Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 18 de agosto de 2016

La Diada, Ramon Llull i la Tramuntana

Amb motiu del programa de les festes de la Diada de Lluc el P: Manuel Soler, de la comunitat del santuari, ha escrit uns paràgrafs d'introducció. Tenen present la figura de Ramon Llull -fa 700 anys de la seva mort- i el significat de la serra de Tramuntana. Són els següents:

La Diada és la festa més popular del santuari de Lluc. És la festa que condensa la identitat dels creients mallorquins, però no menys posa en relleu les arrels profundes dels mallorquins que viuen desentesos de la fe. A uns i altres nodreix la saba que regalima de la serra de Tramuntana. Uns i altres es saben reconèixer en els camins, les marjades, les cases de neu, les carboneres i parets de pedra en sec construïdes pels avantpassats i que tan bé s’integraren en la naturalesa.


Portada del programa de festes
Els que tenen una fe vigorosa, els que la deixen llanguir i els qui mai l’han conreada, tots ells tenen una secreta vinculació amb la serra de Tramuntana. En les seves roques, arbres i platges estimaren i sofriren cèlebres pobladors de l’illa. Per allà trescaren, pregaren i s’extasiaren el Rei en Jaume, el místic Ramon Llull, l’arxiduc Lluís Salvador, el músic Chopin…
...
Ens interessa posar el focus en el gegant de la llengua catalana, Ramon Llull, en aquest 700 aniversari de la seva mort. Perquè ell omplí la vida sencera d’inquietuds i afanys.  El nostre personatge escriu, fa d’ermità, es sent il·luminat i inventa un sistema universal per a trobar la veritat. Pensa que els infidels no es podran resistir davant els seus arguments.
L’esperit incansable de Ramon el conduí vers una activitat frenètica, tant en el camp de la predicació com en el de les lletres. La seva obra escrita és la més extensa que ha produït un sol autor medieval. És admirable que la redactàs en català, occità, llatí i àrab.
Ramon Llull va emprar el català per millor arribar a l’ànima del seu poble. La llengua no serveix  ―com tanta gent pensa― només per expressar i copsar conceptes, sinó que toca les fibres més sensibles de la persona. I això difícilment s’aconsegueix amb una llengua que no s’ha après a la falda de la mare. Els diccionaris, on les estudien els poliglotes, poc tenen en comú amb els pits de la mare.
La prosa catalana va adquirir la fermesa que necessitava tot sortint de la seva ploma. Una prosa segura, capaç de fer-se flexible i també elegant, quan el text ho requeria. Una prosa del tot apta per expressar alhora pensaments profunds i sentiments tendres.  Per tractar de filosofia i teologia hagué d’inventar el lèxic i recorregué al llatí i a la seva pròpia capacitat creadora.
...
Quan arriba la nit del dissabte de la Diada, la fosca s’empadroneix de la plaça dels pelegrins. Com cada dia, sí, però en el de la festa per excel·lència, la nit sembla vestir-se d’un encant misteriós. Convida a experimentar les sensacions ―noves i velles alhora― que genera el bosc i les muntanyes de l’entorn, mentre els cossos graciosament basculen al ritme del ball de bot.

Contraportada del programa
El ball de bot: una dansa ben mallorquina que es teixeix damunt el trespol d’una plaça engalanada, baix la mirada tendra de la Mare de Déu de Lluc. Per cert, aquesta nit la imatge accentua el seu inicial somriure.  
Manuel Soler Palà, msscc,
encarregat de l’atenció als pelegrins

viernes, 12 de agosto de 2016

“Des Güell a Lluc a peu”: 42 anys

DBalears / 12 agost


Des Güell a Lluc a peu, és un d'aquests reptes que com a mínim s'han de fer una vegada a la vida. Aquesta marxa de 42 quilòmetres cada any segueix guanyant més participants i ja s'ha consolidat com un esdeveniment històric. Aquest any, després d'algunes complicacions, la sortida tendrà lloc aquest dissabte 13 d'agost, a les 23 hores, a la plaça Güell. Les inscripcions, gratuïtes, es poden realitzar a la web desguellallucapeu.es.

Història

Aquesta pujada a Lluc des del bar Güell de Palma va començar com una anècdota ara fa 42 anys. Segons expliquen els promotors de la marxa, tot va començar una nit d'estiu del 1974 al Bar Güell a Palma, en una petita tertúlia d'amics, de sobte va esclatar un sifó a les mans de la filla de Tolo Güell, que tenia per aquell temps 6 anys, per sort no hi va haver cap desgràcia. Un dels tertulians del local va dir: «Ha estat un miracle que no hagi ocorregut una desgràcia! Hem de pujar a Lluc per donar gràcies a la Mare de Déu». Així va començar tot.

La decisió es va prendre el 17 de juliol, i un dia després van pujar a Lluc, a la primera marxa van participar unes 30 persones. L'impulsor de la Marxa, Tolo Güell, va explicar que els primers 6 o 7 anys eren molt pocs, en paraules seves eren «quatre plegagatos».

El 1980, aquesta marxa va adquirir una nova dimensió: La Caixa d'Estalvis Sa Nostra es va interessar per aquest fet i va contactar amb Tolo Güell per fer realitat aquest projecte, que va adoptar el nom actual: Sa Marxa des Güell a Lluc a Peu.

La caminada va començar com un motiu religiós, antigament pujar a Lluc a peu era una tradició per donar les gràcies a la Mare de Déu de Lluc, es realitzava com una promesa per superar una malaltia o algun mal. Avui en dia, tot i que sí que té cert component religiós, és un esdeveniment esportiu. També és una marxa que ha adoptat un fort sentiment reivindicatiu, com «expressió de mallorquinitat».

La ruta comença actualment a les 11 del vespre davant el bar Güell de Palma (al carrer Aragó), un cop donat el tret de sortida comença una llarga ruta pel Raiguer, el recorregut passa pel Pont d'Inca, Santa Maria, Binissalem, Lloseta, Biniamar, Selva i Caimari; a partir d'aquest moment, i amb els primers rajos de sol, comença la part més dura, pujar pel Camí Vell de Lluc fins a finalment arribar al Santuari. La gran part del recorregut transita per carreteres asfaltades i a tots els pobles que travessa hi ha avituallaments amb aigua i menjar.

Tot i les moltes hores i el cansament acumulat al llarg del recorregut, sempre regna un ambient festiu. El Güell Lluc a peu reuneix una gran quantitat de participants, actualment hi participen unes 15.000 persones tot i que el rècord es va assolir el 1990 quan 35.000 caminaires van pujar a Lluc.

Tolo Güell, tot un símbol

Tolo Güell (Bartomeu Barceló, 1941), impulsor de la marxa, és una figura reconeguda a l'Illa. A banda d'organitzar la Marxa, s'ha implicat en molts altres esdeveniments culturals i esportius, com la Diada Ciclista de Sant Sebastià a Palma; en la Rua, també de la capital o la Festa Agrícola de Son Ferriol. Güell ha dedicat la seva vida a fomentar la cultura i costums de Mallorca.

El Grup Güell

Als anys vuitanta es va constituir el Grup Güell com a associació formada per un grup d'amics, entre ells Tolo Güell. Igual que el seu impulsor, aquesta entitat es dedica a col·laborar en actes socials i culturals, com les Beneïdes de Sant Antoni, les Festes de Sant Sebastià o de l'Estendard, entre molts més actes. El seu objectiu és «ajudar a la societat mallorquina a mantenir les tradicions i costums de l'Illa», segons expliquen ells mateixos.

Homenatges a la societat mallorquina

El Grup Güell ha retut homenatge a molts de personatges rellevants de Mallorca per la seva dedicació a l'esport o al foment de la cultura. Des del 2016 han instal·lat diverses plaques al terra de la mateixa plaça Güell de Palma, on molts personatges de la societat han deixat la petjada. Com és el cas de Miquel Àngel Nadal (2006), Tomeu Català (2007), Elena Gómez (2007), Marga Fullana (2008) i Tomeu Calafat (2010) i Álex Ribas (bomber mort en acte de servei).

lunes, 1 de agosto de 2016

Crònica del juliol 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. El mes passat caigueren a Lluc 8'5 litres per metre quadrat. Ha plogut poc aquesta temporada. Les fonts que abasteixen el Santuari, van primes i els dipòsits d'aigua baixen aviat. No calen les alarmes, però si un toc d'atenció al seny, a l'estalvi d'aquest bé de l'aigua que ens regala la natura.
     
2. A les 11:30 el P. Manuel Soler fa el baptisme de Lis Ballester Matas, d'Andratx, filla de Xavier Ballester Tomàs i de Mª Margalida Matas Company. Després de la celebració els pares van al cambril per oferir a la Mare de Déu de Lluc la seva filleta.

3. Diumenge d'estiu calorós; poca gent puja al Santuari. A la Missa de les 12:30 fa la seva Primera Comunió, Álvaro Jerez Castilla, de Selva.

4. Comença a l'hostatgeria del Santuari la Setmana de la Família Sacricordiana dirigida a les Delegacions de Mallorca i la Península que pretén fer una reflexió sobre la necessitat de compartir  espiritualitat i missió entre religiosos i laics mm.ss.cc. en els diversos  àmbits d'acció pastoral i solidària. Els dirigents d'aquesta Setmana són els PP. Emilio Velasco, Daniel E. Echeverria, Josep  Amengual i Jaume Reynés.

Consell de ls Missioners SS. Cors
7. Acaba la Setmana de la Família Sacricordiana i comença la Reunió dels equips directius dels Centres Educatius Joaquim Rosselló que convoca el seu director Bernat Alemany (Col.legi Escolania de Lluc, Sant Pere Pasqual de València, Sagrats Cors de Sóller, Mare de Déu del Coll de Barcelona i Obispo Perelló de Madrid).

Rebem aquest escrit: Un grup de 60 joves, mossens i catequistes hem passat uns dies de convivències a Mallorca organitzats per la Delegació de Joventut de l'Arxidiòcesi de Tarragona. Ens hem sentit molt ben acollits per l'Esglèsia de Mallorca. Lluc ha estat una fita significativa on hem pelegrinat i celebrat l'Eucaristia. Molts agraïts per la vostra acollida.

9. Un grup de joves amb els seus monitors i dos preveres arriben al Santuari com a pelegrins des d'un campament d'estiu des de Roma i Padua. És un grup que viu el carisma del Regnum Christi amb la direcció dels Legionaris de Crist.

10. El Consell General dels MM.SS.CC. segons la proposta del Director del Secretariat de Col.legis, Bernat Alemany, ha designat l'Equip Directiu de l'Escolania de Lluc:


Ricard Terrades, nou Director General
de l'Escolania i mestre de música
·         Representant de la Titularitat: P. Antonio Fernández Cano, m.ss.cc.
·         Director General i Mestre de Capella: Ricard Terrades Calafell.
·         Director de la Residència: Joan J. Comas Seguí.
·         Director Pedagògic: Josep Antoni Payeras Vallespir.
·         Responsable de Pastoral: Joan Pons Pol.

El P. Antoni Fernàndez, entre altres coses escriu al nou Equip Directiu:
Logo de l'Escolania de Lluc, un dels
Centres dirigits pels Missioners SS. Cors
Agraïm molt la vostra implicació en aquesta obra centenària de culte, cultura i convivència que és l'Escolania del Santuari de la Mare de Déu de Lluc. Ara mateix tenim per fer una posada al dia de present i de futur engrescadora, que apunta molt bones possibilitats, per tal de motivar al nostre poble de Balears, a fi de que des de la seva identitat mantengui la convivència més cristiana i universal, de justícia i pau, per mitjà del missatge de Crist i la fraternitat de germans. No celebrem tan sols concerts i escola, que els celebram, sinó que a més a més, feim evangelització, és a dir humanització, harmonia, culte i cultura tot plegat i no tan sols amb l'ensenyament curricular, veus i instruments, sinó també amb les nostres aptituds i actituds d´honradesa, servei  pedagògic i musical, i establiment de vincles entre persones del nostre poble i amb altres cultures.”
 12. A les 17:00, després del Capítol General de les Religioses Agustines, el nou Consell General puja al Santuari per invocar la protecció de la Mare de Déu i celebrar el Jubileu de la Misericòrdia. El P. Prior els hi dóna la benvinguda i amb el ritual corresponent entren a la basílica per la Porta Santa. La nova Superiora General és Sor Carmen Torres Mendoza.

13. Visita d'Elvira González Gonzalo que fou directora del Museu de Lluc i tan bons records ens deixà. Fa un estudi sobre joies mallorquines  per a una exposició a Barcelona.

17. Avui el presbiteri apareix més enramellat amb murta i els ciris commemoratius pel 102 aniversari  de la Dedicació del Temple que va fer el Bisbe Campins (més endavant, el 1962, el papa Sant Joan XXIII li atorgà el títol de Basílica). La Coral de Campanet ha pujat per ajudar-nos amb els seus cants  a solemnitzar la celebració de l'Ofici.

          
23. Mn. Vicenç Juan Rubí fa el baptisme de Joan Muñoz Moragues, de Muro. Són els seus pares Nadal Muñoz Llompart i Catalina Moragues Pujol.

30. El P. Ricard Janer  dóna la benvinguda i celebra la Missa a un grup de 50 persones del grup Gent Gran de s'Olivera de Sa Cabaneta

A les 19:30 el P. Manuel Soler celebra l'Eucaristia i dóna la Primera Comunió als dos germans Sebastià i Margalida Abrines Perelló  d'Inca.

31. A la Casa d'Espiritualitat comença una tanda d'Exercicis Espirituals que dirigeix Sor Margalida Cerdà, religiosa Missionera dels Sagrats Cors que treballa pastoralment a Torelló (Vic).