparecida: Misericòrdia en solidaritat
Van contactar amb el bisbat d’Alepo, Síria, i li proposaren unes conferències al santuari sobre el tema de l’Església allí perseguida. Amb diverses celebracions, Eucaristia, rosari i viacrucis, tot els donatius recollits durant l’any de la Misericòrdia, els ho enviaren com a gest de fraternitat i solidaritat.
La darrera part consistí a considerar  bàsicament dues qüestions:
Si els “Encuentros”, que ad experimentum des del 2009 s’estan fent juntament amb Cofradias y Hermanadades, cal que continuïn essent conjunts o potser és millor que cadascú, encara que continuant en el mateix departament de la Conferència, faci les seves sessions anuals de treball a part. 
La majoria opinà fer els Encontres per separat.
Si es decidís fer els Encontres sempre junts, caldria que els ponents tinguessin més present la pluralitat de realitats a la qual es dirigeixen. El treball de grup hauria de ser per sectors.
No trobem adequada la proposta d’unificar la nomenclatura d’aquests encontres sota el nom de Piedad Popular.  Si calgués canviar el nom proposàrem: Encuentro de Santuarios, Piedad Popular, Hermandades y Cofradias.
Joan M. Mayol, OSB (Montserrat)

miércoles, 1 de febrero de 2017

Crònica del gener 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1.    Pregàries perquè el 2017 sigui un nou any de justícia i de pau arreu del món.

7. Amb l'organització dels Professors de l'IES de Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques, després de segles, es tornen a encendre les talaies i les torres de defensa a favor dels drets humans dels refugiats. Una empresa que ha creat admiració i solidaritat. A les 12:00, una columna de fum de la torre de Sa Dragonera ha donat el primer avís. Al Santuari de Lluc hem rebut la nova a les 12:30 i les campanes han repicat per difondre-la a tota la vall. Durant l'horabaixa s'ha repetit l'experiència: aquesta vegada Sa Dragonera encenia una flamarada a les 18:00 que va córrer dins la foscor. A Lluc les campanes tornaren a repicar a  les 18:30. Tant de bo que aquesta iniciativa  de  fraternitat arreli i doni fruits.

9.    Després de les vacances de Nadal tornen professors i blauets i es recomencen les escoles i el cant de la Salve del Migdia.
         
12.   Avui s'incorpora a l'Escolania  Marina Canals Vera del Port d'Alcúdia. Té 7 anys  i cursa 2 curs de Primària. És una nina molt eixerida que la Nit de Nadal va fer el sermó d e La Calenda.


14.    El P. Manuel Soler rep i celebra l'Eucaristia a unes 160 persones del grup Gent Gran de   de  Santa Maria del Camí. La Coral Parroquial anima amb els seus cants la celebració.

17.  Cau la primera i esperada nevada a Lluc. Anit els blauets baixaren cap a seva per la possibilitat de quedar el Santuari incomunicat; de  fet  avui s´han tancat carreteres.


Visita canònica de la Superiora i Secretària dels Consell General de les Germanes Franciscanes Filles de a Misericòrdia  a la Comunitat de Franciscanes de Lluc.

18.  Comença el Consell General dels Missioners dels Sagrats Cors que, a més dels temes ordinaris, prepararan la pròxima Junta Consultiva ,convocada aquí, a Lluc del dilluns 23 al  dissabte  4 de febrer.

23.    A la Península i a les Illes Balears ha plogut de valent aquests darrers dies. A Mallorca es veuen sementers embassats, cases inundades, arbres caiguts. A Lluc han caigut 370 litres per metre quadrat; neixen albellons per tot arreu i el torrent recull tot l'excés de les ruixades i corre impetuós i compacte  fins  a  abocar  tota l'aiguada  al salt del Clot d'Aubarca.

Comença la Junta Consultiva dels MM.SS.CC. per a revisar  els objectius proposats al darrer Capítol General, revisar les deficiències i l'aconseguit i programar les línies d'acció pel pròxim trienni.


 Relació dels qui formen la Junta:
a) El Consell General amb els PP. Emilio Velasco, Superior, Daniel E. Echeverria,Vicario, Antonio Fernández, Ecònom i Conseller, Miquel Mascaró, Conseller, André Mujyambere, Conseller, Julio César Taveras, Conseller i Dominique Savio Tuyisenge, Secretari i Conseller.

b) Delegats: PP. Dionisio Echarte (Península Ibèrica), Edouard Twizeyimana (Àfrica Oriental), Josep Amengual (Mallorca) i Paulin  Neme Ebanda (Àfrica Central).

c) Junters elegits: PP. Anaclet Mbuguje (República Argentina), Càndido del Val i Daniel de Yzaguirre (Península Ibérica), Gabriel Seguí (Mallorca), Isaias Mata, Sunday A. Ternenge Tor (Caribe), Jean C. Ngenzirabona (Àfrica Oriental), Alphonse Kaptue i Mariano Iturria, (Àfrica Central).



d) Convidats: Fulgence Niyonsenga (Rep. Argentina), Hippolyte Voka (Mallorca), Yves Ateba, Âfrica Oriental i Jaume Reynés, Mallorca.

29. Els Antics Escoltes de Mallorca celebren a Lluc la seva assemblea anual. Participen a l'Ofici de les 11:00 amb les seves pregàries i ofrenes.

30.    A la Salve del Migdia es fa present la Jornada de la No Violència  i la Pau. Hi assisteix un grup d'alumnes del Col.legi Àgora Portals (Calvià). A més dels cants de l'Escolania, una blaueta llegeix la Pregària de Sant Francesc d'Assís i, el P. Manuel Soler que presideix la celebració fa la pregària conclusiva per la PAU  2017 que, ben bé, tots podem fer nostra: “Tots desitjam la pau; moltes persones la construeixen cada dia amb petits gestos; molts pateixen i suporten pacientment la fatiga d'intentar edificar-la”.

El 2017, comprometem-nos amb la nostra pregària i acció a ser persones que apartin del seu cor, de les seves paraules i dels seus gestos la violència, i a construir comunitats no violentes, que tenguin cura de la casa comuna. "Res no és imposible si ens dirigim a Déu amb la nostra pregària. Tots podem ser artesans de la pau”.

domingo, 15 de enero de 2017

La llegenda de n'Aina

Petita història d'un amor secret

Les terres de Mossa eren, en aquell temps, d’un senyor moro. Era jove com una espiga tendra, el cor generós, viva la mirada, noble el posat.

 Comandava sobre la contrada i tenia molts d’esclaus que el servien. N’hi havia una, n’Aina, bella i amatent com un tros de pa, sobre la qual havia posat la confiança. Més d’un sospità que acabaria per casar-se amb ella, tant com l’afavoria. L’observava els matins, quan acudia al jardí a veure els brolladors, el joc de l’aigua, els peixos del safareig.

Un dia, emperò, la notícia d’aquell amor secret arribà a les orelles de la bruixa, una mala dona que vivia en una cova, passats els alzinars de ponent.

El cor de la bruixa s’omplí de gelosia i no en pensà de bona. S’enforinyà tot d’una pels budells de la cova i, en trobar el doll de l’aigua de Mossa, el desvià cap a l’avenc de Femenia, un fondal esquerp, tan profund com la por.

-  Per la fat i fat que la mia mare m’ha encomanat: Que l’aigua de Mossa se’n vagi cap a l’avenc de Femenia, - cantà la bruixà.

I l’aigua va descomparèixer tot d’una.

Aquell senyor moro se’n dugué un disgust, de veure com la font s’eixugava. L’hort de les cases aviat va assecar-se, començaren a esgrogueir-se els arbres del jardí, el brollador s’aturà de cantar i els peixos el safareig acabaren la vida dins el fang.

Un matí de tardor, n’Aina, que havia vist com el senyor de Mossa estava i trist i capficat, s’hi acostà temorega. Li va dir:

-  Què teniu?
-  No ho saps? –va respondre aquell home. No tenim aigua a Mossa. La mala bruixa ens ha eixugat la font. El bestiar té set i els arbres no resistiran la sequera...
- Si em prometeu la llibertat, tendreu aigua abans d’una setmana.
- Per què te’n vols anar?
- És que enyor la meva gent, sabeu?
- Tendràs la llibertat, si trobes aigua.

Diuen que n’Aina partí a resar a la Verge de Lluc.

Picaren al lloc on ella havia marcat i, després d’alguns dies, comparegué un ullal d’aigua fresca, més viva que mai.

No en tengué alegria, tanmateix, el senyor de Mossa, perquè pensava que n’Aina voldria partir d’aquelles terres i abandonar la casa, abandonar-lo a ell, trist i malcontent de veure que fugia.

- Per què no et quedes?
- Si ho feia, la bruixa us tornaria a prendre l’aigua i se l’emportaria a l’avenc, novament.
- Queda’t. Perquè jo em moriria de mal de tristor, si tu parties.

I dels ulls de n’Aina, en brollà una llàgrima tan viva com l’aigua.
-  Queda’t. T’ho suplic.

El jardí tornava a verdejar. El brollador cantava i els peixos del safareig resplendien com vidres de colors.

 Una matinada, la trobaren estesa ran d’aquell safareig. La rosada li cobria la pell de la cara. Els ulls entelats. Els llavis blaus.

Acabaren per creure que la mala bruixa havia cercat enverinar-la, encesa de ràbia i gelosia.

El senyor va plorar-la durant dies i nits. Diuen que va morir d’enyorança, passat algun temps, car no pogué resistir la mort de l’estimada.


GABRIEL JANER MANILA, La llegenda de n'Aina
A “Les llegendes de les terres de Lluc”

(Publicacions del Santuari de Lluc, Mallorca 1984)

domingo, 1 de enero de 2017

Crònica del desembre 2016

1.   Aquesta matinada  fa una bona serena: estam a 2º de temperatura. Aviat, des de la sala de música, sentirem els Blauets amb el repertori de “ses Matines”: sibil.la, àngel i pastors ens faran un tast del Nadal que ja s'entrelluca. Aquest mes tots els aires són nadalencs.

2.  Avui i demà, la Plaça i els Porxets il·luminats acullen la Fira de Nadal, amb les seves parades de productes artesans i queviures. És una fira encara no consolidada. La pretensió és que sigui més especialitzada (figures de betlems, arbusts nadalencs, etc.)


7.    Ruta lul·liana . Amb els seus professors, Albert Campos, Pep Toni Payeras i Xisca Brunet  els Blauets fan una visita guiada als llocs de Ciutat  més emblemàtics on va viure el nostre Beat Ramon Llull. Una bona diada cultural per a conèixer un poc “el Fill Major de nostra raça.”
 
10. El P. Javier López,Blauet d'Or 2016. Organitzat per l'Apima Escolania de Lluc i l'Associació d'Antics Blauets  es fa ver el Sopar de Nadal al restaurant de Binicomprat (Algaida). La gran sala del restaurant estava plena, amb prop de 500 persones. El programa va començar amb un atractiu concert de l'Escolania de Blauets i l'Orquestra de Cambra de l'Escolania amb la direcció de Ricard Terrades i Rosa Cardona amb l'acompanyament al piano de Rafel Riera. Els molts aplaudiments mostraren la satisfacció de la gent.


A continuació es va fer el lliurement del Blauet d'Or 2016, al P. Javier López Rípodas, m.SS.CC. “en reconeixement a la tasca abnegada d'implantar des de les seves conviccions evangèliques de senzillesa i servei, per espai de 10 anys (1965-1975),un nou estil educatiu a l'Escolania que ha enaltit la devoció a la Mare de Déu de Lluc i el prestigi del seu Santuari”. El P. Ricard Janer, Prior, va afirmar en el seu parlament: “em sembla que va ser l'artífex d'una canvi  de 180 graus en l'educació humana i cristiana dels infants. La seva manera d'educar va marcar un abans i un després  del P. Javier”. L'acte va resultar molt emotiu per tots, especialment pel P. López.


Després un suculent menú va donar pas al sopar nadalenc de confraternitat. Sortejos i actuacions d'antics blauets arrodoniren l'agradable vetlada.

11.   Ahir i avui, organitzat pel Consell de Mallorca es fa a Lluc la Iª Edició del Training Camp Familiar, amb la participació del famós corredor solleric Tòfol  Castanyer i el seu equip. Un variat programa  —especialment dedicat als infants— amb actuacions esportives i culturals relacionades amb la muntanya; a destacar, la volta al Puig Roig i la representació teatral d' El Salt de la Bella Dona”. 

16.    Ha mort  al seu poble en Jaume de Son Servera, conegut i apreciat per tots els veïnats de Lluc per la seva  bonhomia i fidelitat. Cada diumenge  horabaixa era puntual a la Missa vespertina, tan si era hivern  com estiu, tan si feia calor com si plovia : un cas sorprenent i entranyable  al no defallir mai  en el seu pelegrinatge . Li agradava fer d'escolà, contestar les pregàries, passar la bacina i donar la pau amb un somriure obert. Acabats els pelegrinatges d'aquest món  esperam que la Mare de Déu de Lluc li guardi un lloc al Regne del Cel, i que el seu Fill li dóni per sempre la seva Pau.

17.       A la Missa de les 12:30 ha fet la seva Primera Comunió la nina Maria Alcobenda Socias, d'Inca, filla de Juan Miguel Alcobenda i de Isabel Socias.

18.  Acabat l'Ofici de les 11:00  es fa memòria de l'aniversari de la mort del Venerable P. Joaquim Rosselló, fundador dels Missioners dels Sagrats Cors i antic prior de Lluc. El P. Ricard Janer llegeix un fragment del seu testament espiritual.

Acabada l'Eucaristia l'antiga blaueta Sandra Caldentey  que estudia a Reims (França) i està de vacances a Mallorca, ha pujat a Lluc i ens ofereix una prova del seu progrés musical tocant una Sonata per a violí i piano de Beethoven, acompanyada al piano per l'organista i antic professor seu, Rafel Riera. L'assemblea agraeix l'atenció amb moltes mamballetes. 


21.   Organitzat per la Fundació Caixa Balears  l'Escolania baixa a Ciutat per actuar amb el grup Cap Pela a l'Esglèsia de Santa Eulàlia cantant en un concert solidari a benefici de la institució “Dignitat i Feina” creada pels PP. Franciscans de la T.O.R. a favor de les persones en atur. 

23.   Aquesta setmana han caigut a Lluc 526 litres per metre quadrat : un fet  històric mai vist  des dels 72  anys que es fan registres metereològics.

24.     Nit  de Nadal. La basílica una bella volada de neules, el betlem, amb soques i ramades recorda els nostres boscs, tots els llums encesos. Tot convida a la festa, a la celebració, a l'alegria.”Perque Déu ens estima en aquest hivern dramàtic de cada dia- ens envia  a mitja nit un Sol que ve del Cel”...Cal escoltar, una vegada més, les profecies de La Sibil.la (cantada per Cecília Michel,de Campanet), sentir el goig de l'anunci de l'àngel (cantat per Cecília Ilbert, de Llubí), experimentar la tendresa de La Calenda i reafirmar el compromís evangèlic (que ens recorda  Marina Canals del Port d'Alcúdia).


L' esglèsia,plena com sempre, amb gent de bona voluntat, tot esperant que el Nin Jesús “neixi i creixi dins el nostre cor”.

25.   Baptisme de la nina Margarita, de Madrid, filla de Carlos Diez de Tejada Martín i de Margarita Africa Llompart Borrero . Oficia la cerimònia el  P. Manuel Soler.

26. Visita inesperada i important  al Santuari: Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe i Administrador Apostòlic de Mallorca acompanya a Mons. Juan José Omella, Arquebisbe  de Barcelona i a Mons. Lluís F. Ladària, Bisbe Secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, així com als quatre vicaris episcopals de la Diòcesi de Barcelona,a una visita a Lluc. Són rebuts pel P. Prior i tenen una Concelebració Eucarística  a la basílica.


31.  Acabam l'any arrecerats al cambril, als peus de la Mare de Déu de Lluc, celebrant l' Eucaristia, donant gràcies pels favors rebuts i demanant perdó per les nostres incoherències evangèliques.

jueves, 15 de diciembre de 2016

Vocabulari de Nadal (per desordre alfabètic)

INFANT.- Originàriament era el protagonista del Nadal. Consta en llibres antics i predicacions d’altres temps que hom celebrava l’aniversari del naixement d’un Déu infant. Quan encara no hi havia televisió ni cartes nevades pareix que tot rodava al seu entorn. Tanmateix poc a poc s’arribà a la conclusió que també es pot celebrar Nadal sense infant i avui dia gairebé és un element exclusivament de decoració. Sovint se’l representa en guix o plastilina i és posat a un racó de la casa com a entreteniment per als al·lots.

DESEMBRE.- És el darrer mes de l’any. Dies de fred i neu a Europa. Cap a finals de mes les sobretaules familiars s’allarguen, la il·lusió dels menuts s’esvera, els regals passen de mà en mà, la pressió consumista s’exaspera. A causa d’aquests fenòmens les tendes s’animen de mala manera i generen quantiosos beneficis. Mes conegut també com l’agost dels comerciants.

LLEGENDA.- Anomalia que succeeix a determinats fets amb certa base històrica. La imaginació popular els desenfoca i els deforma. Mentre es deixen al marge alguns aspectes essencials, d’altres de secundaris creixen monstruosament. Fenomen comparable a la cirurgia estètica, tot i que no pretén embellir sinó endolcir. En efecte, la llegenda serveix per a entretenir els al·lots en les llargues vesprades d’hivern. Fins i tot certs llibres propers a la litúrgia s’interessen més pel bou i la mula, pels rius i els angelets que pel misteri d’un si curull de Déu. Quan la llegenda continua el procés de degradació es transforma en idil·li insípid o en infantilisme anecdòtic.

OCURRÈNCIA.- Per ocurrència la que tingué el mateix Déu, que indubtablement hagués rebutjat per indigna qualsevol piadosa senyora de missa fixa i per antievangèlic qualsevol diplomàtic de l’Estat vaticà. Resulta que a Déu Pare, li ocorregué posar en pràctica una història desconcertant i inexplicable pels quatre costats. Que un Nin-Déu nasqués en l’anonimat, entre un parell de pobres, en una establia improvisada,  adornada amb teranyines. (Per cert aquestes minúscules xarxes repel·lents esdevindran, poc a poc, simpàtics avets).

REGNE.- Paraula molt emprada als evangelis. Jesús vingué a implantar el Regne de Déu al nostre món. Essència d’aquest Regne, la pau, la justícia i la germanor. Els creients adopten el compromís d’estendre’l. Inexplicablement, però, molts han marginat el Regne embadalits amb el Rei. Diuen: Déu es fa infant! Correm a adorar-lo! I fan betlems de guix i sucre, posen llumetes i canten cançons. Amb tot aquest tragí obliden posar el Regne en marxa. Necessiten tot el temps per als efluvis sentimentals, les líriques místiques i els records de sabor mític.

SOLSTICI.- Època de l’any que el sol es troba en un dels dos tròpics. El d’hivern gairebé coincideix amb Nadal. Els dies comencen a guanyar claror. La llum venç sobre la fosca. Abans que el Nadal fos inventat precisament es celebrava el combat victoriós de la claror contra la penombra en aquests dies. Els pagans del temps antic tenien la impressió que la vida és un cercle ininterromput: a la fosca segueix la llum i viceversa. Els pagans del temps modern tenen la impressió que la vida és un cercle que es mossega la cua: a les festes que tenen la neu com escenari segueixen les que hi tenen la platja i viceversa.

CAMÍ.- Es diu de la drecera que mena a un lloc desitjat. En sentit figurat el gran camí el comença aquell Nin jueu, Jesús, fa 2.000 anys. Camí al qual tenen l’entrada barrada el convencionalisme, el fariseisme, el fanatisme i altres conceptes acabats en –isme com egoisme. Camí pel qual avança, com damunt rodes, tot allò que tingui a veure amb la sinceritat, la senzillesa i la fraternitat. Però un camí que no duu enlloc és frustrant i si s’atura en l’ahir és inútil. Per això el Nadal és un camí que cal enfilar ara i aquí.

CINISME.- Convé a l’actitud d’aquell que celebra el vint-i-cinc de Desembre entre bombolles de cava sabent que això no compromet a res. O a aquell que brinda amb la copa malgrat preveure que l’endemà tot tornarà a ser igual, altra vegada les coses serioses: el treball, la benzina i els sindicats. O també del que llima les arestes dels esdeveniments punxeguts per tornar-los innocus i treure’n el màxim profit possible.

INDIGESTIÓ.- Es diu de l’excessiva ingerència d’aliments que l’aparell digestiu no pot assimilar. Pels entorns de Nadal sembla haver-hi indicacions tàcites de sofrir aitals indisposicions. De fet, les indigestions són considerades com el tribut a pagar en aquestes dates. El mot s’atribueix també de manera figurada a les cerimònies llargues i fastuoses de la nit de Nadal en el temple.

UTOPIA.- Anhel sentit especialment per Nadal, però que no es pot acomplir totalment en les condicions presents. Té estretes vinculacions amb les proclamacions dels vells profetes quan deien que les espases s’haurien de convertir en relles i que un dia els llops pasturarien vora els anyells. També té a veure amb somnis de profetes més recents:...arribarà un dia que ningú no es fixarà per res en el color de la pell, que les poltrones dels ministeris les ocuparan persones interessades en el servei del bé comú... (M. Luther King)

Manuel Soler, msscc

viernes, 2 de diciembre de 2016

Crònica del novembre 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Començam el mes amb un dia típic de tardor, sol i alguns niguls passatgers. Després de l'Ofici, celebrants, blauets i poble en processó cap al petit cementeri, penjat al Camí dels Misteris, guaitant al Clot d'Aubarca i mirant el Cel. Pregària per tots qui ja han fet el Camí cap al Pare, deixant-nos petjades evangèliques i records entranyables: són els “nostres particulars tots sants”.

3. Aquests bons dies de tardor és freqüent veure grups de nins i nines  berenant al redós de la Placeta   del  Lledoner. Són alumnes de diverses escoles que fan visita cultural a Lluc. Entre ells, alumnes de primària dels Col·legis  de Sant Josep Obrer i Corpus Christi de Ciutat que han treballat en el projecte “Coneixem la nostra illa” admirant la Serra de Tramuntana.

Cartell  anunciant els concerts
6. Aquest diumenge a l'Ofici hi són presents els següents grups, de les Parròquies Verge de Lluc i Son Cladera, amb el seu rector Mn. Eusebi Capel, que concelebra l'Eucaristia: ”Gent Gran de Camp Redó” de Palma i de l’Associació de Veïns i Veïnes de Pollença. Alguns empren l'Acolliment del Centenari per dinar.

11. Parteixen en vaixell cap a Dènia (Alacant) tots els components de l'Escolania, talment una ambaixada cultural, religiosa i de germanor on s´hi troben antics mallorquins que repoblaren aquells indrets. Avui donen un concert a Pedreguer  i, demà, dissabte, són convidats a Tàrbena a un dinar típic ofert per l'Associació d'Agermanats de Tàrbena i Santa Margalida; després , concert a l’Església de Tàrbena.

12. El camp de futbol es converteix en un ”acolliment” de gran espai per a una trobada de 70 auto-caravanes que passen aquest cap de setmana a Lluc.

Files de carvanes al camp de futbol
13. Una peregrinació de 200 feligresos de La Soledat (Palma) assisteixen a l'Ofici que concelebren el P. Joan Arbona i Mn. Miquel Company, Rector de la Parròquia. Canta la coral  parroquial amb l'acompanyament d'un grup d'animats guitarristes que creen un ambient festiu i participatiu.

15. Tornen les nines i els nins de l'Escolania  satisfets del seu viatge per terres d'Alacant on foren tractats amb moltes atencions i cordialitat. Aquests dies han plogut a Lluc 77 litres per metre quadrat, una benedicció per les fonts i la vegetació.

17. Visita del sr. Rafel Mas, encarregat de Pastoral dels col.legis de les Germanes Franciscanes que projecta una trobada nombrosa d'alumnes  a Lluc pel mes de maig. Participa de l'Eucaristia, Salve i dinar amb la Comunitat. El capvespre fa una visita guiada pel Santuari a un grup de joves d'E.S.O.

18. Reunió a  Santa Llúcia (Mancor de la Vall) dels Arxiprestats Lluc-Raiguer i Nord amb Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe Administrador Apostòlic. Del Santuari hi assisteixen els PP. Ricard Janer, Manuel Soler i Antoni Fernández.

El nou bisbe amb l'arxiprestat Raiguer/Lluc i el del Nord
20. Amb aquest diumenge, Solemnitat de Jesucrist Rei, acaba el cicle de la litúrgia de tot l'any  i, a la vegada, es clou l'Any Jubilar de la Misericòrdia. A l'Ofici que presideix el P. Prior , hi participa el grup excursionista “Gin-Serso”(!) i, en acabar la Missa, l'Escolania ofereix un petit concert en honor de Santa Cecília, Patrona de la Música.

23. Visiten la Mare de Déu un grup de 50 persones de l'Associació de la Tercera Edat de Son Servera. Assisteixen a la Missa del Migdia i a la Salve de l'Escolania.

Aquest horabaixa s'ha controlat un incendi forestal a Cala Tuent. S'han cremat 8'6 hectàrees de baixa muntanya a la zona de Sa Mola. Ibanat i els Bombers de Mallorca  han treballat de valent per a la seva total extinció.

Els blauets de primer d'ESO han anat a cercar esclatasangs per la Serra. Diuen que no n'han deixat ni un.

Hi ha temps per estudiar, per cantar i també per cercar esclatasangs
25. Prop d'un centenar d'alumnes de primària del Col·legi Mare de Déu del  Carme de Palma passen un dia d'excursió a Lluc. Assisteixen a la Salve dels Blauets

27. El P. Ricard  Janer i l'Escolania de Lluc participen a La Seu en la solemne cerimònia de la Cloenda de l'Any Jubilar Beat Ramon Llull. L'Eucaristia és presidida  pel Cardenal Angelo Amato i concelebrada per cardenals, bisbes i preveres. Després de la Missa va seguir una processó de retorn de les relíquies del Beat a la basílica de Sant  Francesc.

Els blauets a La Seu. Cloenda de l'any lul.lià
28. Visita del Dr. Bär Werner-Francisco, geògraf i cartògraf  que fa un estudi sobre cartografia històrica dels mapes de Mallorca i estudia, en concret, el mapa de de Mallorca de Landaeta de l' any 1736 que tenim al Santuari, antiga donació del llegat de don Toni Mulet.

30. Visita Lluc el Conseller d'Educació del Govern Balear, Martí March, amb un grup de la seva Conselleria per a una reunió amb els dirigents i responsables del Col·legi Escolania de Lluc. Es tracten, entre altres temes , la qüestió de l'Escola de Música  concertada . Després, es fa visita a les dependències del Col·legi, assistència a la Salve dels Blauets , dinar  familiar i comiat.

El Conseller d'Educació, amb alguns aocmpanyants, visita Lluc