Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 6 de febrero de 2012

La llengua és el nostre puig Major (més ecos del Manifest)

Demanam temps mort
PERE FULLANA
perefullana@hotmail.com

En aquest país imaginari que constituïm, les Illes Balears hi tenen un paper essencial, per la seves característiques geogràfiques i històriques, és a dir perquè custodiam el millor i el pitjor de la història de la Mediterrània en format insular. I perquè en aquest Mare Nostrum, allò que ens ha fet especialment forts és el teixit igualitari, fonamentat en la maternitat i la llengua. Em referesc, òbviament, a la llengua materna. El país compta amb pares diversos, però una sola mare, un tronc comú, uns codis i uns registres que només s'entenen si hom enfoca prou bé allò que ha significat la llengua troncal, materna i única. Aquest és el missatge que crec haver entès del manifest que ha fet públic un grup de Missioners dels Sagrats Cors, de Mallorca. Proposen un téntol, una pausa, un temps mort per fer memòria d'on venim i animen a treballar en el taller on es treballa amb estimació i cordialitat allò que ha constituït la base d'una bona relació històrica a les Illes Balears. Ens recorden d'on venim i com hem arribat on som, fent present que el bigam que sosté el país no esta construït amb l'ànima del poble. Des de la ignorància de les elits socials i polítiques actuals no es pot fer malbé una idea de familiaritat que constitueix el magma que sosté ben dreta la principal elevació en allò que podríem denominar el relleu cultural del país. La llengua és el nostre puig Major, la icona on miraren i s'identificaren els nostres avantpassats i allò que feia iguals tots els que miraven a la serra i la consideraven l'espai sagrat per excel•lència. Aquests dies, entenc que els Missioners dels Sagrats Cors han fet públic i han donat forma a una idea que compartim molts illencs. Per això mateix, moltíssims ciutadans d'aquestes illes s'hi han sentit identificats i s’han reconegut en aquestes paraules. Per altra banda, també hem estat molts els que hem tingut la sensació de sentir-nos acompanyats en les nostres lluites i hem alenat, durant alguns instants, de manera més tranquil•la. Ha estat com un téntol, com un petit oasi que potser ens ajudarà a descobrir que són centenars i milers els ciutadans que de mica en mica es van mobilitzant i perdent la por de fer públic allò que és el seu ideari de sempre.
Historiador

DIARI DE BALEARS
DIUMENGE 5 DE FEBRER DEL 2012

2 comentarios:

  1. Molta raó sosté aquest scrit d'en Pere Fullana.
    Jo també vaig escriure unes paraules sobre el manifest en el meu blog: http://lasrazonesdelcorazon.blogspot.com/
    I de segur que molts altres que no han escrit res hi estan ben d'acord.
    Es veritat que remam contra corren, però si ens falta la qunatitat ens sobren les raons.

    ResponderEliminar
  2. P. Joan Arbona, des de l'Argentina envia aquest poema: Jaume, segurament ja la tendràs. Que servesqui per felicitació escrita
    La meva llengua

    *No em preguntis per què, però l’estimo
    de cor la meva llengua;
    no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
    “L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.

    L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
    és la parla mateixa
    que al son d’una non-non la més hermosa
    bressa amorosament ma son primera.

    L’estimo de tot cor, per catalana,
    l’estimo perquè en ella
    la rondalla primera em contà l’àvia
    un capvespre d’estiu mentre el sol queia.

    L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
    l’exquisida ponzella
    de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”
    va dictar-me l’amor en eixa llengua.

    L’estimo de tot cor, perquè la parlen
    els meus amics de sempre,
    els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
    els que em criden avant! i avant m’empenyen.
    L’estimo de tot cor, perquè cigales,
    i espigues i roselles,
    i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
    sos grans secrets en català em revelen.

    L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
    de més franca i més bella...
    I em preguntes per què? I això em preguntes?
    L’estimo perquè sí, perquè és la meva.
    Apel.les Mestres

    ResponderEliminar