Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 18 de noviembre de 2017

Història de la Bella Dona esculpida en pedra

Francisca Llabrés
Escultora, autora de l’obra escultòrica ¨La Bella Dona”,
cedida al Santuari de Lluc el dia 4 de setembre de 2011

El salt de la Bella Dona era aturada obligatòria abans d’arribar al Santuari en la nostra visita anual, com feien molts de mallorquins almanco un pic a l’any, una tradició que encara avui en dia segueix viva. Els meus primers records de la llegenda de la Bella Dona m’acompanyen des de la més tendra infantesa.

Cada any, amb els meus pares, fèiem una visita al Santuari de Lluc. I, com un ritu, sempre es repetia la mateixa història, després d’un revolt molt tancat arribàvem a la bretxa nova i, just passada aquesta, hi havia un petit aparcament on aturàvem per descansar de tanta volta. Així, any rere any, mentre descansàvem en aquella mena de mirador, des d’on es contemplava un sobrecollidor paisatge muntanyós, amb un gran penyal al nostre costat i als nostres peus, encaixonat entre roques, el torrent des Guix, els pares ens contaven la llegenda de la Bella Dona, que segons deien hi havia succeït en aquell indret. Encara que no l’entenia massa bé, sempre m’impactava per igual, i en arribar a Lluc i visitar la Mare de Déu, cercava on era aquella dona que havia estat llançada al fons del penya-segat i on podia estar amagat el seu assassí. 

Amb el pas del temps em vaig anar oblidant de la llegenda, però anys més tard, ja com a dona adulta, el destí em va dur de bell nou al Santuari de Lluc. M’hi vaig apropar com a escultora i com a dona, volent aportar una altra versió més real de la llegenda. Esculpint una dona com sempre havia pensat que devia haver quedat aquella infeliç dona estimbada entre les roques del fons del precipici. Del record d’aquella llegenda, que no comprenia massa bé quan era nina, va sorgir, a través de la meva obra, l’escultura la Bella Dona, utilitzant una pedra del mateix Santuari de Lluc. Un dia, passejant pel jardí botànic del Santuari, vaig veure una pedra que per la mida i textura em va cridar l’atenció, i els pares Missioners dels Sagrats Cors que regenten el Santuari la posaren a la meva disposició.

La Bella Dona, esculpida en pedra, simbolitza l’abús i la violència contra la dona. No és una dona engalanada amb bells vestits i teles blanques. No, no era aquesta la realitat de les dones maltractades en el passat ni ara; l’escultura representa una dona ferida físicament, ultratjada i humiliada per l’home. No la vaig esculpir com ens conta la llegenda, sinó com una dona vexada per la desraó, desventurada, amb el seu vestit trencat i mostrant les seves ferides. L’escultura de la Bella Dona mostra els meus sentiments durant el procés d’esculpir-la, les seves ferides i desventures sofertes. Volia donar a les dones que encara són nines l’opció, quan els expliquin aquesta mateixa història, de conèixer altres possibles versions, algunes més reals, i el significat del que és la violència de gènere. 

En el Santuari de Lluc roman la nostra Bella Dona esculpida en pedra, prop de la Verge. La podeu veure al replà de l’escala que va al Museu al costat de la porta de l’església, acollida al Santuari, llar de la nostra Mare de Déu, sempre protectora de totes les dones.

La Bella Dona, de la llegenda medieval, es troba amb la complicitat de la Mare de Déu, la qual permet canviar el final de la història. És per això que aquesta obra ens convida també a invocar aquella imatge de Maria, aquell discurs religiós que ens permet a les dones avançar, aixecar-nos, alliberar-nos de les traves que vol mantenir el patriarcat polític, social i religiós (Paraules de Rosa Cursach en l’acte de lliurament de l’obra al Santuari de Lluc).

Cal ensenyar a les noves generacions la necessària igualtat entre totes les persones i respectar sempre els altres. És necessari el coneixement i l’aprenentatge des de l’etapa infantil del que és la violència sexista. Perquè sàpiguen apartar de la societat aquest mal, que enfonsa les seves arrels en l’anomenat sistema patriarcal, sistema imposat pels homes des dels inicis de la civilització. 

Per ser la primera dona maltractada de què es té coneixement a Mallorca, l’escultura que la representa s’ha convertit en un símbol per a moltes de nosaltres, que lluitem per la igualtat de les dones i contra la violència de gènere.

El Salt de la Bella Dona. Una llegenda ben actual.
Moixonia Editorial (Palma 2016), pp. 78-81

No hay comentarios:

Publicar un comentario