La religiositat de la Serra

El paisatge d’una contrada condiciona en bona part la gastronomia de la gent que hi viu. També podríem dir que les pedres, el cel blau, el mar i la vegetació, tenen certa influència sobre la manera d’entendre la religiositat dels habitants.

L’Església, des de temps immemorial, ha marcat el ritme del poble de la Tramuntana tot establint festes i èpoques ben assenyalades (Nadal, Pasqua, S. Antoni, etc). No és estrany que el patrimoni religiós de la Serra, tenint present aquestes circumstàncies, compti amb espais religiosos que mostren la vinculació entre el territori i la fe. Podem esmentar les esglésies, els monestirs, les ermites, les creus de terme... 

Gairebé tots els edificis i mostres de religiositat de la Serra de Tramuntana endinsen les arrels en la cultura cristiana que es va establir a l’illa amb la conquesta de Jaume I l’any 1229. En aquestes muntanyes i valls no es conserven restes de les etapes paleocristiana, bizantina o islàmica. Tanmateix hi ha traces arqueològiques de les èpoques talaiòtica i romana: els santuaris talaiòtics d’Almallutx devers el Gorg Blau

Les parròquies dugueren a terme una gran tasca de cohesió i d’identitat. Els temples parroquials, però, generalment daten dels segles XVII i XVIII i, per tant, adopten l’estil barroc. 

Els monestirs i particularment els convents de monges es preocuparen del primer ensenyament dels petits. Fins a finals del segle XIX, i fins i tot més tard, a moltes poblacions no hi havia altra manera d’aprendre les primeres lletres. 

Els pobles de la Serra solen tenir una ermita a les afores on els habitants acuden en alguns moments de l’any per tal de sol.licitar protecció. També són referents per a les passejades o excursions. A l’entrada dels pobles, en canvi, es localitzen les anomenades creus de terme. Tradicionalment assenyalaven els límits dels municipis que separaven. Són elements patrimonials freqüents a la Serra de Tramuntana

Una molt notable riquesa patrimonial la trobam en el conjunt de Miramar, fundat per Ramon Llull i més tard comprat per l’Arxiduc Lluïs Salvador d’Habsburg-Lorena. Aquest personatge tractà de recuperar la memòria de Ramon Llull i dignificar la natura de l’entorn construint nombrosos camins. 

Però indubtablement el primer lloc de totes les expressions religioses de la Serra pertoca al Santuari de Lluc. Com va dir Costa i Llobera, en aquests paratges la Mare de Déu hi ha establert el seu castell. El panorama de la Serra era apte per tota casta de llegendes. En contacte amb la religiositat de la seva gent es va congriar la de la troballa de la Mare de Déu. 

Des d’aleshores les peregrinacions dels devots sempre han anat augmentant. Un document del 1247 ja fa referència a la primitiva esglesiola romànica rural. Es devia assemblar molt a l’actual de S. Pere d’Escorca. La primera notícia escrita de que es fan peregrinacions a Lluc data de l’any 1273.

Amb el pas dels anys Lluc va anar prenint importància. Es va establir una col.legiata per millor atendre els pelegrins (1456). Després s’aferma l’existència de l’Escolania (1531), tot i que abans ja hi havia cantadors. La primera pedra de l’Església actual es col.locà el 1622. La construcció durà 60 anys. Joan XXIII l’honorà amb el títol de Basílica.

El Santuari tengué èpoques més brillants que d’altres, però des de la venguda del P. Joaquim Rosselló, Fundador dels Missioners dels SS. Cors, ha millorat l’acollida dels visitants, s’han renovat o construït de nou dependències per als pelegrins, s’ha tractat de dignificar les celebracions. 

La joia més preuada del Santuari és la Mare de Déu de Lluc. Una imatge de pedra fina, de 62 centímetres d’alçària i un rostre molt expressiu, amb un inicial somriure. És coneguda com la moreneta i els devots mallorquins pugen les muntanyes una i altre vegada per venerar-la. Se’n tornen conhortats i agraïts de la seva protecció. A totes hores es pot veure gent davant la imatge. Uns preguen, altres li ofereixen un ram de flors i potser uns altres es mantenen uns moments encisats mentre la contemplen. 

Al Santuari es guarda l’anomenat “tresor de la Mare de Déu”, conjunt de donacions a la Santa Figura (com alguns encara l’anomenen) al llarg dels anys. Lluc és el principal centre espiritual de l’illa. Existeix una molt important tradició de peregrinació. Però actualment no hi pugen només els devots, sinó també els senderistes, ciclistes i turistes d’arreu del món, sobretot a la primavera i la tardor. 

La Serra de Tramuntana fins hi tot ha estat trepitjada per una santa canonitzada: Santa Catalina Thomàs, més coneguda com la Beata, beatificada l’any 1792. Va néixer a Valldemossa.