Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 15 de enero de 2017

La llegenda de n'Aina

Petita història d'un amor secret

Les terres de Mossa eren, en aquell temps, d’un senyor moro. Era jove com una espiga tendra, el cor generós, viva la mirada, noble el posat.

 Comandava sobre la contrada i tenia molts d’esclaus que el servien. N’hi havia una, n’Aina, bella i amatent com un tros de pa, sobre la qual havia posat la confiança. Més d’un sospità que acabaria per casar-se amb ella, tant com l’afavoria. L’observava els matins, quan acudia al jardí a veure els brolladors, el joc de l’aigua, els peixos del safareig.

Un dia, emperò, la notícia d’aquell amor secret arribà a les orelles de la bruixa, una mala dona que vivia en una cova, passats els alzinars de ponent.

El cor de la bruixa s’omplí de gelosia i no en pensà de bona. S’enforinyà tot d’una pels budells de la cova i, en trobar el doll de l’aigua de Mossa, el desvià cap a l’avenc de Femenia, un fondal esquerp, tan profund com la por.

-  Per la fat i fat que la mia mare m’ha encomanat: Que l’aigua de Mossa se’n vagi cap a l’avenc de Femenia, - cantà la bruixà.

I l’aigua va descomparèixer tot d’una.

Aquell senyor moro se’n dugué un disgust, de veure com la font s’eixugava. L’hort de les cases aviat va assecar-se, començaren a esgrogueir-se els arbres del jardí, el brollador s’aturà de cantar i els peixos el safareig acabaren la vida dins el fang.

Un matí de tardor, n’Aina, que havia vist com el senyor de Mossa estava i trist i capficat, s’hi acostà temorega. Li va dir:

-  Què teniu?
-  No ho saps? –va respondre aquell home. No tenim aigua a Mossa. La mala bruixa ens ha eixugat la font. El bestiar té set i els arbres no resistiran la sequera...
- Si em prometeu la llibertat, tendreu aigua abans d’una setmana.
- Per què te’n vols anar?
- És que enyor la meva gent, sabeu?
- Tendràs la llibertat, si trobes aigua.

Diuen que n’Aina partí a resar a la Verge de Lluc.

Picaren al lloc on ella havia marcat i, després d’alguns dies, comparegué un ullal d’aigua fresca, més viva que mai.

No en tengué alegria, tanmateix, el senyor de Mossa, perquè pensava que n’Aina voldria partir d’aquelles terres i abandonar la casa, abandonar-lo a ell, trist i malcontent de veure que fugia.

- Per què no et quedes?
- Si ho feia, la bruixa us tornaria a prendre l’aigua i se l’emportaria a l’avenc, novament.
- Queda’t. Perquè jo em moriria de mal de tristor, si tu parties.

I dels ulls de n’Aina, en brollà una llàgrima tan viva com l’aigua.
-  Queda’t. T’ho suplic.

El jardí tornava a verdejar. El brollador cantava i els peixos del safareig resplendien com vidres de colors.

 Una matinada, la trobaren estesa ran d’aquell safareig. La rosada li cobria la pell de la cara. Els ulls entelats. Els llavis blaus.

Acabaren per creure que la mala bruixa havia cercat enverinar-la, encesa de ràbia i gelosia.

El senyor va plorar-la durant dies i nits. Diuen que va morir d’enyorança, passat algun temps, car no pogué resistir la mort de l’estimada.


GABRIEL JANER MANILA, La llegenda de n'Aina
A “Les llegendes de les terres de Lluc”

(Publicacions del Santuari de Lluc, Mallorca 1984)

domingo, 1 de enero de 2017

Crònica del desembre 2016

1.   Aquesta matinada  fa una bona serena: estam a 2º de temperatura. Aviat, des de la sala de música, sentirem els Blauets amb el repertori de “ses Matines”: sibil.la, àngel i pastors ens faran un tast del Nadal que ja s'entrelluca. Aquest mes tots els aires són nadalencs.

2.  Avui i demà, la Plaça i els Porxets il·luminats acullen la Fira de Nadal, amb les seves parades de productes artesans i queviures. És una fira encara no consolidada. La pretensió és que sigui més especialitzada (figures de betlems, arbusts nadalencs, etc.)


7.    Ruta lul·liana . Amb els seus professors, Albert Campos, Pep Toni Payeras i Xisca Brunet  els Blauets fan una visita guiada als llocs de Ciutat  més emblemàtics on va viure el nostre Beat Ramon Llull. Una bona diada cultural per a conèixer un poc “el Fill Major de nostra raça.”
 
10. El P. Javier López,Blauet d'Or 2016. Organitzat per l'Apima Escolania de Lluc i l'Associació d'Antics Blauets  es fa ver el Sopar de Nadal al restaurant de Binicomprat (Algaida). La gran sala del restaurant estava plena, amb prop de 500 persones. El programa va començar amb un atractiu concert de l'Escolania de Blauets i l'Orquestra de Cambra de l'Escolania amb la direcció de Ricard Terrades i Rosa Cardona amb l'acompanyament al piano de Rafel Riera. Els molts aplaudiments mostraren la satisfacció de la gent.


A continuació es va fer el lliurement del Blauet d'Or 2016, al P. Javier López Rípodas, m.SS.CC. “en reconeixement a la tasca abnegada d'implantar des de les seves conviccions evangèliques de senzillesa i servei, per espai de 10 anys (1965-1975),un nou estil educatiu a l'Escolania que ha enaltit la devoció a la Mare de Déu de Lluc i el prestigi del seu Santuari”. El P. Ricard Janer, Prior, va afirmar en el seu parlament: “em sembla que va ser l'artífex d'una canvi  de 180 graus en l'educació humana i cristiana dels infants. La seva manera d'educar va marcar un abans i un després  del P. Javier”. L'acte va resultar molt emotiu per tots, especialment pel P. López.


Després un suculent menú va donar pas al sopar nadalenc de confraternitat. Sortejos i actuacions d'antics blauets arrodoniren l'agradable vetlada.

11.   Ahir i avui, organitzat pel Consell de Mallorca es fa a Lluc la Iª Edició del Training Camp Familiar, amb la participació del famós corredor solleric Tòfol  Castanyer i el seu equip. Un variat programa  —especialment dedicat als infants— amb actuacions esportives i culturals relacionades amb la muntanya; a destacar, la volta al Puig Roig i la representació teatral d' El Salt de la Bella Dona”. 

16.    Ha mort  al seu poble en Jaume de Son Servera, conegut i apreciat per tots els veïnats de Lluc per la seva  bonhomia i fidelitat. Cada diumenge  horabaixa era puntual a la Missa vespertina, tan si era hivern  com estiu, tan si feia calor com si plovia : un cas sorprenent i entranyable  al no defallir mai  en el seu pelegrinatge . Li agradava fer d'escolà, contestar les pregàries, passar la bacina i donar la pau amb un somriure obert. Acabats els pelegrinatges d'aquest món  esperam que la Mare de Déu de Lluc li guardi un lloc al Regne del Cel, i que el seu Fill li dóni per sempre la seva Pau.

17.       A la Missa de les 12:30 ha fet la seva Primera Comunió la nina Maria Alcobenda Socias, d'Inca, filla de Juan Miguel Alcobenda i de Isabel Socias.

18.  Acabat l'Ofici de les 11:00  es fa memòria de l'aniversari de la mort del Venerable P. Joaquim Rosselló, fundador dels Missioners dels Sagrats Cors i antic prior de Lluc. El P. Ricard Janer llegeix un fragment del seu testament espiritual.

Acabada l'Eucaristia l'antiga blaueta Sandra Caldentey  que estudia a Reims (França) i està de vacances a Mallorca, ha pujat a Lluc i ens ofereix una prova del seu progrés musical tocant una Sonata per a violí i piano de Beethoven, acompanyada al piano per l'organista i antic professor seu, Rafel Riera. L'assemblea agraeix l'atenció amb moltes mamballetes. 


21.   Organitzat per la Fundació Caixa Balears  l'Escolania baixa a Ciutat per actuar amb el grup Cap Pela a l'Esglèsia de Santa Eulàlia cantant en un concert solidari a benefici de la institució “Dignitat i Feina” creada pels PP. Franciscans de la T.O.R. a favor de les persones en atur. 

23.   Aquesta setmana han caigut a Lluc 526 litres per metre quadrat : un fet  històric mai vist  des dels 72  anys que es fan registres metereològics.

24.     Nit  de Nadal. La basílica una bella volada de neules, el betlem, amb soques i ramades recorda els nostres boscs, tots els llums encesos. Tot convida a la festa, a la celebració, a l'alegria.”Perque Déu ens estima en aquest hivern dramàtic de cada dia- ens envia  a mitja nit un Sol que ve del Cel”...Cal escoltar, una vegada més, les profecies de La Sibil.la (cantada per Cecília Michel,de Campanet), sentir el goig de l'anunci de l'àngel (cantat per Cecília Ilbert, de Llubí), experimentar la tendresa de La Calenda i reafirmar el compromís evangèlic (que ens recorda  Marina Canals del Port d'Alcúdia).


L' esglèsia,plena com sempre, amb gent de bona voluntat, tot esperant que el Nin Jesús “neixi i creixi dins el nostre cor”.

25.   Baptisme de la nina Margarita, de Madrid, filla de Carlos Diez de Tejada Martín i de Margarita Africa Llompart Borrero . Oficia la cerimònia el  P. Manuel Soler.

26. Visita inesperada i important  al Santuari: Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe i Administrador Apostòlic de Mallorca acompanya a Mons. Juan José Omella, Arquebisbe  de Barcelona i a Mons. Lluís F. Ladària, Bisbe Secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, així com als quatre vicaris episcopals de la Diòcesi de Barcelona,a una visita a Lluc. Són rebuts pel P. Prior i tenen una Concelebració Eucarística  a la basílica.


31.  Acabam l'any arrecerats al cambril, als peus de la Mare de Déu de Lluc, celebrant l' Eucaristia, donant gràcies pels favors rebuts i demanant perdó per les nostres incoherències evangèliques.

jueves, 15 de diciembre de 2016

Vocabulari de Nadal (per desordre alfabètic)

INFANT.- Originàriament era el protagonista del Nadal. Consta en llibres antics i predicacions d’altres temps que hom celebrava l’aniversari del naixement d’un Déu infant. Quan encara no hi havia televisió ni cartes nevades pareix que tot rodava al seu entorn. Tanmateix poc a poc s’arribà a la conclusió que també es pot celebrar Nadal sense infant i avui dia gairebé és un element exclusivament de decoració. Sovint se’l representa en guix o plastilina i és posat a un racó de la casa com a entreteniment per als al·lots.

DESEMBRE.- És el darrer mes de l’any. Dies de fred i neu a Europa. Cap a finals de mes les sobretaules familiars s’allarguen, la il·lusió dels menuts s’esvera, els regals passen de mà en mà, la pressió consumista s’exaspera. A causa d’aquests fenòmens les tendes s’animen de mala manera i generen quantiosos beneficis. Mes conegut també com l’agost dels comerciants.

LLEGENDA.- Anomalia que succeeix a determinats fets amb certa base històrica. La imaginació popular els desenfoca i els deforma. Mentre es deixen al marge alguns aspectes essencials, d’altres de secundaris creixen monstruosament. Fenomen comparable a la cirurgia estètica, tot i que no pretén embellir sinó endolcir. En efecte, la llegenda serveix per a entretenir els al·lots en les llargues vesprades d’hivern. Fins i tot certs llibres propers a la litúrgia s’interessen més pel bou i la mula, pels rius i els angelets que pel misteri d’un si curull de Déu. Quan la llegenda continua el procés de degradació es transforma en idil·li insípid o en infantilisme anecdòtic.

OCURRÈNCIA.- Per ocurrència la que tingué el mateix Déu, que indubtablement hagués rebutjat per indigna qualsevol piadosa senyora de missa fixa i per antievangèlic qualsevol diplomàtic de l’Estat vaticà. Resulta que a Déu Pare, li ocorregué posar en pràctica una història desconcertant i inexplicable pels quatre costats. Que un Nin-Déu nasqués en l’anonimat, entre un parell de pobres, en una establia improvisada,  adornada amb teranyines. (Per cert aquestes minúscules xarxes repel·lents esdevindran, poc a poc, simpàtics avets).

REGNE.- Paraula molt emprada als evangelis. Jesús vingué a implantar el Regne de Déu al nostre món. Essència d’aquest Regne, la pau, la justícia i la germanor. Els creients adopten el compromís d’estendre’l. Inexplicablement, però, molts han marginat el Regne embadalits amb el Rei. Diuen: Déu es fa infant! Correm a adorar-lo! I fan betlems de guix i sucre, posen llumetes i canten cançons. Amb tot aquest tragí obliden posar el Regne en marxa. Necessiten tot el temps per als efluvis sentimentals, les líriques místiques i els records de sabor mític.

SOLSTICI.- Època de l’any que el sol es troba en un dels dos tròpics. El d’hivern gairebé coincideix amb Nadal. Els dies comencen a guanyar claror. La llum venç sobre la fosca. Abans que el Nadal fos inventat precisament es celebrava el combat victoriós de la claror contra la penombra en aquests dies. Els pagans del temps antic tenien la impressió que la vida és un cercle ininterromput: a la fosca segueix la llum i viceversa. Els pagans del temps modern tenen la impressió que la vida és un cercle que es mossega la cua: a les festes que tenen la neu com escenari segueixen les que hi tenen la platja i viceversa.

CAMÍ.- Es diu de la drecera que mena a un lloc desitjat. En sentit figurat el gran camí el comença aquell Nin jueu, Jesús, fa 2.000 anys. Camí al qual tenen l’entrada barrada el convencionalisme, el fariseisme, el fanatisme i altres conceptes acabats en –isme com egoisme. Camí pel qual avança, com damunt rodes, tot allò que tingui a veure amb la sinceritat, la senzillesa i la fraternitat. Però un camí que no duu enlloc és frustrant i si s’atura en l’ahir és inútil. Per això el Nadal és un camí que cal enfilar ara i aquí.

CINISME.- Convé a l’actitud d’aquell que celebra el vint-i-cinc de Desembre entre bombolles de cava sabent que això no compromet a res. O a aquell que brinda amb la copa malgrat preveure que l’endemà tot tornarà a ser igual, altra vegada les coses serioses: el treball, la benzina i els sindicats. O també del que llima les arestes dels esdeveniments punxeguts per tornar-los innocus i treure’n el màxim profit possible.

INDIGESTIÓ.- Es diu de l’excessiva ingerència d’aliments que l’aparell digestiu no pot assimilar. Pels entorns de Nadal sembla haver-hi indicacions tàcites de sofrir aitals indisposicions. De fet, les indigestions són considerades com el tribut a pagar en aquestes dates. El mot s’atribueix també de manera figurada a les cerimònies llargues i fastuoses de la nit de Nadal en el temple.

UTOPIA.- Anhel sentit especialment per Nadal, però que no es pot acomplir totalment en les condicions presents. Té estretes vinculacions amb les proclamacions dels vells profetes quan deien que les espases s’haurien de convertir en relles i que un dia els llops pasturarien vora els anyells. També té a veure amb somnis de profetes més recents:...arribarà un dia que ningú no es fixarà per res en el color de la pell, que les poltrones dels ministeris les ocuparan persones interessades en el servei del bé comú... (M. Luther King)

Manuel Soler, msscc

viernes, 2 de diciembre de 2016

Crònica del novembre 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Començam el mes amb un dia típic de tardor, sol i alguns niguls passatgers. Després de l'Ofici, celebrants, blauets i poble en processó cap al petit cementeri, penjat al Camí dels Misteris, guaitant al Clot d'Aubarca i mirant el Cel. Pregària per tots qui ja han fet el Camí cap al Pare, deixant-nos petjades evangèliques i records entranyables: són els “nostres particulars tots sants”.

3. Aquests bons dies de tardor és freqüent veure grups de nins i nines  berenant al redós de la Placeta   del  Lledoner. Són alumnes de diverses escoles que fan visita cultural a Lluc. Entre ells, alumnes de primària dels Col·legis  de Sant Josep Obrer i Corpus Christi de Ciutat que han treballat en el projecte “Coneixem la nostra illa” admirant la Serra de Tramuntana.

Cartell  anunciant els concerts
6. Aquest diumenge a l'Ofici hi són presents els següents grups, de les Parròquies Verge de Lluc i Son Cladera, amb el seu rector Mn. Eusebi Capel, que concelebra l'Eucaristia: ”Gent Gran de Camp Redó” de Palma i de l’Associació de Veïns i Veïnes de Pollença. Alguns empren l'Acolliment del Centenari per dinar.

11. Parteixen en vaixell cap a Dènia (Alacant) tots els components de l'Escolania, talment una ambaixada cultural, religiosa i de germanor on s´hi troben antics mallorquins que repoblaren aquells indrets. Avui donen un concert a Pedreguer  i, demà, dissabte, són convidats a Tàrbena a un dinar típic ofert per l'Associació d'Agermanats de Tàrbena i Santa Margalida; després , concert a l’Església de Tàrbena.

12. El camp de futbol es converteix en un ”acolliment” de gran espai per a una trobada de 70 auto-caravanes que passen aquest cap de setmana a Lluc.

Files de carvanes al camp de futbol
13. Una peregrinació de 200 feligresos de La Soledat (Palma) assisteixen a l'Ofici que concelebren el P. Joan Arbona i Mn. Miquel Company, Rector de la Parròquia. Canta la coral  parroquial amb l'acompanyament d'un grup d'animats guitarristes que creen un ambient festiu i participatiu.

15. Tornen les nines i els nins de l'Escolania  satisfets del seu viatge per terres d'Alacant on foren tractats amb moltes atencions i cordialitat. Aquests dies han plogut a Lluc 77 litres per metre quadrat, una benedicció per les fonts i la vegetació.

17. Visita del sr. Rafel Mas, encarregat de Pastoral dels col.legis de les Germanes Franciscanes que projecta una trobada nombrosa d'alumnes  a Lluc pel mes de maig. Participa de l'Eucaristia, Salve i dinar amb la Comunitat. El capvespre fa una visita guiada pel Santuari a un grup de joves d'E.S.O.

18. Reunió a  Santa Llúcia (Mancor de la Vall) dels Arxiprestats Lluc-Raiguer i Nord amb Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe Administrador Apostòlic. Del Santuari hi assisteixen els PP. Ricard Janer, Manuel Soler i Antoni Fernández.

El nou bisbe amb l'arxiprestat Raiguer/Lluc i el del Nord
20. Amb aquest diumenge, Solemnitat de Jesucrist Rei, acaba el cicle de la litúrgia de tot l'any  i, a la vegada, es clou l'Any Jubilar de la Misericòrdia. A l'Ofici que presideix el P. Prior , hi participa el grup excursionista “Gin-Serso”(!) i, en acabar la Missa, l'Escolania ofereix un petit concert en honor de Santa Cecília, Patrona de la Música.

23. Visiten la Mare de Déu un grup de 50 persones de l'Associació de la Tercera Edat de Son Servera. Assisteixen a la Missa del Migdia i a la Salve de l'Escolania.

Aquest horabaixa s'ha controlat un incendi forestal a Cala Tuent. S'han cremat 8'6 hectàrees de baixa muntanya a la zona de Sa Mola. Ibanat i els Bombers de Mallorca  han treballat de valent per a la seva total extinció.

Els blauets de primer d'ESO han anat a cercar esclatasangs per la Serra. Diuen que no n'han deixat ni un.

Hi ha temps per estudiar, per cantar i també per cercar esclatasangs
25. Prop d'un centenar d'alumnes de primària del Col·legi Mare de Déu del  Carme de Palma passen un dia d'excursió a Lluc. Assisteixen a la Salve dels Blauets

27. El P. Ricard  Janer i l'Escolania de Lluc participen a La Seu en la solemne cerimònia de la Cloenda de l'Any Jubilar Beat Ramon Llull. L'Eucaristia és presidida  pel Cardenal Angelo Amato i concelebrada per cardenals, bisbes i preveres. Després de la Missa va seguir una processó de retorn de les relíquies del Beat a la basílica de Sant  Francesc.

Els blauets a La Seu. Cloenda de l'any lul.lià
28. Visita del Dr. Bär Werner-Francisco, geògraf i cartògraf  que fa un estudi sobre cartografia històrica dels mapes de Mallorca i estudia, en concret, el mapa de de Mallorca de Landaeta de l' any 1736 que tenim al Santuari, antiga donació del llegat de don Toni Mulet.

30. Visita Lluc el Conseller d'Educació del Govern Balear, Martí March, amb un grup de la seva Conselleria per a una reunió amb els dirigents i responsables del Col·legi Escolania de Lluc. Es tracten, entre altres temes , la qüestió de l'Escola de Música  concertada . Després, es fa visita a les dependències del Col·legi, assistència a la Salve dels Blauets , dinar  familiar i comiat.

El Conseller d'Educació, amb alguns aocmpanyants, visita Lluc

jueves, 17 de noviembre de 2016

La preocupació ecològica des dels santuaris (i II)

3. El santuari i el paisatge que l’envolta

Un aspecte essencial del santuari (excepte els urbans) consisteix a desvetllar i fer créixer l’emoció de la persona (cristiana) davant la creació. Tot i que el cristianisme sigui una religió més aviat històrica que no natural, hi ha certament lloc per a l’admiració de la natura. El paisatge, que en darrer terme ens remet al Creador, esdevé una finestra que ens permet entreveure’l. En efecte, el bosc, les pedres, els torrents, el cel blau bé es poden considerar com un precatecumenat, el llindar d’un vincle que ens lliga més a Déu i els germans.
Ca S'Amnitger entre la naturalesa i la pedra en sec
En un pas posterior vindrà la litúrgia que també té molt a veure amb l’acció de gràcies, l’eucaristia, la gratuïtat, l’admiració. Tot plegat ens allibera de l’urbanisme asfixiant, del sedentarisme empedreït i ens fa tastar la bellesa del paisatge, juntament amb el goig de la germanor, potser de la taula comuna, de la pregària.

El santuaris normalment combreguen profundament amb el paisatge de l’entorn. I el mateix es pot dir de molts monestirs. L’entorn es va escollir acuradament. En certa manera culminen i consagren l’entorn on s’han construït. Bé podríem dir que són com una paraula feta natura. O com les “llavors del Verb” fetes pedra. Ben cert que en el llibre de la natura hi ha llavors que poden fecundar el camí cristià si troben una terra bona, és a dir, una acollida plena d’admiració i absent de prejudicis.

Mirades les coses en perspectiva, es pot afirmar que els paisatges d’Europa s’han humanitzat i cristificat gràcies als santuaris, ermites i oratoris sembrats per tots els territoris al llarg de segles. Espais inhòspits i allunyats s’han anat configurant amb rostre humà que vol esdevenir un rostre cristià.

La cultura impulsada per la set de tenir, sense límit, és la causant de l’espoliació i destrucció de la natura, mentre que la cultura contemplativa i genuïnament cristiana fa transparent la natura fins a entreveure al seu través el misteri de la creació. Una de les proves és precisament la construcció d’ermites, esglésies, monestirs, santuaris... El santuari és el resultat final d’un paisatge i un edifici. La natura i la tècnica es donen la ma de manera fecunda i amistosa.

En aquest context bo serà recordar les paraules de Joan Pau II quan va visitar Montserrat (07-11-1982):

La visita a Montserrat associa en unitat molt estreta els valors de la peregrinació religiosa amb els encisos de la meta mariana al cim de la muntanya, on el cel es fon amb la terra. La pujada al santuari en un marc orogràfic suggestiu. Montserrat es pot qualificar, com altres monestir, com a signe de Déu, de la seva irrupció en la història humana, en tant que representa un memorial del misteri de l’Encarnació i la Redempció, en consonància meravellosa amb aquesta vocació tradicional i sempre actualíssima de tots els santuaris de ser una antena permanent de la bona nova de la nostra salvació. L’ambient invita irresistiblement a la pregària, que és una necessitat pels pelegrins que han pujat la muntanya. El càntic al Creador brolla espontani als nostres llavis: és un deure d’agrair amb amor filial els seus dons generosos, també en nom dels nostres germans... Que la muntanya santa, Senyor, sigui bosc d’oliveres, sigui sagrament de pau.

Els pelegrinatges són una constant de la història de les religions, endemés d’estar molt vinculades a la mentalitat popular. I és que es tracta de quelcom d’antropològic: el desig d’endinsar-se en la natura, de trepitjar uns llocs on els avantpassats tingueren fortes experiències de Déu i on potser s’esdevingueren fets que els marcaren intensament. Res d’estrany que el cristianisme també hagi fet seu l’amor per la peregrinació i pel santuari.

Convé tenir present que el santuari implica tot sovint la peregrinació i aquesta remet a tot un simbolisme molt ric: el camí del pelegrí remet al viatge interior. Implica la conversa entre els companys de ruta, l’aliment que es comparteix, la pregària, la contemplació silenciosa.

Pel que fa a la contemplació Ramon Llull convida a admirar, lloar i meravellar-se de les coses amb que Déu ha omplert el món. Conclou convidant a una bellíssima, gratuïta i agraïda contemplació per abastar amor. En aquesta mateixa línia els franciscans de l’Edat Mitjana segurament projectaven l’experiència personal de S. Francesc que era un poeta i un admirador de la bellesa excepcional. En efecte “en la bellesa de les criatures hi veia el bellíssim”. I qualsevol ens te alguna característica bella, per minúscula que sigui. 

Deia Dostoievski que no podem viure sense pa, però tampoc sense bellesa. Una bellesa que és més que estètica, doncs conté una dimensió ètica i religiosa. Jesús és un sembrador de bellesa. Afirmava que “Jesús era un exemple de bellesa i la va injectar en l’ànima de la persona per tal que a través de la bellesa tots es sentíssim germans”. L’autor va deixar escrita la tan citada frase: “la bellesa salvarà el món” (En el llibre l’idiota).

De part seva el Papa Francesc ha donat gran importància a la “via pulchritudinis”. El missatge ha de ser bo i just, però també bell, doncs només així arriba al cor de les persones i suscita l’amor” (L’alegria de l’evangeli, 167).

És necessari que l’Occident recuperi les dimensions estètiques de la fe i del sentit de la festa. Mentre alguns —afectat pel pessimisme o el maniqueisme— semblen pensar que les coses o els esdeveniments no poden ser bons si són agradables, cal afirmar ben fort que la bellesa forma part de la bondat. Perquè la bondat és bella.

És habitual parlar de Déu com a Creador. En canvi se’n parla molt menys del Déu que descansa (el dia de dissabte). Però el descans contemplatiu i admiratiu és la culminació de l’activitat creadora. Després de crear, cal admirar i descansar. Atès que els homes som imatge de Déu també hem de ser creadors o, millor dit, creatius, però no menys ociosos en el sentit de respectar les coses, admirar-les i comportar-nos amb respecte davant el que Déu ha fet per nosaltres i del que els avantpassats ens han llegat en benefici nostre.

Molts aplicacions es dedueixen d’aquesta idea. El temps lliure no s’ha de contaminar amb el negoci que, com diu l’etimologia, és la negació de l’oci. Quan la contaminació arriba aleshores no tenim temps per a res que valgui la pena. En lloc de contemplar la natura miram la televisió. En lloc de caminar es fa footing. L’esport no es fa per plaer, sinó per augmentar el múscul. Per cert aquesta contaminació té a veure amb una certa agressivitat contra la naturalesa. Per tant hem de viure més contemplativament, més en contacte amb la natura que relaxa i proporciona plaer. El santuari hi té el seu lloc en aquesta nova perspectiva. És tot un paradigma del que hauria de ser la vida humana en el planeta.

4. L’ecologia integral exigeix la justícia

Encara que sembli estrany, la pastoral dels santuaris ha d’anar més enllà dels santuaris. No es tracta només de salvar la natura pels beneficis utilitaris que hi podem trobar. És a dir: la natura que ens permet estudiar arbres i animals. O la que ens facilita l’esport i el relaxament.. O la que ens proveeix del plaer estètic de la contemplació. Per descomptat que això està molt bé, però seria del tot injust parar ben bé la taula de la natura només per uns quants, sense lluitar per tal que tothom en pugui gaudir.

En aquest sentit el Papa Francesc parla molt clar en el capítol IV de l’encíclica Lloat sigueu. Es refereix a una ecologia integral. Concretament esmenta l’ecologia ambiental, econòmica, social, cultural... Tota l’encíclica en realitat es pot llegir des d’aquesta clau. No un respecte a la naturalesa perquè es conservi neta i agradable, sinó un respecte al ser humà, l’escenari del qual és la naturalesa. Tot ser humà ha de poder rebre els beneficis de tot ordre que proporciona la natura.

Arribada al santuari
amb la muntanya al fons
Algú potser aixecarà la veu dient que aquesta actitud és contrària al progrés. No hi ha progrés humà sense respecte i sense un futur amb recursos per viure. Els enverinaments dels rius, les destrosses del bosc, l’excés de ciment no és signe de progrés. Progrés ha d’equivaler a bellesa, educació ambiental i futur per a les generacions de demà.

La carta de S. Pau als romans afirma que la creació anhela amb impaciència la manifestació dels fills de Déu. Ara està sotmesa, però manté l’esperança de la seva alliberació per poder participar de la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Tota la creació gemega i també nosaltres, però anhelam la gràcia de la filiació, la redempció del nostre cos. En l’esperança hem estat salvats.

Els símbols pasquals per excel·lència —la llum, el foc i l’aigua— estan presos de la natura i són essencials per a la vida de cada dia. Aquests símbols ens diuen que hem de canviar les actituds i les idees. Res d’afavorir i menys obsessionar-se per coses supèrflues, per un consumisme exaltat. I sí cultivar les coses necessàries: una vida senzilla i austera, una natura respectada. El llum, el foc i l’aigua que jo no malgasti seran vida per als altres.

Una conseqüència del que deim aplicada als santuaris és que aquests i el seu entorn han d’evitar els grans muntatges i les actituds falses. Limitar al màxim tot el que sigui brutor, pol·lució i mal tracte de la natura. Sobrietat i netedat podria ser l’eslògan. Hi ha antisignes que cal evitar, com donar la impressió de que s’aprofita l’acumulació de la gent per fer negoci. Convé igualment evitar vendre productes innecessaris i menys si no tenen algun caire artístic.

Dit positivament, es tracta de cultivar la sensibilitat ecològica i el bon gust. Harmonitzar les relacions entre natura i cultura, potenciar la netedat i el que produeix bellesa. Afavorir l’artesania arrelada en els costums dels avantpassats, tenir cura dels monuments. Posar en relleu la importància del paisatge. També hi caben en aquest línia els versos populars, les cançons tradicionals amb missatge valuós...

L’arrel del mal que destrueix la natura i envileix la convivència està en l’afany desmesurat de lucre. Un lucre immediat, quasi bé suïcida, perquè ignora les conseqüències que tindrà en el futur per a la vida humana i el seu escenari.
Manuel Soler Palà, msscc

miércoles, 2 de noviembre de 2016

Crònica de l'octubre 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Obrim el mes amb una bona notícia, el P. Joan Arbona Colom de la Comunitat de Lugano  (Rep. Argentina) ha estat destinat temporalment a la nostra Comunitat de Lluc. A més d'una  benvinguda fraternal esperam que ens aporti la seva  experiència missionera i s'integri en la pastoral d'acollida de pelegrins.

Altres esdeveniments: Una vintena de laics del moviment Comunió i Alliberació venen al Santuari pel començament del curs. Els acompanya el Rector de Lloseta Mn. Carles Seguí que celebra l'Eucaristia de les 12:45.

La Creu Roja organitza Un dia a Lluc amb 150 persones majors. Fan un dinar a Sa Fonda i empren l'Acolliment del Centenari. Un grup d'alumnes i formadors del col.legi Llaüt passen el cap de setmana al Santuari.

2. A l'Ofici de les 11:00 que celebra el P. Ricard Janer hi participen uns 250 membres de la Confraria  de la Mare de Déu de l'Esperança i de la Pau (Palma) i a  la Missa de les 12:30 que celebra el P. Manuel Soler un centenar de persones de l'associació Amics de la Tercera Edat de Llubí. Ambdós grups empren l'Acolliment del Centenari pel dinar i sobretaula.

3. Festa de Sant Francesc. A les 12:30 el P. Antoni Fernández celebra l'Eucaristia fent memòria d'aquest Sant que va seguir Jesús pobre i humil de manera radical. L'Escolania hi participa i prega per la Comunitat de RR. Franciscanes que viuen el seu carisma de forma exemplar, servint el  Santuari i els pelegrins.

7. Un grup de 750 alumnes del Col.legi Jesús Maria (Palma) de les Missioneres dels Sagrats Cors tenen una diada a Lluc. Després de pregar al Cambril  tenen una sèrie d'activitats lúdiques i formatives a l'Acolliment del Centenar

8 i 9.  Edició XXII de la Fira de la Serra de Tramuntana. Més de 50 paradetes als antics Porxets  i part de la Plaça dels Pelegrins  ofereixen productes d'artesania i d'alimentació, a més d'ecològics amb segell de qualitat. El capvespre, a la Sala de la Santa Figura, conferència des responsables de les Vinyes de Mortitx sobre projectes i reptes del sector vitivinícola de Mallorca.

10. A les 12:00 el P. Prior dóna la benvinguda  i celebra la Missa a un grup de persones de la residència  geriàtrica d'Alcúdia, Qua Vitae. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.

11. Visita de 24 alemanys que fan turisme religiós. Després de venerar la Mare de Déu al Cambril, celebren l'Eucaristia amb un prevere que els acompanya.

12. Peregrinació de la Unitat Parroquial de la Puríssima Concepció de La Vileta i de Sant Roc (Son Roca) de Palma. Són unes 200 persones  que tenen una Missa a les 11:30 presidida per Mn. Julio César Barcudí Godoy i la participación del diacono José Luis Romero González..

Grups d'excusionistes: 15 del grup Wilkisger Reisen d'Alemanya passen uns dies a Lluc. 17 del grup Naturbike Explore; són ciclistes anglesos que circulen per camins no asfaltats. I 20 del grup Tema: grups d'excusionistes de Finlàndia que venen cada any.

13. El Santuari acull la VIIª Trobada Anual de Responsables, Laics i Preveres dels Santuaris de Mallorca  que ha convocat Mn. Llorenç Lladó, coordinador de la pastoral de santuaris. Després de la pregària i presentació dels assistents, Mn. Lladó  exposa una experiència espiritual que va viure a Medugorje (Croàcia) per a després tenir un diàleg obert sobre aquestes Aparicions de la Mare de Déu.


A continuació, el P. Manuel Soler dóna una conferència sobre La preocupació ecològica  en el contexte del Santuari, per a prendre consciència del respecte a la natura com a obra de Déu i la seva importància transversal, de com l'encíclica Laudato parla de conversió ecològica. Després parla si existeixen llocs sagrats i de diferents experiències històriques, l'ecologia integral que exigeix la justícia, etc.

El programa segueix amb la Salve dels Blauets, dinar a Sa Fonda i, abans de partir, precs i preguntes, suggeriments i conclusions.

15. Arriben a Lluc els components de la 27 edició de la Pujada a Lluc amb bísties des de Sóller. Són una trentena de cavalcadures i carros que han gaudit de la bellesa dels camins de la Serra  amb la sola aturada a la Font del Noguer, prop del gorg de Cúber, on han reposat i refet forces amb una berenada.

16. Uns 300  alumnes adolescents i joves de la Societat Esportiva  de La Salle (Palma) amb els seus dirigents fan la seva visita anual a la Mare de Déu. Participen a l'Ofici de les 11:00 llegint les pregàries i presentant ofrenes emblemàtiques al moment de l'ofertori.

També hi és present la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de la Parròquia de Calvià amb el seu rector Mn. Antoni Mercant  que concelebra l'Eucaristia.

18. Nombrosa  peregrinació juvenil des de Caimari a Lluc a peu organitzat  pel Col.legi Madre Alberta de Palma: uns 750 alumnes acompanyats per 50 professors  arriben, cansats però contents, de la caminada. Visiten, per grups , la Mare de Déu i a continuació tenen una Missa a l'Acolliment del Centenari que celebra el P. Bartomeu Pont T.O.R. franciscà; l'Escolania s'hi fa present amb els seus cants. Dinar de pa taleca i retorn en bus a Ciutat.

20. Reunió dels representants de les diverses institucions que formen la Fundació Santuari de Lluc al Palau Episcopal. Hi manca l'actual Bisbe Administrador de Mallorca Mn. Sebastià Taltavull de viatge a Barcelona. Tot i així s'aprova l'acta de la reunió anterior es parla de projectes i s'aproven els presssuposts del pròxim curs.

21. Un grup de periodistes alemanys venen a conèixer Lluc i alguns itineraris d'excursions. El P. Manuel Soler els saluda al moment del cant de la Salve.

22. Treballadors i dirigents de l'empresa de construcció Melcior Mascaró  tenen una trobada d'amistat a Lluc. Són devers 200 i ocupen l'Acolliment del Centenari. Assisteixen a una Missa que celebra el P. Joan Arbona  i fan ofrena de flors i un donatiu. Un dinar de germanor conclou la jornada.

El vespre, el Pipa Club d'Espanya amb l'Associació de Pares i Mares dels Blauets, organitzen un sopar a benefici de l'Escolania. Tot molt artísticament ben presentat i amb un menú ben adient.

23. Peregrinació anual de la Parròquia de Mancor de la Vall. Presideix el  P. Prior i concelebren el P. Joan Arbona i Mn. Antoni Vadell, Rector de la Parròquia i Vicari Episcopal d'Evangelització. Ballen una vistosa dansa de les ofrenes i presenten un ram de flors.

A les 12:30 una nombrós grup de les parròquies  de l'Arxiprestat del Nord venen al Santuari per a celebrar l'Any de la Misericòrdia. Després de l'entrada per la Porta Santa tenen la concelebració de l'Eucaristia dels seus preveres amb la presidència de l'arxiprest Mn. Pere Gerard Bestard i amb la direcció dels cants de Mn. Rafel Umbert. Dinar fraternal a l'Acolliment del Centenari.

25. El P. Manuel  Soler acull i celebra la Missa a un grup de l'associació Mestresses de Casa de Santanyí.
        
26. Un altre grup fa la seva visita anual a la Mare de Déu, són la Gent Gran de Montuïri. Participen a la Missa del Migdia i fan  pregàries i ofrenes i esperen la Salve dels Blauets.

30. Aquest diumenge es fan presents al Santuari dos grups que participen a l'Ofici de les 11:00: l'Associació costitxera Es Cap de Bou amb devers cent persones, i un grup de la Parròquia de Binissalem  amb el seu rector Mn. Jaume Mas que concelebra amb el P. Prior. Ambdós fan les respetives ofrenes, els de Binissalem la concreten amb una botella de vi de la festa des vermar.

Aquest mes han plogut a Lluc 71 litres per metre quadrat. Els cercadors de bolets diuen que no troben esclatasangs als seus agrets secrets... algunes girgoles bones consolen el paner buit.

miércoles, 19 de octubre de 2016

La preocupació ecològica des dels santuaris (I)

Dia 13 d'octubre un bon grup dels encarregats de santuaris de Mallorca es reuniren a Lluc. Era la VII trobada. En un clima d'amistat i intercomunicació escoltaren entre altres activitats una conferència del P Manuel Soler, de la comunitat de Lluc. Tractà sobre l'ecologia i els santuaris. La primera part ve a ser un pròleg. Pròximament es publicarà la resta.

1. Actualitat de la preocupació ecològica

La consideració ecològica ha passat a ser una preocupació universal, al menys per la gent més conscienciada del nostre planeta.

- La crisis ecològica ens crida a un canvi en l’estil de vida. Estam interpel·lats a fer una conversió ecològica (Laudato sí 217). I és que protegir l’obra creadora de Déu forma part essencial d’una existència digna. No es tracta d’una elecció opcional, ni d’un aspecte de la vida (Ibid. 217).

- A mida que el món canvia, i amb ell la ment humana, l’espiritualitat pren formes diferents. Alguns aspectes a l’ombra passen a tenir fort protagonisme, entre ells quals l’ecologia. Tant és així que quan avui dia es parla d’espiritualitat quasi inconscientment s’associa a la natura. I una conseqüència n’és la reverència per la vida i per l’univers en general. Per descomptat no convé caure en les exageracions i fer de la terra un deu. No és estrany que això passi. Per internet trobareu nombroses pregàries adreçades al planeta terra.

- De segur que tothom ha sentit parlar de santuari aplicat a un lloc concret de la geografia en el sentit d’un territori protegit. Un santuari de balenes, per exemple. La mateixa etimologia s’empra per designar el santuari tradicional i el seu entorn i un espai que les lleis obliguen a respectar.


- És molt comú que el santuari religiós (fora de la ciutat) es trobi rodejat de naturalesa: arbres, roques, un cel incontaminat... El lloc irradia la pau. La natura sembla cridar els avantpassats i, amb aquests, tot un conjunt de costums i estils de vida. Per això el santuari es pot considerar com un espai a escala del que hauria de ser el planeta sencer.

- En aquest context interessa saber el que ha passat en el santuari de Núria —una vall dels pirineus, a 2.000 metres d’alçada—. Ha estat el lloc on s’ha inaugurat el primer monument en record i agraïment al Papa Francesc per haver donat al món l’encíclica Laudato sí. El Papa insisteix en la idea de que els creients han de recordar que en Jesucrist —el Verb de Déu fet home— l’espiritualitat no està desconnectada del propi cos, ni de la natura, ni de les realitats del món (Ibid 216)

La importància que ha adquirit l’ecologia és de caràcter transversal. Naturalment, afecta també els santuaris i amb més raó que altres àmbits. Els santuaris normalment es troben situats en llocs fora de la ciutat, rodejats de natura.

2. Llocs sagrats o experiències històriques?

A l’Antic Testament els santuaris tenen un fort relleu. Són llocs privilegiats de trobament amb Déu. Però també hem de dir que la revelació bíblica evoluciona i les relacions entre Déu i el poble s’espiritualitzen i interioritzen. Progressivament es pren consciència de la presència de Déu en l’àmbit de la vida de la persona i el poble i l’accent es posa sobre el trobament personal més que sobre el lloc on esdevé. Es parlava sovint del temple, el santuari, el desert i de Jerusalem. Tanmateix des de que Crist ha ressuscitat aquests llocs són merament funcionals. El Crist present en la comunitat serà l’únic i definitiu santuari. 

Cert que la idea del lloc sagrat està fora de l’òptica de l’evangeli. Jesús declara superat el culte local i demana una adoració en l’esperit (Jn 4,23ss). No hi ha llocs sagrats que ens garanteixin la presència de Déu i menys que puguem manipular aquesta presència. Vol dir això que el santuari deixa de tenir sentit? Convé fer algunes precisions al respecte. En el cristianisme es parla del santuari com a lloc sagrat i no per això es torna enrere en la teologia bíblica.

La peregrinació cristiana més que a la recerca d’un lloc va a la recerca de la història. En la peregrinació l’objectiu no és tant el lloc geogràfic com l’esdeveniment salvífic. L’espai en certa manera empresona l’home, mentre que la història li eixampla els horitzons. En cert manera ’allibera i l’humanitza. La peregrinació ha de ser considerada com un esdeveniment que s’inscriu en la història de la salvació tenint ben presents les seves dimensions memorials i escatològiques. 

El santuari es serveix d’una forma de religiositat popular que pot tenir alguna semblança amb una religió primitiva. Ara bé, a través dels signes de la religiositat popular actualitza —memorial— el que Déu va actuar en altres temps.


D’altra banda la història es relaciona necessàriament amb un espai. D’alguna manera ha d’incorporar-lo en la seva concepció. De fet l’Església és el poble de Déu en camí, que viu en l’espai i el temps. Aquesta estructura forma part de la seva essència De manera que cal tenir ben presents la història i la geografia. L’espai i la geografia remet als fets que hi han esdevingut i que els han marcat. Per tant remet a una llengua, uns costums, unes vivències religioses. 

Amb una paraula, remet a una història. I així tenim que la geografia no s’oposa a la història, sinó que esdevé una condició per tal que hi hagi història. Aquesta ha de succeir a qualque banda! Seguim dient que és important el trobament existencial de la persona amb Déu, més que el lloc. Afirmam que no hi ha llocs sagrats que garanteixin la presència de Déu ni la seva protecció, com pretenien els jueus respecte del temple. Ja els profetes ho deixaren clar. Ara bé, sí que hi ha indrets on han tingut lloc vivències i experiències i que tenen un caràcter funcional important. Llocs on la gent es troba, recorda els avantpassats i admira la natura de l’entorn. 

Més encara. Hem sentit parlar de llocs teològics, que són els àmbits, els espais, els esdeveniments que fan reflexionar particularment sobre la vida i la transcendència. Un santuari és un lloc teològic en el sentit que ens impulsa a reflexionar sobre el sentit de la vida i del més enllà de les persones que hi peregrinen i que un dia el van construir moguts per la fe i les seves experiències. El santuari és un lloc teològic perquè pertany a la història i a la geografia de la salvació. 

La natura bé es pot considerar un missatge sagramental. És un primer pas en el diàleg que la persona estableix amb el misteri. Després d’aquest primer pas en poden seguir d’altres. El paisatge, amb tot el que el configura —les roques, els arbres, el cel blau, el mar, les serralades— són vestigis, petjades de l’Absolut. Davant la natura l’home es sent petit, davant la bellesa s’extasia. És una experiència religiosa típica de la dependència i de l’epifania. Recorda el ben conegut tremendum et fascinans.

Molt sovint els santuaris s’instal·len al cim d’una muntanya Hi ha uns motius que ho han determinat. Motius molt arrelats en l’ànima dels habitants del lloc. Es tracta de fets molt vius que convé tenir presents en la pastoral. Pelegrinatge, santuari i ecologia han d’anar junts en el camí de la salvació que fa l’home d’avui. (continuarà)