Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 8 de septiembre de 2011

Pujada a Peu de La Diada 2011

La Paraula d’aquests primers diumenges de setembre ens recorda que tots som responsables dels nostres germans i que hem de viure les nostres relaciones com una Comunitat ben avinguda. Permeteu-me que apliqui aquestes imatges a la Mare de Déu de Lluc, avui que celebram La Diada, i que li demanem, després, que ens ajudi a aplicar-les a la nostra vida de cristians.

Sentinella de la muntanya

“El Senyor em digué: Home, t’he fet sentinella perquè vetlis sobre el poble. Els has d’advertir de part meva. Si tu ni li dius res, jo et faré responsable. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartàs del mal camí, però no s’ha convertit, la culpa serà seva” (Ez 33).

Sentinella és el qui fa guàrdia, ulls badats i l’arma parada, per protegir un lloc o unes persones. Evoquem les restes de les torres de sentinella o torres de guaita, també anomenades torres de moros o talaies, aixecades al llarg de la costa com a defensa a les incursions i atacs de corsaris, barbarescs i pirates el segle XVI: La torre del Bosc, la de Lluc, la des Forat i de la mola de ca’n Palou. “Alç els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda?” (Salm 121,1).

El poble mallorquí ha reconegut la Mare de Déu de Lluc com a la guardiana de la Serra. Ho diu la cançó tantes vegades cantada per l’Escolania: És moreneta perquè el sol l’ha cremada mentre feia guàrdia sobre els pobles de Mallorca, que formen el seu ramat d’ovelles.

“Àngels d´ales d´or / vos ferien ombra;

vós no en voleu, no, / voleu ser pastora,

tan sols per guardar / des d´un cim de roca

vostre gran ramat / de viles i pobles...”

Ella és la “moreneta dels cims”, la “Regina i Pastora”. “D’humil Pastorella de guardes lluqueres” ha estat feta “Madona d’Escorca”, “Senyora de tota Mallorca”, “Regina de l’Illa, Regina del Mar”.

127 anys que Mallorca la coronà com a Reina de l’Illa.

500 anys que, per això, el cor dels Blauets “dins vostre capella refila pregàries / i us diu: Sobirana, / Regina dels Àngels, Regina del Món, / Regina dels cors / dels fills de Mallorca” (Joan Maimó).

Les torres de guaita ja estan en ruïnes. De vegades ens queixam dels pares de família, dels equips educatius, del Govern que no vetlen com seria d’esperar. La Mare de Déu sempre vetla, des de les muntanyes de Lluc.

“Per què em mirau, Mare de Déu, amb aquests ulls tan grans?” Deixem-nos mirar per la nostra Pastora, no ens en facem enfora i siguem responsables dels fills, de l'alumnat, dels parroquians, dels condeixebles, de la ciutadania que ens han estat encomenats. Una tasca difícil, ingrata. Avui ningú no es vol deixar conduir com un xotet i el carrer és perillós com si fos ple de mines;per això és més necessari que tots siguem sentinelles i vigilants.

Mare de la nostra família

Ella es la Pastora i la Regina, però sobretot la nostra mare. I això és tan cert que fa la diferència en la manera que el poble mallorquí invoca la Mmare de Jesús. A altres llocs li diuen “María Santísima”, “la Purísima”, “la Virgen”, “Nuestra Señora”. Nosaltres li deim: la mare, “tant Mare de Déu com mare nostra”.

“On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, jo som enmig d’ells”. L’Església és la comunitat i la família dels fills de Maria, dels germans de Jesús. Una comunitat que té el seu manament: “Estimar és tota la Llei”. “No quedeu a deure res a ningú, sinó l’estimar-vos més els uns als altres”.

“Pere preguntà a Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar el meu germà? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”.

No caiguem en la temptació d’abaratir les regles de la família. Faltar a les relacions comunitàries és cosa seriosa, el pecat que més compta. Mai no hem de ser indiferents quan es perd un fill, un germà/a, quan es refreden els llaços de família. “Si el teu germà peca, vés a trobar-lo”. Hem de cercar l’ovella perduda, el qui se perd i es fa enfora. L’evangeli d’avui ens recomana molta discreció i pedagogia: Quan un t’ha ofès, parlau-ne primer vosaltres dos sols; i si no basta, cercau un testimoni de confiança; no renteu els pedaços bruts enmig del carrer. Nosaltres tenim ela manament de perdonar sempre, de reconciliar, de posar pau, de fer de pont, d’obrir a tothom. Tancar la porta a un fill/a, a un germà/na hauria d’e ser el darrer remei quan ja s’ha provat tot, i mai per sempre, sinó com una correcció.

No és això que fa com ningú la Mare de Déu de Lluc? Els glosadors populars ho diuen de moltes maneres:

En tenir pena o trebai / a Lluc al punt me’n-ho duc,

la Mare de Déu de Lluc / no m’ha deixat felló mai.

Qui no ha estat a Lluc no sap / que és una visita bona,

allà hi ha una Santa Dona / que fa fugir els maldecaps.

La Mare de Déu de Lluc / ajuda al qui ho ha mester,

gordau Mallorca també / que apar que ha perdut es suc.

Que la Mare de Déu ens ajudi a vetlar, a protegir les nostres famílies,a construir una societat més justa i solidària, una Església més seguidora de Jesús.

Foto: Monument al capità Pere, gran benefactor del Santuari (Sa Pobla)

No hay comentarios:

Publicar un comentario